Teoría de la Decisión under Uncertainty: Tipos de Decisiones y Racionalidad, Resúmenes de Sociología

¡Descarga Teoría de la Decisión under Uncertainty: Tipos de Decisiones y Racionalidad y más Resúmenes en PDF de Sociología solo en Docsity! dimarts, 12 d’octubre de 2021 3. Teoria de la racionalitat TITOL DEFINICIÓ: És l’organització de la vida social i econòmica en funció de principis d’eficiència. Es recolza en l’ individualisme metodològic i la teoria formal. La paraula racionalitat s’utilitza en 5 sentits distints. Com: 1.Capacitat lingüística: un ser racional és capaç de comunicar-se mitjançant el llenguatge. És un sentit débil peró és un sentit que s’ha utilitzar diverses vegades. 2.Raonabilitat: algú és racional si addueix/aporta/explica raons per fer el que diu o fa. si l’ésser humà raona, és racional. 3.Ètica: IMMANUEL KANT. Identificava la racionalitat pràctica amb la ètica. (és racional la persona que utilitza a les personas com a fins no com a mitjans) 4.Racionalisme: tenien una confiança il·limitada en la raó. Racionalistes arribaben a dir: si hem diu en si puc saber com estran situat d’aqui 1 anys tot els atoms de l’univers us preadiré el futur. NO ENTENC 5.Optimització: inclou processos d’avaluació i optimització. Es l’unica concepció de la racional que s’abarca en contextos biologicss DIFERENTS TIPUS DE DECISIÓ SEGONS LA SITUACIÓ • Decisió baix condicions de certesa: Tracta de maximitzar o minimitzar un paràmetre, baix certs constrenyiments • Decisió baix condicions de risc: L’agent deu decidir entre un conjunt d’accions alternatives, las conseqüències les quals no estan segures, encara que s’atreveix a assignar probabilitats subjectives. També suposem que el subjecte pot assignar utilitats a les diverses conseqüències possibles. En aquest cas la solució ve donada per la regla de Bayes: ‘actua de tal mode que maximitzis la teva utilitat esperada’. (POR EJEMPLO TIRAR UN DADO Y QUERER SACAR UN 3) • Decisió baix condicions d’incertesa: L’agent està tan insegur respecte a les conseqüències que pot tenir cada acció que no s’atreveix a assignar probabilitats subjectius. No hi ha cap regla unívoca i comunament acceptada per resoldre el problema. Hi ha una pluralitat de regles que responen a criteris distints. Les dos regles més famoses són - el MAXIMIN (actua de tal mode que maximitzis la utilitat menor). - el MAXIMAX (actua de tal mode que maximitzis la utilitat major.) 1 dimarts, 12 d’octubre de 2021 • Teoria formal de la racionalitat: totes les persones prenem decisions (molt o poc importants tenir fills, comprar un cotxe, pintar un paper…).Aquestes decicsions ho fem a partir de creences raonades i preferències. • La teoria ampliada de la racionalitat si que es preocupa de les creences, si estan ben fonamentades (filosofia de la ciència) i de les preferències o desitjos, si són bones o no (ètica). A la teoria formal de la racionalitat / teoria formal de la acció racional li dóna igual si estan bé les creences o preferències, és a dir, donades unes creences i unes preferències la acció porta de forma natural a aconseguir-les (Racionalitat estrictament). Només mira si són consistents, és a dir si compleixen les condicions de completitut i transitivitat. - Completitut et pot agradar la poma o la pera o cap de les dos. - Transitivitat taronja és preferible que poma, la poma és preferible que pera, així que la taronja és preferible de pera. Si els xiclets de menta es preferible el xicle de mora el xiclet de mora es preferible el xicle de taronja el xivle de poma es preferible el xicle de tronja. X: TARONJA Y:POMA Z: PERA Existeixen unes condicions, com que cadascú de nosaltres té les possibilitats que té, això és el conjunt factible (conjunt d’opcions a l’abast de la persona) (Per exemple depenent de les nostres condicions físiques, podem fer un salt de mig metre, però no podem fer-ho de 5 metres. No estem dins d’aquest últim conjunt factible). Té conseqüències l’acció. Segons la teoria aquestes poden ser anticipades i ordenar-les(segons la preferéncia de cada un de nosaltres és diu ordre de preferéncies). El conjunt d’ordenacions d’aquesta manera rep el nom d’ordre de preferències. És possible representar-ho matemàticament amb la funció d’utilitat. Una persona serà racional quan maximitzi la funció d’utilitat. (Que esculli la acció preferida per sobre de les altres acción establides) Supòsits racionalitat estricte (RESTRICCIONS) - Supòsits d’alternatives irrellevants:suposa q un agent no modificarà les seves preferències prèvies només pel fet que aparegui una nova alternativa. Entre a i b agafo la a, però si surt una nova (la c) puc agafar la c peró no canviar a la b. 2 dimarts, 12 d’octubre de 2021 economia. Arriba a la conclusió que si s’accepta el supòsit de l’egoisme, resulta que aquest model està condemnat a la predicció de la conducta real.; i que les persones emocionalment predisposades en mostrar preocupacions pels altres, aquest interès no té perquè provocar que els altres surtin perjudicats. No diu que ser egoista sempre surt malament. Li preocupa el pressupòsit de que la gent que actua de forma egoista obté millors resultats. Model de compromís: La gent que actua de forma altruista en determinats contextos té un resultat major que si actua de forma egoista. El que intenta captar aquest autor es que hi ha motivacions que no son racionals que ens motiven a actuar. Problema del engany i problema de la dissuasió. Conclusió: Ser altruista surt a compte perquè no es persegueix aquest resultat - Ex: 2 socis decideixen agafar un restaurant, un sap molt de cuina però es incompetent en fer números, i l’altre a l’inrevés. Segons aquest model, els sortiria a compte si no s’enganyen. JON ELSTER: Les limitacions de la teoria de la elecció racional. • La debilitat de la voluntat (akrasia cásica griega): No comporta un acte de irracionalitat sinó un acte de racionalitat imperfecte. Ens podem autolimitar, de forma conscient ens limitem el nostre conjunt d’oportunitats. Això passa perquè no es fien de la seva força de voluntat. - EX: Apagar el mòbil per no despistar-se. - EX: Ulises i els cants de les sirenes. Es pot afrontar racionalment la falta de voluntat? La preferència de 1r ordre les tenim tothom, però per tenir preferències de 2on ordre es necessita la força de voluntat, la capacitat de lligar-se a si mateix. Tenim preferències de segon ordre (volem no voler) Fumo(1er) però no vull fumar més (2on). • Falta d’autonomia en la formació de les preferències: - La formació distorsionada de les preferències: es tracta de estar fent una cosa i al mateix temps voler fer una altra. (vaig al bar però m’agradaria anar als Pirineus) - Els estat que són essencialment subproductes de accions empreses per altres fets. Són estats mentals que no es poden buscar de forma intencional, sorgeixen com subproductes d’altres activitats perquè buscades de forma 5 dimarts, 12 d’octubre de 2021 intencional no són subproductes. (per exemple: oblidar a algú; dormir si tens insomni; vull ser espontani però estic pensant ser-ho; aconseguir reconeixement social gràcies al subproducte de l’activitat que fas, etc.) • La impossibilitat, com a principi de la pressa de decisions en determinats , d’utilitzar la racionalitat. Elster fa una petita subdivisió. Les teories poden tenir dos tipus de limitacions: - Inapropiada: Teoria en la que les prediccions que es realitzen fallen. Tots els resultats que aporta la teoria com a solució fallen - Indeterminació: Teoria que no aporta un únic resultat de l’acció. Una teoria ens aporta en un ambit complet de ambestigacio ens aporta més de un resultat. Per el que ens ha explicat podem veure la teoria de l’acció racional en un moment determinada. Ex: un burro o un ase li posen la mateixa quantitat de penjar, el ase es va morir de gana perque era racional. Perque es ideterminada quan una teoria es racional si no. a vegades hih han situacions de una mesura indeterminat es bona per .. d’una desicio La teoria de la racionalitat en determinats contextos es indeterminada perquè ens ofereix més d’una solució. En determinats contextos la toma de decisions no es la correcta a causa d’aquesta indeterminació de la teoria de la racionalitat. • Caso de Phineas Gage: su accidente fue en la corteza prefrontal del cerebro, Este caso está considerado como una de las primeras pruebas científicas que sugerían que una lesión del lóbulo frontal podía alterar aspectos de la personalidad, la emoción y la interacción social, ya que antes se pensaba que no tenía funciones y por eso se le llamaba ‘corteza’. Después del accidente Phineas se había convertido en una persona totalmente distinta, antes era apreciado en su pueblo por su bondad, después del accidente se convirtió en una persona arrogante y caprichosa, le gustaba llamar la atención, era obsceno y no tenía en consideración los deseos de los demás. *LEON FASTINGER, deia que la dissonància cognitiva és un estat de tensió produït quan una persona manté simultàniament dues condicions o certeses psicològicament incompatibles. Per exemple estudiar per un examen pel dia següent però veure a la nit tota una sèrie de televisió. A ver es que yooo lo copie todoo de esooo i ya esta copiado en tonces eso es lo bajado del documento ese pe pero 6 dimarts, 12 d’octubre de 2021 4. El Marxisme analític GENERALS COHEN: era un filosof d’oxfor que en el any 1958 escriu la historia del karl marx una defensa, va ser un llibre que va proviar un impacte impresioant el menys a la epoca any 70, era un llibre molt ineteresant I molt sólid. A quest es basava en la filosofia analitica i amb les enines de la lógica formal. JON ELSTER: asisitien a la reunio… va.. amb el grup de setembre. Marxisme de l’acció racional El marxisme analític és un corrent de pensament marxista que sorgeix entre els filòsofs i científics socials de parla anglesa durant la dècada de 1980. Els marxistes analítics s'inscriuen, doncs, en una tradició intel·lectual que tendeix a identificar ciència i mètode, mètode i objectivitat. Es tracta, així mateix, d'una tradició que aposta per la formulació d'un mètode únic per a la investigació dels diversos àmbits del saber i la realitat. CARACTERÍSTIQUES: 1. Un acord amb les normes científiques convencionals en l'elaboració de la teoria i de la investigació: aquest acord fa referncia a un dels espectes que son molt inovadors en el moment el que poden dir l’artodónia economia del moment era dir que el marxisme tenia una logica propia(com un métode marxisme), el marxisme analaitic ho nega aixo diu el que el marxisme ha de tenir les eines de la ciencies socials. Els analitivcs creien I defensavane que el conjunt d’eines o instruments que utilizen les ciencies forals eren les mateixes que el que va utilitzar el marxisme. Como a conclusió aixó es que els marximes analítics a diferenci eu altres marxisme defensaven que la ciéncai es una, no s’ha li pot posar un qualificatiu (ej. Ciencia del prolateriat,ciencia..). Negar que hi han ciencies alternatives (ex: madecina alternativa). Si es ciencia no es alternativa. 2. Una preocupació per definir els conceptes que s'utilitzen i per mantenir la coherència lògica del repertori d'anàlisi realitzats: claretat analítica i la curéncia interna, ser molt Clar en la .. dels conceptes i que relacions entre ells tinguin cuaréncia interna i claretat analítica, si hi ha el poder explicatiu de les teories són …. 3. L'ús de models: els models evidentmentsemplifiquen la commplexitat del mon real, I si estan ben fets es una vistud no una critica. Criticar un model perquè semplifica la realitat es una cosa ilogica ja que es el q preten que estigui sentetizada be o on es un altre tema. Ex: el gps es una simplificació de la realitat. S’ha de criticar el model perque noe stà ben fet no perque esta simplificat. 7 dimarts, 12 d’octubre de 2021 diferents conceptes de alianació de Marx la imensa majoria de la classe treballadora sap que hi han cosees que li afecten a les condicions de vida pero a ell no influeixen en absolutamnet en aquesta decisio. Ex empreses que tanquen per diferentes raons t’has quedad sense salari. • Capacitat d’acció col·lectiva: de la classe obrera, Wright fa referència a la seva facultat potencial ‘per organitzar-se col·lectivament amb objecte de derrocar el capitalisme i implantar unes relacions de producció socialistes’. O també fa referència a que els obrers facin una ‘vaga’ per millorar els salaris o les seves condicions laborals. Capcitat colectiva o en te molt poca és la petita burgesia. fer una vaga dels petits comercians es . Encanvi una vaga de la classe obrera si que es significativa perque son molts CONCEPTE D’EXPLOTACIÓ SEGONS WRIGHT *En el cas de que tingués dues condicions (1 y 2), no estem en una situació d’explotació, sinó que ens trobem en una situació de OPRESSIÓ/OPERACIÓ ECONÒMICA NO EXPLOTADORA. La explotació és un mecanisme causal específic que genera una forma molt particular d’interessos materials antagònics. La explotació és una situació que satisfà 3 criteris: 1) El principi del benestar interdependent invers: el benestar material dels explotadors depèn de les privacions materials dels explotats. El que significa que els interessos dels actors dins d'aquestes relacions NO són merament diferents, sinó que són ANTAGONISTES: la realització dels interessos dels explotadors imposa privacions o danys als explotats. Si volrm un increment de selari I jo no puc tresladar en el preu del producte el que comporta aquest increment. 2) El principi d'exclusió: aquesta inversa interdependència de el benestar dels explotadors i dels explotats depèn de l'exclusió dels explotats de l'accés a determinats recursos productius. 3) El principi d'apropiació: l'exclusió genera avantatges materials per als explotadors perquè això els permet apropiar-se de l'esforç laboral dels explotats. SI NO MES ES COMPLEIXEN ELS 2 PRIMERS: estem a una situació económica no explotadora 10 dimarts, 12 d’octubre de 2021 *PREGUNTA PROFESSOR: La temptació del genocidi. ¿Per què NO en una situació d’explotació i Sí en una d’opressió econòmica no explotadora? El millor obrer no és l’obrer mort. El millor indi és l’indi mort. Si tens els tres, els obrers més valen viure. Amb el tercer tret l’explotador necessita del producte de l’explotat. Explotador necessitava les terres dels indis per ocupar-les, i ara necessiten els obrers. El benestar del opressor depèn del esforç del seu treball i la transferència del oprimit, per això no identifica la seva opressió. Exemple; indis, el millor indi es el indi mort (genocidi) El explotador no depèn de la opressió dels oprimits (situació/exclusió) Un dels aspectes de les classes socials que més interessa Erik és el de les “CLASES MITJANES” entre els empleats. És a dir, aquelles persones que no posseeixen medis propis de producció, que venen la seva força de treball en el mercat i que, fins i tot, no sembla formar part de la classe obrera. Per diferenciar les posicions de la classe entre gent que comparteix una situació comú de no propietat en les relacions capitalistes de propietat. Wright utilitza dues dimensions: 11 Cuan més panxa te la corva més desigualitaria es una societat. Com més s’aproxima ala visectriu m¡es igualitaria es una societat si s’aproxima 1 és la desigulatat absoluta i quan més s’aprozima a 0 més igualitaria es la societat en la distribució de la renta dimarts, 12 d’octubre de 2021 1) La relació amb la autoritat dins de la producció. Existeixen dues raons per considerar la autoritat com una dimensió de les relacions de classe entre els empleats. → Els capitalistes no posseeixen simplement els medis de producció sinó que tenen la capacitat de dominar-los a l’interior de la producció → La relació entre els seus ingressos i l’apropiació de la plusvàlua. 2) La possessió de qualificació o perícia. És a dir, qui disposa d’ells disposa d’una situació privilegiada perquè tant les qualificacions com la perícia solen ser escassos en el mercat de treball. Amb aquest marc conceptual Wright dibuixa un mapa conceptual de 4 classes socials: 1) Capitalistes: aquest exploten ja que posseeixen el capital. 2) Professionals: exploten en base a la qualificació, però a la vegada son explotats pels capitalistes. 3) Directius i quadres superiors: exploten perquè controlen els recursos organitzatius però són explotats per la classe capitalista. 4) Obrers: són explotats de manera triple. 12 dimarts, 12 d’octubre de 2021 La RB no té aquest problema. • Non-take-up: Percentatge de persones que tenen dret a un subcidi condicionat i no demanan el subcidi condicionat. Aixó pot ser per vergonya, per ineficiencia administrativa…taxa de sol·licitud de prestacions condicionades, és a dir, una fracció de les persones que No sol·liciten una prestació malgrat complir tots requisits de la prestació per poder tenir-lo i tenir dreta aser perceptor d’aquets subsidi. UNA PROPUESTA DE FINANCIACIÓN DE UNA RENTA BÁSICA EN EL REINO DE ESPAÑA , A PARTIR DE UNA REFORMA DEL ACTUAL IRPF. 1 CARACTERÍSTIQUES 1. Universal i incondicional: per totes les persones 2) Garanteix una quantitat econòmica per cobrir les necessitats materials de les persones. El llindar de pobresa determinarà tal quantitat. El umbral de pobeza determinara la cantitat 3) La RB NO està gravada per IRPF, tot el que guanyas de la RB no pagues IRPF pagas IRPF el que pagas per sobre de la renta bàsica 4) Substitueix qualsevol altra prestació pública monetària (pensions, subsidis, ajudes, beques,etc.) de quantia inferior. - En el cas de una persona que cobra una prestació de X, inferior a la quantitat Y que representa la renda bàsica, la seva prestació s’elimina i passa a ser coberta per la quantitat de la RB. 5) Haurà de ser complementada quan sigui inferior a la prestació pública percebuda. - En el cas d’una persona que cobra una prestació X superior a Y que representa la renda bàsica, la prestació s’elimina fins la quantitat de Y referent a la RB, la resta de prestació X continua percebent-la en els mateixos terminis actuals. 6) La seva implantació no ha de comportar resta de cap ingrés de l’Estat per la via de l’IRPF. De IRPF ha de recullir lo neccesari per . No es detreu cap quantotat que pugui tocar la sanitat pública, escolarització… QUANTITAT(2010): • MAJOR 18 ANYS: 7.471 euros anuals • MENOR 18 ANYS: 1494 euros anuals menys país basc i navarra1 15 dimarts, 12 d’octubre de 2021 Que es el llindar de la pobresa? Una persona esta per sota del llindar de la pobresa si rep per sota dels ingres per capita de la zona que estigui. CARACTERÍSTICA DE. LA INFORMACIÓ UTILITZADA: Muestra individualizada y estradificada, referida al año 2010, de las liquidaciones del IRPF del Reino de Espanña (sin las comunidades PV i Navarra ) casi 2 millones de liquidaciones que identifican màs de 22 millones de personas declarantes. Aixó es el que la gent en frau o sense frau, és el que la gent realment efecte. Diferencia Població de dret: persones en el regne conciderat (Està contabilitzada) (aquesta sempre sera més gran) Població fiscal: Gent que està obligada a declarar la IRPF No arriba a un 80% de persones que són població fical entre el que són població de dret llavors hi ha un més de un 20% que no declaran el IRPF (pero no perque no vulguin sino perque no cal declarar) GINI: el que fa la RPF é millorar una Miqueta el GINI (més s'aproxima a 1 es més desigualtat) Renta bruta: 0,4114 Renta neta:0,3664 El verd es de tipus progressiu i el blau es de Tipus regresiu. El punt de partida, muestra una clara desigualdad de renta (se considera desigualdad moderada òr debajo del vallor 0,3 en el ínece gini). Característica 4: ex: si algu de nosaltres te una veca de 300 euros el mes i et donen 700 aquest 300 són estalbi. Caracteristiques 5: Financiació de la RB de la població no detectada en el IRPF Queda un remanant de 30.000 La població no detectada es el IRPF, QUE NO PUEDE ANALIZARSE A PARTIR DE ESTOS DATOS, SE FINAN FALTA 16 dimarts, 12 d’octubre de 2021 El IRPF actual solament l'antenet persones especialitzada, d'aquesta manera el IRPF ss'entendria per tothom. 6. Que és guanyi el que és guanyi pagues el tipus unnic el IRPF (ACTUALMENT te 3 trams el tipu unic suprimeix els 5 trams I en posa 1) CARACTERÍTIQUES DE LA REFORMA DEL IRPF PARA FINANCIAR LA IMPLEMENTACIÓN DE UNA RB (FALTA) Model de microsimulació Nomes es aplicable a la gent que declara el IRPF Resultatdos de la reforma: - un tipos únic de 49% Guanyadors: respecat la situacio actual I la situacio despres de aquesta reforma si guanyaés un guanyador. Perdedor: si per 17 dimarts, 12 d’octubre de 2021 5.2 CULTURA Existeixen tres tipus d’informació: • Informació descriptiva: (o teòrica o fàctica: les dades el saber què). Ens mostra com és el món. Ex: mapes, bases de dades, nombre atòmic del ferro… • Informació pràctica: (o tècnica: les instruccions, habilitats, know-how). Ens indica com hem de fer-ho. Ex: aprendre a parlar, escalar, anar amb bicicleta, conduir un camió, escriure…. • Informació valorativa: (o evaluativa: les preferències, valors, les metes, actituds, filies i fòbies). Ens indica el que fer. Ex: aplaudiments, xiulets, aficions, apreciar la neteja... Els Tipus d’aprenentatge es divideixen en dos blocs: • Individual: adquirir informació per si mateix, mitjançant investigació pròpia. • Social: consisteix en la recepció i assimilació d’informació transmesa per altres elements o persones per mitjans NO genètics, com pot ser la imitació, comunicació i ensenyament. La cultura és informació transmesa entre cervells. Informació transmesa per aprenentatge social. És adquirida. Sense aprenentatge no hi ha cultura. Les vivències personals no són cultura perquè són impossibles de transmetre. La cultura inclou tot tipus d’habilitats i coneixements no heretats mitjançant herència biològica. TOTA LA CIÈNCIA ÉS CULTURA, PERO NO TOTA CULTURA ÉS CIÈNCIA. El etnocentrisme exalça i mitifica els trets culturals endògens, mentre la xenofòbia, menysprea o vilipendia els exògens, precisament per ser endògens o exògens, i amb independència del seu rendiment natural. 20 APRENENTATGE: és procés mitjançant el qual, la informació NO hereditària; és adquirida per nosaltres i emmagatzemada en la memòria a llarg termini. Té lloc en el CERVELL. dimarts, 12 d’octubre de 2021 L'etnocentrisme sol implicar la creença que el grup ètnic propi és el més important, o que alguns o tots els aspectes de la cultura pròpia siguin superiors als d'altres cultures. El relativisme cultural considera que una cultura només pot ser entesa des de dins, d'acord amb el seu propis principis, patrons i valors, i que no té sentit jutjar una cultura des dels valors d'una altra. Les diverses cultures serien "incommensurables". • Rasgos culturales imponderables: no té aquestes característiques. Aquells que no es poden comparar objectivament i són dependents de les convencions grupals. • Rasgos culturales ponderables: aquells que són mers instruments per realitzar una funció ben definida. I és possible comparar objectivament si ho fan bé o malament (independentment de les convencions grupals). 21