Evolution en clave de género: Antropología y cultura, Apuntes de Antropología

¡Descarga Evolution en clave de género: Antropología y cultura y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity! 1 ÍNDEX PWP Nº1/TEMA1 → ¿Què és l’Antropologia? 4/2/2020 ............................................................................ 7 MIRADA ANTROPOLOGICA ...................................................................................................................... 7 PARAULES CLAU EN ANTROPOLOGIA, definicions conceptes: ............................................................... 7 DEFINICIONS ANTROPOLOGIA................................................................................................................. 9 PRENEM COM PUNT DE PARTIDA LA DEFINICIÓ DE J.R LLOBERA ........................................................ 10 ELS DOS GRANS CAMPS DE L’ANTROPOLOGIA ..................................................................................... 11 CONCEPTES CLAUS ................................................................................................................................. 11 ALGUNS PERSONATGES CLAU ............................................................................................................... 11 LA HISTORIA I L’ANTROPOLOGIA .......................................................................................................... 13 SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGÍA ............................................................................................................. 13 PSICOLOGÍA I ANTROPOLOGÍA .............................................................................................................. 14  W.Wunt ..................................................................................................................................... 14 ANTROPOLOGÍA APLICADA ................................................................................................................... 14 PWP Nº2/TEMA2 → Una cultura? La diversitat semàntica del terme polisèmia i altres debats. 21/02/2020 ................................................................................................................................................ 15 DEFINICIONS DE CULTURA ..................................................................................................................... 15 SISTEMA VS INDIVIDU ........................................................................................................................... 15 INDIVIDU ................................................................................................................................................ 15 CULTURA ................................................................................................................................................ 16 TEORIA DE LA PRÀCTICA (Ortner, 1984) ................................................................................................ 16 ANTROPÒLEGS SENSE CULTURA? – Definició Institut Català d’antropologia n.19 – Josep Martí i Pérez. ...................................................................................................................................................... 16 EQUIVALÈNCIA CULTURA/SOCIETAT ..................................................................................................... 16 CULTURA I IDENTITAT CULTURAL .......................................................................................................... 16 ETNO-CRÀCIA (ETNO/GOVERN) ............................................................................................................ 17 L’ABSURD CULTURAL ............................................................................................................................. 17 PWP Nº3/TEMA 2 → Diversitat humana, cultura biologia i afectació social. (La vida i societat des del punt de vista de l’antropologia) – 26/02/2020 ......................................................................................... 18 OBJECTIU ANTROPOLOGIA .................................................................................................................... 18 COM ES POT EXPLICAR LA DIVERSITAT HUMANA? ............................................................................... 18 ESPECIE HUMANA .................................................................................................................................. 18 QUÈ ÉS CULTURA? .................................................................................................................................. 18 ANTROPOLOGIA BIOLÒGICA ................................................................................................................. 19 PERQUÈ CAL PLANTEJAR AQUESTA DUALITAT? BIOLOGIA/CULTURA ................................................. 19 D’ALTRA BANDA... ................................................................................................................................. 20 EXISTEIXEN LES RACES? QUÈ EN DIEU? ................................................................................................. 21 DUALISME: NATURALESA I CULTURA .................................................................................................... 22 SUBRACES CAUCÀSIQUES EUROPEES .................................................................................................... 22 RACISME CIENTÍFIC ................................................................................................................................ 22 2 REPRESENTANTS RACISME CIENTÍFIC.................................................................................................... 23 George Cuvier: .................................................................................................................................... 23 Cristoph Meiners: ............................................................................................................................... 23 Madison Grant: ................................................................................................................................... 23 DES DEL CAMP DEL DRET/CRIMINOLOGIA ............................................................................................ 23 o Lombroso, Ferri, Garofalo ......................................................................................................... 23 CULTURA ................................................................................................................................................ 23 ÈTNIA VERSUS RAÇA .............................................................................................................................. 24 SEXE I GÈNERE ........................................................................................................................................ 24 Paradigma culturalista: ...................................................................................................................... 24 LA IDENTITAT CULTURAL ....................................................................................................................... 25 Text de FRIGOLE ................................................................................................................................. 25 EXPLICAR LA DIVERSITAT CULTURAL: TIPOLOGIES ............................................................................... 25 Tipologia evolutiva ............................................................................................................................ 25 Glezerman .......................................................................................................................................... 25 Tipologia basada en el procés d’aculturació ..................................................................................... 25 GRAUS ACULTURACIÓ ........................................................................................................................... 26 IMPACTE DEL COLONIALISME EUROPEU A AMÈRICA LLATINA ............................................................ 27 TIPOLOGIES PER DARCY RIBEIRO A AMÈRICA LLATINA ........................................................................ 27 PWP Nº4/TEMA 3 → Evolucionisme. Darwin i la selecció natural – 10/03/2020 ................................... 28 PREDECESSORS....................................................................................................................................... 28 Lamarck: ............................................................................................................................................. 28 H. Spencer: ......................................................................................................................................... 28 Darwin i Russell Wallace:................................................................................................................... 28 IDEES DE DARWIN I WALLACE ............................................................................................................... 28 LEWIS HENRY MORGAN ......................................................................................................................... 28 DARWIN DEMOSTRA ............................................................................................................................. 29 OPOSITORS ............................................................................................................................................. 29 DIFUSIONISME ....................................................................................................................................... 29 LISSENKO ................................................................................................................................................ 29 NEO EVOLUCIONISME (A PARTIR DE 1930) ........................................................................................... 29 EXPOSICIÓ “EVOLUCIÓ EN CLAU DE GÈNERE” ...................................................................................... 30 ELS AMANTS DE MODENA (jaciment) ................................................................................................... 31 QUÈ S’INTENTA AMB AQUEST TIPUS DE TREBALL? .............................................................................. 31 SIMBOLOGIA: VENUS ............................................................................................................................. 31 VENUS DE WILLENDORF I LA CENSURA ................................................................................................. 31 VENUS DE WILLEN DORF........................................................................................................................ 32 LA DAMA DE BAZA ................................................................................................................................. 32 DAMA DE VIRKA ..................................................................................................................................... 33 PRESENCIA ACTUAL DEL ROL DE LA DONA ............................................................................................ 33 5 ALFRED RADKLIFFE-BROWN ............................................................................................................... 63 VICTOR TURNER.................................................................................................................................. 64 GREGORY BATESON ............................................................................................................................ 64 ENAMORATS DE TOT ALLÒ HUMÀ I SOCIAL O MOLT A PROP DE L’ANTROPOLOGIA .......................... 65 EMILE DURKHEIM ............................................................................................................................... 65 SIGMOUND FREUD ............................................................................................................................. 66 PWP Nª8/TEMA 6 →Treball de camp i etnografia. (La tasca antropològica) – 05/05/2020 .................. 67 DEFINICIÓ DE TREBALL DE CAMP .......................................................................................................... 67 CONSOLIDACIÓ DEL TREBALL DE CAMP: 1920 ...................................................................................... 67 EVOLUCIÓ HISTÒRICA ............................................................................................................................ 68 ÉS GENERA LA VISIÓ DEL “ETNÒLEG” QUE ACUMULA EXPERIÈNCIA DE CAMP COM UNA AUTORITAT: ................................................................................................................................................................ 69 TÈCNIQUES DERIVADES DE L’ETNOGRAFIA ........................................................................................... 69 -Entrevista en profunditat. ................................................................................................................. 69 -Històries de vida. ............................................................................................................................... 69 VÍDEO 1 (50 MIN) ................................................................................................................................... 69 L’ETNOGRAFIA ....................................................................................................................................... 69 HABILITATS, CAPACITATS I APTITUDS ................................................................................................... 70 Normes del mètode etnogràfic segons Malinowski: ........................................................................ 70 CLAUDE LÉVI-STRAUSS ........................................................................................................................... 70 EXEMPLE ESTRUCTURALISME ................................................................................................................ 71 GEERTZ ................................................................................................................................................... 71 VIDEO 2 I 3 – 1950 CLIFFORT GEERTZ .................................................................................................... 71 ETNOGRAFIA EN DEFINIVA .................................................................................................................... 72 CALDRIA PARLAR DE LA INVENCIÓ DE LES CULTURES .......................................................................... 72 ACABEM AMB MALINOWSKI ................................................................................................................. 72 PWP Nº9/TEMA 7→ L’organització dels grups humans – De la Banda a l’Estat - 06/05/2020 ............... 73 DIVERSES FORMES D’ORGANITZACIÓ SOCIAL ...................................................................................... 73 BANDA .................................................................................................................................................... 73 TRIBU ...................................................................................................................................................... 73 CABDILLATGE (JEFATURA O CACIQUISMO) ........................................................................................... 74 ESTAT ...................................................................................................................................................... 74 L’APORTACIÓ DE MORGAN ................................................................................................................... 75 ETAPES .................................................................................................................................................... 75 FAMÍLIES, PARENTIU I FILIACIÓ ............................................................................................................. 76 Les primeres estructures d’organització social. ................................................................................ 76 Genograma ......................................................................................................................................... 76 LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTRUCTURA FAMILIAR ................................................................................... 76 LA FAMÍLIA ............................................................................................................................................. 77 LES FAMÍLIES A OCCIDENT ..................................................................................................................... 78 LA FAMÍLIA NUCLEAR ............................................................................................................................ 78 6 LLINATGES I CLANS................................................................................................................................. 78 FILIACIÓ .................................................................................................................................................. 79 EL CLAN................................................................................................................................................... 79 LA BANDA ............................................................................................................................................... 80 GENEALOGIA I TERMINOLOGIA DE PARENTIU – DE MORGAN A MURDOCK ....................................... 80 ETAPES FAMILIARS SEGONS MORGAN ................................................................................................. 80 PRECURSOR: CLASSIFICACIÓ DE LA TERMINOLOGIA DE PARENTIU PER MORGAN ............................. 80 SISTEMA DE MURDOCK ......................................................................................................................... 81 COSINS CREUATS I PARAL·LELS .............................................................................................................. 81 LA CLASSIFICACIÓ DE MURDOCK ........................................................................................................... 81 MODEL SISTEMA HAWAIÀ ..................................................................................................................... 82 QUÈ ENS APORTA? ................................................................................................................................. 82 EN DEFINITIVA ........................................................................................................................................ 82 BILINEAL ................................................................................................................................................. 83 I LA VOSTRA TRIBU? COM ESTÀ CONSTITUÏDA? ................................................................................... 83 7 Antropologia – Treball Social UDL – 2019/2020 PWP Nº1/TEMA1 → ¿Què és l’Antropologia? 4/2/2020 MIRADA ANTROPOLOGICA  Conèixer  Sortir al carrer i mirar la gent  Investigació  Fer vida en aquell barri  Observació anticipant. PARAULES CLAU EN ANTROPOLOGIA, definicions conceptes: ÈMIC I ETIC → Perspectiva o forma d’abordatge, d’aproximació, al fenomen / situació /grup social que es pretén estudiar. ÈMIC: Mirada mes interior i implicació d’investigador. Costums de la comunitat, motius de costum, rituals, tradicions, mites. ETIC: Ho miro des de fora, ho conec des de fora. Superficialment les pròpies conclusions. També implicació. Descripció dels fets observables d’una comunitat. RELATIVISME SOCIAL → (Definició resum). No hi ha una manera d’entendre les comunitats, totes elles s’han construït a la seva manera de veure el medi. Cada comunitat es pot entendre d’una manera diferent. No hi ha veritat absoluta. Consideració que tot coneixement o tot valor moral depèn essencialment del punt de vista del subjecte que els te (INDIVIDUAL) Es diu de tota tesi que negui la possibilitat de la existència de una veritat universal, objectiva que transcendeix els condicionaments històrics, socials, culturals o personals. RACISME CIENTÍFIC → Pseudociència construïda deliberadament per recolzar o justificar el racisme. Corrent teòric que es construeix entenent a que existeixen races i que una d’elles es superior a les altres. ETNOCENTRISME → És l’acte d’entendre, analitzar, jutjar o avaluar a un altre grup ètnic i/o cultural, grups propers o cultura. Valorant-ho d’acord els valors de el grup ètnic propi, d’acord la nostra manera d’entendre, entendre el món des de el nostre punt de vista. (És refereix a aspectes culturals) ENOGRAFIA → Metodologia que utilitza l’antropologia per conèixer els aspectes culturals que estudia. EL BON SALVATGE → Terme utilitzat per il·lustradors com Roseau, en la qual creuen que es com estar natural a la vida teoria primitiva. TABÚ → Terme que s’utilitza per caracteritzar diverses prohibicions d’un àmbit cultural determinat. Prohibit o restringit per la societat, no agrada parlar-ne, a vegades va endavant de les creences Ex: sexe o mort. Tenim tabús en totes les cultures. 10 PRENEM COM PUNT DE PARTIDA LA DEFINICIÓ DE J.R LLOBERA -La antropologia intenta conèixer els orígens, desenvolupament i estructura de les societats humanes. -Mitjançant mètodes científics. -Pretén descobrir les regularitats en el comportament humà així com descriure i explicar la diversitat humana. -És la ciència humana i social integradora per excel·lència. -Compren diverses dimensions: 1.Social/Cultural 2.Biològica/Psicològica 3.Evolutiva/Històrica -S’ocupa del vesant comparatiu. -Estudia tant el passat com el present, societats primitives i tradicionals i societats modernes. -És una ciència jove. -Tot i que al llarg de la humanitat, el ser humà s’ha preocupat per l’entorn, pels altres essers, l’Antropologia com a ciència sorgeix amb la descoberta de l’altre que es dona per part d’occident (colonialisme). -És una disciplina transversal. Què te relació amb la sociologia, la biologia, la psicologia, la lingüística… -Un mite: Estudia societats primitives, simples, allunyades de la nostra realitat occidental.Avui s’estudien tant països avançats com en vies de desenvolupament. -El mètode històric comparatiu (amb investigació principal qualitativa) és el que permet a l’antropologia generalitzar. -Comparant cultures antigues amb les actuals, comparant aquestes entre elles. 11 -També descrivint les comunitats reconeixent la subjectivitat i interpretant, dotant de significat el que observen. ELS DOS GRANS CAMPS DE L’ANTROPOLOGIA • L’antropologia física: en relació als aspectes biològics de la humanitat. • L’antropologia social i cultural: Que es centra en el coneixement de les cultures, les seves similituds i diferències. CONCEPTES CLAUS ✓ Cultura (innata/apresa) ✓ Etnocentrisme ✓ Relativisme cultural ✓ Tècniques qualitatives ✓ Èmic i ètic ✓ Treball de camp ✓ Observació ✓ Llinatge/clan/parentiu… ✓ Corrents teòriques: funcionalisme, estructuralisme, post-estructuralisme. ALGUNS PERSONATGES CLAU Tylor – Institueix l’Antropologia com la ciència de la cultura. Morgan – Fundador dels estudis de parentiu. F.Boas. – Pare de l’antropologia Nord-americana. Opositor racisme científic. Relativisme històric. Malinowsky – Fundador de la metodologia qualitativa que consisteix en el treball de camp. Radcliff-brown – Funcional-estructuralista Levy-estrauss – Estructuralista. Intenta treballar des d’un pensament científic. Margared Mead – Precursora en el concepte “gènere”. Estudis sobre infància i sexualitat Marvin Harris – Representant de Materialisme històric. La seva obra es referencia pels estudiants. 12 Ed. Evans-Pritchard – Antropòleg anglès (antropologia social). Etnògraf dels Nuer (Sudan). Zona etapa reflexiva/filosòfica sobre l’antropologia com a ciència. SUBDISCIPLINES DE L’ANTROPOLOGIA 1.Antropología física i biològica 2.Antropología arqueològica 3.Antropología lingüística 4.Antropología social i cultura ▪ Tradició americana: S’estudien intensament totes les branques. ▪ Tradició anglesa: (També la nostra) ▪ Primordialment la social i cultural. 1.Antropologia física i biològica Estudi dels éssers humans com a organismes biològics en el marc de l’evolució: interacció biològica cultura. Examen de fòssils i comparació amb altres éssers vius (primats generalment) Aspectes biològics que afecten al comportament. 1.1 Subdivisions antropologia biològica Paleo-antropologia → Restes de fòssils que parlen de nosaltres. Genètica → Com la construcció bio-base influeix en el comportament. Primatologia → Etologia i conducta humana. Ecologia humana → Interacció entre ser humà i medi. Adaptacions fisiològiques. 2.Antropologia arqueològica ➢ Reproducció d’una cultura antiga a través del material que s’aconsegueix trobar. ➢ Etnologia de comunitats desaparegudes i la llum que pot aportar a fenòmens actuals. ➢ Permet anar a èpoques pre-textuals. ➢ És una disciplina molt important en relació a altres disciplines: història, la química, geologia, paleontologia, etc. 3.Antropologia lingüística ❖ El llenguatge que no la comunicació en sentit ampli, és un signe identitari – d’identificació – del ser humà. 15 PWP Nº2/TEMA2 → Una cultura? La diversitat semàntica del terme polisèmia i altres debats. 21/02/2020 DEFINICIONS DE CULTURA “La cultura és aquell complex que inclou creença, art, llei, moral, costum i altres capacitats i hàbits adquirits per l’home com a membre d’una societat” (Tylor 181, pag 1. A: Llovera 1999 pag.13) https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/para-que-sirve-la-cultura/228593 https://www.youtube.com/whatch?v=Ok0_JKeX_Ms (min 16) (Segons Kottak, Antropòleg d’EEUU) “La cultura és: -Apresa -Compartida -Simbòlica -Crea una forma d’atendre a la “natura” -Ho avarca tot -Està integrada -Pot ser adaptant o inadaptant (funcional o disfuncional)” -Afegeixo: Dinàmica, creativa, autopoètica, interactiva. SISTEMA VS INDIVIDU INDIVIDU Individu: Relacions socials. Sistema: Cultura, societat, estructura social. 16 • És qui conforma el sistema, per tant: -Atén a unes formes de funcionament. -Atén a regles socials (més o menys formals) -Ha de respondre a les accions d’altres individus. CULTURA *La cultura és el marc relacional on succeeix la vida social però no marca absolutament com cal fer ni que cal fer. La cultura ideal → El que diem que s’ha de fer, el propi de la cultura. La cultura real → El que veritablement fem. ¿Quina seria, per tant, una de les tasques de l’antropòleg? TEORIA DE LA PRÀCTICA (Ortner, 1984) ELS INDIVIDUS DINS LA SOCIETAT TENEN: AQUESTS CULTURALMENT S’ASSOCIEN A ASPECTES CULTURALS: -Motivacions -Intencions -Graus de poder i influència -Edat -Gènere -Etnicitat -Tipus d’estructura social, etc. ANTROPÒLEGS SENSE CULTURA? – Definició Institut Català d’antropologia n.19 – Josep Martí i Pérez. Cultura: • Paraula polisèmica • De vegades fins i tot contradictòria • Us quotidià però entès per cada persona i en cada context de forma diferent EQUIVALÈNCIA CULTURA/SOCIETAT Una societat conté, en si mateixa diverses identitats culturals i fins i tot les que “defineixen una societat” no es poden prendre al peu de la lletra. CULTURA I IDENTITAT CULTURAL ➢ Cultura el que vivim dia a dia i identitat cultural és construïda políticament. ➢ Cal diferenciar els trets culturals de cadascú i la identificació amb una cultura concreta. La cultura és compartida. 17 ➢ “Cultural identity is what is most meaningful to most people” (Huntington) “La identidad cultural es lo más significativo para la mayoría de las personas” ➢ Cultura: El que vivim quotidianament ➢ Identitat cultural: És produeix i acostuma a estar dirigida políticament. “EL PODER ESPERONA ASPECTES CULTURALS QUE INTERESSEN PER LA CONTINUÏTAT DEL SISTEMA” ETNO-CRÀCIA (ETNO/GOVERN) Govern dels aspectes “etnos” de la comunitat. La cultura comporta compartir un seguit de significats i de relacions (entramat) que ens permet detectar-los i que expressem tot sovint en forma de “cultura” -Cultura del lleure. -Cultura de la droga. -Cultura New Age. -Etc. Però això no ens impedeix tenir una identitat cultural més ampla. Compartim universos culturals. En definitiva pels aspectes més “etnogràfics” reconeixem la nostra cultura Com diu l’autor del text, el problema està en quan aquesta “normalitat diferencial” que comporta una “rellevància social” s’identifiqui en termes de “etnocràcia cultural” com a posició més rígida i limitant. L’ABSURD CULTURAL  La cultura com una entitat supraobjectiva  Externa a l’individu  Anorreadora de l’individu (que sotmet).  El contrast i assimilació entre cultural i tradició. Qui crea la cultura? Pot arribar a esdevenir una “tirania cultural”. 20 • També la que deixa les dones a segon pla: -Grècia de Plató i Aristòtil: La dona té la categoria d’esclau. -Plató però les considera de la mateixa natura que l’home i per tant, creu que té els mateixos drets laborals. D’ALTRA BANDA... ❖ Som éssers vius que compartim característiques biològiques amb els animals. ❖ Som éssers en estreta relació amb el medi que ens envolta. ❖ La vida cultural està vinculada totalment amb la natura i l’adaptació a aquesta. • Hem de menjar: la cultura diu quan, on i com. • Hem de dormir • Hem de buscar recursos per sobreviure. • Ens hem de reproduïr A través de la cultura ordenem els aspectes biològics: • Cura de malalties • Organització laboral • Relacions socials. El fet de tenir les capacitats que suposa la cultura ens ha facilitat avenços teconològics que també han influït en la biologia Per la capacitat d’adaptació al medi, posseïm característiques biològiques, físiques, genètiques determinades. 21 EXISTEIXEN LES RACES? QUÈ EN DIEU? ✓ Hi ha diversitat genètica en l’espècie humana, però no races. ✓ Hi ha poblacions amb nombroses còpies de gen de la a-amilas a i altres en què hi ha molt poques. (Enzim del pàncrees i la saliva té a veure amb l’elaboració de glucosa i altres substàncies) ✓ Els Inuïts toleren el fred millor que altres éssers humans i compten amb unes desaturases que els permeten alimentar-se amb una dieta exclusivament carnívora sense que això els causi problemes que provocaria a altres éssers humans. ✓ Els pigmeus africans presenten variants genètiques relacionades amb el sistema immunitari. Una mutació en el gen PDE10A – que codifica un fosfodiesterasa – permet als Bajau Iaut (als anomenats <<nòmades de la mar>>) romandre submergits en apnea fins a tretze minuts. ✓ La major part d’europeus i descendents d’europeus, així com els membres d’altres grups humans a l’Àfrica, la península Aràbiga i el subcontinent Indi retenen en l’edat adulta la capacitat per digerir la lactosa de la llet. ✓ Els tibetans tenen menor concentració sanguínia d’hemoglobina i una major densitat de capil·lars. Tots dos trets semblen tenir base genètica. ✓ Als pobles d’Àfrica occidental que parlen llengües kwa l’anèmia falciforme és molt més prevalent que en altres africans. ✓ Aquests trets que caracteritzen les poblacions humanes no tenen correspondència amb el color de pell. ✓ Ni les diferencies en el color de la pell es corresponen amb molts altres trets que també varien segons altres patrons i per efecte de diverses pressions selectives. 22 DUALISME: NATURALESA I CULTURA SUBRACES CAUCÀSIQUES EUROPEES Teutònics (Noruega, Suècia) Alpins (Austríacs, Alemanys) Mediterranis (Itàlia, Grècia, Espanya) Negroid (Home negre) Caucasoid (Home blanc, ros, amb ulls blaus) Mongoloid (Xines) Australoid (Home negre, amb barba) RACISME CIENTÍFIC ➢ Determinisme biològic i darwinisme. ➢ Intenta justificar les relacions desiguals i de dominació a través de la relació trets biològics/comportament i personalitat. ➢ Identitat comuna per a cada raça i característiques pròpies de cada una. (5 races) ➢ Va permetre la generació de estereotips en relació a cada categoria sense cap fonament. Naturalesa. Paradigma naturalista. Raça Sexe Instint Conceptes fonamentats en la biologia. L'herència genètica. SOLEM UTILITZAR PER PARLAR DE DIFERÈNCIES INTER-INDIVIDUALS. Cultura. Paradigma culturalista. Ètnia Gènere Conducta Conceptes fonamentals en la natura social del ser humà. SOLEM UTILITZAR-HO PER PARLAR DE DIFERENCIES INTRA-GRUPALS 25 • L’antropologia ha permès reflectir com el sexe no determina l’ocupació de la persona en la societat. Tampoc el comportament. • Cada cultura te la pròpia diferenciació de les funcions. Sembla molt general que es divideixi entre persones del sexe femení/sexe masculí però hi ha algunes cultures en les que, la diferència de gènere no es el més significatiu de l’ordre social. LA IDENTITAT CULTURAL Text de FRIGOLE La identitat cultural d’un poble depèn de tres factors: ➢ Històric. ➢ Lingüístic. (Hi ha molts exemples d’organitzacions socials que aquest no es dona). ➢ Psicològic. (Anta Diop citat a: Stolcke 2003) EXPLICAR LA DIVERSITAT CULTURAL: TIPOLOGIES Com es genera la diversitat cultural? Teoria difusionista que no es sosté. També hi ha la evolutiva, que creu que hi ha la diversitat perquè anem per etapes evolutives com Morgan, però el Neoevolucionisme no manté tant aquesta filosofia, no tots hem de fer els mateixos estadis o etapes evolutives. L’evolució explica perquè som diferents, i també ho explica la trobada entre cultures (procés d’aculturació) variem ens fem diversos, perquè ens barregem entre nosaltres, les nostres maneres de pensar, actuar, d’entre el món, genèticament. Tipologia evolutiva Glezerman (sociòleg) afirma que a la humanitat hi ha:  2,000 nacions, pobles i tribus. Considera que l’evolució dels grups està en diferents fases. Algunes encara com a tribus. Des de l’evolució cultural veuríem: Tipologia basada en el procés d’aculturació  Afirma Frigolé (1995) “aculturació designa en un sentit general els fenòmens resultants dels contactes directes i prolongats entre dues cultures diferents i que impliquen la modificació o la transformació d’una o de totes dues cultures.” 26  Per l’aculturació s’acostumen a donar les següents característiques: Una de les dues societats/cultures és dominant des del punt de vista polític, tecnològic, cultural, militar, etc.*  Existeixen graus d’aculturació: GRAUS ACULTURACIÓ Assimilació → Adopció i fusió d’elements d’una cultura en una altra Desculturació → Declivi o desaparició d’una cultura tradicional. Nativisme → Moviments de regeneració o de tornada als orígens després de crisis d’identitat viscudes per la imposició d’altres cultures. Sincretismes → Síntesi de dues cultures diferents que experimenten una reinterpretació. Transculturació → Procés de declivi o pèrdua d’elements culturals fins l’assumpció de la nova. EXERCICI CLASSE: GRAUS ACULTURACIÓ ¿HO VEIEM AL NOSTRE VOLTANT? Assimilació Adopció i fusió d’elements d’una cultura en una altra Halloween. Desculturació Declivi o desaparició d’una cultura tradicional. Quan els espanyols van arribar a les Amèriques, els indígenes, més tard, van tenir un procés de deculturació, en el qual van deixar de banda molts dels seus costums i adaptats a la cultura dels espanyols. Nativisme Moviments de regeneració o de tornada als orígens després de crisis d’identitat viscudes per la imposició d’altres cultures. Quan una persona marroquina es treu el vel, i al cap del temps en torna a portar. Sincretismes Síntesi de dues cultures diferents que experimenten una reinterpretació. Nadal, Sant Joan. Transculturació Procés de declivi o pèrdua d’elements culturals fins l’assumpció de la nova. La manera de parlar la llengua espanyola a l'àrea de rioplatense (america llatina) va ser lleugerament modificada del gran afluent Assimilació Desculturació Nativisme Sincretismes Transculturació 27 de les persones d'Itàlia i Espanya que van arribar. IMPACTE DEL COLONIALISME EUROPEU A AMÈRICA LLATINA L’antropòleg brasiler Darcy Ribeiro proposa una nomenclatura diferent per Amèrica Llatina i els efectes de la colonització: • Pobles testimonials. • Pobles nous. • Pobles trasplantats. • Pobles emergents. TIPOLOGIES PER DARCY RIBEIRO A AMÈRICA LLATINA Pobles testimonials: Resultat del xoc entre conqueridors i antigues cultures com la maia, asteca o inca. Mai no hi va haver una síntesi viable entre els dos pobles. Pobles nous: Creació de noves realitats de la unió entre blancs/negres esclaus/nadius. Que treballaven ja sigui terra, mines, forestal... Sorgeix una cultura nova. Molt projectats al futur. Pobles trasplantats: Translació de la realitat d’un poble a un altre poble eliminant el poble original: com EE UU i el Canadà. També ho seria Austràlia i Nova Zelanda. Pobles emergents: Poblacions indígenes que ressorgeixen dels pobles testimoni. Amb sentit identitari i que cerquen reconeixement i autonomia nacional *Curiós el cas d’Argentina i Uruguai que essent pobles nous, per l’allau de migració europea sobretot i americana, han acabat essent POBLES TRASPLANTATS* 30 -S’utilitza perquè s’ha comprovat que certs grups s’organitzen de manera molt semblant a la prehistòrica. Comparació entre pobles actuals i prehistòria. EXPOSICIÓ “EVOLUCIÓ EN CLAU DE GÈNERE” Exposició: Dirigida per Margarita Sánchez Romero. Antropòloga i professora Titular del Departament De prehistòria i arqueologia de la Universitat de Granada. Xerrada: QÜESTIONANT DISCURSOS DEL PASSAT. ✓ Està enfocada des d’aquesta última perspectiva neoevolucionista. ✓ Presenta una imatge que vol ser més fidel a la realitat. No en clau androcèntrica. ✓ Recuperen peces i materials no estudiats fins al moment per intentar ser més fidel. ✓ Introdueix la categoria de “activitats estructurals” com més importants que les peculiars de cada època. ✓ L’arqueologia es desenvolupa a la segona meitat del segle XIX i adopta les categories, estereotips i prejudicis de l’època. ✓ En ciències socials s’explica allò que decidim explicar. Hi ha una decisió intencional basada en els criteris de cada moment històric. Aquesta decisió crea un discurs concret. ✓ Elecció –ideologia –justificació. Grups socials com la dona, la infància i altres, queden invisibilitats. -Ha passat per tot el procés, persona formada amb la seva línia d’estudi. Reedició de materials i saber que passa. -Hi hagut molts aspectes socials abandonats. Visió d’estudi molt carregada -Venim d’una societat que les dones no podien anar soles (S.XIX), els hi deien amb qui es casarien… ¿Que es el que ha passat? -Actualment hem pogut fer un pas més d’igualtat. -Les cultures pre-històriques eren molt més igualitàries que actualment. (A través d’haver-ho estudiat mirant endarrere) -Pretén ser mes fidel a la realitat, estratègies per a ser el mes objectiu possible. 31 Activitat estiu → Forma part de l’estructura de funcionament. Darrere sempre hi ha la ideologia i la justificació en que es presenta . ¿Què intenta..? Recuperar el que tenim en un racó (incloure elements…) ELS AMANTS DE MODENA (jaciment) Va sortir a les revistes de difusió Proves: Dos homes (amants) “S’ha difós” S. quan: homo sexualitat prohibida QUÈ S’INTENTA AMB AQUEST TIPUS DE TREBALL? Complementar el treball d’altres estudiosos: Mostrar els biaixos. Esser disruptiu si cal: Incloure elements exclosos. Trencar amb els discursos estereotipats. SIMBOLOGIA: VENUS • Venus simbolitza en la cultura greco-romana el sexe femení. • Simbolitzen el amor i la bellesa. • Dues característiques atribuïdes a la dona. • Durant anys. A qualsevol figura de dona se l’ha anomenat “Venus”. VENUS DE WILLENDORF I LA CENSURA  Entre 38000 i 35000 A. Abans de la nostra era. Estàtua paleolítica trobada a Alemanya.  Tildat de forma estàndard de “pornogràfica peligrosa” Arriba fins el Museu d’història Natural de Viena: It’s ancient art. No porn. -Simbologia de bellesa i sensualitat. -És posa en valor la bellesa quan parlem de Venus. -Molt important el llenguatge 32 VENUS DE WILLEN DORF -Van penjar-ho al fase i els van treure. -El cos de l’home, el deixa i el de la dona el rebutja. LA DAMA DE BAZA -Necròpolis de Baza (nord de Granada) descoberta estàtua d’una dona Ibera en una necròpolis. -En el lloc central a partir del qual s’articula, amb armes al voltant. Aleshores es dedueix que és “la dona de..” “La germana...” “La mare...” -En molts sepulcres ibers apareixen dues figures (home /dona) però es mostra la de l’home com a central. VENUS DE MARFIL L'estatueta, esculpida en Ivori d'un mamut femella, ha estat batejada, com mana la tradició, amb el nom de Venus. Amb una alçada d'uns 6 centímetres, representa el cos d'una dona amb trets sexuals molt exagerats i va ser trobat en una de les coves d'Hohle Fels, per descomptat, a la regió de Sbia d'Alemanya La mida desproporcionada dels òrgans sexuals i la seva naturalesa explícita es podria veure "d'acord amb criteris del segle 21 com la pornografia gairebé fregant", escriu Paul Mellars de Stony Brook University als EUA, en un comentari publicat en el mateix nombre de Revista Nature. Però els extrems de la prehistòria han d'haver estat molt diferents. Segons alguns experts, la deformació de personatges femenins es deu a una possible intenció de reflectir la fertilitat, igual que els símbols d'OS tallats de fal·lus tallats en OS van aparèixer al mateix temps. Per a altres, eren objectes xamànics utilitzats en rituals 35 PWP Nº5/TEMA 4 → L’antropologia. Una ciència social? 25/03/2020 TRADICIONS EN LA HISTÒRIA DE L’ANTROPOLOGIA • L’antropologia científica: descripció i explicació dels fenòmens. • L’antropologia humanística: que s’ocupa de la interpretació de les cultures i els seus significats culturals. No es una ciència de la naturalesa, sinó una ciència social, i com a tal a desenvolupat una sèrie de teories i metodologies, que permeten arribar a conclusions tot i la dificultat que suposa, quan el subjecte i el objecte son la mateixa realitat (humans estudiant a humans) i això genera una subjectivitat. ¿CIENTÍFIC? ¿ QUÈ VOL DIR CIENTÍFIC? Com coneixeu el món? Com aprenem? -Creences adquirides del nucli. -Fonts de prestigi, avui en dia Influencers. -Intuïció, experiència acumulada i et fa adquirir coneixement. -La raó (Regles rigoroses de pensament) -Observació Existeix la realitat tal com és o la creem amb la nostra manera d’explicar el món? 36 CORRENTS TEORIQUES, visió positivista: el món es un tot i tenim tècniques per a coneixe’l, i d’altres diuen que el món es crea dia a dia que es una visió mes interpretacionistes. Es pot explicar igual el món físic que el món dels homes (la cultura)? Però i la etologia animal? Aquesta tindria un patró immòbil? No sembla un camí sense sortida? LA RECERCA CIENTÍFICA ➢ Observació sistemàtica dels fets empírics. (Ordenat i planificat) ➢ Observació empírica + raonament construeix un cos estructurat de coneixements: LLEIS: Regularitats confirmades empíricament. Figura 1. Quadre resum de les maneres de conèixer i dels tipus de coneixement. ❖ La recerca científica es una síntesi entre l’ús de la raó i les observacions empíriques amb algunes contribucions d’altres maneres de conèixer. Àudio → Quines són les meves creences per evitar que puguin influir alhora de fer un disseny d’investigació. QUÈ VOL DIR CIENTÍFICA? Sierra Bravo ho descriu: “Conjunto sistemático de conocimientos sobre la realidad observable, obtenidos mediante el método de investigación científico”. (Sierra Bravo citat per A.Téllez) Supòsits: • En la realitat hi ha regularitats. • Aquestes són accessibles al coneixement humà. En ciències socials i també en la psicologia hi ha interès en respectar aquesta realitat: La recerca dels “arquetipos” de Jung: “Patrones de imágenes y símbolos recurrentes que aparecen bajo diferentes formas en todas las culturas” “contenidos del inconsciente colectivo. Tipos arcaicos, primitivos”. MANERES DE CONEIXER TIPUS DE CONEIXEMENT - Creences adquirides - Fonts de prestigi - Intuïció - Ús de la raó - Observació empírica (*Totes són recerca científica*) - Màgia - Tecnologia - Filosofia/ lògica/ matemàtiques - Ciència 37 Estructuralisme: Tota organització social té una estructura que condicionen i ordenen aquest sistema. El llenguatge és una de les principals eines d’ordenació. Lévy-strauss volia dibuixar les estructures de la ment humana. Però, veritablement podem trobar aquestes regularitats en les ciències socials? *Per anomenar-se científica una recerca ha de permetre “comprendre” el fenomen* 1.Descriure 2.Classificar 3.Explicar 4.Predir 5.Controlar En ciència experimental es controlen les variables. Però és possible controlar-les en ciències humanes? Inhabilita això la investigació social? o A través de les metodologies que aplica l’antropologia, es permet descriure, classificar, explicar, i potser no ens permet tant predir o controlar, però si que es pot arribar a traves de l’acumulació d’observacions a certs coneixements i sabers. L’important es com a futurs científics quan parlem de realitat social, es que s’han d’aplicar una sèrie de metodologies concretes. QUAN CONEIXEM … En ciències experimentals, es treballa per dos principis en la classificació: -Exclusivitat. -Exhaustivitat Això ens permet treballar amb taxonomies. Ex: elements i propietats químiques. Tipus de éssers vius i classificació malalties mentals… CAUSES I PREDICCIÓ  Per conèixer les causes de quelcom, cal tenir les variables controlades.  Quan hi ha múltiples variables és difícil predir i apliquem les teories i coneixements de la probabilitat.  L’acumulació d’observacions també permet fer prediccions. En ciències socials, antropologia arriben a ser molt acurades. FASES DEL MÈTODE CIENTÍFIC ✓ Unitat lògica de recerca. Mètode + Diversitat de tècniques en les que aplicar aquesta lògica de recerca. Principi de simplicitat: entre dues o mes teories que encaixen, cal quedar-se amb la més simple en quan la que incorpora menys elements: Relacions limitades: les relacions hauran de ser del mateix domini 40  Però al voler comparar, no estem ja manipulant dades? Hi ha el perill. El mètode comparatiu es fa servir per trobar les diverses configuracions que puguin ser la causa d’un fenomen particular. (ex. pp. 30 Llobera 1999)  Les hipòtesi generades però, no es poden sotmetre a control. QUÈ PASSA ALESHORES? EN QUINES CATEGORIES TROBEM ELS ESTUDIS ANTROPOLÒGICS? ≈ Estudis en profunditat de pocs casos (5 màxim) ≈ Estudis que pertanyen a l’anàlisi estadística transnacional o transcultural. Que pot arribar als estats o cultures categoritzades. (basats en estudis etnogràfics en temps i lloc concret). ≈ Avui ens donen suport les tecnologies i internet LLOBERA CONCLOU • “Encara que el mètode històric-comparatiu no es tan fiable com l’experimental, és l’únic amb el qual les ciències socials poden comptar”! Que no cunda el pánico!! • Hi ha alternatives... Stuart Mill ja es va preocupar per aquesta dificultat i ofereix alternatives: -Mètode de concordances: sobretot per l’estudi d’un fenomen concret i ubicat. Molt sovint un sol cas. Per trobar causes fonamentals. (si hi ha una causa amagada...) -Mètode de diferència: contrast entre dos grups de casos. Mes poderós i fiable que l’anterior. Pot ser complementari de l’anterior. MÈTODE DE CONCORDANCES 1r CAS 2n CAS 3r CAS 4rt CAS Generalització ANTECEDENTS Comercialització ràpida agricultura + + + + + Camperols sense terra + - + + Classe mitjana camperola forta + + + - Tradicionalisme + + - + CONSEQÜENT Revolta camperola + + + + MÈTODE DE DIFERÈNCIES 1r CAS 2n CAS 3r CAS 4rt CAS Generalització ANTECEDENTS Comercialització ràpida agricultura - - - - - Camperols sense terra + + - + Classe mitjana camperola forta - + + + Tradicionalisme + - + + 41 CONSEQÜENT Revolta camperola - - - - PROPOSTES COMPARATIVES I HISTÒRIQUES SEGONS TILLY 1.La individualitzadora 2.La generalitzadora o de trobada de variacions 3.La inclusiva o àmplia 4.La universalitzadora. Combinació de dues dimensions: Decisió de si cal destacar allò més particular de cada cas o allò més general. Nombre o representativitat (nº de casos i fenòmens estudiats). OPCIONS DEL MÈTODE SEGONS TILLY -La individualitzadora → Allò de particular del cas que s’estudia -La generalitzadora o de trobada de variacions → Principi de variació d’un caràcter o intensitat del mateix en comparació amb altres exemples. -La inclusiva o àmplia → Busca situar els fenòmens donats en diversos casos en el lloc que ocupen del sistema i veure similituds i diferències. -La universalitzadora → Allò més comú en tots els exemples estudiats. EN EL MÈTODE HISTÒRIC COMPARATIU ES IMPORTANT SABER FER LA CLASSIFICACIÓ DELS CASOS QUE COMPAREM RISCS: ➢ Estretor de mires per manca de recerca suficient. ➢ Classificació errònia. Creació de falses categories. ➢ Postures teòriques rígides. ➢ Manca de limitació conceptual (categories poc definides) LLOBERA (1999) I LES DIFICULTATS DE DEFINIR L’ANTROPOLOGIA CIENTÍFICA ❖ Abandó de la pretensió de desenvolupar “una ciència natural de la societat” (com deia Radcliffe-Brown) o “una teoria científica de la cultura” (com Malinowski). 42 ❖ L’antropologia social i cultural ha anat cedint cap a interessos etnogràfics concrets. ❖ Poc interès per les literatures de disciplines afins: psicologia, biologia... ❖ Més especialitzats en la filosofia postmoderna i anàlisi de fenòmens actuals: globalització, feminisme. ❖ Segons Llobera (1999) cal una “ciència unifica del homes”. ❖ Amb una teoria integradora, amb un marc que els permetés posar-se d’acord. ❖ Unificant i superant els “ismes” anteriors: marxisme, funcionalisme, estructuralisme... ❖ Trencar amb les limitacions d’un sol mètode de treball. Avui cal fer servir tot el que aquesta i altres disciplines han posat a l’abast. PER ACABAR PERÒ, COM DIUEN ALGUNS ANTROÒLEGS/GUES, LA IN-CLUSIÓ • Gusavo Bueno deia l’any 1987: “La “Antropologia” no es una ciencia positiva. En tanto en cuanto es realmente la interferencia de diversos campos científicos, la “Antropología” designará el conjunto de consideracions, ya no científicas sino filosóficas, que pueda construirse sobre los resultados de esos campos científicos (“antropologia filosófica”). 45 FUNCIONALISME Funcionalisme → Funció Social Relació dels fets socials, la societat com un tot integrat. Funcions interdependents → És a dir el coneixement científic sempre es acumulatiu, corrector, ampliador, i rectificador. Vol dir que si havia coses en el funcionalisme que son inexactes, les següents generacions el que fan es millorar-ho, ampliar-ho i corregir- ho. Emile Durheim → Pare del funcionalisme. Té estudis de les religions i va fer un gran estudi de com les religions a cada zona d’Europa han organitzat una forma de societat diferent, com per exemple als països del Nord que són anglosaxons són molt més lluitadors en el seu dia a dia i competitius perquè la seva religió els demana la excel·lència en la vida terrenal, en canvi els països de caire cristià que tenen el perdó, no tenen tant aquesta competitivitat perquè la seva religió no els hi demana. -Organisme: Diu Durkheim, que abans hi havia moviment social que diu que funciona com un cos (Està demostrada) ? WTF ? CLAU 46 FUNCIONALISME EN L’ANTROPOLOGIA: *El funcionalisme diu: una societat ben integrada ha de tenir tots els seus membres ben acordats i funcionant alhora. (Rosana Guber 1991) • Realització de treball de camp com a recollida exhaustiva i sistemàtica de dades per establir la funció de pràctiques i conceptes de la vida social. (Enfoc científic empirista). • Recollida de dades de primera mà (Enfoc naturalista). • Recerca de la lògica interna com a una totalitat autònoma i integrada. El representat del funcionalisme MALINOWSKY. -El funcionalisme posa en valor que cada cultura es un tot integral i funcional. De fet, es deia que si es buscava mal ambient en la societat es que no era funcional. -El que ha de fer la societat es analitzar quin problema hi ha pel fet de que aquestes persones es revolucionin, perquè la revolució era quelcom normal. Avui en dia les persones que ens dediquem al món social, no estem gaire d’acord amb aquesta idea, el món es fa directament, es a dir, el conflicte no es negatiu, es una forma de creixement, de discussió per arribar a noves enteses que siguin millor per a tothom. -El funcionalisme no, aquest pensava que tot anés be, que si anava malament era una malaltia. Encara avui, molts polítics i grups socials quan hi ha una manifestació més aviat ho viuen des d’aquest punt de vista funcionalista. No hi ha aquesta integració de la naturalitat (que la discussió no es negativa) (Estudis de Malinowski) Vídeo d’un estudi del llibre el pacifico occidental (procés de cura) → Diversos pobles arrisquen la vida per portar petxines. A través d’una observació que fa arribar a entendre la lògica de com aquell que diu, perdre la vida per anar o portar unes “petxines” 47 Condicions per una antropologia funcional: *Residencia perllongada* *Profusió de dades* *Per entendre perquè volem aquesta recollida de dades és perquè volem entendre el funcionament i per tant necessito recollir exhaustivament i sistemàticament com funciona una societat per entendre-la. Això s’ha de fer amb persones que coneguin el món social i sàpiguen observar. Per tant, ho han de fer els professionals.* Escala microanalítica. A l’hora de recercar, la lògica interna d’aquell grup (autònom i integrat) -Descripció final de la comunitat com a totalitat integrada i funcional -Perspectiva científica en quant a generadora de coneixements que havien de poder ser extrapolables, comparables. Els permetrà tenir una visió més científica i objectiva de la realitat. -Immersió total en el territori per suplir les deficiències que pot generar la pròpia mirada de l’observador (naixement del concepte èmic). Al contrari del punt de vista ètic dels positivistes que advocaven per mantenir distància. Immersió total en el territori perquè ell diu “jo observaré però ho hauré de fer des del meu punt de vista ètic”. Estem doncs davant una “bifurcació” científica. En el sentit de que aquesta metodologia, EMIC o ÈTIC marca la diferencia que converteix en dues disciplines que es la SOCIOLOGIA i L’ANTROPOLOGIA. Sociologia → Més ètic → Més macro analítica → Tècniques més quantitatives. Antropologia → Més èmic → Més micro analítica → Tècniques més qualitatives. En Treball Social treballem tant amb ÈMIC com ÈTIC. A mi m’interessa tant quantes persones tenen problemes de toxicomanies al barri on jo treballo. Com m’interessa saber com viuen aquestes famílies que tenen fills o persones amb problemes de drogodependència. L’antropologia estarà molt present en la nostra professió. Una de les funcions del treballador social es entendre com viuen, com pateixen les persones i intentar donar solucions òptiques. Per això hem de tenir aquesta visió antropològica. 50 POST ESTRUCTURALISME -LA IMPORTÀNCIA DEL SIGNES I LA INTERPRETACIÓ D’ACORD A L’ESTRUCTURA DELS MATEIXOS. - IMPORTÀNCIA DE LA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A EIX VERTEBRADOR I DOTAT DE SIGNIFICATS EN LA SOCIETAT. Son pensadors que s’han mogut entre totes les àrees i continua relació. •Foucault. Legitimació d’estructures de poder disciplinari, va estudiar les institucions total i les diferents formes d’exercir el poder disciplinari sobre les persones, té un llibre “Viajar y Castigar” on parla de les formes de control.. Significants imposats en els models. •Chomsky: El representant més important de la NOVA lingüística transformacional. Estructures profundes del llenguatge i que ens constitueixen ja que ens comuniquem a través del llenguatge. •Derrida. Treballa sobre la “deconstrucció” filosòfica. Deconstrucció de texts que tenim assumits de pensadors i la diferència: un sentit que no existeix en si mateix. I proposa construir els pensaments per a desconstruir-lo i veure com ha afectat, no es que vagi en contra, ni que vulgui fer una teoria nova, simplement proposa no acceptar amb que donem per fet. •Barthes. La mort de l’autor/grado 0 de la escritura. El text, el significat, passa per damunt de l’autor. Expressa el temps, la història, el context. Ell desapareix. Parla de la mort de l’autor fent referència a quan un text queda escrit aquest text més enllà de les anècdotes que explica, ja que expressen una historia, un context i un temps. També parla del GRADO 0 de l’escriptura perquè fa un anàlisis literari però sense basar-ho amb els autors sinó amb l’evolució de la literatura i del temps (relacionat amb el seu context) 51 •Julieta Kristeva . Psicoanalista(integradora corrents anteriors i enfoc de la semiòtica – llenguatge- com una forma dinàmica i transgressora. A través del llenguatge trenquem molts motlles socials. EX: Creació de vocabulari en l’adolescència com el grup d’iguals generen paraules que no son compartides pel grup d’adults i tenen aquesta força transgressora i que generen la cultura d’una generació. Va ser una autora criticada. •Lacan. Psicoanalista Concepte sutura. O limitació que genera el que “ja significa”. Un dels més importants del psicoanàlisis el proposa una forma de poder desfer aquestes SUTURES que LIMITEN el personalment i l’acció humana. MARXISME Materialisme històric: ❖ Diem materialisme perquè ell diu que el motor de la història amb el qual es mou tot, és l’ECONOMIA. Ell parlava d’una infraestructura social i d’una super estructura, i comenta que el que dòna per a tot el demès es aquesta infraestructura que es l’ECONOMIA. ❖ És la teoria que ha donat peu a moviments ideològics, a partir polítics i a tota una filosofia mitologitzada, més enllà de la teoria, que a demès es confrontada/ oposada al capitalisme. – Infraestructura social: Motor de la història, la economia. Les formes de producció constitueixen en cada moment històric una forma de relació. – Superestructura social: Tots els factors que envolten les relacions socials/producció: art, religió, dret i moral, filosofia... En el MARXISME continuem estant en aquesta sociologia més positivista, en que lo social es un tot que marca el ser humà. Aquests segons (superestructura social), influïts per la infraestructura. “No es la conciencia de los hombres la que determina la realidad. Por el contrario la realidad social es la que determina su conciencia." (Marx, "Contribución a la crítica de la economía política" Prefacio. Pág.. 153). 52 ORÍGENS FILOSÒFICS (HEGEL: IDEALISTA-DIALÈCTICA) • Tesis: Capitalisme • Antítesis: Proletariat • Síntesi: Sociedad Comunista/Socialista MARX Té els seus orígens filosòfics amb la dialèctica de HEGEL. Dialèctica vol dir que apareix una forma de pensar, que aquest genera immediatament al seu contrari i d’aquestes dues creacions (molt dualista) hi ha una tercera síntesis, d’aquesta tesis que genera una antítesis surt una síntesi.  La lluita de classes està en la base de la societat per la desigual distribució de bens i de poder. Marx diu → Amb unes altres paraules que la lluita de classes es la base de la societat i el que mou tots els períodes socials.  Idea predeterminista: D’alguna manera podríem dir que era una mica evolucionista, en el sentit que ell parla d’uns estadis històrics inevitables i la lluitat de classes ha de portar inevitablement al socialisme: Passem per aquestes etapes → Sociedad antigua- sociedad feudal- sociedad capitalista FINALMENT DESEMBOCAREM A LA SOCIETAT SOCIO-COMUNISTA O SOCIALISTA.  Visió determinista avui superada. Ell feia una visió molt sociocèntrica. No podem dir que hi hagi una unitat i una única forma d’evolució. Per tant, és reduccionista.  L'individu en mans d’un tot social que li és imposada e inevitable. Visió sociològica. Una visió des d’aquesta sociologia general més genèrica.  Comprensió de la realitat com una matèria dinàmica (la força de treball, els sistemes de producció que són el que fan moure el món).  La consciència de classe com a motor de canvi. Comencem a utilitzar un llenguatge d’una manera més popular, gràcies a la teoria marista. I forma part avui en dia del nostre vocabulari i forma d’entendre el món. D’alguna manera, ens ha constituït.  Aquesta manera de pensar com a “lluita de classe” i el valor de la força de treball encara és vigent i avui en dia, moltes institucions la tenen en el seu “adn” ideològic. 55 EL INTERACCIONISME/INTERPRETACIONISME DES DE L’ANTROPOLOGIA. -Per aprendre a interpretar de la font cal interactuar amb aquesta o bé fiar-nos de les interpretacions alienes. -Cal tècniques per evitar les visions etno i socio-cèntriques: participació i empatia. -La perspectiva dels participants i la seva habilitat per captar el paper dels altres (empatia) són centrals en la formulació de la teoria. -Allò que es conclogui ha de ser verificat i acceptat pels informants com a vàlid. CONSTRUCCIONISME ❖ Contraposada a la tradició “objectivista”. ❖ La realitat no la copsem directament. ❖ Es construïda per la nostra ment amb les seves possibilitats i limitacions (socials, biològiques, culturals, individuals). La imatge que en tenim és aquella que la ment pot crear. ➢ Aquesta visió té una implicació important i és la pro-activitat del ser humà davant la realitat. No hi ha reactivitat sinó pro-activitat (procès constructiu). TEORIA DE SISTEMES  Posa en èmfasi que existeix una realitat on hi ha un sistema de relació (un tot en relació).  Tracta de trencar el dualisme (freqüent en les ciències socials): no hem de crear categories binàries si no deixar el sistema obert per observar les relacions.  Els sistemes naturals son complexes i estan en relació dinàmica (exemple del ecosistema). En la societat passa igual.  A diferencia de com es definit pel funcionalisme, en la teoria de sistemes hi ha feedback i retroalimentació constant.  Cada sistema s’ha d’estudiar en si mateix. No podem cercar una representació general ja que es la complexitat de cada un dels sistemes el que cal estudiar.  En antropologia Bateson (marit de Margaret Mead) n’és un dels representants. 56 TEORIA DE SISTEMES PARADIGMA POSITIVISTA/OBJECTIVITSTA PARADIGMA INTERPRETACIONISTA/HERMENÈUTIC Funcionalisme Interaccionisme Simbòlic Estructuralisme Constructivisme Marxisme Etnometodologia 57 PWP Nº7/TEMA 6→ Autors antropologia. Qui és qui? – 22/04/2020 PERSONATGES/AUTORS DE L’ANTROPOLOGIA TRENDIG TOPIC MARCEL MAUUS CLIFFORD GEERTZ País | Data de naixement i mort. Corrent teórica en la qual semmarca. Principals línies d'estudi. (paisos, Interessos) Obres principals. Altres CLIFFORD GEERTZ EEUU 1926-2006 Antropología Simbólica La descripció densa Tot que a ell no li agrada que l'etiquetin en teories, Creía que no es podía fer, el que calia eran situ Estudi de comportament, context | significació que te per a les persones | comunitat tot alló que realitzen (descripció densa) a través de les concepcion sImbóliques que els permet comunicar-ho. Métode etnográfic: tres pilars: observació en profunditat, registre ¡ análii La interpretación de las culturas 1973 Elantropologo como autor 1989 Indonesia i Marroc Els més antics... INES James G Morgan. Frazer. Edward. B. Y ioJa NEO 60 LEWIS H MORGAN AUTOR 'Nom | cognoms. LEWIS H MORGAN Pais | Data de nalxement | mort. 1818-1881 EEUU Tb advocat /antropóleg/etnóleg Corrent teórica en la qual Evolucionisme ¡ biologisme (la biologia marca s'emmarca. la forma de relació social) Defensa la línia matriarcal com a previa a la patriarcal fruit de 'evolució histórica posterior, Principals línies d'estudi. (paísos, — Destaca en els estudis de l'estructura de Interessos) parenti Obres principals Liga de los lroqueses, 1851 Sistemas de consanguinidad y afinidad en la familia humana (1871), Estudi comparativ de més de 139 societats, La Sociedad Primitiva (1877) ell paria de 3 estadis Salvatgisme Ibarbarie/ civiliizació Altres Considerat fundador de l'antropología moderna. Es podría considerar indigenista (defen als indis iroquis de la zona on estudiava y treballava) FRANK BOAS Un nom) comemos: FRANK BOAS País | Data de nalxement i mort. 1858-1942 Nova York EEUU Corrent teórica en la qual Representant de l'escola relativista semmarca. Precursor del particularisme históric. Opositor de l'evolucionisme ¡ el difusionisme Principals línies d'estudi. (paisos, — oposició a les idees del racisme científic,;la Interessos) raga com un concepte biológic ¡ que afirma que el comportament huma es explicable mitjangant característiques biológiques Obres principais Boas, Franz (1911), The Mind of Primitive Man (La mente del hombre primitivo / Cuestiones fundamentales de antropología cultural), Boas, Franz (1964), Race, Language, and Culture (La raza, el lenguaje y la cultura), en Cuestiones fundamentales de la Antropología Cultural. Altres Fundador de la American Anthropologica!. Association | de la revista American. hrs ist 61 JAMES FRAZER man monos: JAMES FRAZER País Data de nalsementimort. ESCOCIA 1854 -1941 Corrent teórica en la qual Antropología cultural. Etnóleg. semmarca, Estudi de les expressions religloses: magia, religió, ciencia, Evolucionista ja que entenien que un periode superava a l'anterior. Mágla-religló-ciéncia Principals línies d'estudi. (paisos, — Investigació descriptiva. Interessos) Interpretació própla. Obres principals. La rama dorada (1890) -va arribar a tenir fins a 12 volumens) un volumen (1922) Totemismo y exogámia (1910) El hombre, Dios y la Inmortalidad (1927). Creación y evolución en cosmogonías primitivas (1935). Altres No surt al camp a treballar. Considerat més com a escriptor que antropoleg la seva obra está molt ben escrita | documentada. Menys coneguts peró grans aportacions... Evans- UL) George dela ETaR Elia Bateson. Ni! TA Ella do 62 65 ENAMORATS DE TOT ALLÒ HUMÀ I SOCIAL O MOLT A PROP DE L’ANTROPOLOGIA EMILE DURKHEIM SIGMOUND FREUD ple Nom | cognoms. País | Data de nalxement | mort. Corrent teórica en la qual semmarca. Principals línies d'estudi. (paisos, interessos) Obres principals. Altres SIGMUND FREUD 1856-1939 Austríac origen Jueu Psicoandlisi neurología psiquiatria el psicoanalisis ¡ analisis sobre processos culturals. cultura com a contrast a natura, Amb Influencia evolucionista teoria de la recapitulació El malestar de la cultura Totem | tabú Psicopatología de la vida quotidiana Intent de fer un estudi científic de la ment. 66 https://abraxasmagazine.word ress.com/2008/01/27/donde-dra cula-era-edipo-ha-devenido/ 67 PWP Nª8/TEMA 6 →Treball de camp i etnografia. (La tasca antropològica) – 05/05/2020 DEFINICIÓ DE TREBALL DE CAMP -És la fase central del procés metodològic global que caracteritza l’Antropologia (Tellez, 2007 p.125. Es allò que distingeix a la disciplina antropològica d’altres disciplines tot i que avui, també sociòlegs, treballadors socials, pedagogs, fan treball de camp. Recordatori... • Els primers informadors eren religiosos, militars, comerciants... Persones que, per motius aliens “al coneixement” havien conviscut amb cultures diferents a la pròpia. • Alguns dels qui hem llegit com a “etnografs” no s’han apropat mai a les cultures de les que parlen (com Marx, Freud, Mauss, etc) • Les primeres expedicions sorgeixen del món botànic/biologia/zoologia.. I quasi per casualitat s’interessen per les cultures humanes (Haddon, Boas, entre d’altres). • L’èxit i l’interès que resulten, fan que cada cop hi hagi més interès pel treball de camp. • Malinowski es qui, per la seva forma de recollida de dades , la inmersió total en la població, el coneixement de la llengua, etc. Es considera el punt de partida pel treball de camp com a mètode científic. CONSOLIDACIÓ DEL TREBALL DE CAMP: 1920 ≈ És valoritza la figura de l'investigador en el terreny no només en l'àmbit professional si no també de forma popular. ≈ Es posa en valor una mirada que superi els etnocentrismes i etnomoralismes provinents d'etapes anteriors amb missioners, militars com a principals informants. ≈ Es posa en valor la necessitat de tenir contacte directe amb els informants per la qual cosa cal viure amb ells, fer anar la LLENGUA del territori i estar-s'hi per tant, un temps considerable (mesos). ≈ Es posa en valor el "rapport" més enllà del feedback com a "establiment de relació de confiança" per arribar a la subjectivitat de l'altre. Quasi com una amistat. ≈ S'estén la idea (M. Mead n'era defensora) que es podia realitzar aquesta tasca sense un domini de la llengua autòctona . El just per no necessitar contínuament intermediaris (idea força criticada per d'altres com Lowie). 70 ➢ B. Malinowski es considerat el fundador de l’etnografia, ja s’havia realitzat anteriorment. ➢ Abans d’ell les dades es recollien a través de missioners, comerciants, informadors desarrelats o en trànsit. ➢ Per Malinowski demana integrar-se en la comunitat: • Participar: observació participant. • Observar: observació no participant. • Interrogar: Entrevistes en profunditat, biografies. ➢ El treball de camp etnogràfic inclou estudis de comunitats considerades tradicionals (banda tribu) però també modernes (joves, bandes urbanes, etc). ➢ L’observació participant és l’eina principal i no es fàcil realitzar-la demana certes capacitats i habilitats així com trets de personalitat: Es clar, que no sempre es fa etnografia en paratges llunyans. També se fa etnografia quotidiana. HABILITATS, CAPACITATS I APTITUDS - Fer una immersió total en la comunitat. - Aprendre la llengua. - Aprendre i participar en costums i formes de fer diferents. - Bona gestió de l'estrès. - Capacitat d’estar en soledat. - Mètode en la recollida de dades. - Establir vincles que permetin el treball, etc. Finalment, l’observació i entrevista va ser el mètode més real ja que la participació, no és sempre possible i desitjable. Normes del mètode etnogràfic segons Malinowski: • Estar ben formats a nivell teòric. • Viure la vida dels nadius. • Aplicar tècniques de recopilació i tractament de dades correctament. • Escriure el diari etnogràfic en el sentit estricte. CLAUDE LÉVI-STRAUSS o Va un pas allà en la recerca de aspectes estructurals i l’abast que aquests tenen en les cultures. o D’alguna manera, també hi ha interpretació. o Es basa en investigacions lingüístiques i semiòtiques. És a dir, te en compte el significat. 71 EXEMPLE ESTRUCTURALISME • Jo mai deixo de comprar un regal per la meva mare. • Mot “COMPRAR” té relació amb els vincles familiars. Amb els costums culturals. Te connotacions emocionals. • Jo sempre he de comprar heroïna sinó em torno boig. • Mot “COMPRAR” és el mateix però es vincula amb “necessitat/malaltia” i amb aspectes emocionals negatius. L’antropòleg en te prou en entendre la paraula COMPRAR? Aquesta està inserida amb una estructura (frase) i dins d’aquesta, se li pot atribuir un significat (semiòtica). El context cultural a més, matisa les significacions. Ex. Has traído la coca? (en un barri conflictiu de qualsevol ciutat). Vamos a masticar coca? (entre camperols de les muntanyes de Colòmbia). GEERTZ  Reforça encara més l’aspecte simbòlic de tot acte cultural. No està tan interessat en els universals, si no en la comprensió profunda del fet cultural.  L'etnografia es converteix en LA INTERPRETACIÓ DE LES CULTURES. VIDEO 2 I 3 – 1950 CLIFFORT GEERTZ https://www.youtube.com/watch?v=uLDa6ihas7s (28 MIN) També sorgeix la preocupació pel llenguatge i la manera d'expressar tot allò captat i vist. El llenguatge és una estructura concreta que expressa la realitat del territori però quan es tradueix que passa? Geertz (antropòleg) va treballar molt sobre aquesta qüestió i planteja el que ell va anomenar “la descripció densa". (5 min) https://www.youtube.com/watch?v=sODvUbRMQGc Allò que mai havia estat escrit es converteix en un corpus de coneixement. 72 ETNOGRAFIA EN DEFINIVA L’antropòleg amb l’anàlisi etnogràfic sigui quina sigui la corrent teòrica (funcionalisme, estructuralisme, descripció densa...) el que fa es posar per escrit aspectes i dimensions culturals que només existeixen de forma vivencial. ▪ Guanya molta importància tot el tractament del text escrit. ▪ Allò que no s’havia transmès mai per altra via que “la vivencial” queda escrit en paper. ▪ Qui escriu però, ho fa amb un codi concret i d’acord amb el seu procés de socialització. ▪ Pot donar-se que parlem per qui escolta i escrivim per qui llegeix. ▪ Per això, alguns estudiosos consideren que, mes que parlar de descripció, cal parlar d’interpretació de les cultures. CALDRIA PARLAR DE LA INVENCIÓ DE LES CULTURES El que es cerca es deixar palesa el fet dinàmic, protagonistes que tenen capacitat d’agència. On per tant, la cultura és construïda pels seus membres. ACABEM AMB MALINOWSKI “Y es necesario insistir en que siempre que ocurre algo dramático o importante hay que investigarlo en el mismo momento en que sucede, porque entonces los indígenas no pueden dejar de comentar lo que pasa, están demasiado excitados para mostrarse reticentes y demasiado interesados para que su imaginación se prive de suministrar toda clase de detalles. También cometí, una y otra vez, faltas de cortesía que los indígenas, bastante familiarizados conmigo, no tardaron en señalarme. Tuve que aprender a comportarme y, hasta cierto punto, adquirí el «sentido» de las buenas y malas maneras indígenas. Y fue gracias a esto, a saber gozar de su compañía y a participar en alguno de sus juegos y diversiones, como empecé a sentirme de verdad en contacto con los indígenas; y ésta es ciertamente la condición previa para poder llevar a cabo con éxito cualquier trabajo de campo”. 75 L’APORTACIÓ DE MORGAN Parla de diversos estadis que corresponen a diverses formes d’organització:  Salvatgisme  Barbàrie  Civilització ETAPES INFERIOR MITJÀ ALT SALVATGISME Recol·lecció Pesca i llenguatge Arc i fletxa BARBÀRIE Ceràmica Domesticació d’animals i plantes i rec (a Amèrica) Armes i eines metàl·liques CIVILITZACIÓ Alfabet fonètic i ús de l’escriptura. Aquesta classificació no deixa de ser una manera de conèixer i d’intentar aplicar les ciències socials. Segons Morgan la societat s’organitza a partir de “gens” (paraula provinent de les comunitats romanes. Grups petits de unitats familiars que s’identificaven amb un nom comú “cognomen” és a dir, amb ancestre comú) Els gens evolucionen lentament al igual que el cervell humà que poc a poc desenvolupa un gran interès per la propietat. – Part que no s’ha sostingut de la seva forma (teoria social) La societat s’ha organitzat a partir del Sexe-parentiu-propietat. Base de l’estat – Aixó es manté avui dia. 76 FAMÍLIES, PARENTIU I FILIACIÓ Les primeres estructures d’organització social. Genograma Eina principal de treball sobretot en el estudi de casos o grups (no tant en comunitats). LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTRUCTURA FAMILIAR • L’antropologia ha demostrat que les relacions familiars i de filiació: es a dir la relació entre parents sanguinis i parents per filiació (aliança) son l’estructura bàsica de la societat. • De maneres diverses les famílies hi són a totes les cultures: (Universal – Allò que ens uneix entre països i cultures si són universals). – Sexe masculí com element estructural: agnati. (Quan es casen i la dona se’n va acasa d’ell es diu AGNATI) – Sexe femení com a element estructural: uterina. (Quan es casen i l’home se’n va a casa d’ella es diu UTERINA) – Quan la base està tant en el masculí com femení: bilinial (Quan son tots dos és diu BILINIAL) • Nomenclatura antropològica: – Parents paterns: agnati. – Parents materns: cognati. 77 LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTRUCTURA FAMILIAR. A través de l’estudi de la família –un dels temes més importants de l’antropologiaes descobreix una ordenació que va més enllà de la biologia. Lévi-Strauss és un dels exponents en l’estudi de les relacions familiars: •Independentment del tipus de la família i de la importància del rol (patern/matern) existeix el matrimoni. •A partir d’aquestes unions s’estructuren un seguit de normes, comportaments i sancions que afecten la vida comunitària. •De forma universal, quan el matrimoni va unit a la descendència, hi ha la prohibició del incest. (gairebé en totes les cultures i també al llarg de la història). •El matrimoni es comporta sempre un “ritual de pas”. Va acompanyat de cerimònies. Independentment de la vida conjugal que portin. •Totes les cultures distingeixen entre casats/solters. •Segons Lévi-Strauss la relació entre comunitats es regula per l’intercanvi de les dones i sempre hi ha una normativa i una regularització del procediment. •El matrimoni o unió parental a més, regula la classificació de les tasques. ➔ Rituals de pas: (D’acord amb les cultures i les seves creences), ex: pas d’equador, graduació. ➔ Reconeixement de que formes part d’aquella estructura (Que s’estructura al voltant de la família) LA FAMÍLIA Que regula? o Regula la forma de passar d’individu a ser social. (abans som “fills/es de..” que nosaltres). o Regula les formes de relació entre parents. Si hi ha autoritat, jerarquia, com cal referir-nos als altres, etc. o Dibuixa la nostra identitat en front als altres individuals (jo psicològic) com als altres socials (jo membre d’una comunitat). 80 LA BANDA Relació entre organització política i familiar: ➔ Es una altra forma d’organització. Ex. La banda i la família nuclear dels Farratges. Poble nòmada agricultor del oest dels EEUU. ➔ La banda pot contenir diverses famílies nuclears. De vegades al llarg del temps les mateixes (a les que s’hi vinculen nous membres per matrimonis) i d’altres on les famílies nuclears poden canviar de banda al llarg de la vida. GENEALOGIA I TERMINOLOGIA DE PARENTIU – DE MORGAN A MURDOCK ETAPES FAMILIARS SEGONS MORGAN Divideix la família en 5 tipus segons el parentiu: • Consanguínia: famílies endogàmies. (Vol dir que no busquen altres comunitats fora de les seves) • Punalúa: dones raptades per grups opositors. • Sindiásmica: home i dona però sense cohabitació exclusiva. (No viuen junts) • Patriarcal: Un home cohabita amb moltes dones • Monógama: Un home i dona cohabiten de forma exclusiva. UNIVERSAL → Tipus de families. PRECURSOR: CLASSIFICACIÓ DE LA TERMINOLOGIA DE PARENTIU PER MORGAN -Va estudiar més de 300 comunitats i les seves estructures familiars. -Volia entendre les diverses estructures a partir de la forma d’anomenar als parents. Acaba classificant en dos tipus: 1.Descriptives: Un nom s’aplica a una sola posició genealògica. 2.Classificatòria: El mateix nom designa un determinat grup de parents. -EX. Societat Iroquesa: S’anomena igual la mare i les germanes de la mare (però no els germans). I s’anomena igual els germans del pare que el pare (però no les germanes). -La majoria de terminologies de parentiu acostumen a ser mixta. Penseu en la vostra. Aquesta forma de classificació cau en l’oblid i també l’interès pel tema. -Aquest és recuperat per Tylor, Rivers, Kroever i Lowi. Murdock com a estudiós/antropòleg més proper. -Lévy-strauss també es conegut pel seu estudi de les estructures elementals del parentiu però el seu estudi es centra més amb aquelles estructures subjacents i universals en totes les cultures –mes enllà de la diversitat i complexitat- ell, atén a la significació social que adquireix l’estructura de parentiu. Com una mena de símbol o llenguatge social. No es va fixar l’objectiu en la classificació terminològica, sino en els “universals” i la funció “simbòlica” i organitzativa que suposa la família en totes les societats. 81 SISTEMA DE MURDOCK Sistema de Murdock → És manté actualment perquè articula tot un corrent teòric que es pot utilitzar Fa un estudi exhaustiu, amb diferents tipus de famílies que podem trobar i que es vàlid fins avui dia, i se n’adona que a partir de com anomena, es fa una classificació de om ens considerem entre nosaltres: • Germans. • Cosins paral·lel: Fills dels germans del pare i els fills de les germanes de la mare seran creuat. • Cosins creuats: Fills dels germans masculins de la mare i els fills de lesa germanes (dones) del pare, seran creuats. A partir d’aquí podem construir els 5 grups terminològics que permet classificar totes les formes de filiació ¿recordeu? exhaustivitat i exclusivitat científica. (Reflexió) COSINS CREUATS I PARAL·LELS LA CLASSIFICACIÓ DE MURDOCK Classificació de Murdock → Formes d’organització diferents. Estructura que presenta en el seu llibre “Social Estructure” Murdock al 1949. Esquimal: La nostra estructura de parentiu. Els germans s’anomenen igual però es consideren diferents dels cosins paral·lels i creuats. Hawaiano: Els germans i els cosins paral·lels i creuats es consideren iguals, es una família extensa. Iroqués: Els germans i cosins paral·lels es veuen iguals però amb els creuats no. 82 MODEL SISTEMA HAWAIÀ QUÈ ENS APORTA? (Conclusions) ➢ Doncs per exemple, a través d’aquestes estructures sabem si es dona molta importància a la família extensa o si es prioritza els familiars més propers com en les famílies nuclears. ➢ Ha permès adonar-se que hi ha un tercer model G = X / = P que es pot estudiar per què no es dona aquest model. → No hi ha ningú que obri el mateix rang als cosins paral·lels que als creuats. ➢ La importància del nom personal és molt més alta en comunitats que anomenen molts membres amb el mateix nom genèric. EN DEFINITIVA  Ens marca la forma en com ens hem de relacionar amb les persones de l’entorn. → Les famílies s’adapten al entorn on els hi toca viure.  Acostuma a ser esquemes adaptatius a l’entorn, que permeten la supervivència i protecció de l’espècie. → Marca les maneres de viure.  Supleixen molts factors que en la natura es realitza d’acord amb el funcionament biològic i instintiu.  (IMPORTANT) → Estructures ecològiques, aprofiten millor els recursos, tenen millor suport social, el grup humà busca adaptar-se per això es dinàmic i pot transformar- se en el temps