Apuntes sobre la literatura catalana , Apuntes de Literatura

¡Descarga Apuntes sobre la literatura catalana y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity! Literatura Catalana Contemporania 121 - " 17 a A AA e NE A LITERATURA El text ha de ser reconegut per una societat per a que siga literatura. CATALANA Autors que escriuen en català i no una etiqueta geogràfica L’occità evoluciona a català però el s.XIX s’entenen com a dues llengües distintes Punt de vista lingüístic: literatura escrita en català. QUIM MONZÓ CONTEMPORÀNIA Període de temps concret s.xix i xx Autors medievals: Joanot Martorell, Isabel de Villena, Roís de Corella, Ramón LLull, Jaume Roig, Vicent Ferrer… L’època contemporània continua en els nostres temps. Va desde el segon terç del s.xix fins a l’actualitat ( uns 200 anys) Autorscontemp: Mercè rodoreda, Vicent.A.Estellés, Joan Fuster, Rodolf sirera, Josep Pla, Isabel Clara Simó, Joan Roig… El segle d’or català s'entén com a part del període modern T1- Data d’inici de la renaixença 1859. Diferències entre renaixença i romanticisme.---> RE: mov europeu, no en literatura española, segona mitad del s.xix, Rosalia de castro re=tornar RE: 1r mov en que l’etiqueta la van inventar els propis autors. S’anomenaven poetes renaixentistes a ells mateixa. RO: Dota de contingut la renaixença. INTRODUCCIÓ: CONCEPTE DE LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA ● LITERATURA: perquè un text es considere literatura, ha de tindre una sèrie de característiques a l’estructura interna i recursos. També, ha de ser reconegut per la societat, seguint els elements bàsics de la comunicació (emissor, missatge, receptor). → Formació d’una burgesía Catalana que posarà les bases de la futura renaixença → 1841: crea un volum agrupat on els poemes són els protagonistes anomenat; LO GAITER DEL LLOBREGAT → Referències geogràfiques catalanes (Tendencia Conservadora) → Autors en la tendencia liberal : VÍCTOR BALAGUER=> lo trobador de montserrat 3ra etapa → 1844-1859→ Majoria adscrits en la tendència romàntica continuen escrivint en castellà però alguns passen a ser bilingües→ Ús del català 1858-1859— Volums canviants → 1858: Publicació de la 2na edició de Rubió i ors → LO GAITER DEL LLOBREGAT → 1858: Antoni de Bofarull—> LO COBLEJADOR DE MONTCADOR—> Antologia on publiquen distints autors en Català anomenat TROBADORS NOUS→ marca el canvi en la tendència → VÍCTOR BALAGUER: Publica una altra antologia anomenada: TROBADORS MODERNS → 1859 ➔ Aquests autors marquen la fi d’una etapa literària i l’inici d’una nova ➔ Els tres volums fan que l’inici de la nova etapa com l’ús literari i temes catalans farà que cobre protagonisme, això serà anomenat com a Renaixença. Els primers premis s’anomenen JOCS FLORALS en 1859 Varen tindre punts de connexió com l’artístic, la imaginació i l’originalitat. Exploren la subjectivitat. Al territori català s’expresaven en castellà, el registre formal era majoritàriament català però l’escrit en castellà ja que el castellà era considerada llengua culta. Alguns autors que canvien la seva forma d’escriptura són Joaquim Rubió i Ors amb lo gaiter del llobregat. Entre 1841 i 1859 el mov rom català comença a tindre forta precència. El romanticisme te 3 etapes. 1- Inicial- finals dels anys 20 i dècada dels 30 2- 1841-1859, decades 40 i 50 3- finals de la dècada dels 60. En 1870 es dóna per finalitzada l’època del romanticisme i dona pas a la renaixença. La renaixença va ser un moviment que es va instaurar en el romanticisme ja que alguns autors eren romantics i d’altres renaixentistes, es a dir les dos corrents funcionaven al mateix temps. La Renaixença és el moviment des del punt de vista cultural, lingüístic i literari més important del segle XIX català i marca tota la segona meitat del segle XIX. A més a més, la major part de la literatura produïda durant la segona meitat dels segle XIX està relacionada/condicionada pel moviment de la Renaixença. Per tant, la Renaixença endinsa les seus bases ideològiques i estètiques en el Romanticisme, però esdevé una cosa diferent. Una de les característiques diferents de la Renaixença i el Romanticisme: és que la Renaixença és un moviment d’abast exclusivament catalanoparlant ;per tant, sols afecta als territoris catalanoparlants a diferencia del Romanticisme que és europeu. Així les coses, coneixem com a Renaixença el moviment cultural, artístic i, bàsicament, lingüístic i literari de ressorgiment cultural que s’inicia a meitat del segle XIX que va estar molt influït en els seus inicis pel Romanticisme i que va obrir el període actual contemporani de la literatura catalana. La Renaixença arranca a partir del nou clima intel·lectual que havia desvelat el Romanticisme; per tant, són dos moviments diferents però estan molt connectats i aquest nou clima intel·lectual que provoca el Romanticisme dona peu a una progressiva assumpció de la CONCIENCIA CULTURAL AUTÒNOMA de les lletres catalanes respecta a les lletres espanyoles. Fins a aquell moment majoritàriament es pensava que la literatura catalana formava part de la literatura espanyola i serà a partir d'aquest moment que es començarà ha prendre consciència que NO: és un tronc diferent. El moviment romàntic amb la seua exaltació, amb la seua projecció envers el passat i, més concretament, en vers l’època medieval: se sentien fascinants i contemplen la cultura medieval els intel·lectuals catalans del segle XIX . A més, descobreixen un passat literari cultural esplendorós/magnífic: un passat que els segles de l’edat moderna (16,17,18) havien amagat. Del segle XV al XVI es produeix una davallada de la cultura de la literatura catalana. Els autors de meitat del segle XIX, en bona part influïts per la ideologia romàntica, que una de les característiques és que exalta la llibertat dels pobles i la llibertat intel·lectual i també exalta l’època medieval; els intel·lectuals quan comencen a descobrir l’època medieval descobreixen un passat medieval literari esplendorós, bàsicament integrat pels grans autors i obres del segle XV i tot això els porta a incrementar la producció literària en català. Tot això els porta a superar aquesta contradicció o paradoxa de dedicar-se a literaturitzar temes inequívocament catalans per a fer-ho en primer moment en castellà. La renaixença comença a superar-ho: fan el pas del castellà al català i el pas no és tant de substitució lingüística, sinó que esdevenen bilingües, no abandonen el castellà però comencen a conrear el català. Això, és un pas molt important en la cultura escrita i literatura catalana, ja que les principal obres literàries de major qualitat passen a estar escrites en català. Els dos grans objectius del moviment de la renaixença seran: 1. La dignificació de l‘idioma , ja que es considerava a principis del segle XIX que el català era una llengua indigna de l’alta cultura. El català escrit es considerava que era indigne de l’alta cultura i, per aquest motiu, trobem que a meditat del segle XIX el català escrit, bàsicament s’ha refugiat en dos àmbits escrits: les revistes satíriques polítiques i el teatre de comèdia (sainet) teatre popular pensat per a fer riure. ES UN OBJECTIU LINGÜÍSTIC. A partir de la renaixença tot açò comença a canviar i es reivindica que el català es una llengua digna d’escriure poesia, teatre... 2. L’edificació o construcció d’una literatura nacional, ja que entenem per literatura nacional una literatura inequívocament catalana que no siga com una branca/extensió de la castellana. Ha de ser una literatura independent i autònoma i que estiga a l’altura a la literatura espanyola, italiana...UNA LITERATURA MÉS DE L’ÀMBIT EUROPEU, AUTÒNOMA I INDEPENDENT DE LA LITERATURA ESPANYOLA Eren objectius molt ambiciosos per a l’època i per això van ser molt difícils d’aconseguir. Aquets objectius sorgeixen d’aquesta voluntat d’afirmar la personalitat autònoma que la cultura catalana tenia respecte a l’espanyola. Es pensava que la renaixença començava el 1833 per la mort de Ferran VIII i la publicació ixe mateix any d’un poema romàntic (La Pàtria) que va escriure Bonaventura Carles Aribau, ja que les característiques internes d’este poema i el fet que estigueraescrit en català va fer pensar que amb aquest poema va iniciar la renaixença, però un sol poema no pot iniciar la renaixença; per això, es considera que aquest poema (el poema es romàntic fruit de la nova estètica romàtica) és un precedent, però ningú parla d’aquest poema com el començament de la renaixença: ÉS UN PRECEDENT, PERÒ NO L’INICI. La consciència de renaixença arriba ací a la dècada del final del 40 i principis dels 50 i comença a arribar de la mà dels autors que vam esmentar l’altre dia com Rubió i Ors, Milà i important anomenada els Jocs Florals, uns esdeveniments de reunió literària i d’autors, com la trobada d’autors occitans i catalans on Víctor Balaguer i Frederic Mistral es donen la mà. L’eco del Romanticisme és molt llarg, en la literatura catalana es manifesta mitjançant la Renaixença a través de l’ús literari del català i de la poesia. La recuperació cultural es produeix a través dels certàmens (jocs florals) i les plataformes editorials3. Es funda Lo Rat Penat, una associació que promou el valencià i la geografia valenciana. A partir d’aquest moment, els llibres i les revistes agafen una gran importància. A més, la premsa també evoluciona com a mitjà per a difondre idees i aplegar a diferents llocs per a que la gent que sàpiga llegir (la burgesia). La renaixença arribarà a tots els extrems on es parla català, però el primer punt és 1833, on s’inicia la Renaixença, en concret, Bonaventura Aribau i el seu poema La Pàtria. Durant la segona part del segle XIX, hi han narracions de major envergadura. S’ha de destacar que la data de tancament de la Renaixença és 1911. Dóna pas al modernisme, dècada dels anys 90 on a cat ja es comencen a veure noves incorporacions del modernisme per tant acaba per finalitzar la renaixença. en el pv aquest moviment modernista és molt dèbil ja que la renaixença s’allarga fins a principis del segle xx i ocupa tot el segle ja que finalitza sobre el 1909 i 1911 ja que és quan mor Teodor LLorente que fou el màxim representat de la renaixença. A les balears tb és quasi imperceptible tot i que trobem la modernització de les lletres catalanes per part del que es coneix com l’escola mallorquina, es dóna per finalitzada la renaixença en la 1ra dècada del s.xx. Autors com Joan Alcover i Miquel LLorer Realisme: s.xix corrent literari que es desenvolupa a finals del segle xix, aquest a diferència de la renaixença( bàsicament incluit del romanticisme i per tant per el sentimentalisme) per tant el realisme el que vol es plasmar en l’art en la literatura la vida tal qual és, sense passar-la per cap filtre social ni sentimental. El realisme proposa plasmar la vida com tal és. No pots objectivitzar la teva vida ja que per molt queb ho intentem ningú de nosaltres som objectius. Sempre que intentem ser realistes hi trobem trets que són subjectius. el gènere més objectiu literari seria la novel.la narrativa. Per contra el gènere que proposa més subjectivitat és la poesia. Corrent literària del s.xix que va nàixer en contraposició al romanticisme. Sorgeix cap al darrer terç del segle xix i intenta plasmar en l’art com es la vida. Les característiques principals son, el detallisme en les descripcions, ús de frases llargues, adjectivació rica i variació de registres en el diàleg o monòleg dels personatges. Utilitza la versemblança, l’objectivitat i sobretot predomina la novel.la com a gènere predominant del moviment. El realisme va evolucionar cap al naturalisme: realisme mes portat cap a l’extrem. Els autors mes importants del realisme van ser Narcis Oller i Àngel Guimerà. El realisme pretenia reflectir la realitat tal com era, Els dos mecanismes que utilitzen son la observació de la realitat i la documentació. Així reconeixen un retrat mes profund i mes fidel de la societat. Prestaven molta atenció al costum o comportaments socials, tant positius o negatius. Va naixer a frança i d’allí s’extengué a la resta de continent europeu i va arribar fins i tot a Rússia. Un altre tret definitiu es que els personatges protagonistes no acostumen a ser herois, al contrari, son personatges corrents amb vides normals. S’ambienta en llocs urbans i rurals. El realisme fa un retrat dels paisatges i dels personatges. El realisme català es veié molt influït per la Renaixença, que fou el moviment majoritari en aquell moment. Els escriptors realistes intentaren adaptar-se o inclore’s en el moviment de la Renaixença. Està molt vinculada al procés d’industrialització que va experimentar catalunya i sobretot barcelona, que va ser la ciutat mes metropoli del moment. Les característiques principals són: el detallisme descriptiu que permet singularitzar paisatges. Una altra caract. és les llargues frases i adjectivació abundant. Després també és que s'adequa el registre depenent de la persona que parla. OBJECTIUS Trobem la versemblança que és que allò que es diu siga real i semblant a la realitat. OBJECTIVITAT AUTORS MÉS DESTACATS: -NARCÍS OLLER - ÀNGEL GUIMERÀ - ESP: BENITO PÉREZ GALDÓS · El realisme francès és el més destacat d’europa pero tb te presència l’anglès i el rus. 26-2 Autors cavallers: Ausiàs march i Joanot Martorell Seminaris, llocs per a formar als capellans de manera gratuita, ja que els estudis eren per a gent acomodada. Jacint verdaguer- + informació seminarista 1860 guanya els jocs florals amb nomes 20 anys enviat a vinyoles per a ser vicari 1861-1863 tenia una gran vocació per la poesia el van enviar a un poble allunyat de la societat i va caure en depresió el van enviar a una companyia de vapor perquè hi havia una companyia que anava desde la peninsula fins a cuba. En aquesta companyia els feia falta un cura, per tant Jacint verdaguer va passar 4 anys viatjant. presenta en els jocs florals- l’Atlàntida- li va dedicar l’obra a Antoni lópez, qui uns anys després serà marques de comillas, per tant com que verdaguer va meravellar a antoni, aquest el va contractar com a cura. Va viure a barcelona, en un palau, amb un bon jornal, tenia el suficient temps lliure i va tindre accés a les biblioteques i podia crear moltes obres. 1877- any de publicació de l’atlàntida 1877-1888- va viure amb totes les comoditats de la familia del marques i aquests 10 anys es converteixen en els anys més importants de les seues escriptures. 1886- fa un viatge a terra santa - Entra en contacte en persones que fan exorcismes - Aquestes pràctiques exorcistes, enfada al bisbe de barcelona, qui li prohibeix fer aquestes pràctiques. - Redacta articles que posteriorment seran recollits per a la seua publicació - En els articles publicats a premsa, el bisbe de barcelona i el marquès s’enfaden més encara i el que passa és que el marques el fa fora i el bisbe li prohibeix ser cura. - Va ser confinat al santuari de la gleva com a càstig - Va publicar una obra en 1896, anomenada : flors del calvari, en la cual conta el calvari de la seva vida desde 1886 (tornada de terra santa) al 1896, la seua pijor època. Com que ja no te els ingresos del papat ha de vendre els seus manuscrits i cau en una altra depressió. - Pasa a viure a una parroquia en betlem - torna a caure malalt i no es recupera - L’enigma verdaguer, pel.licula sobre la seua biografia - 1ra característica de l’obra: -Subtítol. Llegenda pirenaica del temps de la reconquesta. Ho presenta, en efecte, com a una llegenda, malgrat ser els espais reals, tot adquireix una dimensió mítica/simbòlica. -Tria el concepte reconquesta degut a la idea cristiana. -La dedicatòria del llibre és als catalans de França. Aquesta s’ha de plantejar com una voluntat de no perdre el lligam de les diferents terres que parlen català i com a una declaració d’afecte a la gent d’eixa zona, car Verdaguer per l’època hi havia fet visites per a la redacció del poema, allà escolta llegendes del territori entre d’altres. Alguns textos de Verdaguer de l’època (ex: La seua relació amb Torras i Bages, on li diu que prompte publicarà el poema). Es pot entendre que el poema té un elements reals, personatges històrics vinculats a la creació de les comarques, però també té elements folklòrics (ex: quan s’hi troba el concepte de “encantada”, la qual és un ésser mitològic que viu en zones humides que és una mena de bruixa, és a dir, pot fer encanteris; també s’hi troba el Gentil o Tallaferro, personatges de l’èpica medieval). És important a l’obra l’estructura dels personatges: ● Tallaferro: cavaller que lluitava contra els àrabs. ● Gentil: fill de Tallaferro, que és nomenat cavaller al principi del poema. Aquest s’enamora d’una pastora, Griselda. Darrere d’açò hi ha una fada, Flordeneu. Flordeneu amb la forma de Griselda encisarà Gentil. Guifré: germà de Tallaferro, també cavaller i veterà de les guerres dels àrabs. Guifré trencarà l’encanteri de Gentil i el matarà. Per espiar el pecat, l’Abat Oliba i Guifré fundarà Sant Martí del Canigó. A més d’aquest personatges, hi ha els àrabs que apareixen com a un col·lectiu. És pot fer una distinció entre personatges cristians i pagans. Aquest distinció articularà tot el poemari, és deliberada i la fa Verdaguer per a ressaltar la idea de la defensa del cristianisme com a element unificador de la societat. Per damunt d’aquesta qüestió ideològica, Canigó és un desplegament estètic, narratiu i literari d’una enorme magnitud, malgrat els testimonis directes i indirectes, l’obra sura per damunt de la ideologia. Té una gran capacitat per a utilitzar recursos molt diversos per a anar atrapant el lector, hi ha un punt on fons i forma adquireixen una gran unió. Bona part de les llegendes medievals que Verdaguer representa formen part d’una transmissió oral, la qual ara s’ha perdut. El lector contemporani de Canigó era molt més proper a la tradició que nosaltres, a l’igual que dels recursos estètics. Es considera que fou una persona extremadament sensible tant amb la tradició popular com per la culta. L’arrel del modernisme ja està plantada en 1885, per tant, és legítim i lògic queper exemple si tinguérem la oportunitat de veure les primeres il·lustracions que acompanyaven l’obra, veuríem motius modernistes o que anuncien en certa manera el modernisme. Canigó s’estructura en l’oposició d’allò pagà i cristià. Alguns estudiosos han vinculat tota la trama de les fades amb el món que recrea Shakespeare al Somni d’una nit d’estiu. No és causalitat que Verdaguer lligue part de l’acció amb Sant Joan, car és una nit màgica. A l’aplec apareix una composició (Lo ram Santjoanenc) que conta una llegenda d’un encanteri. Els cants imparells respondran al món real i els parells amb el món màgic. Hi ha uns on la perspectiva narrativa se situa a la realitat i en altres al món més màgic de les fades. El poema té 12 cants (número amb grans connotacions simbòliques). A grans trets el clímax es produeix als cant VI-VII, és a dir 5 poemes- 2 de clímax- 5 poemes més, hi ha una certa simetria a l’obra. Ex: Al primer cant Gentil és nomenat cavaller i ja se sap que serà encantat, i al huité és quan Guifré pren consciencia de la barbaritat que ha fet i aquell qui fou nomenat cavaller ha estat assassinat. Si al segon es produeix l’encanteri, al seté es desfà l’encantament. Hi ha un epíleg, que es titula Los dos campanars. No té relació directa amb la trama i de fet a una de les primeres edicions de l’obra no apareix. És una mena de diàleg entre Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí de Canigó que conté una estrofa final molt coneguda que diu que més enllà de l’obra de les persones, l’obra de deu romandrà invencible. El poema acaba amb un cor final “Glòria al senyor...”. Per a construir tot aquest poema èpic Canigó es construeix pràcticament com a una novel·la. (Capítols/Cants). Canigó té molt present l’element tel·lúric. Jacint Verdaguer treballa amb la llengua, aquest treball s’ha d’entre des de dos punts de vista, un punt de vista gramatical (recursos estilístics, etc.) i un punt de vista lèxic. Un altre fet cridaner, si ens fixem en la morfologia, es podria pensar que fou escrit per un valencià. Utilitza la morfologia verbal que podríem identificar valenciana, però en realitat és la del català antic. La mètrica (diccionari de mètrica de Josep Bargalló). Hi ha una alternança entre els versos d’art major i els d’art menor. Els de l’art menor estan lligats als elements folklòrics (Lo ram santjoanenc). ART MENOR →HEPTASÍLABS. ART MAJOR → 4+6, 6+4, 6+6. Hi ha de rimes de tot tipus. Per concloure, és un poema èpic vinculat a la cristiandat a l’alta edat mitjana i basat en la tradició folklòrica. Tot eixos elements no són elements adients amb la tradició culta. Té una gran capacitat sincrètica. En termes narratius és com si tinguera una grua de càmera i de cop i volta mostrara tot el Pirineu i després la baixa i ensenya allò menut. - en 1886 → Canigó - 1887 → Excursions i viatges - 1888 → pàtria - 1889 → Dietari d’un pelegrí a terra santa - 1890 → Nazaret - 1891 → Betlem - 1893 → Fugida a egipte i el poemari Roser de tot l’any - 1894 → poemari Veus del bon pastor - 1895 → Sant francesc.. entre altres. LA RENAIXENÇA: 1911 mor Teodor Llorente i per tant finalitza la renaixença, cerant així un solapament de dos moviments. NATURALISME Evolució variant del moviment realista. Estan estretament lligats o vinculats. Naturalisme es defineix com a escola literària que a partir dels postulats relistes s'interessa o recull aspectes del pensament científic positivista i evolucionista del s.xix. Es vincula a l’avanç científic. Amb el positivisme cambia la manera d’entendre la historia. Els autors adscrits al mov naturalista s'interessen per estudiar el comportament de l’home, tant a nivell individual com a nivell col.lectiu. El max ideoleg va ser un francès anomenat Zola que en 1868 marca els inicis del moviment. Ell dóna molta importància al mètode d’observació i experimentació dels fenòmens vinculats a la conducta humana. Entén la literatura com una història natural i social. Els naturalistes apliquen a la literatura el mètode científic, per aixó volen que el narrador es mantinga absolutament a marge de la trama, no intervinga per res en l’argument: han de ser els personatges els que parlen ells mateixos. El seu objectiu final es el mateix que el de la ciència: recerca de la veritat a través de la recreació de determinades històries. El modernisme no segueix una única proposta Per això se considera que les dos grans característiques del moviment modernista son l’eclecticisme i sincretisme. Un dels principals autors és Santiago Rusiñol que no sols destaca per l’escriptura, si no que també per el seu art. Hi ha una branca moderada i una branca republicana en l’ala moderada l’autor mes representatiu es joan maragall i en la branca republicana trobem Jaume Massó. el autor mes imp es Joan maragall que va ser qui va tindre les idees ideologiques i va liderar el moviment en la 1ra decada del s. xx la epoca modernista es vincula en el catalanisme politic 1901- naix la lliga regionalista que va ser un partit molt potent Solidaritat catalana - partit socialista max exponent- joan maragall IEC- institut d’estudis catalans- 1907 i comença el noucentisme pompeu Fabra va ser qui va normativitzar la llengua- 1913 La poesia s’allunya dels jocs florals S’acaben els retoricismes, dona pas al sencillisme Joan maragall- senzillesa via de l’arbitrarietat- poetes que no estan tan interessats en seguir la vida de la naturalitat, aquestos poetes busquen motius temàtics menys espontanis i mes artificiosos. Els poetes segueixen dues vies, la naturalitat i la senzillesa en el llenguatge l’altra via de l'arbitrarietat aposta més per l'expressió formal. ETAPES: 1-1890 fins a 1898- ruptura amb la tradició i aposta per la espontaneïtat. Destaquen tres poetes, Apel.les Mestres, Jaume Massó i Santiago Rusiñol 2-1ra dècada del segle 20, trencament amb les propostes anteriors. En aquesta època predomina Joan Maragall El modernisme amb un cert punt exalta la creativitat l’artista es considera que l’escriptor no ha d’atendre a les propostes grupals, si no que ha de guiar-se per la seva propia intuïció La pràctica poètica ha de recuperar la espontaneïtat. Es creu que la creació literària té un poder unificador i renovador L’escola mallorquina que integra autors que venen de la renaixença És fa desde les influencies literaries que arriben des d’italia com autors com josep carducci i jacob leopardi 3 poets: Miquel constanç llobera- 1885- publica poesies, 1906- poemari horesianess Joan alcover- detaquen dos poemaris- cap altar- 1909, 1918- poemes bíblics Gabriel Alomar- 1911- Columna de foc Modernisme valencià- dèbil respecte al català: autors destacats; Daniel Martinez Josep maria bayarri, Miquel Durant, Jacint Maria Mustieles Moviment eclèctic que sols es prohibeix a Catalunya, ja que no es forma com moviment com a tal en altres territoris com el País València on va ser més complicat que açò passara. Paral·lelament al món, estan esdevenint molts fets importants com el desenvolupament del comerç modern, els mitjans de comunicació i es va dur a terme l’enderrocament de les muralles i la creació de l’eixample, com és el cas de la ciutat de València. Aquest crea un desenvolupament urbanística de la mà d’aquests fets. Es una època de grans canvis a tots els nivells, social, econòmic, estètic... Aquestes transformacions provocarà que les persones que tinguen una inquietud cultural es plantegen la modernització, com Gaudí. En aquest context la Renaixença i el Romanticisme s’esgota. En primer lloc, comença a aparèixer una actitud que és el modernisme. És una època en la qual naix la idea de l’escriptor maleït, l’escriptor desgraciat. Se n’adonen que l’art es pot reproduir massivament. És l’època del desenvolupament de la societat de masses, cada vegada hi ha menys gent analfabeta que pot llegir diaris. És un món que s’accelera. Barcelona és una de les ciutats que ho porta a terme més a comparació de València. Entre la poesia de Llorente i la de Verdaguer, aquest últim te una ambició de país que el primer no té. La revista d’Avens (1880-81), és una de les primeres revistes modernes on el concepte modernista apareix. El moviment com a estructura es desenvolupa a partir de 1889. La revista l’Avenç marcarà la primera manera d’escriure el català de la mà de Pompeu Fabra. En aquesta etapa, apareixerà en la revista un article anomenat Viure del Passat de Joan Brossa. L’objectiu final es modernitzar la literatura. Hi ha una etapa de crisi i desarticulació (1894-1898), ja que desapareix l’Avenç. I a partir del 1898, es dona una etapa vitalista. A més en aquest mateix anys es produeix la pèrdua de les colònies espanyoles i apareix la revista Catalònia, i a partir d’aquestamoment es promou un moviment polítics catalanisme modern. Un moviment autonomista, que reclama una major autonomia per a Catalunya, o també al País Basc. El catalanisme polític provoca que es creen dues plataformes: La Lliga Regionalista, un partit polític, i La veu de Catalunya, un revista catalana important per a la historia de la literatura. Quan Verdaguer encara viu i Llorente és un avi, el modernisme es dissol (1900- 1904), ja que el modernisme ja no té sentit com a moviment. L’estil modernista, passa a ser una cosa normal, adequat... La revista Joventut exemplificarà les ultimes tendències. A partir d’aquest moment, es produeix una tensió entre modernitat i la catalanitat. I també entre el ciutadanisme i ruralisme. És modern ser catalanista? Al voltant d’aquestes dualitats també es forma la de conservadors i progressistes. Per això, El Poble Català té un punt més progressista front a la Lliga Catalana que és més conservadora. El noucentisme no té cap arrelament al País Valencià, sols a Catalunya. Naix en 1906. És un moviment que s’afirma a una moviment anterior, com el modernisme a la Renaixença. Destaca Eugeni d’Ors un autor intel·lectual influent que forma part d’El Poble Català des de jove i passa a formar part en La Veu de Catalunya. Escriu l’obra El Glossari. Era conservador però obert a les noves surgències. A més, Solidaritat Catalana guanya en l’Ajuntament i Diputació de Barcelona en 1906. El modernisme té influència tant a Mallorca com a València. En poesia, Joan Maragall representarà el vitalisme. És un autor immens. Maragall també te articles de premsa molt interessants. La seua prosa és important ja que va tenir una gran influencia popular. En el 1913 mor Joan Maragall i es donara pas al noucentisme JOAN MARAGALL + afegir Va ser l’iniciador de la poesia catalana del segle XX. A l’any 1891 va publicar el seu primer poemari Poesias, escrit en castellà amb influència romàntica. Seguidament, a l’any 1895 va traduïr aquest al català i el va anomenar Poesies, on descriu la natura de manera subjectiva per a expressar els seus sentiments. Arriba al seu explendor literari a l’any 1900, amb la publicació del poemari Visions i cants, el més Com que el noucentisme contribuirà al desenvolupament de Catalunya, serà un lloc esplèndid per a les avantguardes. En 1932, es van reunir un conjunt d’intel·lectuals valencians per a escriure un acord acceptant les normes de la llengua catalana amb certs matisos. Les publicacions en valencià en l’etapa republicana seguiran aquestes normes. Al final del noucentisme, la Mancomunitat queda anul·lada quan Primo de Rivera instaurà la seua dictadura. Aleshores, la literatura catalana queda en risc, ja que el sistema totalitari volia frenar les autonomies, per tant no es permetia escriure i parlar en català. Aquesta prohibició anima als escriptor a escriure més i quan arriba la República hi ha un esclat literari. Quatre pistes sobre la literatura de preguera: 1) El circuit literari pot disposar d’un espai per a la literatura de consum, una literatura per a un gran consum, per a que siga llegida, una literatura de masses (Josep Maria Folch i Torres) i per a l’alta literatura (Carles Riba, J.V. Foix). 2) En un temps de convulsió política (IGM, Rev. Russa, Guerra Civil Irlandesa, descolonització a nivell global, Guerra del Marroc a Espanya), els escriptors europeus es mouen entre la responsabilitat del compromís i el sentiment d’independència (penseu en el cas d’Stefan Zweig). Els intel·lectuals serien persones que parlen des d’una posició social informada sobre el que estava passant a Europa, és a dir la, la seua veu ha de ser escoltada. En la literatura catalana, s’afig el factor nacionalista, en la mesura que escriure en català (i voler fer-ho amb normalitat) ja implica prendre partit. 3) Gràcies a l’impuls cultural i editor del moment, reapareixen autors madurs vital i artísticament (Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joan Puig i Ferreter); es consoliden autors del moment que comencen a cridar l’atenció (Carles Soldevila, Miquel Llor, M. Teresa Vernet, Josep Maria de Sagarra, Francesc Trabal, etc.) i sorgeixen que es consolidaran durant les dècades següents durant els anys 20 i 30 (Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Llorenç Villalonga, Josep Pla, etc.). En aquesta època, es desenvolupa la figura del periodista literari, com el cas de Josep Pla. El desenvolupament periodístic literari és notori. 4) Què vol dir que un escriptor és modernista, noucentista, etc.? Vol dir que participa, de manera més o menys activa, dels plantejaments estètics, ideològics i estratègics que caracteritzen el moviment. Per tant, tota l’obra d’un autor no té per què classificar-se amb una única etiqueta. I hi ha molts autors, sobretot en aquesta època en què no hi ha cap moviment literari hegemònic en la literatura catalana, que escapen a qualsevol classificació d’aquesta mena. Eugeni d’Ors (1881-1954) Va destacar en el gènere periòdistic, on amb els seus articles reflexava gran càrrega ideològica. Publicà un epígraf anomenat Glosari, format per més de 3000 articles escrits entre els anys 1906 i 1920. Aquests es trobaven al diari La veu de Catalunya, fins que es va donar la seua separació amb la Lliga Nacionalista i va passar a escriure al Dia Gráfico. Més tard, abandonà Catalunya per anar a viure a Madrid, on comença a publicar en castellà. A més, també destaca al gènere narratiu amb les novel·les La ben plantada i Gualba, la de mil veus. La seua teoria novel·lística descansa sobre dos pilars: el rebuig del realisme i la superació dels subjectivisme. Ell es queda amb el que anomena l’estètica arbitraria en la que l’escriptor ha de tindre el seu propi model ideal de realitat i ha de ser un creador de realitat. Jaume Bofill i Mates (1878-1933) Signava amb el pseudònim de Guerau de Liast. A l’any 1908, va publicar el seu primer poemari anomenat La muntanya d’Ametistes, on descriu la natura de forma idealitzada i ordenada per a la gent que la veu des de la ciutat. Seguidament, al 1918 publicà La ciutat d’Ivori, fent una descripció de la ciutat nombrada anteriorment. Josep Maria López Picó (1886-1959) És un poeta catòlic practicant, el que fa que la majoria de les seues temàtiques siguen religioses, encara que també s’interessa pel joc d’imatges poètiques i presenta una gran atracció per les ciutats. A l’any 1910, publica el seu primer poemari anomenat Intermezzo galan, el qual presenta característiques modernistes, ja que no és fins a un poc després, amb Tourment-Frument, que no es passa al corrent noucentista. Josep Carner (1884-1970) Va ser el poeta més emblemàtic del noucentisme i dels escriptors més importants de la literatura catalana. Va començar molt jove la seua trajectòria intel·lectual, de la mà de Jaume Bofill, ja que tots dos varen col·laborar a partir del 1902 amb el diari La veu de Catalunya. A més, a l’any 1903 va dirigir la revista Catalunya i entre el 1907 i 1908, altra anomenada Empici. -Primera etapa, aprenentatge i formació (1902-1905): va escriure el poemari Llibre dels poetes, el qual no està adscrit al moviment noucentista. -Segona etapa, maduresa i plenitud (1905-1921): en aquesta etapa escriu les seues obres més destacades. Publica els poemaris Primer llibre de sonets (1905) i Segon llibre de sonets (1907), els quals estan vinculats al classicisme i tenen una clara tendència cap a perfecció formal i la recerca de la realitat idealitzada. A l’any 1906, apareix Fruits saborosos, on fa una relació entre els fruits i les diferents etapes de la vida dels personatges femenins. L’AVANTGUARDA Tot i que no havia acabat el noucentisme ja hi havia indicis de noves propostes. Sovint plantejarant una solució anti burgesia Endarreriment cultural per part del proletariat. ES coneix el moviment de l’avantguarda en la primera guerra mundial, comença en l’any 1916 a 1936, acaba en la guerra civil espanyola moviment d’entre guerres i que es reivindica a ell mateix com a període de canvi i de revolució. Busquesn capgirar-ho tot. Tenen un abast europeu. Futurisme → Futurisme rus, Proposta estètica mes intimament relacionada en la revolució de les noves tecnologies, amb una nova proposta (marinetti), subconscient, tlf,tren,electricitat, es popularitzen en el s.xx. gesta dels estels [1922] i, sobretot, la seua obra més bona, El poema de la rosa als llavis [1923]). B) JOAQUIM MOLAS La primera etapa es on es dedica a la crítica social. es una etapa juvenil de rebel.lió en la que ell comença a expressar-se per escrit i per tant s'expressa en castellà. En la segona etapa descobreix la poesia com a reflexió moral sobre l’home i és l’etapa en la uwe es canvia al català. la tercera i última etapa està marcada per la malaltia, ell mitifica la realitat mitjançant la enyorança. Pel que fa a la seva evolució com a poeta, evoluciona desde el futurisme i els seus primers poemas, buscant una innovació i nous temes que son induptablement futuristes i els darrers capa a idees més personals. Ve d’una classe social treballadora i autodidacta, sempre va mantenir una bona actitud i políticament es vincula a les propostes socialistes i anarquistes. S'expressa en prosa i en castellà. VA fundar tres revistes, la 1ra– un enemic del poble, sensible al futurisme, (1917-1919), la 2na – Arc-voltaic, revista avanguardista, entre altres va col.laborar joan miró i posterior ment va publicar i fundar una 3ra revista anomnenada proa va donar lloc en el 1932. 1919- contra els poetes publicació subtítol, 1r manifest català, gran influència futurista i gran difusor. En aquest manifest ell s’enfronta directament en els seus predecessors literaris que son els noucentistes i defensa als modernistes. Poemaris, 6 Gran producció, els dos primers son els mes clarament vinculats a les propostes futuristes, el 1r es del 1919 i porta per nom ONDES hessianes, novetat, poemari que confirma ell com a poema futurista que pretén destruir, capgirar, la tradició literària i qüestionar-la. També recull la idea de poeta com a guia social, profeta de la societat, com per exemple Joan maragall en la paraula viva. L'irradiador del port i les gavines 1921, subtitol: poemes d’avantguarda, el títol es un binomi i aleshores el que fa ja desde el títol el que fa és donar visió al magnisme, per tant l’irradiador representara al magnisme i les gavines a l’intimisme. En aquest poemari destaquen els immigrants, els cal·ligrames, recursos visuals( diferents tipus de lletra)… Trencar en les convencions, trobem la confirmació de la tendencia del futurisme i la incorporació d’elements del cubisme, com els cal·ligrames. C) JOSEP PLA 1897-1981 En les propostes d'avantguarda trobem propostes renovadores i trencar la tradició. renovació, revolució, es produeix l’auge de la novel.la any 26 època dels premis literaris gran agitació cultural PRIMO DE RIVERA començament de la 2na república 31-36/39 grans canvis culturals amb les llengües diferents a la castellana. Per tant estem en una dictadura en la que tot i que existia p. de rivera que es una dictadura militar en característiques diferents a la de franco. sobre totr en els anys posteriors a la guerra no son iguals. Anys 50 i 60 mes represius 60 obertura cap a l’estranger gran agitació culturals tertulies s.xix – llocs d’intercanvi d’idees diaris, revistes i editorials gran activitat mediàtica importància de la RADIO INFORMAR nou estil literari que ja se practicava al segle xix que era anomenada com a literatura periodística, lit que es practrica com a literatura a les columnes dels periodics, el que s’utilitzava era commemorar l’assaig periodistic, i es convertira en un genere important. a partir dels anys 20 i 23 quan es consolidarà. genere assagistic que el que fa es barrejar la literatura i el periodisme de manera que els autors s’especialitzen en aquests dos camps i opten per el periodisme sobretot com a font d’ingresos. Hi ha molts pocs literats que poden viure de la literatura. Així Josep Pla es el nou fundador i és considerat un dels pares de l’assaig periodístic. És autor d’una vastísima producció que barreja el periodisme i l’assaig L’Ateneu barcelonès tenia un gran ingrés en el periodisme, la seua dedicació profesional s'inicia en 1919, primer com a redactor d’un diari que es deia las noticias i després a un altre diari. Es vincula a la lliga regionalista, el partit hegemònic, un partit que tb es varen vincular els noucentistes. Diputat provincial de barcelona. Tot i això no va durar molt en la política, el que si que va durar molt va ser la tasca de periodista, i entre 1922-1923 li va permetre viure en distints països d’europa. 1928 va tornar a catalunya u es va vincular al diari la veu de catalunya, el que feu en aqueste diari va ser, ser enviat a madrid com a capital i torna a ser enviat a distints països d’europa. es desde el 28 al 38 quan comença a destacar com a periodista molt hàbil que confecciona articles molt incisius pero tb amb un llenguatge planer i intel.ligible per als lectores, destaca per aconseguir una gran popularitat. Durant els anys de la guerra va estar fora d’espanya, en frança i itàlia, ja que va ser corresponsal. De fet en l'any 39 torna al acabar la guerra. Li permeten ser el director del diari L’avantguarda. Inicialment no té problemes en la inquisició pero la intimitat arribarà aviat i ho ha estudis que el recorden com a espia?. En un primer moment no tingue problemes en les autoritats franquistes. Ha les autoritats no li agradaven les seves obres/ articles i poc després de ser nomenat … decideix fugir de l’empordà i des d'allà es dedica a enviar articles periodistics? anònimament fins que mor. Escriu molt. a partir d’un determinat moment decideix escriure sols en valencià però ens situem en una etapa dura per al valencià ja que el franquisme va tindre una època molt restrictiva. És en aquest moment quan rep la intel·lectualitat catalana que valora d’una banda la qualitat, la quantitat i tb l'excepcionalitat de la seu aobra i tb per l’estil temàtic. Ell a partir d’aquest aïllament deixa d’escriure política i comença a escriure sobre la geografia catalana, la tradicionalitat, la gastronomia… Eren temes aparentment aïllats pero desde el punt de vista cultural era una radiografia de la identitat de la manera de ser dels catalans com no s’havia produit mai. el que v a fer també que va lligat tb en aquest aïllament e s que crea de si Estellés busca la ruptura, noves propostes, i aconsegueix crear una veu lírica individual i molt original. Els tres àmbits més evidents en la poesia d’Estellés són:a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8029882 ¿Por qué en el examen siempre cae lo que no te has mirado? ¡Destapa y descubre tu Mixtery Box! 1. La poesia amorosa, que si bé es manifesta com idíl·lica, també és una poesia sensual i eròtica, amb una expressió sexual explícita que entra en joc amb el sentimentalisme. Sap crear contrasts. 2. La poesia cívica, arrelada al poble, que té com a horitzó la pàtria pròpia i el compromís amb la realitat. 3. La poesia quotidiana, en la qual té una visió hedonista de la vida, busca els instants feliços i les satisfaccions col·lectives i individuals que ens pot proporcionar la vida. El que ens queda clar, és que l’escriptura per a Estellés, és una necessitat íntima, individual, però al mateix temps col·lectiva. Res no m’agrada tant, Vicent Andrés Estellés (1974) ➢Missatge vitalista, s’alegra d’estar viu i poder gaudir de les xicotetes coses. ➢ El poema transmet joia. És un poema hedonista, en el qual la recerca del plaer està molt present. ➢ La felicitat està en les coses més quotidianes. Goig per les coses senzilles de la vida. La felicitat no ha de ser necessàriament arran de grans pensaments filosòfics i parafernàlies, es pot trobar amb la senzillesa. ➢ El plaer no inclou necessàriament la felicitat. ➢ Amb el menjar tenim una dicotomia, i és que el menjar és necessari per a sobreviure, però també és un plaer. ➢ Parla de productes bàsics, el menjar de vegades es considera com un plaer de rics, en canvi, Estellés gaudeix dels aliments més simples. Un exemple d’aquest fet és que es menja el pimentó amb les mans. Estellés no vol aparentar riquesa o estatus, manifesta orgull per la seua condició de persona humil. La guerra civil tingué una gran repercussió i desde el punt de vista lingüístic i cultural va suposar una persecució de la llengua i la cultura catalana. El règim franquista opta per una espanyolització i castellanització. Van centrar la llengua en la castellana i promou el separatisme polític. 5/d’abril de 1938 es va abolir l’estatut d’autonomia de catalunya i amb això es va decretar que la llengua oficial d'ensenyament seria el castellà. Només acabar la gc, la retolació i els noms de botigues i institucions serien en castellà i per tant tota una sèrie de mesures que pretenien esborrar o reprimir l'ús públic del català. A l'àmbit eclesiàstic, educatiu… Desde l’any 1946 l’edició en català va estar prohibida i el primer llibre que es va publicar en català va ser un poemari dedicat a sant vicent ferrer. Alguns escriptors es van exiliar i altres van canviar la seua llengua d’escriure. Anys 50 i 60 que comença a reconstruir el circuit català en uns lectors d’aquesta literatura que sera a finals del segle 50 quan tornaran els escrits en català. En aquell moment els mov estètics que dominen el moviment europeu que arribaran a espanya son l’existencialisme que tenia el seu punt principal a paris amb autors com simone de beauvoir, albert, jean paul sartre…impregna els gèneres i exigia el compromís dels escriptors. El següent va un pas més enllà denominar realisme de denúncia, que segons els diferents territoris on es va crear té diferents noms. A espanya i als territoris catalanoparlants Realisme social o històric. El que defensa es la concepció realista de l’art i la literatura i el compromís de l’artista (escriptor). Era un moviment de denuncia i de realitat, a pesar de que l’època era complicada es constata que els dos moviments varen penetrar en la literatura catalana de l'època, tingueren una acceptació diferent. L'existencialisme es va fer notar amb l’obra de dos autors que foren Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo. El realisme social o històric pretenia canviar la concepció de l’art i de la literatura. Malgrat les dificultats de l'època arriben dues propostes estètiques de europa als anys 50 / 60. Algunes de les normes de preguerra encara es perllonguen durant la postguerra. Així per exemple durant els primers anys de la preguerra el simbolisme i postsimbolisme domina la época catalana dominarà la poesia catalana. Carles Riba torna del seu exili i la seua influència va ser molt gran i la seua poesia segueix els dictats del postsimbolisme. Una altra proposta que continua es el surrealisme. El surrealisme continua en obres de Josep vicenç foix i pere iv.