¡Descarga Psicoanálisis: Sigmund Freud y la Teoría Psicoanalítica - Prof. Boada y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 3. LA PSICOLOGIA DE L’INCONCIENT 3.1 Freud i la teoría psicoanalítica 3.2 Anàlisi i critiques 3.3 La psicoanàlisi després de Freud. • Teoria Helicèntrica ( copèrnic ) • Teoria de l’evolució ( Darwin ) • Teoria de l’inconcient ( Freud ) SIGMUND FREUD ( 1856.1939 ) • Inicia els estudis de medicina a Viena el 1873. • Va treballar en laboratoris de fisiologia i a l’Hospital General de Viena entre 1876 i 1885. La teoría psicoanalítica es fenomenta en; • Enfocament clínic (n=1) i psicopatològic • El paper de la libido (pulsió, energia sexual) des de la infància • Mecanismes de defensa del jo • Mètodes que permetin l’accés a l’inconscient (hipnosi, interpretació dels somnis, lapsus, actes fallits, etc..) • Demostració de la seva veracitat a través de l’efectivitat terapèutica • Necessitat d’haver estat psicoanalitzat per comprendre o discutir la psicoanàlisi • Cura per la parla • Hipnosi (Sâlpetriere Vs Nancy) • 1885: Viatja a l’Hospital de la Sâlpetrière i coneix a Jean- Martin Charcot. • Símptomes histèrics conseqüència d’experiències traumàtiques no recordades pel pacient que es poden fer desaparèixer o induir durant la hipnosi. • Juntament amb Breuer desenvolupen el mètode catàrtic, els símptomes desapareixen quan es recorden les experiències traumàtiques gràcies a l’hipnosi («Estudis sobre l’histèria») • Abandonarà l’ús de la hipnosi per adoptar altres mètodes. • El descobriment de la sexualitat infantil i la proposta del complex d’Edip serveixen a Freud per afirmar que la causa de la histèria es deu a records o pensaments sexuals traumàtics apartats de la consciència pels mecanismes de defensa del jo per no ser assumibles per la persona. • Als 40 anys i després de la mort del seu pare Freud inicia el seu autoanàlisi en el que aplicarà la interpretació dels somnis i l’associació lliure que s’allargarà durant 4 anys. • Mes tard, desenvolupara la idea de que els errors freudians ( lapsus linguae, actes fallits ) tambe ofereixen acces a l’inconcient • Freud va adoptar 5 enfocaments diferents en successives modificacions de la seva teoria: dinàmic, topogràfic, estructural, econòmic i genètic ENFOCAMENT DINÀMIC • Rellevància de la infància en la configuració de la personalitat i en la etiologia d’alguns trastorns mentals. • Existència de conflictes emocionals irracionals i sovint inconscients. • Mostrar indirectament la invalidesa de la introspecció. • Popularització de la psiquiatria i de la psicologia. • Contribució a que la sexualitat deixés de ser un tabú. • Gran influència en l’art, la literatura i el cinema. Crítiques a la psicoanàlisi A banda de critiques mes concretes, les dues mes generals les podriem resumir en : • No utilització del mètode hipotètic-deductiu. Sovint les explicacions psicoanalítiques es fonamenten en la inducció a partir d’un nombre reduït de casos. No realitza prediccions arriscades sobre els efectes psíquics de determinats esdeveniments, de forma que la psicoanàlisi sovint és compatible amb explicacions diametralment oposades a una mateixa realitat. • Es podria dir que Freud va construir una psicobiografia del seu propi psiquisme, però la generalització dels seus descobriments a tots els éssers humans és, com a mínim, dubtosa i impermeable a la contraevidència. • Teoria de la personalitat basada únicament en malalts mentals. • Descripció teòrica en termes no contrastables (postdicció no falsable) • Ús de la inducció per construir la teoria. • Pansexualisme. • Tractament molt llarg (sovint entre 5 i 10 anys). • Manca de compromís amb l’avaluació de l’efectivitat del tractament a llarg termini i de la comparació amb altres mètodes terapèutics. • Cert secretisme i sectarisme fruit dels constants atacs que va rebre Freud i la seva teoria. • Necessitat d’haver estat psicoanalitzat per poder comprendre-la. 3.3 La psicoanàlisi després de Freud La psicoanàlisi després de Freud • Alfred Adler (1870-1937): psicologia individual • Gustav Jung (1875-1961): psicologia analítica • Karen Horney (1885-1952): enfocament social • Melanie Klein (1882-1960): relacions objectals • Anna Freud (1895-1982): psicologia del Jo • Jacques Lacan (1901-1981): inconscient estructurat com llenguatge
