angel guimera terra baixa, Resúmenes de Literatura Universal

¡Descarga angel guimera terra baixa y más Resúmenes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity! Àngel Guimerà, Terra baixa - Literatura Catalana Àngel Guimerà – Terra baixa 1 1. Introducció Terra baixa va ser estrenada en castellà a Madrid el 27 de novembre de 1896 en versió castellana al Teatre Espanyol, protagonitzada per l’actriu María Guerrero, una figura important de l’escena de l’època; i, posteriorment, a Tortosa el 7 de febrer de l’any següent, ja en català; i el text original s’editaria e gener de 1897. Sorprèn que un autor que havia apostat per la llengua catalana, activista per la renaixença, fes l’estrena a Madrid. Això s’explica per la professionalització de Guimerà: el seu teatre pretenia arribar al màxim de públic possible i li permetia viure de la dramatúrgia. En aquest cas, es tractava d’una companyia madrilenya, amb una de les actrius més importats, relacionada amb José Echegaray, que li asseguraven una estrena prou digna com per traduir-la i representar-la abans en castellà que en català. A més, Maria Guerrero, quan va conèixer que Guimerà escrivia el text, van mantenir-hi correspondència i fins i tot el pressionà perquè l’acabés. Aquesta obra se separa força de la temàtica de les obres anteriors, ja que al conegut triangle amorós, que es basa en la passió en estar pur, l’acompanya la lluita entre el bé i del mal, expressada en termes d’espais geogràfics i, sobretot, de propietat, no només d’objectes, sinó especialment de persones. Val a dir que amb Terra baixa va fer un pas endavant pel que fa a la capacitat de plasmar un conflicte dramàtic i de mostrar uns personatges que impactaran en el públic, per damunt d’obres com Mar i Cel o Maria Rosa. La prova de l’èxit i de l’interès per l’obra és la quantitat de traduccions que es van fer de l’obra a altres llengües o, fins i tot, d’òpera musical i d’adaptació cinematogràfica. Tanmateix, inicialment la crítica literària espanyola no en va ser massa favorable, criticant-ne els aspectes romàntics i poètics que posaven en dubte la versemblança requerida pel realisme i naturalisme de l’obra del moment, amb els models de Galdós i Clarín. La crítica catalana, però, en fou molt favorable. Àngel Guimerà, Terra baixa - 2 Terra baixa és una obra mítica, ja que és indubtable que el personatge de Manelic va més enllà del dramatisme i de la simple caracterització dels personatges; i és una obra clàssica, perquè connecta amb preocupacions i interessos humans de caràcter universal, malgrat que sembli local (pagesos, terra alta/baixa) 2. Gènere, corrent, etapa L’obra Terra baixa d’Àngel Guimerà pertany al gènere literari del teatre, i concretament al subgènere del drama. Guimerà va escriure l’obra durant la seva 2a etapa teatral, l’etapa situada entre 1890 i 1900, i que podem situar com a propera al realisme, l’època de més plenitud teatral i literària. El Realisme proposa com a corrent un autor objectiu, que no mostra els seus sentiments en l’obra, i que actua com un simple espectador de tot el que l’envolta, com si fos un mirall o una càmera que mostra la societat i l’entorn. El corrent va sorgir a partir del moment en què es va adquirir consciència de la problemàtica social derivada del procés d’industrialització i del desencís produït pels fracassos revolucionaris de 1848. En aquest sentit el punt de lligam de Terra baixa amb el realisme és, d’una banda, el reflex d’una classe social pobra i, d’una altra, el fet de mostrar els treballadors sotmesos a les ordres de l’amo, un amo terratinent i cacic, “l’amo de tot”. Val a dir que a Terra baixa, segons Salvador Calvet, es on destaca més la malversació de poder, on l’amo es mostra com un cacic que despòticament mana sobre coses i persones, manipulant-les i disposant-ne a plaer. Les relacions de poder quedaran en un segon pla en obres com Maria Rosa o La filla del mar, però tenen un paper força important a En Pólvora, La festa del blat i Terra baixa. Justament serà a Terra baixa on es produeix la millor síntesi entre la trama amorosa i el conflicte de poder, que hi pren un caràcter força simbòlic. A més, aquestes tres obres tenen en comú la progressiva desintegració del mite de l’edèn, consistent a presentar el món rural com a garant de l’harmonia social. A més, trobem característiques realistes en el tipus de llengua, en el tractament del caciquisme, la localització al molí i les activitats que s’hi realitzen, l’àpat... Àngel Guimerà, Terra baixa - 5 personatge conscient que té un amo, però que acabarà referint-se al Manelic també mostrant aquesta possessió amorosa, expressant “una cosa meva”. I aquesta possessió amorosa no plantejarà altra cosa que el desig d’estimar i de ser estimat. Per a Marta, pertànyer a Sebastià es una fatalitat, però de Manelic diu “el meu marit” ”pobreta de mi, no havia tingut res en aquesta vida”. Ella no es pot desprendre de la idea de submissió, no és res si no és al costat d’un home. Es produeix la reivindicació apassionada del desig d’estimar i de la necessitat de ser estimat. - Hi ha també un altre tema, que són els plans del Sebastià per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. És el matrimoni de conveniència. Per tant, tracta també la corrupció i el poder dels diners. I es mostra el “poder injust” de qui pof fer qualsevol cosa pel seu egoisme, actuant de manera despòtica sobre els altres. - Por als canvis en els dos espais totalment contraposats: la terra alta i la terra baixa. A la terra baixa es mostra i es critica la societat que està naixent, i es converteix en el símbol de la corrupció, la misèria moral, la malícia, la tafaneria, la pressió socials, els prejudicis, la mentirà i la falsedat; a la terra alta, en canvi, trobem l’espai on res canvia, i es converteix en símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la vida digna, la humanitat. - Benet i Jornet també destaca a Terra baixa el component sadomasoquista característic de les passions guimeranianes. L’escena VIII del segon acte és molt emblemàtica, coincidint l’instrument de la destrucció i el símbol fàl·lic. Ës significatiu que Manelic ha de recórrer al ganivet abans de fer-la seva i just després que ella el provoqui recordant-li que encara no l’ha posseïda. - També podem trobar la justícia del poder. El poder injust es veu manifestat per Sebastià. L’amo no fa bon ús del poder i actua segons els seus interessos egoistes. S’adreça de manera incorrecta, com si les persones fossin animals. Manelic fa justícia, la seva, matant l’amo. El conflicte que provoca la conducta de Sebastià, no té una resposta col·lectiva a l’obra, perquè els pagesos viuen atemorits, temorencs davant la figura de l’amo. Només hi ha un personatge que s’enfronta a l’amo: en Xeixa; però la confrontació clara és la de Manelic. Àngel Guimerà, Terra baixa - 6 4. L’espai L’acció de Terra baixa es desenvolupa en una plana extensa, anomenada Terra baixa i en la qual hi podem trobar un petit poble, disseminat, que és propietat del Sebastià. En aquesta plana hi destaquen alguns espais concrets, com el molí i l’ermita. 5. El temps Pel que fa al temps intern, trobem que aquest temps es desenvolupa de forma lineal. Entre el 1r acte i el 2n acte passen un total de 10 dies (“Ja fa deu dies que ets casat”); i entre el 2n acte i el 3r acte hem de parlar d’hores. 6. L’argument A l’acte I es presenten els diversos personatges (el caràcter, la importància dins de la trama, la relació amb els protagonistes, etc.) i la trama inicial. Es dona a entendre que la Marta i el Sebastià festegen, però ell s’ha de casar amb una pubilla de bona família per necessitats econòmiques ja que està molt endeutat. Com ha de callar els rumors del festeig, si no cap noia s’hi voldria casar, ha de buscar un marit per a la Marta, i ho fa a través del Tomàs, qui no sap res del muntatge. La intenció és que sigui una mica babau, fidel a l’amo, de manera que pugui continuar d’amagat la relació amb la Marta. En Manelic baixa de la muntanya per casar-se amb la Marta, però per a ell és un matrimoni de debò, d’amor, no de conveniència. La Marta accepta el casament perquè el Sebastià li ho ordena, però el Manelic li fa fàstic, sobretot perquè creu equivocadament que el Manelic sap que és un matrimoni de conveniència. Quan ja viuen junts, el Manelic descobreix que ella no l’estima, la qual cosa el fereix enormement. A l’acte II el Manelic només s’entén amb la Nuri, tothom es burla d’ell, però la Marta comença a canviar i a estimar-lo. El Manelic mica en mica va descobrint el muntatge del Sebastià i, cansat de les burles i de la malícia, vol tornar a la Àngel Guimerà, Terra baixa - 7 muntanya, a la Terra Alta, però veient que la Marta també l’estima volen fugir junts. El Sebastià i el mossèn ho descobreixen i desterren el Manelic i tanquen la Marta al molí, sota la vigilància dels pagesos. A l’acte III els pagesos s’adonen de l’error que han comès al permetre fer fora el Manelic i haver obeït el Sebastià. El Manelic torna per enfrontar-se al Sebastià i marxar amb la Marta, que ha caigut malalta. En l’enfrontament el Manelic mata el Sebastià. Finalment, la Marta i en Manelic marxen a la Terra alta. 7. L’acció dramàtica L’acció dramàtica de Terra baixa ve determinada per la figura de Manelic. Aquest personatge condensarà tota l’acció, presentat inicialment com a símbol de la innocència, que toparà amb la malícia i la crueltat del món real. Però la innocència no vol dir ximpleria. Manelic no és badoc. La innocència té a veure amb la manca del tracte humà. Desconeix molt la realitat de la Terra baixa. Viu envoltat del seu ramat, amb la convicció de tenir un enemic: el llop. També té un amo que li paga per els seus serveis. Tampoc no és cap Bon Salvatge, perquè té el seu sistema de valors i la seva pròpia identitat. Té una concepció ideal de la vida i de la natura, el record amorós dels pares, creences religioses i una consideració positiva de la seva feina de pastor. Té el somni de ser estimat, de tenir dona, i en definitiva la bondat. Tot i que té el caràcter ferm que no accepta burles. El Tomàs diu “Té el seu geniot, que un dia de poc no mata un home”. La ignorància de les misèries de la Terra baixa explica la innocència del Manelic, però també de la Nuri i el Tomàs, qui descobreix què amaga el Sebastià i els germans Perdigons. La Nuri, de vegades se li dona el caràcter de nena quan, des de la ingenuïtat dels 14 anys, s’adona de la necessitat d’ajudar el Manelic i la Marta. El casament de Manelic amb Marta no deixarà de ser el factor argumental que dinamitza l’acció dramàtica del primer acte. Al voltant d’aquest casament, els personatges mostraran rebuig (Xeixa, Marta), burla (Perdigons), consentiment confiat (Tomàs), alegria innocent (Nuri) i interès malvat (Sebastià). Mentre el Manelic hi veurà la possibilitat de trobar l’amor, en Sebastià hi desenvolupa el seu pla maquiavèl·lic. Àngel Guimerà, Terra baixa - 10 que imposa sobre els altres. El seu sentiment per la Marta és molt clar i li fa molta de ràbia que ella es porti bé amb el Manelic, i més que en pugui sentir algun sentiment, perquè ell vol la Marta per a ell tot sol. Això mostra que és un personatge molt masclista, que es creu superior a les dones, només pel fet de ser home, i això es percep clarament quan ell tracta amb la Marta. Elements oposats i/o antagònics entre en Sebastià i en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastià és com un senyor feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt d’imposar un casament, el de la Marta i en Manelic, per obtenir els diners que deu, però mantenint la relació amb la Marta. En Manelic és un personatge que, clarament, s'oposa a en Sebastià: és un bon home, innocent i carinyós, que estima la natura i el seu entorn. En arribar a la Terra Baixa, no encaixa en aquella societat de jocs i enganys. També es veu que són molt oposats, en la relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastià, arriba a a fer-li xantatge psicològicament, i en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el tractés massa bé, continua estant amb ella i estimant-la. En Sebastià serà la Terra baixa, el mal, i el Manelic serà la Terra alta, el bé. Mossèn: És l'aliat d'en Sebastià, el servidor fidel. Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en la realitat no ho és. Actua com si fos el majordom d'en Sebastià: és molt fidel al seu amo. No es pot dir gaire cosa del seu caràcter per l'escassetat d'intervencions. Tomàs: És l'ermità que casarà la Marta i en Manelic, innocent, sense saber res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill seu, i per això sent molta ràbia quan descobreix l’engany, fet del qual se sent culpable. És innocent i se'l veu com una persona sàvia, amb molt de coneixement, i també una persona que sap escoltar i entendre els altres. Àngel Guimerà, Terra baixa - 11 Nuri: És la germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. És alhora alter ego i competidora de la Marta, i s’insinua que s’enamora del Manelic. És una noia d’origen humil, molt bona i innocent, que canvia també el caràcter al llarg de l'obra: de mica en mica es va adonant de la realitat de la Terra Baixa, de mica en mica cada vegada és menys innocent. La Nuri es converteix en objecte de burles, que suporta en silenci, i al mateix temps representa l'única persona decent del poble. Els seus orígens són humils. Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el personatge que mostra que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Això desperta la intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, i marxa del poble. Pagesos i pageses, els Perdigons: Dins d'aquest grup hi es podria considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Els seus caràcters són similars: en el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. Tanmateix, ells no s’adonen d’aquest mal que causen fins ben al final de l'obra, i durant aquest temps només critiquen i fan cas a l'amo. 9. Estructura L’estructura d’aquest drama realista és la pròpia de les obres clàssiques: tres actes, que representen introducció o plantejament, nus i desenllaç, i que tenen dotze, deu i onze escenes respectivament. Cal dir, però, i aquí Guimerà dislocarà l’estructura, que el desenllaç de l’obra ja s’observa al final del segon acte, ja que s’hi desencadena la trama final, i que el tercer desenvolupa tota la lluita entre els dos personatges antagònics: Manelic, el protagonista, i Sebastià, l’antagonista. A més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d’una obra grega, configuren un cor. Àngel Guimerà, Terra baixa - 12 Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris i de simetries que avisen del que succeirà més endavant. Així, per exemple, el primer acte ofereix de sobte tota la informació necessària per entendre la trama de l’obra i apunta ja un possible desenllaç. El primer acte presenta un ritme prou trepidant, àgil, que contrasta amb la calma dels altres dos actes. El pas, el canvi d’escena, sempre ve marcat en aquesta obra per l’entrada o la sortida d’algun personatge, cosa pròpia en el teatre de l’època. Les escenes són d’extensió diversa, segons el rol o funció que desenvolupen a la trama: hi ha escenes que fan avançar l’acció, la trama; d’altres que aporten un toc humorístic... Aquest recurs es veu molt clar al primer acte de l’obra. L’obra presenta tres monòlegs lírics de la Marta: a l’escena IV del primer acte, a l’escena III del segon i a l’escena VIII del tercer. Aquests monòlegs mostren l’evolució de la Marta, que és un personatge rodó, que evoluciona al llarg de l’obra. En el primer, remarca la seva condició de sotmetiment, en el segon constata la maldat del Sebastià i la bondat del Manelic i del seu principi d’amor i la gelosia per la Nuri, i en el tercer experimenta la tensió del moment de la fugida. També tenen una funció similar els aparts de Manelic durant l’acte segon, tot subratllant la tensió que es va produint fins a l’esclat a l’escena VIII. Cal dir que aquesta tècnica és poc usada en el drama realista, en general, però a Guimerà li és útil per expressar què hi ha a l’interior de la consciència de cada personatge. Terra Baixa és l’obra menys coral de Guimerà, és a dir, no hi tenen un paper destacat tots els personatges, el poble en general, sinó que el centre d’atenció és el triangle format per Manelic, Sebastià i Marta. Els tres personatges estan molt ben definits, més que no pas els secundaris. Al llarg de l’obra podem parlar de diverses anticipacions, sobretot al primer acte, fent que es materialitzin posteriorment. A banda d’informar, tenen com a funció preparar el desenllaç. Per exemple, tot i presentar el Manelic com a ruc i ignorant, el Tomàs ja adverteix que té un caràcter fort. O el Xeixa avança la maldat del Sebastià. Més important és el somni que explica el Manelic a l’escena VI de l’acte I en el qual una dona sortia de l’aigua i avança el canvi de la Marta cap al bé. I més important encara és quan explica com va matar el llop, avançant el final del Sebastià. Cada acte comença amb diàlegs de dos o tres personatges que creen una situació teatral, un conflicte, que està a punt de desenvolupar-se: la tafaneria de les Àngel Guimerà, Terra baixa - 15 Un altre simbologia important la podem trobar en la identificació entre animals i persones, sobretot quan parla el Manelic: - En Sebastià tria un marit ben “bèstia”, els “moltons i els gossos” estimen el Manelic com si fossin germans, en Manelic anomena Marta una “cabra” o el Sebastià anomena “bestiola” el Manelic. - El Manelic compara el poble amb bens, cabres i amb els gossos de l’amo. - El Tomàs insulta el Xeixa tractant-lo d’escorpí. - L’hereu i els pagesos parlen de la Marta com una granoteta de la pluja. - L’amo tracta el Perruca de ganso. - En Manelic, com a pastor, protegeix l’ovella i mata el Sebastià, el llop. La “fera” té un valor ambivalent, però el “llop” té valor plenament negatiu. I el terme “bèstia” aplicat a les persones s’utilitza en tots els casos amb sentit de menyspreu. 11. Estil En primer lloc, cal destacar l’objectiu de crear una obra realista, per la qual cosa utilitzarà una llengua realista plena de recursos expressius. Alguns trets propis del llenguatge col·loquial utilitzat pels personatges de l'obra són els següents: - Ús de paraules col·loquials o de mots d’altres nivells presos en sentit propi del llenguatge col·loquial. - Ús de castellanismes col·loquials. - Abundor d'exclamacions i d'interjeccions. - Ús de diminutius, augmentatius o despectius. - Recurs a la derivació de caire intensificador. - Utilització de locucions i maneres de dir populars o de dites. - Utilització constant de formes pronominals dialectals populars. - Ús de formes verbals considerades avui dia col·loquials, però que llavors eren freqüents al registre literari, com vui, sapigués, donguis, digue-ho… Fa servir el pretèrit perfet perifràstic (vas cantar), que era considerat no literari, encara que a vegades posa en boca d’un personatge algun pretèrit perfet simple (cantares), culte. Àngel Guimerà, Terra baixa - 16 - Abundor de frases interrogatives i exclamatives. - Presència de frases interrogatives totals introduïdes amb la conjunció que. - Abundor de construccions d’intensificació. - Repeticions intensificadores. - Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són una anticipació de paraules de la mateixa frase. - Tematitzacions que exigeixen pronoms febles. - Utilització de frases inacabades. - Abundor de vocatius. - Abundor de frases juxtaposades. - Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d’una altra oració. - Certa abundància de frases coordinades. Val a destacar, però, que en Manelic presenta una variació dialectal de muntanya, pròpia del Pirineu, encara que no es correspon a cap dialecte conegut: és una veritable creació de Guimerà. 12. Bibliografia - Carbonell, A. (2007). Estudi preliminar en Guimerà, À. Terra baixa. Barcelona: Edicions 62. - Vidal, JR. (1998). Introducció en Guimerà, À. Terra baixa. Madrid: Mc Graw Hill. - Borràs, L. (2004). Estudi i notes en Guimerà, À. Terra baixa. Barcelona: Editorial Laertes. - Calvet, S. (2010). La preocupació social en el teatre de Guimerà. Barcelona: UOC.