Acció socioeducativa a l'escola, Ejercicios de Control de máquinas y accionamientos eléctricos

¡Descarga Acció socioeducativa a l'escola y más Ejercicios en PDF de Control de máquinas y accionamientos eléctricos solo en Docsity! PAC 4: PENSEM EN I AMB SITUACIONS Acció socioeducativa a l'escola. Aula 2.   Grup 2: Anna Alhama Soler,  Carla López Molina,  Sara Prattke Romero,  Dana Rodríguez Nadal i  Laura Sanchez Peña. 1. En la situació descrita considerem que s'essencialitza a diversos dels actors implicats, com poden ser la mateixa Letícia, els seus companys d'institut i també a l'equip docent. S'essencialitza la Letícia situant-la com a centre de la problemàtica i en gran part responsable de la situació, així com a la seva família. Per exemple: quan es parla de l'absentisme de la Letícia i es posa en coneixement a la família no s'observa cap canvi de millora de la situació, sinó que tot el contrari, i que a primària ja era habitual que faltés o arribés tard. Tornem a veure l’essencialització quan es diu que la Letícia no accepta que el professorat intervingui en les situacions de l'aula en les quals ella es defensa dels seus companys/es, i que ella provoca la seva expulsió i la derivació a Direcció per la seva conducta.  Al mateix temps s'essencialitza als companys d'institut emmarcant-los, en termes generals, com a assetjadors, però a la vegada innocents de la seva responsabilitat vers la situació problemàtica. Tanmateix, en el relat no consta que s'hagi ni sancionat les agressions per part dels companys/es ni tampoc mediar per millorar el clima entre els companys/es i la Letícia. Aquests, habitualment actuen com a agressors; ja que es reconeix que "alguns companys i companyes d'aula violenten a la Letícia", o que es dirigeixen a ella per mitjà d'expressions com "transgènere", "transformer", "ridícula", "deixa de ser noi" i que “realitzen tota mena de bromes, així com empentes, travetes...".  Finalment, s'essencialitza també a l'equip docent (actual i anterior) el qual segons el relat del cas, culpabilitza a la Letícia de la seva situació, i se'n desprèn d'aquest relat una actitud per part del professorat d'inacció enfront de la situació que porta arrossegant la Letícia fa temps pel que fa a les seves dificultats de relació amb els companys/es i també pel que fa a l'absentisme. Essencialitza la persona qui elabora el relat, que pot haver obviat informacions rellevants, i ho fan també les persones que aporten dades en el relat, marcades pel rol que ocupen en situació; com l'educadora social, el professorat i la mateixa Letícia. Ho fan per mitjà d'un discurs situat en la mateixa percepció, en el sentit del fet que estan generant-lo per mitjà d'uns arguments molt condicionats per la posició que s'ocupa dins de la situació problemàtica. Cal tenir present que, com apunta Nicastro (2006, p.75) “profesores, alumnos, familias, “estan en”, forman parte de esa escena y de esa cotidianeidad escolar, atravesados por determinades ideologies, ideales, creencias, concepciones; con sus cuerpos, sus historias y sus vivencias”. als braços. Tal com indica Cristina Carea (2010), citada a Brignoni (2013, p.23); “(...) lo que se busca es el dolor en si porque éste los hace existir. El dolor en cierta medida pone freno a la mortificación.”. Trencar amb una desconfiança i desconnexió amb la institució educativa pot comportar temps, ja que s’hauria d’haver actuat abans i no haver deixat que s’arribi a aquest punt. Partint del vincle que ja ha començat l’educadora, podríem pensar en la possibilitat d’intentar connectar la Letícia amb el seu entorn comunitari més proper. Fer-la conscient de les seves capacitats artístiques, valorar-les positivament i oferir-li la possibilitat d’assistir a classes de dibuix, o a grups de producció literària que puguin haver-hi en algun casal de joves, d’aquesta manera la jove podria continuar potenciant aquestes virtuts, sentint-se reconeguda i valorant la seva producció artística,  al mateix temps que s’obriria la possibilitat de vincular-se amb joves amb els mateixos interessos. Pensem que per aquí podria començar a potenciar-se la seva autoestima i el seu autoconcepte, i que això tindria repercussions positives en altres àmbits de la seva vida, com podrien ser el familiar i l’acadèmic.  A banda, caldria fer un treball per tal de reparar les relacions poc enriquidores que ha establert amb tot l’equip docent i els companys. Començant pels adults, els mestres haurien d’intentar treballar la percepció que tenen d’ella per poder donar-li un altre tracte; començant a reconèixer-la i valorar-la en termes positius, fet que possibilitaria que ella ocupés un altre lloc a ulls dels seus companys també. I és que, com assenyala Nicastro (2006:96) “Sin lugar a dudas, podemos decir que, en cierto modo, la ajenidad en el vínculo es el motor de ese vínculo, es parte de lo ineludible en el encuentro con el otro.” Caldria a més prendre mesures perquè els companys deixessin de provocar-la i burlar-se d’ella, que s’adonessin que no s’accepten aquest tipus de conductes cap a ningú, i que tothom ha de tenir cabuda. Consegüentment els companys, potser no tots, però segur que alguns si, la veurien amb uns altres ulls i podrien iniciar relacions d’amistat i contacte amb ella. Considerem que el fet que l’educadora social hagi aconseguit trencar aquest blindatge que tenia cap a tothom és un bon punt de partida, i pensem que l’educadora podria actuar de mediadora en el sentit de donar eines i orientar l’equip educatiu per trencar amb la lògica de desconfiança i desconnexió amb la institució educativa.  Tal com apunten Barranco y Díaz (2010, p.135), l’educació social pot generar contextos (...) en el que crear y recrear procesos educativos, es decir, crear las condiciones necesarias que hagan posible lo educativo para quienes “ya están” y para los que “están por venir”. Estas condiciones precisan de la gestión y flexibilización de espacios institucionales para transformarse en auténticos espacios de transmisión y aprendizaje; reestructuraciones de la geografía de los institutos generadoras de  espacios y tránsitos para lo colectivo y lo singular.  3. L'escola actualment és un espai que ha de promoure la convivència entre iguals i la nostra funció com a educadors i educadores socials, en aquest cas ha d'estar regida pel Projecte de Convivència del centre educatiu, ja que aquest ha de promocionar valors i actituds que garanteixin la convivència i la gestió positiva dels conflictes. Com a professionals, hem de ser capaços/es de proposar i dissenyar accions concretes per treballar el cas de la Letícia. Algunes accions i línies de treball podrien ser:  Fer ús de mètodes d'aprenentatge cooperatiu, sobre temes d'interès per als adolescents, fent per exemple un treball d'investigació sobre la identitat de gènere amb coordinació amb els docents per després exposar-lo per grups a l'aula, per tant, construir conjuntament coneixements teòrics al voltant del tema que volem investigar. Això podria fomentar el coneixement compartit, mentre la Letícia podria aportar la seva percepció i coneixements sobre el tema, al mateix temps que podria servir per establir vincles i donar importància al respecte a les relacions d'entre tots els alumnes. Potser aquesta temàtica es podria abordar quan el clima d'aula hagi millorat, i després d'haver dut a terme altres accions com les que es proposen a continuació. Per a dur a terme aquesta acció s'hauria d'establir un treball compartit i coordinat amb els docents del centre, i també seria enriquidor contactar perquè orientessin l'activitat amb algun PIAD (Punt d'Informació i Atenció a les Dones) i fins i tot comptar amb la participació de joves externs al centre que puguin fer una petita xerrada sobre la seva vivència per tal de fomentar processos de reflexió en el grup a intervenir. L'educadora social pot donar idees, propiciar contactes i conduir l'activitat conjuntament amb els tutors/es.  Contactar amb institucions externes a l’escola que vinguin a fer xerrades sobre la coeducació i diversitat sexual per a sensibilitzar l’alumnat vers el respecte a la diversitat. L’educadora social podria actuar d’enllaç, i es podria demanar el suport de l’AMPA, oferir-ne també a les famílies dels alumnes.  Vincular la noia amb entitats o espais del seu entorn més proper que li permetessin potenciar les seves capacitats artístiques i a més possibilitessin l'establiment de noves relacions fora del centre. Aquesta acció la pot dur a terme l'educadora social, seria necessari convèncer a la Letícia i caldria també que la mare hi estigués d'acord.  Des de l'assignatura de tutoria, fer activitats orientades a erradicar l'assetjament escolar. Mirar vídeos o pel·lícules que fomentin la reflexió, crear espais de debat i de diàleg, etc. D'altra banda, podria ser positiu també, arran d'aquestes reflexions i debats, redactar un compromís de no-violència de grup-classe cap a cap membre del grup i del centre. El tutor/a del centre i l'educador/a social podrien actuar de mediadors i guiar o liderar l'acció.  Crear espais educatius on abordar situacions conflictives que es puguin donar amb els alumnes implicats i amb els docents o l’educadora com a mediadors.  Dur a terme dinàmiques, com ara un "roleplay" a l'aula on representar escenes d'assetjament inventades pels mateixos alumnes, on puguin ser protagonistes de sentir en primera persona què se sent quan et rebutgen, ja sigui per raons ètniques, per portar ulleres, per ser gras o en el cas presentat de la Letícia, quan un demana als seus companys que es dirigeixin en masculí cap a la seva persona. Podrien guiar l’activitat l’integrador social, l’educadora i el/la tutor/a.  Oferir de tallers per a les famílies de l’escola amb l’objectiu de millorar i proporcionar coneixements, eines i recursos per a l’educació i la criança dels fills i filles, per tal d’orientar i oferir recursos als pares i mares per afavorir una relació positiva amb els seus fills i filles. L’AMPA, l’educadora social i l’integrador/a, si n’hi ha; podrien contactar i coordinar l’activitat.  Millorar la relació entre la família i l’institut, restituir el vincle i la confiança. Pot ser que quan se sentin menys jutjats s'obrin més a participar de possibles activitats destinades a les famílies dels joves i orientades cap a la millora de la relació parental, l'educació... Això ho hauria de dur a terme el docent i l’equip directiu de l’escola.  Seria convenient que el professorat es comprometés també, per la seva part, a reconstruir la mirada i el vincle cap a aquesta noia i la seva família, tasca que ja ha iniciat l'educadora social. Això permetria dur a terme altres accions i establir relacions més positives que possibilitessin noves línies de treball educatiu. L'educadora pot fer aprofitar una sessió de claustre, per fer conscient a l'equip educatiu de la necessitat de reformular aquesta mirada i vincle; i de tot el que això podria transformar. Per a aquesta acció cal tenir el suport de l'equip directiu, hauria d'encapçalar-la l'educadora social que ja coneix el cas, i amb el suport de la direcció han de convèncer tot l'equip educatiu de la importància i la necessitat de fer aquest pas.