Activitat: Tema 2 (canvis socials i sistemes educatius), Apuntes de Sociología de la Educación

¡Descarga Activitat: Tema 2 (canvis socials i sistemes educatius) y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity! TEMA 2. CANVIS SOCIALS I SISTEMES EDUCATIUS Quins són els principals canvis socials i educatius que acompanyen la societat del coneixement? Des de mitjans del segle XVIII, s’inicia a Anglaterra un procés de transformació econòmic i social, que acabarà estenent-se a tot el món i que coneixem pel nom de revolució industrial. A Catalunya, i a la major part del continent europeu, hi té lloc la revolució industrial al llarg del segle XIX. Gràcies a aquesta, es produeixen canvis econòmics i socials accelerats, que acaben per determinar la manera de pensar de les persones, els seus valors, i com a conseqüència la cultura dominant la de les societats industrials. Actualment estem vivint un procés de canvi similar, a partir d’un nou nucli tecnològic, les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), i el seu impacte en el sistema econòmic i en unes noves formes de relacions socials a escala global. Aquesta nova revolució, que anomenem la revolució del coneixement, ens porta cap a una nova societat: la societat del coneixement o societat de la informació. Per tant, passem d’una societat industrial dedicada al procés de producció (sector secundari), a una societat basada en la tecnologia, en la informació, en el coneixement, i en les prestacions i serveis (sector terciari). La nova societat del coneixement, és el resultat de l’aplicació de les TIC a l’economia i a la societat. Comporta un nou model de produir i acumular riquesa, de generar noves desigualtats socials, i d’estendre una individualització difusa més grans dels riscos. La principal font productiva econòmica és el coneixement, ja que és el que dóna lloc a la innovació, a la creativitat i a l’explotació de patents i productes d’alt valor afegit. Les economies que més inverteixen en investigació, desenvolupament, educació i formació, són les que creixen més ràpid i sòlidament, i les que destaquen en els mercats. Aquest grau d’ inversió, determinarà a gran escala, la situació en que es troba el país. A més inversió, s’obtindrà una millor situació i millors condicions. Referent al sistema del coneixement, sempre necessita innovar, es a dir, auto renovar-se. No s’ha de conformar amb el que es té, ha d’anar a més. Un bon exemple seria la lluita contínua que van mantenir Rússia amb els EEUU per descobrir nous invents, armament, productes... i arribar a ser la principal potència del món. Ells no es conformaven amb el que tenien, anaven més enllà. Per tant, podem dir que aquest nou sistema està sotmès a ell mateix, no ha de deixar d’invertir mai en investigació i desenvolupament, ja que podria estancar-se i per tant, fracassar. Es tracta d’una economia basada en el capitalisme informacional, la globalització econòmica i la riquesa basada en el coneixement, per aquest motiu en molts dels productes electrònics, com per exemple un ordinador, el 80% del seu preu es destinat a I +D, per tal de millorar futurs del coneixement. Aquesta economia però, descansa sobre la deslocalització, lliure circulació, mercats financers globals i multinacionals. Per això trobem un mercat laboral més dualitzat, més segmentat i bastant tancat. Sobretot destacar la deslocalització, ja que ha sigut uns dels fenòmens que ha fet accelerar el creixement i l’èxit del sector terciari. Han fet possible el trasllat d’indústries cap a països poc desenvolupats, o en vies de desenvolupament, permeten la creació de noves entitats dedicades al sector terciari, i sobretot han permès abaratir costos. Això ha aportat grans fortunes, i una classe directiva, la qual ha generat una estructura de classes més polaritzada. Actualment, el nucli laboral el conformen els professionals i tecnòlegs, és a dir, la classe experta, gràcies a que el divisor social laboral és el coneixement. Per això es castiga molt a la classe treballadora, a persones poc qualificades o a immigrants sense estudis. La terciarització dels països, s’ha establert en les zones més desenvolupades, més urbanitzades, és a dir, a les grans ciutats, un gran exemple seria Barcelona. Tots els negocis o entitats dedicades al sector terciari, com per exemple edificis de les empreses, bancs centrals, grans botigues, institucions polítiques, assessories... s’han apoderat de les grans metròpolis. Per altra banda, la societat es veu totalment afectada davant tots els canvis que ha comportat aquesta societat del coneixement. Pel que fa a la seva estructura social, el proletariat va desapareixen, i va augmentant treballadors dedicats al sector terciari. També es manté un estatus social, però en canvi, ara es basa en el coneixement que posseeix cada individu. Les titulacions són les que jugaran un paper determinant en aquest nou estatus. Això ens fa pensar, que predomina la meritocràcia en aquesta nova societat. Aquestes titulacions acadèmiques són les que ens diferencien de la resta, les que ens podran donar una feina. Per això, les polítiques educatives es situen en el centre de tots els desafiaments. Es redueixen el nombre de fracassos escolars, la secundària superior passa a ser el nou nivell bàsic de formació i el llindar mínim que facilita el benestar i la Les actuacions es van centrar, en la seva primera fase, en el tercer cicle d’ Educació Primària, durant el curs 2009-10. Per duu a terme aquestes, van haver de formar a tots els professors implicats en el Programa per garantir l’èxit de la iniciativa. La formació contemplava entre els seus continguts els aspectes metodològics i la gestió d’una aula dotada tecnològicament. A més a més, la formació tenia en compte de forma destacada el coneixement i la generació del materials digitals de caràcter general i de caràcter específic educatius. Per dur a terme aquest projecte, el Ministeri va ampliar l’oferta de cursos en Red sobre els instruments TIC i els seus aspectes metodològics, d’experimentació i d’innovació. Tot i això, encara hi han moltes escoles en les quals predomina el model industrial en l’educació; massives, uniformes, tancades, amb horaris fixes, especialitzades per assignatures... La principal causa potser que aquestes, tenen por a obrir-se, són bastant conservadores, i continuen amb els seus mètodes tradicionals. Una altra podria ser l’econòmica no totes les escoles tenen recursos per implantar les TIC com caldria. Internet s’ha convertit en una gran biblioteca desordenada d’ informació. Ens permet crear continguts, obtenir coneixements, connectar-nos amb tot el planeta, interaccionar, jugar, llegir, veure vídeos, escoltar música... Però, hem de navegar amb una actitud crítica, ja que sinó cauríem en l’anomenada “generació google”. Aquests creuen que tot es troba a Internet. Realitzen recerques d’informació molt superficials i llegeixen molt poc les pàgines. Els docents, en aquesta nova programació escolar tenen una paper essencial. Són els que han d’equipar als alumnes, els que han de desenvolupar en ells criteris tant estratègics com crítics. Això farà que l’alumne sigui capaç de distingir el material que és bo amb el que és una “brossa”, i així aconseguirà crear verdaderament un bon coneixement. També és importantíssim ensenyar als alumnes a utilitzar les denominades TIC per saber gestionar les avantatges que aporten aquestes. Un dels grans reptes serà formar i preparar al docent d’acord amb aquest nou ambient tecnològic, i que adquireixi certes habilitats per dur a terme una bona didàctica. Podem considerar que aquest nou programa escolar ha evolucionat a la par de les noves tecnologies, es per això que cada cop hi ha més projectes per revolucionar les aules i fer-les digitals. Amb aquesta nova escola aconseguim, una aprenentatge més interactiu, una major capacitació a docents, i uns ensenyaments vinculats a les innovacions, els quals seran útils a llarg termini. A part, l’alumne es veu molt més implicat en el aprenentatge, més motivat, es torna molt més creatius i participatiu, i aprèn a cooperar. Destacar sobretot la SEK a Catalunya, una empresa d’escoles i internats privats, on es pot apreciar unes institucions pioneres d’innovació. Potencien els nadius digitals, ja que el nen es desenvolupa envoltat de certs elements tecnològics. Això fa que no trobi tants problemes a l’hora d’adaptar-se als nous aparells electrònics, ja que no li farà falta crear la necessitat de donar-li ús. Abans per exemple quan et compraves un aparell electrònic, abans d’utilitzar-lo et llegies les instruccions, ara qualsevol alumne d’aquestes escoles, treu l’aparell i el primer que fa és posar-lo en marxa. Investiga, descobreix les funcions per sí mateix. La tecnologia per tant, forma part del nostre món, i del món del treball. És per això, que l’educació ha d’adaptar-se a les necessitats futures dels alumnes. En el document de les webs recomanables, podem diferenciar tres apartats diferents, cada un amb diversos enllaços. El primer tracta sobre aspectes generals, el segon sobre l’Educació Primària, i l’últim sobre la ESO i el Batxillerat. El primer enllaç del primer apartat, és un espai social per a docents amb la fi de millorar l’educació del segle XXI. En aquesta xarxa social, els professors posen en comú vivències, arxius, creen blocs i fòrums, organitzen tallers, pengen totes les activitats que realitzen a classe... És un espai amb més de 8000 professors, i es considera idoni per obtenir material per tal de duu a terme una bona pràctica com a docent. En el següent enllaç trobem un espai on es comparteixen lectures favorites de la blogsfera educativa, i on podem penjar blogs, vídeos i imatges. Un altre enllaç, tracta de com fer un bon ús de les TIC als centres educatius. També trobem un catàleg amb les diferents TIC classificades per nivells d’ensenyament. Per últim tenim Educared, una fundació de telefònica que utilitza les eines digitals per complementar l’educació. A més, es té accessos a recursos tecnològics i pedagògics, i formació continuada a educadors. En el primer enllaç del segon apartat, trobem un espai anomenat el “el rincón de la maestra”. Aquest, proporciona moltes eines per tal d’aprendre d’una manera divertida. Hi ha exercicis matemàtics interactius, visites a museus i altres espais com el racó del còmic, on hi ha un seguit d’ aquest tipus de narracions il·lustrades per tal de que els nens llegeixin i aprenguin d’ una forma més significativa. En el següent enllaç, trobem una secció de l’Edu365.cat, un espai amb molts recursos, per a totes les assignatures de primària a Catalunya. Hi ha tant contingut teòric, com pràctic. Fins i tot trobem jocs educatius. L’últim enllaç, KidBlog, una eina molt popular la qual l’utilitzen milers d’alumnes. Creen els seus propis blogs sobre el temes que ells volen, per tal de desenvolupar el seu sentit crític. En l’últim apartat, el primer enllaç d’ aquesta secció torna a ser la pàgina de l’edu365.cat. Aquesta vegada tracta de fer un suport a l’ aprenentatge dels alumnes de secundària i batxillerat. En el següent enllaç veiem un espai molt útil per als alumnes de batxillerat, ja que hi ha molts apunts de les diferents matèries. També estan penjats tots els exàmens de les PAU, idonis per a preparar als alumnes de cara a aquesta proba. En el penúltim enllaç, podem trobar vídeos, textos i TIC per tal de realitzar un suport a l’aprenentatge. En l’últim enllaç veiem un espai destinat a les ciències socials, amb textos que parlen sobre l’ actualitat i sobre la història. En aquest últim lloc trobem una línea del temps molt clara i tots els fets històrics ordenats i explicats. Desprès de realitzar aquestes recerca sobre els recursos que podem trobar a Internet per duu a terme l’Escola 2.0, la meva pregunta és la següent: Per què no utilitzen les escoles tot aquest material, i els substitueixen pels mètodes tradicionals? Per què la majoria de docents no s’adapten a aquestes noves formes d’ensenyament, les quals són més beneficioses pels alumnes? Jo, com a possible futur mestre, intentaria viure en el present, és a dir, intentaria adaptar-me en el món en que vivim. En conclusió, l’Escola 2.0 és un nou programa escolar que s’adapta a les noves tecnologies i a la nova societat, i que promou la innovació, la creativitat i la participació. Per contra, és indispensable la disponibilitat d’Internet, i que quan es navegui per la Red es realitzi amb sentit crític, ja que hi ha molta brossa. També dir que els docents han d’estar totalment formats i preparats per poder ensenyar a utilitzar correctament de les denominades TIC. Per últim, aquest nou sistema d’ensenyament no ha de abandonar els recursos tradicionals, els ha de fer compatibles, ja que no ens podríem imaginar un nen que no sap escriure o llegir. Quina relació hi veus entre les polítiques neoliberals en educació i la societat/ economia del coneixement? les polítiques neoliberals el professor imparteix una disciplina molt estricta a l’alumne, el qual a d’obeir-lo i a d’adquirir els coneixements com ell vol. Els resultats dels alumnes també són un altre aspecte de diferenciació. Les escoles neoliberals donen importància tant sols als resultats obtinguts, no importa la creativitat del nen, o si aquell contingut que ha après ha sigut memorísticament. Les escoles de la societat del coneixement en canvi, valoren més que l’alumne obtingui una aprenentatge més significatiu, en el qual gaudeix, i on no veu cap obligació. Per últim, hi han certs governs neoliberals que estableixen un “ranking” de les millors i les pitjors escoles per millorar les seves qualitats i incentivar el creixement d’aquestes. Però, el que fan es potenciar cada vegada més les millor escoles, és a dir, les més selectives. A la societat del coneixement el que s’intenta és un creixement comú, sense diferències, i amb un mateix currículum. L’única relació que podríem establir entre la societat del coneixement i les politiques educatives neoliberals és que ambdues creuen que els sistemes educatius són el medi pel qual obtindran l’èxit, i una societat més justa i democràtica. També, podem destacar que cap de les dues s’ha establit per complert a Espanya, ja que la majoria d’escoles són una barreja d’aquestes. En conclusió, desprès d’analitzar la societat del coneixement i les polítiques educatives neoliberals, hem pogut veure que les dues tenen més aspectes en contra que en comú. Pot ser que aquest fet sigui perquè el sistema educatiu neoliberal representa els mètodes més tradicionals, ja que es basen en l’autoritat mestral i en la estricta disciplina, en canvi la societat del coneixement al tenir l’obligació d’anar innova’n per no estancar-se es veu obligada a impartir mètodes on els alumnes desenvolupin la creativitat i el sentit crític, per tal d’assegurar la permanència d’aquesta nova societat. BIBLIOGRAFIA: • Martinez Celorrio, X. (2004) "Societat del coneixement, riquesa i desigualtats": http://campusvirtual.ub.edu/file.php/39181/Societat%20coneixement%2C% 20riquesa%20i%20desigualtats%20%282004%29.pdf • Bantley, T (2000) "El aprendizaje más allá de las aulas": http://campusvirtual.ub.edu/file.php/39181/TOM_BANTLEY- Mas_alla_aulas.pdf • Debat a La 2 (TVE): "Internet en la educación": http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-internet- educacion/1055200/ • Ken Robinson: paradigma del sistema educatiu: http://www.youtube.com/ watch?v=AZ3JmuaUrxs • Ken Robinson: entrevista en “Redes” (La 2): http://www.youtube.com/watch? v=0neeNEM6NHQ • Marc Prensky: entrevista en “Redes” (La 2): http://www.youtube.com/watch? v=usRHveRfLgU • TN Tecno 125-3 Aulas digitales: tecnología y educación: http:// www.youtube.com/watch?v=5YTKklBLXSU • Cultura i societat del coneixement. Miquel Barceló i Roca http:// www.bcn.cat/cultura/metroforum/Dossier3Comunicat3.htm • Debat sobre educació i societat del coneixement http://www.jverdaguer.org/ blocs/85-general/4072-debat.html Webs de recursos generals http://internetaula.ning.com/ Internet en el aula – Ministerio de Educación. http://groups.diigo.com/group/blogosfera-educativa Lo mejor de la blogosfera educativa. http://e-aprendizaje.es/ Nuevas tecnologías para nuevos aprendizajes / Twitter: @balhisay. http://www.educacontic.es/ El uso educativo de las TIC en el aula / Twitter: educ@conTIC. http://www.profesoresinnovadores.com/ Educared – Fundación Telefónica. Primària http://olgacatasus.blogspot.com/ El rincón de la maestra. http://www.edu365.cat/primaria/index.htm Repositori de recursos – Departament d’Ensenyament. http://kidblog.org/home.php Eina per a crear blogs d’aula. ESO i Batxillerat http://www.edu365.cat/index.htm Repositori de recursos – Departament d’Ensenyament. http://boulesis.com/ Filosofía, deliberación y pensamiento. http://carbonilla.net/ Sobre filosofia y aprendizajes en secundaria / Twitter: @asarbach. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/ El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art / Twitter: @socialsenxarxa.