Análisis obra de teatro Ibsen. Casa de Muñecas, Ejercicios de Artes escénicas

¡Descarga Análisis obra de teatro Ibsen. Casa de Muñecas y más Ejercicios en PDF de Artes escénicas solo en Docsity! 1 Casa de Nines. Henrik Ibsen (1879) Carles Pérez Santiago. Grup C1 Història de les Arts Escèniques Universitat de Barcelona Portada manuscrita original de Casa de Nines 2 ÍNDEX INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 3 ARGUMENT I TEMÀTICA ........................................................................................ 3 PERSONATGES .......................................................................................................... 4 NOTES ALS PERSONATGES ..................................................................................... 4 AUTOR - CONTEXT EN LA HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES ................... 5 L’OBRA: ESTRENA, RESSÒ I ALGUNES REPRESENTACIONS ............................ 6 NOTES DEL PROPI AUTOR SOBRE L’OBRA (Roma, 19/10/1878) .......................... 7 CONCLUSIÓ I VALORACIÓ PERSONAL ................................................................. 7 BIBLIOGRAFIA...............................................................................................................8 5 AUTOR - CONTEXT EN LA HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES Henrik Ibsen (1828-1906, Oslo) va escriure la seva primera obra quan només comptava amb vint anys. L’any 1851 és nomenat director del Teatre Nacional de Bergen. És considerat el gran renovador del teatre modern i fou l’autor creador del “teatre de les idees” i del teatre psicològic (aquell que presenta conflictes ideològics existents entre l’individu i la societat) Isben al seu estudi d’Oslo L’ obra d’Ibsen, segons la majoria d’historiadors, la podem dividir en tres períodes creatius ben diferenciats:  En una primera etapa, Ibsen escriu drames romàntics en vers, en els quals recull la tradició i el folklore noruecs (per exemple: Peer Gynt, de 1868).  La segona etapa, que datem a partir de 1879, i que es caracteritza per la crítica social posant en evidència els fonaments de la societat burgesa: Casa de Nines (1879) i Un enemic del poble (1882), per esmentar algunes, exploraran els conflictes morals dels personatges, enfrontant sovint la veritat i la hipocresia (teatre de les idees). La temàtica de la llibertat de l’individu enfrontada a les encrostades normes burgeses i el tractament profund dels personatges (sovint femenins) seran altres trets característics en el teatre d’ Ibsen durant aquesta etapa. 6  En una tercera etapa Ibsen substituirà la denúncia social per l’anàlisi dels conflictes individuals i existencials. Hedda Gabler (1890) és la seva obra més coneguda dins aquest període. L’OBRA: ESTRENA, RESSÒ I ALGUNES REPRESENTACIONS. El 4 de desembre de 1879 es publica en format llibre per la editorial Gyldendal en llengua noruega i alemanya. Uns dies més tard, concretament el 21 de desembre, s’estrena al Teatre Reial de Copenhage. L’estrena de l’obra va suposar un escàndol pel mateix fet de ser una obra teatral (el públic podia veure amb els seus propis ulls com la idea tan ferma de la família que imperava a finals del s. XIX s’ensorrava davant seu). Aquest fet va suposar un terratrèmol en els àmbits polític, social i ideològic. L’any 1879, Casa de nines posava en dubte el prestigi de la família, fonament de la societat del moment i base de tot el sistema, amb el predomini de la figura del marit al capdavant de l’estructura domèstica. D’aquí l’ofensa general que va provocar Ibsen: el que mostraven els seus personatges a Casa de Nines mostrava la veritat, o almenys, la possibilitat que allò que esdevenia en escena podia ser-ho. Això ho aconsegueix Ibsen a l’escena final, on veiem Nora abandonant la seva família (marit i fills) amb una actitud de seguretat en sí mateixa, impensable en una dona a la societat de finals del s. XIX. L’escàndol va tenir tant ressò, que l’actriu que havia d’interpretar el paper de Nora, es negà a fer-ho. Sota aquesta pressió, Ibsen escrigué un final alternatiu que suavitzava l’abrupte final original: la protagonista és obligada pel seu marit a contemplar els seus fills adormits, quedant confosa i desistint de les seves intencions. A Espanya, durant el règim franquista, el final original de l’obra va ser censurat i el director Luis Escobar va decidir canviar-lo (Nora es quedava a casa). Ibsen va justificar el final de l’obra (el cop de porta de Nora abandonant la seva llar, família inclosa), com una progressió natural de tota la trama. Cal comentar també, que aquest cop de porta reflecteix a la perfecció la tècnica ibseniana d’elevar un objecte o fet físic a símbol de la situació. 7 NOTES DEL PROPI AUTOR SOBRE L’OBRA (Roma, 19/10/1878)  Existeixen dos tipus de codi moral, dos tipus de consciència, un a l’home, i un altre completament diferent a la dona. No s’entenen entre sí; però la dona és jutjada a la vida quotidiana segons la llei masculina, no com a dona què és, sinó com un home.  (Nora) Ha comès un error, que constitueix el seu orgull; perquè ho ha fet per amor al seu espòs, per salvar la seva vida. Però aquest home s’aferra a la honorabilitat corrent segons el codi imperant i jutja l’assumpte des del punt de vista masculí. CONCLUSIÓ I VALORACIÓ PERSONAL És curiós com les relacions de poder entre certes persones no han canviat gairebé gens des de que es va estrenar l’obra al darrer quart del segle XIX. En ple segle XXI encara ens podem identificar els personatges d’Ibsen, ja sigui presenciant les notícies a la televisió, en una xerrada amb amics debatent quin és i quin hauria de ser el paper de la dona al mercat laboral i el seu alliberament del que representava el nucli domèstic fa no gaires dècades...etc. El que vull recalcar amb aquest petit comentari és la modernitat de la temàtica que ens proposa Ibsen a Casa de Nines. Com el propi autor comenta a les pròpies notes preses a Roma un any abans de l’estrena (i que no he inclòs a l’apartat anterior per poder-la exposar-la ara), “Una dona no pot ser ella mateixa de forma autèntica a la societat actual, que és una societat exclusivament masculina, amb lleis escrites pels homes, amb fiscals i jutges que condemnen la conducta de la dona des d’un punt de vista masculí”. Llegint aquestes paraules, ens adonem que malauradament la figura de la dona a la societat, tot i que ha avançat moltíssim en altres camps, no ho ha fet des del punt de vista de la percepció que es té d’ella. És l’heteropatriarcat (encarnat en el personatge de Helmer a l’obra) qui s’encarrega cada dia de remarcar-ho des dels mitjans de comunicació, la política i des de l’àmbit domèstic més íntim. Tant de bo obres com les d’Ibsen fossin d’obligada lectura a les escoles i acabessin d’obrir els ulls a les noves generacions respecte a la igualtat de gènere. Nora hem sigut totes i tots en algun moment a la nostra vida.