Actituds socials durant la història de les persones amb discapacitat, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Actituds socials durant la història de les persones amb discapacitat y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!   1   Actituds socials durant la història de les persones amb discapacitat: o Eliminació / infanticidi / rebuig Era molt freqüent fins l’Edat Mitjana. L’església va dir que no podíem eliminar éssers, és condemnava com infanticidi. A les societats antigues era freqüent aquest fet quan observaven anormalitats en els infants acabats de néixer, sobretot els grecs i els egipcis. Consideraven que les es persones amb discapacitat havien de ser fora del seu context social i les mataven. En l’actualitat, encara es present però reduïdament, per exemple quan es fa la miosíntesi (eliminar a l’infant abans de que neixi), els xinesos només poden tenir 1 o 2 criatures, etc. o Separació / segregació / aïllament / confinament Als segle XIX la societat pren consciència de la necessitat d’atendre a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament, però aïllant-los de la societat, ja que eren considerats un perill. A Barcelona, van crear centres per a gent amb discapacitat a Montjuic i el Tibidabo allunyats de la societat. Per amagar aquest pensament que tenien que havien de estar separats i aïllats de la societat deien que així podrien respirar millor, podrien gaudir de la natura... o Acceptació / normalització / inclusió / integració A principis del segle XX s’inicia la escolarització obligatòria. Els infants seran classificats segons un diagnòstic i reben una educació diferent, és a dir, podíem dir que són etiquetats. A mitjans de segle, es creen moltes escoles per a sords, cecs, amb problemes mentals... però segregats en centres ordinaris. A l’any 1959 Dinamarca incorpora a la seva legislació el concepte de normalització gràcies a Bank-Mikkelsen, un noi de mobilitat reduïda que va reivindicar que tots els païssos tinguessin aquestes lleis, per l’acceptació de persones a la societat amb algun tipus de discapacitat. Tot ciutada ha de tenir el mateix dret a l’educació. Va haver un canvi de mentalitat a Europa i Amèrica del Nord. A l’any 2010 continuem pensant això, que les lleis per discapacitats són creades per discapacitats o familiars. Etapes en l’atenció educativa a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament: o ETAPA INICIAL à La situem al segle XIX. En aquesta, la societat comença a tenir sensibilitat per l’atenció educativa. A finals del segle s’estronca per les Guerres Mundials, civils... Per tant, s’inicia però s’atura fins a un remuntatge de postguerra. En aquesta etapa, s’ha de tenir en compte el paper del Govern, que com ja sabem si hi ha una cosa que nomes afecta a una minoria no li dona molta importància. o ETAPA BENÈFICA-ASSISTENCIAL à 1900-1950 En aquesta, l’atenció educativa predomina un caire benèfic i assistencial. Les persones amb trastorns en el seu desenvolupament reben beneficis de col·lectes, la societat els atenia i proporcionava recursos per ajudar-los. La gran finalitat era que els infants estiguessin coberts de les necessitats bàsiques (higiene, nutrició, sanitat...). o ETAPA MÈDICO-TERAPÈUTICA à 1960-1980 Els metges feien diagnòstics i classificaven les necessitats especials dels trastorns. S’inicia la preocupació per aquestes persones, però oferien una educació especial i   2   diferencial per a ells. Es creaven centres educatius separats dels ordinaris. La responsabilitat, en aquesta etapa recau sobre els serveis socials i de la salut. o ETAPA EDUCATIVA à 1980 – endavant) Les persones amb trastorn en el seu desenvolupament es consideren ciutadans amb el dret a l’educació. Aquesta educació s’ha de dur a terme a l’escola ordinària sempre que aquesta escolarització sigui possible. Cal proporcionar ajudes i serveis complementaris a l’alumne per seu bon progrés. La responsabilitat, en aquesta etapa recau sobre l’administració educativa. Concepcions psicològiques implícites en diversos plantejaments educatius: o Genètica à és pensa que la persona té una condició i no és pot fer res, per exemple Sindrome de Down. Té relació amb l’etapa benèfica assistencial, ja que es pensa que nomes s’ha de garantir les necessitats bàsiques d’higiene. o Interaccionista à contempla una mica de la genètica i de l’ambient. És a dir una persona te una condició genètica però a partir de l’ambient podem ajudar-la. o Ambientalista à la persona és així pel seu context, a partir de l’educació aquesta persona podria canviar, millorar i maximitzar les seves capacitats Plantejaments educatius (Modalitat educativa) pel que fa el tractament de la diversitat: o SELECTIVA à aquell sistema educatiu que es marca un objectius i si tu com alumne vas donant resposta i superes els objectius, aniràs progressant dins del sistema. En el moment en que per raons diverses no arribes, el sistema t’exclou. o TEMPORALITZACIÓ à el sistema té uns objectius que assolir, si no els assoleixes en un temps determinat, et fan tornar a repetir. Però per estar un any més no és soluciona. o COMPENSACIÓ à és necessita intervenir per que avanci l’infant (reforç-suport, aula d’acollida: gran manca de la llengua d’immigrants). En aquests és l’alumne qui s’ha de d’adaptar al sistema o ADAPTATIVA à el sistema s’adapta a l’alumne i diu el que ha d’assolir durant l’etapa. Hi hauran els mateixos objectius per a tots els infants, però tota proposta educativa s’ha de plantejar en funció de les característiques diferencials dels alumnes. Els principis d’ensenyament adaptatiu coincideixen amb els plantejaments psicopedagògics bàsics que s’inspiren en la LOGSE. - Microadaptació: prèvia a la intervenció educativa a l’aula (la concreció PEC, la programació anual...) - Macroadaptació: són les decisions que ha de prendre diàriament el docent a l’aula. En aquest és el sistema educatiu qui s’ha d’adaptar a l’alumne.   5   ACCESSIBILITAT I DISSENY PER A TOTHOM CONCEPTE ACCESSIBILITAT: - Símbol Internacional d’accessibilitat (home cadira de rodes) - Llibre blanc d’Accessibilitat (2003) ho defineix com a conjunt de característiques que fan possible que qualsevol entorn (aules, jardins, edificis...), servei (transports públics, seguretat social...), producte (qualsevol cosa que compris, telèfon, ordinadors...) sigui apte per a totes les persones i per aquelles que tenen una discapacitat en condicions de comoditat, seguretat i igualtat. - La manca d’accessibilitat implica discriminació, marginació i una pèrdua de qualitat de vida. BARRERES D’ACCESSIBILITAT: Qualsevol impediment, trava o dificultat que limita o impedeix l’accés, utilització, gaudi o interacció de manera digna, còmoda i segura amb l’entorn. Primera classificació: ● Barreres arquitectòniques (edificis) ● Barreres urbanístiques (espai urbà) ● Barreres de transport (diferents transports) ● Barreres de comunicació (accés i/o comprensió de la informació) ● Barreres mentals/socials Segona classificació: ● Barreres intrínseques - Vinculades al coneixement, a la salut, a la dependència física o psicològica. ● Barreres ambientals - Arquitectòniques, urbanístiques, transport, accés informació. ● Barreres interactives - Les relatives a les habilitats necessàries per a determinades activitats com l’ús de màquines.   6   NORMATIVA LEGISLATIVA Llei: és la norma jurídica de caràcter obligatori i general dictada per l’órgan legislatiu d’un estat. - Poden ser aprovades per: o CORTS CATALANES o C.autònomes à PARLAMENT - Tota llei aprovada pot ser: o Sancionada pel Rei o President de la C.Autonoma. o Promunlgada: és la proclamació formal de la llei pel seu degut compliment. o Publicada: Estatal (BOE) i Catalunya (DOGC) - Tipus: o Constitució (llei màxima) o Lleis ordinàries o Lleis orgàniques o Decret legislatiu (disposicions amb força de llei) o Decret llei (normes extraordinàries, disposicions legislatives provisionals posteriorment a la seva aprovació aniran a debat i valoració al Congrés dels Diputats. o Lleis autonòmiques: vigents dins la comunitat. Té per sobre la Constitució i l’Estatut. Reglament: és la norma que el poder executiu (govern) dicta en virtut de la seva competència. De rang inferior a la llei. - Segons qui la promulga poden ser: o Estatals (BOE) o Autonòmiques (DOGC) o Locals o Institucionals (BOP) - Tipus: o Real decret / Decret o Ordre del ministeri / Ordre d’ensenyament o Resolució o Instrucció o Curricular 1970 à LGE (Llei General d’Educació) - Aprovada post franquisme - Ed. Especial depèn del M.E.C - Atenció al deficient i ben dotat des del trencament educatiu integral. - Centres E.E i a les aules de suport a centre ordinaris - Sistema educatiu paral·lel: ordinari i especial - Estructura, objectius i durada diferents als altres 1975 à ONU (Declaració dels Drets del Deficient): parla del dret a la integració social del disminuït. La integració a l’escola ordinària, és a dir, unificar escola ordinària i especial. INEE (Institut Nacional d’Educació Especial): organisme autònom del M.E.C amb intenció de prendre la iniciativa en l’ordenació i el futur desenvolupament de l’ed. Especial a l’Estat Espanyol. 1978 à PLA NACIONAL D’EDUCACIÓ I LA CONSTITUCIÓ (Transició) Pla nacional d’educació: document elaborat per l’INEE per encàrrec del Real patronat de E.E. S’exposa de forma realista els ppis poblemes de l’EE al nostre Estat i unes orientacions per donar solució als problemes plantejats. Es formulen per 1a vegada a escala nacional els ppis de: Normalització de serveis, integració educativa, atenció personalitzada, sectorització. Constitució: dret de tot ciutadà a l’educació, els poders públics realitzaran una política de pevisió, tractament rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics. A partir de la promulgació d’aquesta, es comença a promoure una política integradora. 1981 à Circular que estableix els criteris d’actuació en el camp de l’EE (UCD) (el Departament d’Ensenyament de la generalitat dona les seves orientacions en el camp de l’EE, en espera de la publicació de la LISMI. (14ppis) 1982 à LISMI / Llei Trias (Llei d’Integració Social del Minusvàlid) (PSOE) - Llei d’àmbit general (Decret), actualment derrogada - Mesures que recullen corrents avançats per l’atenció social a les persones amb minusvalia   7   - Directrius per la integració social del minusvàlid. L’integració escolar mitjà fonamental per integració social per a persones amb alguna minusvalia. - Els 4 punts del Pla Nacional d’Educació són obligatoris: Normalització de serveis, integració educativa, atenció personalitzada, sectorització. 1989 à Publicació del llibre Blanc sobre la Reforma del Sistema Educatiu (PSOE) - S’incorpora la terminologia de les necessitats educatives especials com a nova concepció de l’ed.especial. - Antecedents: Informe Warnock 1978 i Circular 1981 1990 à LOGSE (PSOE) - Llei d’ambit general del sistema educatiu - Diu que el sistema educatiu disposarà del recursos necessaris pels alumnes amb n.e.e temporals o permanents perquè puguin assolir dins del mateix sistema els ob.generals. 1994 à Declaració de Salamanca (declaració internacional) (PSOE) - Informe de la UNESCO que recull el recull de la Conferencia Mundial sobre n.e.e celebrada a Salamanca del 7 al 10 de juny del 1994. - Participen 25 organitzacions internacionals i 92 governs. - Reafirma el ppi d’educació per a tots. - Objectiu: assolir una escola per a tothom. Proclama: - Tots els infants tenen dret a l’educació i sel’s ha de donar l’oportunitat. - Cada infant és diferent a l’altre, per tant a d’haver atenció a la diversitat. - Integració a l’escola ordinària i a la societat. Suplica a tots els Governs: - Prioritat pressupostària a la millora del sistema educatiu. - Tot infant ha de poder matricular-se a l’escola ordinària. - Fomentar intercanvis entre països amb experiència de integració. 2002 à LOQE (actualment derrogada) (PP) - Sección 1º de la igualdad de oportunidades para una educación de calidad - Sección 2º de los alumnos extranjeros - Sección 3º de los alumnos superdotados intelectualmente. - Sección 4ºde los alumnos con necessitades ed.especiales