school's finality and overall reflection of the school, Study Guides, Projects, Research of English

Download school's finality and overall reflection of the school and more Study Guides, Projects, Research English in PDF only on Docsity! ÉS EL SISTEMA EDUCATIU UNA EINA D’INSERCIÓ LABORAL? En el món actual, el sistema educatiu és un entramat de decisions que encara avui dia alça diverses veus inconformistes, veus que qüestionen el vertader objectiu d’aquesta administració pública. S’acostuma a relacionar l’actual pla educatiu amb un mètode uniforme caracteritzat per ensenyaments artificials que només deriven cap envers una feina determinada. És, per tant, el sistema educatiu actual una eina d’inserció laboral? En primer lloc, i de manera predeterminada, l'escola té com a finalitat proporcionar als estudiants les eines necessàries per desenvolupar els coneixements i habilitats requerides per fer front al futur al qual estan indirectament afiliats. És obvi pensar que el futur que envernissa la societat és el mercat laboral, pel qual has d'estar preparat en l'àmbit personal per disposar d’oportunitats i poder optar per un ampli camp d'ofertes laborals. Això obliga les escoles a dur a terme un reciclatge formatiu, resultat d’una constant globalització, que transforma als alumnes en candidats/es per accedir a les carreres que desitgen. Prenem per exemple un alumne que ha marxat de batxillerat -el sistema educatiu l’intentarà reinserir, mitjançant un cicle o qualsevol altre procés formatiu, a un ofici més o menys meritori- o un alumne que ha aconseguit accedir a la Universitat -aquesta el guiarà fins a l’ofici que hagi seguit per purs interessos-. Identifiquem, doncs, un clar patró que vertebra ambdós mons, l’educatiu i el laboral. En segon lloc, i observant el plànol educatiu, es pot deduir que l’escola no vetlla per instruir conceptes purament culturals i enriquidors a escala personal a excepció, és clar, d’aspectes bàsics (com el parla, la comunicació interpersonal, etc.). Trobem més aviat un pla antagònic: el mateix sistema ha designat que la qualificació que surt a la part posterior d’un paper (que comunament designem com a examen) és determinant a l’hora de mostrar la validesa d’un individu. De la mateixa manera, els coneixements apresos són estrictament limitats al marc educatiu preestablert (tot allò que derivi d’aquest, com aprendre a cuinar o a saber gestionar les despeses d’un habitatge, entre d’altres) es considera innecessari i extravagant. Això, a part de restringir certs coneixements vitals pel dia a dia, redueix les capacitats creatives i imaginatives de l’alumne per falta de llibertat; està atrapat en un marc instructiu que no pot escapar. Com afirmava Albert Einstein, “si jutges un peix per la seva habilitat per enfilar-se arbres, pensarà tota la vida que és un inútil” i és que en aquesta simple frase s’exposa exactament l’estèril pla educatiu que encaixa directament amb les sortides laborals, imprescindibles pel funcionament del sistema actual. Cal destacar també que en molts països extraeuropeus s’està intentant dur a terme una introducció de llocs de treball pressionada, mitjançant l’accés a una educació mínimament dreturera, a diferents formes de cultura independentment del seu origen socioeconòmic. Amb això deduïm que l'escola pot regir-se de la precarietat del mercat finançant-se principalment a través de fons privats i basant-se en principis de competència i rendiment laboral en lloc de la igualtat d'oportunitats culturals per a tots els estudiants. Entenem llavors que a la intervenció del mercat en afers educatius de països subdesenvolupats se li dona prioritat al lucre econòmic, pressionant als alumnes per assolir els nivells de competència i rendiment requerits que tenen, com a objectiu encobert, l’obriment de les portes laborals.