analisis de l'obra terra baixa, Resúmenes de Catalán

¡Descarga analisis de l'obra terra baixa y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity! ANÀLISIS TERRA BAIXA  Reconeixement del gènere teatral a través dels aspectes del text teatral. Podem dir que es tracta d’una obra de teatre perquè podem distingit diverses característiques dels gèneres dramàtics: - Diàleg: és la comunicació bàsica del text teatral i la que predomina en tota l’obra. - Premonicions: el personatge proporcionarà pistes per recordar accions futures per exemple el somni de Manelic sobre el matrimoni. - Rèplica: aquesta és una resposta a la intervenció de rols i pot posar de manifest conflictes dramàtics. Apareix al diàleg que hi ha entre diferents personatges. - Retrospecció (flash back) quan la marta explica els seus orígens - Acte: l'estructura narrativa d'un text teatral se sol organitzar en actes i aquesta obra en concret, està dividida en tres actes. - Escenes: són les parts en les quals se subdivideixen els actes. Poden marcar el temps i l'acció dins d'un acte i quan es canvia d'una escena a una altra, acostumen a haver- hi canvis parcials o totals de personatges. Cada acte té diferent nombre d'escenes:  Acte Primer: dotze escenes.  Acte Segon: deu escenes.  Acte Tercer: onze escenes. - Quadres: Són agrupacions d’escenes que mantenen el mateix decorat. Com hem vist al llibre, en aquest treball es manté la decoració del comportament anterior durant el treball. - Aparts: Són intervencions de rol, no contra l’interlocutor, sinó contra ell (i, per tant, el públic). Ajuda a entendre com se senten les persones clau en situacions crítiques. El més important, la Marta va utilitzar aquest recurs perquè necessitava amagar els sentiments de Sebastià i Manelic. - Acotacions: Són les notes que apareixen en el text teatral per indicar la caracterització i la disposició dels personatges, la manera d'actuar, els gestos i en general tota mena de detalls pràctics per a la representació. Un exemple és a l'inici de l'escena XII de l'acte primer: MANELIC (veient-los que s'allunyen): Cabres ací! Cabres allà! (Mirant a la Marta.) Si ara tingués la fona!... un còdol al mig, iborrobom! Terra Baixa pertany al tipus de drama realista, perquè representa situacions de la vida real, que són complicades i difícils, però el final és satisfactori. Tot i que el realisme domina la feina, com ara que el propietari controla els treballadors, i les diferències i contrastos socials entre el món rural i el món urbà, també es poden veure factors romàntics com l’existència d’oportunitats, misteris o somnis.  Identificació de l'estructura de la trama i del conflicte dramàtic. Aquest llibre es presenta en escenes i actes, l’estructura interna és de plantejament, nus i desenllaç, els qual corresponen al primer, segon i tercer acte. - En el plantejament (primer acte), s’introdueixen els personatges i la relació entre ells. Es mostra la relaci que tenen el Sebasti i la Marta, ell se n’adona que no potó́ que tenen el Sebastià̀ i la Marta, ell se n’adona que no pot à̀ i la Marta, ell se n’adona que no pot mantenir les seves propietats, aix que decideix casar-se amb una dona de bonaí́ que tenen el Sebastià̀ i la Marta, ell se n’adona que no pot família, és a dir, amb diners. I per no generar sospites estant casat i alhora veient-se amb la Marta, se li acudeix la solució de casar-la amb alg . En Tomàs li mostra elú́ que tenen el Sebastià̀ i la Marta, ell se n’adona que no pot Manelic qui sempre ha somiat amb casar-se, el Sebastià l’accepta i el casa amb la Marta. Com es pot veure, utilitza al Manelic per al seu propi benefici, per tapar la seva relació amb la Marta. En canvi, el Manelic creu que el seu casament és real i basat en l’amor. La Marta, a diferència del Manelic, no li fa gens de gràcia casar-se amb ell i fins i tot, li fa fàstic. El Manelic acaba adonant-se que la Marta no l’estima per com i parla i el tracta. Entre aquest acte i el pròxim passen deu dies. - En el nus (segon acte) hi ha una conversa entre la Nuri i el Manelic, que ens demostra que ells dos tenen una bona amistat, ja que la Nuri es preocupa molt per Manelic i l’intenta ajudar i a més, s’entenen molt bé. Mentre ells dos parlen, apareix la Marta, que comença a estar gelosa de la bona relació que tenen els altres dos, ja que comença a estimar-lo. A més, hi ha un fet molt important, que és quan la Marta explica el seu passat al Tomàs i aquest l’entén perfectament i l’intenta ajudar. Amb el pas del temps, el Manelic comença a descobrir a poc a poc l’engany i enfadat decideix tornar als seus orígens, Terra alta. Quan la Marta veu que en Manelic se’n vol anar, decideix anar-se’n amb ell i explicar-li tot allà, d’aquesta manera fugint del Sebastià. El Manelic finalment, ho accepta perquè veu que la Marta també l’estima. Quan decideixen fugir, es troben el Mossèn i el Sebastià, aquest últim ordena als pagesos a fer fora al Manelic i a tancar sota vigilància a la Marta al molí. Entre aquest acte i el tercer passen unes quantes hores. - En el desenllaç (tercer acte) els pagesos se n’adonen que han comès un error desterrant al Manelic com els hi va ordenar el Sebastià. El Manelic desterrat a Terra alta, decideix tornar a Terra baixa per plantar-li cara al Sebastià i emportar-se a la Marta amb ell a Terra alta com pensaven en un principi. El Sebastià i el Manelic acaben barallant-se i aquest acaba matant al Sebastià. En aquest moment, comparen el Sebastià amb un llop quan al principi de la discussió el Manelic diu que sap matar llops i també al final, quan diu que ha matat al llop. Amb el Sebastià mort, finalment, pot emportar-se a la Marta amb ell. L’obra dura onze dies. Anàlisi dels personatges. - Marta: dona jove de vint-i-quatre anys que prové d’una família molt pobre i que ha hagut d’aguantar situacions molt difícils. Respecte a la seva actitud, aquesta va canviant amb el pas del temps. Al principi la considerem una persona sense sentiments, freda, distant i innocent. A més, no es té estima a si mateixa, ja que l’obliguen a casar-se i no ho evita sinó que ho consenteix sense cap queixa. Quan comença a estimar el Manelic i a adonar-se de la maldat del Sebastià, canvia la seva actitud de manera positiva, comença a estimar-se més a si mateixa, a adquirir valentia, a ser més amable i dòcil i com he dit abans, a estimar algú. S’ha de tenir en compte que l’estada de la Marta amb el Sebastià li ha produït problemes psicològics.; el Manelis, és originari de la Terra alta, això vol dir que igual que Terra alta, ell és un home pur i honrat, però també agressiu. - Manelic: va créixer sobretot entre animals, concretament entre ovelles i gossos, en una part de l’obra es refereix als gossos com els seus germans. A més, el que més desitja és casar-se amb la dona dels seus somnis. Ell és qui és enganyat pel Sebastià que el casa