Apuntes Politiques Igualtat de Gènere, Apuntes de Sociología de Género

¡Descarga Apuntes Politiques Igualtat de Gènere y más Apuntes en PDF de Sociología de Género solo en Docsity! Universitat Pompeu Fabra Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Polítiques d'Igualtat de Gènere TANIA VERGE MESTRE CURS 2019-20 | 2N TRIMESTRE Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 1 TEMA 1: GÈNERE I POLÍTICA 1. La política de gènere de la Ciència Política La Ciència Política com a una ‘institució generitzada’ a través de tres períodes (Tolleson-Rinehart i Carroll 2006): • L’era fundacional de la disciplina: 1890s-1950s; • 1970s i 1980s; • Actualitat. La Ciència Política posa el focus en: • La presència, posició i experiències de les dones en la professió; • Les normes de gènere de/dins la disciplina; • La manera en què la ciència política ha analitzat les dones i el gènere com a tema d’estudi. 1.1. L’era fundacional (1890s-1950s) Hi ha la presència d’un gran activisme de dones fora de l’acadèmia, però gairebé absència de la disciplina (facultats i revistes). Pel que fa a les norms, les institucions, organitzacions, disciplines, etc. adopten inevitablement les característiques i preferències dels seus fundadors, apareix una divisió fonamental entre la vida pública i la vida privada quant a conceptes i conceptualització dels actors polítics. La recerca solament són supòsits no qüestionats sobre les relacions entre el sexe biològic i el comportament polític. No van "veure" ni comprendre la rellevància política de la participació pública de les dones en el període (abolició de l'esclavitud, sufragisme ...). 1.2. 1970s-1980s En aquest període hi ha la presencia d’un creixent nombre de dones que obtenen el doctorat i s’incorporen a les files del professorat i a organitzacions de dones dins l’àmbit acadèmic. Les politòlogues feministes utilitzen la seva comprensió creixent de la influència del gènere per canviar la disciplina. Hi ha canvis en la recerca on es passa de ‘dones i política’ a ‘gènere i política’.Focus inicial en la qüestió de ‘on són les dones?’ i en un model ‘afegir dones i remenar’ (‘add women and stir’). Per exemple, la recerca sobre comportament polític, socialització política, reclutament per càrrecs polítics, etc. Hi ha un canvi gradual a la utilització del gènere com a categoria analítica. 1.3. Actualitat En l’actualitat la paritat de gènere continua sent un objectiu evasiu. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 4 2.1. Conceptes feministes: Gènere Amb el llibre “El Segon Sexe” (1949) de Simone de Beauvoir, el cos sexuat/generitzat esdevé objecte d’investigació. “No es neix dona, s’hi esdevé” → La base fundacional de la distinció sexe- gènere i la construcció de la dona com a ‘l’altra’. Les diferències entre homes i dones són de naturalesa biològica i sociocultural: • Sexe (mascles/femelles) es refereix a les diferències biològicament determinades. • Gènere (masculinitat/feminitat) es refereix a les diferències socials i culturals que s’imposen als homes i a les dones, que s’aprenen, evolucionen amb el pas del temps, i que varien a l’interior d’un context sociohistòric i entre contextos. El gènere com a element constitutiu de les relacions socials a partir de diferències percebudes entre els sexes (Scott 1986: 1067), amb importants efectes polítics hi ha tres eixos irreductibles (Young 2002): • La divisió sexual del treball. • L’heterosexualitat normative (heteronormativitat). • Jerarquies de poder establertes mitjançant ideologies (masculinitat, feminitat, ciutadania, maternitat, etc.) La vida social generitzada / esbiaixada al gènere (gendered) es produeix mitjançant tres processos diferents (Harding 1986): • Simbolisme de gènere: Les idees sobre gènere penetren i configuren molts altres aspectes de la societat més enllà de les relacions home-dona. • Estructura de gènere: Les formes de (desigual) distribució del poder entre homes i dones. • El gènere a nivell individual: • Trets de caràcter i virtuts. • Normes i rols • Performativitat i comportament → “fent el gènere” (West & Zimmerman 1987). L’ordre de gènere (Connell, 2002): Patrons de relacions de poder de gènere que s’estenen a totes les esferes de la societat. L’essencialisme del gènere es naturalitza amb arranjaments com ocasions socials estandarditzades o els conflictes de rol (double binds) (Goffman 1977). Són situacions en què una persona s’enfronta a un conjunt restringit d’opcions, totes ells amb efectes indesitjables. 2.1. Conceptes feministes: Gènere – L’espectre del gènere La cultura occidental ha considerat el gènere com un concepte binari basat en l’anatomia física d’una persona. No obstant això, existeixen diversitats de gènere trans, intersex i no binaries. • Distincions rellevants: Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 5 • Identitat de gènere. Com es perceben els individus i com s’autodenominen La identitat de gènere pot ser la mateixa (“cisgènere”) o diferent del sexe assignat en néixer. • Expressió de gènere. Es refereix a les formes amb què les persones comuniquen externament la seva identitat de gènere a través del comportament / manerisme, la roba, el pentinat, la veu o altres formes de presentació (inclosos els rols de gènere). • Orientació sexual. Terme que es refereix a l’atracció romàntica o sexual. • Heterosexual • Lesbianes, gais, bisexuals • Pansexual, asexual, aromàntic 2.2. Intersectionalitat Sovint explico una història sobre una conversa que vaig observar en un seminari de teoria feminista al qual vaig participar fa aproximadament una dècada. Una dona blanca explicava com la seva experiència comuna d’opressió sota el patriarcat els unia com a germanes. Va explicar, totes les dones, van tenir la mateixa experiència que les dones. La dona negra va desaparèixer per un acord ràpid. "Quan et despertes al matí i et mires al mirall", va preguntar a la dona blanca, "què veus?" "Veig una dona", va respondre la dona blanca amb esperança. "Aquest és el problema", va respondre la dona negra. "Veig una dona negra. Per a mi, la raça és visible, perquè és com no sóc privilegiat a la societat. Com que la raça té un privilegi, la carrera és invisible per a tu. És un luxe, un privilegi no haver de pensar en la carrera cada segon de la vostra vida. " I, com l’únic home de l’habitació, totes les mirades es van dirigir cap a mi. "Quan em desperto i em miro al mirall", vaig confessar, "veig un ésser humà, la persona genèrica. Com a home blanc de classe mitjana, no tinc classe, ni raça ni gènere. Sóc universalitzable. Sóc tothom”. “El privilegi del privilegi és que els termes de privilegi es converteixen en invisibles”. “És un luxe no haver de pensar en raça, classe o gènere. Només els marginats d’alguna categoria entenen quina potència té aquesta categoria quan es desplega contra ells”. 2.2. Interseccionalitat estructural i política L’enfocament de la interseccionalitat planteja que les opressions estan interrelacionades i que no es poden adreçar una a una (Crenshaw, 1991). Hi ha dos tipus d’interseccionalitat: - Interseccionalitat estructural: Com experimenta la gent múltiples opressions. Les desigualtats i les seves interseccions que són directament rellevants per a les experiències vitals (gènere, raça, classe, edat, diversitat funcional, etc.) • Quina és la norma? Quin és el grup privilegiat? Com i quan el racisme amplifica el sexisme? Com i quan l’homofòbia amplifica el racisme? - Interseccionalitat política: Com les lleis i les polítiques es basen en / donen forma a les perspectives dominants sobre la classe, la raça/etnicitat, el gènere, l’edat, la diversitat Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 6 funcional, la sexualitat, etc. Les estratègies polítiques en un eix de desigualtat no són neutrals respecte d’altres eixos (gènere, classe i sufragisme als EUA (Davis, 1983)) • Quines són les reivindicacions? Quines són les estratègies polítiques? Com i quan les polítiques d’igualtat marginen les minories ètniques, les dones lesbianes o discapacitades? Com i quan les mesures antiracistes poden marginar les dones? 2.3. Conceptes feministes: Poder El poder s’articula a través del gènere (Scott 1989: 45). El poder és el nucli de l’ordre de gènere (Connell 2002) i les societats configuren nocions de masculinitat i feminitat mitjançant relacions de poder. El "dividend patriarcal" és central a l'ordre de gènere, aquest "ordre de gènere" es manté mitjançant diversos "règims de gènere". El poder no només s'ha d'entendre com la relació entre els individus, sinó també com les formes en què les institucions configuren l'expressió de les demandes polítiques en favor dels grups socials privilegiats (Lukes 1974): • Gender power relations are “not simply a case of the unjust distribution of opportunities, rights, resources or recognition, but also a case of the institutionalized processes in which some people are not able to exercise and develop their capabilities, express their own opinion and experience and participate in defining conditions for actions” (Uhde 2010: 153). Les concepcions feministes del poder no posen èmfasi només en la dominació (opressió – poder sobre / power over) sinó també en la contestació (capacitat – poder per a / power to & poder amb / power with) (Hartsock, 1982; Allen 1999). 3. Conceptes feministes: Patriarcat S’enten el patriarcat com ‘política sexual’ (Kate Millett). El sexe és una categoria d’estatus amb implicacions polítiques. Per tant, les relacions entre sexes són polítiques ja que es basen en la dominació i la subordinació. “Allò personal és polític”. El patriarcat com a esquema de dominació d’un grup de naixement (dones) per un altre (homes). La política sexual obté el seu consentiment mitjançant la "socialització" d'ambdós sexes en la ideologia patriarcals pel que fa al temperament, els rols i l'estatus. “Tanmateix, el control en les societats patriarcals seria imperfecte, fins i tot inoperable, sense l’ús de la força/violència, tant en situacions d’emergència com en el seu vessant d’instrument d’intimidació constant”. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 9 TEMA 2: VINDICACIONS FEMINISTES PER LA IGUALTAT 1. Feminisme: Teoria dinàmica i acció El feminisme és un compromís intel·lectual i un moviment polític que busca la justícia per a les dones i el final de la desigualtat de gènere / sexisme en totes les formes, és a dir, la transformació social. Es una teoría política, hi ha un projecte normatiu al darrera, tenen un projecte de transformación social. Junt al marxisme és un projecte normatiu critic. El feminisme es una corrent de pensament critica i no parlem de feminisme sino de feminismes, perque dins hi ha diferents corrents de persament, no es un moviment homogeni sino heterogeni. La teoria precedeix l'acció, però l'acció també construeix la teoria. Hi ha diferents posicions teòriques vinculades a estratègies polítiques específiques. Bona part de la teorització feminista es desprèn directament de l'experiència en la lluita política. 1. El moviment feminista Hi ha uns agents de canvi que influeixen de manera significativa en el policymaking: ‘Sense organitzar-nos les dones, correm el risc de retrocedir en la implementació dels compromisos existents en matèria de drets de la dona i la igualtat de gènere, així com de perdre de vista els problemes i reptes emergents. Acabar amb la violència contra les dones, la Resolució del Consell de Seguretat 1325, que assoleix el 30% de la representació de les dones als parlaments, i molts altres compromisos no haurien estat assolits sense l’advocacia d’un fort moviment de dones’ (Joanne Sandler, Deputy Director UNIFEM, 2006). És un important canal de representació per a les dones (Weldon 2011). NO és un reflex perfecte de ‘la veu de les dones’. Perque pot ocasionar exlucions Els actors principals són dones: els homes no poden organitzar o encapçalar un moviment de dones. No es pot confondre ‘dones’ amb ‘feminisme’ – ni grups de dones amb grups feministes (Schreiber 2013; Lovenduski 2008; McBride i Mazur 2008): • Moviment de dones: a) identificació amb les dones; b) explícitament generitzats, que tinguin una dimensió de genere en les seues revindicacions; c) representen les dones en tant que dones. • Moviment feminista: també d) lluita per millorar l’estatus de les dones en relació als homes; e) impugna les jerarquies basades en el gènere (patriarcat). El cas de les ‘outsiders within’ (Katzenstein 1998; Hawkesworth 2006) són dones feministes que ocupen un lloc de responsabilitat (dones actives en partits polítics, sindicats, diputades, etc.) que intenten desde dins transformar aquestos espais o organitzacions. Per molt que s’ha avançat, avui en dia el feminisme encara no es ‘mainstream’, ocupar aquestos càrrecs no els fa tenir gran part del poder Els “Triangles de vellut” (Woodward 2004) consten de policymakers, acadèmiques i societat civil. Són tres parts les que formen el triangle i que transicionen entre ells: - Femòcrates: feministes i buròcrates, és a dir, feministes que ocupen càrrecs administratius i que poden impulsar projectes feministes. - El moviment feminista Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 10 - Acadèmiques feministes. 1. Feminisme: “Onades” Principals onades: • Meitat s. XIX/principis s. XX • 1960s-1970s • 1980s-1990s (en endavant) Esquema analític: • Context: Ideologia del moment i (manca d’) aliats. • Afirmació descriptiva: Com o per què ocorre la injustícia i què cal fer per a erradicar-la. • Afirmació normativa: Com haurien (o no haurien) de ser vistes i tractades les dones a partir d’una determinada concepció moral o de la justícia. 2. Les pioneres feministes: La Il·lustració inconseqüent És troba en el context del individualisme liberal i ideal d’universalisme. El autors insistien en la idea de que les dones no son essers racionals i no podran desenvolupar la virtut civica. Els filòsofs il·lustrats van abraçar creences misoginístiques tradicionals. Associaven a les dones amb la dependència corporal que els impediria adquirir “vigor de l’intel·lecte” i el pensament racional Mary Wollstonecraft (1759-1797), en el llibre ‘Vindication of the Rights of Women’ (1792). Posa emfasi en la educació, afirmava que les dones haurien de rebre la mateixa educació que els homes, no només ser educades per casar-se i atendre les necessitats dels seus marits, per tal d’accedir a la llibertat i la dignitat moral. La concepció dominant de la dona i la feminitat, tal com es defineix principalment per la capacitat de despertar el desig sexual masculí - “privar-nos d’ànima i insinuar que som éssers només dissenyats per una dolça gràcia atractiva i una obediència cega docil, per satisfer el sentit de l’home…. ". L’educació “buca mantenir la bona conducta de les dones intentant mantenir-les sempre en un estat d’infantesa”. "L'educació més perfecta, al meu parer, és un exercici d'enteniment que té com Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 11 a objectiu reforçar el cos i el cor ... Permetre a l'individu assolir uns hàbits de virtut que el facin independent". Fins i tot en els seus papers tradicionals com a mares i cuidadores, però, les dones requereixen una educació molt més substancial: es podria esperar que una mare forta i ben informada proporcionés a les seves criatures una criança i una educació adequades. El “dilema de Wollstonecraft”: Desafiar un aspecte clau de la dominació patriarcal - la subordinació de les dones mitjançant una concepció revisada del rol domèstic. Com pot saber una persona no educada (mare) i que no te la virtud cívica, transmetre a un altra (fills) la virtud cívica. Les dones han de ser tractades com a éssers racionals l’esperit de les quals hauria de ser instruït per al ple desenvolupament de les seves capacitats (proposta ambiciosa i àmplia per a un sistema escolar nacional). 2. Les pioneres feministes: La Revolució insuficient Es troba en el context: de la Revolució francesa, on apareix Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost 1789). Aquest va ser un document clau de drets humans i formulació clàssica dels drets de les persones davant l'estat. La Declaració exposa inconsistències de lleis que tracten la ciutadania de manera diferent per raó de sexe, raça, classe o religió. Hi ha una falta de voluntat dels homes de reconèixer les dones com a iguals. Les dones són tractades com a ciutadanes de segona classe o fins i tot com esclaves. Per la qual cosa les dones haurien de tenir els mateixos drets que els homes. Els drets de les dones són "naturals" i "inalienables." Per fer front a aquesta situació hi ha aportacions de les dones on es fa una petició de les dones a l’Assemblea Nacional (Novembre 1789) i apareixen clubs polítics de dones, tenint un paper rellevant Olympe de Gouges creant la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (Setembre 1791). 3. Primera onada (primera vegada que les dones s’organitzen per reclamar drets a les dones): Vots El context en el que es troba aquesta primera onada es en el del abolicionisme i expansió del sufragi masculí (classe obrera) des de finals dels 1860s. Hi ha una decepció dels espais progressistes del moment per no recolçar a les dones en la seua lluita. “La història de la humanitat és una història de lesions i usurpacions repetides per part de l'home cap a la dona, tenint en objecte directe l'establiment d'una tirania absoluta sobre ella” → Govern il·legítim. Les dones haurien de tenir els mateixos drets que els homes. Vot + drets civils + costums. Apareixeran diferents organitzacions i partits de dones sufragistes. Seguit de desobediència civil (vagues de fam, ocupacions, marxes massives), acció directa i estratègia del ‘gat i la rata’ amb la Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 14 L’abolició del sexisme o supremacisme masculí. El poder i el privilegi masculí són la base de les relacions socials → ‘Allò personal és polític’. El sexe de les persones no pot ser la base de cap supremacia. Ser radical (anar a l’arrel)– implica defensar canvis fonamentals a la societat patriarcal. Algunes feministes radicals van evolucionar cap a un feminisme de la diferència. Hi ha un escepticisme respecte l’acció política dins del sistema, centrat en el canvi cultural per soscavar el patriarcat. Crítica de l’heternormativitat sexual del patriarcal. El tipus d’organització consisteix en la consciència com a forma d’acció política per provocar debats sobre temes com les relacions entre les dones, els seus rols en el matrimoni i els seus sentiments envers la criança. A més de la performance (ex. teatre de guerrilla o de l’oprimit) per exposar l’opressió de les dones. Autores: Juliet Mitchell (The Subjection of Women, 1970), Kate Millett (Sexual Politics, 1969), Shulamith Firestone (The Dialectic of Sex, 1970), Mary Daly (Gyn/Ecology, 1978), Germaine Greer (The Female Eunuch, 1970). 4. Segona onada: feminisme socialista S’afirma que la causa fonamental de l’opressió no és el classisme ni el sexisme, sinó la interacció entre capitalisme i patriarcat. La base material del patriarcat és el control masculí de la força de treball (reproductiva) de les dones. Qui es beneficia del treball de les dones? Tant el capitalista com els homes (com a marits i pares) rebent un servei personalitzat a casa. Hi ha que abolir el capitalisme i el patriarcat. La desigualtat social i sexual són sistemes interconnectats: la "teoria del sistema dual“ (Heidi Hartmann 1979): • El capitalisme s’adapta al patriarcat: salari familiar, segregació laboral → Garanteix la dependència econòmica de les dones. • El patriarcat s’adapta al capital: custòdia de fills/es, tasques de cura no remunerades → Perpetua la divisió sexual del treball. Autores: Sheila Rowbotham (Women, Resistance, and Revolution, 1972), Angela Y. Davis (Women, Race, and Class, 1981), Mariarosa Dalla Costa, Silvia Federici, Selma James, Iris M. Young. Les feministes socialistes plantegen treballar amb els homes per corregir les desigualtats de gènere. 4. Segona onada: feminisme cultural o de la diferència Les institucions existents i els valors que representen són dominades per homes i menystenen a les dones, mantenint així asimetries de gènere. Examen del paper que juga el llenguatge en la creació de subjectivitat. Hi ha que crear un nou ordre simbòlic on se celebrin les diferències. Busca recuperar les obres i tradicions de les dones perdudes o marginades i crear una cultura que fomenti i doni suport a les experiències de les dones (música, literature, art…). Fa ús d’una teoria psicoanalítica woman- friendly per posar de manifest les capacitats productives de les dones en termes de maternitat i cura, en obres com The Reproduction of Mothering (Chodorow 1978) and In a Different Voice (Gilligan 1982). Aquestes competències, descuidades tant per les feministes liberals com per les socialistes i ridiculitzades per les primeres feministes radicals, es reevaluen i s’entenen com a fonts de coneixement, de saber-fer i d’apoderament. Organització autònoma: ex. Llibreries de dones. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 15 Altres autores: Hélene Cixous, Luce Irigaray, Julia Kristeva, Luisa Muraro. 5. Tercera onada: feminisme negre Les dones feministes negres estan oprimides tant pel fet de ser negres com pel fet de ser dones, per tant, les dues lluites són inseparables (Audre Lorde). Hi ha que fer una reivindicació pel reconeixement. Les dones com a grup experimenten moltes formes d’injustícia diferents que interaccionen de manera complexa amb d’altres sistemes d’opressió (sexisme, classisme o racisme) → La interseccionalitat (Kimberlé W. Crenshaw 1991). Qüestionament d’una agenda feminista predominantment blanca, de classe mitjana i heterosexual i plantejament del tema d’una política de la identitat diferenciada. Altres autores: bell hooks a Ain’t I A Woman? Black Woman and Feminism (1981), Patricia Hill Collins, a Black Feminist Thought: Knowledge, Consciousness, and the Politics of Empowerment (1990), Angela Davis a Women, Race and Class (1983). També: Alice Walker, Barbara Smith. Coneixement situat, teoria del punt de vista i anàlisi del discurs crític (postestructuralisme vs. segona onada principalment estructuralista). Alice Walker: “El ‘womanism’ aporta una experiència racialitzada i sovint de classe a l'experiència de gènere que suggereix el feminisme. També reflecteix un vincle amb la història que inclou el patrimoni cultural africà, l'esclavitud, la cultura de les dones i un lligam amb altres dones, sobretot amb dones de color.” 5. Tercera onada: feminisme postcolonial La idea “d’agermanament universal" popularitzada pel feminisme de segona onada passa per alt les distincions de classe, raça i nacionalitat existents entre dones. Preocupat pels estereotips racials i l’hegemonia global occidental: "colonització discursiva" (etnocentrisme) de molta teoria i acadèmiques feministes occidentals. Les dones del Sud Global són representades com a víctimes del control masculí i de la cultura tradicional sense tenir en compte el context històric i les diferències culturals. Cal crear feminismes fonamentats històricament i culturalment. Al centre d’aquest debat hi ha la qüestió de l’elecció i de com es fan els judicis sobre les opcions i per part de qui. Per exemple: Qui decideix que la religió és opressiva per a les dones i quines relacions de poder hi subjauen? → Feminisme islàmic (entre d’alters, Fatima Mernissi, Leila Ahmed, Asma Barlas, Amina Wadud). El que tenen en comú amb el feminism negre es problematitzar el problema de la igualtat. 5. Tercera onada: Transfeminisme o el gènere en disputa (Queer) L’heteronormativitat i el pensament de gènere binari. Les persones haurien de tenir la llibertat de construir les seves pròpies identitats de gènere com ho creguin, sense la intervenció de l’establishment mèdic, institucional o cultural. Desenvolupar una teoria i una política feministes que reconeguin les experiències contradictòries i deconstrueixin el pensament categòric. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 16 Desestabilitza la distinció entre sexe i gènere, atac a l’heteronormativitat. La idea de “sexe” com quelcom natural també s’ha configurat dins la lògica del binarisme (normatiu) del gènere. Parlar de gènere és parlar de relacions de poder. Una negociació, ja que no encarnar el gènere de forma normativa suposa arriscar la pròpia possibilitat de ser aceptable per als altres, de ser llegit com a subjecte ple, o la pròpia vida. Des-essencialització del gènere → L’alineació entre sexe, gènere i sexualitat és qüestionada de forma constant → gais i lesbianes, queers, persones trans, dones masculines, homes femenins. Entendre el gènere com una pràctica discursiva que és un "gest performatiu" amb el poder de subvertir, parodiar i generar disrupció a la cadena de repetició social. Altres autores: Judith Butler Gender Trouble (1990) and Bodies That Matter (1993). També: Gayle Rubin, Michael Moon, Eve Sedgwick Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 19 “L’ètica feminista de la cura és una ètica de la resistència a les injustícies inherents al patriarcat (l’associació de cuidar i tenir cura amb les dones més que amb els humans, la feminització del treball de cura, la prestació de la cura com a subsidiària de la justícia. Una ètica feminista de la cura guia la lluita històrica per alliberar la democràcia del patriarcat. Una ètica de la cura és clau per a la supervivència humana i també per a la realització d’una societat global” 2.1. Perspectives teòriques feministes sobre l’estat L’estat és ineludible per al feminisme: en quins termes, amb quines tàctiques, amb quins objectius. "L'estat" és empíricament i teòricament complex. No és fàcil dibuixar límits al voltant de "l'estat"; les agències tributàries i els tribunals de justícia són òbviament institucions estatals són: ‘el conjunt d’institucions sotmeses a coordinació per una administració pública’. • Kantola (2006), Feminists Theorize the State: • L’estat neutral • L’estat patriarcal • L’estat de benestar “women-friendly” • L’estat diferencial L’estat neutral Perspectiva feminista liberal: l’estat com a àrbitre neutre entre diferents grups d'interès, la majoria dels quals estan dominats per homes. Cal que les dones entrin a les institucions en un nombre significatiu. Una vegada que les dones tinguin poder organitzatiu, el gènere esdevindrà insignificant (Savage i Witz 1992: 15). Focus en polítiques i legislació que promouen la igualtat formal (legal) entre homes i dones. Crítiques: - Concepció estreta de l'estat: se centra només en les institucions i en la igualtat legal formal (només beneficia a determinades classes de dones?). - Suposa que totes les dones estan compromeses amb la igualtat de gènere. - Potencialment perpetua normes patriarcals i de gènere dominants en lloc de desafiar- les” (Ferguson 1984: 193). L’estat patriarcal Visió radical de l'estat com a entitat negativa per a les dones: l’estat com a inherentment, essencialment "patriarcal" – ‘sistema d'estructures en què els homes dominen, oprimeixen i exploten les dones’ (Walby 1990: 20). El patriarcat és global i té un efecte universal sobre totes les dones d’arreu del món, cal mirar totes les estructures de l’estat i de la societat, incloent les relacions familiars. La dominació masculina existeix al marge de l’estat i s’ha integrat en ell – és impossible separar el poder estatal del poder masculí. Feministes marxistes / socialistes: "sistema dual" de patriarcat i capitalisme on l'Estat regula i estructura el vincle entre família i economia (polítiques reproductives, treball assalariat, etc.). Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 20 Catharine MacKinnon (1989: 161-2): ‘L’estat és masculí en el sentit feminista: la llei veu i tracta les dones de la manera com els homes veuen i tracten les dones. L’estat liberal constitueix de manera coercitiva i autoritària l’ordre social en interès dels homes com un dels dos gèneres: a través de les seves normes, formes, relacions amb la societat i polítiques substantives legitimadores’. Crítiques: - S'aproxima molt a una "... teoria de la conspiració. Una es queda buscant la Seu Patriarcal per entendre què passa” (Jones 1990). - Universalista – criticat per les feministes negres i no occidentals (Mirza 1997; Kapur 2007). - Es construeix les dones com a víctimes, més que no pas com a agents de resistència i canvi: poc més que els “peons patriarcals cooptats, que pateixen consciència falsa” (Chappell 2013: 605). L’estat de benestar “women-friendly” Interpretació positiva de l’estat basada en l’experiència nòrdica i que ve de la tradició socialdemòcrata, on l'estat és considerat com un "instrument benigne per al canvi social que permet a les dones evitar la dependència dels homes individuals” (Waylen a Goertz i Mazur 2008: 125). La política social de l’estat és una forma d’apoderar les dones com a actors polítics i d’institucionalitzar la igualtat de gènere. Crítiques: - Però ... problemàtic canvi de la dependència privada de les dones respecte els homes a la dependència pública respecte l'estat del benestar (Kantola 2006) – pot fer de les dones els objectes més que els subjectes del policymaking (tret que tinguin poder dins l'aparell de l'estat). - Es basa en la idea d’interessos comuns i col·lectius de les dones, categoria homogènia de dones – tendències essencialistes i universalistes – igualtat per a les mares treballadores blanques, heterosexuals? - L'èmfasi en la política de la redistribució: L'èmfasi en la participació en el mercat laboral de les dones (model de doble guanyador del pa – “dual bread-winner model”) deixa de banda altres qüestions, fet que ajuda a explicar la resposta lenta a la lluita per a l'erradicació de la violència contra les dones als països nòrdics. L’estat diferencial Acord creixent des dels 1980s que la naturalesa de l'estat (i la relació entre gènere i estat) no és fixa ni immutable. L’estat reconceptualitzat com un conjunt d’institucions i relacions de poder disputades, cadascuna de les quals proporciona diferents obstacles i oportunitats per als actors polítics. ‘Parlar de “l’estat” és enganyós. “Estat” significa tot l’aparell de govern, des de parlaments, gabinets i burocràcies que administren programes de salut, benestar, educació i comerç fins al sistema judicial, l’exèrcit i la policia ... Cadascun té una relació diferent amb les dones’ (Eisenstein 1996: xvii). L’estat pot ser un recurs positiu i un recurs negatiu per a les feministes, les respostes dels estats varien, cal tenir en compte les variacions nacionals. Diàleg amb les teories de la governança: autoritat i regles van de dalt-a-baix, de baix-a-dalt i de manera horitzontal (Steans 2013: 183; vegeu també Rai i Waylen 2008) - cap amunt, cap avall i Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 21 costat. Més desenvolupat en contextos postcolonials, on la igualtat de les dones sovint recau en mans d’actors no estatals. No es pot entendre la relació de les dones amb l'estat en termes universals. Crítiques: - Sobre-èmfasi en processos discursius (com funciona el procés de presa de decisions, quins valors reflecteix i com ha acabat funcionat així), que allunya l’atenció de les institucions i polítiques i de la dificultat d’assolir el canvi. 2.2. Els estats i la construcció del gènere L’estat és el principal organitzador de les relacions de poder de gènere. L’estat no només té gènere, sinó que reprodueix el gènere (Connell 1990; Vickers 2013): • Relacions socials de gènere: Les dinàmiques de gènere són una força fonamental, tant en la creació històrica de l'estat i les seves estructures com en la política contemporània. • El gènere fa l’estat: L’estat és un portador de gènere → Composició dels òrgans, processos, cultura organitzativa. • Relacions de gènere en l’estat: La manera en què l'Estat encarna el gènere li dóna causa i capacitat per "fer" el gènere → La capacitat de l'Estat per regular les relacions de gènere en la societat. • L’estat fa gènere: La capacitat reguladora de l’estat influeix en les el procés històric de construir i transformar els components bàsics de l’ordre de gènere. • Així, l'Estat es converteix en el focus de la formació i mobilització de grups d'interès en la política sexual, les relacions de gènere són històricament dinàmiques; la posició de l’estat en la política de gènere no és fixa. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 24 and femininity are intertwined in the daily culture of an institution rather than existing out in society or fixed within individuals which they then bring whole to the institution” (Kenney 1996: 456). 4.1. Defininint les institucions (regles del joc) - Nou institucionalisme Les institucions (regles) importen perquè: (i) donen forma al comportament individual / prediuen el comportament polític; (ii) són estables al llarg del temps; (iii) expressen, encarnen valors compartits, són reconegudes pels actors (ni que no sempre s’hi adhereixin); (iv) proporcionen les condicions per a l’acció → Les ‘regles del joc’ (North 1990; March i Olsen 1984; Ostrom 1990; Leach i Lowndes, 2007; Lowndes 2019) Inclouen tant regles formals escrites (‘rules-in-form’) com regles informals no escrites (‘rules- in-use’), que regulen igualment el comportament i complementen les regles formals (normes/idees, rutines, convencions, pràctiques). Mentre que les regles formals són aplicades per organismes oficials com ara tribunals, policia, burocràcia, etc., les regles informals s’autoexecuten en gran mesura mitjançant mecanismes d’obligació social (desaprovació, ostracisme, boicot, rumors, exclusió de de les xarxes d’influència ...) o simplement perquè seguir les regles és d’interès per als individus. Exemples de regles informals: • Xile, regla informal de consens entre els partits que no deriven del règim de Pinochet (la ‘Concertación’). • La ‘mordida’ de la policia, a Mèxic. • Normes socials sobre el pagament d’impostos. Les regles informals no s’han d’equiparar a la cultura ni a simples regularitats conductuals. El comportament ha de tenir un patró, estar reglat i estar arrelat en expectatives compartides sobre com es comportaran els altres. Ex: Diferència entre treure’s el barret en una església i treure's l'abric en un restaurant. En el primer cas, violar la regla genera una resposta: la desaprovació social. 4.2. Institucionalisme feminista: Com investiguem el gènere de les institucions/organitzacions? La mera presència de dones en espais institucionals és disruptiva perquè posa el focus en l’amplitud del control masculí i revela expectatives ocultes (Lovenduski 2005: 147). Tanmateix, l’accés de les dones a les institucions/organitzacions no condueix inevitablement i de manera irreversible al canvi, ja que el gènere es reinscriu de maneres pernicioses (diferents formes de sexisme institucional) → els micro-fonaments del règim de gènere de les institucions (Lowndes 2019). 1. Regles sobre el gènere (‘rules about gender’): • Regles formals (‘rules-in-form’): • Positives: quotes de gènere, altres mesures d’acció positiva, creació d’organismes d’igualtat, etc. • Negatives: exclusió històrica de certs espais o drets. • Regles informals (‘rules-in-use’): Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 25 • El gènere no sempre és fàcil de "veure" a les institucions, ja que forma part de la "lògica de l’adequació“ (“logic of appropriateness”), promulgada mitjançant pràctiques subtils i de vegades inconscients (Chappell 2002). • Conflictes de rol (“double binds”). 2. Regles amb efectes de gènere (‘rules with gendered-effects’): Regles aparentment neutrals al gènere que produeixen biaixos/discriminacions de gènere perquè interaccionen amb regles informals derivades de les normes socials de gènere. 3. Actors amb gènere (‘gendered actors’) que treballen amb les regles: Relació co- constitutiva entre actors i institucions → Impacte de la sobrerepresentació dels homes i dels avantatges masculins. 4. Resultats ‘generitzats’ fruit de les regles: Com els resultats afavoreixen els interessos dels homes o de les dones. Quina capacitat tenen les regles de fer perdurar els compromisos amb la igualtat de gènere (conflicte entre regles formals I regles informals). Analitzar les institucions amb enfocament de gènere (Kenny 2014): • Clavar el biaix (‘nail de bias): Fer aflorar i examinar les regles que distribueixen el poder segons el gènere. Quins processos i mecanismes institucionals generitzats? Amb quins efectes de gènere?. • Descobrir l’informal: “Com es fan les coses”. Com i quins recursos es distribueixen i qui fa la distribució?. • Identificar la continuïtat i el canvi: Cal ser sensible a les especificitats espacials i temporals. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 26 Les institucions/organitzacions no només discriminen per raó de gènere: • Acker (1992) → “Inequality regimes” (gènere, classe, raça) • Evitar essencialitzar el gènere: • Ex. Desigualtats de gènere reforçades per edat o cicle vital en el cas dels usos del temps. • Processos de generització i de racialització simultanis (Hawkesworth 2003). Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 29 • Més dones electes en sistemes PR no preferencials que en els preferencials (evidència mixta). 2.4. Factors relacionats amb els partits polítics • Sistema de partits: • Bipartidista o multipartidista. • Tipus de partit: • Esquerres vs. dretes. • ‘Vella’ vs. ‘nova’ política (Kittilson 2006; Keith i Verge 2016) • Organització interna: • Estructura centralitzada o descentralitzada (Kenny i Verge 2013). • Processos de selecció de candidatures, criteris formals i informals de selecció, quotes voluntàries ‘dures’ o ‘toves’. 18 31 9 19 2323 31 19 25 38 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Lithuania (2004) New Zealand (2002) Italy (2005) Monaco (2003) Germany (1998) Single-member district Multi-member district Only men Only women Both Male voters 51,2 8,4 40,4 Female voters 37,5 18,9 43,6 All voters 44,7 13,1 42,2 Preferential vote to candidates... Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 30 3.1. It’s the party, stupid! ‘One conclusion is especially relevant […] that in almost all political systems, no matter what electoral regime, it is the political parties, not the voters, that constitute the real gatekeepers into elected offices. Consequently the party nomination practices should be kept in focus’ Drude Dahlerup, 2005 3.2. Oferta Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 31 3.3. Demanda Discriminació indirecta (Lovenduski 2005): • ‘The number of times people went up to my husband and he had to say “it is not me that is the candidate it is my wife”’ (Female Conservative Prospective Parliamentary Candidate, PPC). • ‘We have got to get rid of this professional, male politician, who has gone to university and becomes an aide to an MP and then becomes a PPC and then an MP…unless we can address that we are never going to get proper politicians that understand life issues’ (Female Liberal Democrat PPC). • ‘You will lose that vote because you are not the same colour as the people living around there. They will say “the electorate will not go for a black MP”’ (Female BME Labour PPC). Discriminació directa (Lovenduski 2005): • Someone went up to my mother…and said “Your daughter did very well for a woman”’ (Female Labour PPC) • ‘It was said to me…“we do enjoy watching you speak, we always imagine what your knickers are like.” It’s that basic. “We picture you in your underwear when you are speaking.” That is what you are dealing with’ (Female Labour PPC). • ‘[A Conservative women going to selection in a safe seat] was asked…“if she got (the seat) and was in Westminster during the week, what would her husband do for sex?’ (Female Conservative PPC). Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 34 • Discriminació estratègica: • Aplicar requisits mínims • Districtes guanyadors o segurs / Ordre en les llistes 5.1. Representació substantiva: Assumpcions 5.2. Representació substantiva: problematització No totes les dones que arriben a la cúspide defensen les dones i/o els seus interessos (Gandhi, Meyer, Thatcher ...). La varietat d'interessos de les dones no refuta el fet que els interessos tenen un biaix de gènere ("interests are gendered"). "El màxim que podem dir (però dir això és dir molt) és que és una bogeria pensar que aquestes experiències estiguin representades per assemblees de les que estiguin pràcticament absents les dones" (Phillips, 1998: 254). "Canviar el gènere dels parlaments és principalment una condició habilitant" (pàg. 255) 5.3. Representació substantiva: Com? • La presència de les dones ‘fa diferència’ a través de: • (1) Una millor representació dels interessos de les dones. • (2) La introducció de polítiques feministes: • Legisladores més propenses a aprovar o proposar lleis sobre temes relacionats amb la igualtat de gènere (McAllister & Studlar 1992; Swers 1998), al marge del partit polític (Jones 1998; Shogan 2001; Swers 1998; Thomas 1991). Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 35 • Legisladores presenten més iniciatives legislatives centrades en drets de les dones, infància i família (Jones 1998), salut i educació (Pande & Ford 2011). • Mesura: enquestes sobre actituds dels diputats/des (Htun & Power 2006), introducció de llleis (Taylor-Robinson & Heath 2003), recompte de vots (Vega & Firestone 1995). La representació substantiva de les dones es produeix en diverses etapes del procés legislatiu (Mackay 2008; Tamerius 1995) → Es pot concebre com un ‘procés’ i com un ‘resultat’ (Franceschet & Piscopo 2008). Els interessos de les dones es promouen quan s’introdueixen projectes de llei sobre els drets de les dones, quan es mobilitza suport per a aquestes lleis i quan s’adopten lleis sobre els drets de les dones. 5.4. Representació substantiva: Límits • Evidència consistent però no concloent: • Hi pot haver una representació substantiva conservadora? (Celis & Childs 2014). • Relació entre representació descriptiva i substantiva no determinística → També cal tenir en compte les barreres institucionals, formals i informals. • ‘Massa crítica’ – Expectativa de punt d’inflexió (‘tipping point’) al voltant del 30% (cf. Kanter 1977). • Enfocament alternatiu: • ‘Critical acts’ (Dahlerup 1988): ex. Reclutament d’altres dones, aliances per la introducció de quotes o de lleis d’igualtat, etc. • ‘Critical actors’ (Childs & Krook 2009). 6.1. Representació simbòlica: expectatives i resultats Expectativa: “la feminització de les institucions feminitzarà la política a nivell de masses” (cf. Barnes & Burchard 2013, 785). Com? Nous models de referència → Implicació política (Mansbridge 1999) Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 36 • Nou significat de ‘les dones en la política’ – presència – i de ‘les dones i la política’ – expectatives de gènere: ‘In 1981 we got our first female Prime Minister, Gro Harlem Brundtland from the Labour Party. All together she was a Prime Minister for ten years. (…) I remember having a notice from a newspaper at my desk for several years. It was an interview with a 15 year old asking the following question: “Can a man really be a Prime Minister?”’, Inga Marte Thorkildsen, Norwegian MP Nora's Sisters Seminar - Women in Politics, Ramallah, 8-9 March 2008. Actituds sobre la legitimitat, proximitat o satisfacció amb les institucions (Burns, Schlozman & Verba 2001; Espírito-Santo & Verge 2017). Relació positiva entre la presència de dones polítiques i els nivells de discussió política i d'ambició política de les dones. Els resultats per altres indicadors de compromís polític, com ara l'interès de les dones per les campanyes electorals, l'eficàcia política interna són menys clars. De la mateixa manera, els pocs estudis que examinen efectes simbòlics sobre l'avaluació del sistema polític reporten nivells més alts de satisfacció amb la democràcia, la confiança amb la cambra baixa i l'eficàcia política externa, però no troben efectes ni en la confiança del govern ni en els polítics. Reptes metodològics: tall temporal, causalitat inversa, preguntes enquesta disponibles... 6.2. Representació simbòlica: el paper dels mitjans de comunicació • ‘Gendered mediation’ (Norris 1996) i ‘symbolic annihlitation’ (Tuchman 1978) – trivialització i omissió de les irrupcions de les dones en els càrrecs polítics tradicionalment masculinitzats (Verge & Pastor, 2018). • La forma en què les polítiques són representades als mitjans exposa les relacions entre gènere, poder i política (García-Blanco & Wahl-Jorgensen 2013): • Reben menys cobertura mediàtica (Norris 1996; Fernández-García 2016). • Són presentades com a ‘outsiders’ (Campus 2013; Fountaine & McGregor 2002) • Ús d’estereotips negatius sobre llurs capacitats i èmfasi en la seva aparença física o indumentària (Carlin & Winfrey 2009; Carroll 2009) • Són jutjades de manera més dura (van Acker 2003) • Marcs (‘frames’) de gènere (Childs 2008; Murray 2010; Norris 1996): edat citada de rutina; ús freqüent del nom de pila; se subratlla l’estat civil o la maternitat; etc.. Conclusions/balanç • Sexisme institucionalitzat. • Més dones ≠ canvis inevitables ni irreversibles. • De la feminització (quotes, lògica distributiva) a la feministització o despatriarcalització (redistribució del poder): • Plans d’igualtat • Formació en perspectiva de gènere i feminisme Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 39 1.3. Conferències mundials de les dones 1.4. Tractats internacionals i convencions • Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (CEDAW) i el protocol opcional (1979). És una carta de drets de les dones de tots els programes de Nacions Unides. S’hi han sumat més de 185 països. • Declaració de Viena i Programa d’Acció, 25 de juny de 1993. Reconeix els drets de les dones com a drets humans. • Plataforma d’Acció de Beijing (1995). Adoptada en la Quarta Conferència Mundial de les Dones de Nacions Unides. Cada 5 anys es fa una revisió de la seva implementació. La societat civil presenta l’anomenat “Informe Ombra”. • Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les NU sobre dones, pau i seguretat (2000) reconèixer que la guerra afecta de manera diferent a les dones i reafirma la necessitat d’augmentar el paper de les dones en la presa de decisions pel que fa a la prevenció i resolució de conflictes. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha adoptat posteriorment set resolucions addicionals en aquest àmbit: 1820 (2008), 1888 (2009), 1889 (2009), 1960 (2010), 2106 (2013), 2122 (2013) i 2242 (2015). • Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, conegut com a Conveni d’Istanbul (2011) és el primer instrument jurídicament vinculant a Europa en el camp de la violència contra les dones. • El setembre de 2015, es va aprovar una ambiciosa agenda que presenta 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 objectius per acabar amb la pobresa, Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 40 combatre les desigualtats i promoure la prosperitat tot protegint el medi ambient per al 2030. Van ser precedits pels Objectius del Mil·lenni (ODM) del 2000 al 2015. 2.1. El mainstreaming de gènere Una estratègia per al canvi en les relacions de gènere i una eina de política pública per redissenyar les polítiques amb l’objectiu d’erradicar la desigualtat. El Consell d’Europa (1998) → La transversalitat de gènere és ‘la (re)organització, millora, desenvolupament i avaluació dels processos de política pública, de manera que la perspectiva de la igualtat s’incorpori en totes les polítiques, a tots els nivells i a totes les fases, pels actors involucrats en el policymaking’. • Article 3.1, Llei 17/2015 , Transversalitat de la perspectiva de gènere: els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes, reconeixent el valor que aporten dones i homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris per a millorar la societat i respondre a les realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives dels dos sexes. 2.2. La ceguesa al gènere i la pretesa neutralitat de les lleis/polítiques Les decisions polítiques que són aparentment neutrals de gènere poden tenir un impacte diferenciat sobre les dones i els homes, fins i tot quan aquest efecte no era intencionat ni previst: • Gender blindness és el fracàs de reconèixer que els rols i les responsabilitats de les dones / nenes i els homes / nois els són atribuïts o imposats en contextos socials, culturals, econòmics i polítics específics. Els projectes, programes, polítiques i actituds cecs de gènere no tenen en compte aquests diferents rols i necessitats diverses. Per tant, mantenen status quo i no ajudaran a transformar l’estructura desigual de les relacions de gènere. • Gender-neutral policies: Les polítiques que no estan específicament adreçades a dones ni homes i se suposa que afecten ambdós sexes per igual. No obstant això, poden preservar les desigualtats de gènere existents o fins i tot donar lloc a un impacte diferencial sobre les dones i els homes, en particular les dones i els homes de grups desfavorits. Les polítiques neutres en matèria de gènere no promouen la igualtat substancial de gènere i també es fa referència a "cegues de gènere". • Gender-neutral legislation: Legislació redactada en termes universals, ignorant situacions específiques de gènere i relacions de poder entre dones i homes que fonamenten la discriminació per raó de gènere i de sexe, inclosa la violència de gènere contra les dones. L’escrutini de lleis neutres que tracten les dones i els homes per igual és necessari per avaluar si dificultaran o acceleraran la igualtat de gènere i eliminaran la discriminació per raó de gènere i sexe. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 41 2.3. Els instruments del mainstreaming de gènere en el cicle de les polítiques 2.3. Eines, metodologia i recursos “No podeu entendre l’experiència d’algú fins que no hagueu recorregut un quilòmetre a les sabates. Les sabates no s’adapten a una mida i tampoc no són programes ni serveis” (Govern de Canadà, Gender-Based Analysis+) ➢ Unitats d‘igualtat, commissions interdepartamentals especialitzades, organisms d’igualtat (women’s policy agencies) ➢ Estadístiques desagregades per sexe + dades que copsin els efectes del gènere ➢ Creació d’observatoris especialitzats ➢ Indicadors ➢ Diagnòstics o gender audits (ex ante) ➢ Avaluacions (ex post i contínua) ➢ Lleis d’igualtat i plans d’igualtat ➢ Informes d’impacte de gènere (avaluació ex ante) ➢ Pressupostos sensibles al gènere ➢ Formació especialitzada en la competència de gènere 2.3.1. Organismes d’igualtat / Women’s policy agencies • Agències / organismes concebuts com mecanismes “que donen suport a la incorporació transversal de la perspectiva de la igualtat de gènere a totes les polítiques governamentals” (United Nations, 1996). • ‘Qualsevol organisme públic, en qualsevol nivell de govern (nacional, subnacional o local), ja sigui elegit, designat, administratiu o judicial, que tingui oficialment la Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 44 ante. La Comissió Europea defineix els informes d’impacte de gènere (gender impact assessment) de la següent manera: • El procés de comparar i avaluar segons criteris rellevants de gènere, la situació i tendència actual amb la situació prevista a partir de la introducció de la política proposada. • Es tracta d’estimar els diferents efectes (positius, negatius o neutres) de qualsevol política o activitat implementada en ítems específics en termes d’igualtat de gènere. Els IIG es poden aplicar a la legislació, plans, programes, pressupostos, accions concretes, pressupostos, o convocatòries. La metodologia d'avaluació de l'impacte de gènere també es pot aplicar a les polítiques existents. Poden ser utilitzats tant per l'administració com per agents externs.El punt de partida de l’anàlisi han de ser les relacions de gènere, és a dir, les relacions estructurals de poder entre dones i homes (Verloo 2000: 61; Bacchi & Eveline 2010). 1. Hi ha diferències entre dones i homes en aquesta llei o política pública (en relació a drets, recursos, participació, normes socials de gènere)? → Calen dades desagregades al sexe i sensibles al gènere. • Participació: Composició del públic-objectiu, representació de dones i homes en els càrrecs de decisió. • Recursos: Temps, informació, diners, poder polític i econòmic, nivell formatiu, ocupació i trajectòria professional, noves tecnologies, serveis públics (sanitat, habitatge, transport, etc.). • Normes socials de gènere: Divisió sexual del treball, actituds i comportaments de dones i homes, estereotips sobre la masculinitat i la feminitat. • Drets: Discriminació per sexe directa o indirecta en drets humans, accés a la justícia, entorn legal, polític o socioeconòmic. 2. Com pot aquesta llei o política pública contribuir a l’eliminació de les desigualtats de gènere existents (en relació a drets, recursos, participació, normes socials de gènere)? 2.3.6. Pressupostos amb perspectiva de gènere Quines conseqüències produeixen els pressupostos cecs al gènere? • Falses economies – ex. reducció en les nits d’ingrés hospitalari. • Resultats ineficients – ex. Il·luminació dels parcs. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 45 La pressupostació de gènere és una aplicació transversal del gènere en el procés pressupostari a tots els nivells del procés pressupostari, reestructurant els ingressos i les despeses per tal de promoure la igualtat de gènere (Council of Europe 2007). Pel que fa a la transversalització: • No són pressupostos separats per a dones i homes. • Mesura com la recaptació i la despesa poden afectar els homes i les dones de manera diferent. • Significa un pressupost centrat en les persones. • Significa un examen més ampli dels resultats dels pressupostos. • Permet una millor orientació i, per tant, una assignació més eficient de la despesa pública. • Amplia la participació i aprofundeix els processos democràtics. • Es pot aplicar a línies pressupostàries específiques o a programes pressupostaris. Pas 1: Anàlisi del pressupost des de la perspectiva de gènere: • Dades desagregades per sexe de les persones usuàries dels programes • S’han cobert les necessitats tant d’homes com de dones? • Els programes han reduït, ampliat o tingut cap efecte sobre la desigualtat de gènere? • Quina relació hi ha hagut entre les decisions pressupostàries i les polítiques d’igualtat? • Ha tingut en compte el pressupost el diferent grau de participació de dones i en l’economia de cures? Pas 2: Reestructuració del pressupost a partir de l’anàlisi de gènere: • Accions positives, partides específiques, etc. com a mesures temporals. • Revisar totes les línies ‘mainstream’ per tal que s’adrecin sempre les desigualtats. • Revisió permanent perquè les necessitats poden ser canviants. 3.1. Interseccionalitat en el policymaking Segons Verloo (2006), hi ha tres preocupacions bàsiques: 1. La competició política entre desigualtats: Les diverses desigualtats són diferents perquè són diferentment interpretades com a problemes rellevants de política pública. Canvis en la ‘jerarquia’ de les desigualtats… hi surt perdent la desigualtat de gènere? 2. L’assumpció de similitud entre les desigualtats: Les accions i les regulacions no haurien de negligir les diferències en les dinàmiques de poder que afecten les diferents desigualtats – variables segons temps i context. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 46 3. La necessitat d’enfocaments estructurals: Les polítiques d’abordatge de les múltiples desigualtats haurien de desenvolupar-se partint del mainstreaming de gènere, això implica la interseccionalitat política, l’abordatge del sexisme, el racisme, l’explotació de classes o l’homofòbia.. → ‘gender mainstreaming+’. “Una anàlisi interseccional ens diu que no és suficient viure en un país ric per protegir-se de la infecció per VIH ni per tenir garantit el tractament. La posició d'una persona en relació amb l'Estat – com a dona, com a dona pobra, com a dona negra, com a dona sense estudis, com a lesbiana, com a dona amb diversitat funcional de qui se suposa que no té relacions sexuals, com a dona immigrant sense dret a molts dels beneficis de la seguretat social, etc. – determina la seva vulnerabilitat al VIH.”, Sisonke Msimang, AWID Forum “Reinventing Globalization”, Guadalajara, Mexico, October 2002. Cal partir d’un enfocament ‘bottom-up’ en l’anàlisi i la planificació: • Empoderar les dones amb menys accés a drets i recursos i centrar-se en els processos que condueixen a la pobresa i l’exclusió produeix el major avenç en termes d’igualtat de gènere. • Les dones amb una situació de major precarietat des d’un punt de vista interseccional han de rebre atenció prioritària en les programes. A l’hora de recopilar dades sobre els impactes de les polítiques públiques, cal preguntar-se específicament sobre les experiències de diferents grups de dones: gitanes, migrants, pobres, amb discapacitat, lesbianes, trans, etc. • Ex. Violència contra les dones → Les experiències de les dones « racialitzades » són sovint producte de la interacció de patrons de sexisme i racisme. • Ex. Les dones immigrades són més reticents a deixar les seves parelles abusives per por de ser deportades, sobretot quan té la condició de resident permanent vinculada al matrimoni. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 49 Cada marc té un context (estructura d’oportunitats política, actors, etc.) que explica la seva emergència i el fet que alguns esdevinguin més dominants. S’utilitzen “Preguntes sensibilitzadores” per a poder localitzar el problema (Verloo, Mieke i Lombardo, 2007): ❖ Quin és el “problema”? (diagnosis) Quina és la “solució”? (prognosis) ❖ Com es conceptualitza el “gènere”? (inclusió, reversió, desplaçament) ❖ “Com” (a través de quins mecanismes) es produeix la desigualtat i com s’hauria d’adreçar? ❖ “On “ s’ubica el problema i la solució? ❖ “De qui” és el problema? “Qui” hauria d’actuar? Quins grups són els “targets” de les accions? ❖ A “qui” es dona veu en el debat? ❖ Permet detectar inconsistències en els marcs de les polítiques i identificar si es treballa amb una perspectiva interseccional. 2.2. Key dimensions of critical policy frame analysis (Verloo, Mieke i Lombardo, 2007). Diagnóstico del problema: • Visión de la igualdad, la exclusión de la mujer; • Visión de la diferencia (reversión), la existencia de una norma masculina; • Visión del desplazamiento, el mundo de género en sí. Pronóstico del problema: • Visión de igualdad: incluir a las mujeres en el mundo existente; • Visión de reversión: desafiar las normas masculinas existentes incorporando las perspectivas de las mujeres; • Visión del desplazamiento: deconstruir los discursos políticos que engendran el tema. Género: • Visión de igualdad: tiende a asumir la neutralidad de género y a tratar a las mujeres como si fueran iguales a los hombres. • Visión de reversión: argumenta que la neutralidad de género refleja, de hecho, las perspectivas masculinas dominantes y que la diferencia de las mujeres con respecto a los hombres debe ser reconocida y valorada. • Visión del desplazamiento: desafía la categoría de “género” por completo, por basarse en una dicotomía fija que contribuye a generar más desigualdades, y propone una política de diversidad como alternativa a la igualdad y la diferencia. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 50 El cas de la flexicurietat (Kurian 2010) Manual for Gender Mainstreaming of Employment policies (Commissió Europea, juliol 2007): «La igualdad de género es un derecho fundamental, un valor común de la UE y una condición necesaria para el logro de los objetivos de la UE de crecimiento, empleo y cohesión social. Uno de los principales desafíos para la UE es aumentar el empleo de las mujeres, mejorar la situación de las mujeres en el mercado laboral y eliminar las brechas de género. Las mujeres a menudo se ven obligadas a elegir entre tener hijos o una carrera, debido a la falta de servicios de atención, de arreglos de trabajo flexibles, la persistencia de los estereotipos de género y una distribución desigual de las responsabilidades familiares con los hombres. Los progresos realizados por las mujeres, incluidas las áreas clave de la Estrategia de Lisboa, como la educación y la investigación, no se reflejan plenamente en la posición de las mujeres en el mercado laboral. Es un desperdicio de capital humano que la UE no puede permitirse» Solució de política: la “flexiseguretat”: «La flexiseguridad es una estrategia integrada para mejorar, al mismo tiempo, la flexibilidad y la seguridad en el mercado laboral. Intenta conciliar la necesidad de los empleadores de una fuerza laboral flexible con la necesidad de seguridad de los trabajadores: la confianza de que no enfrentarán largos períodos de desempleo.». Treball a temps parcial o flexible en lloc de treballs temporals. European Women's Lobby (EWL): «Raramente se reconoce que muchos recortes en los servicios públicos y reducciones en el gasto público, simplemente representan un cambio en los costos del sector pagado al no pagado. La atención no remunerada y el trabajo doméstico pueden ser realizados, en principio, por hombres o mujeres, pero este trabajo se ha constituido socialmente como una responsabilidad de las mujeres y, a menudo, se considera un papel social más que una actividad económica. Los responsables políticos deben hacer explícitos sus supuestos, que sustentan las políticas macroeconómicas y deben reconocer la necesidad de establecer los costos de ignorar el trabajo no remunerado y el uso del tiempo de las mujeres en estas actividades (...). El trabajo a tiempo parcial no proporciona ingresos suficientes para tener autonomía económica y proporciona menos derechos de seguridad social. También debe reconocerse que muchas trabajadoras a tiempo parcial realmente quieren trabajar a tiempo completo. El trabajo a tiempo parcial también se considera la solución para la conciliación de la vida laboral y familiar, y se considera un problema que concierne principalmente a las mujeres. Tal punto de vista limita fuertemente las opciones de las mujeres en el mercado laboral y consolida la distribución desigual de las responsabilidades familiares entre hombres y mujeres» Manual for Gender Mainstreaming of Employment policies (European Commission, July 2007): «La igualdad de género es un derecho fundamental, un valor común de la UE y una condición necesaria para el logro de los objetivos de la UE de crecimiento, empleo y cohesión social. Uno de los principales desafíos para la UE es aumentar el empleo de las mujeres, mejorar la situación de las mujeres en el mercado laboral y eliminar las brechas de género. Las mujeres a menudo se ven obligadas a elegir entre tener hijos o una carrera, debido a la falta de servicios de atención, de arreglos de trabajo flexibles, la persistencia de los estereotipos de género y una distribución desigual de las responsabilidades familiares con los hombres. Los progresos realizados por las mujeres, incluidas las áreas clave de la Estrategia de Lisboa, como la educación y la investigación, no se reflejan plenamente en la posición de las mujeres en el mercado laboral. Es un desperdicio de capital humano que la UE no puede permitirse» Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 51 3. Resistència a les polítiques d’igualtat i a la PG Problemes d’implementació (Woodward 2003): • Falta de voluntat política per part de la direcció. • Falta de coneixements en gènere i resistència a la formació dels responsables polítics i els directius. • La infraestructura d’igualtat existent sovint és massa feble per influir en l’agenda → No es pot esperar que existeixi un compromís profund amb la igualtat de gènere abans que la PG s’hagi començat a consolidar. • En els escenaris en què certs actors polítics busquen revertir el progrés en la igualtat, la PG s’empra per desmantellar la maquinària política d’igualtat. • Aplicació de la PG com a alternativa a l'acció positiva. PD: Altres problemes → Benschop & Verloo, mirar lectura (2006). 3.1. Tipus de resistència i mecanismes subjacents Oposició or rebuig que emergeix durant processos de canvi i que té com a objectiu mantenir l’status quo (Lombardo & Mergaert, 2013, Mergaert & Lombardo, 2014; Cavaghan 2017; Mackay, 2011). Altament probable quan els canvas posen en qüestió les normes, pràctiques i assumpcions dels actors individuals I institucionals sobre les relacions entre dones i homes (Benschop & Verloo 2006). Hi ha dos tipus de resistència: - Individual o institucional. - Explícita (directa) o implícita (indirecta) - no-accions/no-decisions. Pel que fa a les regles informals i resistència al canvi, les normes informals solen ser més resistents al canvi, en gran mesura perquè la informalitat les fa menys visibles i, per tant, no estan obertes al control public (Franceschet, 2010). Molt sovint les regles informals juguen un paper rellevant en la subversió dels canvas previstos (Waylen, 2014). Els esforços de reforma institucional han de combatre les inèrcies que fan que els actors que "recordin allò vell“ (remember the old) i "oblidin allò nou“ (forget the new) (Mackay, 2014). Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 54 4. On són els homes en el mainstreaming de gènere? El tema de la igualdad de género fue incluido en la agenda política de las mujeres por razones obvias: estar en desventaja. Sin embargo, los hombres están necesariamente involucrados en la reforma de igualdad de género, a menudo como guardianes de dicho cambio (cambio institucional, cambio en la vida cotidiana y conducta personal). En los documentos de políticas nacionales e internacionales relacionados con la igualdad de género, las mujeres son los sujetos del discurso político + agencias o reuniones específicas que formulan, implementan o monitorean políticas de género con un mandato claro para actuar por las mujeres. Los hombres están presentes como antecedentes en estos documentos: las declaraciones sobre las desventajas de las mujeres implican una comparación con los hombres como el grupo favorecido, pero no tienen un mandato igualmente claro para actuar con respecto a los hombres. ¿Qué pasa con los intereses y problemas de hombres y niños? Oportunidad para la política antifeminista. Por exemplo: Movimiento de "derechos del padre" en relación con el divorcio. El papel de los hombres y los niños en relación con la igualdad de género surgió como un tema en las discusiones internacionales durante la década de 1990. La responsabilidad conjunta de hombres y mujeres para la promoción de la igualdad de género y el reconocimiento de las contribuciones que los hombres y los niños pueden hacer en sus muchas capacidades, y en todas las esferas de la sociedad + más atención a cómo los hombres están involucrados en el logro de la igualdad de género, así como al impacto positivo de la igualdad de género para los hombres y para el bienestar de la sociedad en general. Fourth World Conference on Women (Beijing, 1995); 2004, United Nations Commission on the Status of Women (CSW);2006, European Union. Les opcions que apareixen són: • Les polítiques paral·leles per a dones i homes no són una bona opció, pot provocar un risc de debilitar l’enfocaent de la política original.A més, el gènere té un caràcter relacional I pot produir més segregació. • Incorporar els problemes dels homes en el marc de polítiques d’igualtat existents per a les dones pot debilitar l’autoritat que fins ara s’han guanyat les dones en aquest àmbit de política. • Implicar els homes en el canvi – Triangle de les masculinitats (Messner, 2000): • Privilegis institucionalitzats. • Per a cada patró d'avantatges per als homes hi ha un patró vinculat de desavantatges per a les dones (divisió sexual del treball, poder i violència, etc.>). • La interseccionalitat en els homes també produeix patrons diversos de privilegi i desigualtat. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 55 Els enfocaments recomanats són: • Implicar els homes en canvi: desenvolupar una política equilibrada i coherent sobre “igualtat de gènere i homes” integrada en les polítiques d’igualtat de gènere. • Donar suport a la implicació dels homes en les estratègies i estructures d’igualtat de gènere existents: comitès o subcomissions, fòrums de discussió. El concepte “aliats del feminisme”. • Estudis critics sobre homes i masculinitats – anàlisis interseccionals: • Noves masculinitats, noves parentalitats (McMahon 1999); el fracàs escolar dels homes (Kenway 1997; Lingard 2003); la violència masclista (Hearn 1998); salut dels homes des de la perspectiva de gènere (Hurrelmann and Kolip 2002). • Revista Men and Masculinities. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 56 TEMA 7. EL GÈNERE DE LES CRISIS ECONÒMIQUES I DE L’AUSTERITAT 1. Globalització La major part dels estudis sobre la globalització són cecs al gènere (i sovint a la raça), els actors sovint són considerats individus “sense gènere” (per exemple, migrants). Actualment, l’economia política internacional tradicional suposa que la globalització és un fenomen neutre que afecta la vida d’homes i dones de manera similar → Invisibilitza les relacions socials i econòmiques desiguals entre homes i dones. Cal exposar les inconsistències: com els processos i les estructures associades a la globalització estan ‘generitzades’”(Waylen 2006: 151). • Representacions masculines/femenines de la globalització. • El treball domèstic, reproductiu i de cures estan inexorablement relacionats (Chang & Ling 2000). La reestructuració global (desregulació, privatització) depèn de la prestació d’aquests serveis amb un salari baix per part de migrants, una feina sexualitzada i racialitzada que no garanteix unes condicions socials/laborals mínimes (sector informal) que protegeixin de l'explotació i la violència (True 2012). La desigualtat i la pobresa contribueixen a l’augment del tràfic internacional de dones per a fins d’explotació sexual. Els efectes de gènere de la globalització La competència capitalista mundial impulsa la recerca de fonts barates de mà d’obra (dones) i de condicions d’inversió desregulades (True 2012; Elias 2008): • L’expansió de l’ocupació de les dones ha comportat la intensificació de la seva càrrega de treball remunerat i no remunerat i la “feminització de la pobresa”, especialment entre les dones no qualificades i més marginades dels països en desenvolupament sense accés a recursos productius o serveis públics. • Creixent incidència dels feminicidis al voltant de les indústries de fabricació i exportació extractiva. • Elevats nivells de violència de gènere com a conseqüència dels efectes de la crisi financera en molts països (execucions hipotecàries d’habitatges, atur, estrès i pobresa). • Els estats juguen un paper crucial en la creació de grups de mà d'obra femenina amb baixos salaris que resulten instrumentals per a les indústries d’exportació. Les desigualtats salarials o la segmentació de les dones en feines de muntatge de baixa qualificació a les multinacionals són tant el resultat de les desigualtats socials locals existents com de pràctiques empresarials. Les pràctiques (globalitzades) de la masculinitat hegemònica s’adapten al cotext local: noció de la ‘treballadora dòcil’, rèplica de les relacions familiars desiguals dins la fàbrica (Salzinger 2003). • Reducció del paper de seguretat social de l'estat acompanyat de tendències "tribals" per les quals actors no estatals han obtingut poder i influència en el discurs públic i en el subministrament d'alternatives per a l'educació, la salut, l'habitatge i serveis socials per a grups empobrits. Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 59 Es va produir una supressió/restructuració dels organismes d’igualtat, el Ministeri d’Igualtat (2008-2010) va passar a ser una Secretaria d’Estat. El 2011 aquesta SE per a la Igualtat es convertí en una SE amb competències de prevenció i eliminació de discriminacions en exclusió social a família, infància, dependència, discapacitat i igualtat. El 2014 l’Instituto de la Mujer (ara Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades) va passar a dependre d’una direcció general i no d’una SE i va incorporar tota mena de discriminacions.Actualment, s’ha recuperat l’Instituto de la Mujer com a SE el 2018. Així com també s’ha recuperat Ministeri d’Igualtat el 2019, però a Galícia, Madrid i Múrcia els organismes d’igualtat van ser directament suprimits. S’addueixen motius d’eficàcia i eficiència, com ara que ja existeixen altres àrees dins cada departament que compleixen funcions anàlogues. És produeix un retrocés en discurs: de “violència de gènere” a “violència domèstica”. La protecció de la dona embarassada ha passat a ocupar una posició central de l’agenda política. • Projecte de “llei Gallardón”. S’han aprovat sis lleis autonòmiques i d’altres es van començar a tramitar. Es restringeixen el dret al propi cos de les dones i obvien la transformació dels rols de gènere. • Maternitat heteronormativa: Restricció de l’accés de dones solteres i parelles lesbianes als tractaments de reproducció assistida de la cartera de serveis bàsics públics. Recuperat el 2019 (abans només en algunes CCAA). La norma de representació paritària s’ha vist afeblida: • D’onze governs autonòmics paritaris el 2007, el 2011 es va baixar a set. • A nivell estatal, es va passar de governs propers al 50% de dones al 31%. Representació a les empreses Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional: “El col·lapse financer de 2008 va ser, almenys en part, impulsat per l'agressiu i cobdiciós comportament, alimentat per la testosterona, dels entorns financers dominats per homes. En un entorn generitzat, els homes Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 60 tenen la tendència a mostrar que tenen més pèl al pit que l'home assegut al seu costat. Sincerament, crec que mai hi hauria d'haver tanta testosterona en una mateixa sala” (The Independent 7/02/2011). L’aversió al risc de les dones, interpretada com un desavantatge per a la carrera financera, ara se celebra com una precaució pertinent (Prügl 2012). Dels 14 països europeus que han adoptat quotes de gènere per a les empreses, la meitat ho fan fet a partir del 2010. • Llei d’Igualtat (LO 3/2007) → 40/60, deadline 2015, segell de qualitat. • Llei de societats de capital (Llei 31/2014) → Les empreses hauran de proporcionar informació sobre les mesures adoptades per procurar incloure en els seus consells d’administració un número de dones que permeti assolir una representació equilibrada de dones i homes així com les mesures adoptades per la comissió de nomenaments. • Nou codi de bon govern (CNMV, 2015) → 14ena recomanació: representació equilibrada, 30%, termini fins el 2020, “complir i explicar”. 4. El gènere de la Troika És la resposta de la Unió Europea a la crisi ha relegat el mainstreaming de gènere al final de la llista de prioritats. European Economic Recovery Plan (EERP) → cap objectiu d’igualtat de gènere. En els programes de reforma espanyols i les Recomanacions del Consell Europeu a Espanya el 2011 i 2012, el mainstreaming no es va aplicar ni en el disseny de les reformes ni en l’execució de les mesures d’austeritat (Lombardo & León 2015). Els esforços institucionals per afavorir la incorporació de les dones a l’ocupació han conviscut amb polítiques estructurals que desincentiven aquesta participació → Estratègia “esquizofrènica” (Gálvez 2013) → flexiseguretat. Flexiseguretat i gènere La persistència de prioritats d'igualtat en l‘agenda ocorre quan l’objectiu de la igualtat de gènere coincideix amb altres prioritats més fortes (Kurian 2010): • Las mujeres a menudo se ven obligadas a elegir entre tener hijos o una carrera, debido a la falta de servicios de atención, o arreglos de trabajo flexibles, la persistencia de los estereotipos de género y una distribución desigual de las responsabilidades familiares con los hombres. Los progresos realizados por las mujeres, incluidas las áreas clave de la Estrategia de Lisboa, como la educación y la investigación, no se reflejan plenamente en la posición de las mujeres en el mercado laboral. Es un desperdicio de capital humano que la UE no puede permitirse. (European Commission 2007: 2). Polítiques d’Igualtat de Gènere Curs 2020 – 2n Trimestre Tania Verge Mestre 61 El concepte d'igualtat de gènere queda co-optat per prioritats econòmiques que li canvien el significat (Stratigaki 2004). • El trabajo a tiempo parcial no proporciona ingresos suficientes para tener autonomía económica y proporciona menos derechos de seguridad social. También debe reconocerse que muchas trabajadoras a tiempo parcial en realidad quieren trabajar a tiempo completo. El trabajo a tiempo parcial también se considera la solución para la conciliación de la vida laboral y familiar, y se considera un problema que concierne principalmente a las mujeres. Tal visión limita fuertemente las opciones de las mujeres en el mercado laboral y consolida la distribución desigual de las responsabilidades familiares entre mujeres y hombres. (European Women’s Lobby). 5. El gènere de les polítiques d’austeritat (Walby 2009) Es produeixen una sèrie de rescats i ajuts als bancs i entitats financeres. La transferència de fons a les entitats financeres sol ser una transferència d’una circumscripció en la qual els contribuents homes són una mica més nombrosos en comparació amb les dones cap a institucions predominantment masculines en els seus consells d’administració i accionariat. Aquestes polítiques es podrien haver acompanyat de diverses formes de condicionalitat de gènere, com ara la composició dels consells d’administració (ex. Islàndia); limitació a la remuneració de dividends (es va intentar parcialment als Estats Units); i la inclusió de principis d’igualtat de gènere en els objectius corporatius o en la concessió de crèdits. La història de l'austeritat mostra que en les crisis financeres les dones (i els infants) sempre surten perden perquè s’aprima l’estat de benestar. Pel que fa als Impostos: • Una reducció de l’impost sobre la renda redistribueix els diners de les dones cap als homes. • La reducció dels impostos sobre la riquesa sol beneficiar els homes. • La reducció de l’impost de societats beneficia més els homes. 6. Balanç Els requisits del capital financer s'han prioritzat a costa del treball remunerat. El treball domèstic no remunerat realitzat per les dones absorbeix part del cost de la crisi, agreujant la desigualtat de gènere. A mig termini la recessió colpeja més fort l’ocupació femenina per les mesures d’austeritat que retallen la despesa i l’ocupació al sector públic. Les polítiques d’igualtat estan subjectes a la conjuntura econòmica – “irreversibilitat condicional”: • Espanya va caure de la posició 10 del 2007 a la 26 el 2012 i al 29 el 2014 (també el 2018) del rànquing mundial del Global Gender Gap Report (World Economic Forum). Hi ha un risc d’emmarcar la igualtat en arguments estratègics d’eficàcia i eficiència – en competència la igualtat sempre perd. Es fa un ús fraudulent del gender mainstreaming dels actors conservadors. Però les crisis són moments de redistribució del valor, potencials punts d’inflexió vers models diferents de societat; i en particular són moments clau en què les normes de gènere es veuen reforçades, modificades o transformades (Walby 2009).