Anatomía del Sistema Circulatorio Cerebral: Arterias y Territorios Vasculares., Apuntes de Psicología

¡Descarga Anatomía del Sistema Circulatorio Cerebral: Arterias y Territorios Vasculares. y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! TEMA 4. PATOLOGIA VASCULAR O. PREVALENCIA DE LA PATOLOGIA VASCULAR Les puntuacions per sota la línia demostren que hi ha MÉS HOMES que dones que pateixen ictus Figure 4: Female:male prevalence ratios for stroke by age e 130 MIL PERSONES A L'ANY PATEIXEN UN ICTUS "Y Un 30% MOR + UN 40% SOBREVIU amb una DISCAPACITAT DE TIPUS GREU* e *L'ICTUS és la 1A CAUSA DE DISCAPACITAT en adults e La prevalenca d'ictus és més alta en dones — que en homes Y que a més viuen més Elevada discrepáncia racial — Major nombre de persones negres amb ictus (en comparació amb els blancs) —- Doble discriminació "Y La causa d'aixó és racista —> Menor accés a la sanitat, etc e Diferéncies de sexe: — La prevalenca d'ictus és més elevada en homes que en dones en la majoria d'edats ! Excepte a partir de la menopausa “Y On la ratio es dispara en dones* Causa = Efecte protector femení abans de la menopáusea > Caiguda del nivell d'estrógens (Per aixó, a partir de la menopausia es dispara la ratio en dones Els estrógens provoquen la ovulació + són neuroprotectors (tenen efecte vasodilatador + efecte antiinflamatori) Quan baixa el nivell d'estrógens per la menopáusea, aquesta protecció biológica femenina desapareix — Les dones tendeixen a tenir una edat més avancada que els homes quan sofreixen el seu primer ictus (=70 anys vs. 66 anys) " Aixó pot contribuir a una pitjor recuperació post-ictus en les dones —— Les dones tendeixen a sofrir més depressió post-ictus que els homes " Aixoó dificulta la recuperació 1. NEUROANATOMIA | TERRITORIS VASCULARS e El cervell esta irrigat per tots els vasos sanguinis e La sang segueix una direcció determinada pels vasos sanguinis: — La sang és bombejada pel cor fins les arteries —— Les artéries es ramifiquen en arterioles — Puja la pressió sanguinea —— De les arterioles, la sang passa als capillars —— La sang torna al cor pels capiblars ¡va a les venes e Lasang porta oxigen ¡ nutrients a les cél.lules del cos e La freqúéncia d'ictus / infarts és més elevada en U'HE (en comparació amb HD) — Arteria Aorta — part esquerra (Va a l'HD) —- Vena Cava —> part dreta e En funció del DIÁMATRE — Gran Vas Vs Petit Vas i. GRANVAS —— La patologia ocorre en: = ARTÉRIES = Porten la sang amb oxigen des del cor fins a tot el nostre cos —- El polígon de Willis crea una redundáncia (=Elevada comunicació) entre els 2 sistemes "Causa = Si hi ha algun deficit de sang en algun punt, la sang pot arribar així a trobar algun recorregut alternatiu per compensar-ho — Els ocells ¡tots els mamífers tenen polígon de Willis e ARTÉRIES COMUNICANTS = Vasos que comuniquen els 2 sistemes —— Duen a terme les funcions de protecció que presenta el Poligon de Willis — Comuniquen diferents sistemes arterials — 2 artéries comunicants principals: a) Artéries comunicants POSTERIORS (AcoA) "Y Comunica les 2 artéries cerebrals anteriors (ACA Dreta + ACA Esquerra) ! Ruta alternativa que pot prendre la sang si s'obstrueix una ACA "Evita que hi hagi una reducció molt brusca del flux sanguini en cas d”obstrucció b) Artéries comunicants ANTERIORS (AcoP) = Comunica el sistema carotidi amb Uarteria cerebral posterior (ACP) > Quan s'obstrueixen les artéries principals tenim aquest SISTEMA DE PROTECCIÓ DE RUTES ALTERNATIVES e TERRITORI VASCULAR = Zona cerebral irrigada per una determinada artéria / Territori irrigat o sostingut per una determinada arteria — Segons Varteria que es lesioni, la simptomatologia será diferent —— Arteries que van al córtex: A. ACA (Groc) “Y S. Carotidi B. ACM (Verd) 9 S. Carotidi C. ACP (Lila) Y S. Vertebral a) TV DE L'ACA —— L'ACA irriga: Part medial del lóbul PARIETAL Part medial del lóbul FRONTAL 2/3 anteriors del COS CALLÓS Part del CAUDAT (nucli caudal) 0000 — Si tenim un infart unilateral en VACA —> Pérdua de la capacitat de sentir i moure la cama + Pérdua de la capacitat de sentir i moure el peu + incontinencia urinaria Y Dificultats sensoriomotores a la cama que afecta a lo del costat (peu ¡ bufeta urinaria) — Són rars de veure ja que U'altre ACA pot omplir les mancances de Valtre* —- *És més comú veure infarts bilaterals en VACA "Y Comporten problemes: " Amb simptomatologia de tipus frontal — Mancanca de forca de voluntat) " Amb simptomatologia de tipus conductual — Canvis de personalitat, Apatia) " Paraplejia " Simptoma de desconnexió callosa (Perqué ACA compren també la part anterior del cos callós) b) TV DE L'ACM —— L'ACM irriga: O GANGLIS BASALS (putamen, paUlid ¡ part del caudat) O BRAC ANTERIOR CÁPSULA INTERNA (SB) O Superficie lateral lóbuls FRONTALS, PARIETALS | TEMPORALS —— L'ACM rep el 80% del flux sanguini del sistema carotidi (Té una elevada importáncia tal artéria) —— També se la coneix com silviana perque ressegueix la Cisura de Silvi. —- És una extensió de la carótida interna —-L'ACM passa per área de Broca quan está a UHE, per Párea de Wernickle, per Uhomuncle sensorial ¡ motor* " *Dónalloc a la simptomatologia clássica de ictus atés que els homuncles controlen bracos, cara, llavis ¡boca — Els infarts a UHE són més comuns —> que a UHD "Els infarts en UHE de VACM tenen altes probabilitats de presentar afásia 2 Causen problemes en el llenguatge ja que irriga Broca, Wernicke, etc " Elevada probabilitat de patir un infart en ACM Esquerra (en comparació amb la dreta) —— Els infarts a VHD de ACM són poc comuns 2 Causen problemes visoperceptius + problemes visoconstructius + sindrome de l'heminegligencia " Síndrome de Uheminegligencia = Problemes per respondre, manipular, orientar-nos en una part del camp — L'ACM ressegueix la cissura de Silvi (=Cissura del lateral del cervel) — per aixó també podem anomenar arteria silviana a "ACM —- L'ACM té branques penetrants (=Branques que pentren el cervell per irrigar els 3 ganglis basals*) " *3 ganelis basals — Globus pállid + Putamen + Caudat Cc) TVDE L'ACP —— L'ACP irriga la part posterior del cervell: O Part medial ¡ basal del TEMPORAL (HIPOCAMPS) * O Lobul OCCIPITAL ** O ESPLENI COS CALLÓS (=Part posterior del cos callós) —— La coagulació d'aquesta sang pot provocar l'obstrucció d'aquesta arteria — La tromba / coágul es fa en el mateix lloc que s'ha trencat 2. EMBOLIA= Isquemia deguda a un émbol = Obstrucció del flux sanguini degut a un cos que viatja pel torrent sanguini — ÉMBOL = Coágul = Cos d'origen orgánic/biológic — Ej. Coágul de sang format al cor (gran tipicitat) " L'embol es forma a una altre lloc Y NO es forma allá on bloqueja (com la tromba) — El cos d'origen biológic obstrueix el vas sanguini si aquest vas és petit —— Obstrucció d'una arteria per un coágul que ve circulant pel flux sanguini duna altra part del cos — Les que son més fácils d'obstruir-se són els petits vasos > Perqué tenen menor diámetre ZONES AFECTADES en el moment de L'INFART: —- NUCLI ISQUÉMIC = Zona de teixit cerebral formada per neurones que moren quan la sang no pot arribar a les neurones segúents del trombe (les quals moren en 3 minuts) " Depén únicament de Varteria que té el bloqueig " Es produeix dany cellular irreversible "Es produeix mort cellular aguda —> Principalment por necrosis (=Mort teixit corporal) —- PRENOMBRA ISQUÉMICA= Zona de teixit cerebral formada per neurones que depenen de la mateixa arteria bloquejada per sobreviure (— reben una mica de flux sanguini de les artéries colaterals) " Estaran molt malmeses peró no es moriran immediatament "Si hi ha abséncia de tractament, la mort cellular es dóna máxim en 3 hores =» Tarden més perque reben una mica d'oxigen de les artéries colaterals, ¡ tenen més marge doncs e Finestra de tractament de Pictus Y si aconseguim desfer el coágul / tromba, restaurarem la circulació sanguínia Y Podrem salvar les cel. de la penombra (podran tornar a funcionar) pero no les del nucli — En el moment de Uictus, la simptomatologia és molt elevada —> Un cop tret el coáel, la simptomatologia disminueix durant els dies posteriors "La penombra es recupera HEMORRÁGIA (ICTUS HEMORRRÁGIC) = Ruptura del vas sanguini, de manera que la sang surt fora del vas (no hi ha obstrucció) ¡ envaeix el teixit cerebral —— Pot ser que s'alterin les característiques de la sang Si apliquem el tractament de Pictus durant les primeres 3 hores. es redueix considerablement el dany cerebral — Gran part del cervell es podrá salvar 75 % dels ictus són isquémics (=interrupció de la sang) FACTORS DE RISC VASCULAR a patir ictus: — NO_MODIFICABLES: E EDAT —> més edat, més risc (Amb U'edat els vasos es van atrofiant) "SEXE — els homes tenen més risc + dones grans (— les hormones sexuals femenines tenen un efecte protector sobre els vasos sanguinis reduint el risc de patologia vascular en dones joves) "HERENCIA GENÉTICA — tipus de malformació dels vasos o antecedents familiars de problemes cardiovasculars — MODIFICABLES: " HTA (EHiptertensió arterial) > Augment de la pressió arterial (— la sang que passa pels vasos fa molta pressió sobre les parets dels vasos cosa que pot provocar petites ruptures) O Causa els 2 tipus d'ictus (1 + H) O És el factors més important que causa Pictus " DIABETIS "Y La glucosa afecta al sistema de coagulació de la sang ¡ afavoreixen en qué els vasos es facin més rígids (acceleren l'envelliment dels vasos) O Causa només diabetis Il ! HIPERCOLESTEROLÉMIA "Y Excés de Úpids a la sang " OBESITAT (=Acumulació excessiva de greix formada sobretot per colesterol LDL dolent — el qual obstrueix la sang) O Sobretot obesitat mórbida O Zona del cos que suposa major risc a patir ictus = Abdomen 2 Obesitat visceral "! TABAQUISME —> Mecanisme que tenen en comú els factors de risc vascular (modificables + no modificables) = Creació d”ATEROSCLERIOSIS (=Formació d'una capa de greix a la paret de Uartériaa*) —- *Sobretot a L'ACM, A.Basilar, A.Carótide Interna — presenten una elevada tendencia/probabilitat — 2 efectes possibles: " Engrossiment de les parets aterials sl paret és mes eruixuda, hi haurá menor moviment i flexibilitat " Enduriment de les parets aterials s'acaba resolent sol Y Aixo fará que la simptomatologia será inferior a 24h. Hi ha alteracions peró no s'arriba a produir necrosi. Elevada risc de patir una altra vegada un AIT un cop ja s'ha patit un anteriorment — Aquestes persones, entre 30-40% delscasos, tenen majors probabilitats de patir un infart en un futur — En funció de SIDÓNA O NO SIMPTOMATOLOGIA "Y INFART SILENT (SILENCIÓS) = Infart molt petit que es dona en una zona molt concreta "De gran o de petit vas " —hN dóna simptomatologia "El mes habitual és el de petit vas — En funció de la GRANDARIA "% INFART LACUNAR = Petits infarts que es donen en la SB / SG subcortical normalment* " *Ganelis, tálem, etc Petits infarts que es donen en zones molt petites (aprox. 15mm de mida) " Hi ha necrosi en tant que són infarts "E Es donen molts., no només 1 Acostumen a no donar simptomes = Infarts silenciosos " Produeixen alteracions psicológiques " Alteracions motrius (Ganglis) " Alteracions sensorials (Tálem) Elevada probabilitat de patir demencia vascular (Al tenir un infart lacunar) " Noes detecten amb el TAC "Y Es necessita RM (de difusió ¡de perfusssió) per poder- los detectar e ALTERACIONS NEUROPSICOLÓGIQUES —> Segons els TERRITORIS VASCULARS: Alteracions np segons els territoris vasculars Artéria cerebral anterior Canvis de personalitat ¡ humor Síndromes de desconnexió callosa Artéria cerebral mitjana esquerra Artéria cerebral mitjana dreta L = Trastorms associats a l' HE Afasia Sindrome dheminegligéncia Alexia amb agráfa esquerra . y “Apráxia ideomotriu Ñ R = Trastoms associats a l'HD Síndrome de Gerstmann Artéria cerebral posterior esquerra Artéria cerebral posterior dreta Aléxia pura/ agnósica/ sense agráfia Amnésia verbal Amnesia visual Agnósia visual Zones limítrofes entre territoris vasculars Síndrome de Balint Afásia mixta transcortical a. ARTÉRIA CEREBRAL ANTERIOR => Isquemia que afecta al lóbul frontal (de qualsevol dels 2 hemisferis) N Canvis de personalitat + Canvis d'humor + Canvis emocionals " Síndromes de desconnexió callosa (=Afectaació del cos callós que provoca falta de coordinació entre els 2 hemisferis) " Afásia motora transcortical (—> només si afecta a HE) b. ARTÉRIA CEREBRAL MITJANA ESQUERRA =) isquemia que afecta al lóbul frontal lateral + lobul parietal — Afecta a V'área de Broca ¡ 'área de Wernicke " Afásia —> Broca, Wernicke, Conducció "Alexia (=lectura) amb agráfia (=escriptura) " Apráxia ideomotriu (=Dificultat de moviments voluntaris) " Síndrome de Gerstrnann (=Conjunt d”alteracions com agnosia digital*, agrafia, acalcúlia ¡ desorientació dreta/esquerra) *Dificultats per identificats els dits de la má c. ARTERIA CEREBRAL MITJANA DRETA " Sindrome d'heminegligéncia esquerra (=(=Síndrome atencional — Dificultat de prestar atenció a una part del camp visual (esquerra) — dibuixar només la part dreta del dibuix). d. ARTÉRIA CEREBRAL POSTERIOR ESQUERRA "Alexia pura/ agnósica/ sense agráfia (=Dificultats de lectura peró sense dificultats d'escriptura) " Amnésia verbal " Agnosia visual (=Dificultats de reconeixement. Té a veure amb el lóbul occipital) e. ARTÉRIA CEREBRAL POSTERIOR DRETA " Amnésia visual " Agnosia visual e ZONES LIMÍTROFES ENTRE TERRITORIS VASCULARS i. — SÍNDROME DE BALINT "Entre ACA-ACP " Escaracteritza per simultagnosia, ataxia óptica ¡ apraxia oculomotora il. AFÁSIA MIXTA TRANSCORTICAL "Entre ACA-ACP al costat esquerra " Éssimilar a la afásia de Wernicke peró amb alguna diferencia APRAXIA = Incapacitat de realitzar moviments voluntaris e SEQUELES —- Per saber les sequeles que té una persona hem d'esperar una setmana després de Pisquemia. — Quan hi ha una PRIVACIÓ TOTAL "Y En 4-8 min ja pot haver necrosi. —- tenim la PENOMBRA ISQUÉMIA (= Zona del voltant de la zona infectada on no arriba la sang peró que és salvable) Y Hi ha 3h de marge —- També trobem UEDEMA Y TÉ una setmana de marce. " Hi ha una inflamació Tipus D'HEMORRÁGIES: —- En funció de la LOCALITZACIÓ Hemorragia: En funció de la localització + Epidural + Subdural + Subaracnoidal + Intraventriclar » Cerebral ointracerebral o intraparenquimatosa Epidural Subdural Subdural crónica SEA toun Q e y Plamare Subaracnoidal Intraparenquimatosa a) Hemo. PER TRAUMATISMES “Y EPIDURAL + SUBDURAL (Elevada tendencia) b) Hemo. PER FACTORS DE RISC VASCULAR “Y SUBARACNOIDAL + INTRAVENTRICULAR (Elevada tendencia) — En funció de les CAUSES a) Hemo. PER HIPERTENSIÓ ATERIAL_ = HEMO HIPERTENSIVA / INTRACEREBRAL PRIMARIA "És la causa més frequent de les hemorrágies intracerebral "Causa = Increment de la forca de la sang dins dels vasos —> Aquests es van desgastant a causa de la forca i s'acaben trencat " 2llocs possibles on tendeix a produir-se "9 Ganglis basals* / SB Subcortical ! *L'ACM té branques perforants que arriben als ganglis basals —> Degut a l'elevada pressió sanguínia, aquestes branques perforants es poden trencar ¡ provocar hemorrágia "Es pot produir hemorragia ventricular (=Invasió de la sang als ventricles) ja que aquests es troben aprop “Y Hidrocefalia (=Augment del tamany dels ventricles quan la sang entra en aquests)* " Es pot produir hemorrágia intracerebral també (=Invasió de la sang al cervell)** (Resum) Consequéncies ** a) MICROANEURISMES (=Petites dilatacions de Varteria) “Y La paret és més prima ¡ hi ha més probabillitat de trencar-se (Com un globus) b) Sovint tal sang pot entrar en els ventricles i en Uespai subaracnoidal HEMORRAGIA INTRAVENTRICULAR O SUBARACNOIDAL. HIDROCEFALIA (=Alteració del circuit de LCR) HEMO. PER MAV (=Malformacions arteriovenoses= Malformacions vasos sanguinis = Les artéries s'ajunten directament amb les vénules quan no hi ha capil-lars) > Les vénules lidie n amb una pressió arterial que no els hi correspon —> Els hi correspon a les arterioles Dilatació prolongada dels vasos sanguinis que es produeix en els capil-lars (on es comuniquen els sistema arterial ¡ el sistema venós) A mo provoca una mala connexió entre els dos sistemes. La sang surt bombejada amb una elevada pressió sanguínia =Y Es va diluint a mesura que es divideix la cadena del sistema circulatori SY Va baixant la pressió sanguinea a mesura que baixem pel sistema circulatori* *Les arterioles suporten una alta pressió sanguínia MAV són congénites (=Naixern amb elles) Elevada tendencia a trobar MAV a 'ACM A vegades són asimptomátiques Les MAV tendeixen a produir hemorrágies intracerebrals RECORDATORI del Sistema circulatori "Y Artéria - Arterioles — Capil-lars - Venules — Venes — Gran vena O Les grans artéries es divideixen en arterioles O Les arterioles es divideixen en capil-lars (=Vasos sanguinis molt petits ¡ molt fins) Els capil-lars s'uniexen a les vénules Les vénules s'uneixen a les venes Les venes desemboquen a venes gegants (Supervenes — Ex. Vena cava) c) HEMO. PER ANEURISMA (RUPTURA D'ANEURISMES) "ANEURISMA = Estructura globular / Lloc de Vartéria on hi ha un defecte de Uelasticitat de la paret del vas “9 La paret del vas és més elástica de lo que hauria de ser Dilatació de la paret arterial Zona de facil trencament Lloc = al voltant del Cercle de Willis — Elevada tendencia a patir aneurismes Tendeixen a produir hemorrágies subaracnoidals Variació elevada pel que fa a la mida — Microaneurismes + Macroaneurismes Poden ser asimptomátics (que no petin mai) 000000oso Si són macro provoquen compressió 5%) ses trenca es provoca una hemorragia subaracnoidal (perque molts dels vasos passen per l'espai subaracnoidal) > Hidrocefalia. O Consequencia = Vasoespasma (=Contracció de les parets arterials) + Isquémia secundaria (perque la sang no pot passar) O Solució = Clipatge (Es posa un clip de manera que si es trenca només surt la sang atrapada pel clip prevenint U'hemorragia) // Embolització (Agafar Uaneurisme i omplir-lo de filaments de ferro). O 2 vies / causes de tenir aneurismes: > Causa congénita > Factors cardiovasculars "Y Hipertensió arterial crónica (HTA) + Tabaquisme d) HEMO. PER TCE " Tendeixen a provocar hemorrágies epidurals + hemorrágies subdurals (són les més típiques per causa del TCE) — Tot ¡ aixó, es poden produir de qualsevol tipus* " *Coma resultat de la contusió e) Altres “Y Alguns fármacs anticoagulants o trombolítics ens poden portar a hemorrágies perque ho coagulen la sang o fan que hemorragia sigui encara més extensa. 0 Hemorrágia en agut / fase aguda 2 Zona hipertensa (=sang) — Si la sang invaeix els ventricles pot causar hidrocefália (NEUROIMATGE??????)