Análisis del personaje Sebastián en la obra 'Terra Baixa' de Marc Martí, Apuntes de Catalán

¡Descarga Análisis del personaje Sebastián en la obra 'Terra Baixa' de Marc Martí y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity! ANGEL GUIMERA, TERRA BAIXA (1896) INTRODUCCIÓ A L'OBRA Terra Baixa és una obra d'Angel Guimerá publicada l'any 1896. Es pot considerar que pertany a la tradició literária del Realisme, perqué els seus personatges són de classe social pobra i no pas gent burgesa, ciutadana, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres del seu amo, que és “amo de tot”. Terra Baixa és un drama, que pertany a la segona etapa (entre 1890 ¡ 1900) de l'obra literária d'Angel Guimera, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta época va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar, Terra Baixa i Maria Rosa. Després de les primeres representacions, aquesta peca teatral comenca a fer un camí que, amb el pas dels anys, la converteix en «mítica» i «clássica». «Mítica» perque, a banda de la simbologia que el text expressa, és indubtable que el personatge del pastor, en Manelic, ha esdevingut una figura que va més enllá de la seva concreció dramática i ha donat forma a un referent de les lletres catalanes. «Clássica» perqué Ángel Guimerá sap articular una creació teatral que connecta amb preocupacions ¡ interessos humans d'abast universal, que a cada lectura o representació ens sorpren en relació amb la idea que ens n'havíem fet. La demostració práctica que Terra baixa havia desvetllat aquest interés general s'evidencia en les óperes musicals ¡ en les produccions cinematográfiques que en va generar. RESUM DE L'ARGUMENT El primer acte és la presentació dels personatges ¡les seves situacions. L'acte comenca amb en Xeixa garbellant blat ¡ la Pepa i 'Antonia que li pregunten si la Marta es casará. En Xeixa evita respondre ¡ llavors arriba la Nuri, que ve de veure l'ermitana ¡ explica tot el que li han dit. La Nuri confirma que la Marta es casará amb un pastor i, a més a més, parla de la situació en qué es troben tots plegats: Sebastiá és l'amo de tot, fins ¡ tot de les seves vides. L'ermitá ha anat a buscar el pastor ¡ aquell mateix vespre es casará amb la Marta ¡. Després arriben en Nando i en Josep ¡ expliquen que en Sebastiá vol que el pastor es casi amb la Marta perqué aquest és un tros de pa ¡així no s'assabentará de la relació que hi ha entre la Marta i en Sebastiá. La Marta, per la seva banda, surt tot plorant i fa fora tots el xerraires. Ella es lamenta de la seva sort: no vol casar-se amb en Manelic, el pastor. Tot seguit arriba l'ermitá Tomás amb en Manelic. En Xeixa coneix la situació real per la qual es celebra el casament i ho explica a en Tomás: en Sebastiá estima la Marta pero la fa casar amb un altre perque ell vol casar-se amb la pubilla Sala per fugir de la ruina económica. En Tomás no s'ho creu. Quan arriba en Manelic es mostra com l'havien descrit, és a dir, com un home ingenu ¡ simple. Llavors, en Manelic explica la seva história. Cada dia resava perque el Senyor li aconseguís una dona, fins que va arribar en Sebastiá amb la Marta i li van oferir el casament. Ell no ho va dubtar ¡ va acceptar. El poble es burla d'ell, peró en Manelic, els amenaca. En Sebastiá arriba ¡ els vol casar tot seguit, pero la Marta plora desconsoladament i no es vol apropar al seu promés. Llavors en Sebastiá l'amenaca amb pegar-la ¡ li recorda que ell va donar-los aixopluc a ella ¡ al seu pare quan van arribar en aquell lloc. Fruit de la por, la Marta accepta, de mala gana, casar-se. Mentre s'estan Casant, en Tomás parla amb en Sebastiá sobre el que li va dir en Xeixa del matrimoni. En Sebastiáa ho nega, peró en Xeixa jura que ell va veure com en Sebastiá abusava de la Marta. Llavors, en Tomás s'ho creu ¡ intenta aturar el matrimoni, peró ja és massa tard. Al final de lPacte, en Manelic i la Marta són a casa. La Marta no vol ni mirar el seu marit i li diu que dormiran en habitacions separades. El pastor li explica una história seva sobre com va matar un llop que se li menjava les ovelles ¡ els gossos. Després veuen una llum, que és en Sebastiá que va a veure la Marta. En Manelic intenta saber qui és, peró la Marta el fa anar a la seva habitació ¡ ella es queda allá esperant en Sebastiá amb resignació. La Marta s'acaba d'adonar que han enganyat en Manelic ja que desconeix que ell no sap res de l'estratégia de Sebastiá. En el segon acte, en Manelic ja está casat amb la Marta ¡ sembla que en Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Aixó atrau l'atenció de la Marta, que comenca a estar gelosa ¡ a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conéixer en Sebastiá, a en Tomás. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, stenfada cada cop més, ¡ cansat de tanta burla ¡ malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastiá i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira ¡ falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastiá ¡ el Mossén. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigiláncia dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa. En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació d' haver fet fora en Manelic ¡ haver seguit les ordres d'en Sebastiá. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastia ¡ endur-se la Marta. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastia amb les Xeixa: molt ofés pel que fa llamo, explica l'estratéegia de Sebastiá a Tomás que no s'ho creu ¡ lPacusa d'estar enamorat de Marta. Li explica l'origen de Marta i com Sebastiá els va donar feina quan va arribar amb el seu pare. ESCENA V | Manelic: ha arribat a la terra baixa, al poble ¡tots els pagesos són al carrer. Explica la il.lusió pel casament. Revelacions i somnis sobre Marta: aparició d'una bruixa en un estany que es torna una dona molt guapa. Com Tomás va anar a veure'l amb el Sebastiá i la Marta ¡ proposar-li el matrimoni perque la Marta s'havia quedat sola ¡ el molí necessitava un home. ESCENA VII Hora del casament-CLÍMAX Marta arriba plorosa a l'ermita Arriba Sebastiá al poble, amb el mossén (el seu secretari, que no és mossén) Tothom es riu de Manelic , Sebastiá també (“letxuguino”, “currutaco”) descontrol de la situació ¡ Sebastiá posa pau. Mossén: avisa Sebastiá que faci fora Xeixa perque li ho ha dit tot a Tomás. Manelic: va a vestir-se Tomás: busca a Sebastiá pel dubte i aquest l'evita. Mossén: diu que Xeixa ho ha explicat a Tomás. Marta: demana a Sebastiá que no l'obligui a casar-se ESCENA VII CONVERSA MARTA SEBASTIA Marta: es resisteix al matrimoni a Sebastiá Sebastiá: li recorda a Marta que li deu obediéncia perqué la va treure de la miséria ¡ la menysprea (granoteta de pluja) Ha triat en Manelic perqué sap que no se n'enamorará mai. Li recorda que ha d'aconseguir la pubilla Sala perque loncle del mas Riutort l'ha desheretat i ho té tot hipotecat. ESCENA VIII L'amenaca i la maltracta, ella li té por, pero al final accedeix. ESCENA IX Dubtes de Manelic per les burles, ¡ per por a deixar la seva vida de pastor. ESCENA X Xeixa: s'enfronta a Sebastiá, perque no vol anar al casament ¡ aquest el fa fora. Tomás: li diu a Sebastiá el que sap, aquest ho nega ¡el convenc. Xeixa: li explica que Sebastiá, a la nit, visita Marta ¡ ell abandona el poble Tomás : s'adona de l'engany ESCENA XI Tomás: vol impedir el casament ¡ s'enfronta al mossén que no el vol deixar anar a l'ermita. Torna Xeixa, amenaca el mossén i amb el Tomás van a l'ermita, peró és tard (sonen les Ccampanes).S'adona que Xeixa és una bona persona que el volia advertir. Marta: es casa plorant. Manelic: després dels dubtes está content de casar-se. Quant Tomás sent les campanes del casament, decideix no dir-li res a Manelic tot i que se sent culpable i penedit. Xeixa: marxa definitivament del poble. ESCENA XII Casa (molí) del matrimoni, la nit del casament: Manelic ebri. Marta: li diu que dormiran en habitacions separades Manelic: explica que va matar el llop (baralla cos a cos) que se li menjava ovelles ¡ gossos, ¡ Sebastiá li va donar un duro de plata (que guarda tacat de sang)i li'n va prometre un més per cada llop que matés. Marta: veu que Manelic no sap res de l'estratégia de Sebastiá i per tant ella ha estat enganyada perqué Sebastiá li havia dit que ja ho sabia. Manelic: veu un llum fora que s'apaga i la Marta li diu que no ha vist res. Marta: es queda resignada a esperar Sebastiá com cada nit. ACTE SEGON ESCENA | 10 dies després del casament. Sembla que la Nuri té interés pel Manelic. ESCENA ll La Marta els troba parlant.. Manelic explica com veia la terra baixa. Gelosa, fa fora la Nuri, que marxa plorant seguida de Manelic. ESCENA lll Marta es queda sola plorant. Molnóleg de Marta: Enfadada amb Sebastiá i gelosa de Nuri se li desperta interés per Manelic. Sap que Manelic s'ajeu a la porta de la seva habitació mentre ella dorm. ESCENA IV Tomás va a veure Marta : li diu que Manelic sap que la Marta té un festejador ¡ si sap qui és el matará. Marta: explica els seus orígens a Tomás. Orfena de la seva mare cega, es queda amb la parella de la seva mare, que també fingia la ceguesa, captant a Barcelona, a la porta d'una església. Van marxar de Barcelona ¡ van anar a parar a la masia de Sebastiá. Coneix en Sebastiá ¡ se la queda per interés sexual, quan tenia 14 anys (Sebastiá 30). Ella explica que es va quedar perqué no sabia on anar. Se sent penedida d'haver cregut en Sebastiá. Es lamenta per la seva falta de valentia de no rebel -lar-se a Sebastiá en tot el temps. Ho justifica perque se sentia sola, peró ara sap que Manelic l'estima ¡ se sent forta. ESCENA V Tots reunits al molí demanen explicacions al Manelic sobre el casament. Aquest, fort, ¡ tip que es riguin d'ell, s'enfronta a ells ¡ els tracta de xafarders. ESCENA VI En Manelic s'enfada perqué no compren per que riuen els pagesos ¡ perqué esmenten Xeixa ¡ no sap perque. Nota que li estan amagant alguna cosa i, a més, se'n riuen. Quan intenta escapar, la Marta es topa amb l'hereu Sebastiá, que stadona de les seves intencions. La Marta, aquesta vegada, té valentia per plantar-li cara i li crida tot el que pensa ¡ sent. En Sebastiá, peró, no cedeix, sinó que es tanca amb ella i stenfronten. Sebastiá li diu que lPestima. Marta: li confessa que estima Manelic. Baralla de Marta ¡ Manelic. Ella llamenaca de matar-lo. ESCENA X Apareix en Manelic, (diu que ho ha fet per la finestra que entrava Sebastia) i s'enfronta a l'amo. Manelic l'amenaca de matar-lo ¡ li treu un ganivet, pero el llenca al terra, per fer una batalla més justa. En Sebastiá corre a agafar-lo. En Manelic es llenca sobre seu ¡i l'escanya fins a matar-lo, amb les mans, davant la Marta. ESCENA XI Manelic crida els pagesos que eren fora per a que vegin en Sebastiá mort. En Manelic s'emporta la Marta cridant, orgullós ¡ repetidament “he mort el llop!”. ESTRUCTURA Acte 1: 12 escenes-Plantejament Presentació dels personatges Marta ¡ Sebastiá festegen Sebastiá s'ha de casar amb una pubilla rica perque está endeutat En Tomás atén la petició de Sebastiá ¡ li troba un futur marit a Marta: en Manelic, un pastor de la terra alta En Manelic, ja casat, s'adona que la Marta no l'estima. Acte 2: 10 escenes-Desenvolupament Tot el poble es riu de Manelic ¡ només s'entén amb la Nuri. La Marta, gelosa, canvia l'opinió sobre Manelic Marta explica el seu passat a Tomás El Manelic vol tornar a la Terra Alta amb la Marta perque ha vist que l'estima La Marta també vol fugir El Sebastiá i ha descobert l'amor, tanquen la Marta al molí ¡fan marxar Manelic. Acte 1: 11 escenes-Desenllac Els pagesos veuen que s'han equivocat amb en Sebastiá ¡ ara donaran suport a Manelic. En Manelic torna, s'enfronta a Sebastiá, el mata i stendú la Marta. PERSONATGES PRINCIPALS Marta: És una noia bastant jove, psicológicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, ¡ reservada, també com una dona bastant innocent ja que lobliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, ¡ ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta ¡es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva propia vida, té una autoestima molt baixa. Peró en el moment que comenca a estimar una altra persona (en Manelic) comenca a respectar-se ¡ a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella ¡ el seu pare adoptiu van anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastiá i van ser acollits per ell i¡ comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastiá, que li va donar acolliment, ¡ la va encegar amb maltractaments psicológics. La Marta es mostra feble davant d'ell peró és capac de posar-se ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és amable i dócil per una part, pero, per una altra, sap ser agressiva. Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat ¡ la tranquil-litat. Peró en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat urbana i hipocrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat, ¡ finalment perd la innocéncia ¡ acaba matant en Sebastiá. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares ¡ en Tomás, un ermitá, ¡ ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets ¡ instints animals. Arriba de la Terra Alta a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, peró, és un engany, ¡ de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta ¡ la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser d'allá. És el personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. En Manelic mata el seu contrincant, en Sebastiá, ¡ se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, per tant, el final de l'obra és felic. Sebastiá: És un personatge arrogant, amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota control, ¡ aixó és el que el mata. Ell és l'amo de tot. És una persona que el poder el fa ser egoista ¡ pensar només en ell mateix. Es fa respectar pel seu fort carácter, que imposa sobre els altres. El seu sentiment per la Marta és molt clar ¡ li fa molta de rábia que ella es porti bé amb el Manelic, perque ell vol la Marta per a ell tot sol. Aixó connota que és un personatge, molt masclista, que es creu superior a les dones, només pel fet de ser home, ¡ aixú es percep clarament quan ell tracta amb la Marta. Elements oposats i/o antagónics entre en Sebastiá ¡ en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastiá és un feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt d'imposar un casament, el de la Marta ¡ en Manelic, per obtenir els diners que deu. En Manelic és un personatge que, clarament, s'oposa a en Sebastiá: és un bon home, innocent ¡ carinyós, que estima la natura ¡ el seu entorn. En arribar a la Terra Baixa, no encaixa en aquella societat de SIMBOLOGIA Terra alta-terra baixa Es tracta de la contraposició (binomi antitétic) de dos móns oposats. La Terra Alta se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucólic i, en definitiva, representa tot alló que, en principi, és bo per naturalesa. La representació que fa Guimerá d'aquest món és el camp, ja que és Tloposició perfecta a la Terra baixa. ¡La Terra Baixa, en canvi, plasma tot alló que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest ámbit, Guimerá utilitza la ciutat, la vila, com a mitjá de representació. Llop S'identifica amb en Sebastiá. En Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon comencament, explica históries de com ell a la muntanya anava a la caca del llop perque aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vist com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest símbol, pero, és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastiá tot cridant: “He mort el llop!” D'aquesta manera és com vol dir que ha matat en Sebastiá, comparat pel seu comportament amb el llop. En Sebastiá és lauténtic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que la Marta s'estimi en Manelic. CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL Alguns trets propis del llenguatge cl-loquial utilitzat pels personatges de l'obra són els seguents: - Us de paraules col-loquials o de mots d'altres nivells presos en sentit propi del llenguatge col-loquial. - Us de castellanismes col-loquials. - Abundor d'exclamacions i d'interjeccions. - Ús de diminutius, augmentatius o despectius. - Recurs a la derivació de caire intensificador. - Utilització de locucions i maneres de dir populars o de dites. - Utilització constant de formes pronominals dialectals populars. - Us de formes verbals considerades avui dia col-loquials, peró que llavors eren freqilents al registre literari, com vui, sapigués, donguis, digue-ho... Fa servir el pretérit perfet perifrástic (vas cantar), que era considerat no literari, encara que a vegades posa en boca d'un personatge algun preterit perfet simple (cantares), culte. - Abundor de frases interrogatives ¡ exclamatives. - Presencia de frases interrogatives totals introduídes amb la conjunció que. - Abundor de construccions d'intensificació. - Repeticions intensificadores. - Us de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són una anticipació de paraules de la mateixa frase. - Tematitzacions que exigeixen pronoms febles. - Utilització de frases inacabades. - Abundor de vocatius. - Abundor de frases juxtaposades. - Us de certs incisos, de frases que formen com un paréntesi dintre d'una altra oració. - Certa abundancia de frases coordinades. PREGUNTES SELECTIVITAT a) La infantesa de la Marta va ser miserable ¡ infelic. b) L'acció de Pobra Terra baixa transcorre en un molí. C) El personatge de la Marta representa la maldat i l'odi. d) A la fi de Pobra els germans Perdigons s'enfronten a en Sebastiá ¡ el questionen. e) En Manelic ¡ en Sebastiá es barallen a la fi de l'obra i el darrer queda malferit. SOLUCIÓ: V, V, F, F, F. 1-. “He mort el llop”. La paraula /lop, en aquest context, és una comparació, una metáfora, una metonímia, una al-legoria? Justifica'n la resposta i recapitula totes les referéncies al llop en el decurs de l'obra. Un dels sómbols més importants de l'obra és el llop. En Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon comencament, explica históries de com ell a la muntanya anava a la caca del llop perqué aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vist com un signe dolent, Malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest símbol, pero, és al final de l'obra quan en Manelic mata en Sebastiá tot cridant: He mort el llop! “He mort el llop” és l'última frase de Terra Baixa, pronunciada per Manelic quan mata en Sebastiá, per tant es tracta d'una metáfora en que identifica el llop amb en Sebastiá ¡ Marta amb les ovelles, víctimes dels llops. 2. En quins casos apareix la violéncia, de paraula? A qué es deguda, o, dit d'una altra manera, quines són les causes que provoquen la violéncia verbal? Ressegueix les escenes ¡ els personatges. Sebastiá és el personatge que encarna la violéncia a obra. Propietari ric, encarna la figura del cacic, el personatge més fosc de la Restauració, epoca que va viure Guimerá i que criticá. L'amo, Sebastiá, actua com un senyor feudal, propietari de les seves terres ¡ dels qui hi treballen i no dubta en amenacar qui s'atreveix a oposar-se al seu poder absolut. La principal víctima en será la Marta De la mateixa manera que domina les terres ¡ la gent que hi viu, vol subjugar la Marta: «SEBASTIA: Por!... No ho vui que ho diguis, que em tens por! Jo el que vull és que m'obeeixis, com sempre, ho sents? Com sempre; ¡ que mestimis!» (acte primer, escena vit). Aquest abús el porta a desmeréixer-se moralment com a amo, ¡ aleshores és justificada la reacció de Manelic. En veure com se li oposa la parella ¡ que no pot tenir alló que creia ben seu, reacciona de forma visceral ¡ durant el tercer acte Sebastiá apareixerá en tot el seu 13-Quin fet trenca el mur de silenci que separava Manelic ¡ Marta? Es barallen ¡ ell la fereix amb un ganivet. 14-De quina manera es tanca el segon acte? Manelic descobreix la relació de Sebastiá i Marta ¡ és expulsat del molí. 15-Quina actitud tenen els germans Perdigons durant el tercer acte? Es penedeixen d'haver criticat a Marta i troben que n'han fet un gra massa. 16-Per quin motiu Sebastiá tanca la Marta al molí? Perque els visita el pare de la seua promesa. 17-Que li diu Sebastiá a Marta al final del tercer acte? Que l'estima ¡ ho deixaraá tot per ella. 18-Amb quina famosa frase es clou l'obra? He mort el llop! 19-Els personatges de l'obra... Segueixen un esquema de personatjes bons/dolents. 20-El personatge de Marta... S'assembla a altres personatges femenins de l'obra de Guimerá. 21-Un grup de personatges actua de “cor” a la manera de les tragédies gregues: Cap. 22-S'ha dit que els símbols a Terra baixa... No tenen gaire importáncia, només hi ha el símbol del llop. 23-La llengua de Terra baixa Prové de l'observació directa del parlar dels pagesos. 24-Per A.Guimera l'amor és Una forca suprema, que permet superar qualsevol dificultat. 25-Terra baixa és escrita... Prosa poética. PER VEURE L'obra de teatre https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/arxiu-tve-catalunya-terra-baixa-1-part/ 3049235/ https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/arxiu-tve-catalunya-terra-baixa-2-part/ 3049279/ La pel.lícula http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicula/terra-baixa/video/3678630/