5. EL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS, Apuntes de Economía de la Empresa

¡Descarga 5. EL DEPARTAMENT DE RECURSOS HUMANS y más Apuntes en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity! Valeria Martínez Martínez Economia T.5 EL DEPARTAMENT DE RRHH 1. La gestió dels recursos humans Capital humà: és el factor humà de producció de treball, que inclou els coneixements i la qualificació professional susceptibles de millorar-se mitjançant la inversió en capital humà per incrementar la productivitat.  Capital físic: permeten fabricar un bé o donar un bé.  Capital financer: els diners que s’inverteixen en productes financers amb la finalitat d’obtenir rendibilitat. RRHH: són la força del treball de les empreses, formen l’organització empresarial i les competències professionals que poden desenvolupar. Gestió dels RRHH: conjunt de decisions, accions i polítiques relacionades amb el capital humà de l’empresa, encaminades a millorar-ne la productivitat i la competitivitat. Objectiu: afavorir la motivació i satisfacció dels treballadors per incrementar la productivitat i la competitivitat. El departament de RRHH està format per un conjunt de persones que s’organitzen per tal d’assolir uns objectius: seleccionar i formar les persones que l’empresa necessita, proporcionar als treballadors els mitjans necessaris, i intentar que el treballador satisfaci les seves necessitats. 1.1Funcions de la gestió de RRHH 1) Organització i planificació del personal: recull l’organització de les plantilles de l’empresa, la descripció dels llocs de feina i la planificació de noves necessitats de força de treball. 2) Reclutament: selecció del candidats competents per a un lloc de treball. 3) Selecció: tria del candidat entre els reclutats a través de les proves de selecció. 4) Plans d’acollida: integrar el candidat escollit a l’empresa. 5) Plans de carrera i promoció professional: desenvolupament del personal mitjançant cursos en els quals s’adquireix l’experiència necessària per poder progressar en l’estructura de l’organització. Valeria Martínez Martínez Economia 6) Formació: corregir els desperfectes entre les competències del treballador i les exigides pel lloc. 7) Avaluació de l’exercici: comparar el rendiment de la persona amb allò exigit pel lloc de treball que ocupa. 8) Clima i satisfacció laboral: detectar el nivell de satisfacció del treballador i els motius de descontentament, amb la finalitat d’erradicar-ho. 9) Administració del personal: s’encarrega de tots els tràmits i processos administratius necessaris per a una bona gestió. 10) Relacions laborals: promoure la comunicació entre l’empresa i els treballadors, a través del representant sindicals. 11) Prevenció de riscos laborals: implementació de mesures per a la prevenció i protecció, a fi i manera de preservar la salut de les persones de l’empresa. 2. El reclutament i la selecció de personal Tècniques de reclutament:  Reclutament intern: captar persones que formen part de la plantilla pròpia mitjançant processos de promoció interna. Aquest procés d‘implantació és més ràpid i econòmic, ja que el treballador ja coneix l’empresa.  Reclutament extern: captar persones alienes a l’empresa, utilitzant diverses fonts d’ofertes de treball:  Borses de treball d’entitats socials o educatives: les ofereixen universitats i centres de formació professional.  Agències de col·locació: entitats sense ànim de lucre que col·laboren com a intermediàries al procés de captació de candidats.  Serveis públics de col·locació: com el SOC que depèn de la Generalitat de Catalunya.  ETT: agents intermediaris que proporcionen personal de treball de manera temporal a les empreses que en necessiten.  Tècniques d’internet: Valeria Martínez Martínez Economia a) Explícit: pot ser estructurat, emmagatzemat i distribuït. Poden ser fòrmules, paraules, equacions, tecnologia en general. b) Tàcit: experiències d’aprenentatge personals de cada individu i , per tant, resulta summament complicat, si no impossible, d’estructurar, emmagatzemar en lloc i distribuir. Ex. experiències personals, habilitats, destreses, valors... 4.l’organització del treball 4.1. El treball en equip Equip de treball: grup petit que treballa a l’empresa de forma coordinada, que col·labora entre si per realitzar una feina concreta. La coordinació dels esforços genera un valor superior al treball de cada integrant per separat, el que s’anomena sinergia. 4.2 El treball cooperatiu Treball cooperatiu: suposa posar en comú coneixements, materials i idees amb la finalitat de compartir-los, normalment de forma desinteressada, per construir un coneixement comú que es pugui utilitzar globalment. Sinergia: combinació de dos o més factors que produeixen un efecte conjunt superior a la suma dels seus efectes per separat. La producció d’efectes addicionals resulta del treball conjunt de dues o més organitzacions, per tant, per separat no s’assoliria si actuessin per separat. Coworking: forma de treball que permet als professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors compartir un mateix espai de treball, tant físic com de virtual, per desenvolupar els seus projectes professionals de forma independent al mateix temps que fomenten projectes conjunts i comparteixen coneixements. 4.3 El treball per projectes i objectius treball per projectes: organització del treball per equips, amb personal intern i extern (freelance), per realitzar en comú projectes concrets d’acord amb els objectius de l’empresa. Característiques:  Tenir menys treballadors fixes. Valeria Martínez Martínez Economia  Tenir treballador s a temps parcial contractats per a projectes.  Treball per equips sense individualitats, compartint coneixements i experiència.  Treball ben definit.  Reorganitzar l’espai físic.  Possibilitat de treball des de fora de l’empresa mitjançant connexions telemàtiques. 5. La gestió per competències i la intel·ligència emocional Gestió per competències: defineix els coneixements, les qualitats i els comportaments que han de tenir tots els que formen part de l’empresa. Intel·ligència emocional: capacitat de reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per gestionar-los.  Personal: capacitat per veure, de manera realistes com som i què volem veure.  Social: capacitat per entendre altres persones i interactuar-hi. 6. La motivació laboral Motivació laboral: conjunt d’estímuls que rep la persona treballadora que la guien a actuar d’una manera determinada en l’àmbit del treball. Eines per a la gestió de RRHH en vers a la motivació dels treballadors:  Diners  Bon tracte laboral  Expectatives de futur  Reconeixement de la feina  Col·laboració a la feina 6.1 Teoria de la piràmide de les necessitats humanes de Maslow 1. Necessitats fisiològiques: necessitats bàsiques o primàries. 2. Necessitats de seguretat: contracte indefinit, salari permanent,, assegurança, jubilació, etc. 3. Necessitats socials: respecte i integració dins de l’empresa. 4. Necessitats d’autoestima: valoració del treball de cada persona. Valeria Martínez Martínez Economia 5. Necessitats d’autorealització: assolir l’objectiu que el treballador s’ha proposat. 6.2 Teoria dels dos factors de Herzberg  Factors d’higiene: l’absència d’aquests pot generar insatisfacció.  Salari  Condicions de treball  Seguretat  Estabilitat  Relacions interpersonals  Política de l’empresa  Factors de motivació: generen directament satisfacció. Factor de motivació que s’origina entre la relació del treballador amb la seva feina. Satisfan necessitats humanes de autorealització i èxits personals.  Responsabilitat  Reconeixement  Promoció interna  Feina estimulant  Autorealització  Desenvolupament professional 7. La igualtat en el treball Existeixen normatives que consagren la igualtat en el treball i proposen mesures per promoure-la de manera efectiva: Constitució espanyola, Carta dels Drets Fonamentals de la UE, etc. Malgrat la normativa, en la nostra societat encara hi ha:  Discriminació salarial.  Discriminació en les pensions de viduïtat.  La taxa més gran de desocupació femenina.