Tratamiento de fracturas ósseas en el sistema musculoesquelético, Apuntes de Fisioterapia

¡Descarga Tratamiento de fracturas ósseas en el sistema musculoesquelético y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity! ajudes (caminadors). A partir de la 4ª setmana: Treball muscular actiu molt global.• NO realitzar treball muscular específic.• L'alta arriba als 60 dies. I a partir d'ara ja es poden fer els estiraments musculars.• FRACTURA PARCIAL DE LA PELVIS (per impacte directe). Afecten generalment a la paleta ilíaca, a les EAIAS i a una o les dues branques dels obturadors. TRACTAMENT: El tractament és ortopèdic, el pacient ha de estar en repòs, en posició de suspensió simple. Podem trobar complicacions a nivells dels òrgans interns.• Els hematomes poden provocar moltes complicacions (retraccions, adherències,..).• Durant l'enllitament, previ entrenament, el pacient realitzarà l'exercici de recolzar la cama sana en el llit (flexionada) i tractar d'aixecar la pelvis. • Cal fer els exercicis lo més actius possibles.• Si cal aplicar mecanismes passius per la reabsorció dels hematomes (calor, drenatge).• A partir del 21−45 dies s'autoritza la marxa amb càrrega. Abans d'autoritzar la marxa, serà sense recolzament. La hidrocinesiteràpia és extraordinària per malalts molt traumatitzats. FRACTURA DE L'ANELLA PÈLVICA. No es tractada amb guix.• Podem trobar fixadors externs.• La reparació pot ser quirúrgica o repòs en suspensió.• L'ingrés és de 5 dies en repòs absolut.• Són fractures que es consideren consolidades a partir de 30 dies.• El treball actiu de les EEII haurà de ser amb exercicis simètrics i compaginats, en el pla horitzontal, per tal d'evitar les forces de cizallament. • Si hi ha hagut reparació quirúrgica, tenir molt en compte el criteri mèdic.• FRACTURA DEL CÒTIL. Fractures que normalment van associades a moltes altres. Es produeixen per traumatismes molt violents. Situades en 2 punts: Fons del còtil: considerades fractures estables; la fisioteràpia precoç hi té moltes coses a fer, A les 72 hores després de l'accident és ja possible començar afer mobilitzacions. Durant el tractament, hi haurà molt de repòs i/o suspensió simple. No podrem realitzar moviments passius reproduint aquells que han provocat la lesió. A partir dels 15 dies, podem posar el pacient en verticalització sense càrrega, no hi haurà recolzament fins els 45 dies. • Fractura transcotiloidea: Cartílag molt afectat, poden aparèixer incongruències. El tractament (mèdic−fisio), es dona prioritat lògica a procurar que la incongruència sigui el més petita possible (evitar artrosi a llarga durada). La incongruència es millora realitzant moviments passius de maluc, • 35 modelant la forma del còtil; aquest objectiu durarà entre 40 i 60 dies. Caldrà relaxar especialment la musculatura adductora. Passats els 60 dies reeducació de la marxa, i la càrrega total a partir dels 90 dies. FISIOTERÀPIA DESPRÉS D'UNA OSTEOSÍNTESIS (per fractura de còtil). Desde el primer dia: Cures del malalt enllitat.• Moure tot el que es pugui moure.• Correcció de les males postures.• Evitar la rotació externa.• A partir del 4 art dia: Mobilització actiu assistida del maluc afectat (en funció del dolor).• Evitar realitzar forces de compressió a nivell del còtil.• Fomentar la posició d'extensió total de les EEII (evitar el flèxum de maluc).• Consells del metge: Autorització per seure a la cadira (4−10 dies).• Controlar tot el relacionat amb el fet de seure.• Fer exercicis d'elevació i descens de la cama per tal de facilitar la circulació de retorn.• Autorització de la càrrega, començar amb descàrrega i amb l'ajuda del caminador.• Després de tres mesos: Autoritzada la càrrega total.• Treballar l'amplitud total del moviment.• Treball d'educació propioceptiva.• FRACTURA−LUXACIÓ DE L'ARTICULACIÓ COXO−FEMORAL. Davant d'una luxació, si no hi han contraindicacions, el tractament és ortopèdic i conservador, prèvia reducció. Pacient en suspensió simple. FISIOTERÀPIA: de manera precoç, adaptada a l'estat del pacient. A partir del 8−15 dies: Treball actiu−assistit i evitar els mecanismes de luxació. A partir de 21 dies: Hi ha la cicatrització de les parts toves. Segons el criteri del metge, la càrrega variarà entre 30−90 dies. FRACTURA DEL COLL DEL FÈMUR. Fractura freqüent en els avis, més en les dones postmenopàusiques (problemes de osteoporosi). En la gent jove per accidents violents. Poden ser de dos tipus: 36 Via Posterior: El maluc és luxable amb Flexió; Rotació Interna; ADD.• FOTOCÒPIA: ESQUEMA DE RECOMANACIONS I CONSELLS EN EL TRACTAMENT DE LES LESIONS DE MALUC. FRACTURA DE LA DIÀFISI FEMORAL Fractura per traumatisme directe molt fort a nivell de la cuixa. Hi haurà també un dany muscular que pot ser lleu o molt important. En trencar−se el múscul, hi haurà un gran hematoma, i aquest complica la recuperació. El teixit cicatricial de les parts toves és poc elàstic i extensible, donant lloc a molta problemàtica. La consolidació i resolució de la part òssia no te grans complicacions. Hi haurà una reducció quirúrgica amb la tècnica d'osteosíntesis de l'enclavatge centre−medul·lar. Tractament d'urgència en traumatologia: R: repòs• I: gel• C: compressió• E: elevació• En el Post−quirúrgic immediat: El control de l'hematoma segueix sent una gran prioritat. Tractarem l'hematoma amb un pla de declivi, gel, respiració diafragmàtica (canvi de pressions) i el massatge abdominal. • Cures posturals necessàries (evitar les rotacions).• Mobilització activa de la part sana.• Mobilització del turmell de la cama afectada.• Sota criteri del metge; mobilitzacions passives o actiu−assistides de maluc (flexió de maluc).• A partir del 4art dia: Moure tot el que es pugui moure.• Fer transferències del pacient (llit−sofà).• Cal mantenir i fixar el focus de fractura a l'hora de fer qualsevol moviment de la cama afectada.• Treball actiu del gluti mig.• Vigilar amb el possible flèxum de maluc i realitzar les cures posturals col·locant el pacient en decúbit pro (amb tot el fèmur recolzat en el matalàs, el peu queda fora del llit). • A partir del 5è dia: Sota criteri del metge; començar la reeducació de la marxa amb un caminador, donat que no ens interessa fer passes gaire grans. • Flexo−extensió de genoll actiu, assegut a la vora del llit, amb l'amplitud que marqui el punt de dolor.• A partir del 10è dia: Intensificar el treball muscular, marxa amb bastons sense limitació de recolzament• Començar la correcció de la marxa.• A partir del 15è dia: 39 El pacient rep l'alta mèdica (generalment), cal saber si té o li cal un corrector ortopèdic per tal de corregir, per exemple, l'alçada del WC, o l'alçada del llit. • A partir de la 6ena setmana: Eliminació de totes les ajudes en la marxa.• Reeducació propioceptiva (si és que no la hem començat abans).• Entre 45−90 dies són necessaris per la consolidació de aquest tipus de fractura. La seqüela que pot quedar, una limitació a la flexió de genoll (per destrucció de massa muscular). Poden haver complicacions, com call viciós, asimetries, pesudoartrosi. FRACTURA DE L'EPÍFISIS DISTAL DEL FÈMUR. Lesió articular i afecta als còndils femorals. La fractura pot ser molt diversa: 1 còndil, 2 còndils, supracondílea, infracondílea. Lesió de consolidació molt llarga, entre 4−5 mesos, el pronòstic és greu. Poden produir els tromboembolismes, com a seqüela o complicació és el genoll rígid (per un tractament de fisioteràpia poc rigorós). TRACTAMENT: Una solució quirúrgica, per osteosíntesi. Desde el primer dia: Cures del malalt enllitat.• Moure tot el que és pugui moure.• Cures posturals.• Si el genoll afectat està lliure, farem mobilitzacions passives de ròtula (laterals−cèfalocaudal).• Treball isomètric del quàdriceps de la cama afectada (al límit del dolor).• Autoritzat pel metge; flexions passives a 30º.• A partir del 3è dia: Sota criteri del metge; sedestació amb tota la cama recolzada.• Mobilitzacions actives del maluc afectat, fixant el genoll.• A partir dels 8−10 dies: Reeducació de la marxa, amb recolzament simbòlic.• Treball actiu de flexo−extensió de genoll assegut al llit.• El cirurgià marcarà quan comença el recolzament de la cama.• Sota criteri mèdic; treball muscular actiu del vasts intern i extern del quàdriceps.• Treball de reeducació propioceptiva.• En resum: Són de pronòstic greus; mobilització de la ròtula. FRACTURA DE LA MESSETA TIBIAL El paraxoc del cotxe, impacte lateralment al genoll o per caiguda unipodal. Fractures associades amb altres. La consolidació dura uns 90 dies. 40 TRACTAMENT: Tracció cutànies; tractament quirúrgic amb osteosíntesi. Mobilitzacions de ròtula.• Treball muscular estàtic del quàdriceps.• Si es retira la tracció, treball de la flexo−extensió de genoll i reeducació de la marxa.• Desde la 6ena setmana fins als 3 mesos: Acabarem de millorar i treballar la mobilitat articular, per acabar recuperant la força muscular.• La càrrega (pesos) cal col·locar−la a nivell proximal o mig del focus de fractura.• A partir dels dos mesos i mig fins els tres mesos i mig realitzar la marxa sense ajudes.• FRACTURA DE TÍBIA Són fractures obertes, que poden infectar−se, i necessiten de moltes cures. El tractament és quirúrgic per osteosíntesi (hi trobem 5 tècniques diferents), en funció de la fractura. TRACTAMENT: Desde el 1er dia: Molta atenció a la tíbia afectada.• Postura en pla de declivi (postquirúrgica).• Vigilar l'equinisme i el flèxum de genoll.• A partir del 5è−6è dia: En el moment en que la ferida ho permeti; sedestació.• Sota criteri del metge; flexo−extensió de genoll activa.• Reeducació de la marxa, amb recolzament simbòlic.• A partir de la 6ena setmana: Començar a treballar la força muscular del quàdriceps (poc pes + augment del nº de repeticions + augment de la velocitat de l'exercici). • Treball amb el tibial anterior bessons i soli.• A partir dels tres mesos: Recolzament total si no hi han complicacions i sense ajudes en la marxa.• FRACTURA DE RÒTULA El tractament va en funció del tipus de fractura. La tècnica és l'enclavatge. Poden aparèixer seqüeles com les condromalàcies, artrosi. Es col·loca una fèrula posterior a uns 20º de flexió. Si no hi ha cirurgia es col·loca un guix cluropèdic. El període de consolidació és de entre 5−6 setmanes. TRACTAMENT: Desde el primer dia: 41 En les amputacions supracondíleas, cal muscular i reforçar: Quadrat dels lloms; gluti mig i gluti major. En els amputats infracondilis, cal reforçar: Adductors; rotadors interns i quàdriceps. Per evitar la rotació externa i el flèxum de maluc. PRINCIPIS DE REEDUCACIÓ DE LES EXTREMITATS SUPERIORS TRACTAMENT QUIRÚRGIC . plaques, claus, cargols, endomedulars, fixadors externs. . tto immediat fins canvi immobilització o consell mèdic : moure tot el que pugi moure.• corregir postures antiàlgiques incorrectes.• cures del malalt enllitat (evitar complicacions).• isomètrics de la musculatura autòctona per evitar atròfia muscular.• evitar edemes i vessaments amb pla de declivi.• reeducació precoç i evitar rigideses articulars.• relaxació de la musculatura de la zona.• proporcionar ajuda moral i psicològica al pacient.• si hi ha fixadors externs, vigilar no infeccions.• NO DOLOR (pot desencadenar Südeck).• . sense immobilització : avaluació mobilitat global (articular i muscular).• mobilitzacions passives.• mobilitzacions actives.• maniobres específiques (teràpia manual).• CODMAN, KABAT, SOHIER.• exercicis pendulars : eviten rigideses i adherències.• anar guanyant arc de moviment progressivament.• guanyar força muscular• TRACTAMENT CONSERVADOR . immediat. moure tot el que pugi moure activament.• correcció de postures antiàlgiques i incorrectes.• evitar edemes i vessaments amb declivi : massatge si es necessari.• crioteràpia, antiinflamatoris, antiàlgics si hi ha dolor.• . immobilització menys estricte : mobilitzacions passives suaus (poca amplitud de moviment).• exercicis actius de codman.• no grans palanques ni grans amplituds.• . sense immobilització : 44 teràpia manual passiva per anar guanyant arc de moviment• començar amb les AVD.• Aspectes generals en la reeducació de les lesions tendinoses de la mà. . treballar en equip amb el cirurgià, i establir prioritats de progressió. . primeres fases de treball : recuperació activa musculatura, recorregut intern o mig (per treballar més el ventre muscular que no el tendó), MAI RECORREGUT EXTERN. . mobilitzacions passives precoces, jugant amb la posició de les articulacions MTCF i canell. . 4ª setmana : treballa actiu, sense recorregut intern màxim. . 6ª setmana : risc de ruptura del tendó. Estratègies i mitjans generals per la realització del tractament de fisioteràpia o reeducació de la patologia de la mà. . guanyar confiança amb el pacient. . relaxar estructures de la mà, disminuir sensacions de dolor hidrocinesiterpaia.• banys tebis.• banys de parafina.• banys de bombolles : hidromassatge.• . mobilitzacions articulars suaus i progressives, maniobres simples i analítiques. . us d'ortesis estàtiques o dinàmiques. . control teixit cicatricial (massatge i US). . control i recuperació de la microcirculació ( eliminació d'edemes). drenatge limfàtic.• derivació circulatòria (fregaments).• pressions estàtiques ascendents.• banys de fangs.• cures posturals.• compreses de crioteràpia.• exercicis actius en pla de declivi.• embenatges compressius.• electro−mio−estimulacio.• . ergoteràpia per reeducació funcional : taula de mans. . estratègies per readaptació funcional i laboral. Principis pel tractament després osteosíntesi. 45 moure activament tot el que pugui moure.• mobilització passiva de les articulacions afectades (sota criteri mèdic).• mobilitzacions actiu−assistides de les estructures afectades.• recuperació mobilitat passiva, activa i reforçament muscular.• reeducar sensibilitat de la mà.• PRINCIPIS DE REEDUCACIÓ DE LES EXTREMITATS SUPERIORS PATOLOGIA CARACTERÍSTIQUES TRACTAMENT FX.CLAVÍCULA Consolida ràpidament• pot deixar petita deformitat cutània degut al call ossi. • Conservador : embenatge en 8 de guarisme, durant 4 setmanes 10 dies : mobilitzacions activo−passives gleno−humeral −90º . • 2ª setmana : mobilitzacions poc + 90º. • Quirúrgic : plaques i claus. Immobilització 1 setmana. Codman. ART. ACROMI−CLAVICULAR −Per traumatisme fort, podem trobar 3 tipus de lesions: esguinç benigne, distensió lligaments. • ruptura franca lligament acromi−clavicular i càpsula. • ruptura total de ll. Acromi−clavicular, coraco−clavicular, trapezoide i conoide. • Conservador : 1−2 setmanes immobilització. Quirúrgic : 3 setmanes. treball isomètric musculatura gleno−humeral. • 1ª setmana : fixació clavícula i mobilitzar i treball musculatura del coll. Codman. • ART. ESTERNOCLAVICULAR Trencament de lligaments i càpsula. NO treballar de cap forma els músculs esternocleidomastoideos. FX. ESCÀPULA Poc comuns, per impacte directe (mountain bike). fx. Acromion : important múscul DELTOIDES. • fx. Coracoides : important múscul PECTORAL MENOR, CORACOBRAQUIAL I BÍCEPS. • fx. Glenoides : ensenyar a contraure activament DORSAL AMPLE I SERRATO MAJOR. • Conservador : embenatge en cabestrell, 3−8 setmanes. Quirúrgic : 10 dies amb embenatge. −tenir cura amb les insercions musculars. LX. GLENO−HUMERAL anterior o subcoracoidea : ABD+extensió+r. externa. • inferior o axil·lar.• inferior amb fx. Troquíter.• Conservador : embenatge Vellpeau o gill−christ. 1er dia : controlar posició raquis dorsal. • 46 FX ESCAFOIDES . si no ha estat ben tractada poden aparèixer inestabilitats. . tractament quirúrgic o conservador, segons el deteriorament. . canell :30º extensió. . art. MTCF : 70−80º de flexió. . art. INTF : rectes (0º). . polze : ABD + oposició. FX. DE LA MÀ . important el tractament d'urgència . lesions tendinoses associades amb tota seguretat. Tractament en 2 fases : analítica o específica : guarir dolor i vessament. • Funcional : restablir funcions de la mà.• NO DOLOR, pot desencadenar ALGODISTROFIA REFLEXA O SÜDECK Reeducació de la sensibilitat. PRINCIPIS DE REEDUCACIÓ DE LES EXTREMITATS INFERIORS PATOLOGIA CARACTERÍSTIQUES TRACTAMENT FX. PELVIS FX−ARRANCAMENT − FX PARCIAL ILÍAC .Arrencament a la part d'inserció tendinosa. Es produeixen a: −EIAS − sartori TFL −EIAI − recte anterior −Zona isquiàtica − −Zona insquiopubiana − .repòs del múscul implicat. −RECORREGUT MIG O INTERN. −PROHIBITS ELS ESTIRAMENTS. −Alerta amb el treball muscular específic FX. PARCIAL PELVIS −Afecta generalment a EIAS i 1 o 2 branques dels obturadors. Ortopèdic: elevar la pelvis amb l'ajuda del membre sa. .cal fer els exercicis el més actius possible. −mecanismes per reabsorció dels hematomes. −HIDROCINECITERÀPIA (imp. Per malalts politraumatitzats). FX. ANELLA PÈLVICA −Reparació quirúrgica o repòs en suspensió. −Consolidades a partir de 30 dies. No és tractada amb guix, si amb fixadors 5 dies d'absolut repòs. Exercicis simètrics i compaginats en pla horitzontal (contra f. cizallament) FX. CÒTIL −Normalment associades a moltes d'altres. Fons del còtil: repòs en suspensió simple. No reproduir els moviments que han produït la lesió. ...verticalització. 49 −−fons del còtil. Fractura estable, important la fisio precoç. −−transcotiloidea. Cartílag afectat, incongruències Transcotiloidea: recuperar la congruència amb mov. Pass. Maluc modelant el còtil. Relaxar la musculatura adductora... càrrega als 90 dies. FX. LX. COXO−FEMORAL −si no hi ha complicacions, el tractament és conservador, prèvia reeducació. Ortopèdic: suspensió simple. .evitar els mecanismes luxadors. FX. COLL FÈMUR −Freqüent en avis i dones post−menopausiques. −−Intracapsulars: FRACTURES CERVICALS DEL FÈMUR. −−Extracapsulars:FRACTURES PERTROCANTEREAS. −Fractures Cervicals del fèmur: Osteosíntesis, clau pertrocanteri−cefàlic. Prohibida l'elevació de l'extremitat per sobre horit. Tant en supi com lat. Treball de músculs estabilitzadors −Fractures Pertrocantereas: Idem ant. Però tècniques mèdiques diferents. Preintervenvió, pacient amb tracció tíbia per reduir focus de fractura. FX.ARRANCA−MENT TROCANTER MENOR −Múscul implicat el psoas−ilíac (sobretot). −repòs del múscul implicat. −recorregut intern o mig..... −PROHIBITS ELS ESTIRAMENTS −ATENCIÓ al treball muscular específic. FX.ARRANCA−MENT TROCANTER MAJOR −Múscul implicat el gluti mig (sobretot). Idem. −si s'observa atròfia muscular és bona senyal. PROHIBITS ELS ESTIRAMENTS Tractament quirúrgic: idem + cama en pla de declivi. 4rt dia sedestació i flex−ext genoll amb resistència (poca). FX. DIÀFISIS FEMORAL −Traumatisme molt fort. Gran hematoma. El teixit cicatricial donarà problemes de elasticitat i extensibilitat. −Poden quedar seqüeles en la limitació de l'extensió (destrucció massa musc). −Complicacions: call viciós, asimetries i pseudoartrosis .mantenir i fixar el focus de fractura alhora de fer moviments. .treball actiu del gluti mig .vigilar el flèxum de maluc posant el pacient en decúbit pro. .controlar l'alçada del wc, llit (alta). 50 PATOLOGIA CARACTERÍSTIQUES TRACTAMENT FX. EPÍFISI DISTAL FÈMUR −Lesió greu. −Consolidació llarga, entre 4−5 mesos −Seqüeles: tromboembolismes i limitació del moviment del genoll Quirúrgic: osteosíntesis. .si el genoll afectat està lliure, mobilitzacions de ròtula. .treball isomètric quàdriceps... .mobilitzacions maluc. .flexo−ext. assegut... reeducació marxa... propiocepció. FX. MESETA TIBIAL −Fractures associades a altres. Traccions cutànies; tractament quirúrgic amb osteosíntesis. .càrrega a nivell mig i inferior. .flex.ext.... reeducació marxa... FX. TIBIA −Generalment obertes i poden infectar−se, necessiten moltes cures. Quirúrgic: osteosíntesis. .pla de declivi. .vigilar l'equinisme i flèxum de genoll .treball tibial anterior, bessons i soli. .treball quàdriceps (poc pes, moltes repeticions i augment velocitat). FX. RÒTULA −Possible aparició de seqüeles, condromalacia rotuliana, artrosi... −Fèrul.la posterior amb 20º flexió. Si no hi ha cirugia guix cluropèdic. Quirúrgic: enclavatge. .treball a la vora del llit. Flexió activa, extensió passiva. FX TURMELL −Necessitat real d'intervenció quirúrgica. .revisió guix o embenatge. .si el guix està obert, treball de la cicatriu. Fisiotrauma 129 Universitat Ramon Llull Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia Blanquerna Fisiotrauma 133 51