2n Assaig Etnologia Regional., Monografías, Ensayos de Etnología

¡Descarga 2n Assaig Etnologia Regional. y más Monografías, Ensayos en PDF de Etnología solo en Docsity! Etnologia Regional II Assaig. INTRODUCCIÓ L’intenció d’aquest assaig és concretar el màxim possible els elements que comparteixen la religió i la música en relació a les identitats afro-descendents, argumentant-ho amb el conjunt de materials tractats a classe i des d’una perspectiva el més objectiva possible. Pel que fa l’estructura d’aquest treball, s’inicia amb una breu introducció metodològica al concepte afro-americà o afro-descendents i com s’han format aquestes identitats i etnicitats al llarg de la història. Seguidament, es reflexiona sobre la repercussió del paper de la religió i la música en la construcció identitària, que han esdevingut essencials a l’hora de mantenir la tradició afro-americana. Per concloure, es realitza una petita reflexió sobre l’aprenentatge obtingut a través dels materials d’aquesta assignatura. Al utilitzar el terme afroamericans es fa referència als negres africans que se’ls va obligar a deixar el seu país i marxar a treballar en contra de la seva voluntat al continent Americà o al Nou Món com ho menciona Mintz. Aquest fet històric conegut amb el nom de colonització i acompanyat per un ego de superioritat per part dels blancs cap als negres, va ser el desencadenant cap a una diversitat cultural entre les persones negres que van conviure amb el cristianisme sense oblidar les tradicions del seu país d’origen. Per altre banda, cal fer especial èmfasi en el concepte de tradició, ja que de manera generalitzada es probable que ho associem a com ho defineix l’Institut d’Estudis Catalans: Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc. Però en aquest cas, és necessari deconstruir aquesta percepció i entendre-ho com a coneixements que estan en constant moviment i evolucionen tinguent present el seu origen i les seves arrels. Així doncs, es podria dir que pels esclaus africans la música va suposar una via d’expressió que ells tenien arrelada per la seva manera de ser i que al conviure amb altres iguals de diferents zones del país, va generar una fusió homogènia entre música i religió que van utilitzar per reivindicar la seva identitat i etnicitat. En altres paraules, el conjunt de processos d’exclusió social que van viure per part dels colonitzats al Nou Món, va suposar la creació de la identitat del afroamericà i afrodescendent. Ja que en el continent llatinoamericà al segle XX, les comunitats i pobles descendents d’Àfrica van presentar-se com afro-descendent a través del reconeixement consitucional de les identitats i dels drets col·lectius que va fer possible el seu reconeixement com a identitat. A més, va ser un moviment amb un rerefons social ja que la intenció era reivindicar l'especificitat cultural i la construcció de polítiques que ho defensessin. Un exemple és Mèxic, on va començar aquest moviment i on la població africana va generar iniciatives d’inclusió d’etnització dels negres a un grup ètnic amb la finalitat d’aconseguir vèncer les desigualtats i lluitar contra la discriminació. De fet, en el text de Carneiro Campos reflecteix aquesta qüestió de reivindicació de la identitat afro i la conservació de la cultura i tradicions pròpies a partir de la unió de la comunitat. El text es situa a Brasil on actualment la religió Candomblé és un distintiu de la cultura negra africana. El terreiro, és la columna vertebral d’aquesta religiositat que ofereix una zona d’expressió i divulgació cultural mitjançant serveis assistencials en les comunitats, però el Candomblé s’assoleix com a religió universal oberta però a la vegada, sense deixar de ser una religió ètnica amb una preservació del patrimoni cultural africà i trencant per una banda amb el sincretisme i per l’altre el moviment de re-africanització, tinguent el propòsit de constituir-se per la diferència. Etnologia Regional II Assaig. Arribat aquest punt, l’autor ens planteja com s’arriba a articular una herència africana que es reinventa a Brasil. I al llarg del assaig ho argumenta mitjançant el procés del terreiro de Santa Bárbara de Nação Xambá on podem observar com a partir dels vincles que estableix amb el catolicisme dona lloc a un ritual de purificació entorn a la contaminació materialitzada i corporificada. Altrament, a Santa Bárbara aquest ritual no suprimeix el passat del espai del terreiro en una ceremonia de puresa sino que transforma el sincretisme en temps mitjançant l’acció dels líders i no per la comunitat ja que aquesta no distingeixen els sants catòlics dels Orixas. En resultat, el terreiro és desincretitzat en el discurs dirigent i passa a ser de sentit a una funció, és a dir, passa de ser una creença a una ideologia. Però com no es podia ser de la religió de Santa Bárbara, la legitimitat va aconseguir-se mitjançant l’etnicitat, concretament quan el terreiro va transformar-se en Quilombo. Si es cert que el vincle congregacional del Candomblé es caracteritza per ser més religiós des d’una perspectiva més cultural i afro- brasilenya però el culte als Orixas és més asequible per aquesta independència religiosa on els vincles religiosos formen part d’una religiositat filtrada d’un sentit subjectiu i nou. Un altre punt a destacar de la religiositat són els cultes afrocubans dels que para Júarez, com la Santería, que es va convertir en un col·lectiu religiós homogeni amb una transnacionalització cap a altres zones donant lloc a un moviment impulsat per una elit Nigeriana que tenia com a bandera reivindicar la re-africanització de la santería desqualificant el seu origen cubà per ubicar-ho a Nigeria associar-ho amb la religió Yoruba Orisha, fet et que va generar certes tensions relacionades amb el racisme entre llatins (mexicans) i afroamericans. Pero si ens centrem en el culte religiós de la Santería observem que les seves creences tenen l’origen en la cultura Yoruba (Cuba) que es va influenciar amb el cristianisme catòlic implantat a la força. No obstant, l’autora es centra en la relocalització santería a Mèxic i les tensions derivades que ja he comentat abans però que aprofito per citar un fragment relacionat amb un dels conflictes generats per la transnacionalitat de les cultures: Como consecuencia del impacto que han tenido las redes transnacionales con nigerianos, las posiciones de mayor prestigio que durante largo tiempo han sido ocupadas principalmente por cubanos, hoy pueden ser contrarrestadas por este movimiento de reafricanicación que enarbola a África (occidental, particularmente Nigeria) y no a Cuba como la fuente legítima de la religión. En México, efectivamente se trata también de un proceso que persigue una mayor independencia de los mentores religiosos originales. (Júarez, pp316 [Frigerio, 2004:52]) Aquesta re-ubicació de la santería a Mèxic es situa al final dels anys 40 (segle XX) a través de les pel·lícules, música afrocubana com el tambor batá i l’art que pel contrari van provocar una distorsió en la imatge del culte que es la que fa referència la citació anterior amb les paraules de “mayor independencia de los mentores religiosos originales”. Per tant, el concepte re-africar va associat als aprenentatges respecte la cultura yoruba incloent les diferents modalitats de les religions afroamericanes que en deriven, com la santería juntament amb els seus líders que s’identifiquen des d’una perspectiva religiosa o espiritual en comptes de racial o étnic. Una altra qüestió a tractar és música, ja que el fet de que les cultures africanes s’instauressin a Amèrica va generar una diversitat cultural increíble, de fet, un dels elements clau i via d’expressió va ser la música, que al llarg dels anys anat modificant-se. De fet, Arrivillaga planteja una reflexió sobre les coses que es converteixen en tradició i com a través del legat de la tradició s’innova adaptant-se a la modernitat. En el text, comença parlant de la tradició “La Punta” que té diferents rituals vinculats amb la Mort i consisteix en un ball amb tambors el que fa que tingui una dimensió molt sagrada. Seguidament parla d’elements que estan dins