¡Descarga anàlisis d'una posada en escena y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Història de les arts escèniques Exercici 2 Anàlisis d’una posada en escena Introducció L’objectiu d’aquest treball es poder fer un anàlisis de la posada en escena de Hamlet al Globe Theatre, dirigida per Michelle Terry al 2018. Després d’haver fet una introducció farem el comentari pròpiament dit de la execució de l’obra, parant atenció especialment al vestuari i als rols dels intèrprets, a l’espai escènic i al paper de la dona en l’escena teatral isabelina, per aquest últim apartat utilitzarem Introducció a Shakespeare, de Salvador Oliva més els apunts de classe. Per a portar a terme aquest comentari començarem parlant del més general a lo més específic, es a dir de l’espai escènic a la part més intrínseca de l’obra. Ens trobem davant d’un escenari frontal, prosceni, emmarcat per dues columnes monolítiques de marbre amb capitells corintis brunyits d’or. El públic es reparteix per davant de l’escenari, i semblen estar de peu, a banda i banda però si que hi ha seients. L’escenari disposa de tres portes artificials per on deambularan els actors i en la part de sobre trobem una balustrada per on l’orquestra anirà marcant entrades i sortides. La il·luminació es natural al començament de l’obra, és a dir, no hi ha sostre i la llum del sol es suficient per però a mesura que anem endinsant-nos en la trama s’anirà fent ús de recursos tècnics, ja que el sol s’acabarà posant. Per últim, ens hem de fixar que la directora ha optat en aquesta versió per prescindir dels decorats, per la qual cosa només podem analitzar el vestuari dels actors com a element decoratiu de l’obra, que es el que farem a continuació. L’obra, dividida en cinc actes, ens presenta els personatges que ja coneixem de l’obra de William Shakespeare, però des de el minut zero veiem la línia que Michelle Terry (Hamlet a l’obra) vol seguir amb aquesta representació: staging post-gender o escenificació post-gènere. El càsting del play serà gender-blind o sense gènere (tot i que la traducció del terme no es acurada) i veurem com els rols seran assignats d’una manera aparentment objectiva o amb paraules d’avui, inclusiva. Així veurem un Hamlet interpretada per Michelle Terry alhora que fa de directora, a Shubham Saraf donant vida a Ophelia , i a Nadia Nadarajah que fa de Guildenstern es una actriu sorda que a l’obra utilitza amb el seu company Rosencrantz el llenguatge de signes, fent encara més si es pot l’obra inclusiva, arribant fins i tot l’elenc a fer una coreografia amb aquest llenguatge a la darrera part de l’obra. Estem davant una obra que sembla posar els generes enrere, com si fos una cosa del passat, trobem actors que parlen amb l’anima, allunyant-se de tota convenció social moderna. Com sabem, les obres de Shakespeare no solen aportar descripcions físiques, i entenem que en aquesta mancança d’informació es on troba Michelle Terry la seva llibertat creativa en l’assignació de rols i com d’alguna manera es pot justificar. El mateix succeeix amb el vestuari dels personatges que es el que tractarem ara. Comencem amb els Reis, per poder contraposar-los amb la resta de l’elenc ja que la comparació serà més visual. Tenim dues figures que vesteixen com es pot esperar d’una família aristòcrata, a la manera o la visió que tindria la societat de Shakespeare, es a dir, túniques llampants, amb les teles més cares, incrustacions precioses, corses,
