Meiji Era y la Apertura de China y Japón: Resistencia, Modernización y Colonialismo - Prof, Ejercicios de Historia Contemporánea

¡Descarga Meiji Era y la Apertura de China y Japón: Resistencia, Modernización y Colonialismo - Prof y más Ejercicios en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity! Extrem orient: • Xina • Japó Fins el 1850’s – 60’s ambdós nacions mantenen una actitud olt similar de recel de les potencies occidentals. Té una relació puntual amb els occidentals • Japó – aïllament Però Europa necessita • Mercats • Matèries primeres • Toquen la porta d’Àsia Japó: • imita als occidentals • 1870 – rev. Meiji • Manté l’imperi Xina • Revolució Popular • República xinesa – socialista – 1912 • Guerra Civil (Mao) • Ramificació • Sistema comunista Xina: s. XVI (1517) • portuguesos – busquen especies • ruta marítima • substitueix la ruta de la seda ■ M. Polo • Porta missioners • L’emperador els atorga el port de Makao per comerciar. s. XVIII – creixen les relacions comercials - (Europa Amèrica) • Impuls britànic (1793) • Vol més ports (Mantun?¿) • 1816 2n intent ■ Fracassa • 1834 3r intent ■ Fracassa • Britànics portaven opi i cotó (índia) • Els xinesos – seda, te i teixits ■ Balança favorable per a Xina. • Els anglesos havien de pagar amb plata ■ Guerra de l’opi (1838-42): ■ Opi • Rituals • Consum personal (droga) ■ Els Britànics promovien el consum d’opi ■ El govern prohibeix la venda d’opi ■ La xina da de signar un tractat de pau • Ports • Missioners ■ Anglaterra bombardeja (1842) • Els francesos ¿? (1844) també • La població s’oposa a allò estranger • Confucianisme ■ Xina el centre del mon ■ La resta del mon es la seva vassalla • Resistència popular ■ Revolució popular mil·lenarista (1850’s -60’s) • Agrícola • Sense injustícies • Revolució Tai-Ping • Més presencia d’estrangers – degut a la grandària és difícil d’administrar • Imperi • Té dues opcions: ■ Accepta demandes dels estrangers • Un altre revolta? ■ Oposar-se a les exigències • Decideix: ■ Reforma modernitzadora • Fracassa • Sorgiment d’autoritats regionals • Refà l’economia i l’administració • Operació interna • França – cautxú – plantació ■ Contxinxina • Entrada sense permís de ¿l’india?? • Al final son reconeguts 1885 – comença una nova etapa d’apertura • Doble sobirania sobre corea • Xina – Japó ■ Rev. Meiji – 1868 ■ Modernització Nipona (reclama corea només per a ells) ■ Japó – • Molt potent • Molt poblat • Territori muntanyós • Expulsa població • Califòrnia • Perú • Desorganització monetària • Humiliació • Desconfiança en el Shogun • Reacció nacional forta – 1863 – intenten expulsar per la força als estrangers ■ Perden els japonesos • Humiliació • Pagar indemnitzacions: apertura forçada de les duanes. Rev. Meiji 1869 – Shogunat esclafat • Mutsuhito pren el poder als 14 anys • L’Era Meiji 81868-1912 • Gran poder però no personalista • Consell bicameral (no democratització) ■ Shintoïsme ■ Abolició del feudalisme ■ Sistema judici igualitari ■ Es crea una administració publica ■ Gran capacitat d’adoptar el coneixement occidental ■ Ràpida industrialització ■ Creació d’un exercit nacional amb instructors europeus ■ Nou sistema monetari (simplificat) ■ Aparició del pre-partits, però sense poder al govern. • Opinió publica • Constitució censatària - 1889 ■ Home ■ Major d’edat ■ Contribució mínima • Llibertat de religió, expressió, reunió, etc. • Copia de la cultura occidental – Tenma Sei • Calendari gregorià • Tolerància al cristianisme • Prohibició dels tatuatges • Generalitza menjar carn • No descalç • França napoleònica ■ Cadi penal ■ Codi civil • Modernització/simplificació de la llengua y la seva grafia • Industrialització • Inversió pública • Indústria pesada – mines • Indústria estratègica – exercit • Ferrocarril • Vies marítimes • Passivitat pagesa • Fusió de la 1ª y la 2ª rev. industrial • Oligopolis però amb dependència del govern • Adopció tecnològica • Gran potencia: • Creixement demogràfic • Expulsió d’emigrants (excés) ■ Expansionisme • Illes • Corea – xina vs Japó (1858) • Manxúria – Rússia vs Japó (1904-05) • Expansionisme / Imperialisme • Motius: ■ Sobre-població ■ Necessitat de minerals ■ Prestigi • Etapes: ■ 70’s – illes ■ 80’s – Corea ■ 04-05 – Manxúria (Guerra Russo-japonesa) Conclusió: 1. Cas únic 2. Gran potencia 3. Canvi molt rapit 4. Canvi dirigit pel govern Índia – contra els britànics • Presencia britànica des de el s.XVII • Comercial ■ Companyia de les Índies orientals (monopoli) – S.A. ■ Tenia poder polític1 • Compren te i teixits ■ Indianes2 (estudiar def.) • s.XVIII – la presencia reforça, especialment amb la pèrdua de les 13 colònies • hi ha una resposta nacionalista per part de la Índia ■ recupera la historia de l’Imperi Mogol • primers conflictes • sona oriental ■ 1885 – Congres Nacional Indi (sa administració britànica) • Desapareix a voltants del s.XX ■ Moviment liderat per la classe benestant • Zona occidental 1 Un dels dos sistemes de control de les colónies 2 La indiana és el teixit de cotó estampat. El nom li ve donat pels estampats procedents de l’Índia que arribaven a la Gran Bretanya com a producte colonial. La indústria britànica aviat donà el tomb al sentit del comerç i substituí la importació per l’exportació d’aquest gènere, gràcies a la mecanització, que permetia produir més i amb menys cost. Enciclopèdia catalana.com Amèrica Llatina Sota l’imperi Español: • Nova España s. XVI • Perú s. XVI • Rio de la Plata s. XVIII • Nueva Granada s. XVIII Després de la independència d’aquest territoris (organització des d’Espanya) els estats s’atomitzen. • Virregnats d’Espanya i Brasil • Precedents revolucionaris contra la administració espanyola envers els indígenes. • s. XVIII • Inici amb la guerra del Francès (1808-1812??) a la metròpoli. • En un principi es van posar a favor de la monarquia espanyola • Alguns aprofiten el buit de poder ■ Projecte individual • Rio de la Plata (Argentina – Uruguai) ■ Projecte col·lectiu – Volen mantindré el territori íntegre després de la independència • ¿Miravela? – Bolívar • San Martín Qui vol la independència? • Criollos vs espanyols Biografies: • El Precursor: Francisco de Miranda, Caceres 1750 – Cadis 1816 • Militar espanyol (Campanya el nord d’Àfrica) • Participà a: ■ Guerra indep. EE.UU. ■ França revolucionaria • Girondí – revolució ... ■ Independència de Veneçuela – 1811 – ... • Inici de les societats secretes • Ideòleg de la Gran Colòmbia ■ Aspira a aplegar un ampli i variat territori ■ Imitació de Napoleó • El ...: Simón Bolívar; Caracas 1783 • Lluita per crear la Gran Colòmbia ■ Veneçuela – Equador ■ Colòmbia • Tots formen part de Nueva España • José de San Martín • Argentí • Estudis militars ■ Lluita contra els francesos ■ 1810 torna a Buenos Aires • Allibera els territoris del voltant ■ Xile (més enllà del andes) ■ Perú – 1821 – declara la independència6 La constitució dels Estat-Nació a Amèrica Llatina .... • Exercit espanyol – a vèncer • Dilema – Quin caràcter polític ha de tenir • Estat liberal constitucional • No estat liberal ni constitucional • Creació d’un sistema de govern central eficient • El territori es va haver de fragmentar ■ De facto – governen els cacics provincials • Fins 18607 • A diferencia de EE.UU. tenen problemes en la economia • No se saben ... amb les matèries primes 6 Haurà de lluitar per obtenirla. 7 • Necessiten un capital estranger ■ Això afavoreix un imperialisme en base als deutes que contrauen aquets pobles amb les potencies econòmiques. Independència de Nova Espanya [Mexic] 1808-23 • El Grito de Dolores – 1810 • Població en un àrea minera ■ Mines de plata • Cura Hidalgo surt i reclama la independència • ... a la població indígena • Espanya es manté ■ Interès agrícola ■ Interès mineral¿? • 1820-23 – liberals vs conservadors a España8 • Agustí Iturbide ■ Vol el poder ■ 1823 es proclama la independència de Mexic ■ Instaura un gvern autoritari Ceació de l’estat Mexicà • Antonio Lopez de Santa Anna • President 1833 • Dictadura • ... • Es va enfrontar als EE.UU. per domini de: • -Texes -Arizona -Nou Mèxic • Guerra Civil • Benito Juárez – Indígena • Aboga per un sistema liberal • ... • Endeutament econòmic • Intervenció estrangera 8 ■ 1799 prohibició associacions • Principis igualitaris fracassen • Anti-maquines (1818-20) ■ “Economia moral de la multitud” ■ Per què? ■ Se’ls paga menys ■ Baix autoestima ■ Reivindicacions ■ ... ■ Benanda? De drets 2. 1824 – Autorització de l’Associació d’obrers • Abans no • Només el d’associació – no • Un moment de força però es desintegra ■ Federació interprofessional • Era la opció més forta en front de les patronals (unió d’empreses) ■ Federació professional • Es divideixen per sectors y no s’estableix un moviment obrer fort independentment de l’especialització. • No ... 3. 1848 – Sindicalisme reformista • No fan cas de Marx o Bakunin ■ No escullen la via revolucionaria • Aboguen per la via política ■ mutualisme ■ Cooperativisme de consum10 • Negociació col·lectiva ■ Contractació col·lectiva. 10 El cooperativisme de producción no existeix • No es poden acomiadar treballadors de forma aleatòria • Rec...im la coordinació de les trade(18768-) • 1876 – Trade union act ■ S’amplia la llei de 1824 ■ Més llibertat • Vaga • Políticament: ■ Pacte Liberals-Laborals • 1880 – liberals pacten amb els sindicals • Un parlamentari serà un sindicalista • Sindicalisme de confrontació – Keir Hardie?? • No agrada que es barregi el sindicalisme en la política • Reclamen polítiques socials • 1881- marxistes (1º) – Social Democràtic Federatiu • 1883 – antimarxistes – “Socialisme des de d’alt” • Independent Labours Party – Keir Hardie ■ Partit laborista 4. Finals 1890 – Labour Party • “Comitè de Representació dels Treballadors” ■ Dels diferents organitzacions més importants ■ Partit independent dels sindicats ■ La tradició sindical genera partits polítics socialistes/laboristes • 1920 guanyen les eleccions El sindicalisme francès • Es desenvolupa més tard ja que la seva industrialització serà més tardana • Napoleó III (1851-71) • Dictadura paternalista ■ 1ª fase: repressió i mutualisme11 (ajuda mútua entre els obrers) 11 Abans els gremis s’encarregaben, peró amb la revolució liberal no foren adquirides per l’estat aquestes funcions socials. ■ 2ª etapa: tolerant – cambra sindicals (1864-) • Durant un gran creixement econòmic • Creació de la secció francesa de la 1ª internacional 1865 – Hneri Tolain • 1864 rebé l’impuls i el control del govern • Participà a la 1ª internacional • Eren sobretot blanquistes: proudhonistes¿? • Es anarquista • Desconfiança en la política i tota la seva evolució • La Comuna de París – 1871 • Louise Michel - Eugene Varlin – Jean-Louis Pindy • Els treballadors revolucionaris van tenir un paper fonamental. Dels congressos obrers (1870) als partits obrers • Una minoria crea un partit polític obrer • 1876 – desvinculació dels sindicats dels partits polítics PERO – anarquistes • 1879 . es crea un partit obrer • Marxista en principi – revolucionaris • Després adapten socielaistes-possivilistes - ...esats • Es divideix finalment • Finals del s. XIX a França hi ha dos partits socialista i obrer. • A la 2ª Internacional s’obliga a que només un únic partit socialista s’hi presenti en representació. Això mateix va passar a molts països. • 1905 l’SFIO, resulta de la 2ª Internacional, i de la fusió de diferents parits • Jean Jaurès – possibilista Característiques de França. • El marxisme no te importància • L’anarquisme i el possibilisme té rellevància • Gran varietat de posicions socialistes que creen un caos L’anarco-sindicalisme francès • No es vincula a cap partit polític ■ J. Jausès defensa el No Nacionalismes a favor del socialisme • Fonaments del petit sindicalista francès Causes de l’expansió colonial: Causes econòmiques: • Cerca de nous materials • Minerals • Cerca de matèria 1ª • Sedes • Porcellana (xinesa) • Cautxú • Cerca de nous mercats • S’intensifica a partir de 1870 ■ Quan es comença a consumir el producte produït internament (a mitjans de 1840) ■ Proteccionisme • Intrusió del blat de moro americà que desequilibra la balança de preus a Europa. • Inversió del capitals (Europa i EE.UU.) • Préstecs als països en desenvolupament ■ Americà llatina ■ Àsia • Intrusió d’empreses estrangeres ■ Tenen la tecnologia per construir estructures i infraestructures. • Ports • Aeroports • Ferrocarrils • Demogràfica • No es pot absorbir tora la mà d’obra • Gràcies a la rev. Dels transports • El “boca a boca”- xarxa. • Prestigi i estratègia 1. França després de 1870 Espanya després de 1898 • Africà 2. Viatges molt llarg i que obliguen a fer parades d’abastiments • Assegurar les vies marítimes • Ideològiques • Civilització ■ G.B. ■ Rússia • Nostàlgia de l’imperi ■ Italià ■ Espanya • Liberalisme ■ França • Evangelitzador (catòlic – protestant) ■ Proliferació d’ordres religioses que facilitaven l’imperialisme Quan? • 1870 en endavant • Sempre després de la constitució dels estat nació • Tot això porta a friccions • Conferencia de Berlin – 1885: la repartició s’Africa • Això provoca l’acceleració de l’ocupació imperial (cursa) • 1914 – el 60% del territori mundial després d’Europa L’administració: • Companyies privilegiades (G.B. Holanda, etc.) • Son les que administren el territori no l’estat ■ Companyia de les Índies Orientals • Administració de l’estat • Pacte amb l’administració preexistent La Guerra Mundial I Es vol crear la Gran Servia i incloure-hi Bòsnia, la qual s’havia estat annexionada per Àustria el 1808¿? “LA MA NEGRE” – Bosnis, però estaven a les ordres de Sèrbia. Característiques de la guerra: Els recursos de les potencies: • Més població: la Triple Entente • Mes matèries primes: la Triple Entente • Accés al mar: la Triple Entente • Millor armat: triple aliança (Alemanya) • Més estudis militars12: triple aliança 8Alemnya) • “Pla Schlieffen” – 1905. Una guerra Mundial? • Contendents de 3 continents • Exercits colonials • Els japonesos volien les colònies alemanyes s l’Àsia • Guerra en un triple espai: • Terra • Mar • Aire • G.B. sobre el pròxim orient • Protegir Suez i la Índia • Assegurar-se l’accés al petroli Quatre fases de la guerra: 1. Guerra de moviments 1914 • Alemanya (schlieffen) traspassa Bèlgica i s’acosta a París • Fugida del govern francès. • Contraatac francès al Marne 12 La seva unificació ja fou militar. • Alemanya canvia de direcció; avança cap al mar – un front de 800 km • A l’est: victòries alemanyes sobre els russos 2. Guerra de posicions (1915-16) • Guerra de trinxeres • Els soldats sofrien les condicions13 • Itàlia entra en el conflicte • Triestre i Trentino (en aquell moment d’Àustria) • Interessos a l’Africa 3. 1917 • EE.UU. entra a la guerra • revolució russa, armistici de novembre (pau de Brest-Litovsk 1918) • la pagesia ha estat el col·lectiu més desfavorit per la guerra • facilità la caiguda del zarisme • independència de territoris • Polònia • Letònia • Lituània • Estònia • Alemanya ataca Itàlia • Itàlia perd 4. Les grans ofensives alemanyes 1918 • Replegament de fr. I GB. • Ludendorff no pot fer una nova ofensiva per falta de reserves. EE.UU. a la GMI Ja era una gran potència gracies al seu extens territori • Mecanització agrícola • Exportació del gra a Europa ■ Rev. dels transports 13 Es procura el suministramnet de vi per part del govern francés. • Ferrocarril • Vaixell de vapor • Industria potent Com a neutrals ajudaven a G.B. • Préstec de capital econòmic • Bancs • Estat • Aprovisionament Víctima de la guerra submarina • Alemanya volia provocar una guerra entre Mèxic i els EE.UU. amb l’excusa de que Mèxic recuperés Texes, nevada, etc. Entra finalment a la guerra el febrer de 1917 • Pocs homes • Tardanament • Mostra el seu potencial a les belles nacions europees (Alemanya) L’armament • Modernització i aparició de novetats • Millora de l’artilleria • Submarins • L’aviació de guerra • Primers tancs • Poc eficients • Guerra química i biològica Avenços quirúrgics i mèdics Apareixen els tractaments psiquiàtrics per les seqüeles de la guerra Conseqüències Pèrdues humanes (total: 10M) • França – 14% dels soldats – 1,3 M • Rússia – 3M • Alemanya – 1,8 M – entre 15 – 50 anys • Bulgària – 25%