Antígona d'Espriu: Lite Catalana, Resúmenes de Literatura Universal

¡Descarga Antígona d'Espriu: Lite Catalana y más Resúmenes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity! Global 2 ANTÍGONA (literatura de postguerra) SALVADOR ESPRIU · Neix el 1913 i mor el 1985 a la comarca de la Selva. · És considerat un dels escriptors més importants de postguerra i un del poetes més importants del s.XXjuntament; amb Carner. · Toca els tres gèneres: poesia, narrativa i teatre, éssent l’últim el gènere més castigat durant aquesta etapa. Ell, però, considerà que s’havia de recuperar. Amb tot, destaca en poesia, el gènere més fàcil de colar pel que fa a la censura, essent considerat el poeta nacional · La seva excel·lència és deguda al fet de contraure una malaltia a la infantesa que el mobilitzà tres anys, quelcom que va fer que es formés autònomament tot llegint una infinitat de llibres. Això l’introduï en la literatura i ja amb 15 anys es presentà als JF. · La seva primera novel·la important fou El doctor Rip (1931). A partir d’aquí, moltes: - Laia→ novel·la, 1932. - Aspectes→ novel·la, 1934. - Cementiri de Sinera→ poesia, 1946. - El caminanti i el mur→ poesia, 1954. - La pell de brau→ 1960. - Antígona→ escrita el 1939, però publicada el 1955. · Els darrers anys els dedicà a revisar la seva obra per tal de millorar-la. · Els seus llibres estan plagats de mitologia. Sobretot gecoromana, però també en crea una de pròpia: p.ex. el mite de Sinera o el fet de referir-se a zones determinades amb altres noms: Lavínia - BCN / Sepharad - Espanya / Alfaranja - Catalunya / Kolinòsia - relació C i Esp. ANTÍGONA El mite original: · Les fonts originals de la tragèdia grega d'on beu Espriu són dues: l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil. · En realitat, són dues tragèdies que es complementen: Versió d’Esquil: · Explica amb tota mena de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. n el repartiment del regne, Etèocles i Polínices, havien de governar un any cadascun. Però un dia Etèocles no va voler cedir el torn de govern que corresponia al seu germà Polínices. Llavors Polínices va cercar ajuda a Argos, d’on va tornar amb un exèrcit comandat per set cabdills. Cada un va atacar una de les set portes que envoltaven la ciutat de Tebes. Cadacuna d'aquestes portes és objecte d'un cru enfrontament Global 2 entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix així l'estirp del rei Èdip i s'acompleix la maledicció que pesa sobre la família. Versió de Sòfocles: · Comença just amb el nou rei de Tebes, Creont, que ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat, i que el cos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit. Antígona, que no pot permetre no donar sepultura Polinices, desobeeix les ordres de Creont. Una vegada descoberta, Antígona serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei, si bé va evitar el suplici penjant-se. Per altra banda, Hèmon, quan va entrar a la cripta en la qual havia estat posada Antígona, amb l'objectiu de salvar-la, i la va veure morta, va travessar-se amb l'espasa les seves pròpies entranyes; mentrestant, Eurídice, esposa de Creont i mare d’Hèmon, es va suïcidar quan un missatger li va fer saber que el seu fill havia mort. Les morts d’Hèmon i Eurídice provoquen un profund sofriment en Creont, qui finalment s'adonà del seu error, implicant la seva pròpia dissort. Així es consuma, igualment la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sense saber-ho va matar el seu pare Laios, va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills. La versió de Salvador Espriu: · L’escriu l’any 1939, però la prohibició d’escriure en llengua catalana fa que la tanqui a un calaix fins l’any 1955. Es representa finalment teatralment l’any 1958. · L’obra presenta un paral·lisme entre la situació bèl·lica d’una tragèdia gega en què s’enfronten dos germans i la situació produïda per la G.Civil, en què s’enfronten les dues espanyes. Bàsicament, Espriu vl apropr un tema clàssic a una realitat propera, i és que per a ell la Guerra no va portar més que fam, destrucció, dolor i odi. Estructura: · Dividida en tres actes, precedits d’un pròleg i un prefaci. - pròleg: situa els lectors fent-los coneixedors del mite clàssic. El converteix en un personatge. - prefaci: no apareix fins l’edició del 55. Manifesta el seu desig d’amnistia de perdó. La llei natural hauria de ser superior a la civil i, per tant, no s’ha de dividir mai el poble entre vencedors i vençuts. Argument: 1) Primer acte: transcorre dins del palau, tot el que passa es narrat des de l’interior. Serveix per presentar els fets: la guerra està a punt de desencadenar-se i les dones de Tebes es lamenten. Antígona intenta aturar la batalla, si bé no serveix de res. Creont, en canvi, escalfa l’ànim d’Etèocles perquè vol la mort dels germans per pujar ell al tro. Així, la batalla es clou amb la mort dels germans, presenciada per Ismene. L’acte finalitza amb Eumolp anunciat que Creont ja és rei i amb quatre veus anònimes