Vascularización del Encéfalo: Sistemas Arteriales y Áreas Funcionales, Apuntes de Anatomía

¡Descarga Vascularización del Encéfalo: Sistemas Arteriales y Áreas Funcionales y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity! Alba Vila Margarit 1r Logopèdia // 2021 - 2022 ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS TEMA 1: SISTEMA NERVIÓS 1. INTRODUCCIÓ AL SISTEMA NERVIÓS El sistema nerviós és un dels sistemes orgànics més complicats de l’organisme humà. És l’encarregat de controlar, conjuntament amb el sistema endocrí, les diverses activitats corporals. Els estímuls sensorials són recollits per tots els receptors perifèrics. Les vies aferents volen dir que la informació va des de l’exterior cap al sistema nerviós, la informació està correlacionada i coordinada amb altre informació anterior que es troba a la memòria. 1.1. TEIXIT NERVIÓS El teixit nerviós està caracteritzat per la capacitat de transmetre impulsos elèctrics o potencials d’acció. Hi ha diferents tipus cel·lulars: - Neurones: cèl·lules conductores d’impulsos elèctrics - Cèl·lules glials: cèl·lules de sosteniment Les fibres nervioses del teixit nerviós són el conjunt d’axons. Els cossos cel·lulars estan dins del sistema nerviós central i d’allà surten les seves prolongacions. Constitueixen: - Feixos o tractes del Sistema Nerviós Central - Nervis perifèrics 1.2. NEURONES El sistema nerviós conté 100.000.000.000 (1011) neurones. No obstant, des del primer moment que naixem ja comencem a perdre neurones, ja sigui de forma fisiològica o bé per demència. Tenen una capsula de mielina. Com tenim tantes neurones, les funcions del SN en principi sempre tenen recanvi, però hi ha un límit (neurones funcionals) i quan arribem a aquest límit les funcions no es poden substituir (demència). Les funcions del SN són realitzades per múltiples grups de neurones, tenen un funcionalisme acceptable encara que es produeixi una reducció numèrica i en tasques complexes es fa evident el seu deteriorament. Hi ha diferents tipus de neurones: 1.2.1. SINAPSI És la zona de transmissió d’informació entre neurones. Quan el potencial d’acció (PA) arriba al botó presinàptic estimula l’alliberament de neurotransmissors, que creuen la fenedura sinàptica i, indueixen un PA en el botó postsinàptic. Poden ser de dues maneres: 1  - Descendents: (eferents) són les motores. El tipus d’informació és:  Control del moviment  Control del to muscular  Control de funcions del sistema nerviós autònom: contracció del tub digestiu, tub respiratori... La decussació és quan els tractes estan creuats. El que tinc sensació a l’esquerra, es processa a l’hemisferi dret, i al revés. És un canvi de sentit. TRACTES ASCENDENTS/SENSITIUS - Sistema de la columna dorsal: tacte que dominem discriminatiu (epicrític) o fi, vibració, propicepció conscient (decussació en el bulb raquidi). s’encarrega de portar informació a diverses modalitats sensitives.  Posició articular  Cinestèsia (sensació de moviment) - Tracte espinotalàmic: tacte que dominem no discriminatiu (protopàtic), pressió, temperatura, dolor (decussació a la medul·la espinal). - Tacte trigemin talàmic: sensibilitat al cap. - Tractes espinocerebelosos: s’encarrega de la informació homolateral (no hi ha decussació), propiocepció no conscient. Tot eix que arriba al còrtex porta informació de la qual nosaltres som conscients.  Tensió i moviments musculars  Posició articular Els tractes sensitius: - La columna dorsal, te fibra d’informació del tracte, p.e. arriba a la medul·la i puja pel mateix costat, arriba al tronc, al bulb i es desusa, continua pujant fins a arribar a les àrees sensitives. - Tracte espinotalàmic: quan li arriba la fibra es desusa immediatament i segueix pujant per tot el circuit. Els tractes descendents (motors) es divideixen en: → Tracte corticoespinal o piramidal: arriba a una part del bulb raquidi que s’anomena piràmide. Fa sinapsi amb neurones de les banyes medul·lars anteriors i moviments voluntaris i especialitzats de tronc i extremitats. → Tracte còrtico-bulbar o còrtico-nuclear: Fa sinapsi amb els nuclis dels nervis parells cranials. Moviments voluntaris i especialitzats del cap. 4. LES MENINGES A la banda de l’estoig ossi, el SNC està cobert per tres embolcalls, anomenats meninges (capes fibroses que envolten el SNC). Aquestes capes són: 4 → Duràmeter: És l'embolcall més extern i el més fort, adherit a l’estoig ossi. És una estructura fibrosa, no adherida a l’encèfal sinó al crani sobretot per la base i la part d’adalt, la volta cranial. A la resta de la superfície està separada de l’os per l’espai epidural (espai virtual= espai entre dues capes, que necessita un líquid per crear l’espai entre aquestes) Presenta diversos derivats com el falç del cervell (situat al fons de la cissura sagital o interhemisfèrica, per sobre del cos callós, entre els dos hemisferis cerebrals) i la tenda del cerebel (situada entre els hemisferis cerebrals i cerebel·losos). → Aracnoïde o membrana aracnoïodal: Embolcall intermedi. Forma l’espai subaracnoïdal, a on hi ha líquid cefaloraquidi (LCR), líquid que banya el SN. Membrana prima, no adherida a l’encèfal i separada de la duràmeter per l’espai subdural i de la piamàter per l’espai LCR i les trabècules fibroses. → Piamàter: és l’embolcall més intern, tocant a l’encèfal. Presenta nombrosos vasos sanguinis, encarregats de la nutrició del teixit nerviós. Membrana molt prima i vascularitzada que s'adhereix a la superfície de l’encèfal. Separada de l'aracnoide per l’espai subaracnoïdal. 5. EL SISTEMA VENTRICULAR El líquid cefaloraquidi circula per unes cavitats situades dins l’encèfal anomenades ventricles cerebrals, passant posteriorment a l’espai subaracnoïdal. Aquest líquid es forma als plexes coroïdals i va dels ventricles laterals fins al tercer ventricle. Després passa al aqüeducte cerebral i va fins al 4t ventricle, on poca part del LCR va al conducte de l’epèndima i l’altre a l’espai subaracnoïdal. En total, la circulació del LCR és d’uns 150mL i les seves funcions són: → Protecció i sosteniment del SNC → Nutrició → Eliminació de substàncies → Via de comunicació hormonal 5.1. VASCULARITZACIÓ DE L’ENCÈFAL La vascularització de l’encèfal es duu a terme per dos sistemes: → Anterior: artèria caròtida interna, que es bifurca en l’artèria cerebral anterior (va cap al mig) i la mitjana (va cap a fora). → Posterior: Artèria vertebral, que es divideix en l’artera cerebral posterior (al mig). Els hemisferis cerebrals reben sang a partir d’aquests dos sistemes i el tronc encefàlic rep irrigació a partir del sistema de l’artèria vertebral. Els dos sistemes estan interconnectats mitjançant el cercle arterial o polígon de Willis i també per anastomosis corticals, per tant, si una part de la irrigació falla, també s’hauria de poder irrigar. El wilis esta a la base de l’encèfal i esta format per les arteries principals que irriguen l’encèfal. 6. TÈCNIQUES D’IMATGE PER A L’ESTUDI DEL SISTEMA NERVIÓS → Tomografia Axial Computada (TC o TAC): interessa per a veure hematomes. 5 → Angiografia - Angio TC: contrast a una artèria i veure el recorregut. → Ressonància Magnètica (RMI): Es basa en la propietat de ressonar o oscil·lar que tenen els protons del nucli quan se’ls sotmet a un camp magnètic. Quan l’estímul magnètic s’atura, els protons tornen a la posició original (es relaxen) i alliberen l’energia que han absorbit. → Ultrasons – Ecografia: no travessa ossos. → Imatges funcionals (no estàtiques): - Tomografia per emissió de positrons (TEP o PET). Tècnica de medicina nuclear basada en l’administració d’un radioisòtop emissor de positrons. Mesura el flux sanguini d’una regió determinada, el consum anormal de glucosa o la concentració d’un neurotransmissor. - Tomografia per emissió de fotó simple (SPECT). - Ressonància Magnètica Funcional (RMI): Mesura l’activitat d’una regió mitjançant l’anàlisi del consum d’oxigen o del volum circulatori (prèvia injecció d’un isòtop). TEMA 2: EL TELENCÈFAL 1. INTRODUCCIÓ El telencèfal és la part més grossa de l’encèfal (85% pes encefàlic) i es divideix en dos hemisferis (D i E) separats per la Cissura Sagital o Longitudinal. Al fons hi ha el Cos Callós, que uneix ambdós hemisferis. Cada hemisferi presenta: → Revestiment de substància grisa (Escorça o Còrtex) → Substància blanca (Centre semioval) → Cúmuls de substància grisa (Nuclis basals) → Ventricle lateral Els hemisferis cerebrals estan separat del cerebel per un plec de la duramàter anomenat Tenda del cerebel. La superfície de cada hemisferi forma uns plecs o Circumvolucions (augment de la superfície de l’escorça). Les circumvolucions estan separades per Solcs o Cissures. Cada hemisferi està dividit en lòbuls: → Frontal → Temporal → Parietal → Occipital → Ínsula de Reil o lòbul insular 1.1.DESENVOLUPAMENT DE L’ENCÈFAL Als nadons l’encèfal pesa uns 350-400g i ocupa el 26% del que ocupa un encèfal adult. En aquesta etapa hi ha escasses interconnexions neuronals. Als 2 anys és quan es produeix el màxim període d’interconnexions (neuroplasticitat) i cap als 3 anys ja pesa uns 1050-1200g. A partir dels 18 anys l’encèfal ja pesa uns 1300- 1400g i aquest pes disminueix a partir dels 50 anys d’edat. 1.2. DIVISIONS DEL TELENCÈFAL Els pols (protrusions) del telencèfal són tres, i a banda d'això, hi ha quatre solcs principals. 6 Tenen l’organització temporal del moviment (Àrea M. Suplementària) i el control dels moviments posturals. Tenen fibres d’associació amb l’àrea motora primària i connexions amb Nuclis Basals, Tàlem i àrea SM1. Donen origen a fibres corticoespinals i corticonuclears. El camp ocular frontal està a les circumvolucions frontals mitjana i superior. Controla la desviació voluntària conjugada dels ulls i està connectat amb el tubèrcul quadrigeminat superior. L’àrea motora del llenguatge o de Broca (circumvolució frontal inferior) està situada a l’hemisferi esquerre (90% de la població). Produeix la formació de paraules mitjançant les connexions amb l’àrea motora primària. Té connexió amb àrees temporals, parietals i occipitals involucrades en el llenguatge. La seva lesió produeix l’Afàsia expressiva o no fluïda. El còrtex Prefrontal (per davant de les àrees motores) engloba les circumvolucions frontals superior, mitjana i inferior, circumvolucions orbitàries i circumvolució recta. És un còrtex associatiu multimodal, amb acció executiva i participa en l’elaboració de la personalitat del subjecte i en funcions cognitives superiors com l’organització, la planificació, la intencionalitat, la responsabilitat, el judici i la capacitat de previsió. Té extenses connexions recíproques amb la resta del còrtex, el tàlem (N. Medial dorsal), l’hipotàlem, els nuclis basals, el cerebel i les estructures límbiques. Les principals deferències són amb les àrees premototora i motora suplementària i el còrtex associatiu parietal i temporal. És una de les últimes porcions en madurar (21-25 anys). 2.3.ÀREES DEL LÒBUL PARIETAL Primer de tot tenim l’àrea somato-sensitiva primària (circumvolució postcentral i lobel paracentral) que crea una representació corporal invertida (Homuncle sensitiu). L’àrea cortical no està en funció de la mida sinó de la importància funcional. Rep fibres aferents des dels nuclis talàmics i la major part de fibres que arriben aporten informació sensitiva contralateral. L’àrea somato-sensitiva secundària (llavi superior de la branca posterior del solc lateral) rep aferències des de l’àrea sensitiva primària. El còrtex associatiu parietal (còrtex parietal posterior) està format pels lòbels parietals superior i inferior, que reben aferències de les àrees somato-sensitiva primària, auditiva i visual, i de les àrees associatives d’altres lòbuls. Processen i integren la informació somato-sensitiva i visual. Actuen convertint els estímuls sensitius en respostes motores adients i en la consciència de la meitat contralateral del propi cos. La seva afectació produeix dificultat en la comprensió d’estímuls (Agnosia), de l’utilització d’objectes coneguts (Apraxia) o de reconeixement de part del propi cos (Asomatognosia). 2.4.ÀREES DEL LÒBUL TEMPORAL Comencem amb l’àrea auditiva primària (circumvolució temporal superior i interior del solc lateral - Circumvolució de Heschl), que rep fibres del nucli geniculat medial (radiació auditiva). L’àrea auditiva secundària (per darrera de l’àrea primària – Planum Temporale) actua en la interpretació dels sons. L’àrea sensitiva del llenguatge o de Wernicke (circumvolució temporal superior) rep fibres del còrtex visual i del còrtex auditiu i està connectada amb l’àrea motora del llenguatge (Broca) pel fascicle arquejat. Connectada també amb el lobel parietal inferior (circumvolucions supramarginal i angular). S’encarrega de la comprensió de l’escriptura i del llenguatge parlat. El conjunt de Wernicke i circumvolucions formen el conjunt de codificació de la veu. La seva lesió produeix afàsia receptiva o fluida (articulen paraules però sense sentit), alèxia i agrafia o jergafacia (inventen paraules). 9 2.5.ÀREES DEL LÒBUL OCCIPITAL L’àrea visual primària o àrea estriada (parets del solc calcarí i pol occipital) rep fibres del nucli geniculat lateral (radiació òptica) i està en distribució retinotòpica. La seva lesió produeix ceguesa en la part corresponent del camp visual. Les àrees visuals secundàries o còrtex associatiu visual (resta del lòbul occipital) reben aferents de l’àrea visual primària, d’altres àrees corticals i dels nuclis talàmics. Actuen en la percepció del color , de la forma i del moviment. La seva lesió produeix deficiències en la interpretació i el reconeixement de les imatges visuals (agnòsia visual). Hi ha dos sistemes de les àrees d’associació visual: - Via dorsal: Relacionada amb aspectes de posició, relació amb l’espai, moviment. - Via ventral: Reconeixement de l’objecte (Què és?). 3. ÀREES DEL LLENGUATGE Les àrees del llenguatge estan connectades pel fascicle arquejat. - Àrea motora del llenguatge (Broca): Pars opercular i triangular de la circumvolució frontal inferior. La lesió produeix una afàsia motora, expressiva o no fluida. - Àrea sensitiva del llenguatge (Wernicke). Circumvolució temporal superior. La lesió produeix una afàsia sensorial o fluida. - Circumvolucions Supramarginal i Angular: Transformen estímuls auditius, visuals i tàctils en llenguatge articulable. - L’àrea temporal del llenguatge marca el temps (tempo) en el que parlem, si es lesiona es parlara o molt ràpid o molt lent. 3.1.DOMINÀNCIA CEREBRAL Depèn de la funció. A la majoria dels individus la preferència manual, la percepció, l’articulació del llenguatge i l’apreciació espacial estan controlades per un hemisferi dominant. Per la majoria de subjectes, l’hemisferi esquerra es el responsable de les funcions del llenguatge. El 97% dels dretans tenen les àrees del llenguatge a l’hemisferi esquerra. En el cas dels esquerrans la majoria les tenen a l’esquerra (70%). Les àrees no dominants (a la dreta) no actuen sobre el llenguatge, però en algunes situacions en les que no es pot utilitzar les àrees del llenguatge de la esquerra, els individus si que poden articular alguna paraula gràcies a les àrees dretes. No es una àrea tan desenvolupada com l’esquerra, però no ens permet articular paraules molt senzilles. Si es produeix una lesió abans que el llenguatge estigui establert, l’hemisferi dret pot arribar a fer aquesta funció. En canvi si la lesió es produeix després del llenguatge, l’hemisferi dret està compromès en altres tasques i no pot substituir l’esquerra. La dominància manual comença a expressar-se en el segon any de vida i està establerta als 5-6 anys. HEMISFÈRI ESQUERRA HEMISFÈRI DRET - Pensaments analítics i lògics - Expressió verbal - Expressió numèrica - Pensament sintètic - Habilitats espacials - Comprensió de patrons complexes - Expressió emocional o prosòdia Els a prosòdics no entenen el que diem ni ho saben fer, el llenguatge per ells és pla. 10 El còrtex insular, situat profundament a l’interior del solc lateral, presenta diverses porcions funcionalment diferenciades: - Limen i opèrculs frontal i parietal: àrea gustativa primària - Porció anterior: àrea gustativa primària i àrea per al control temporal del llenguatge. - Porció mitjana: regulació dels processos vegetatius (SNA) - Porció posterior: aspectes emocionals i mnèsics de la percepció sensitiva, i especialment del dolor. Està en relació amb les estructures límbiques. 4. SUBSTÀNCIA BLANCA DELS HEMISFERIS CEREBRALS 4.1.FIBRES D’ASSOCIACIÓ Connecten àrees del mateix hemisferi. No creuen la línia mitjana. També es poden dir fascicles. Hi ha fibres curtes que uneixen dos circumvolucions properes; tenen forma de U. Per exemple entre la motora primària i la somato-sensitiva primària. I les fibres llargues fixen elements a distància. Per exemple uneix les àrees de Broca i de Werni. Trobem: - Fascicle arquejat - Fascicle unciforme - Fascicle longitudinal superior - Fascicle longitudinal inferior. 4.2.FIBRES COMISURALS Ens connecten regions equivalents dels dos hemisferis (fibres que connecten les dos àrees motores o sensitives). La més important és el cos callós. És la comissura més gran de l’encèfal, està situada al fons de la cissura longitudinal. Es la falç del cervell. Té quatre porcions: - Genoll: part més anterior on canvia de direcció - Pic: on s’origina - Tronc - Espleni A la concavitat que forma el cos callós tenim una làmina nerviosa que anomenem tàbic lúcid o pel·lúcid. Forma la separació entre els dos ventricles laterals. Les fibres que travessen la zona del genoll es corben formant una pinça que conforma els fòrceps menor o rostral. Les fibres que travessen la part posterior formen una nansa formant el fòrceps major i occipital. La comissura anterior uneix la porció inferior del lòbul temporal. 4.3.FIBRES DE PROJECCIÓ Les ascendents són sensitives i les descendents motores que uneixen el còrtex amb la medul·la. Es situen entre els nuclis dels hemisferis cerebrals. 11 Hi ha un excés de variació de la intensitat de la veu. Es produeixen inspiracions i/o expiracions forçades i brusques. Hi ha moviments involuntaris que dificulten la respiració i la parla. L’individu produeix frases excessivament curtes. TEMA 4: SISTEMA LÍMBIC Forma una volta al voltant dels òrgans centrals. S’encarrega d’impulsos, sentiments... Hi ha una estructura superior, el còrtex, que controla al sistema límbic. Les diferents estructures tenen a veure amb conductes afectives, emocions, sentiments, instints i memòria. 1. ESTRUCTURES LÍMBIQUES En concret participen en determinar el to sentimental a les situacions que ens trobem. Participen en l’elaboració de conductes complexes i interrelacionades: - Memòria - Aprenentatge - Interaccions socials  Emocions  Impulsos Podem dividir en dos parts el sistema: Còrtex (lòbul) límbic: forma una mena de marge al voltant de les estructures centrals i està format per: → Circumvolució del Cíngol → Circumvolució subcallosa → Circumvolució parahipocàmpica (continuació del Cíngol) i Uncus (part anterior). → Hipocamp (a l’interior de la circumvolució parahipocàmpica). És un còrtex molt antic, però encara funciona. Nuclis subcorticals (límbics) → Nuclis del Septe: situats a la zona del septe pel·lúcid. → Complex amigdaloide o amígdala: dins de l’uncus, per davant de l’hipocamp. 2. CÒRTEX LÍMBIC Arquicòrtex i Paleocòrtex, abans anomenat rinencèfal i té diversos elements. La circumvolució del Cíngol (+ subcallosa) té connexions recíproques amb àrees d’associació multimodal i resta d’elements límbics. Es pot dividir en dues porcions: - Anterior (CCA): Al voltant del genoll del cos callós, està en relació amb:  Motivació (si es lesiona la CCA es perd la motivació)  Components afectius dels estímuls - Posterior (CCP): per darrere del cos callós, està en relació amb:  Memòria Després també tenim la circumvolució parahipocàmpica situada per dins del solc col·lateral, que té com a elements a l’uncus, el còrtex piriforme (Àrea olfactòria primària) i el còrtex entorrinal (Àrea olfactòria secundària i rep fibres de les àrees associatives unimodals). Totes les fibres que arriben al còrtex entorrinal van a parar a l’hipocamp. Per tant, l’hipocamp guarda record de totes les experiències sensitives que tenim. L’hipocamp o formació hipocàmpica està situat al lòbul temporal, a la porció antero-medial del terra de la banya inferior del ventricle lateral i a l’interior de la circumvolució parahipocàmpica. Es forma en arrollar-se cap a dintre el còrtex primitiu. Aquesta protuberància allargada situada medialment a la banya inferior del ventricle lateral té uns 8 cm. de longitud i és arquicòrtex. L’extrem anterior està engruixit formant el peu de l’hipocamp (pes hipocamp). L’hipocamp té un 14 paper fonamental en els processos d’aprenentatge i en la memòria declarativa, però no en l’operativa. Sintetitza nous records que es van acumulant i persisteixen a traves de sinapsis (consolidació de la memòria). Les sinapsis que ja estan consolidades deixen l’hipocamp i van al còrtex. La comunicació de l’hipocamp amb altres estructures es realitza fonamentalment mitjançant el fornix. El fornix és un feix en forma de C format per fibres blanques que uneixen l’hipocamp amb els tubercles mamil·lars de l’hipotàlem. Les fibres eferents de l’hipocamp formen la Fimbria, que es continua amb el pilar posterior del fòrnix. El fornix està format per dos pilars anteriors (fins a l'hipotàlem, essencial per a la supervivència) i dos posteriors. Quan s’uneixen aquests pilars es creen el cos del fornix, que és més estret. Algunes fibres acaben als nuclis del septe (fòrnix precomissural). El cos del fòrnix està unit a la cara inferior del cos callós, pel septe pel·lúcid i forma la volta del 3er ventricle. L'amígdala o complex amigdaloide està formada per un conjunt de nuclis situats a l’interior de l’uncus del lòbul temporal. Situada immediatament per davant de la formació de l’hipocamp i de l’extrem anterior de la banya temporal del ventricle lateral l’amígdala dona significació emocional a les diverses situacions que experimenta el subjecte i té una especial importància a la gestió de la por. 3. NUCLIS LÍMBICS O SUBCORTICALS Contenen els nuclis del septe, que són grups cel·lulars situats a l’àrea septal (Septe pel·lúcid), estan relacionats amb conductes de recompensa i tenen neurones dopaminèrgiques, que donen l’estat de plaer. El problema que tenen les conductes de recompensa és que poden derivar-ne addiccions. L'amígdala i el nucli acúmens i septals estan contraposats. Amígdala N. Accumbens i Ns. Septals Funció predominant Centre d’aversió Centre de gratificació Estimulació Por Satisfacció, plaer Lesió Placidesa, hiperfàgia, hipersexualitat Addició, conducta compulsiva NTM predominant Glutamat Dopamina TEMA 5: DIENCÈFAL El diencèfal és un conjunt de diversos nuclis i està dividit en dues meitats simètriques, separades pel tercer ventricle. Està cobert per l’encèfal. 1. CLASSIFICACIÓ I UBICACIÓ DE LES 4 PORCIONS DEL DIENCÈFAL Les quatre porcions del diencèfal són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem i el subtàlem 1.1.EL TÀLEM Està situat per sota del cos callós i té forma d’ou (ovoide), també s’anomena tàlem dorsal. Està compost per massa de substància grisa situada a cada costat del tercer ventricle. El componen diversos nuclis, amb funcions diferenciades, n’hi ha uns que són estació de relleu per a tots els sistemes sensitius, excepte la via olfactòria. És a dir, el tacte, la visió, l’audició i el gust, tots els seus 15 elements dels òrgans dels sentits van a parar al tàlem i ho porten al còrtex, però en l’olfacció no ho fa. Hi ha una funció de filtre de la informació que arriba al còrtex. Hi ha moltes vegades que la informació que arriba es tan intensa que si tota ella arribes el saturaria. Així doncs el tàlem actua com a filtre. La superfície superior del tàlem ocupa el terra dels ventricles laterals. La superfície inferior rep les connexions de les vies aferents somàtiques. Es continua amb el mesencèfal. Les fibres que porten informació dels sentits, arriben al tàlem per la seva cara inferior. Els dos pilars estan units per un pont de substància grisa, és a dir, les cares medials encarades al 3er ventricle estan unides per l’adhesió intertalàmica (massa intermèdia). L’extrem posterior és més engruixit i forma un nucli anomenat nucli Pulvinar. El tercer ventricle es el que està en relació amb el diencèfal. La làmina medul·lar interna té fibres aferents i eferents i conté els nuclis intralaminars, va des del talem al còrtex i del còrtex al talem. També hi ha els cossos geniculats (metatàlem), el medial i el lateral. Classificació dels nuclis talàmics → Grup Anterior: està relacionat amb el sistema límbic i els nuclis basals. → Grup Medial: van al còrtex prefrontal. → Grup Lateral: van als nuclis basals. - Filera ventral: va al còrtex somato-sensitiu. - Filera dorsal: es troben els nuclis de relleu. → Grup intralaminar: dins la làmina medul·lar interna, en relació amb els elements son/vigília. → Grup de la Línia Mitjana: situats a la regió intertalàmica. → Grup Reticular: elements que filtren l’informació que arriba al tàlem. 1.2.EPITÀLEM Està situat per sota del rodet callós, amb la glàndula pineal o epífisi. És la porció més posterior del diencèfal. Glàndula pineal o epífisi Es considera una glàndula endocrina, ja que produeix melatonina. La síntesi de melatonina es realitza mitjançant enzims sensibles a la fluctuació de la llum (cicle circadià). La síntesi i alliberament de melatonina és màxima durant la nit. És una hormona essencial per a regular el cicle de la son i la vigília. 1.3.SUBTÀLEM O TÀLEM VENTRAL Està situat per sota del tàlem i per sobre del mesencèfal i conté el nucli subtalàmic, que té forma de lent i està relacionat amb els nuclis basals. La seva afectació produeix hemibal·lisme. 1.4.HIPOTÀLEM Està situat per sota i endavant del tàlem, a la paret lateral del 3r ventricle, en forma d’embut, del que penjarà la glàndula hipòfisi. El seu pes és d’uns 4g aproximadament, però és essencial per a viure. 16 4. EL BULB RAQUIDI El bulb raquidi té una forma cònica i està situat entre la protuberància i la medul·la espinal, que es dirigeix al forat magnum per tal de travessar-lo. A la cara anterior hi ha el solc medià anterior, que és la continuació del solc basilar. D’aquest solc surten tres protrusions, la piràmide (hi passa la via piramidal o còrtico- espinal), les olives (nuclis olivars, connexió amb el cerebel) i els peduncles cerebel·losos inferiors. La part posterior forma part de l’os romboïdal. Entre la piràmide i la oliva surt el nervi hipoglòs (XII p.c., innervació llengua). Després, entre la piràmide i el peduncle cerebral inferior s’originen els altres 3 nervis que són; el glossofaringi, el vague i el nervi espinal o accessori, és diu així perquè el seu origen ve de la medul·la espinal. Al bulb per la cara posterior diferenciem dos porcions; la oberta i la tancada, la oberta és la que forma part del 4rt ventricle de la fosa romobiodal, i la porció tancada es quan desapareix el 4rt venticle i entrem a la medul·la. TEMA 7: EL CEREBEL 1. EL CEREBEL Actua en la funció motora i, especialment en l’aprenentatge motor. Controla el manteniment de l’equilibri, la postura i el to muscular. Coordina els moviments. Està situat dins la fossa cranial posterior, per darrere la protuberància i el bulb raquidi, i per davant té el 4t ventricle. Té una forma oval, pesa uns 150g i dues parts, la porció mediana o vernis (part més o menys nova) i dos hemisferis (part més nova). Està connectat al tronc encefàlic mitjançant els peduncles cerebel·losos (superior, mitjà i inferior) i cobert per la tenda del cerebel. Està format per 3 cares: - Anterior (IV ventricle) - Superior (tenda del cerebel i hemisferis cerebrals) - Inferior (fossa cerebel·losa de l’occipital) La capa superficial és l’escorça (substància grisa), formant plecs o folia (làmines), separats per cissures transversals molt pròximes. El còrtex cerebel·lós és de 3 capes. A l’interior hi ha diversos nuclis envoltats de substància blanca (cos medul·lar). Cada hemisferi cerebel·lós està connectat amb el costat homolateral del cos. 1.1.ELS NUCLIS CEREBEL·LOSOS Els nuclis cerebel·losos originen la major part de les fibres eferents del cerebel. El nucli del fastigi és el més intern, situat a la línia mitjana. Després tenim els nuclis interpòsits, els globós i l’emboliforme. Finalment hi ha el nucli dentat. 19 1.2.FUNCIONS DEL CEREBEL L’arquicerebel (lòbul floculo-nodular) s’encarrega del manteniment de l’equilibri. El paleocerebel (vermis) s’encarrega del control del to muscular i del manteniment de la postura i deambulació. Per últim, el neocerebel (hemisferis cerebel·losos) fa la coordinació dels moviments de precisió (trajectòria, velocitat i força dels moviments). 1.3.ALTERACIONS RELACIONADES Hi ha alteracions de la coordinació muscular (Ataxia): - Tremolor intencional - Dismetria: no calcula bé les distàncies. - Nistagme: alteració dels músculs de l'ull els quals reboten contínuament. - Disartria: llenguatge farfallós amb una alteració del ritme que causa una parla interrompida (lenta i a cops). És un problem motor, no una afasia, ja que el subjecte pot utilitzar el vocabulari i la gramàtica correctament. - Altaxia truncal: equilibri i deambulació inestables. TEMA 8: EL SENTIT DE LA VISIÓ Els tres elements que formen part de l’estudi de la visió són: - Òrgan de la visió: ull o globus ocular - Annexos oculars: les parpelles, els músculs que mouen l’ull.. - Vies òptiques: els axons que uneixen la retina amb el còrtex occipital... 1. EL CONTINENT DE L’ULL 1.1.EL GLOBUS OCULAR És una superfície esfèrica de 23 mm de diàmetre A-P i està situat dins l’òrbita. La paret està formada per 3 capes concèntriques (de més externa a més interna): - Escleròtica: és el que forma el blanc dels ulls i és una capa bastant dura. - Coroide: formada per vasos, per artèries, per venes i té la missió d’enfosquir l’interior de l’ull (com una càmera fosca). - Retina: la capa que té els fotoreceptors (receptors que impressionaran al veure la imatge). La imatge ha de passar tot el globus ocular fins arribar a la retina (aquesta imatge ha de ser transparent sinó no podria impressionar). Contingut: - Humor aquós : a la part més anterior. Líquid transparent situat per darrere la còrnia - Cristal·lí: estructura formada (com una ceba) per capes transparents i és la lent que tenim a l’ull. Ens permet enfocar una imatge llunyana i una imatge propera - Cos vitri: Estructura gelatinosa que és el que dona forma a l’ull 20 Tots tres són transparents 1.2.ESCLERÒTICA És la membrana fibrosa de color blanc i ocupa 4/5 parts posteriors de l’ull. Presenta insercions dels músculs extraoculars. No dona la volta a l’ull sinó que deixa una obertura anterior, per a la còrnia. - Còrnia: és una membrana transparent i té forma de lent. No està vascularitzada (no arriba sang). - Esclerocòrnia: escleròtica + còrnia 1.3.COROIDE És una membrana molt vascularitzada i pigmentada que contribueix a fer de l’ull una cambra fosca. És contínua per davant amb el cos ciliar i l’iris. El conjunt del coroide, el cos ciliar i l’iris s’anomena úvea. 1.4.COS CILIAR És un anell fibro-muscular que secreta l’humor aquós i contribueix a l’acomodació de l’ull (múscul ciliar). 1.5.IRIS Diafragma circular que regula l’arribada de llum a l’ull. Presenta fibres musculars constrictores i dilatadores. L’orifici central és la pupil·la (3-4 mm). S’adapta a la intensitat de la llum: - Intensa: contracció (miosi) que es produeix en plena llum. - Escassa: dilatació (miadriasi) que apareix amb la foscor. L’iris està format per un epiteli pigmentat, adoptant coloracions vàries d’acord amb la quantitat de pigment. Hi ha diverses alteracions de l’iris: - Heterocromia iridium: un ull de cada color - Anisocòria: mentre es visualitza quelcom, hi ha una pupil·la dilatada i una que no, aquesta alteració pot ser problemàtica per a la retina. - Heterocromia iridium parcial: no tot l’ull té el mateix pigment, hi ha un tros de l’iris amb una tonalitat diferent. 1.6.RETINA 21 És una capa mucosa que recobreix la porció externa de l’ull i la cara interna de les parpelles. Té una funció lubricant i protectora. Està formada per la conjuntiva bulbar (sobre de l’ull), la conjuntiva palpebral o tarsal (sobre les parpelles) i el fòrnix o fons de sac (l’unió d’ambdues). La inflamació d’aquesta part de l’ull s’anomena conjuntivitis. Les lleganyes que surten és que el líquid augmenta la seva producció i fa que es solidifiquin. Parpelles Estructures músculomembranoses (M. Orbicular de les parpelles) que protegeix l’ull i distribueixen el líquid lacrimal. Estan formades per 2 cares: - Anterior o cutània: convexa - Posterior: còncava i recoberta per la conjuntiva palpebral o tarsal. TEMA 9: EL SENTIT DE L’AUDICIÓ L’òrgan principal del sentit de l’audició és l’orella, que està formada per: - Orella externa: (fins al timpà), capacitat i localització dels sons - Orella mitjana: transmissió dels sons a l’orella interna. Protecció contra sons intensos. - Orella interna: receptors auditius. Origen de les vies auditives 1. L’ORELLA EXTERNA Està formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern (C.A.E) i la seva funció és fer arribar les ones sonores al timpà. El pavelló auricular és un fibrocartílag recobert de pell que forma diversos replecs (hèlix, antihèlix, plec de l’antihèlix, tragus, antitragus i lòbul) i està fixat per músculs i lligaments. El lòbul és l’únic plec que no té cartílag. El conducte auditiu extern és un conducte osteo-cartalaginós que acaba al timpà. Té una forma cilíndrica, en S. El 1/3 extern és cartilaginós i els 2/3 interns són ossis (ós temporal). Conté glàndules sebàcies i ceruminoses. 2. L’ORELLA MITJANA El timpà és una membrana fibroelàstica circular que vibra amb els sons que li arriben pel C.A.E i els transmet a la cadena ossicular. Externament està recobert de pell i internament de mucosa. La cavitat o caixa timpànica està excavada dins el penyal del temporal i conté la cadena ossicular (martell, enclusa i estrep). Actua com a caixa de ressonància amplificant els sons i comunica amb la rinofaringe (per igualar les pressions) mitjançant la trompa d’Eustaqui (tuba auditiva). Consta de dues parts: - Part externa: timpà - Part interna:  Finestra oval, tapada per l’estrep. Comunica amb el vestíbul de l’orella interna  Finestra rodona, tapada per la membrana timpànica secundària, que ajuda a la descompressió de l’orella interna. Comunica amb la còclea  24 Els ossos de la cadena ossicular condueixen la vibració del so des del timpà fins a la finestra oval (orella interna) i estan sotmesos a 2 músculs: - Tensor del timpà o M. Del martell (N. Trigèmin – Amplifica els sons) - M. De l’estrep o M. Estapedial (N. Facial – protegeix l’orella interna contra sons intensos) La trompa d’Eustaqui és un conducte osteocartilaginós que comunica l’orella mitjana amb la rinofaringe. Manté igualades les pressions externa i interna de l’orella mitjana i permet el drenatge de secrecions cap a les fosses nasals. 3. L’ORELLA INTERNA Està formada pels elements del continent i els del contingut. El continent de l’orella interna és el laberint ossi, que està excavat dins el penyal del temporal i format pel vestíbul (comunica amb l’estrep), els conductes semicirculars ossis i el cargol ossi. Els 3 espais intercomunicats són: - Vestíbul: comunica amb l’orella mitjana mitjançant la finestra oval - Canals semicirculars: superior, posterior i extern, són elements sensitius per l’equilibri. - Cargol Ossi: conté l’òrgan de Corti El laberint ossi està ple d’un líquid (perilimfa, que estimula als receptors amb les seves ones) i cap als seus elements té receptors. El contingut de l’orella interna és el laberint membranós, contingut dins el laberint ossi i banyat en líquid (endolimfa). Conté els receptors vestibulars i auditius. - Elements del sentit de l’equilibri  Utricle i sàcul  Conductes semicirculats - Elements del sentit de l’audició  Conducte coclear: a l’interior dels cargol ossi, conté l’òrgan de corti o òrgan receptor de l’audició L’òrgan de Corti capta les ones líquides, que fan moure la membrana tectòria, el moviment és recollit per les cèl·lules ciliades, que transformen aquesta pressió del líquid en energi elèctrica, que surt de l’òrgan de Corti pel nervi vestibulo-coclear. 4. NERVI VESTIBULO-COCLEAR És el VIII parell cranial i es pot dividir en dues parts: - Nervi vestibular: porta informació de l’equilibri formada a partir de les dibres originades als conductes semicirculars, utrícul i sàcul. - Nervi coclear: porta informació de l’audició formada a partir de fibres de l’òrgan de Corti. 25 Aquest nervi penetra al C.A.E i es dirigeix al tronc encefàlic. 4.1.LA VIA AUDITIVA El recorregut de la via auditiva comença per la còclea i les branques del nervi coclear, que es dirigeixen al tronc encefàlic. Les fibres que entren al tronc es dirigeixen cap a dalt formant dos menisc laterals (dret i esquerra), al mesencèfal fan sinapsis amb el tubercle quadrigeminat inferior i després fan una nova sinapsis al tàlem. Després ja van al còrtex cerebral a través de la circumvolució temporal transversa o de Helsch. La informació auditiva és bilateral i arriba als dos hemisferis, el nervi coclear fa sinapsis amb nuclis coclears dels dos hemisferis, tot i que segueix havent decussació. És a dir, cada orella envia informació a ambdós costats del telencèfal. La tècnica que s’empra per a l’exploració auditiva és l’otoscòpia. 26