Procesos psicosociales: El proceso de atribución social y individual, Apuntes de Psicología

¡Descarga Procesos psicosociales: El proceso de atribución social y individual y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! BLOC I. Aspectes individuals de la conducta social humana EL PROCÉS DE COGNICIÓ I PERCEPCIÓ SOCIAL• PROCESSOS PSICOSOCIALS: EL COMPORTAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL El individu desenvolupa unes funcions que fa que interpreti el seu voltant d'una manera particular. Processos que fan possible aquesta interpretació: La percepció d'objectes i persones: La percepció dels objectes no hi ha errors normalment, però la percepció dels humans pot ser enganyosa. La percepció es té a través d'uns estímuls, els més importants. • Quan la informació és processada, apareix el mecanisme de la atribució: Mecanisme pel qual expliquem la nostra conducta i la dels altres. Afavoreix a un mateix, es busquen justificacions de per què fem les coses o ens comportem d'una manera determinada. • Una barreja dels dos anteriors: els estereotips: Són maneres pautades socialment de percebre, explicar i interpretar la realitat que ens envolta, el comportament de altres individus. Es formen a nivell individual, però defineixen característiques que formen part d'un grup social. • Després de l'estereotip ve el prejudici i després la discriminació. La última fase, les actituds: Judici, valoració prèvia que es fa davant una determinada situació. És molt important perquè si conec les actituds, sabem com actuarà l'individu ja que nosaltres actuem segons les nostres actituds. • PROCÉS DE PERCEPCIÓ SOCIAL I DE PERCEPCIÓ DE PERSONES Percepció: Tria i interpretació de la informació que ens arriba del exterior. És el mecanisme que ens posa en contacte amb la realitat. El mecanisme bàsic per explicar la percepció és la sensació: vivència senzilla derivada de la estimulació d'un òrgan sensorial. L'escola de la Gestalt va ser la important. Va estudiar la importància de la percepció de l'individu de la realitat i que condiciona la conducta de la persona. Volien veure les lleis comuns per tots. P. ex: la llei de la proximitat o la de continuïtat Tot això en la percepció social és igual. Es perceben una sèrie d'estímuls d'una persona que fa que es formi la percepció d'aquesta persona. La percepció de la situació (conjunt d'estímuls) també condicionen la conducta. La percepció social i de persones és el procés de percepció de les relacions entre individus i la percepció de la influència que tenen det. estímuls de l'entorn en aquesta interacció. Els estudis de percepció social es poden generalitzar amb la general. 1 Però la percepció d'objectes i de persones és diferent. Els objectes poden tenir una sèrie d'errors a l'hora de percebre'ls. La percepció de persones és més complexa que la d'estímuls físics perquè es fan servir més estímuls. Necessitem una informació prèvia. Quan percebem un objecte físic amb els seus estímuls no enganyen, però la cara d'una persona ens pot enganyar. El resultat final del procés de percepció social és la formació d'impressions: imatge perceptual que tenim d'un individu una vegada analitzats tots els estímuls que s'han tingut d'ell. Pot ser bona o mala impressió. I segons sigui bona o dolenta, tindrem una conducta o una altra davant la persona. TEORIES IMPLÍCITES DE LA PERSONALITAT (TIP) Són mecanismes que fem servir per percebre de manera automàtica determinades característiques (trets de personalitat) de les persones. Assignem determinades característiques a trets de personalitat. P.ex: ens presenten una persona i ens diuen que estudia belles arts. Podem imaginar que aquesta persona és imaginària, sensible, etc. Tendim a fer servir característiques d'un subjecte amb els seus trets, així formem la nostra impressió sobre aquesta persona. Com es mesuren els trets que extrèiem dels subjectes? Fem un llistat d'adjectius• Escrivim tots els trets que relacionem amb aquests adjectius• gitano: ..........., .........., .........., ... pagès: ..........., .........., .........., ... Com s'associen els trets? Per una qüestió de categories entre bo i dolent. Les categories són àmplies i canviants. Les teories implícites de la personalitat es dóna mitjançant l'aprenentatge. Aquestes sorgeixen quan extrèiem informació d'una persona. P. ex: Pensar que una persona és pija donat per la manera de comportar−se, parlar,... Quins són els 1ers. treballs sobre la percepció? Treballs que es basen en la codificació i descodificació. Hi ha dos maneres d'organitzar la informació: A partir de l'acumulació o suma de la informació. La impressió d'una persona donada per un cúmul d'informació. • Model del promig: Per percebre una persona sumem la informació positiva i li restem la negativa i ens formem finalment una impressió. • També podem trobar el model de la mitja ponderada: donem un pes a la informació positiva i la negativa. P. ex: el professor prepara bé la classe, però és un borde ! és un bon professor 2 el consens: grau de que totes les persones actuen igual que jo en aquesta situació.• distintivitat: Fins a quin punt el que observem és raro o no.• consistència: Fins a quin punt, la resposta que observem o realitzem e repeteix en altres situacions.• Després d'aquests 3 passos, elaborem la conclusió. 2on. Model de lloc d'ubicació del consens En tots els treballs empírics hi ha un element que permet fer esquemes, explicacions diferents: la ubicació del consens Vol simplificar molt el primer model dient que en det. situacions, l'element distintiu a l'hora de elaborar esquemes explicatius és el lloc d'ubicació. Es busquen els esquemes més habituals entre tots. P. ex: Si la meva conducta coincideix amb la dels altres ! atribució. No potenciaré, ni m'interessarà tenir esquemes singulars. 3er. Esquemes causals Són el resultat final de tot el seu treball dels models anteriors. Són mecanismes convertits per tots els individus que s'utilitzen per ... Són les regles finals habituals que resulten d'atribuir causa−efecte −Esquemes de causes suficients múltiples (CSM) −Esquemes de causes necessàries múltiples (CNM) Tracten d'explicar l'efecte d'una conducta a partir de diferents causes que es produeixen en el moment de la producció d'aquesta conducta. Amb la particularitat que cada una d'aquestes és suficient per produir el mateix efecte. P.ex: − no he estudiat el profe no en sap efecte = suspès• examen difícil• molta teoria• Causes necessàries múltiples: Quan atribuïm (expliquem) una conducta a partir de la relació entre causes. P. ex: − accident−hospital no he estudiat efecte = suspès• ... No es pot saber si sense accident hagués suspès• En els mecanismes d'atribució, també s'han observat els errors atribucionals, es a dir, les equivocacions basats per l'extracció d'informació o bé basats per l'ús d'esquemes causals inadequats. Tipus d'errors: 5 Tendència confirmatòria: error que e dóna quan intentem de buscar informació per tractar de confirmar creences que tenim. • Tendències egocèntriques: error que es produeix quan, de manera repetida, fem servir el mecanisme d'atribució pq ens afavoreixi o ens doni la raó. Les que no m'afavoreixen no en faig cas. • Error fonamental de l'atribució: dóna més importància a determinades característiques personals que les característiques de la situació a l'hora d'avaluar una conducta. Creure que tinc una influència tan gran que l'atzar no existeix. • P. ex: les supersticions Error falsa originalitat: error que es basa en creure que no hi ha ningú més que utilitzi el teu esquema o fórmula d'atribució. Per tant, difícilment ningú serà capaç d'explicar la conducta igual que tu. • Error fals consens: És el contrari de l'anterior. Pensar que la teva manera d'explicar un fenomen és el mateix que la dels altres i per tant, tothom treu les mateixes conclusions. • Sesgos atribucionals Maneres específiques d'orientar el procés d'atribució. Són 2: orientar el procés d'atribució massa al teu favor o excessivament en contra teva. Ens permeten veure la inclinació cap a aspectes positius o negatius. Tendències d'explicació. Poden ser sesgos individuals o grupals (tot el grup té un mecanisme d'atribució esbiaixat) + difícil de canviar. Sesgos individuals: Estil atribucional egòtic: Consisteix en fer servir una manera biaixada d'atribució on al mateix temps s'atribueixen resultats positius i negatius a una conducta que jo he desenvolupat cap a fora. ! amagar−se • Defensar−te o creure que t'estàs defensant d'una situació. No es defineix per poder−se salvaguardar. Estil atribucional insidiós: És radicalment contrari a l'anterior. Es caracteritza per atribuir sempre d'una manera definidament cap a fora. ! no responsabilitzar−se • Tot el que em passa és culpa de les circumstàncies, Jo no h fet res, no és culpa meva. Aquests dos biaixos es donen per evitar responsabilitzar−se en det. pautes de conductes, encara que es vegi clar que ho hem fet. Comencen a ser dolents quan els fem servir sempre. Sesgos grupals: causats per l'entorn grupal Biaix general d'atribució grupal: És quan es dóna un procés d'atribució on la explicació de la conducta d'un subjecte que no pertany al meu grup és la mateixa que la explicació que fan la resta de subjectes que pertanyen al meu grup. • P.ex: Si tots els alumnes creuen que un profe és molt dolent pq és molt dur, per poder pertànyer al mateix grup he de pensar igual. 6 Personalisme vicari: Es desenvolupa quan tenim una tendència a creure que els membres dels altres grups sempre actuen d'una forma intencionada contra nosaltres pel fet de pertànyer a det. grup. • P.ex: la discriminació. Alguns individus creuen que tots els altres van en contra d'ell. Es produeix, moltes vegades, de forma automàtica quan estem en un grup. Moltes vegades són visions falses de la realitat. Una altra manera automàtica de donar sentit a la realitat són els aurístics. Els AURISTICS tenen un model que permet extreure informació i organitza d'una manera automàtica. S'extreu informació per formar−nos una idea de la realitat que ens envolta. Com a model és una regla cognitiva. Això vol dir que està basada en l'aprenentatge que cada un fa de diferents models i la creació de nous models que fem tots nosaltres. Tenen una finalitat clara: no haver de fer servir mecanismes més complexes per analitzar situacions. Ens permet donar una resposta ràpida encara que no sigui la correcta, però no importa. P.ex: 10 notes, 2 dolentes, 8 bones. En general ha anat bé i ja està. No cal buscar què he fet malament o bé en cada examen i què en té la culpa. Tipus d'aurístics: De representativitat: es basen en l'informació que crèiem que és la més freqüent, encara que no ho sigui, però que ja ens va bé. • De disponibilitat: es basen en que det. fenòmens apareixin simultàniament. No interessa el més representatiu sinó els que apareixen junts. • P. ex: quan tots fan malament una pràctica De simulació: son els que es fixen en situacions que són idèntiques d'alguna cosa que ens pot passar, premonitòries. • P.ex: el profe no porta carpeta, potser no farem classe Supersticions Si no funciona no passa res D'anclatge o ajust: és el que permet recolzar−nos en la realitat, i a partir d'aquí fer processos d'ordre superior d'informació. • P.ex: avui porta transparències, la classe serà més entretinguda Models que s'han desenvolupat per explicar els aurístics El propi funcionament de l'aurístic justifica la funcionalitat del mateix.• Ens permet i establir categories, explicar conductes o actituds. 7 estrangers masclistes estrangers religiosos religiosos bruts... bruts Escala diferencial semàntica: buscar, si es pot, adjectius bipolars• P.ex: masclistes..............................feministes Proves estadístiques que permeten relacionar puntuacions mitjanes. Els que donen puntuacions més altes tindran més tendència al racisme. Si és al revés, tindran una visió massa bona de certes persones. • LES ACTITUDS: FUNCIONS I ESTRATÈGIES DE CANVI• ACTITUDS: Predisposició a actuar davant d'una situació, d'una manera determinada que té cada individu. Alguns autors diuen que l'important és la valoració que cada un fa d'una situació i en conseqüència, com actua. Les actituds són el concepte clau per poder fer el pronòstic de la conducta humana. La nostra conducta sempre serà coherent amb el conjunt de les nostres actituds. P. ex: Si tenim rebuig per uns individus, intentarem evitar−los. Les actituds tenen 3 components (així s'explica on estan): Component cognitiu: Tots els aspectes racionals, lògics (idees, pensaments o estereotips)• Component emocional o afectiu: Càrrega emocional que fa que els individus evoquin emocions darrera una actitud. • Component conductual: Tota actitud es manifesta en conducta• FUNCIONS DE LES ACTITUDS Adaptació: A partir de les nostres actituds ens adaptem al medi. Ens intentem adaptar per no ser diferents.• Defensa del JO o estima personal: Ens permetem abocar fora els trets que considerem inacceptables per nosaltres. Així aconseguim que els altres es formin quina és la nostra imatge. • Expressar valors: Ens ajuden a donar valor als nostres valors. Moltes vegades confonem la estructura actitudinal, la forma d'actuar amb l'estructura de valors. Les actituds dels subjectes expliquen els valors que es tenen. • De coneixement: Per mitjà de les actituds donem sentit al que ens passa.• Com es desenvolupen les actituds? En base a 3 models: Model de Heider: Proposa que entre les actituds d'un subjecte, la realitat i situació on es troba, hi ha un equilibri. • Sempre contrastem les nostres actituds amb altres individus i busquem que tinguin actituds complementaries a les nostres. Si es produeix un desequilibri, quan l'altre no està d'acord, fem un procés de canvi per trobar l'equilibri. 10 Model de resistència de Osgood: Les actituds s'organitzen amb aspectes de resistència.• Hi ha unes actituds més resistents i per tant més difícil de canviar i altres més fàcils. El canvi d'actituds més consolidades per ell són les que han pogut ser contrastades en forma de conducta. Les que no són contrastades es poden canviar més fàcilment. Les actituds que es generen per estereotips, si no hi ha experiència, acaben caient. Osgood deia que per canviar les actituds, primer s'havien de dividir entre actituds contrastades i no contrastades. Model de dissonància cognitiva de Festinger: L'organització de les actituds es desenvolupa a partir d'elements dissonants, que són els que desestabilitzen el component lògic de les actituds. • A partir dels 3 models es van desenvolupar els sistemes de mesura. Les escales de mesura són: Escala de Thurstone : S'utilitzen criteris (acord− desacord)• Escala de Likert ! la més habitual : Es presenta un enunciat, la valoració és numèrica marcant el grau d'acord− desacord (1−7) • Aquest és el millor pq és capaç de fer una valoració de la seva actitud amb un número. L'escalograma de Guttman: Tb fa servir números, però elimina els números centrals.• El diferencial semàntic d'Osgood: És diferent. Fa servir adjectius bipolars referent a det. col·lectiu i un número de punts entre mig. • Se li presenta una sèrie d'ítems a l'individu i ell ha de posicionar−se davant d'ells. Hi ha diferents jutges. Les diferencies entre les escales és la presentació de la resposta. MODELS COMBINATORIS DELS CANVIS Intenten millorar els models anteriors. En arribar a informació des de l'observació directa a partir del contacte directe també des dels processos d'inferència i també a partir d'altres individus. Tendim a creure'ns d'una manera molt ingènua, la informació que ens arriba d'altres individus i tenim tendència a aceptar com a certs els missatges externs que ens inspiren confiança emissors amb credibilitat. Elaborem una combinació de la informació per observació, inferències i per altres. La podem fer seguint dos models o esquemes: Model d'acció raonada: la combinació es fa en base a un judici probabilístic que dóna com a resultat una intenció conductual, una probabilitat d'actuar. • Actituds que entren en joc: − les actituds personals, la avaluació positiva o negativa per desenvolupar determinada acció de manera 11 personal − pressió social: conjunt de variables de l'entorn que configuren una norma subjectiva. Cada individu posa un pes específic a cada una de les variables que configuren les nostres actituds i que determina la intencionalitat de la conducta. IC= pes A+ pes PS A= component personal PS= component ambiental/contextual Els models anteriors només tenien en compte l'aspecte personal. Model d'integració formativa: les actituds es generen a partir d'un judici actitudinal que fa el subjecte cada vegada que li arriba informació nova. L'actitud es configura a partir de promitjos al pes i el valor de l'actitud inicial amb el pes i valor de la informació inicial. • El pes és la importància que té la informació. El valor és la postura emocional favorable cap a determinada informació. Quan arriba una informació nova es suma a denominador i numerador i com a resultat ens donarà una altra actitud amb un pes i valor de l'actitud1 i de la informació1 que seran diferents als inicials. PiV AI + Inf. Nova PiV AI A= " PiV II + Inf. Nova PiV II Aquests dos models han adaptat els nous qüestionaris. Han fet una escala de valoració donant importància al pes i al valor. Serveixen perquè diuen que hi ha una sèrie de principis que diu que hi ha una relació directa entre actitud i conducta: Principi de compatibilitat: a través de l'estructura d'informació són capaços de fer compatibles les conductes dels subjectes amb la seva estructura actitudinal. • No hi pot haver una conducta incompatible o que vagi en contra de l'actitud. Va molt bé per simplificar però no hi ha anàlisi. Principi de la planificació: a partir de les nostres actituds orientem la nostra conducta cap a determinats objectius. A conseqüència, les actituds serveixen per fer una planificació de la nostra conducta. • P. ex: Tinc ganes d'anar al cine per estar amb la parella, no per la peli i llavors busco justificacions per poder anar al cine (va bé sortir,...). Principi de la accessibilitat: les actituds tenen aquesta funció de permetre acostar−se al motiu fonamental de determinada situació/conducta. • 12