Historia de Empúries: Desde la fundación griega hasta la romanización, Apuntes de Latín

¡Descarga Historia de Empúries: Desde la fundación griega hasta la romanización y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity! ΕΜΠΟΡΙΟΝ EMPORIAE BREU HISTÒRIA El topònim d’Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae, -arum. El fet que aquest nom fos en plural no és casual, sinó que reflecteix una realitat, ja que Empúries, quan els romans hi van arribar hi havia la comunitat d’ibers indecets i la comunitat grega devia ser un poblat de barraques senzilles. Cap a la fi del segle VII o al començament del segle VI a.c, els grec van establir un mercat o empori en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als grecs que hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava la mar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant Martí d’Empúries, aviat resultà petit per las grecs i erigiren un nou assentament més ampli en terra ferma. Actualment, el riu Fluvià desemboca una mica més al nord; l’espai ocupat per l’antic port es va omplir de sorra aportada pels al·luvions del riu, de tal manera que l’antic illot restà unit al continent. Els romans, quan va esclatar la segona guerra púnica el 218 a.c., comandats per Gneu Escipió, hi instal·laren un praesidium, és a dir, la primera base militar d’ Hispània. Aviat els romans van ocupar la part oriental de la península Ibèrica, i sabem que , cap al 195 a.c., Cató va passar per Empúries per tal d’eliminar focus de resistència indígena antiromana. Amb el pas del temps, el primitiu campament militar romà es convertí en un nucli urbà que s’afegí als altres nuclis romans, sobretot amb l’augment de la població que devia suposar l’assentament dels legionaris llicenciats per Juli Cèsar, després de la victòria sobre els partidaris de Pompeu que encara quedaven a la península Ibèrica. Palaiapolis (mitjans del segle VI aC) Neapolis (final del segle VI fins al IV aC) Època romana (segles III aC fins V dC) LA CIUTAT GREGA La muralla del segle III a.c. ens endinsa en una de les zones més ambigües de la ciutat, doncs la zona sud estava dedicada al culte. Per una banda hi trobem tres temples: un dedicat a Esculapi, déu de la medicina, del qui es va trobar l’ estàtua més característica del jaciment; un altre a Zeus-Serapis, de qui només s’han trobat els peus i una pota de gos d’una escultura de marbre i un tercer temple del qui els arqueòlegs no poden assegurar a qui estava consagrat. Tot aquest espai era una zona salutífera, un lloc de peregrinació on els devots anaven a curar-se. A banda dels temples s’hi ha trobat diferents cisternes que abastien d’aigua aquestes zones. Tota la ciutat segueix l’esquema hipodàmic, el centre de la qual és l’àgora. Abans d’arribar-hi, trobem diferents factories i taverna. En destaca una de peix on es preparava entre d’altres productes el garum. Hi trobem diferents espais recoberts d’ opus signinum que s’usaven per a la maceració del peix. Més endavant hi ha una cisterna que recullia l’aigua de la pluja i la filtrava. LA CIUTAT ROMANA La ciutat romana ocupa una extensió de gairebé vint hectàrees tot i que només hi ha excavat un 10% del total. Tota la ciutat segueix l’estructura del praesidium: el forum és al centre, en què conflueixen dos grans carrers el cardo i el decumanus, a partir dels quals es formen les insulae, 70 en el cas d’Empúries.