Análisis mort amarat., Exámenes de Historia del Arte

¡Descarga Análisis mort amarat. y más Exámenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! 14/9/2022 ANÁLISIS OBRA La mort de Marat – J. L. DAVID “Consells” Habitualment ens fixem primer en que ens crida l’atenció la part a la que prestem mes atenció això es un bon indicador ja que la part que ens crida mes atenció es la part mes important de la composició. L’ordre de la visió de l’obra també es molt important d’alt a baix i d’esquerra a dreta. Si puc contestar la seva forma i el color d’una figura en aquest cas estem parlant d’una figura visible en cas contrari no seria un element visible. Sinó es veu seria inferència a primer nivell. Platejo lectura seqüencial temporal esquerra passat dreta futur. Observem una figura antropomòrfica (una suma de formes) això ja es una inferència perquè no se que color te la figura antropomòrfica. La inferència a segon nivell depèn de si es figura humana o figura divina en un primer cop d’ull no podem assegurar-lo per tant ho deixem de banda. Ens centrem en la figura antropomòrfica l’ordre seria començar per allò que ens crida allò l’atenció a primer terme. Comencem per el cap de la figura, no puc trobar cap línia d’expressió i cap línia d’edat per tant infereixo que el personatge es una figura jove i amb una expressió poc marcada, la falta de línies pot ser degudes també a la falta d’expressió. La joventut d’aquesta figura simbolitza futur, esperança, una certa innocència. Infereixo (inferència a primer nivell) que te els ulls tancats arribo a aquesta conclusió degut a la falta d’observació de pupil·les però si visualitzo parpelles, per tant ulls tancats o quasi tancats, infereixo que aquest ulls poden ser degut a un desmai , un estat de son, etc.. A la zona del cap observo una línia blanca que podria ser un drap al cap, ho considero visible però amb prudència interpreto que es un mocador que li cobreix la part superior del cap, la peça es una indumentària la seva missió es d’utilitat degut a la nuesa de la figura no podríem afirmar que aquest mocador es per protegir-se del fred. Davant d’aquesta paradoxa ens hem de plantejar si aquest mocador esta ocultant alguna cosa, la indumentària acostuma a ocultar informació. I com a ultima opció plantejar si aquesta indumentària ens vol representar alguna cosa. Pel que fa el rostre, el nas no me infereix res , la boca per la seva inclinació 14/9/2022 ens deixa caure un petit somriure per tant es una inferència a primer nivell a segon nivell seria un somriure expressiu ( li veuríem les dents) Els ulls estan en vertical conjunt a la boca i el nas horitzontal respecte a la base i les espatlles verticals com últim indici específic seria el coll estirat per tant infereixo que el cap esta girat i el personatge te una inclinació, degut a aquesta inclinació que el personatge pot estar dormint o defallit, no esta en una posició habitual. El brac de primer terme arriba a la base del quadre no veig els dits complets i tampoc les ungles per tant te els dits doblegats infereixo que te cinc dits per la subjecció de la ploma de la seva ma. Pel fet que la ploma estigui dreta infereixo a segon nivell que la ploma esta en aquest posició per ser utilitzada per tant ens indica que fa la funció d’element d’escriptura o de dibuix una inferència derivada d’aquesta ploma es que el personatge no es analfabet, ens fa pensar que pertany a un bon estatus (inferència segon nivell) Com sabem que la ploma es seva? Inferim que es seva per l’apropament del objecte amb la figura, que l’estigui subjectant ens indica fermament que es seva. El possible tinter ho infereixo a partir d’altres objectes com la ploma i el que infereixo que son papers. Per la representació dels objectes infereixo que l’acció esta en procés sinó els objectes estarien guardats, el que si que podem observat es que es un procés interromput i que per tant no se si continuarà. L’objecte que suporta els elements d’escriptura puc inferir que es tracta d’un objecte de subjecció i que es de fusta que això ho puc inferir per les línies que presenta l’objecte. El rectangle blanc amb línies negres infereixo que es una paper i degut a les línies puc inferir que no es un paper dibuixat sinó un paper escrit (crec no asseguro ,per falta d’observació completa). En el rectangle blanc que subjecta la figura antropomòrfica podem assegurar que no esta dibuixat sinó escrit, infereixo que es seu per la proximitat, que sigui un paper a diferencia de per exemple un llibre això ens infereix autoria, per tant tot això es fa pensar que aquest personatge es autor i te alguna cosa a dir. El taulo sense cap tipus de decoració ens fa plantejar una dualitat, ja que tenim elements que indiquen estatus econòmics i intel·lectuals que contrasten amb aquest taulo subjectant tant senzill. Un cop observats tots els elements d’escriptura de l’obra, observo unes taques vermelles que apareixen en algunes parts de la composició , arribat a aquest punt infereixo que el personatge esta ferit aquesta inferència la recolza la inclinació del personatge. Seguint la posició del braç al terra infereixo un objecte que podria ser un ganivet, no tinc incidències per aprovar que aquest objecte es seu. En el torç observo línies rectes que m’infereixen que es un personatge masculí. Pressuposo que el personatge te cames encara que no les veig, veig al personatge introduït dins d’aquesta figura rectangular, dues hipòtesis pot ser un taüt o una banyera però les dues possibles hipòtesis no encaixen 14/9/2022 1. Substantius 2. Igualat entre els tres elements 3. Substantius 4. Substantius 5. Verbs 6. Substantius 7. Igualat entre elements 8. Verbs i substantius 9. Adjectius i adverbis 10.Substantius "Va baixar del cotxe en el costat oposat del carrer, enfront de la residència de Marat. La llum començava a desaparèixer, especialment en aquell barri enfosquit per cases altes i estrets carrers. La portera, en un principi, va negar-se a deixar entrar la jove desconeguda al tribunal. Tot i això, aquesta va insistir i va arribar a pujar alguns esglaons de l’escala mentre la portera cridava. Arrel d’aquest soroll, la majordoma de Marat va entreobrir la porta i va negar l’entrada de l’estrangera a l’apartament. La cridòria de l’enfrontament entre les dues dones, una suplicant que la deixessin parlar amb l’amic del poble i l’altra obstinada en impedir la seva entrada, va arribar a oïdes de Marat. Aquest va comprendre que la visitant era l’estrangera que havia enviat dues cartes durant el dia. Així, mitjançant un fort crit va ordenar que la deixessin passar. Ja fos per gelosia o desconfiança, Albertine, la majordoma, va obeir l’ordre amb repugnància i remugant. Va introduir la jove noia a la petita cambra on es trobava Marat i va deixar, en retirarse, la porta del passadís entreoberta per poder escoltar qualsevol paraula o moviment del malalt. La cambra estava escassament il·luminada. Marat estava prenent un bany. En aquest descans forçat que reclamava el seu cos emmalaltit no deixava descansar la seva ànima. Un tauler matusserament col·locat a sobre de la banyera estava cobert amb papers, cartes obertes i escrits a mig realitzar. Sostenia en la seva mà dreta la ploma que l’arribada de l’estrangera havia deixat en suspens sobre la pàgina. Aquest paper era una carta a la Convenció on demanava el judici i la proscripció dels darrers Borbons tolerats a França. Al costat de la banyera, una pesada peça de roure similar a un tronc donava forma a un escriptori; la font impura des d’on havien emanat des de feia tres anys tants deliris, tantes denúncies, tanta sang. Marat, cobert en la seva banyera per un drap brut i tacat de tinta, no tenia fora de l’aigua més que el cap, les espatlles, el cim del bust i el braç dret. No hi havia res en les característiques d’aquest home que anés a estovar la mirada de la dona ni a fer vacil·lar el cop. El cabell gras, envoltat per un mocador brut, el front fugisser, els ulls descarats, el rasclet destacat, la boca immensa i burleta, el pit pilós, els membres picats per la verola, la pell lívida: tal era Marat. Charlotte va evitar detenir la seva mirada sobre ell, per por de trair l’horror que li provocava a la seva ànima aquest assumpte. Dempeus, abaixant els ulls, les mans pendents davant la banyera, va esperar al fet que Marat la interrogués sobre la situació a Normandia. Ella va respondre breument, donant a les seves respostes el sentit i el color susceptibles d’afalagar les presumptes disposicions del demagog. Ell li demanaria a continuació els noms dels diputats refugiats a Caen. Ella els hi dictaria. Ell els escriuria, i després, quan va acabar d’escriure aquests noms: “Està bé! –dit amb el to d’un home segur de la seva venjança– En menys de vuit dies aniran tots a la guillotina!”. Amb aquestes paraules, com si l’ànima de Charlotte hagués estat esperant un últim delicte per convèncer-se de donar el cop, va prendre del seu pit un ganivet i el va enfonsar fins al mànec en el cor de Marat amb una força sobrenatural. Charlotte va retirar amb el mateix moviment el ganivet ensangonat del cos de la víctima, i va deixar que caigués als seus peus — “A mi, la meva benvolguda amiga!”—, i va expirar sota el cop." 14/9/2022 11.Substantius 12.Substantius 13.Substantius Tenim el desglaçament , destaquen el fragment 5 on predomina els verbs i al 2,7 i 8 que hi ha una igualtat, a la resta predominen els substantius. Aquest es un text històric, en el qual no predominen els verbs sinó que predominen els substantius. Primer hem de veure si el text es por correspondre a l’obra que hem analitzat, comencem a veure que les nostres inferències comencen a encaixar , parla de bany , d’un personatge emmalaltit, la ploma, aquella peça de fusta que actua com escriptori, la part visible dels cos. Tots aquest elements ens encaixen però hi ha d’altres que no com , el cabell gras. 20/9/2022 Anem a buscar el fragment que mes s’assembla a la nostra obra. Iniciem l’anàlisi amb el fragment que inicia amb La cambra estava fins a en menys de vuit dies.. Agrupar els substantius, divisió en; - Parts del cos (1) - Objectes / llocs de la casa (2) - Ubicació / llocs de la casa (4) La cambra estava escassament il·luminada. Marat estava prenent un bany. En aquest descans forçat que reclamava el seu cos emmalaltit no deixava descansar la seva ànima. Un tauler matusserament col·locat a sobre de la banyera estava cobert amb papers, cartes obertes i escrits a mig realitzar. Sostenia en la seva mà dreta la ploma que l’arribada de l’estrangera havia deixat en suspens sobre la pàgina. Aquest paper era una carta a la Convenció on demanava el judici i la proscripció dels darrers Borbons tolerats a França. Al costat de la banyera, una pesada peça de roure similar a un tronc donava forma a un escriptori; la font impura des d’on havien emanat des de feia tres anys tants deliris, tantes denúncies, tanta sang. Marat, cobert en la seva banyera per un drap brut i tacat de tinta, no tenia fora de l’aigua més que el cap, les espatlles, el cim del bust i el braç dret. No hi havia res en les característiques d’aquest home que anés a estovar la mirada de la dona ni a fer vacil·lar el cop. El cabell gras, envoltat per un mocador brut, el front fugisser, els ulls descarats, el rasclet destacat, la boca immensa i burleta, el pit pilós, els membres picats per la verola, la pell lívida: tal era Marat. Charlotte va evitar detenir la seva mirada sobre ell, per por de trair l’horror que li provocava a la seva ànima aquest assumpte. Dempeus, abaixant els ulls, les mans pendents davant la banyera, va esperar al fet que Marat la interrogués sobre la situació a Normandia. Ella va respondre breument, donant a les seves respostes el sentit i el color susceptibles d’afalagar les presumptes disposicions del demagog. Ell li demanaria a continuació els noms dels diputats refugiats a Caen. Ella els hi dictaria. Ell els escriuria, i després, quan va acabar d’escriure aquests noms: “Està bé! –dit amb el to d’un home segur de la seva venjança– En menys de vuit dies aniran tots a la guillotina!” 14/9/2022 - Política / revolució francesa (3) - Context mort / assassinat / violència (5) Ordenem dels que mes apareixen als que menys (1-5) Ara agrupar els verbes , divisió en: - Descripció (ser) (1) - Acció (permetre / no permetre) (2) Després d’aquesta divisió de substantius i verbs ens adonem que com elements principals tenim , les parts dels cos i (ser) la descripció. Per tant hem d’elaborar una descripció d’aquest personatge que es descriu. Descripció de personatges: Pel que fa a la descripció de personatges en aquets text apareixen quatre personatges. El personatge del qual més es parla es tracta de Marat un personatge amb algun tipus d’infermetat, que esta malalt , un personatge indefens i molt dèbil. Per les seves accions ens descriu un personatge poderós i ocupat per els seus actes. No s’acaba de veure els aspectes positius en aquest personatge Un altre personatge es Charlotte , no hi ha gaire aspectes que la descriguin. Sabem que es una figura jove, també sabem que es estrangera, decidida i insistent. Persona dubtosa e inestable, després de tot aspecte “bondadós”. El seu acte si que es planejat però no decidit. De forma general la seva descripció fa a un aspecte positiu. Dels altres dos personatges restants no tenim gaire informació. A la majordoma i ala portera la descriuen breument, a la majordoma la descriu amb total aspecte negatiu i molt evident , la descripció en aspecte negatiu de la portera es mes subtil a la de la majordoma , per ambdues amb aspectes negatius.