The Second Spanish Republic (1931-1936): A Period of Political and Social Change, Essays (high school) of History

Download The Second Spanish Republic (1931-1936): A Period of Political and Social Change and more Essays (high school) History in PDF only on Docsity! LA SEGONA REPUBLICA (1931-1936). - Dimissi6 de Primo de Rivera (28 de gener de 1930) - Impopularitat d'Alfons XIII excessivament lligat a Primo de Rivera - Unitat a les forces antidinastiques. Se Objectius. - Govern del general Berenguer. Gran conflictivitat social. Vaga general. Insurreccié militar a Jaca. - Govern d'Aznar. Convocatoria d’eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931 - Victoria republicana a les principals ciutats i Proclamaci6 de la Republica 1. EL GOVERN PROVISIONAL | EL BIENNI REFORMISTA (1931-33). 1.1. El govern provisional. - Formacié d'un govern provisional (14d’abril) presidit per Niceto Alcala Zamora. (- Republicans de dretes: Alcala Zamora, M. Maura. -antics monarquics- - Republicans Radicals: Alejandro Lerrouux - Republicans d’esquerra: Manuel Azafia, Marcelino Domingo. Composici6 del governy - Socialistes: Prieto, Largo Caballero, Fernando de los Rios. - Nacionalistes catalans. - Republicans Galleguistes: Santiago Casares Quiroga - Jornada laboral de 8 hores. - Projecte de reforma agraria. - Reformes a l’exércit. - Ampliacié del nombre de mestres i augment dels seus sous. - Supressié de l'obligatorietat de l'ensenyament religids. - Convocatoria d’eleccions legislatives per al dia 28 de juny Primeres mesures reformistes Primers problemes de la nova Republica. a) La questi6 catalana: - Victoria a les municipals del 12 d’abril d'Esquerra Republicana de Catalunya (Macia i Company). - Proclamacié de la Republica Catalana dins la “Federacié Ibérica” (14 d’abril) - Negociacions i establiment d'un govern autonom provisional. Generalitat de Catalunya. b) El problema religiés. - Oposicié frontal d’una part de la jerarquia catdlica a la Republica (Cardenal Segura). - Anticlericalisme violent a l'esquerra popular (incendi de convents els dies 11 i 12 de maig). c) Oposici6 radical d’empresaris i propietaris agricoles. - Contraris a les possibles reformes socials i a la reforma agricola d'un govern d'esquerra. d) Primeres vagues i mobilitzacions de jornalers - Les expectatives generades per la Republica inciten a jornalers i obrers a exigir reformes immediates. 1.2. LES ELECCIONS DE JUNY ILA CONSTITUCIO DE 1931. Eleccions a una cambra. Sufragi universal masculi a partir dels 23 anys. Les dones podran ser elegides. Victoria de la coalicié republicanosocialista. Enfonsament de la dreta monarquica i republicana |B Extrema esquerra (© Partits republicans de centre ocialistes (PSOE) [TT Parti: Reoub ice Radical (PRR) Resultats ———_> [ES Parits repuiblicare assquorra 288] Liiga Regionaista quer: Repcblicana de Catalunya ERO) gg Altres parits de drata Creacié d’'una Comissi6 constitucional yo eveyv., (Greus enfrontaments parlamentaris per la relacid Església Estat i l'autonomia de les regions) Aprovada el 9 de desembre de 1931 Niceto Alcala Zamora primer President de la Republica. Manuel Azafia cap de govern 2. EL BIENNI CONSERVADOR O-NEGRE (1934-36). ___ Les eleccions de novembre de 1933 Les forces d’esquetra es presenten per separat La CNT defensa l’abstencio. Derrota de les forces d’esquerra Exit de la dreta CEDA (Gil Robles) Important resultat del PRR (Lerroux) - Formacié d'un govern Radical presidit per Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA. Limitacions en l'aplicacié de la Llei de Reforma Agraria. - Amnistia per al general Sanjurjo. Mesures dels governs conservacors.¢ - Paralitzacié del procés autonomic. - Revisié de la legislacié religiosa. La politica conservadora provoca la protesta dels sectors obrers i d’esquerra. PSOE: Control del partit per part de Largo Caballero Radicalitzacio de l'esquerra ) Formacio d'aliances obreres: UGT i CNT. Vagues de jornalers (juny de 1934) i vaga general revolucionaria (octubre de 1934). Situacié internacional d'irresistible ascens del feixisme i temor a l’extrema dreta espanyola. L'entrada de la CEDA al govern de Lerroux (octubre de 1934) dispara la insurreccié de |’esquerra. LA REVOLUCIO D’OCTUBRE DE 1934. A Asturies: Triomfa la insurreccié armada gracies a la participacié conjunta de I'UGT i de la CNT. Al llarg d'una setmana es va viure a Asturies una situacié de revolucié. L'exércit (legionaris i regulars comandats per Franco) intervingué practicant una forta repressid. Entre els vaguistes es contaren 1.000 morts, 2.000 ferits i 30.000 detinguts. A Catalunya: Lluis Companys proclama |'Estat Catala dins la Republica Federal. El General Batet declara l’estat de guerra i domina la situacié. L'autonomia va ser suspesa i Companys empresonat. A Madrid es van produir greus enfrontaments armats rapidament sufocats. LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936 -{Legislacié agraria, social, estatutaria molt criticada - Degradacié del govern conservador. 2 Divisio dels Radicals -{Escandols de corrupcié (“‘estraperlo”) - Reagrupament de l’esquerra. - Formacié del Front Popular (gener 1936): Republicans d’esquerra , PSOE, PCE | POUM. - Presentacié d'un programa reformista moderat. - Els anarquistes no van fer campanya a favor de l'abstencid. - Victoria clara del Front Popular Front Popular: 257 escons Centre: 57 Dreta: 139 Ales Balears guanya la dreta 2 Comunistes (25 Partita republicans de centre [) Socialistes (PSOE) (BB Pe publica Radical (PRA/PRD-LI) Partits republicans d'esquerra. BRB Contedaracid Espanyola Esquerra Republicana de Catalunya (E3C) ‘Ge Dretes Autonomes (CEDA} Fy Partit Nacionalista Base (PND) BEBE Altes parts do dreta 3. EL FRONT POPULAR (febrer-juliol de 1936). - Formacidé d'un govern republica d’esquerra, amb el suport de socialistes i comunistes. - Azafia és nomenat president de govern. - Les corts destituiren a Alcala Zamora i anomenaren a Azafia President de la Republica. - Concedi una amnistia als represaliats pels fets d’octubre. Mesures del nou govern - Restabli I'Estatut de Catalunya. - Es tora a posar en vigor la Llei de Reforma Agraria. - Largo Caballero des de! PSOE opta per la via revolucionaria. Radicalitzacié de la vida politica | - Falangei les JONS creixen rapidament (empresonats els seus liders). oo A les zones agricoles del sud de la Peninsula. Violéncia Crema de convents. Assassinats politics: Tinent del Castilla i J. Calvo Sotelo A partir de marg primeres conspiracions militars (UME) per preparar un aixecament militar. El govern allunya als militars sospitosos: Goded a Mallorca, Mola a Navarra, Franco a les Canaries. Mola prepara el cop per finals de juliol perd l'assassinat de Calvo Sotelo accelera els esdeveniments. Entre el 17 i el 19 de juliol es va produir el cop d’estat militar que deriva rapidament en guerra civil. 6