¡Descarga Anatomía del Sistema Cardiovascular: Estructura y Funcion de las Arterias y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity! Sistema cardiovascular-3 Aparell circulatori SABER QUE ARTERIAS SALEN DE LAS AURICULAS Y LOS VENTRICULOS Introducció – El sistema cardiovascular està format per tres components relacionats: la sang, el cor i els vasos sanguinis. – L’aparell circulatori contribueix a l’homeòstasi de l’organisme amb el transport i distribució de la sang. – Els vasos sanguinis són els responsables d’aquesta funció. – Formen un circuit tancat de conductes Estructura i funció dels vasos sanguinis Vasos sanguinis : circuit tancat de conductes que rep la sang del cor, la distribueix per tot l’organisme i la retorna al cor. – Artèries. Transporten la sang del cor als teixits. – Arterioles. Petites artèries presents als òrgans. Connecten amb els capil·lars. – Capil·lars. Lloc d’intercanvi de substàncies i gasos entre la sang i els teixits corporals. – Vènules. Petites venes dins del òrgans i teixits. S’uneixen per formar venes. – Venes. Vasos sanguinis que transporten la sang dels teixits al cor. – Vasa vasorum (“vasos dels vasos”). Petits vasos sanguinis que irriguen la paret dels grans vasos. Artèries: La paret consta de tres capes o túniques. – Capa interna (íntima). Endoteli (epiteli escamós simple). Membrana basal (sosten). Làmina elàstica interna. – Capa del mig. Múscul llis i fibres elàstiques. Làmina elàstica externa. – Capa externa. Fibres elàstiques i colagen. Funció principal: Transport de la sang del cor als teixits. Característiques funcionals: – Elasticitat. Capacitat per distendre les parets del vas davant un augment de pressió i recuperar la seva forma posteriorment. – Contractilitat. Augmentar o disminuir la llum del vas. Innervació simpàtica. Múscul llis: innervat pel sistema nerviós simpàtic. Accions: – Vasoconstricció. Disminució del diàmetre del vas. – La lesió del vas també provoca vasoconstricció per reduir el sagnat. Artèries elàstiques – Són les artèries mes grans del cos. Major proporció de fibres elàstiques respecte musculars. – Aorta, tronc pulmonar, branques principals de l’aorta (artèries braquiocefàliques, subclàvies, caròtides, ilíaques). – Important distensibilitat i elasticitat. Conducció de la sang. – “Artèries de conducció”. Artèries musculars Són les artèries de mida mitjana. Major proporció de fibres musculars que elàstiques a la capa mitjana. – Parets proporcionalment més gruixudes respecte la llum del vas. – Capacitat de vasoconstricció i vasodilatació per ajustar el flux sanguini. – “Artèries de distribució”. Dirigeixen el flux sanguini. Anastomosi Unió de dos o més artèries que irriguen una mateixa regió. Proporciona rutes alternatives per la sang per arribar a un teixit o òrgan. L’obstrucció d’alguna de les rutes, no altera la irrigació sanguínia de la regió. – Circulació coronària. Cercle de Willis. – També estan presents en venes i vènules. – La ruta alternativa a través de l’anastomosi s’anomena circulació col·lateral. – Les artèries que no tenen anastomosis s’anomenen terminals. L’oclusió d’una artèria terminal produeix la necrosi (mort) del segment o àrea irrigada. – Una regió pot estar irrigada per vàries artèries que no formin anastomosis. Arterioles Artèries de petita mida que condueixen la sang cap als capil·lars. – Capacitat de vasoconstricció i vasodilatació. – La seva túnica mitjana està formada per una o dues capes de múscul llis. – La contracció o relaxació de les arterioles regula el flux sanguini envers els capil·lars i regula la pressió arterial. – Resistència vascular: oposició al flux sanguini. – “Vasos de resistència”. Capil·lars Són vasos microscòpics que connecten arterioles i vènules. – Formats: per una única capa de cèl·lules (endoteli) i membrana basal. – Formen :una xarxa de superfície enorme i es situen a prop de cada cèl·lula del cos, en major proporció en els òrgans i teixits més actius (músculs, fetge, ronyons, cervell). – Funció :d’intercanvi de gasos, nutrients i substàncies de rebuig. – El flux sanguini arriba als capil·lars en funció de la contracció o relaxació de les arterioles. Tipus de capil·lars: – Continu. Les cèl·lules endotelials formen un tub continu, interromput per fenedures intercel·lulars. Sistema nerviós central, múscul, pell, pulmons, teixit connectiu. – Fenestrat. Les membranes de les cèl·lules plasmàtiques tenen forats o porus. Ronyons, budell prim, plexes coroïdals. – Sinusoide. Fenestracions molt grans. Membrana basal incomplerta. Fetge, medul·la òssia, melsa. Vènules Petites venes que recullen la sang dels capil·lars.
