Análisis de la Teoría de Montesquieu sobre la División de Poderes Políticos, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga Análisis de la Teoría de Montesquieu sobre la División de Poderes Políticos y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity! Dret constitucional Unitat temàtica 1: teoria del estat I ▲ En un sentit genèric “Estat” es sinònim d’organització política d’una societat, d’aquesta forma qualsevol societat que contempla en la seua organització un aparell polític diferenciat es una societat amb Estat. Tota societat, encara que siga la més simple, conta amb activitat política, amb funcions polítiques. ▲ En el seu sentit propi, Estat no es qualsevol forma de organitzar políticament una societat, sinó una forma particular, dotada de característiques específiques molt peculiars. Un indicador de la modernitat del Estat es el sorgiment del termini que designa a esta forma política. • Primer: Organització política diferenciada de les altres organitzacions socials, que conta amb un aparell administratiu regular i permanent. Es tracta d’una organització política especialitzada, que es diferencia de les altres organitzacions socials per absorbir les funcions polítiques d’una societat, per estar especialitzat en elles i no en altres. • Segon: Servit per un grup de funcionaris, es a dir, servit per professionals, integrats en una organització creixentment inspirada en el principi de divisió i especialització del treball. • Tercer: Un règim jurídic. Sobre la base de la divisió del treball, i per tant d’una organització racionalitzada del mateix amb tendència a la especialització, existeix un conjunt de regles, fixat mitjançant normes jurídiques, que defineixen la competència material i formal dels distints servicis administratius. • Quart: Una vida pública diferenciada i autònoma, es a dir, una estructura cultural en la que existeix diferenciació, generalment vaga, entre una esfera de conducta privada i una altra pública. Unitat temàtica 2: teoria del estat II 1. La existència del estat no ha estat sempre, aquesta és una forma política d’organització encara que abans del estat hi havia altres formes d’organització. 2. El que si ha existit abans es una forma diferent d’organització del poder. 3. Les diferents formes polítiques: 1. Antics imperis de la antiguitat: Babilonia, Azteca, Persia. • Les grans conquestes militars donaven lloc a un gran imperi, el emperador del qual tenia un gran poder (il·limitat). • Les dones i els homes no eren res. pág. 1 • Els esclaus ja existien i es van convertir en forces laborals. 2. Polis grega • Grans agrupacions de persones en una ciutat (la Grècia d’abans de aC.). • Aquestes polis lluitaven constantment (Atenes-Esparta). • El poder polític i religiós es confonia. • Una minoria de homes eren lliures i podien governar. • Coneixem bé aquesta polis grega gràcies a Plató i Aristòtil 3. Civita romana (Ciudad romana) • Roma es va convertir en un gran territori gràcies la seua expansió (Imperi Romà). • Sorgeix a partir del model grec. • La major aportació política de la Chivita romana al imperi grec és el dret romà ♦ Dret públic (la relació del habitant amb el polític) ♦ Dret privat (relació dels homes amb els mercats i els altres) • La esclavitud segueix vigent • Les dones no son reconegudes. 4. Feudalisme ALTA EDAT MITJANA • Caiguda del imperi romà. • Van aparèixer petits estats, regnes... governats per reis poc poderosos que pacten amb senyors feudals que els ajuden amb les guerres o altres. BAIXA EDAT MITJANA • Desenvolupament comercial que tren el model feudal que donava lloc a un ciutat on apareix la burgesia. • Els monarques s’apollen en la burgesia per a llevar poder als senyors feudals i propulsar el capitalisme l’intercanvi i el poder econòmic. • El que té que quedar és que sempre hi ha hagut una forma d’organització política pág. 1 • Alça acta d’una nova criatura política en l’Europa del Renaixement, que sorgeix el termini per a designar a una forma política innovadora en la que existeix una organització política estable, fortament diferenciada e institucionalitzada. ♦ Açò va ser un fracàs perquè: • Les monarquies absolutistes amb el temps han desaparegut. • La república ha evolucionat a un govern millor representat 4. MONTESQUIEU: • Eixe príncep modern de Maquiavello concentrava tot el poder, front a esta teoria apareix una de divisió de poders polític diferents i a més atribuïa eixes funcions òrgans distints: • Legislatiu: funció de fer les lleis// parlament. • Executiu: aplicar les lleis//govern. • Judicial: solucionar conflictes de la societat// tribunal de justícia. Este principi encara continua vigents en les constitucions. • Una vegada s’ha reconegut el principi de poder, s’ha configurat el esta de dret, en cas contrari ens trobem enfront de: 1. Estat policia. 2. Monarquia absoluta. • Aquesta és una forma del món occidental desapareguda ja a principis del segle XIX en la transició al estat constitucional encara que avui en dia continuen vigents en altres països com Iran o Síria. • En tot cas aquest tipus d’estat se justificava en que el poder del monarca venia de Deu (Diví) i aquest a més de ser el monarca era el vicari de Deu que el porta a un poder il·limitat. • Amb els anys aquests reis absoluts varen fer una política de satisfer les pretensions del poble → Despotisme Il·lustrat, el major exemple en Espanya és Carles III, un monarca absolut que va fer obres públiques. pág. 1 ESTAT DE DRET ESTAT AUTORITARI Va nàixer en Europa i mitjançant les colònies es va estendre per tota Europa i EE.UU. més concretament va nàixer a Anglaterra al S.XVIII. La aparició de les institucions ha sigut lenta i ja a finals del segle s’expandeix d’una manera diferent a través de les revolucions i guerres. Fruit d’aquest procés es considera com a base la llibertat i la igualtat com a principis basics front a monarquies absolutes (sense llibertats on el ciutadà era el súbdit del rei). Per a poder regular aquesta situació es crea un text on es regulen les regles del joc → constitució 1.const. EE.UU. 2.const. FRANCESA 3.const. ESPAÑA EN 1812 (CADIS) Apareix en moments de transició: per exemple entre el absolutisme i la democràcia. De vegades apareix quan en un estat de dret apareix una crisi política com una guerra. Com en Rússia després de la Revolució d’octubre o en Espanya després de la Guerra Civil. 1. concentració del poder. 2. s’obliden les llibertats individuals. 3.monopolitza el poder polític. El poble no interfereix en el poder polític. Aquesta forma és la màxima expressió del poder despòtic, és la forma més perillosa per a la llibertat individual. Estat autoritari: es controla tota la vida social, la educació, la cultura, la economia,. El estat està al servei d’un ideologia racista. Els drets individuals estan perseguits. Al cap del govern hi ha un “caudillo” Sols se permeteix un partit polític al que tots pertanyen i mitjançant el qual es controla la societat pág. 1 ESTAT DE DRET CARACTERÍSTIQUES DEL ESTAT DE DRET (ESTAT LIBERAL DE DRET). 1. La divisió de poders, tota societat que no té la seguretat de garantia de la declaració de drets o de la llibertat del home, no té constitució ni estat de dret. 2. Te que hi haver una garantí de drets individuals com el de la llibertat o el dret de la propietat i reconeixement dels drets individuals. pág. 1 tenen que desaparèixer ja que son nomes propietat dels mes forts, ara es demanen unes altres llibertats mes diferents com el dret al treball i a la vivenda, es demanava un estat diferent i front a la divisió de poder es demana una concentració de poder i no en mans de un rei o príncep. Es demanava un govern dels treballadors ja que ells eren la majoria, front a les llibertats individuals es reclamaven unes llibertats noves i la abolició de les anteriors ja que estes no afavorien al conjunt de la societat. En Rússia a partir de la revolució de 1917 té una plasmació real o en Corea del Nord o Xina. Per tant hi ha un canvi important. Dins d’aquesta resposta situem el estat nacional socialista de Hitler (Alemanya nazi), es busca també la eliminació de la guerra de classes i com a resposta de la crisi del estat social de dret i eliminen les llibertats individuals i del sistema del estat liberal de dret , respostes que casi paral·lelament van donar Alamana, Rússia, italià...., aquesta es la Primera resposta del la crisis del estat liberal de dret. CRISI DE L’ESTAT DE DRET El problema que presenta és que la seua aplicació no va ser com l'és avui. Al llarg dels segles XIX i XX tant en l'Estat Liberal com en el Social, ha anat evolucionant; no s'ha aplicat com avui s'ha aplicat el “Sufragi masculí” al llarg de tot el S. XIX. Ara es quan comença a aparèixer la dona sufragista a partir del segle XX. A part d'açò també hi ha hagut el sufragi restringit; no tots els homes podien votar, hi havia “restriccions censatàries”: solament els que pagaven una quantia, eren els que podien votar, és a dir, solament els rics. El “Sufragi capacitari”, que sorgeix paral·lel al censatari, servia per a poder obrir una mica més el sufragi; consistia que a part dels quals pagaven, és adir el que tenien estudis, tenien dret a vot. En aquests temps pareix el Moviment Obrer, un altre problema, (sorgit de l'èxode rural) Aquests dos fenòmens creen una gran crisi i inestabilitat política i social. L'Estat era abstencionista (no prenia cap tipus de mesura que regulara el treball i l’economia). El que provoca grans situacions d'explotació, marginació i misèria. Va haver-hi una mobilització,per això apareix el Moviment Obrer, ja que no tenien cap tipus de protecció publica. Aquest Moviment cercava fer reaccionar a l'Estat i que es fera front a aquest nou ordre ressò i social que havia sorgit. Apareixen dues respostes per a fer front a aquesta situació, i amb una finalitat molt diferent, la qual cosa va provocar la crisi del model d'Estat. La primera proposta ix del marxisme i del socialisme utòpic (ideologies radicals): consideren que l'estat és una organització que ha acabat sent un instrument al servei dels interessos de la burgesia (que és una classe social minoritària) per què controla els mitjans de producció i explota als obrers i l'estat no fa res per evitar-ho. Per això consideren que el Moviment Obrer ha de gaudir d'unes llibertats i drets protegits i que per tant s’ha de prendre mesures que acaben amb les situacions ressò en la qual viu el Moviment Obrer. La seua critica a l'Estat Liberal de dret va dirigida a la burgesia, ja que creuen que el principi de pág. 1 divisions de poders és usat per els burgesos i demanen un estat fort i no en contra de la minoria dominant. Hi ha llavors una critica a l'aplicació de la divisió de poders, no al principi de divisió de poders. Critiquen en el que ha anat generant aquesta divisió de poders. Creuen que ha d'haver una dictadura del proletariat, basada en un Estat fort; consideren que les llibertats individuals sol es reconeixen a la burgesia, llavors, consideren que aquestes llibertats són burgeses. Es reivindiquen llibertats diferents com el dret a treballar, a un habitatge, etc. El que volien era un estat diferent. Enfront del principi de divisió de poders, creuen que cal tornar a una concentració de poders, enfront d'un govern representatiu basat en les lleis d'abans, que feien el govern d'uns quants. Ells exigien un govern dels treballadors, que eren la majoria. Enfront de les llibertats d’un individu i absolutes, reclamabaven unes llibertats diferents i noves i l'abolició o la marginació d'aquestes llibertats individuals. Aquesta primera resposta es del marxisme, que va tindre una plasmació real. És el cas de Rússia en la revolució del 1917, que després es va estendre a la resta de països de l'Europa de l'est. Per tant va haver-hi un canvi important. En aquesta primera resposta també s’inclouen unes respostes ideològicament diferents per similars que va haver-hi també en Europa: podem situar a l'estat nacional socialista de l'Alemanya nazi, o el de Mussolini. En aquests casos se cerca també l’eliminació de la guerra de classes, per no se dóna el poder als treballadors. El que es produeix és la concentració de poder del líder que suposa l'eliminació de les llibertats individuals i per tant el sistema de l'estat liberal de dret. Per tant tenim ja una primera resposta a la crisi de l'estat liberal de drets. ESTAT SOCIAL DE DRET Aquesta situació d’injustícia i d'explotació de l'estat liberal, fa que es cregui necessari que aquest nou estat intervingui en això i frene i fixe salaris mínims, limitar l'explotació infantil. A més l'estat liberal de dret com en abstencionista no intervenia en la economia, el nou estat si i apareixen les empreses publiques, perquè puguin haver empreses que es dediquin a sectors necessaris x que no són rendibles econòmicament (no hi ha iniciativa privada) • Regulació de la llibertat i de la igualtat deixen de ser uns principis purament formals, la nova situació diu que no n'hi ha prou amb això, cal anar més enllà. Aquestes dues coses han d'estar garantides. • Aparició d'un nou tipus de drets. Amb l'estat liberal ... hi havia una proclamació de tots una sèrie de drets que es reconeixien individualment. La contribució d'aquest nou estat és que al costat d'aquests estats individuals, hi ha uns drets socials, que es reconeixen als ciutadans en tant que viuen en societat (dret a vaga, dret a l'atur, maternitat ...) • La major aportació: sufragi universal masculí pág. 1 • Aquest canvi ho veurem molt bé quan expliquem l'evolució de la constitució espanyola. La plasmació d'aquest estat social de dret apareix entre la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial. Apareixen constitucions que ja reflecteixen aquest estat social de dret (la constitució d'Alemanya de 1919, Mèxic, la reputació espanyola, són tres bons exemples) CRISI DE L’ ESTAT SOCIAL DE DRET 1. Origen del constitucionalisme: Les teories polítiques es van plasmar en els textos per a poder tindre una aplicació. En EUA 1789 va ser a partir de la guerra de la independència 1787 i a França després de la revolució Francesa. 2. Posteriorment a la Revolució Francesa i apareix d'una banda en 1830 i a Bèlgica en 1831. A partir d'estos dos models altres colònies van ser creant-se en noves colònies, és per tant l'extensió del model constitucional. 3. Apareix després de la Guerra Mundial en el segle XX. Apareixen models molt ideològics en la constitució (marxista, liberal) . 4. A partir de la segona Guerra Mundial i apareix la universalització del sistema constitucional sobretot pel procés de descentralització de l'ONU (anys 60) . Unitat temàtica 4: teoria de la constitució TIPUS D’ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ. D'una banda totes les constitucions tenen uns articles que defineixen el model d'estat triat. Açò serveix per a la interpretació de la resta de la constitució i de l'ordenament jurídic. D'altra banda les disposicions programàtiques arrepleguen objectius i propòsits concrets de l'acció de l'estat. Normalment no precisen del desenrotllament d'una llei sinó que són definits, pràcticament tots els principis de política social i econòmica responen a este tipus de disposició programàtica. Finalment els articles "normals". Són normes d'accions que regulen drets i llibertats i l'organització (ex. Monarquia, la corona, el govern, el tribunal constitucional...) Són pág. 1 5. La decisió torna als ciutadans a través d'un referèndum perquè diguen sí o no a la reforma de la constitució. PROCEDIMENT ORDINARI. 1. La iniciativa es tramita en les dues càmeres però la diferència en la votació final ha de haver-hi una majoria qualificada però no tant, es necessita 3/5 parts de cada càmera (senat i congrés). 2. Si no s'obtenen però hi ha una majoria en el senat i en el congrés 2/3 sí que es pot aprovar la constitució. 3. Existeix la possibilitat d'un referèndum facultatiu com a últim pas. No és obligatori. Perquè es provoque un referèndum han de donar-se unes pautes. Tenen 15 dies per a demanar la celebració del referèndum si la 10 part dels senadors i diputats cal fer la convocatòria però si ni la desena part de senadors i diputats la demanen no es convoca. LÍMITS DE LA REFORMA. A l´hora de regular la seua reforma moltes constitucions regulen lleis per a que algunes reformes tinguin límits • Temporals: prohibició de fer qualsevol tipus de reforma certs moments o durant un cert tems. En el article 375 de la constitució de Cadis de 1812 establia en 8 anys aquesta no podia reformar-se per veure com s’establia i com els ciutadans s’adaptaven a ella. • Materials: determinats principis que apareixen recollits i regulats no poden ser mai reformats son les anomenades clàusules de intangibilitat. En el article 89 de la constitució de França diu que aquesta no serà una altra vegada una monarquia o en la constitució d’Alemanya estableix la llei fonamental de Boon del article 79 dius que la estructura federals no pot modificar-se mai no tornarà a ser un estat unitari o en Itàlia en el article 139 q la seua forma republicana no pot ser objecte de modificació En la nostra constitució no hi ha ningun tipus de límit materials, tota ella pot ser objecte de reforma però encara que no és impossible fer una reforma si que és molt complicat pág. 1 En quant al límits temporals en principi no hi ha, el que es una situació concreta en el article 169(no podrà fer-se una reforma constitucional en cas de Guerra en España) o en el article 116 si es declara estat de alarma o estat exempció o estat de setze. Açò per a garantir que una iniciativa política tan important com un projecte de reforma de la constitució s’ha de fer en moments estables parlant políticament. Una primera reforma en 1992 hi haver una reforma de la constitució ja que només els espanyols tenien drets reconeguts, és a dir, podien participar en la constitució (article 13.2) que es va modificar en eixe mateix any gracies a la unió europea (tot ciutadà de la unió europea encara que viatge a altres països podia votar i ser candidat d’eleccions dins dels països reconeguts en la unió europea). Com la constitució espanyola no ho reconeixia moltes de les reformes que es feien mitjançant tractats europeus la nostra constitució va ser reformada mitjançant l’article 95.1 que diu que la celebració d’un tractat internacional que contiga alguna cosa contraria a la constitució serà objecte de revisió i que l’article 95.2 diu que el govern o qualsevol de les cambres pot recurrir al tribunal constitucional si haguera una contradicció en la constitució per culpa dels tractats europeus. Una segona reforma en el 2011 afectaba a l’article 135 , una reforma imposada pels mercats en la qual s’obligava a l’estat espanyol a fixar un dèficit públic i amb totes les conseqüències, el PP I EL PSOE van acordar presentar aquesta reforma. l’objecte de la qual va ser garantir el principi d’estabilitat pressupostaria, és a dir, impedir que l’estat malbaratara diners que significaren un endeutament. En el 2020 el dèficit màxim te que ser de un 0.4% , aquest acord és del 26 d’agost i als quatre dies ja estava presentada la iniciativa de reforma de la constitució i aquest mateix dia es va convocar un ple de diputats per debatre aquesta iniciativa que va ser aprovada majoritàriament i el 2 de setembre va ser debatuda i aprovada la reforma en el congrés dels diputats i al dia següent se remiteix al senat i entre el 3 i 5 de setembre s’aprova definitivament aquesta reforma constitucional DEFENSA DE LA CONSTITUCIÓ. El tribunal constitucional(té la labor de saber si una llei esta d’acord amb la constitució o no) no te sols la identificació i interpretació de les diferents lleis, sinó que també té que defensar-la, és a dir, té que hi haver mecanismes per a assegurar que aquestes lleis s’han de complir, totes les lleis inferior a esta mai poden ser contraries. Aquesta de la defensa de la constitució es pot fer a través de un òrgan polític o un òrgan judicial. • Òrgan polític: el que examina la constitucionalització de la lleis fica per damunt de totes les lleis i no es pot atribuir a un jutge per la missió d’aquest és aplicar les lleis. • Inconvenients: pág. 1 5.1.Aquest òrgan polític com es configura? Gràcies al govern o al parlament? De les dues maneres no té independència de les altres institucions 5.2.La manera de actuar seria conforme a les idees polítiques del partit, és a dir de manera parcial. • Òrgan judicial: el jutges quan compara una llei ordinària amb la constitució fa la seua funció, això té de bo que els jutges actuen de forma imparcial. HI HA DOS MODELS JUDICIALS UN AMERICÀ I UN ALTRE AUSTRÍAC. • Model americà: es aquell que encomana a qualsevol jutges la capacitat de examinar una norma que vaja en contra de la constitució. • Quan un jutge aplica una normal alguna de les parts pot considerar que es viola un precepte de la constitució analitza la llei per veure si efectivament eixa norma a l’hora de aplicar-se està en contra de la constitució i si es veritat en la seua sentencia s’explica total procés però aquesta llei no seria esborrada de la constitució, sols es diria que davant alguns preceptes no es aplicable. • Sols quan una qüestió arriba al tribunal suprem i aquest la declara que si afecta a la norma general, aleshores si e pot declarar inconstitucional eixa llei però no es pot fer davant del govern i sols en un cas concret i no per a tots. • Qualsevol jutge pot plantejar i decidir la constitucionalitat d’una llei, aquesta funció no és privativa del tribunal suprem. • S’actua per via d’excepció. • Si un jutge considera que en un cas concret no es aplicable una determinada norma perquè en aquest cas seria anticonstitucional, aquesta llei no seria objecte de revisió sinó que quedaria encara validada per no s’aplicaria en alguns casos concrets. Ara be és possible que per via de recurs aquest arribe al tribunal suprem i aquest declara la inconstitucionalitat de la norma, aquesta ara si seria esborrada dels textos jurídics. pág. 1 La norma jurídica es tota norma establida pel estat per a assegurar amb la finalitat de garantir i fer possible la convivència pacífica dins dels marc de l’estat. El ordre jurídic es el conjunt d’eixes normes organitzatdes i sistematizades que a més amés esta ponderat i integrat. Aquest poder no es unic, és a dir, està graduada i dividda en un procés de jerarquia. Hi ha subordinació i divisió horitzontal. • Sentit material o sociològic • Sentit formal o purament jurídic. Hi ha una interrelació entre ells i en segon lloc no hi ha que oblidar que el dret que vivim es essencialment estatal i escrit. Este concepte estatal te el sentit de que es el dret creat pel estat front a les costums. Però en este concepte de dret estatal estem cobrint tambè el dret internacional i comunitari que es un dret que forma part del nostre ordenament jurídic. ELS CIUTADANS TENEN DRET DE VEURE CÓMO ELS REPRESENTANTS COMPLEIXEN ALLÒ QUE VAN PROMETRE. • Els partits polítics són els intermediaris, els partits polítics canalitzen i redueixen la participació ciutadana en la política. • EL PRINCIPI DE MANKIW impera el principi del mandat representatiu, però està el recordatori que són triats pel poble, i són representants i han de complir el que prometen (són triats per açò). • Cal fer un esment als parlamentaris que una vegada són triats es canvien a un altre grup parlamentari: SÓN ELS TRÁNSFUGUOS. Avui dia es posen dificultats perquè un diputat es passe d'un grup polític a un altre. EL PRINCIPI REPRESENTATIU. L'ideal és que tots els ciutadans pogueren participar en la vida política, aquest principi justifica la representació ciutadana. Mitjançant les institucions de govern directe permeten als ciutadans intervenir en decisions polítiques directament. En primer lloc tenim dos que es presten moltes vegades a confusió: • Referèndum: la ratificació o desaprovació d'una llei per part dels ciutadans. És quan s'aprova una llei, constitució… i es considera que ha de ser sotmesa a referèndum, perquè una vegada aprovada x el parlament no acabe ací la seua tramitació, és necessària l'opinió dels ciutadans per a dir sí o no a aquesta llei. (sempre a un text jurídic). Es trasllada la decisió final al cos electoral (els ciutadans) pág. 1 • Plebiscit: és diferent, és quan el que se sotmet a votació és una decisió política. Davant d'aqueixa decisió política d'alguna manera el que hi ha és traslladar aquesta última instància als ciutadans. Exemple: anys 80 es va sotmetre a votació a Espanya si es volia entrar o no en l'OTAN o seguir al marge. Aqueixa decisió política va ser decidida pel conjunt de ciutadans i va eixir que sí. A voltes hi ha una confusió jurídica i material entre aquestes dues. El problema d'Espanya és que la constitució crida a tot referèndum; tot s'engloba dins del concepte de referèndum, de fet es dic referèndum al de l'OTAN. Hi ha una llei,de llei orgànica de diferents modalitats de referèndum i és la que controla els referèndums (si es fan o no). A més pot ocórrer una certa confusió perquè hi ha casos que el que es planteja com a referèndum en realitat és un plebiscit, a França 1969, va haver-hi una sèrie de moviments socials que van provocar que el president de la república isquera molt tocat i haguera de prendre una sèrie de mesures. Quan el tema es calme una mica, va intentar prendre mesures per a reforçar la seua figura, aquesta era modificar legalment el senat, i que França passara a ser un país regionalizado.→ va convocar a tots els francesos perquè van votar, i va afegir implícitament que qui deia que si, és que estaven a favor de la seua figura… es va votar que no, encara que era alguna cosa que els francesos volien, però en realitat volien que s'anara ell, i així va ser. • En tercer lloc tenim la iniciativa legislativa popular: és un cas excepcional. Quan es planteja una iniciativa legislativa perquè un text acabe sent una llei, açò correspon al parlament (proposició de llei) o el govern (projectes de llei). A més està la possibilitat que aquesta iniciativa la plantegen els ciutadans, esta possibilitat és prevista per la constitución i l'estatut d'autonomia, mitjançant açò els ciutadans poden indicar que hi haja una llei que després haurà de ser aprovada pel parlament. Es fa a través de signatures (mig milió de signatures formals) acreditades. no es pot presentar per a tot tipus de llei, hi ha una limitació: iniciatives tributàries, de caràcter internacional, ni de prorrogativa de gràcia (perquè et donen un indult…)… no totes les matèries poden ser objecte d'iniciativa legislativa popular. • Revocació: en el nostre país no existeix. Consisteix a revocar a algú que ha estat triat i està governant. S'arrepleguen signatures i si superen el límit, se li obliga a renunciar al seu mandat, o càrrec electiu • També el jurat, en el procediment penal, no deixa de ser una manera parcial de participació dels ciutadans. Unitat temàtica 5: les fonts de dret i la constitució. pág. 1 LLEI. La llei expressa la voluntat general CARACTERISTIQUES. • La llei és la font superior de l'ordenament jurídic, està per sota de la constitució. • La llei té un caràcter general, s'expressa en un to abstracte, ha de ser vàlid i aplicable per a tot. Les lleis de cas úniques són casos excepcionals. • La llei pot regular com vulga qualsevol circumstància de l'àmbit social • La llei està sotmesa al Dret internacional en els seus dos vessants • L'únic control que té la llei és el tribunal constitucional, que és el que decideix si una llei està d'acord o no amb la constitució (pot declarar la inconstitucionalitat de la llei) ♦ Quan es parla de la llei cal fer referència a la reserva de llei (comprèn totes aqueixes matèries que necessàriament han de regular-se per llei) Hi ha una sèrie de matèries concretes, assenyalades, que la seua regulació únicament es pot fer per una llei, no per una norma menor. Poden ser de dues maneres: 1. Hi ha determinades matèries, que en la constitució que s'especifica que ha de ser necessàriament regulades per una llei (article 53.1) 2. Pot ocórrer que una determinada matèria el parlament decidisca regular-la per llei, encara que no siga una exigència de la constitució, aquesta llei serà regulada a partir d'aqueix moment per una llei. VARIETATS DE LLEIS EN EL NOSTRE ORDENAMENT JURÍDIC: En el constitucionalisme històric només hi havia un tipus de llei, la que aprovava el parlament (en el nostre cas les corts). No hi havia més lleis, ni tipologies. El poder legislatiu requeia solament en el parlament. ♦ Ara podem distingir dos tipus (En funció de l'àmbit competencial, es fa aquesta divisió): 1. Lleis estatals: les aproven les corts generals pág. 1 La constitució per a un estat és una norma bàsica i necessària Al article 97 de la constitució diu que el poder executiu exerceix el seu poder per a aplicar les lleis. Com es garanteix que la constitució siga la norma suprema? Sols es pot modificar pels procediments ja fixats i que el seu control es possible gracies al tribunal constitucional. La constitució no respon a un dret natural ni a un ordre anterior, es basa en la voluntat del poble de desitjar-la, la nostra constitució no és fruit de la evolució històrica i aquesta se va sotmetre a vot primers dels poder públics i després pel poble. El paper important que va fer la ONU al reconèixer de manera mundial la declaració de llibertats va “obligar” a fer-ho a la constitució. La llei es la norma que procedeix del poder legislatiu i que mitjançant el procés establert s’aprova, la llei no és mes que la voluntat del poble. Característiques: • La llei es la font superior de l’ordenament jurídic (sols la constitució està per damunt d’ella). • La llei té que ser igual per a tots; la llei té que tindre un to general, expressar-se en un to abstracte per poder adaptar-se a totes les circumstàncies. • La llei pot regular com vulga qualsevol circumstancia de l’àmbit social. • L’únic control que té la llei és el tribunal constitucional (tribunal que decideix si la llei està o no d’acord amb la constitució) La reserva de llei compren totes aquelles matèries que necessàriament han de regular-se per llei. Esta reserva de llei poden ser de dos maneres: • Algunes matèries mana que la constitució que siguen regulades en l’article 53.1 (obligacions i llibertats només poder regulades per llei) o en l’article 68.1 (la llei estableix el sistema electoral). • En un moment donat una determinada matèria el parlament decideix regular-la per llei. Per tant açò significa que a l’hora de regular algunes matèries únicament es pot fer per llei be si o diu la constitució o si el parlament ho demana. FONTS DEL DRET. NORMA JURIDICA: tota regla establida per l'estat que o que fa és assegurar la convivència pacífica en el marc de l'estat. pág. 1 ORDENAMENT JURÍDIC: és el conjunt de normes, un conjunt ordenat i sistematitzat que a més està integrat i ponderat. El sentit d'ordre vol dir racionalitat i harmonia. Que no hi haja cap distorsió ni contradicció. A més qui dicta les normes és perquè pot fer-ho, és a dir, perquè té poder jurídic→ no és únic, està dividit i graduat en funció d'un principi de jerarquia, hi ha qui pot dictar normes inferiors o superiors, hi ha subordinació i divisió horitzontal. Per açò les fonts del dret el que fan possible és classificar les normes pel seu origen/ font, qui pot dictar cada norma i la determinació de la font, qui pot dictar cada tipus de norma. Açò ens dictarà la competència, primacia, jerarquia i conseqüències de la norma. Necessitem saber quins són les més importants. Per tant hem de saber identificar les fonts del dret, per a entendre quin és l'ordre jurídic de l'origen de la norma. Es poden utilitzar en dos sentits: • Sentit material o sociològic: quan ens referim a les fonts del dret en relació a qui té capacitat per a dictar normes • Sentit formal o purament jurídic: són els fets, actes o principis. • Fets: són els successos realitzats per l'home però sense que intervinga una voluntat consisteix i amb un propòsit deliberant. Est és l'origen del costum. • Actes: és també una actuació de l'home, però en aquest cas ja d'una manera conscient i voluntària. Amb un propòsit determinat. Exemple: la llei • Principis: són valors o accions immaterials de les quals es poden desprendre normes jurídiques. És quan es preval el valor de la igualtat, llibertat… són axiomes filosòfics o immaterials que es converteixen en les guies o principis que formes certes actuacions o comportaments. Fan possible la convivència. Aquestes distincions requerien dues consideracions diferents: ✓ Hi ha una interrelació entre ells ✓ en segon lloc no cal oblidar que el dret que vivim és essencialment l'estat; estatal i escrit. Aquest concepte d'estatal té el sentit que és el dret creat per l'estat enfront del dret consuetudinari dels costums. Per açò en aquest concepte de dret estatal, estem cobrint també el dret internacional i també en el nostre cas el dret comunitari, que és un dret que forma part del nostre ordenament jurídic. Unitat temàtica 7: la constitució les fonts de dret III LES FONTS EXTRAESTATALS Són bàsicament englobades en el dret Internacional i en el Dret Comunitari Europeu. Tractats internacionals pág. 1 El dret internacional sorgeix de la comunitat internacional i es dirigeix a les relacions que poden sorgir en aquest àmbit, especialment entre els estats. Per a explicar açò com a font de dret, hi ha dues maneres que expliquen les relacions que hi ha entre el d. internacional i l'intern: • Teoria dualista: considerava que havia d'haver-hi una separació entre ambdós, de tal manera que amb aquest plantejament solament s'obligava a una norma internacional quan i govern de cada estat la transformava en una norma interna. • Teoria monista: no admet aquesta separació radical, entén que les dues normes pertanyen a un mateix ordre superior jurídic. Considera que quan un estat signa un conveni internacional, directament té una obligatorietat interna. Directament el Dret Internacional, és directament aplicable en l'ordenament jurídic i en la pràctica per aquest estat. ♦ Hi ha també la mateixa estructura que hem vist fins ara de les fonts del dret: llei, costum i principis generals NORMES: Es diuen internacionalment convenis. És el que respon als pactes que haja subscrit cada estat. Des del punt de vista material, no són més que una llei més, ara bé, la diferència de la llei escrita (no és el seu contingut) és el seu origen, perquè procedeix de més enllà de les fronteres de l'estat. És a dir, són lleis però amb un origen diferent, procedeixen d'un acord de voluntats entre dues o més estats, i en aqueix sentit cal dir que al principi solament afectava a la dimensió externa de l'estat. Eren convenis que fixaven fins a on arribaven les aigües territorials (les fronteres del mar). Els tractats generen drets i obligacions des de la perspectiva internes, per açò el CC considera els tractats internacionals com a font del dret (article 1.6). JERARQUIA: Com a responsable de la política exterior, a l'estat li correspon l'organització i negociació, la signatura i la ratificació de tractats. El govern és qui inicia la negociació, el signa i després ho ratifica. En la nostra constitució açò s'ha matisat, i si que hi ha una certa participació del parlament en aquestes tasques. Quan el tractat afecta a una institució internacional, se li delega l'execució a les competències derivades de la constitució. Com a font interna del dret els tractats internacionals es troben entre la constitució i la llei. Sempre han de respectar la constitució, però estan per sobre de les lleis. (article 96.1). El dret comunitari s’afegeix al dret internacional, sols afecta als estats com el nostre que son membres de la comunitat europea, està dotada de poders molt més importants que la de pág. 1 executiu. En alguns sistemes, a més, s'admet que sigui a través d'una iniciativa popular. Són també lleis ordinàries les dictades pels òrgans legislatius dels estats federats, territoris o comunitats autònomes que, dintre d'un Estat federal, regional o d'autonomies, tenen atribuïda aquesta capacitat. SISTEMA NORMATIU AUTONÒMIC: Cadascun respon a la mateixa estructura piramidal del dret estatal. La norma superior és l'estatut d'autonomia, que té un doble significat: • És d'alguna manera com si fóra la constitució d'una comunitat autònoma, és la norma bàsica. Açò significa per tant que se pot modificar o derogar qualsevol llei autonòmica. • En segon lloc, l'estatut d'autonomia és una llei de l'estat que també obliga al poder central. No poden anar contra l'estatut d'autonomia i untament amb la constitució, creen el Bloc de constitucionalitat. Cal distingir també la relació entre estat i CCAA, la constitució preveu tres tipus de lleis per a regular les relacions entre ambdós. 1. Lleis Marc: l'estat delega a les CCAA la facultat de dictar normes sobre la base d'uns principis que basa l'estat de com s'ha de regular i que han de respectar les CCAA (no s'ha utilitzat quasi) 2. Lleis orgàniques de transferència o delegació: l'estat aprova una llei en la qual es transfereix una competència de l'estat a una CA 3. Llei d'harmonització: són lleis en les quals l'estat davant de les competències que corresponen a les CCAA aprova uns principis bàsics per a harmonitzar i coordinar cadascuna d'aquestes competències que tenen. Des de la perspectiva interna una comunitat autònoma és com una constitució, aquesta és l'única limitació que té per damunt. Però és una llei estatal que ha d'estar respectada pels poders centrals. La constitució fixa en l'article 148, el sostre màxim de competències de les CCAA. El 149 diu les competències que té l'estat. pág. 1 ♦ La llei autonòmica té el mateix valor que la llei estatal: • perquè té la mateixa força d'obligar • perquè pot derogar normes inferiors • perquè l'únic òrgan que pot controlar-les és el tribunal constitucional. L'estatus d'una llei autonòmica és el mateix que el d'una llei estatal. DIFERÈNCIES. 1. Una llei estatal té vigència en tot el territori de l'estat, una autonòmica té vigència solament en el territori autonòmic. 2. La llei estatal té un caràcter expansiu, la llei autonòmica no té caràcter expansiu 3. La llei estatal aquesta exclusivament subordinada a la constitució. Les lleis autonòmiques tenen dues limites; l'estatut d'autonomia i la constitució 4. En determinats casos les lleis autonòmiques sí que estan subordinades a les lleis estatals quan parlen de l'estructura de l'estat. Les lleis electorals de cada comunitat autònoma poden organitzar les eleccions com volen però han de complir uns límits a nivell estatal 5. El govern té la capacitat de suspendre la vigència de les lleis autonòmiques quan les impugna davant del tribunal constitucional (quan es considera inconstitucional) la suspensió no significa que es derogue. LEGISLACIÓ DELEGADA: Està prevista en l'article 82 de la constitució. Modalitats que hi ha de la legislació delegada: 1. Llei de bases: quan les corts fixen uns principis o uns criteris. Es fixa l'objecte de la delegació. Una vegada que el parlament aprova la llei de bases, el govern després fa ús d'aquesta delegació i aprova el decret legislatiu amb un decret articulat. 2. Text refutat: respon a una situació que s'a molt sovint. El parlament aprova una llei x després d'un temps s'aprova una modificació de tres articles, després de 4 mitjançant una llei d'acompanyament, després 5… en aqueixos casos on s'han produït tantes modificacions, que ja no se sap com està vigent pág. 1 i com no… consisteix a autoritzar les corts al govern, perquè aquest puga refutar tots els textos legals quan una llei ha estat molt modificada en molts movientes i per tant és necessari tenir un únic text. • Té dues possibilitats: 1. La mínima: reunir un text llega totes les composicions existents sense fer aclariment. 2. La màxima: quan al govern se li autoritza fer un treball de depuració • Hi ha dos tipus de controls: 1. Necessari: si qualsevol persona pot considerar que el govern ha fet malament ús, pot acudir a l tribunal 2. Eventual: es fa en el parlament, ací depèn dec adóna cas, ja que la llei de delegació puedi establir controls per a saber si el gobierno ha fet bon ús o no d'aqueixa delegació. Consisteix que una vegada publicat el text legislativo, el parlament i els seus diputats poden opinar o criticar. En aqueix cas s'ha de reunir la comissió corresponent per a examinar si efectivament s'ha hecho bon ús o no, i es pot acordar dir-li al govern que aqueixa part ha d'abolir-se. Unitat temàtica 9: divisió de poders i formes de govern PARLAMENTARISME La monarquia constitucional es la que va aparèixer en els primers governs, quan apareixen les primeres constitucions que limiten els poders del monarca. Un dels exemples es la constitució de França de 1891 o la constitució de Cadis de 1812, en aquestes els reis poden nomenar y cessar els seus ministres del parlament, que exclusivament s’encarrega de les lleis. De alguna manera coexistien els poders executiu i legislatiu, però no hi havia ningun tipus de influencia recíproca entre uns i altres. No podem oblidar que encara hi ha monarquies no constitucionals fora de Europa, efectivament hi ha països on el rei encara conté gran força en el poder executiu, com per exemple Marroc. Encara que hi ha eleccions periòdiques, el rei controla alguns els seus ministres. Des de la perspectiva europea estes monarquies constitucionals persisteixen. pág. 1 El president pot vetar les lleis elegides pel congrés. Excepcionalment els membres del govern poden anar al parlament, sols quan aquest es ho demana. SISTEMES SEMIPRESIDENCIALS: França o Portugal tenen aquest sistema, este sistema estriba de la doble legitimitat, el president de la república es elegit per pels ciutadans i el parlament, un altre tema son les atribucions del cap del estat que son molt grans, es provoca una situació novedosa, el president de la república pot ser d’un partit i el govern d’un altre, aquest sistema s‘anomena cohabitació. Comuna Europea Govern convencional o assemblea En el cas de la unió soviètica després de la II Guerra Mundial es van subordinar tots davant el partit comunista. Soviet Suprem SISTEMA DIRECTORIAL S’encarrega el poder executiu a un òrgan plural que és el directori, que se tria aproximadament cada 6 anys. En Suiza el cap del estat varia cada any, el poder va rotant, propi de estats xicotets i tradicionals. COL·LABORACIÓ DE PODERS Una altra forma és la divisió de poders de manera flexible com a col·laboració de poders. El principi de divisió de poders a anat evolucionant des de la primera constitució no monàrquica de França o Estats units. Aquesta evolució ha sorgit al llarg del segle XVIII i ha sigut un procés que no té data fixada, i que ha durat anys i fins i tot segles. En el segle XVII el problema del parlament anglès va ser que el rei nombrava als seus consellers, les mateixes persones que després eren consellers del parlament. El sistema no es va quedar així i va anar evolucionant, en la mesura en que s’anava democratitzant l’estat, els poders del rei es van anar limitant de manera que finalment el que manava era elegit pel poble directament, és a dir, els que formaven el parlament, d’aquesta manera el rei perdia poder i influencia fins convertir-se en un símbol. Les repúbliques es podran dotar de presidencialismes i parlamentarismes, mentre que les monarquies només de parlamentarismes. Unitat temàtica 9 (BIS): Historia constitucional espanyola: pág. 1 Constitució de 1812 El model constitucional va sorgir de la necessitat d’agrupar les noves idees polítiques: 5.1.França: Revolució Francesa. 5.2.Estats Units: Guerra de la Independència 5.3.Espanya: Constitució de Cadis de 1812. El inici de la constitució espanyola ve donat pels aconteciments que es van donar al llarg del regnat del Carles IV. Napoleó que era una figura clau en França volia conquerir la resta de països de Europa, les potencies que volia conquerir eren Anglaterra i Portugal, però per a anar a Portugal tenia que passar per Espanya (primerament va acordar amb la corona espanyola el pas pel nord del país per a arribar a Portugal, aprofitant l’estança per enviar Espanya) i per tant van envair també aquest país “segrestant” a tota la família real espanyola en Bayona tinguent que abdicar Carles IV en favor de Fernando VII, tots aquests passos necessitaven de una Constitució, L’estatut de Bayona(constitució que donava el càrrec de la corona a Jose I) formant una monarquia hereditària formada pel germà de Napoleó que llevà del seu càrrec a Fernando VII per a ser rei Jose I. Aquest no va ser l’únic cas altres familiars de Napoleó van anar sent col·locats en altres països de la resta d’Europa com a reis com per exemple en Suiza. Quan els ciutadans son conscients del que ha passat, és a dir, la família real ha sigut segrestada i esta en Bayona i les tropes franceses han envaït España amb la excusa de Portugal. Hi ha un alçament a partir del 18 de març de 1808, a partir d’aquest moment intenten plenar el buit de poder amb juntes de força i reduir a les tropes franceses. El 25 de desembre de 1808 es forma la junta de Aranjuez fugint dels francesos pasen a Sevilla i finalment pasen a Cadis que no va ser envaïda mai. Hi ha dos postures: 5.4.Jovellanos: restauració de tot lo que s’havia perdut i a partir de ahí plantejar-se la renovació de totes les lleis anteriors que l’absolutisme havia derogat. 5.5.Hi havia que elaborar un text constitucional aprofitant les antigues institucions. Finalment hi ha triomfar la segona postura, i per fi es va elaborar una constitució. 1. Convocar les corts amb uns diputats per a examinar i coordinar i saber quines mesures hi havia que prendre per iniciar la revolució contra els francesos. pág. 1 2. Mentre el rei seguia segrestat es va anomenar una regència de 5 membres que tenien la funció militar i la de convocar les corts. 3. La elecció dels diputats va ser mal elegida, alguns dels diputats van ser presos per les tropes franceses, en alguns llocs es van fer les eleccions de manera normal mentre que en altres no. 4. El 24 de desembre de 1810, es proclamen els tres principis basics: sobirania nacional, divisió de poders, i les eleccions reals. 5. Popularment coneguda la primera constitució per ”la pepa” CARACTERÍSTIQUES, PRINCIPIS, FONTS I ÒRGANS DE LA CONSTITUCIÓ: 1. Característiques: • És una constitució de caràcter popular, és el poble qui demana aquesta llei. • Elaborada sense la presencia del rei però no contra ell. • Va ser una constitució que 3 vegades fou aprovada i derogada. • Es una constitució extensa i llarga (la més llarga de la nostra historia constitucional) es regula de manera prou sistemàtica les institucions polítiques, el que fa es regular en el text constitucional de manera detallada i minuciosa matèries que en suma podrien ser regulades per una llei ordinària o qualsevol reglament, lo que provocava que s’hagueren de modificar cada cert temps alguns dels aspectes. Exemples: • La regulació de les lleis electorals. • Tota la organització de la administració de justícia (procediment de elecció de jutges, branques del dret...) • Organització d’alcaldes i ajuntaments. ▲ Passos per modificar la constitució • Les corts tenien que dissoldre el parlament , s’elegien uns altres disputats per a aquestes, de manera que la població tinguera que votar dues vegades la reforma. Però mai es va aplicar aquesta forma de reforma de les lleis. • En 1836 es va iniciar una reforma de la constitució i de ella es va resoldre una altra constitució però no es va modificar tampoc per el procediment explicat anteriorment. pág. 1 • Correspon a les corts la vigilància de que la constitució s’aplique. • El procediment de la reforma també correspon a les corts. EL PAPER DEL REI EN LA CONSTITUCIÓ DE 1812 En el principi de la funció legislativa el rei i els seus ministres tenien iniciativa legislativa, tenien capacitat de presentar projectes de llei, però les més importants eren les que sorgien del propi parlament. Aquest “do” del rei era una gràcia atorgada, que se sabia que anava a perdre però que encara ho mantenia. El rei també tenia la capacitat de sancionar, signava les lleis i les sancionava si volia. El seu veto no era absolut, solament suspensiu. Si hi havia una llei que al rei no li agradava però que era totalment legal. La potestat de fer i executar les lleis en les corts de Cadis recau en el rei. La constitució Concretava els limites d'aquesta potestat executiva. Li corresponia també al rei nomenar tots els càrrecs civils i militars, i fer cessar als ministres, declarar estat de pau o de guerra… (16, 170,171; articles on ho diu) • L'art.172; establia fins a 12 limitacions de l'exercici del poder: Totes les ordres del rei havien d'estar acompanyades de la signatura del ministre corresponent. El responsable polític de les decisions era el secretari de despatx (el ministre corresponent). Els ministres són anomenats secretaris de despatx. Per sota del ministre està el sotssecretari • Art.171; el rei nomena i cessa als seus ministres, en la pràctica no va a ser així. Era absolutament incompatible ser ministre i alhora diputat→ Açò obligava al rei a cercar a gent de fora de les corts a aquelles persones que havien de formar part del seu govern. La constitució no reconeix encara al consell de ministres, no configura aquest òrgans que és el que acorda i preses aquestes decisions. L'aplicació que va tenir va ser molt poca per a la seua importància. A partir de la seua publicació en 1812 (el dia de San José, la Pepa). Raons: •.1. Encara estaven els francesos a Espanya. •.2. L'atenció pública era acabar amb la guerra, no la constitució. •.3. Un dels principals protagonistes de les constitució, no estava: el rei pág. 1 La guerra acaba i el rei torna i desembarca en el port de València, un grup diputats de valència li presenten el “Manifest dels Perses”. El 4 de Març de 1814 el que fa el rei és derogar la Constitució al·ludint al fet que les corts de Cadis havien estat convoques no degudament i que violava la Monarquia Absoluta. • A nivell popular: no va tenir massa conseqüències, el poble estava pendent de la guerra i no donava importància al que s'havia aprovat a Cadis. • A nivell de la classe política: no va anar únicament derogar-la i tornar a restablir la monarquia absoluta, sinó que s'inicie una repressió contra aquells que havien fet la constitució de Cadis. Esdevenen dos fenòmens: • El pronunciament i revoltes militars • I sobretot l'exiliación de molts ciutadans. Des de març del 12 al del 14 va ser l'aplicació→ El rei la va derogar i es va tornar a la Monarquia Absoluta . Des d'aqueix moment hi havia revoltes de militars que demanaven la volta de la Constitució (des de 1814 fins al 1820) en aqueix moment va ser quan la població es percata de la importància de la constitució. • 6 anys després en 1820, una revolta va triomfar: el general Reg, en Caps de Sant Joan va a proclamar la constitució del 1812, va esperar uns dies però va veure que no hi havia suport i es va finalitzar. Als pocs dies de córrer-se la veu, el colp triomf pel suport que es va donar aqueixos dies (clam popular que demanaven la constitució) El rei Fernando no va tenir més remei que establir de nou la constitució. Va ser el que es va cridar TRIENNI LIBERAL: 1829.23 Aquests tres anys van ser molt intensos. Va haver-hi una plena vigència de la constitució. • Altres països europeus van veure açò com un perill. Llavors França, amb l'ajuda de les potències europees, va manar a Espanya una expedició (els 100.000 fills de sant Luis) que van envair Espanya i van ajudar al rei l'1 d'octubre de 1823, i es va tornar a derogar la constitució recolzant al rei Fernando VII. pág. 1 Mes tard va haver-hi una nova restablecion en 1836, va haver-hi el motin de la granja, on la regnta maria cristina, pressionada la va tornar a restablir fins a 1837. Estatut real de Bayona de 1834. Sorgeix arran de la mort de Fernando VII, amb la seua mort es va quedar un gran buit de poder i problema. En el 1833 quan mor, en el seu testament acorda que la seua hereva, la futura Isabel II que solament tènia 3 anys no regnaria, i que la seua dona la Regenta Maria Cristina regnaria fins que complira la majoria d'edat. El problema que es planteja és que per a nomenar una dona havia que derogar la Llei Sàlica que s'havia establert en l'antic règim. Per a canviar aquesta llei havia de convocar a les corts però el rei no ho va fer, la canviar sense l'acord de les corts. Açò provocà un conflicte gravíssim perquè l'havia pres aqueixa decisió i per que en teoria li tocava al seu germà Carles governar, segons les antigues lleis, lo que va donar peu a les guerres carlistes. Una guerra civil amb moltes morts i que afectà sobretot al país Basc, Navarra, Aragó , Catalunya, ací i en les Illes Balears . els partidaris de Carles eren els partidaris de l'A.R. llavors la reina per a tenir apollo tènia que recolzar-se en els liberals, per tant va establir el Estatut real de 1834. CARACTERÍSTIQUES: •.1. Aqueix estatut real és una constitució atorgada Era una concessió espontània de la mateixa corona, encara que també hi havia pretensions polítiques. Tènia que recolzar-se en l'altre bàndol que quedava, els liberals. •.2. És breu i incompleta; solament té 5º articles i solament regula alguns aspectes. Regula únicament l'organització de les corts, les funcions i les seues relacions amb el rei. Estableix el bicameralisme, dues càmeres. Falta l'organització de la resta d'institucions. no hi havia part dogmàtica, no es regulaven els drets i llibertats del ciutadà. •.3. És flexible, perquè no estableix cap punt on es regulen les reformes. PRINCIPIS: •.4. Sobirania conjunta: no hi ha un reconeixement del principi de la sobirania del poble. La sobirania recau en les corts juntament amb el rei. Suposa un pas arrere de la del 1812. •.5. Enfront de la interpretació flexible de la divisió de de poders, aquesta estableix principis de col·laboració de poder, és l'embrió del parlamentarisme. Aquest aspecte es veu que apareix la figura del consell de ministres, si que és compatible ser membre del govern i del parlament. I a més inclou la necessitat que en molts aspectes han de col·laborar conjuntament rei i corts. pág. 1 les corts, la constitució li ficava un límit si el 1 de desembre no s’havien convocat corts automàticament se convocaven volguera o no el monarca El rei per a poder ocupar la corona debia jurar les corts i les seues funcions. Es una constitució que regula el tema relacionat amb la constitució de la corona. Li correspon a les corts en cas de vacant qui te que elegir la regència. 2. Rei: no parla del rei, parla de la corona , és a dir, parla de la institució i no de la persona. Hi ha que dir que se reforça el poder del rei, és a dir, suprimeix algunes de les restriccions del 12, a més respecte del 12 per una banda se li concedeix el vet absolut de la llei i apareix el dret de dissolució de corts. És molt important la regència (Maria Cristina, mare de Isabel II) ELS PRINCIPIS BASICS QUE FIXA SÓN: ▲ exerceix els poders del rei (no hi ha cap tipus de limitació). ▲ preveu una regència de 1, 3, 5 persones. Si se produeix un fet de que se necessita una regència, si el futur hereder encara es menor asumirà el càrrec l’altre progenitor i si no hi ha pare o mare fins que s’elegeix una regència el consell de ministres assumeix el càrrec de regència mentre busca un nou rei que faja dels funcions fins que el menor tinga la suficiència de edat per a adoptar el càrrec. ▲ És un rei no tan limitat com en altres consti 3. Govern: confirma la existència de un govern com a òrgan col·legiat en l’article 58, hi ha que dir que en les referencies al poder executiu (articles 61 y 62) el monarca nombra i cessa els ministres (que podien governar), la constitució fa compatible ser ministre i senador a la volta i per últim esta constitució consagra la responsabilitat del govern, és a dir, es reponsable davant de les corts, esta responsabilitat suposa: ▲ El govern té que estar controlat per corts. ▲ Tots els actes del rei tenen que estar referendats pel ministeri Constitució de 1845: • Després d’una sèrie de problemes polítics es va produir un alçament militar i es va nombrar com a conseqüència a Isabel II reina amb tan sols 13 anys, va haver sobretot dos problemes basics: • Els governs liberals consideraven que l’Església tenia un sèrie de propietats que no eren bones per als ciutadans per lo qual se van expropiar (desamortització) i se van vendre als ciutadans, pág. 1 lo que va provocar una revolució econòmica que sols va afavorir a les classes altes (noblesa) però aquest intent de reincentivar la economia va fallar perquè la burgesia es va quedar sense propietats que comprar i el moviment de la revolució industrial com a causa del naixement de la burgesia i la industria en Espanya fou més tardiu. En 1844 quan ja es reina Isabel II es van nombrar ministres més moderats que feien peu a la reforma d’alguns articles de la constitució i amb ajuda del caciquisme es va aprovar la constitució del 1845 que la van elaborar de forma molt moderada. • Té 80 articles. • Hi ha una series de modificacions importants, suposa un canvi en la seua estructura. El preàmbul diu clarament que renuncia al principi de la sobirania nacional • Hi havia eleccions cada 5 anys. • Se restringeixen les condicions per a ser rector i elegible, el nivell econòmic que requereix esta llei redueix els homes que poden presentar-se a este càrrec. I s’incorpora el sufragi capacitari (que té una certa formació). • En quant al funcionament del congrés dels diputats el 1 de desembre se convoquen si o si les corts. • S’havien d’aprovar els pressupostos de l’estat. • Constitució moderada • Aspectes relacionats en la constitució del 1812 demostren un pas enrere: ▲ Milícia nacional se extingeix, segueix l’exèrcit. ▲ Supressió de la autonomia del ajuntaments. ▲ Premsa (els periòdics eren censurats i controlats), es va canviar la regulació de la llibertat d’impremta. • En el any 1852 va ha haver un intent de reforma d’aquesta. CONSTITUCIÓ DE 1856 (no nata) va ser debatuda i aprovada però no va entrar en vigor. Molt interesant però sense transcendència • Principi de la sobirania nacional. • Senat totalment electiu (desapareixen les eleccions a dit del rei) pág. 1 • Es limita el poder al rei i se torna a limitar la independència del poder legislatiu al executiu, dona més poder als congrés diputats (defensen el poble ) que al senat. • Els alcaldes son electius, és a dir, eleccions municipal i se’ls torna a donar poder. • Desamortització de la Iglesia. • No va entrar en vigor perquè una vegada aprovada i mitjançant un decret se tornar a restablir la constitució del 1845. SETEMBRE DE 1868 S’inicia un dels períodes més important en temes d’història-política. Se produeix un alçament generalitzat contra la reina (Borbons) i la reina és expulsada d’Espanya, i se forma un govern provisional encapçalat pel general Serrano. En 1869 estaguent encara aquest govern provisional se va aprovar una nova constitució (la més avançada del segle XIX), va ser una consti monàrquica per tant se va buscar un nou rei (estranger) 1. Duc italià, Amadeu de Saboya. 2. O l’austríac Alfonso Hohenzollern. El general prim que recolzava a Amadeu va ser assassinat en mig de les disputes sobre quin rei elegir per a Espanya. Va ser un rei model que va tindre molta cura mentre exercia el seu poder però malgrat això la noblesa no el va recolzar per considerar-lo un intrús. Va tindre el càrrec durant 3 anys , moment en el que va abandonar la corona (1870-1873) Constitució del 1869 (sexenni revolucionari) (AMADEO DE SABOYA REI) • Es una constitució popular, la més llarga fins a el moment amb 112 articles, un desenvolupament del drets del ciutadans (associació, reunió, vivenda, educació, lliure pensament). • Se discuteix el dret de vot a les dones (però no va ser aprovat) • Sufragi universal masculí. • Es la primera constitució que proclama una tímida llibertat religiosa. • El principi de divisió de poders, delimita el poder o figura de la corona, i des de el punt de vista del parlament se manté bicameral (congrés i senat) el cens electoral fan la elecció de ambdós. pág. 1