Características de una conversación: estructura, señas verbales y no verbales - Prof. Feli, Apuntes de Traducción

¡Descarga Características de una conversación: estructura, señas verbales y no verbales - Prof. Feli y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity! Què és una conversa? • Una conversa és un tipus de discurs oral, típicament dialogal, que es caracteritza per la immediatesa comunicativa, el dinamisme, el caràcter cooperatiu, i per l’alternança de torns. • La conversa és la forma més habitual de la comunicació humana i s’estructura en torns de paraula, que els interlocutors prenen de manera lliure, però tenint en compte les regles de cessió, manteniment i petició del torn. En aquest sentit, les persones que prenen part d’una conversa s’expressen i escolten els seus interlocutors alternativament. En aquest procés comunicatiu, en proporció ben desigual, intervé, d’una banda, la informació transmesa per mitjà del llenguatge verbal (paraules, interjeccions, onomatopeies, frases, etc.) i de l’altra, la informació transmesa pel llenguatge no verbal (mirada, gesticulació, to de veu, velocitat a què es parla, etc.), elements que poden variar d’una cultura a una altra. La manifestació i la interpretació correctes d’aquest conjunt de senyals verbal i no verbals fan que la conversa s’efectuï d’una manera eficaç. (Calsamiglia i Tusón, 2007). Trets característics d’una conversa • És habitual el canvi de parlant, o com a mínim ocorre. És a dir, una conversa és dialogal. • En general, no parla més d’una persona alhora. • Els encavalcaments (dues o més persones parlant alhora) són comuns però breus. • Les transicions més habituals entre un torn de paraula i un altre es produeixen sense intervals ni encavalcaments, o bé amb un breu interval • L’ordre en els torns de paraula no és fix. • La durada dels torns de parla no és fixa, però es tendeix a un cert equilibri. • La durada d’una conversa no està prèviament especificada. • El contingut d’allò que diuen els parlants no s’ha especificat prèviament. • La distribució dels torns de parla no està prèviament especificada. • El nombre de parlants pot variar. • El discurs pot ser continu o discontinu. • Hi ha tècniques per a la distribució de torns de paraula. • S’utilitzen diverses unitats formal de construcció dels torns (una paraula, una frase, una oració, etc.). • Hi ha mecanismes per reparar errors o transgressions que ocorren a l’hora de prendre la paraula. Sacks, Shegloff, Jefferson (1974) Com sabem que tenim el torn de parla? • Entonació: contorn entonatiu, silencis (prosòdia), les mans. • Ritme: la velocitat de la parla disminueix al final del torn. • Comunicació no verbal: posició del cos, mirada, celles, gestos manuals, etc. • Expressions estereotipades: saps, i això, o alguna cosa així. • Sintaxi: fi de l’oració gramatical. • L’orador manté el torn de paraula. • L’orador manté les mans en moviment. Cooperació en la conversa • Missatges com ara “aha”, “sí”, “esclar” • Moviments rítmics del cap La veu • Les veus són singulars. Hi ha tantes veus com persones. No obstant això, alguns trets són generalitzables. • La veu d’una persona (en una conversa telefònica, per exemple) ens informa, per exemple, sobre: • El sexe • L’edat • Estat físic • Estat anímic • La veu es pot modular per aconseguir determinats efectes o per manifestar determinades intencions. Un missatge pot ser, per tant, xiuxiuejat, cridat, dit amb ironia, amb serietat, en broma, etc.