Activitats Població d'Espanya Selectivitat (PAU) amb Solucions, Exámenes selectividad de Geografía

¡Descarga Activitats Població d'Espanya Selectivitat (PAU) amb Solucions y más Exámenes selectividad en PDF de Geografía solo en Docsity! Indicadors sobre Vevoluciá de la fecunditat a Catalunya Indicador 2014 2015 2016 2017 2018 Indicador conjuntural de fecunditat 1,38 1,39 1,39 1,36 1,30 Edat mitjana de la maternitat 31,72 31,89 31,98 32,15 3223 Edat mitjana de la maternitat en el primer fill 30,46 30,63 30,76 30,95 31,00 Font: Dades del Padró Municipal d'Habitants del 2017 i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). 1. Analitzeu les dades de la taula i responeu a les qiiestions segiients: [2 punts] 4) Quina tendencia mostren les dades de la taula? Les dones tenen els fills cada vegada més tard ¡ en tenen menys. Les dades mostren com el retard en Vedat de tenir el primer fill (31) i Pledat mitjana de la maternitat (32,23) va augmentant paulatinament, mentre que es redueix gradualment indicador conjuntural de fecunditat (1,30). (0,50) b) Quins factors socioeconómics són els responsables dels valors expressats a la taula? Justifiqueu la resposta. Aquest fet s'ha de relacionar amb canvis en les pautes de matemitat que tenen a veure no tant amb fenómens conjunturals, sinó amb altres aspectes com la seguretat económica, la durada dels estudis, laccés a una feina segura, Paccés a l'habitatge (0,75) £) Quines són les conseqúéncies demográfiques que es deriven d'aquests valors? Es pretén que la resposta es limiti a les consequéncies demográfiques, és a dir, que tinguin relació amb aspectes com: la disminució del creixement de la població, que el saldo entre natalitat ¡ mortalitat pugui ser negatiu, que la forma de la piramide d'edats es vagi estrenyent per la base, Penvelliment de la població... El fet que el nombre de fills per dona estigui en 1,30 implica que falta 0,71 per assolir la taxa de reemplacament generacional (0,75) 2. L'indicador conjuntural de fecunditat és un indicador diferent de la taxa de fecunditat. Expliqueu en qué es diferencien. [0,5 punts] La diferéncia entre indicador conjuntural de fecunditat ¡ la taxa de fecunditat (o taxa general de fecunditat) és que el primer és la mitjana de fills que tenen les dones d'una població, mentre que la taxa de fecunditat relaciona el nombre total de fills nascuts ¡ el nombre de dones en edat fértil (de 15 a 49 anys). Així el valor de la taxa de fecunditat s'expressa en tant per mil, mentre que l'indicador conjuntural representa el nombre mitjá de fills per dona. (0,50) L'alumnat hauria de respondre: La piramide A correspon a la Terra Alta ¡ la B al Maresme. La forma de bulb o de pirámide regressiva és caracteristica de les poblacions amb una baixa natalitat ¡ emigració, ¡ correspon a la Terra Alta, una comarca on activitat principal és Pagricultura de seca i, per tant, poc dinámica des del punt de vista demográfic. La forma triangular de la piramide B, en la seva meitat superior, correspon a una població expansiva durant els anys 60 ¡ 70 del segle passat i correspon al Maresme. (0,50) 2. a) Digueu quin és el factor relacionat amb els processos migratoris que més ha influñt en levolució demográfica de les poblacions de Catalunya durant la segona meitat del segle xx i expliqueu quin efecte ha tingut sobre la forma general de les dues pirámi- des. [0,75 punts] El principal factor que explica la diferencia en la forma general de les pirámides és l'efecte de ll'éxode rural que es manifesta de manera molt marcada a partir dels anys 60 del segle passat ¡ que comporta un buidament als territoris rurals, especialment d'adults joves, i un increment de les mateixes edats a les árees industrials ¡ urbanes. Aixó provoca que les pirámides dels territoris rurals siguin forca més regressives que les de territoris industrialitzats. b) Digueu quines diferéncies hi ha en Pestructura per edats de la població jove de les pirámides de les dues comarques, tenint en compte els processos migratoris que han tingut lloc en les darreres decades. Justifiqueu la resposta. [0,75 punts] Mentre que al Maresme l'efecte de la immigració és molt marcat, a la Terra Alta, amb menor capacitat d'atracció, lefecte és molt més moderat. En els darrers anys s'observa un decrement de la natalitat en les dues comarques com a conseqúéncia de la crisi económica i el retom de molts immigrants als seus paisos d'origen, que es reflecteix en una generació de O a 4 anys especialment buida a les dues comarques La baixa natalitat que hi ha, des de fa anys, a la majoria de paísos desenvolupats comporta que el percentatge de gent gran en la població sigui cada vegada més alt. L'índex d'envelli- ment mesura el nombre de persones més grans de seixanta-quatre anys per cada cent joves menors de setze anys. Á continuació, podeu observar com es distribueixen actualment els valors d'aquest índex: Índex d'envelliment a Espanya (2018) index develar | 4 Font: Elaboració própia a partir de dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). 1. Relacioneu les regions d'Espanya que tenen un índex d'envelliment més alt amb les con- dicions físiques i socioeconómiques que presenten aquests territoris. fl punt Les regions d'Espanya amb un índex d'envelliment més alt corresponen a les regions on predomina un relleu muntanyós (Sistema lbéric, serralada Cantábrica, massís gallec, etc.) 0,50 | també en aquelles regions on les activitats económiques principals corresponen al sector primari (0,50) 2. Expliqueu les conseqiiéncies socioeconómiques que es deriven del progressiu envelli- ment general de la població i comenteu quines alternatives hi ha per a millorar aquesta situació. [1 punt] Els inconvenients del progressiu envelliment de la població estan relacionats amb la despesa económica que suposa mantenir les prestacions de lestat del benestar: pensions de jubilació, cobertura sanitaria, despeses farmacéutiques, etc., juntament amb la disponibilitat de centres residencials, socials ¡ necessitats sanitáries per a la població gran (0,25) L'envelliment progressiu de la població comporta també la disminució de la població activa i per tant també de laportació de cotitzacions al sistema de pensions de estat del benestar. (0,25) Les alternatives per aturar lenvelliment de la població es centren per una banda en augmentar la taxa de natalitat, una de les més baixes dels paisos occidentals, per mitja d'ajuts económics ¡ incentius a les families. (0,25) Per altra banda, amb l'increment de la població activa per l'arribada d'immigració procedents d'altres paisos. (0,25) Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Píndex de fecunditat a Catalunya es manté estable, amb un nombre mitjá d'1,39 fills per dona. La taula segiient recull les dades de les variables principals relacionades amb la fecunditat de la població catalana: IF EMM TGF 1975 2,72 28,30 79,60 1986 1,37 28,50 41,80 1990 1,24 29,10 36,80 1995 1,14 30,30 34,00 2000 1,31 30,90 40,20 2005 1,42 30,93 45,39 2010 1,46 31,10 45,91 2015 1,39 31,89 40,96 IF: Índex de fecunditat (nombre mitja de fills per dona). Edat mitjana de la maternitat. TGF: Taxa general de fecunditat en %o. Font: Adaptació de dades publicades per Plnstitut d'Estadística de Catalunya (Idescat), 2016. 1. La fecunditat és un dels indicadors principals de la transició demográfica. Quin factor explica que a Catalunya hi hagués un augment de la taxa general de fecunditat (TGF) entre el 1995 ¡ el 2010? Per que va disminuir el 2015? [1 punt] El repunt de la TGF de 1995 a 2010 té a veure amb la immigració arribada a Catalunya en aquests anys. Població jove, en edat de tenir fills ¡ amb pautes de fecunditat superiors a les de les parelles catalanes, com la menor edat mitjana de maternitat, que pot comportar un major nombre de fills per dona. (0,50) Els efectes de la crisi económica iniciada el 2008 han fet que hagi disminuit la població immigrada a Catalunya, ¡ que s'hagi retardat també ledat de maternitat en les parelles autóctones. (0,50) 2. Actualment, l'indicador de fecunditat de Catalunya no arriba a 1,4. Exposeu quines cau- ses poden explicar aquest fet i les conseqúéncies demográfiques que té. [1 punt] Les causes que expliquen la caiguda de la fecunditat a Catalunya tenen a veure amb el retard en laccés a la maternitat. Aquest fet té múltiples factors, alguns conjunturals, com ara els efectes de la crisi económica, ¡ d'altres d'estructurals, relacionats amb la dificultat que tenen les parelles joves per estabilitzar la situació laboral i familiar. (0,50) Conseqúéncies demográfiques: la disminució de la natalitat fa que Catalunya quedi molt per sota de la taxa de reemplacament generacional, i, alhora, provoca l'envelliment de la població. (0,50) Observeu el mapa segúent i responeu a les qúestions plantejades. Distribució de la població més gran de 65 anys a Catalunya (2015) Percentatge de pablació més gran de 65 anys. Ml »> EA E 29. Ol tr Hi O +» FoNT: FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL. Atles de la nova ruralitat [en línia], 2015. 1. Descriviu la informació representada en el mapa. E punt] Palumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes formals segúents: - Caldrá que l'alumne faci referencia al fet que és un mapa municipal de Catalunya - En trames de gris es representa el percentatge de població més gran de 65 anys. - La font és l'Atles de la nova ruralitat, 2015. (0,25) Descripció de la informació: - Els municipis amb una proporció més elevada de població més gran de 65 anys (>30%) es concentren a l'interior de Tarragona, al sud de Lleida ¡ al Prepirineu. -Els municipis amb un percentatge menor de població envellida se situen en zones metropolitanes (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida), a la vall d'Aran ¡ també a les comarques situades a la part nord-oriental de Catalunya. En general, a la Catalunya litoral ¡ prelitoral -El corrector valorará positivament, encara que no s'ha d'exigir, que lalumne faci una descripció comarcal (0,75) 2. Definiu els termes padró municipal d'habitants i taxa de dependencia. [1 punt] padró municipal d'habitants: és el registre administratiu on consten els veíns d'un municipi i constitueix una prova de la seva residencia. Cada ajuntament s'encarrega de la creació, la gestió ¡ el manteniment del seu padró. (0,5) taxa de dependéncia: relació que s'estableix entre la població de 0-15 anys més la més gran de 65 anys i la situada entre 16-64 anys. S'expressa en percentatge. Es un indicador demográfic ¡ económic que posa en relació la població inactiva ¡ la potencialment activa. (0,5) 3. Enalguns municipis i en algunes comarques hi ha un percentatge elevat de població més gran de 65 anys, superior al 30%. Expliqueu les causes d'aquesta situació i el fenomen migratori que l'ha provocada. [1,5 punts] Entre les causes, una manera eficac d'explicar-les, com en tot fenomen migratori, és diferenciar: - Factors de repulsió: la dificultat de trobar sortides laborals ¡ económiques per a la població jove en municipis ¡ comarques majoritáriament rurals explica Pemigració del jovent. (0,5) - Factors d'atracció: Patracció que exerceixen les árees urbanes per les possibilitats més grans que ofereixen de trobar feina ¡ l'oferta de millors serveis educatius ¡ sanitaris. (0,5) - El fenomen migratori causant és l'£xode rural, l'emigració del camp a la ciutat (0,5) 2. Definiu els termes taxa de creixement natural i taxa de mortalitat. [1 punt] Taxa de creixement natural: index que resulta de multiplicar per mil la diferéncia entre els naixements ¡les defuncions, í, posteriorment, dividir la xifra resultant per la població mitjana del període, generalment un any. L'alumne també pot definir-la com la diferéncia entre les taxes de natalitat i mortalitat. [0,5] Taxa de mortalitat: index que resulta de multiplicar per mil el nombre de defuncions en un any i de dividir el resultat per la població total. [0,5] 3. Observeu el gráfic i expliqueu les causes del comportament dels indicadors segiients: [1,5 punts] a) Taxa de natalitat. - La natalitat durant els anys noranta és baixa, ja que Espanya ha completat la transició demográfica ¡ es manté com una societat demograficament desenvolupada. La tendencia és lleugerament a la baixa - Des del 2000 fins al 2008 la natalitat experimenta un petit augment, a conseqúéncia del rejoveniment de la població experimentat per larribada d'immigrants (adults joves) ¡ de Pexpansió económica. - A partir del 2008 torna a decaure fins a valors similars a l'inici dels noranta a consegúéncia de la crisi b) Taxa de mortalitat. - La mortalitat es manté baixa, ja que Espanya ja ha completat la transició demográfica ¡ es manté com una societat demográficament desenvolupada - Manifesta una petita tendéncia a l'alca els anys noranta a causa de lenvelliment progressiu de la població ¡ una davallada des de l'any 2000 a conseqúéncia del rejoveniment de la població. e) Saldo migratori. - Durant els anys noranta el saldo migratori es manté positiu, peró amb valors modestos. - A partir del 2000 ¡ a conseqúéncia de lexpansió económica i la necessitat de treballadors, hi ha una arribada intensa d'immigrants estrangers que es manté fins a l'inici de la crisi económica, el 2008. - La crisi económica fa que el saldo migratori davalli rápidament i que, fins ¡ tot, en els darrers anys sigui negatiu, és a dir, marxa més gent del país que no pas gent que arriba de fora. 4. Exposeu Pevolució dels principals indicadors demográfics a Espanya al llarg del segle xx tenint en compte els aspectes segiients: — Com evolucionen la natalitat i la mortalitat? — Com evolucionen les migracions externes? — Quines conseqiiéncies tenen aquests indicadors en Pevolució de la població i Pestruc- tura per edats? [1,5 punts] - Al primer terc del segle xx la mortalitat va davallar lleugerament a conseqúéncia de les millores sanitáries, higiéniques ¡ d'alimentació, peró al mateix temps en aquest període la natalitat es va mantenir relativament alta. La Guerra Civil ¡ la postguerra van representar una aturada en el descens de la mortalitat ¡ una acceleració en la davallada de la natalitat a causa de les penúries del periode. Al final dels anys cinquanta ¡ fins a mitjan anys setanta la natalitat va repuntar a causa del desenvolupament económic, mentre que la mortalitat va descendir fortament. A partir dels anys vuitanta, ¡ especialment en els noranta, es va entrar en la fase IV de la transició demográfica, amb unes taxes de natalitat ¡ de mortalitat baixes ¡i forca estables [0,5] Espanya va ser, durant la gran majoria del segle XX, un país d'emigració. El desenvolupament no va ser prou fort per poder absorbir la població creixent ¡ aixó va comportar un saldo migratori negatiu fins als inicis dels anys vuitanta. El periode de máxima emigració van ser els anys deu del segle xx, amb una forta sortida cap a Sud-américa, i, malgrat la davallada posterior de les xifres, a partir dels anys cinquanta tornaria a haver-hi un període d'intensa sortida d'efectius a l'exterior, aquest cop a Sud- américa inicialment ¡ especialment a Europa occidental després. A partir dels anys noranta, Espanya es converteix en un país d'atracció d'immigrants. [0,5] - Al llarg del segle Xx Pestructura d'edats s'ha anat envellint de forma més o menys continuada, de manera que durant els anys noranta la població espanyola tenia indicadors demografics propis de paísos que havien completat la transició demográfica. D'altra banda, el creixement de la població no va ser tan fort com en altres paisos d'Europa occidental a causa de Pemigració exterior i del manteniment d'altes taxes de mortalitat fins a la segona meitat de segle. Aixi, els períodes de més creixement van ser els anys vint —de forma modesta— ¡ especialment els anys seixanta ¡ setanta, tot i Pemigració [0,5] Observeu el mapa segíient i responeu a les qiiestions plantejades. Creixement de la població a Catalunya (2008-2014) Creiemant demograñe Taxa acumulada anual (9) E -1-0 ES 4 Ús MN Font: FunDació DEL Món Rural. Atles de la nova ruralitat [en línia], 2015. 1. Descriviu la informació representada en el mapa. [1 punt] L'alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes formals seguents: -Es tracta d'un mapa comarcal de Catalunya on s'han representat amb una trama de grisos les taxes de creixement demográfic per comarques ¡ per al periode 2008-2014 -La font és l'Aíles de la nova ruralitaí del 2015. (0,25) Descripció de la informació: -S'observa que hi ha vuit comarques que han perdut població en aquest període: l'Alta Ribagorca, 'Alt Urgell, el Berguedá i el Ripollés, més les comarques interiors del sud del Principat (les Garrigues, el Priorat, la Ribera d'Ebre ¡ la Terra Alta). -A lVextrem oposat hi ha un grup de comarques que han tingut una taxa de creixement superior a 1'1%, són PAIt Empordá, el Gironés, el Pla de l'Estany ¡ la Selva, a les quals cal sumar els dos Penedés, el Tarragonés ¡ el Segriá. -La gran majoria de comarques ha tingut un creixement de població molt modest, amb taxes inferiors a 11%. (0,75) Observeu el gráfic segitent i responeu a les qiiestions plantejades. Model de transició demográfica Temps Font: Adaptació del gráfic de la revista National Geographic, volam 28, núm. 1 (gener 2011). 1. Descriviu la informació representada en el gráfic. [1 punt] Es tracta d'un gráfic lineal on es representa levolució de la taxa de natalitat ¡ la taxa de mortalitat al llarg del temps. El grafic mostra les quatre fases de la transició demográfica: fase preindustrial, en que es dóna el réegim demográfic tradicional; fase de transició expansiva; fase de contenció, i la darrera, fase d'estancament, en que s'entra en el regim demográfic modern. La font és una adaptació a partir del National Geographic. (0,25) S'observa com la natalitat ¡ la mortalitat es mantenen molt altes ¡ amb petites oscil-lacions al llarg de la fase preindustrial. Amb Pinici de la transició demográfica es redueix de forma forca rápida la taxa de mortalitat fins arribar a estabilitzar-se en la tercera etapa o fase de contenció. La taxa de natalitat es manté elevada en la fase expansiva o inici de la transició peró es redueix progressivament en la tercera fase o de contenció quan s'acaba la transició demográfica. En el régim demográfic modern, tant la natalitat com la mortalitat es mantenen en nivells baixos, també amb oscil-lacions (0,75) 2. Definiu els termes índex de fecunditat i creixement vegetatiu. [1 punt] index de fecunditat: nombre mitjá de fills d'una dona al llarg de la seva vida fértil (dels 15 als 49 anys). creixement vegetatiu: diferéncia entre el nombre de naixements ¡ el de defuncions (0,5) 3. Expliqueu les causes de l'evolució dels valors de les variables en cada fase del model de transició que apareix en el gráfic i les conseqúéncies demográfiques que se'n deriven. [1,5 punts] Fase demográfica tradicional o preindustrial: es caracteritza per unes taxes de natalitat ¡ mortalitat molt altes, sobretot per Palta mortalitat infantil Aquestes condicions són degudes a la manca de mesures sanitaries ¡ higiéniques i es própia de societats agrícoles ¡ preindustrials. El creixement natural de la població és molt feble i amb oscilllacions degudes a periodes de mortalitat catastrófica (fams, epidemies, guerres...) (0,25) Fase de descens gradual de la mortalitat (o fase expansiva de la transició): en aquest període la mortalitat descendeix a causa de les millores higiéniques, sanitaries ¡ alimentáries. En canvi es manté la natalitat en els valors elevats, similars a la la fase. La conseqúéncia és que la població experimenta un fort creixement natural (explosió demográfica). (0,50) Fase de reajustament de la natalitat (o fase de contenció de la transició): en aquesta etapa la mortalitat s'estabilitza a nivells baixos perqué continuen els avencos de la medicina ¡ l'augment del nivell de vida. El més caracteristic és el descens de la natalitat per raons de tipus socioeconómic, com ara la incorporació de la dona al món laboral, la progressiva urbanització de la població a el retard de la nupcialitat El creixement natural de la població comenca a decréixer. (0,50) Fase demográfica moderna o régim demográfic modern (fase d'estancament demográfic): Aquesta fase correspon a les societats desenvolupades, on la natalitat i la mortalitat són molt baixes, ¡ el crexxement de la població és molt baix, zero o fins ¡ tot poden donar-se creixements naturals negatius. En ocasions, la mortalitat repunta a causa de l'envelliment de la població o bé es produeixen episodis de creixement sobtats o baby-booms. (0,25) 4. Expliqueu la dinámica de la població catalana tenint en compte els aspectes segilents: — En quin període es considera que s'acaba el régim demográfic antic a Catalunya? Qué en va provocar l'acabament? — Quan sentra en la darrera fase del model de transició demográfica? Quins factors ho provoquen? — Quina ha estat la influéncia de la immigració en Vevolució demográfica de la població de Catalunya? [1.5 punts] a) Es considera que Catalunya deixa enrere la primera fase de la transició demográfica o régim democrátic antic en les darreres decades del segle XIX amb els inicis de la industrialització. (0,5) b) Es pot considerar que entre les décades de 1980-1990 s'acaba la fase de transició ¡ s'inicia el régim demográfic modern, quan les taxes de natalitat ¡ mortalitat s'igualen ¡ es produeix un baix creixement vegetatiu. Els factors condicionants principals són la generalització del model de familia urbana, caracteritzat per un retard en la nupcialitat, la incorporació de la dóna al mercat de treball ¡ un baix nombre de fills (taxa de fecunditat baixa). (0,5) c) Les successives onades migratóries que s'han succeit en diferents moments del segle XX ¡ als inicis del segle XXI han comportat periodes de revitalització demográfica a Catalunya, provocant un augment de les taxes de natalitat, fecunditat ¡ del crexement vegetatiu (0,5) 4, Exposeu les característiques actuals del model demográfic propi d'un país desenvolupat com Espanya en relació amb els indicadors segúents: — Natalitat, fecunditat i mortalitat. — Efectes demográfics i socioeconómics dels fluxos 'immigrants que han arribat en els darrers anys. — Conseqúiéncies socioeconómiques de la tendénci d'Espanya. [1,5 punts] Penvelliment actual de la població a) Les característiques actuals del model demográfic d'Espanya ¡ que corresponen a un país desenvolupat són: - Una baixa natalitat, que es pot explicar per la tendéncia a 'endarreriment de la maternitat en les dones i la disminució del nombre de fills per parella. - Una baixa fecunditat. L'index de fecunditat és molt baix, d'1,36 fills per dona (cens del 2011), molt lluny de la mitjana de reemplacament generacional, que és de 2,1. Les causes són de tipus socioeconómic i cultural com ara l'accés als métodes anticonceptius, el canvi del paper de la dona quant a la incorporació al mercat laboral, l'augment del seu nivell d'instrucció | capacitat de decisió, els costos del mantenimenti leducació dels fills, el retard en Pedat en qué es té el primer fill, els canvis en Pestructura familiar, etc. - Una baixa mortalitat, especialment la mortalitat infantil, deguda a la qualitat ¡ cobertura del sistema sanitari públic, que es reflecteix en l'augment de lesperanca de vida, tant dels homes com de les dones, encara que la tendencia a 'envelliment de la població provoca que la taxa de mortalitat general es mantingui relativament elevada (0,50) b) De forma general, es pot afirmar que 'onada migratória que ha arribat a Estat espanyol des de 1996 fins a la crisi del 2008 ha influit en el creixement real, provocant un augment de la població. Un altre aspecte que es pot considerar positiu de la contribució de la immigració és el rejoveniment de la població espanyola. La immigració ha contribuit a la millora de economia, amb l'augment del consum ¡ Pincrement del PIB per la incorporació dels immigrants a la població activa ¡ les aportacions dels immigrants regularitzats al sistema de la Seguretat Social. També perque, a diferencia d'onades immigratóries anteriors, hi havia un percentatge de gent formada, amb estudis superiors. Larribada d'immigrants ha reduit també la taxa de dependencia, en fer augmentar els grups d'edat d'actius. També hi ha hagut conseqúéncies negatives, com la baixada de salaris en alguns sectors a causa de l'excés d'oferta de má d'obra, o l'aparició de conflictes en alguns barris ¡ ciutats, juntament amb actituds xenofobes per part de la població local (0,50) c) Les consequéncies socioeconómiques de la tendéncia a Fenvelliment actual de la població d'Espanya es poden concretar en els aspectes segients: - Es poden preveure, en un futur, desequilibris en el sistema de pensions a causa de la proporció superior de població dependent (pensionistes) més gran respecte a la població activa. - També es pot preveure que s'incrementara la despesa sanitaria destinada a les persones de més edat per 'augment de les malalties própies de la vellesa. - El mercat de treball es pot veure afectat per la necessitat de má d'obra si els efectius de població adulta existents tendeixen a disminuir, de forma que aquest fet pot provocar un efecte crida a nous corrents d'immigració. (0,50) Observeu la taula segiient i responeu a les qiestions plantejades. Evolució de la població mundial Població Taxa de creixement Anys necessaris Any (en milions de persones) anual (%) pera la duplicació 2.000.000 = = = -8.000 8 0,00076 91.204 0 300 0,0453 1.530 1750 800 0,056 1.238 1800 1.000 0,446 155 1850 1.300 0,525 132 1900 1.700 0,535 129 1950 2.500 0,771 90 1975 4.100 1,979 35 2000 6.000 1,523 46 FoNT: Juan ROMERO (ed.). Geografía humana. Barcelona: Ariel, 2004, p. 57. 1. Descriviu la informació representada en la taula. [1 punt] Lalumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes segiients: Es tracta d'una taula que mostra el creixement de la població mundial en diferents dates seleccionades, des de l'origen de l'home a la terra fins l'any 2000. Mostra la taxa de creixement anual ¡ els anys necessaris per a la duplicació de la població en cada cas. La font de procedéncia és United Nations Population amb dades de diferents anys. (0,50) La descripció ha de deixar clar que el creixement de la població ha estat el resultat d'un llarg procés, que el creixement s'ha accentuat a partir de 1800 quan, per primera vegada, amb les taxes de creixement assolides, entorn del 0,5% anual, la població es duplica en menys d'un segle. Més que la lectura de les dades, s'ha de valorar que Falumne sápiga llegir en quin moment es produeix el canvi de tendencia en el creixement de la població. (0,50) 2. Definiu els termes creixement natural i taxa de creixement real de la població. [1 punt] creixement natural 'augment o disminució de la població que resulta del balanc entre els naixements ¡ les defuncions (0.50) faxa de crelixement de la població: expressa l'augment o decreixement de la població durant un període de temps, expressat en tant per cent (0.50) Observeu la taula segiient i responeu a les qiestions plantejades. Població de Catalunya (1976-2005) Any Població — Naixements Defuncions Creixement natural Saldo migratori 1976 5.533.568 108.903 45.725 63.178 35.510 1977 5.632.256 106.404 44.740 61.664 34.645 1978 5.728.565 100.929 45.074 55.855 31.859 1979 5.816.279 91.713 44.318 47.395 21.592 1980 5.885.266 82.545 46.153 36.392 26.519 1981 5.948.177 75.247 46.604 28.643 9.415 1982 5.967.405 72.967 45.317 27.650 -12.391 1983 5.982.664 66.533 47.297 19.236 -9.827 1984 5.992.073 64.684 46.460 18.224 6.900 1985 6.003.397 64.433 47.009 17.424 6.107 1986 6.014.714 60.409 46.510 13.899 6.703 1987 6.021.910 58.120 46.977 11.143 -1.770 1988 6.031.283 57.842 48.571 9.271 2.479 1989 6.043.033 56.849 50.159 6.690 4.659 1990 6.054.382 56.464 51.700 4.764 1.071 1991 6.060.217 56.162 52.110 4.052 9.759 1992 6.074.028 57.178 51.701 5.477 9.290 1993 6.088.795 55.745 52.575 3.170 7.306 1994 6.099.271 54,424 52.194 2.230 4.875 1995 6.106.376 53.809 53.650 159 11.449 1996 6.117.984 54.602 53.433 1.169 16.252 1997 6.135.405 56.701 54.688 2.013 10.192 1998 6.147.610 56.572 55.469 1.103 60.100 1999 6.208.813 59.359 57712 1.647 51.539 2000 6.261.999 63.489 55.342 8.147 91.219 2001 6.361.365 64.722 55.792 8.930 136.145 2002 6.506.440 68.315 57.278 11.037 186.669 2003 6.704.146 72.980 60.076 12.904 96.269 2004 6.813.319 76.687 57.096 19.591 162.296 2005 6.995.206 79.742 62.483 17.259 71.153 2006 7.083.618 Font: Centre d'Estudis Demográfics, 2010. L Descriviu la informació que apareix en la taula. [1 punt] Ualumne hauria de comentar que es tracta d'una taula amb les dades de diverses variables en relació a levolució de la població de Catalunya en el periode 1976-2010 Les variables són: població, naixements, defuncions, creixement natural ¡ saldo migratori. La font és el Centre d'Estudis Demográfics, 2010 (0,5 punts) S'observa que a finals de la década dels setanta la natalitat es redueix de forma sobtada fins arribar a igualar-se amb la mortalitat cap al 1996 per recuperar-se suaument fins al 2005, mentre que la mortalitat es manté estable en tot el periode, amb una suau tendéncia a V'alca. La consequéncia és que el creixement vegetatiu es redueix drásticament fins arribar al creixement galrebé nul als voltants de 1995. El saldo migratori fa una davallada a partir del 1975 fins armbar a ser negatiu en el periode 1981-1987. A partir d'aquest moment es recupera mínimament fins l'any 1996 aproximadament en que es produeix un boom de la immigració. La població, que s' havia mantingut en ascens fins lany 1980, siestanca fins a lany 2000 - aproximadament- quan torna a ascendir de forma notable degut a la nova arribada d'immigrants (0,5 punts) 2. Definiu els termes padró municipal i cens de població. H punt] padró municipal és un registre de la població dels veíns d'un municipi És competéncia local ¡ inclou dades sobre naixements, defuncions i canvis de residencia en l'ámbit del municipi. A diferencia del cens, ¡ grácies a la informatització de les dades, el padró está sempre actualitzat (0,5 punts) cens de població: és el recompte de la població d'un país en un moment determinat | aporta informació sobre diverses variables: volum de la població d'un territori, la composició per sexes ¡ edats, estat civil, nivell d'estudis, professió, renda, dimensions familiars, etc. (0,5 punts) 3. a) Quins són els dos períodes de gran arribada d'immigrants? Expliqueu-ne les causes. b) Quins són els motius del baix creixement vegetatiu de la població de Catalunya, prin- cipalment durant els anys vuitanta i noranta del segle xx? [1,5 punts] a) La primera onada migratória que s'observa a la taula s'atura amb la crisi de finals de la década dels 70. Era una immigració interior que es va produir a causa de l'arribada d'immigrants procedents del món rural de molts altres indrets d'Espanya, atrets per la possibilitat de trobar feina a la indústria catalana. Aquesta immigració, de carácter legal i afavorida pel régim franquista, esta plenament integrada en els llocs de destí ¡ ha contribuit al benestar de Catalunya en un model molt positiu d'integració En canvi Ponada migratória que s'observa a finals del segle XX és una forta onada d'immigració extracomunitária que es wa produir en els anys de gran creixement económic. Aquests immigrants eren procedents de paísos majoritáriament del tercer món : Magreb, América llatina, paisos asiátics... lgual que l'anterior ha contribuit a la recuperació del creixement demográfic ¡económic catalá. (0,75 punts) b) Entre les causes que expliquen el débil creixement vegetatiu de la població de Catalunya es poden assenyalar - * Manteniment d'unes taxes de fecunditat femenina reduida des de 1980, (entre 1,1-1,4 fills per dona, que no asseguren el reemplacament generacional). + Augment de ledat mitjana de la maternitat, (actualment al voltant dels 31 anys) ¡ endarreriment de ledat d'emancipació + — Manteniment d'una mortalitat relativament elevada a causa de l'envelliment de la població. + Tendéncia progressiva a Fenvelliment de la població, (lelevada esperanca de vida de 77,3 anys per als homes ¡ 83,8 anys per a les dones, és de les més altes del món). + En la darrera década “fins a la crisi del 2008- alguns factors han afavorit la recuperació demográfica com ara: Paportació de la població jove procedent de la immigració, larribada a l'edat adulta de les generacions de catalans nascuts entre 1970-1980 i l' increment de la fecunditat de les dones en edat madura. Es poden donar 0,25 punts per aspecte comentat fins a un máxim de 0,75 (0,75 punts) 2. Definiu els termes taxa d'atur i economia submergida. [ punt] Taxa d'atur: Nombre de persones desocupades, peró que es troben cercant feina, en relació al total de la població activa. S'expressa en tant per cent (0,5 punts) Economia submergida: Conjunt d'activitats económiques que es desenvolupen clandestinament ¡ escapant al control fiscal, a les lleis ¡ les normatives laborals. (0,5 punts) 3. L'atur i la població activa: a) Per qué augmenta la taxa d'atur a partir del 2007? b) Quina ha estat la dinámica de la població activa per sectors productius en els darrers anys? €) De quins factors depén el percentatge de població activa d'un país? Quina influencia té Penvelliment de la població sobre el percentatge de població activa? [1,5 punts] a) La causa és l'inici de la crisi económica global que a Espanya es veu agreujada per la gran disminució de l'activitat en el sector de la construcció. (0,5 punts) b) A mesura que una societat es desenvolupa, es produeix un transvasament de població activa des de l'agricultura cap a la indústria i, posteriorment de la indústria al sector terciari o dels serveis. Es l'anomenat procés de terciarització. El creixement del sector terciari als paisos desenvolupats és degut al fet que, quan augmenta la renda, es tendeix a multiplicar ¡ diversificar el consum de béns ¡ la demanda de serveis També influeix el fet que sovint es dona una extemalització d'activitats de tipus terciari (administració, xarxa comercial, manteniment, etc.) que abans formaven part de la mateixa organització industrial. A Espanya també s'ha de considerar el creixement del sector de la construcció en els anys anteriors a linici de la crisi económica. (0,50 punts) C) La influencia de l'envelliment de la població en el percentatge de població activa es reflecteix en el fet que augmenta el grup de població vella (superior als 65 anys), per tant disminueix la població activa o en edat de treballar alhora que també augmenta la taxa de dependencia i pot entrar en crisi el sistema de pensions. La població activa dun país depén del percentatge de població adulta, la quantitat ¡ la diversitat d'ocupacions possibles ¡ el nombre de dones actives. Tanmateix depén del nivell de desenvolupament A Espanya, la població activa ha augmentat a mesura que ha crescut la població ¡ a causa de la incorporació de la dona al món laboral (0,50 punts) 4, El problema de l'atur a Espanya: a) Relacioneu el problema de Patur amb Pevolució dels sectors económics en els darrers anys. b) Indiqueu quins coHectius són els més perjudicats per 'atur i quines posicions defensen els agents socials i económics per reduir-lo. [15 punts] a) Uatur al sector industrial depén del grau d'automatització ¡ de la implantació de noves tecnologies que cada vegada necessiten més persones qualificades ¡ menys obrers. Tanmateix els fenómens de deslocalització industrial cap a paisos emergents afavorelx l'augment de latur industrial Latur en el sector de la construcció ve donada a causa de la crisi del sector immobiliari (0,5 punts) b) Les persones més perjudicades per l'atur són els joves que busquen la primera feina, les persones de més de quaranta anys , de més baixa formació ¡ les minories étniques ¡ coltlectius d'immigrants extracomunitaris. Les dones, en canvi, sembla que estan menys afectades (0,5 punts) c) En temps de crisi, el sector empresarial pressiona per liberalitzar la contractació (reforma laboral per abaratir lacomiadament, reduir la indemnització ¡ subsidi d'atur...) i poder contractar i acomiadar els treballadors segons les necessitats de l'empresa (mesures de flexibilitat laboral). El sector sindical ¡ social defensa els drets dels treballadors: el manteniment i millora del subsidi d'atur ¡ proposa recórrer a un altre tipus de mesures com el repartiment del treball, la defensa del sector públic, etc. L'Estat, per frenar l'atur ¡ superar la crisi (depenent de Forientació política) pretén incentivar la contractació laboral ¡ els contractes indefinits. A més l'Estat proposa als aturats que ampliín la seva formació i, d'aquesta manera, que es preparin per a treballs en sectors en qué hi ha demanda. En relació a les empreses afavoreixen la inversió en l+D per millorar la competitivitat. (0,5 punts) Observeu el gráfic segúent i responeu a les qúestions plantejades. Model de transició demográfica %o 40 30 20 10 Tens — . Font: National Geographic, vol. 28, núm. 1 (gener 2011) 1. Descriviu la informació representada en el gráfic. [1 punt] Es tracta d'un gráfic semi-quantitatiu en el que es descriu la relació entre la taxa de natalitat ¡ la taxa de mortalitat (variables dependents) | el temps (variable independent), lárea ombrejada continguda entre ambdues línies representa el creixement natural de la població. La variable temps es divideix en les quatre fases de la teoria de la transició demográfica. La font és el National Geographic. 0,5 punts S'observa com la natalitat ¡ la mortalitat són molt altes en una primera fase per davallar de forma forca rápida fins arribar a estabilitzar-se en la darrera etapa. El creixement de la població s'incrementa en les fases intermédies mentre que és molt baix tant al comencament com al final. 0,5 punts Observeu el gráfic segúent i responeu a les qúestions plantejades. Pirámide de població d'Espanya (2007) Més de 85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 Homes 5% 4% 3% 2% 1% 0% 1% 2% 3% 4% 5% FoNr: Instituto Nacional de Estadística (INE). Cens de població de 1'1 de gener de 2007. 1. Descriviu la informació representada en el gráfic. [1 punt] Es tracta d'una pirámide de població d'Espanya on está representada l'estructura de la població per grups d'edat. A P'eix horitzontal hi ha el percentatge de població mentre que a Peix vertical les franges d'edat estan distribuides en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones ¡ a lesquerra els corresponents als homes. La font és l'Institut Nacional d'Estadística ¡ les dades són de 1'1 de gener del 2007. 0,5 punts A grans trets la pirámide presenta una forma regressiva o contractiva (població envellida), encara que mostra lleugers símptomes de recuperació de la natalitat els darrers anys. 5'observen grups d'edat molt avangada en relació a Palta esperanca de vida | és visible un gran eixamplament en les edats adultes ¡ una contracció en els nascuts en el periode 1938-40. 0,5 punts. 2. Definiu els conceptes estructura de la població i esperanca de vida. [t punt] Estructura de la població: Indica la composició de la població i la seva classificació per grups d'edati per sexes 0,5 punts Esperanca de vida: indica la quantitat d'anys que viuria una persona si els patrons de mortalitat no canvien al llarg de la seva vida. 0,5 punts 3. Expliqueu les causes de les diferéncies que s'observen entre les dones i els homes en els grups d'edat segúents: a) De0a 4 anys. b) De 20 a 40 anys. c) Més de 65 anys. [1,5 punts] a) En el grup d'edat de O a 4 anys s'observa un nombre lleugerament superior de naixements masculins sobre els naixements femenins. Es deu a una tendéncia natural biológica (de cada 1000 naixements 512 són nens ¡ 488 nenes) 0,5 punts b) En els grups d'edat dels 20 als 40 anys s'observa un predomini dels efectius masculins sobre els femenins, en part pel major nombre de naixements, peró especialment és consequéncia de Parribada d'immigrants, que solen ser homes en major nombre. 0,5 punts c) En els grups d'edat de més de 65 anys la tendéncia s'inverteix amb un clar predomini de les dones a causa de la seva major esperanca de vida deguda a factors biológics i sociológics alhora 4. Exposeu les característiques actuals de la natalitat, la fecunditat i la mortalitat en la població espanyola. Valoreu les conseqúencies socioeconómiques de l'evolució demo- gráfica actual de la població d'Espanya. [1,5 punts] L'alumnat hauria de respondre en termes semblants als segúents: a) La població a Estat espanyol presenta les seguents caracteristiques: + Baixa natalitat Aquesta és una tendéncia que es va intensificar en les dues darreres decades del segle XX, ¡ es deu al retard de la maternitat en les dones ¡ a la disminució de fills per parella. + Baixa fecunditat. L'index de fecunditat és d'1,39 fills per dona, molt lluny de la mitjana de 21 que es considera el mínim necessari per mantenir el reemplacament generacional. Es deu a aspectes socioeconómics ¡ culturals com laccés als mitjans anticonceptius, ¡ molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, el seu nivell d'instrucció ¡ capacitat de decisió, els costos que representen la cura ¡ Peducació dels fills, el retard en l'edat en que es té el primer fill, els canvis en estructura familiar, etc. + Baixa mortalitat deguda a laugment de lesperanca de vida, tot ¡i que darrerament es manté relativament elevada a causa de lenvelliment de la població 0'75 punts b) L'evolució actual de la població está condicionada per la baixa natalitat ¡ la baixa fecunditat que dóna lloc a un feble creixement vegetatiu. Aquest fet unit a l'allargament de lesperanca de vida han comportat Penvelliment progressiu de la població. Aquest fet comportará que en un futur hi haurá uns desequilibris en el sistema de pensions, al haver-hi una proporció de pensionistes més gran respecte de la població activa. També és de preveure que s'incrementara la despesa sanitaria dirigida a les persones de la tercera edat El mercat de treball també podrá necessitar més má d'obra de la oferta pels efectius de població existents fet que pot impulsar nous corrents d'immigració. 0'75 punts 4. Expliqueu la procedencia de la població immigrant, la distribució territorial que presenta i el pes demografic que té en el conjunt de la població catalana. [1,5 punts] Expliqueu la procedéncia de la població immigrant, la seva distribució territorial ¡ el pes demográfic en el conjunt de la població catalana a) Els immigrants provenen de les segúents árees: África: Marroc ¡ África subsahariana -América llatina: Equador principalment -Unió Europea: Romania ¡ després jubilats ¡ executius de grans empreses procedents dels paisos més rics de la UE (0,5) b) Els residents estrangers a Catalunya es localitzen principalment a: V'area metropolitana -les comarques del litoral ¡ el prelitoral. -Algunes capitals de comarca interiors com Vic o Cervera. (0,5) c) La població estrangera suposa el 15% de la població total de Catalunya, encara que en algunes localitat el percentatge pot ser molt superior. (0,5) Observeu la taula segiient i responeu a les qúestions plantejades. Evolució de la població a Espanya per grups Pedat (9%) 1900 1960 1980 1995 2008 0-19 anys 42 35 34 24 19 20-64 anys 53 57 55 60 64 65 o més 5 8 11 16 17 FonT: Instituto Nacional de Estadística, 2009. 1. Descriviu la informació representada en la taula. [1 punt] Lalumnat hauria de d'esmentar que es tracta d'una taula de dades que mostra Pevolució de la població a Espanya per grups d'edats. Les dades corresponen als anys 1900, 1960, 1980, 1995 ¡ 2008 ¡ la població esta subdividida en tres grups d'edat . La font és Institut Nacional d'Estadística ¡les dades són de l'any 2009. (0,5) La taula mostra una disminució progressiva del grup d'edats 0-19 al llarg del període mentre que es produeix un augment dels dos grups d'edat restants. (0,5) 2. Definiu els conceptes índex de fecunditat i esperanca de vida. [1 punt] índex de fecunditat. indica el nombre mitjá de fills que una dona tindria al llarg de la seva vida fértil. (0,5) esperanca de vida: edat mitjana que se suposa podrá arribar a viure una persona, calculada a partir de les dades de mortalitat que presenta el grup de població del que forma part. (0,5) 3. Expliqueu les causes del descens dels efectius que pertanyen al grup d'edat de O a 19 anys. Exposeu també les raons de Penvelliment de la població que mostren les dades. (1.5 punts] Observeu la taula ¡ expliqueu les causes del descens dels efectius corresponents al grup d'edats més jove. Levolució de la població en edat jove segueix la mateixa pauta que a la resta de palsos desenvolupats. Es un descens motivat per la baixa natalitat que es produeix les decades dels anys 80 ¡ 90. No queda reflectida encara a la taula l'augment de natalitat provocada per Parribada de un gran nombre de població immigrant (1) Igualment exposeu les raons de l'augment de pes del grup d'edats de les persones més grans. La raó principal és 'augment de lesperanca de vida provocada per les millores en el sistema sanitari ¡ la major qualitat de vida que existeix en els paisos desenvolupats. (0,5) 2. Definiu els conceptes poblament i densitat de població. [1 punt] Poblament. és el procés i la forma d'ocupació del territori per part d'un grup humá o població. (0,5) Densitat de població: variable que mesura la distribució de la població en terme de nombre d'habitants per unitat de superfície, generalment quilómetres quadrats (0,5) ER Descriviu i expliqueu el patró de distribució de la població que "observa en el mapa d'acord amb Pesquema segúent: 4) Quins són els eixos i les árees més poblades? Per que? b) Quines són les árees amb una densitat de població més baixa? Per qué? [1,5 punts] a) Quins són els eixos ¡ les árees més poblades? (1) Es pot observar la desigual distribució de la població que es concentra majoritáriament al litoral ¡ prelitoral, destacant l'Area Metropolitana de Barcelona, les árees urbanes de Tarragona-Reus, de Girona ¡ de Lleida. La costa ¡ els eixos fluvials del Llobregat ¡ del sistema Congost-Ter també mostren una densitat de població per sobre de la resta del territori. Les causes són de tipus históric ¡ económic. En el cas dels eixos fluvials del Llobregat i del Ter s'hi van localitzar diferents assentaments industrials aprofitant la forca motriu de l'aigua que van atreure molta població ja a la segona meitat del segle XIX. Les capitals de provincia han estat importants centres administratius, comercials ¡ de serveis també des del segle XIX. L'área metropolitana de Barcelona deu el seu creixement demográfic generalitzat a Pimpuls que pren la industrialització a partir dels anys 50 ¡ 60 del segle passat, que va atreure importants fluxos migratoris procedents d'altres regions d'Espanya. La costa és un important atractor de població sobretot amb el desenvolupament de la indústria turística a partir dels anys 60 del segle XX b) Quines són les árees amb una densitat de població més baixa? Les comarques del Pirineu ¡ Prepirineu de Lleida (0,25), juntament amb les comarques de l'interior de Tarragona (0,25) Les causes són degudes al despoblament sofert per aquestes comarques al llarg del segle XX a causa de la poca rendibilitat del sector agrari ¡ latracció exercida per les millors condicions de vida ¡ treball ofertes pels centres comarcals propers o les árees industrials. (0,5) 4. Expliqueu les característiques del poblament rural a Catalunya. [1,5 punts] Expliqueu les característiques del poblament rural a Catalunya. El poblament rural generalment presenta una baixa densitat de població en comparació amb lespai urbá. Pot ser un poblament rural de carácter concentrat si la població es localitza preferentment en nuclis urbans distants entre ells ¡ separats per ámplies zones on predominen els sóls agrícoles ¡/o forestals. (0,25) o bé dispers si la població viu en cases aillades o en petits nuclis situats a poca distáncia els uns dels altres. (0,25) El poblament rural concentrat és caracteristic de lárea pirinenca, de les terres de Lleida i de les comarques més occidentals de Tarragona. (0,25) El poblament rural dispers és freqúent a les comarques de Girona (0,25) En Factualitat lexpansió de formes i morfologies urbanes per tot el territori dóna lloc a nous espais que reben denominacions diverses: periurbá, suburbá, rururba,... en els quals conviuen elements propis de lespai rural (nuelis rurals, masos, conreus, zones forestals, explotacions ramaderes, ..) amb artefactes relacionats amb les formes de vida urbana com poligons industrials, árees logístiques, vies de circulació rápida, urbanitzacions, etc., que provoquen que el limit fisic entre els espais rurals ¡ els urbans es difumini de forma gradual. (0,5) Es donará la puntuació completa (0,5) si es menciona un dels conceptes (periurba, rururbá, suburbá) que fan referéncia als nous espais | explica que són árees amb coexistencia d'elements Observeu el gráfic segúent i responeu a les qitestions plantejades. Moviment natural de la població Nombre de persones 120.000 100.000), 80.000. 60.000. 40.000! 20.000! ESSSIPIIIELIIES E —.-— Naixements — ....... Defuncions Matrimonis Fonr: Institut Cartográfic de Catalunya. Atles Nacional de Catalunya. Barcelona, 2009. 1. Descriviu la informació que proporciona el gráfic. [1 punt] Es tracta d'una gráfica de línies sobre el moviment natural de la població a Catalunya que mostra el nombre total de naixements, defuncions ¡ matrimonis des del 1975 fins el 2005 en intervals d'un any ¡ amb tres línies diferenciades per la trama. La gráfica está extreta de l'Atles Nacional de Catalunya amb dades de Institut d'Estadística de Catalunya, el 2009. (0,5) La natalitat baixa amb gran rapidesa del 1975 fins al 1985 per estabilitzar-se ¡tornar a pujar amb forca a partir del 1997. La mortalitat mostra un increment gradual durant tot el període. El número de matrimonis baixa fins els inicis dels anys 1980 per continuar estable en tot el període. (0,5) Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones planteadas. Mortalidad materna en el mundo (2005) Mortalitat materna per cada 100.000 nalksments. MIMI és e 650 MM 200 «00 752300 0375 LI]: bases o ssporisies e FUENTE: Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD). Informe sobre Desarrollo Humano, 2005. 1. Describa la información representada en el mapa. (1 punto] La informació més destacable que proporciona el mapa és la segúent És un mapamundi temátic que tracta sobre la mortalitat materna al món. En la llegenda les dades s'expressen en nombre de morts per cada 100.000 naixements. Les dades procedeixen de l'Informe mundial sobre el Desenvolupament Humá de l'any 2005. (0,5) Es pot observar que la mortalitat més elevada es concentra a VÁfrica, l'Índia ¡ els paisos del seu entom, així com a Perú ¡ a Bolívia. En una situació intermedia es troba la major part de Llatinoamérica, Rússia, Mongólia, Kazakhstan ¡ Iran i, finalment, la natalitat és baixa a la resta de territoris. (0,5) 2. Justifique por qué la mortalidad materna puede considerarse un indicador de des- igualdad socioeconómica. A continuación, indique las principales diferencias entre los paises desarrollados y los paises en vías de desarrollo en relación con este indi- cador. [1,5 puntos] Ualumnat hauria d'argumentar que es pot considerar un indicador de desigualtat perqué la mortalitat esta relacionada directament amb el grau de desenvolupament de la sanitat. (0,5) Pel que fa a les diferéncies, estan relacionades amb els recursos de qué disposa cada país | es manifesten en la possibilitat d'accedir a la prevenció durant la gestació ¡ a una atenció médica adequada en un centre hospitalari en el moment del part. (0,5) En conseqúéncia, mentre als paisos desenvolupats la majoria de les dones poden accedir als serveis esmentats, en els paisos en via de desenvolupament es dóna la situació contrária. (0,5) 3. Exponga las principales diferencias en cuanto a la situación de la mujer entre los paí- ses desarrollados y los paises en vías de desarrollo, de acuerdo con el siguiente esquema: a) Explique el papel de la mujer en el sistema productivo. b) Analice el acceso a la formación y el acceso a los puestos de responsabi tica. c) Cite tres paises en los que la mujer haya conseguido una mayor igualdad y tres países en los que se produzca la situación contraria. (2,5 puntos] dad poli- Ualumnat hauria de comentar els segúents aspectes: Paper de la dona en el sistema productiu Als paisos desenvolupats on els principals sectors productius són el terciari ¡ el secundari amb valor afegit, les dones han aconseguit accedir a llocs de treball qualificats, sobretot a les árees urbanes on són majoria en el sector dels serveis, si bé encara no tenen una preséncia majoritaria en els cárrecs directius (0,5) En canvi, en els paísos en via de desenvolupament predomina el sector primari ¡ el sector secundari basat en la producció de manufactures per l'exportació. Aixó fa que les dones, malgrat ser les principals productores tant en el sector agrícola com en el textil d'exportació, o bé no tenen reconeguda la seva activitat, o bé la realitzen en unes condicions que serien inacceptables en un país desenvolupat. (0,5) Accés a la formació: Les diferéncies en aquest ambit són molt importants: mentre als paisos desenvolupats la gairebé totalitat de la població femenina accedeix als diversos nivells de formació, als paísos en via de desenvolupament només una minoria accedeix a la formació secundaria ¡ la majoria de la població analfabeta són dones. La darrera situació és especialment greu a les zones rurals. (0,5) Accés a la política: En aquest camp les diferéncies també són importants. En els paisos desenvolupats les dones van assolint paulatinament una major representativitat ¡ fins ¡ tot algunes arriben a ocupar el lloc de cap d'éestat En canvi, als pasos en via de desenvolupament la seva presencia en la política és molt restringida o bé inexistent Cal destacar en aquest ámbit la influéncia de factors culturals com la religió. (0,5) Finalment, pel que fa als exemples de paisos, aquests poden ser molt diversos, per tant, cal valorar sobretot que siguin molt representatius com els segúents: Paisos desenvolupats: Alemanya, Gran Bretanya, Noruega, Espanya.. Paisos en via de desenvolupament: Afganistan, Iran, Somália, Txad.. (0,5) a raú de 0,25 per cada grup de paisos sempre ¡ quan tots els exemples siguin adequats. 3. Descriviu la dinámica de la població a la Unió Europea actualment, d'acord amb el guió segiient: 4) Analisi dels valors actuals de natalitat, fecunditat, mortalitat i creixement de la població. b) Causes del comportament dels factors esmentats. c) Polítiques demográfiques que es proposen per a corregir la dinámica actual. [2,5 punts] L'alumnat hauria de fer una exposició sobre Pevolució actual de la dinámica de la població a la Unió Europea ¡ referir-se a alguns dels segúents aspectes: A la Unió europea, la taxa de natalitat £s molt balxa ¡ sovint la fecunditat es troba per sota del nivell de substitució d'una generació per un altra, estimada en 2, 1 fills per dona. La taxa de mortalitat es baixa, alxí com la mortalitat infantil. L'esperanca de vida és molt alta Com a conseqúéncia es produeix un envelliment de la població. Una població envellida és un fet comú a la major part de paisos europeus. La població europea está estancada, amb un lleu creixement que es deu fonamentalment a la immigració. L'aportació de la immigració al creixement poblacional ha estat superior a la del creixement natural. Cal afegir que els immigrants aporten a més un augment de la fecunditat i el rejoveniment de la població (1) Pel que fa a les causes de la dinámica de la població europea cal considerar els factors socioeconómics ¡ culturals que expliquen aquestes variables com en el cas del descens de la fecunditat, laccés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, el seu nivell d'instrucció i capacitat de decisió, els costos que representen la cura ¡ leducació dels fills, el retard en ledat en que es té el primer fill, els canvis en Pestructura familiar, etc. Els progressos de la medicina i del nivell de vida han augmentat considerablement Pesperanca de vida. La longevitat femenina és especialment remarcable deguts a factors biológics i sociológics alhora L'envelliment és conseqúuencia fonamentalment de la disminució de la fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat ¡ de l'augment d'esperanca de vida. Es preveu que en un breu termini, en el conjunt de la Unió el creixement natural sigui negatiu degut a la baixa fecunditat unida a les morts de la generació del baby-boom posterior a la Il Guerra Mundial (1 Les polítiques demográfiques de la Unió Europea passen amb més o menys fortuna segons el país per incentivar la natalitat amb mesures com ampliar el permís de maternitat, facilitar la reducció de jornada de les mares, flexibilitat horária ¡ assignacions económiques que poden ser puntuals ¡ en alguns paisos fins ¡ tot allargar-se durant els primers anys de la vida dels nens ¡ nenes. Sembla que les mesures més efectives es troben en la conciliació de la vida professional ¡ familiar i en la protecció dels llocs de treball. (0.5) Observeu la taula segúent i responeu a les questions plantejades. Creixement de la població a Catalunya (taxes per mil habitants) Any Creixement total Creixement natural Saldo migratori 2006 21,1 3,54 17,57 2005 21,09 2,68 18,41 2004 22,23 2,92 19,31 2003 18,63 1,96 16,67 2002 26,68 1,71 18,92 2001 16,43 1,42 15,01 2000 12,67 1,31 11,36 1999 4,35 0,27 4,09 1998 3,65 0,18 3,47 1997 2,51 0,33 2,18 1996 0,36 0,19 0,67 1995 0,61 0,03 0,59 1994 0,09 0,37 0,28 1993 0,58 0,52 0,06 1992 1,57 0,90 0,67 1991 1,08 0,67 0,42 1990 3,04 0,78 2,26 1989 3,44 1,11 2,33 1988 3,36 1,54 1,82 1987 3,64 1,85 1,79 1986 3,55 2,32 1,23 Font: «Banc d'estadístiques de municipis i comarques». A: Institut d'Estadística de Catalunya [en línia]. <http://www.idescat.net/territ/BasicTerr2TC=58V0-38V1= 38V3-9148V4-9218ALLINFO=TRUESPARENT=18CTX=> [Consulta: 29 febrer 2008]. 1. Descriviu les variables i el tipus d'informació representats en la taula. [1 punt] Ualumnat hauria de comentar que es tracta d'una taula on es mostra 'evolució de les taxes de creixement total, de la natalitat ¡ del saldo migratori entre el 1986 ¡ el 2005 a Catalunya. La font d'informació és l'Institut d'estadística de Catalunya ¡les dades estan expressades en tant per mil. (1) 2. Definiu els conceptes segúents: creixement natural i saldo migratori. Expliqueu Pevo- lució de les xifres del creixement natural a Catalunya que es mostren en la taula, en relació amb els valors del creixement migratori. [1.5 punts] crelxement natural: el creixement natural d'una població és el resultat obtingut a partir de restar el número de defuncions del número de nalxements succeits en un mateix any. Pot ser positiu o negatiu. (0,5) saldo migrator: és lincrement o descens de població obtingut com a resultat del balance entre la immigració i lemigració, comptabilitzades dins un mateix any. (0,5) U'evolució del creixement natural mostra un descens continuat des del 1986 fins arribar a nivells extraordináriament baixos la década dels anys 90. Les xifres es recuperen a partir de l'any 2000 fins arribar a assolir l'any 2005 valors similars als de 20 anys enrere, com a consequéncia de larribada de població immigrant que fa que augmenti la taxa de natalitat (0,5) - 3. Exposeu les característiques principals de la immigració estrangera a Catalunya, d'acord amb esquema segúent: a) Causes de la immigració. b) Conseqúéencies demográfiques de la immigració per als paisos d'origen. c) Sectors económics on sol treballar la població immigrant. d) Regions principals o paisos d'origen de la immigració. [2,5 punts] Lalumnat hauria de comentar: Com a causes: Les desigualtats sócio-económiques entre pasos o dins d'un mateix país, que provoquen les migracions des dels paisos en vies de desenvolupament cap als paisos desenwolupats on la població espera millorar les seves condicions de vida ¡ treball. Lla persecució per raons polítiques, étniques o religioses que provoquen les migracions a la recerca de drets ¡i llibertats més ámplies Lla immigració de gent gran, jubilats en molts casos, procedent d'altres palsos de la Unió Europea que es desplaca a Catalunya a causa d'un clima més cálid i un cost de la vida més baix. (1) Consequéncies pel país d'origen: Pérdua d'efectius poblacionals corresponents als grups d'edat dels adults joves que repercutirá en un descens de la natalitat ¡en un envelliment d ela població. (0,5) Pel que als sectors económics on sol treballar la població immigrant caldria indicar els seguents: terciari (hoteleria, comerc, serveis a la gent gran...) i primari (agricultura) ¡ construcció. (0,5) Els principals paisos o regions d'origen de la immigració corresponen al continent americá (Equador, Perú, Rep. Dominicana, etc.) al nord d'Africa (Marroc) a l'Africa subsahariana (Senegal, Costa d'lvori,..) ¡ a Europa (Romania, Polónia, Rússia ¡ Jubilats del regne Unit, Holanda, Alemanya, etc.) (0,5) 3. Exposeu les característiques del model de transició demográfica a partir de Pexpli- cació de Pevolució de la natalitat i de la mortalitat al llarg del temps i les conse- qúéncies sobre el creixement de la població. En quina fase del model es troben Alemanya i Bolívia? (2.5 punts] Lalumnat hauria de comentar els aspectes segients: El model de transició demográfica pretén explicar Pevolució demográfica de la població al llarg de la historia recent. Estableix quatre fases successives com a resultat de les variacions de les taxes de natalitat i mortalitat al llarg del temps, ¡ el seus efectes sobre el creixement natural o vegetatiu de la població. La primera tase o régim demagráfic antic es caracteritza per una natalitat ¡ una mortalitat altes, com a resultat d'una fecunditat elevada propia de les societats preindustrials que es veu contrarestada per una mortalitat infantil també molt alta, a causa de la gran vulnerabilitat de les poblacions davant les malalties, els desastres naturals ¡la tam. En Pactualitat només es troben en aquesta fase poblacions indígenes aillades própies de les selves tropicals. (0,5) La segona fase és coneix com a explosió demográfica. Les millores en Palimentació, la higiene ¡els avencos de la medicina fan baixar gradualment la montalitat infantil mentre la natalitat continua assolint valors alts. El resultat és un gran creixement de la població. Actualment es troben en aquesta fase torga palsos subdesenvolupats o en vies de desenvolupament (0,5) Ala tercera fase o fase d'expansió tardana es produeix un descens gradual de la taxa de natalitat, que tendeix a convergir amb la taxa de mortalitat, a causa de la generalització de la planificació familiar induida per tactors diversos: increment de la població urbana, incorporació de la dóna al món del treball, tamílies monoparentals, etc. Irlanda, Brasil, la Xina són exemples de paisos en aquesta fase del model. (0,5) La quarta fase s'identifica per una natalitat ¡ una mortalitai baixes que condicionen un crexement natural quasi nul o a vegades fins ¡tot negatiu. Una fase que es caracteritza per lenvelliment de la població a causa de laugment de lesperanga de vida. Els paisos més desenvolupats del món es troben en aquesta fase (EUA, Alemanya, Itália, Franca, Espanya, eto.) (0.5) Alemanya es troba en la quarta fase, amb una natalitat ¡ una mortalitat baixes ¡ un estancament de la població. Bolivia, en canvi, es troba en la fase d'explosió demográfica, amb una alta natalitat i una mortalitai decreixent (0,5) Observeu el gráfic segúent i responeu a les questions. Pirámide de població de Catalunya Homes Dones FONT: Anuari Estadístic de Catalunya, 2006. 1. Descriviu la informació que proporciona el gráfic. [1 punt] Es tracta d'una pirámide de població que representa estructura de la població de Catalunya. La pirámide mostra una representació gráfica de la població per edats ¡ sexe. A leix horitzontal les dades s'expressen en tant per cent. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones ¡a l'esquerra els corresponents als homes. Á l'eix vertical les franges d'edat estan distribuides en intervals de cinc anys. (1 punt) 2. Definiu el terme estructura de la població. Indiqueu a quin tipus pertany aquesta piramide i quina evolució de la natalitat es mostra actualment. [1,5 punts] El concepte estructura de la població es refereix a classificar la població per grups d'edat ¡ per sexes, esa dir establir els grups d'edat que formen una població. (0,5 punts) La pirámide té forma de bulb o ceba ¡ correspon a les poblacions en procés d'envelliment. (Es pot valorar també positivament que Valumne consideri la pirámide com del tipus “intermédi” degut a la recuperació recent de la natalitat). (0,5 punts) La natalitat s'ha recuperat en els darrers anys ¡sembla haver-se invertit la tendéncia al decreixement que mostra la pirámide en els grups d'edat de 5-9 anys fins el de 20-24 (0,5 punts) 3. Exposeu Pevolució de la població a Catalunya en el segle XX a partir de Panalisi del gráfic. Relacioneu-la amb els factors culturals, socials i económics. [2,5 punts] -L'alumnat ha de fer una breu exposició sobre l'evolució de la població catalana en el segle XX ¡ la seva estructura actual on caldria que exposés almenys els segúents aspectes La pirámide presenta una forma amb la base estreta, própia d'una població envellida de país desenvolupat, on la població jove es cada vegada més escassa ¡la de més edat cada cop més nombrosa. Aixó es degut a la disminució de la fecunditat i l'augment de lesperanca de vida. Cal destacar un lleuger canvi de tendéncia i una recent recuperació de la natalitat en el darrer període. Cal destacar també el creixement explosiu que es va donar en les decades dels anys 60 ¡ 70 degut a una etapa d'expansió económica. Es coneix pel nom de baby boom, i correspon a la máxima amplitud de la pirámide. En part va ser degut a lefecte de les migracions interiors, especialment la dels anys 1950-75 (amb persones vingudes d'Andalusia, Extremadura ¡ Castella) en el creixement de la taxa de natalitat de Catalunya També s'observa una reducció de naixements a les generacions entre 1936 ¡ 1940 a causa de la Guerra Civil ¡la postguerra. La tendencia a partir de 1980 ha estat d'estancament i minva dels naixements. Els últims anys apunten a una certa recuperació de la natalitat. La recuperació de la natalitat, es deguda en gran part als corrents migratoris que estan arribant a Catalunya El gruix de la part alta de la pirámide indica una elevada esperanca de vida. Per sexes, cal assenyalar que tot ¡un major nombre de naixements masculins, ¡ el major percentatge d'homes fins els 40 anys, Vesperanca de vida és forca més alta en el sexe femení degut a factors biológics ¡ sociológics alhora. (175 punts) L'alumne hauria de considerar els factors socioeconómics ¡ culturals que expliquen aquestes variables com en el cas del descens de la fecunditat, 'accés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi del paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball; el nivell d'instrucció i la capacitat de decisió; els costos que representen la cura ¡educació dels fills; el retard en l'edat en que es té el primer fill; els canvis en lestructura famil Lenvelliment és conseqúéncia fonamentalment de la disminució de la fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat i de laugment de lesperanca de vida. La problemática que comporta és lincrement de la despesa pública en aspectes com pensions de jubilació, serveis socials ¡ sanitat. Peró també comporta la creació de llocs de treball en els sector assistencial i de serveis ¡oci. Catalunya es actualment receptora d'un important moviment migratori que comporta entre altres factors una augment de la fecunditat i el rejoveniment de la població. (0,75 punts) Llegiu les taules segúents i responeu les qUestions. Creixement de la població a Catalunya (taxes en %.) Taxa bruta Taxa bruta Taxa bruta Any de creixement total de creixement natural de creixement migratori 2004 22,22 2,91 19,31 2003 18,63 1,96 16,67 2002 26,88 1,71 18,92 2001 16,43 1,42 15,01 2000 12,67 1,31 11,36 1999 4,35 0,27 4,09 1998 3,65 0,18 3,47 1997 2,51 0,33 2,18 1996 0,86 0,19 0,67 1995 0,61 0,03 0,59 1994 0,09 0,37 -0,28 1993 0,58 0,52 0,06 1992 1,57 0,90 0,67 1991 1,08 0,67 0,42 1990 3,04 0,78 2,26 1989 3,44 1,11 2,33 1988 3,36 1,54 1,82 1987 3,64 1,85 1,79 1986 3,55 2,32 1,23 Creixement de la població a Catalunya. Mitjana anual 1996-2001. (Taxa per mil habitants) Creixement Saldo Creixement Anys Naixements Defuncions natural migratori total 1996-2001 9,55 8,87 0,88 6,72 7,4 Font: Idescat, 2004 1. Descriviu la informació que proporcionen els quadres estadístics, ¡ expliqueu quina conclusió s'extreu sobre el creixement de la població a Catalunya ¡i quin factor hi té més incidencia. [1 punt] Es tracta de dos quadres estadístics sobre el creixement de la població a Catalunya. En el primer es representen les taxes de creixement total, natural i migratori des de l'any 1986 fins el 2004. En el segon es representa la mitjana anual entre 1996 ¡ 2001 dels naixements, defuncions, creixement natural, saldo migratori i creixement total en tant per mil. (0,5 punts) La conclusió que podem extreure es que a partir de 1997 ¡ en especial del 2000 s'ha produit un augment important del creixement total, causat per laugment del creixement natural i sobretot per un gran augment del creixement migratori. El factor que més hi ha incidit és el creixement aportat per les migracions. (0,5 punts) 2. Definiu els conceptes de creixement natural, saldo migratorii creixement total. Expliqueu si existeix la possibilitat en aquestes tormulacions que el resultat pu- gui ser negatiu. [1,5 punts] L'alumnat ha de definir amb les seves própies paraules els segúents conceptes: El creixement natural o vegetatiu és el resultat de restar la mortalitat de la natalitat. El saldo migratorio creixement migratori és la diferéncia positiva o negativa entre el nombre de persones que se'n van d'un territori ¡el nombre de les que hi arriben. El creixement total és el resultat de sumar el creixement natural o vegetatiu ¡ el saldo o creixement migratori En totes tres formulacions el resultat pot ser positiu o negatiu. 3. Feuuna breu exposició dels trets principals de 'evolució de la població a Catalunya durant el segle xx, analitzeu l'impacte que hi han tingut les migracions i descriviu les tendéncies demográfiques en l'actualitat. [2,5 punts] L'alumnat ha de ter una breu exposició sobre levolució de la població catalana en el segle XX on caldria que exposés almenys els segúents aspectes: + La població durant el segle XX ha tingut un creixement molt important fins arribar a sobrepassar els sis milions d'habitants. * Cal destacar el creixement explosiu que es dona en les décades dels 60 i 70. * La tendéncia a partir de 1980 ha estat d'estancament, amb un creixement vegetatiu prácticament zero. Els últims anys apunten a una certa recuperació del creixement. (1 punt) L'impacte de les migracions en el creixement de la població de Catalunya és molt notori. Cal destacar el corrent migratori dels anys 1920-30 amb persones procedents de Múrcia ¡ Aragó ¡ molt especialment dels anys 1950-75 on arribaren onades de persones vingudes d'Andalusia, Extremadura ¡ Castella. També cal destacar que la recuperació del creixement actual ve donat en gran mesura pels efectes de la immigració procedent del Magrib, Africa Subsahariana i l'América latina. (1 punt) Les tendéncies demográfiques actuals de la població catalana presenten una població envellida amb unes baixes taxes de natalitat i mortalitat, un creixement vegetatiu proper a zero, una baixa fecunditat ¡ una alta esperanca de vida Com hem vist, molt receniment s'ha produit una lleugera recuperació de la natalitat, deguda en gran part als corrents migratoris que estan arribant a Catalunya. (0,5 punts) Observeu el mapa segúent ¡ responeu a les questions L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ oblació de Enya! mes Ms a ua 15% O stos O ss ES] sense cds Informe sobre el desarrollo humano 2003, PNUD 1. Descriviu la informació que proporciona el mapa. [1 punt] El mapa proporciona informació sobre el percentatge de persones de 65 anys i més a escala mundial per estats. La proporció de persones velles está dividida en quatre intervals que s'indiquen amb tons diferents ¡ s'hi observa que els percentatges de persones de 65 anys ¡ més són més elevats als palsos desenvolupats ¡a lEuropa occidental, nórdica ¡ mediterránia en particular. Al continent africá és on hi ha el mínim de poblacions amb un contingent elevat de persones de 65 anys | més 2. Exposeu, fent referéncia al contingut del mapa, les causes que provoquen l'actual distribució de "envelliment de la població a escala mundial. [1,5 punts] En la resposta lalumnat hauria de relacionar lactual distribució de PVenvelliment amb el nivell de desenvolupament de les diferents regions mundials. Hauria d'esmentar que el desenvolupament presenta una correlació directa amb l'allargament de lesperanca de vida, ¡ la disminució de la natalitat i de la fecunditat, factors tots plegats que fan augmentar Penvelliment. En la resposta Palumnat també hauria de referir-se a aspectes concrets o exemples extrets del mapa. Cal donar 0'5 punts per relacionar la distribució de lenvelliment amb el desenvolupament, 0'5 punts per recolzar els seus arguments amb exemples del mapa ¡ 0'5 punts pel comentari elaborat. 2. Definiu els conceptes de mortalitaí infantil ¡ esperanca de vida. A continuació, enumereu els principals factors que influeixen en la mortalitat infantil. [1,5 punts] U'alumnat hauria de definir la mortalitat infantil com la relació entre el nombre de criatures que moren durant el primer any de vida respecte del total de naixements del mateix periode en un lloc determinat. L'esperanca de vida es podria definir com la mitjana d'anys que pot esperar viure una persona acabada de néixer si no es modifiquen les condicions del moment. Les definicions es podrien valorar a raó de 0,5 punts cada una. Pel que fa als factors que influeixen sobre la mortalitat infantil caldria esmentar-ne quatre com a mínim: * una alimentació suficient ¡ adequada * Vaccés als serveis médics, a les vacunes ¡ als medicaments * la bona salut de la mare ¡ l'existencia d'atenció médica durant 'embarás ¡ el part * laccés a laigua potable ¡a una higiene adequada en general * elnivell d'ingressos de la familia Aquesta apartat es podria valorar amb 0,5 punts. 3. Expliqueu les principals diferéncies entre els paisos desenvolupats ¡ els paisos en via de desenvolupament pel que fa a fecunditat, mortalitat infantil, esperanca de vida ¡ creixement natural de la població, com també les causes que justifiquen aquestes dife-réncies. Citeu alguns palsos com a exemples de les diferéncies comentades. [2,5 punts] L'alumnat pot estructurar la resposta de diverses maneres, bé comentant els diferents indicadors per separat ¡ successivament, o bé comentant la situació de tots els indicadors primer en els pasos en vies de desenvolupament ¡ després en els paisos desenvolupats. En qualsevol cas, V'alumnat hauria de comentar els aspectes segiients: * Fecunditat: és baixa als paísos desenvolupats degut a la planificació familiar ¡ Pús d'anticonceptius, a laccés de la dona al món laboral ¡ educatiu amb plenitud de drets ¡ al predomini de criteris de benestar. Contráriament, és elevada als paisos en vies de desenvolupament degut a l'estructura sócioeconomica que determina un paper productiu per a les criatures, a una escassa consideració de la dona en el conjunt de la societat ¡ un baix nivell d'educació. * La mortalitat infantil és baixa als paisos desenvolupats ¡ alta als paísos en vies de desenvolupament, mentre que lesperanca és alta als primers ¡ baixa als darrers. Tot plegat és degut a la situació de les condicions de vida que han anat millorant constantment als pasos desenvolupats, mentre que en els paísos del Tercer Món aquest procés o bé no s'ha donat de forma completa, o bé no s'ha produit. + Pel que fa al creixement natural, és forca elevat en els paisos en vies de desenvolupament ¡ baix en els desenvolupats com a conseqúuéncia del descrit en els punts anteriors. Aquest apartat es pot valorar amb 2 punts distribuits a raó de 0,5 punts per a cada indicador. Pel que fa als exemples, són molt abundants (Suécia, Espanya, Franca, Índia, Senegal, Bolívia...) P'alumnat n'hauria de citar tres de cada tipologia com a mínim. Puntuació: 0,5 punts. Observeu els gráfics segúents ¡ responeu a les questions. PROJECCIÓ DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ MUNDIAL Població mundial en milions de persones 2050 [a Paisos desenvolupats m Paisos subdesenvolupats| 2000 0 5.000 10.000 Total de la població l'any 2000: 6.134 milions Projecció per continents Oceania Ásia 28 África 12050 Europa 12000 América Central, del Sud i del Carib América del Nord Total de la població l'any 2050: 9.322 milions Font: Nacions Unides, 2001 1. Descriviu les informacions que proporcionen aquests gráfics ¡ indiqueu quin será el continent amb més creixement demográfic en el futur i quin presentara un creixement negatiu. [1 punt] L'alumnat ha d'identificar dos diagrames de barres horitzontals que ens mostren una projecció del creixement de la població mundial calculada des de l'any 2000 fins el 2050. Les dades s'expressen en milions de persones ¡ números enters. El primer diagrama diferencia la projecció entre paisos desenvolupats ¡ paísos subdesenvolupats, afegint unes dades sobre el total de la població. El segon diagrama diferencia la projecció per continents. (0,5 punts) El continent que tindrá més creixement demográfic será l' África, i el que presentará un creixement negatiu será Europa. (0,5 punts) 2 Expliqueu qué s'entén per projecció demográfica, quins elements s'han de tenir en compte per realitzar-la, ¡ quina utilitat pot tenir fer una projecció d'aquest tipus. [1,5 punts] L'alumnat ha de definir amb les seves própies paraules el segúent concepte: Projecció demográfica és un cálcul que partint de l'estudi de les tendencies de la població mundial intenta fer una deducció de quina pot ser l'evolució de la població en un futur próxim. (0,5 punts) També l'alumnat ha de redactar una exposició on indiqui alguns dels elements que s'han de tenir en compte per realitzar una projecció com la natalitat, la mortalitat, la mortalitat infantil, la fecunditat, Vesperanca de vida, l'envelliment, els moviments migratoris, etc. Es valorará especialment la menció a la fecunditat. (0,5 punts) En relació a la utilitat de les projeccions |'alumnat pot respondre de forma oberta, tot indicant que el creixement de la població, si és molt accelerat, obre una incógnita sobre si és un creixement sostenible. Les projeccions poden ajudar a planificar el desenvolupament ¡ preveure situacions i conflictes de tota mena (alimentaris, sanitaris, geopolítics, etc.). (0,5 punts) 3. Exposeu les diferents fases del que s'ha anomenat model de transició demográfica, és a dir, de l'evolució demográfica d'Occident al llarg de la história. [2.5 punts] L'alumnat ha de fer una exposició sobre l'evolució de la dinámica o relació entre naixements ¡ defuncions que s'ha donat a l'Europa Occidental al llarg de la historia, el que es coneix per “model de transició demográfica” Aquest model consta de quatre fases que l'alumnat pot anomenar de forma diferent, ja que es poden trobar diferents denominacions. Les característiques que cal esmentar en general són les segúents: 1 fase: Alta taxa de natalitat ¡ alta taxa de mortalitat, amb oscil-lacions brusques provocades per mortalitat catastrófica (crisis demográfiques). Elevada mortalitat infantil, ¡ elevada fecunditat. Estabilitat demográfica (escás creixement de la població). 2 fase: Alta taxa de natalitat i progressiva disminució de la mortalitat (millores en alimentació i higiene). Gran creixement de la població (Explosió blanca) 3 fase: Disminució ¡i estabilització de la mortalitat (higiene, avencos medecina) i disminució de la natalitat (desenvolupament social ¡ económic, planificació familiar) Minva l'augment de la població ¡es tanca el boom demográfic. 4 fase: Taxes molt baixes de natalitat ¡ de mortalitat i creixement vegetatiu mínim, nul o negatiu Augment de l'esperanca de vida ¡ envelliment de la població. Es valorará en aquesta exposició el desenvolupament daquestes idees, amb explicacions ¡ possibles exemples del que s'argumenta Observeu les piramides d'edat segúents, que corresponen a Alemanya, els Estats Units ¡ Méxic, i contesteu les preguntes que hi ha a continuació Edat Any de naixement 80+ anterior a 1900 15.19 1900-4 10-74 7 65.69 1910-14 50.54 1915-19 559 1020-24 305 1925-29 Dones 45.49 1930-34 40-44 1935-39 35:39 1940-44 303 1945.49 DE 185054 | 20-24 1955-59 1519 1960-64 10-14 1965-69 59 1970-74 17 1975-19 1 A quin any correspon la informació utilitzada per elaborar les pirámides? A partir de quines dades es pot deduir? [1 punt] Han de contestar 1980. Si responen el 1979 es pot donar la resposta per bona (0,5 punts). Han de respondre que ho saben perque la població de menor edat (0 anys) ha nascut al 1979 (0.5 punts). 2. Compareu l'estructura d'edats dels tres palsos en relació amb el moviment demográfic natural ¡ el desenvolupament económic. [1 punt] La 1 correspon a un país caracteritzat per una alta natalitat i una alta mortalitat (Méxic): la 2 i la 3 corresponen a paisos de baixa natalitat 1 baixa mortalitat (Estats Units 1 Alemanya respectivament). (0,5 punts) La 1 es correspon a paísos subdesenvolupats 1 la 2 1 la 3 es corresponen a paisos desenvolupats o de primer món. (0,5 punts). Es valorará especialment Vesment la utilització del concepte d'esperanca de vida. 3. Definiu els conceptes de taxa bruta de natalitaí ¡ taxa de fecunditaf. [1 punt] Taxa bruta de natalitat és el nombre total de nascuts vius en un any sobre el total de la població d'aquell any (0,5 punts). Taxa de fecunditat són els naixements totals en un any sobre el total de la població femenina en edat fértil (també sobre el total de la població femenina) d'aquell any (0,5 punts). 4. Quin creixement demográfic natural es pot esperar de cadascun d'aquests paisos segons lestructura per edats corresponent? Quines conseqúéncies socials es poden preveure? [2 punts] Envelliment de les poblacions de paísos desenvolupats, i població molt jove en el cas de Méxic (1 punt). Sobre les consegúiéncies socials han de diferenciar-les entre paisos desenvolupats i del tercer món o pel cas concret de Méxic. En el primer cas poden fer esment de problemes d'atenció per a la població vella, sobreproporcionalitat de gent jubilada sobre 1'activa, etc. En el segon cas poden esmentar des de la delingúencia juvenil, fins l'atur o manca de preparació professional, manca d'escoles, manca de llocs de treball. d'habitatee...(] punt). Es valorará Vexplicació raonada de cada part.