La Educación Comparada: Objetivo, Disciplinas Relacionadas y Importancia - Prof. Valls, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga La Educación Comparada: Objetivo, Disciplinas Relacionadas y Importancia - Prof. Valls y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! EDUCACIÓ COMPARADA F 0 E 0 DEFINICIÓ D’EDU. COMPARADA: • (s.XXI) L’educació comparada és el comportament pluridisciplinar (necessita altres disciplines i mètodes) de les ciències de l’educació. Estudia fenòmens i fets educatius en les seves relacions amb el context social, polític, econòmic, cultural...comparant les seves semblances i diferències en 2 o més països, segons continents o a nivell mundial. La seva finalitat es comprendre millor les característiques de cada fenomen en el seu propi sistema educatiu i de trobar generalitzacions vàlides amb l’objectiu de millorar l’educació. • Kandel (1933): L’educació comparada és la ciència que procura analitzar i comparar les forces q generen les diferències entre els diversos sistemes nacionals d’educació. • Schneider (1964): la pedagogia comparada és la ciència que mitjançant la comparació dels fets pedagògics en sentit estricte o en un sentit cultural més ampli, perteneixents al passat o a l’actualitat, país propi o a països estrangers, tracta de respondre a qüestions pedagògiques individuals (ideogràfiques), o d’establir conceptes pedagògics o lleis universals (nomotècniques). • Tusquets (1969): la pedagogia comparada és la ciència que planteja i intenta resoldre els problemes educatius, emprant el mètode comparatiu, aplicant científicament i acomodat a la naturalesa d’aquests problemes en general, i de cada un d’ells en particular. (Tusquets dóna més importància al mètode alhora de definir l’edu. comp.) • Le Thank Koi (1981): l’edu.comp. la podem definir com la ciència q té x objecte aclarir, analitzar i explicar les semblances i les diferències entre fets educatius, i/o les seves relacions amb el context (social, polític, econòmic, cultural); i tb investigar les lleis eventuals que les determinen en diferents societats i diferents moments de la història humana. (Le Thank Koi dóna més importància al context alhora de definir l’edu.comp. ) • Albatch (1990): l’edu.comparada no és, en qualsevol cas, una disciplina, sinó q es destaca x la seva naturalesa aglutinadora, q pot acreditar-se quan la concebeix com un camp multidisciplinar q contempla l’educació (no necessàriament limitada a les escoles o les institucions d’educ.formal), en un context transcultural. F 0 E 0 L’EDU.COMPARADA I LA SEVA RELACIÓ AMB ALTRES DISCIPLINES: Halls al 1990 divideix en 3 grans blocs les disciplines dins l’edu.comparada: 1. Pedagogia comparada: l’autor la subdivideix així: • Anàlisi intraeducatiu i intracultural. • L’educació a l’estranger. • Estudia l’educació en diferents nivells, tb realitza investigacions i hi intervenen forces socials, culturals i històriques. • Estudi dels aspectes d’un o varis sistemes educatius diferents del sistema imperant del país de l’investigador (no compara només estudia aspectes). 2. Educació xl desenvolupament i la cooperació: estudia la conceptualització de la cooperació del desenvolupament, el desenvolupament del sistema educatiu i les reformes dels països desenvolupats, el plantejament en matèria de política educativa dels recursos internacionals. Tres exemples d’assignatures: - Educació x la pau - Educ.en i pels drets humans - Educació intercultural i mundialista. 3. Educació internacional: àmbit americà, es divideix en: 3.)a Pedagogia internacional: estudia l’ensenyament dels grups multinacionals, multiculturals, multiracials, minories ètniques i racials. 3.)b Estudi del treball d’institucions: UNESCO, UNICEF, Banc Mundial, Nacions Unides. Constitueix un dels aspectes de l’estudi de l’educ.comparada. tb analitza la història, aspectes actuals, els seus programes... F 0 7 6 Disciplines relacionades amb l’educ.comparada dins les ciències de l’educació: • Sociologia de l’educació. • Pedagogia general. • Filosofia de l’educació. • L’economia de l’educ. • La importància mediàtica d’alguns organismes internacionals • L’augment de la comprensió internacional i de la necessitat d’una educació x la pau. 2. Es posen de manifest unes tendències q reforcen el rol de l’edu.compar: • Tendència a la convergència dels sistemes educatius. • Tendència a considerar q els problemes del sistema educatiu d’un Estat-Nació han de ser estudiats tb en clau “supranacional” amb la finalitat de preveure les conseqüències. • Estudiar els problemes en clau “regional” o “local”. • Rendiment de comptes. • L’avaluació dels sistemes educatius. • NTIC en els sistemes educatius (Internet a les aules). 3.Raons derivades de la situació del món acadèmic: • La creixent importància de la interdisciplinarietat. • Aparició de nous camps científics. • La crisi de les metodologies dels camps científics. • Canvis en els propis estudis superiors: mobilitat de professors i alumnes i la professionalització dels estudis. 4. Raons relacionades amb la situació actual de les ciències de l’educació: • Succeeixen fenòmens q augmentes la creixent valoració de les perspectives internacionals en les diferents disciplines. • Tb la consolidació de les ciències de l’educació com a àmbit científic. • La relació entre la pedagogia i la formació del professorat. F 0 E 0 METODOLOGIA: La metodologia sempre ha ocupat un lloc molt important en l’educació comparada. Evolució: ANYS 60/70 F 0E 0 predomini del positivisme, l’educació comparada pretenia esdevenir una ciència. ANYS 80 F 0E 0 tendències relativistes (no tanta importància en l’àmbit científic)enfocament més proper a les aproximacions qualitatives. ANYS 90 F 0E 0 entrada d’investigadors i docents d’altres disciplines (transdisciplinarietat) amb unes repercussions positives. Anys 2000 F 0E 0 nous debats teòrics i metodològics introduïts. Hi ha diferents reflexions importants sobre la metodologia dins l’àmbit d’educ.comparada. alguns exemples d’aquestes reflexions podrien ser: • ¿hi ha una crisi de metodologia? • Metodologies fruit d’un context F 0 E 0 PRINCIPALS POSICIONS METODOLÒGIQUES: • Descripció: la descripció predomina sobre els altres. El primer q va fer servir la descripció en el camp d’educació comparada d’una manera científica i amb una metodologia va ser Jullien de Paris (1775-1848). • Explicació: hi ha un predomini de l’explicació ja q cal el xq de les coses. • Aplicació: la idea d’utilitat present(els comissaris realitzaven viatges x copiar el q es feia en altres països. Predominava coneixer-ho x després aplicar-ho i q millorés i facilités d’eficaç aplicació de l’educació). Buscar solucions. • Valoració: valoracions més o menys fomentades. Caràcter objectiu, deixant de banda la valoració subjectiva. F 0 E 0 PROPIETATS DE LA COMPARACIÓ: )a Caràcter fenomenològic. )b Pluralitat: pluralitat objectual xq hi hagi comparació cal q existeixin 2 o més objectes. Un sol objecte s’ha de mirar en dues èpoques històriques diferents, sinó un sol fet x si mateix no pot ser comparat. )c Homogeneïtat: ha de tenir elements comuns. )d Globalitat. F 0 E 0 UNITATS DE COMPARACIÓ: .1 Comparacions internacionals (mitjançant): • Comparacions entre nacions (comparar els sistemes educatius de dues nacions diferents). • Comparacions entre mostres nacionals (utilitzant dades estadístiques tant qualitatives com quantitatives, i fer una síntesi comparativa. Les mostres han de ser objectives i representatives) .2 Comparacions intranacionals (mitjançant): • Unitats espaials F 0E 0 agafant zones en concret, no tot el territori (exemple: comparacions entre comunitats Autònomes d’Espanya). És la més utilitzada. • Unitats ètniques F 0E 0 Estudis comparatius tenint en comte grups ètnics. • Unitats ideològiques F 0E 0 ideologia política, diferents religions... • Unitats sectorials F 0E 0 sector privat, sector públic. • Unitats institucionals F 0E 0 comparant diferents associacions. Per exemple comparant casals d’estiu. .3 Comparacions supranacionals (mitjançant): • Unitats geogràfiques F 0E 0 comparacions entre grans regions, x exemple Amèrica llatina i Europa occidental. • Unitats culturals F 0E 0 • Unitats econòmiques F 0E 0 països desenvolupats VS països subdesenvolupats. • Unitats polítiques F 0E 0 països socialistes VS països capitalistes. Actualment es realitzen més estudis comparatius supranacionals que internacionals. Existeix una altra tipologia de classificació d’unitats de comparació: • Real actual F 0E 0 per exemple estudiar l’escola rural o comparar- la amb l’escola urbana. • Mental lògica F 0E 0 diferència de mentalitat entre abans i ara. Evolució de pensament d’un autor. X ex: desenvolupament de la ideologia femenina, o el concepte d’infància al llarg de la història. • Històric processal F 0E 0 x ex: comparar l’evolució històrica de l’educació al llarg de la història, o l’evolució d’un país del socialisme al capitalisme. A l’hora de fer un estudi comparatiu no només ens hem de basar en una unitat de comparació, podem prendre’n més d’una. Per exemple: el treball que farem nosaltres serà mitjançant unitats ideològiques i unitats institucionals. F 0 E 0 MÈTODES I TÈCNIQUES AUXILIARS: Ens poden ajudar en l’estudi comparatiu. 1. Reflexió filosòfica: Riquesa conceptual del criteri de comparació. Aprofundiment de conceptes, de la bibliografia... 2. Metodologia històrica: 3. Metodologia de les ciències socials: • Adopció d’aproximacions descriptives basades sobre fenòmens i fets observables considerats com a realitats naturals (esquerre del quadre), o aproximacions conceptuals q miren els fets com a realitats construïdes i q les localitzen en un espai i un temps determinat (dreta del quadre). Les 7 configuracions paradigmàtiques: (AIXÒ EN GROC LI DEMANO AL JORDI BEL) A) PERSPECTIVES POSITIVISTES: Cerquen descriure els sistemes educatius estrangers amb l’objectiu de comparar-ho amb el nostre. Tots els autors d’aquesta configuració tenen un objectiu: cercar els factors socials, econòmics o culturals q expliquen les formes d’organització de l’ensenyament adoptades x diferents països. Usen l’aproximació històrica com a metodologia, tb fan servir les dades estadístiques xq és més fàcil de comparar-ho. F 0 A C Kandel el 1933 va definir els 3 grans objectius dels estudis comparatius: • Recollir informació sobre diferents països. • Explicar causes dels fenòmens educatius i la seva evolució. • Contribuir a la millora dels sistemes d’ensenyament. B) PERSPECTIVES POSITIVISTES: Aquesta configuració uneix totes aquestes perspectives positivistes q tenen com a projecte la formulació de lleis generals objectives i científiques, referent al funcionament i l’evolució del sist.educatiu. L’objectiu final de l’ed.comp. és elaborar una aproximació científica. L’enfocament és passar de lo particular a lo general, passar de la identificació, descripció...a l’experimentació d’hipòtesis a la formulació de teories i a la predicció d’evolucions futures. Aquesta configuració té la intenció de produir resultats generalitzables. Tenen menys en compte el context. Els sist.nacionals d’ensenyament segueixen sent les unitats de comparació principal. Però hi ha tendència a aïllar algun dels seus components. C) PERSPECTIVES DE MODERNITZACIÓ: Perspectives de modernització i desenvolupament de l’educació. El seu objectiu és orientar les polítiques educatives dels Etats i dels organismes internacionals (fonamentació en la teoria del Capital Humà); l’objecte d’estudi és recórrer als enfocaments quantitatius i de caràcter correlacional. D) PERSPECTIVES DE LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES: El seu objectiu és proporcionar una solució a un problema educatiu (solució contrsatada pel context). L’objecte d’estudi són els problemes educatius. E) PERSPECTIVES CRÍTIQUES: L’objectiu d’aquesta perspectiva és donar suport als processos d’innovació i canvi (rewbuig al funcionalisme estructural). Hi ha una clara influència del marxisme. L’objecte d’estudi és el poder de l’Estat, la desigualtats d’oportunitats, les minories culturals... Empren metodologies tant qualitatives com quantitatives. F) PERSPECTIVESDEL SISTEMA MUNDIAL: Caràcter transnacional dels fenòmens. Globalització. Els temes més tractats són: escolaritat obligatòria, desenvolupament del curriculum i expansi´escolar. Estudien dades tant a nivell internacional com casos particulars. G) PERSPECTIVES SOCIO-HISTÒRIQUES: Anàlisi del sentit històric dels fets. S’analitzen les coses en el seu espai i temps concret. Emfatitzen la història i la filosofia en la interpretació i la descripció. L’objecte d’estudi són les pràctiques discursives, la construcció del curriculum, la formació de discipines... Paràmetres: Cada una de les 7 configuracions q hi ha anteriorment s’estudien tenint en compte aquests 4 paràmetres: • Q pretén la comparació, projectes i intencions. • Teories i conceptes emprats en la comparació • Objectes i unitats de comparació. • Pràctiques i mètodes de la comparació Altres autors q han fet altresd mapes de l’ed.comparada: • 1983: Epstein (positivista). Metodologia de la ciència comparativista. Té 3 models de metodologia: mopositivista, momarxista i morelativista. • 1986: García Garrido clsssifica d’acord 4 predominis: descripció, explicació, aplicació i valoració. • 1995: Antonio Novoa. Ha fet un mapa de l’educació comparada que contribueix a una determinada visió de l’ed.comp. La classificació q fa de l’ed.comparada la fa sutentada x 7 configuracions paradigmàtiques (crítiques, sist.mundial, sociohistòriques, ressolució de problemes, historicistes, modernitat i positivistes). Aquestes s’estudien tenint en compte 4 paràmetres: • Projectes/intencions de comparacions. • Teories i conceptes emprats en la comparació • Objectes/unitats de comparació • Pràctiques/mètodes de comparació F 0 E 0 REFLEXIÓ TEÒRICA I METODOLOGICA: POSICIONS METODOLÒGIQUES: 1. Oposició, x una part dels comparatistes, dels corrents metodològics emprats els anys 1970, 80 i 90} nova era de l’educació comparada i necessitat de reordenació de la disciplina. 2. Tendència d’una gran part també de comparatistes, de defensar la diversitat metodològica (riquesa de la disciplina) . F 0 E 0 FASES EN UNA INVESTIGACIÓ COMPARATIVA: 1. Selecció, identificació i justificació del problema. 2. plantejament de la hipotesi o de les hipotesis. 3. delimitació de la investigació: delimitació dels conceptes emprats (llistat de conceptes) Delimitació de l’objecte (quin és l’objecte d’estudi) Delimitació de l’àrea (criteris xls q s’escull aquell context.Ex: paisos)