La Crisis de la Edad Adulta: Havighurst, Peck y Erikson - Prof. Sadurní, Apuntes de Desarrollo Infantil

¡Descarga La Crisis de la Edad Adulta: Havighurst, Peck y Erikson - Prof. Sadurní y más Apuntes en PDF de Desarrollo Infantil solo en Docsity! LA VELLESA LA CRISI NORMATIVA DE HAVIGHURST: • Pèrdua de a parella i altres persones properes. • La consciència de la proximitat de la pròpia mort. • El deteriorament del propi cos, el decreixement dels ingressos econòmics a partir de la jubilació. • Parlem d’envelliment “exitós” quan una persona és capaç d’adaptar-se amb un cert grau de satisfacció a les situacions canviants de la vida inherents al procés d’envellir. • Havighurst, 1948/1972 → Reorganització → Nets, més contactse socials, plantejar canvis econòmics. PROBLEMÀTIQUES SEGONS PECK: • De l’energia física a l’energia mental. Sentir-se valorats. • De la sexualitat a la sociabilitat. • Flexibilitat emocional. Reorientar el focus de les emocions. • Flexibilitat davant la rigidesa mental. Obrir-se al canvi. ETAPES DE LEVINSON: • Preadult (17-45) • Adultesa fase del mig (40-65) → Primera crisi: 50 • Adultesa avançada (60-80) → Segona crisi: 55-60 • Vellesa (80-endavant) LES CRISIS VITALS ERIKSON: • Octava crisi: integritat del jo per fer front a la desesperació. Contenir l’ansietat que produeix la pèrdua d’autonomia i la mort. • Revisen els objectius, els interessos, allò aconseguit i allò que no. • L’individu sent una necessitat d’orientar-se a la espiritualitat, les relacions socials i la cerca d’envelliment satisfactori entès com a saviesa. Hi pot haver envelliment normal o envelliment patològic (amb malaltia crònica o no) Hi ha moltes diferències entre les persones grans: el seu moment actual personal i social, les experiències de vida que han tingut, les costums, els hàbis, etc. La teoria de la “devallada cognitiva” a l’adultesa avançada i velles va tenir molt reforçament durant un temps però no sembla que hagi acabat d’estar demostrada. Les noves sinapsis i la plasticitat cerebral sembla que són possibles al llarg de la vida (Lerner, 2002). El desenvolupament de les capacitats visuals i auditives sembla que decreixen a partir dels 40 anys (Fozard i Gordon-Salat, 2001). A partir de l’adultesa avançada, sobretot si el subjecte s’ha exposat a una fessa excessiva, hi pot haver Persbiacusia (pèrdua de l’oide en la zona d’altes freqüències) i sensació de “brunzit”. Reducció de la capacitat visual a partir dels 75. A partir dels 65, pèrdua de contrastos, adaptació a la foscor, percepció de colors. En l’etapa de la vellesa pot aparèxier la persbiopia (el cristal·lí es fa més gruixut i perd plasticitat i grau d’acomodació), miosis (disminució del tamany de la pupila), risc de catarates, glaucoma i degeneració muscular. En relació a la motricitat, l’equilibri i una major lentitud sembla iniciar-se a partir dels 65 anys