Análisis poesías Estellés, Llibre de meravelles, Resúmenes de Valenciano

¡Descarga Análisis poesías Estellés, Llibre de meravelles y más Resúmenes en PDF de Valenciano solo en Docsity! POESIES COMENTADES DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS -UN ENTRE TANTS Per a començar l'anàlisi d'aquest poema podem començar comentant l'estructura. Aquest poema és un dels pocs d'aquest llibre (lliure de meravelles) que no posseeix uns versos alexandrins sinó que són versos de 10 síl·labes cesurats a la quarta i amb un avenc assonant. També podem observar com es fa ús d'un lèxic molt senzill i típic del poble valencià perquè el missatge arribara al públic, però al seu torn deixant veure la seua gran habilitat culta. El tema d'aquest poema seria: El silenci de la societat i el sentiment de la societat després de la guerra. Hem de recordar que la poesia d'Estellés té uns trets fonamentals que són que és una poesia realista social, de la guerra civil però sobretot postguerra i amb grans referències cap a ella, que presenten un element alliberador en comú que és l'amor i els topònims de València. Podem trobar recursos estilístics com la repetició, el paral·lelisme sintàctic, polisíndeton, -NO ESCRIC ÉGLOGES: Aquest poema pertany al llibre de meravelles escrit per Vicent Andrés Estellés. Per a començar podem començar comentant l'estructura del poema. L'estructura d'aquest poema es pot dividir en tres parts a pesar que en els poemes d'Estellés és molt difícil poder dividir l'estructura del poema pel fet que sembla una espècie de narració . La primera part per a des de l'inici del poema fins al vers (l'*espectre de Francisco de la Torre, *potser), la segona des de després d'aqueix versos fins al (*inútilmement *recórrer *els *crespuscles, els *nits), i el tercer va des de després d'aqueix vers fins al final. Aquesta divisió en tres representa al costat del context un passat-present-futur. També podem observar que entre el títol i l'inici de la poesia hi ha una cita d'un trobador que representa com l'autor defensa l'escriptura en la seua llengua recordant quan el valencià estava en la seua època de plenitud. Presentació dels personatges i que els passa Intenta recuperar el record de la dona i per això comença amb l'ús de verbs en passat, Intenta recuperar el buit que li ha deixat la volguda. Aquest poema presenta uns versos alexandrins, típics en els poemes d'Estellés. Aquests versos compten amb 12 síl·labes (6+6) amb una cesura en la síl·laba 6. Aquests versos també són considerats uns versos Blancs, és a dir que les paraules no rimen però són sil·làbiques. El lèxic que utilitza l'autor és un lèxic senzill perquè els lectors als quals anaven dirigits les poesies se senten identificats o comprengueren la composició, però al seu torn els esments i cites a altres autors o el mateix ús d'aquests versos alexandrins El títol fa referència a una composició que mostrava la vida pastoral i la crítica de l'autor amb aquest títol era que ell no escrivia coses tan dolces com aqueixes. sino un amor més pasional El tema d'aquest poema podria ser la representació de la sensualitat d'una dona i el desig que l'autor tenia per ella. Utilitza recursos estilístics per exemple quan comença la primera estrofa, ací es troba una hipèrbole ja que exagera, metàfora amb (*teranyina de *llagrimes), i pregunta retòrica. -ELS AMANTS En aquest poema si pot observar-se una separació entre les diferents parts del poema de manera visual. Destacant la segona part alternant el present amb el futur i la primera persona amb la segona. Després també es pot observar una cita del Ausias March, el primer poeta que va deixar d'escriure en occità per a passar al Valencià, això recorda a l'època d'or de la nostra literatura. D'altra banda, la cita triada representa un amor carnal. Aquest poema presenta uns versos alexandrins, típics en els poemes d'Estellés. Aquests versos compten amb 12 síl·labes (6+6) amb una cesura en la síl·laba 6. Aquests versos també són considerats uns versos Blancs, és a dir que les paraules no rimen però són sil·làbiques. El lèxic que utilitza l'autor és un lèxic senzill perquè els lectors als quals anaven dirigits les poesies se senten identificats o comprengueren la composició, però al seu torn els esments i cites a altres autors (En el caso de este poema cita a referentes culturales como Petrarca(Europa), Riba (Cataluña)o Bécquer (España) referentes literarios) o el mateix ús d'aquests versos alexandrins. Fa sempre referencia a València i a llocs relacionats i així es pot veure l'amor per la seua terra. El tema d'aquest poema és l'amor salvatge que perviu en el temps Els recursos estilístics utilitzats són l'exageració (amb la primera estrofa de la segona part), paral·lelisme sintàctic (han passat anys, molts anys; han passat moltes cuses), polisíndeton amb la conjunció i amb la intenció de donar més rapidesa al text, antitesi en (ens ajunta, ens empeny) -DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ Començant amb l'estructura podem observar com a simple vista és complicat ja que no es veu separació entre les estrofes que marque la seua separació. Però amb la lectura es pot veure com se separa en tres parts. 1) Fins al vers (felicitat suprema, sols records, a l'hora d'escriure versos) 2) Des de l'anterior vers fins a (que creixia, adorable, de sort, entre unes teles) 3) L'últim vers del poema Després podem veure la cita de l'autor Pere March, el pare de Ausias March, fent referència a l'època d'or de la literatura en la nostra llengua. A més en els poemes sol fer referència a València, o a llocs de València demostrant el seu amor per la seua terra. Aquest poema presenta uns versos alexandrins, típics en els poemes d'Estellés. Aquests versos compten amb 12 síl·labes (6+6) amb una cesura en la síl·laba 6. Aquests versos també són considerats uns versos Blancs, és a dir que les paraules no rimen però són sil·làbiques. El lèxic que utilitza l'autor és un lèxic senzill perquè els lectors als quals anaven dirigits les poesies se senten identificats amb la composició. Però al seu torn amb l'ús dels versos alexandrins i l'ús de recursos estilístics es demostra la seua cultura. El tema d'aquest poema fa referència al record d'un temps passat, un amor passat, un amor carnal. (fa moltes referències a l'amor passional, carnal i de joventut) Es poden observar els següents recursos estilístics: pregunta retòrica, paral·lelisme sintàctic en els dos primers versos del poema.