Apuntes sobre Sócrates Parte3, Apuntes de Filosofía

¡Descarga Apuntes sobre Sócrates Parte3 y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity! Kant arriba a aquest extrem per determina si la MetafÃ−sica és una ciència (segura o no?). Arriba a la conclusió que no està formada per judicis cientÃ−fics i per tant, no obtenim coneixement segur de la MetafÃ−sica, ja que tracta d'à nima, món i Déu i no sorgeixen de l'experiència. Per tant, la MetafÃ−sica no és una ciència i en aquest aspecte Kant és agnòstic des del punt de vista de la raó teòrica (considera que en base “a priori” no hi ha res segur). MORAL Determina que totes les ètiques anteriors a ell són materials, una llista de normes i preceptes, per aquest motiu pateixen dos inconvenients: Són empÃ−riques. Ètiques interessades que persegueixen una finalitat i es basen en l'experiència, en què hem de fer per aconseguir un bé (felicitat, salut...). Marquen un camÃ− i busquen una gratificació. • Són heterònomes. La voluntat està lligada a quelcom extern a l'individu, una fi que no prové de l'ús de la raó. • Ètica Kant La seva ètica ha de ser formal, sense contingut empÃ−ric, que no ens digui QUÈ hem de fer sinó COM. Es basa en fes això. Treu un principi d'universalitat anomenat Mà xima moral de Kant: “Actua de tal manera que puguis voler que allò que fas es pugui universalitzar”, és a dir, “el que no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres”. Vol reconèixer el valor de la humanitat: “actua de tal manera que tractis tot ésser humà , no com un mitjà per aconseguir el que vols, sinó com un fi en ell mateix”. Això vol dir que hem de tractar els altres com el que són, éssers humans amb dignitat, que no poden ser usats com a instruments per a satisfer els nostres desitjos. Cal actuar de manera desinteressada. Per exemple si elogio els altres per aconseguir un favor, no actuo d'una manera moral, sinó d'un manera interessada i egoista. Per a Kant, hem d'actuar per deure, diferent de d'acord amb el deure. Per exemple, no copio en un examen perquè sé que és dolent (per deure), no copio a un examen per por a que m'enganxin (d'acord amb el deure). Per a complir l'ètica de Kant cal que es compleixin tres postulats (alguna cosa que volem o creiem que és): Home lliure: cal que l'home sigui lliure i amb dret a decidir per si sol, sense obligacions.• Immortalitat de l'à nima: el comportament correcte poques vegades és recompensat, si la nostra à nima és immortal, obtenim el “premi” d'una existència eterna i feliç. • Existència de Déu: cal que existeixi perquè sinó no té sentit esperar una immortalitat de l'à nima. • EL LIBERALISME UTILITARISTA Mill defensa un positivisme moral (saber què està bé i què malament analitzant els fets de la societat) i es coneix amb el nom d'utilitarisme. Està a favor de promoure la reforma de la societat per mitjà de plantejaments cientÃ−fics. És comú a Comte de promoure la societat i millorar a través de lleis cientÃ−fiques. 15 Els utilitaristes pretenen renovar amb èxit la vida social des d'una visió més prà ctica que teòrica, prenent en consideració un liberalisme econòmic. El Principi d'Utilitat o de la Mà xima Felicitat és: “s'han de realitzar preferentment aquelles accions que afavoreixin la major felicitat per al major nombre de persones”. Amb això s'assegura l'obtenció de plaer, és a dir, de felicitat (aixÃ− doncs, defensa un hedonisme social). Per als utilitaristes, els homes viuen constantment buscant el plaer i defugint el dolor. COMTE El filòsof es proposà com a objectiu la reforma social. Era partidari d'un positivisme reivindicant una filosofia centrada en els fets concrets i reals dels qual podem tenir experiència i que poden ser explicats mitjançant lleis. Comte és considerat el fundador de la sociologia. JEREMY BENTHAM El filòsof tenia com a objectiu fer lleis més justes amb un esperit positivista i pragmà tic: basant-se en l'experiència i sent objectiu. La seva moral consisteix en què l'únic fi de l'obrar humà és la felicitat, mentre que els altres conceptes morals (justÃ−cia, virtut, honradesa,etc) són només mitjans per a aconseguir aquest fi. Per a perseguir aquest fi, seguirem el Principi de Mà xima Felicitat, triant en cada cas l'acció que ens proporcioni un plaer més gran. El judici moral es converteix en un cà lcul felicÃ−fic, un cà lcul que ens permeti saber quina acció ens proporciona més plaer. Els factors que determinen el valor d'un plaer són: Intensitat• Durada• Probabilitat d'experimentar-lo• Proximitat de la seva execució• Probabilitat de generar més plaers• Probabilitat de no generar dolors• Nombre de persones afectades• El govern determinen sancions polÃ−tiques per a la gent que incompleix una llei. Aquestes sancions s'han d'aplicar en els casos particulars i s'ha de tenir en compte la diferent sensibilitat de les persones. DEFENSA DE L'ESTAT MÍNIM Per a Bentham, tot poder comporta una limitació en la llibertat dels ciutadans, de manera que aplicant el Principi d'Utilitat exigeix al legislador que no imposi cap sanció polÃ−tica sobre aquells aspectes de la vida que no ho requereixin necessà riament. S'ha d'evitar que els ciutadans sentin un control excessiu ja que això els provocaria infelicitat. El govern ha d'establir què està bé i què està malament i s'ha d'abstenir d'establir lleis sobre qüestions com ara la moralitat sexual. L'Estat tampoc ha d'intervenir en qüestions econòmiques i s'ha de limitar a garantir la seguretat de la propietat i la llibertat de mercat. Tot govern és dolent per naturalesa (però un mal necessari) i que s'ha de limitar el seu poder en el que sigui exclusivament útil. També considera que s'ha d'establir una contÃ−nua supervisió pública al govern perquè sovint només busca la mà xima felicitat dels governants i no de la majoria. També defensa que la forma de govern més apropiada és la democrà cia, ja que és l'única que la felicitat dels governants pot coincidir amb la de la majoria. Aquest mètode de govern també és acceptat per Mill on hi ha d'haver sufragi universal, incloses les dones. 16 Aparegueren una sèrie de pensadors que volien reformar una societat injusta. Alguns posaren en prà ctica les seves idees però van fracassar. Llavors, van ser criticats pels marxistes, entre d'altres, com a ingenus i utòpics ja que, no hi havia un fonament seriós en la base. 3. Anarquisme Per als anarquistes, i Marx, és necessà ria la transformació radical de la societat. Ara bé, per a ells l'única manera de reformar la societat és abolint el poder polÃ−tic, ja que el consideren com una font de corrupció. Consideren que l'home sense Estat és bo i solidari i creuen que l'ús de la violència és legÃ−tim si té per objectiu destruir l'Estat opressor. 4. Liberalisme econòmic Adam Smith i David Ricardo foren els més representatius de legitimar el liberalisme econòmic. Consideren les lleis i les conseqüències del capitalisme com a naturals i inamovibles que cal respectar i acceptar. Marx, va aprendre molt d'economia amb ells però no li agradaven les idees que defensaven. EL MATERIALISME Marx compartia amb Hegel la idea que la realitat no és està tica, sinó dinà mica i canviant, plena de contradiccions que l'obliguen a transformar-se i a superar-les. La influència de l'esquerra hegeliana féu que entengués aquest dinamisme com un producte de les formes i relacions materials (com ens relacionem amb allò que necessitem per viure, els béns) que es donen en la realitat. Marx per tant, s'allunya de l'idealisme hegelià al seguir un materialisme. Per a Marx, les ideologies no determinen la realitat concreta, sinó que, és la realitat material la que produeix la seva pròpia ideologia. En altres paraules, depenent de la nostra vida, tindrem una ideologia progressista o conservadora. Són les condicions socials i econòmiques les que marquen la forma de pensar i la cosmovisió del poble (és comú a Feuerbach: “cada home pensa segons el que menja i no és menja el mateix en una barraca que en un palau”). AixÃ− doncs, no és estrany que les comunitats que viuen en condicions de vida diferents mantinguin costums i creences diferents. La infraestructura o sistema econòmic determina la superestructura o tendències del poble. Com a resum, podem dir que Marx és hegelià i antihegelià a la vegada. Ho és perquè comparteix la concepció de l'esdevenir històric com un procés dialèctic. Però és antihegelià perquè no veu en aquest procés el desplegament de l'esperit, sinó l'oposició i superació de diversos sistemes de producció de béns materials, és a dir, no comparteixen la mateixa causa. Per aquest motiu és considerat un materialisme dialèctic ja que és la matèria o l'economia, la que fa avançar la història en un procés de confrontació i superació. Per a Marx la història avança dialècticament impulsada per les tenses relacions de producció. AixÃ− un sistema econòmic concret (tesi), a causa de les incoherències internes, genera el seu propi oposat (antÃ−tesis). De l'enfrontament entre els dos, en sorgeix una situació econòmica i social nova (sÃ−ntesi). Aquesta és, en realitat, la negació de la negació i per tant, esdevé una afirmació de nivell superior. Llavors, la sÃ−ntesi, en ser instaura com a tesi torna a generar el mateix procés: tesi, antÃ−tesi, sÃ−ntesi. Aquesta concepció de la història, el materialisme històric, esdevé un mètode d'anà lisi de la realitat social que ha de servir per descobrir les lleis i els mecanicismes que fixen el desenvolupament històric com per preveure el futur social. 19 LA DENÚNCIA SOCIAL El marxisme no és tan sols una teoria de la història i la societat, sinó també una voluntat de transformació social. Perquè aquesta transformació sigui possible, cal denunciar les injustÃ−cies i les incoherències del sistema. Marx considerà que el miserable estat es devia a les relacions de producció pròpies del capitalisme ja que aquest comporta una organització del treball en què l'home no es realitza sinó que s'aliena. L'alienació econòmica El treball és natural i essencial en l'home i en garanteix la subsistència. El treball esdevé una necessitat però també una forma d'humanització, ja que possibilita la ¿¿¿realització personal???. En la societat capitalista el treball ja no dignifica sinó que desposseeix i aliena. El treball esdevé un instrument d'explotació. El terme alienació significa estar o sentir-se fora d'un mateix, no identificar-se ni reconèixer-se un mateix; és per tant, sinònim de deshumanització. Es produeix quan el treballador no se sent reconegut ni valorat. Poden haver dos situacions: respecte del producte del treball, quan el treballador no es reconeix en el que crea; fabrica el mitjà de la seva opressió; i respecte de l'acte de treballar, quan treballar és un acte que se li imposa i que es dóna en unes condicions infrahumanes. Aquesta alienació econòmica es concreta en la plusvà lua, que segons Marx, és la base de l'explotació de la classe treballadora. L'acumulació de capital només és possible si uns quants se n'aprofiten dels mitjans de producció. Aquesta acumulació prové de l'increment entre el capital invertit i l'obtingut en la venda de la mercaderia. Es produeix una diferència que només afavoreix l'empresari, ja que prové del que s'estafa o no es retribueix a l'obrer en el salari. Actualment s'usa la mercaderia per aconseguir diner, no com abans que era a l'inrevés. L'alienació social i religiosa L'estricta i discriminatòria divisió en classes, segons posseeixin o no mitjans de producció, comporta el reconeixement o no de privilegis socials. Això és causa que, els desfavorits es vegin privats del reconeixement de la seva dignitat com a persones. Marx considera les religions com un mitjà per a mantenir oprimida la classe més desfavorida. La creença en un futur celestial, en què tots els homes seran iguals davant de Déu. Per a Marx, la religió esmorteeix les à nsies de transformació social al confiar en un més enllà millor. EL COMUNISME El materialisme història de Marx, preconitza l'arribada i instauració del comunisme, un nou ordre social i econòmic en el qual l'home quedarà alliberat de l'explotació i l'opressió. Marx considera el comunisme una evolució natural del capitalisme, encara que durant molts anys s'hagin mostrat com dos sistemes contraris. Segons Marx, el capitalisme era insostenible i aquesta fase serà inexorablement superada per una fase transitòria, de negació, en la qual hi haurà un domini del proletariat. Però aquesta etapa només serà una preparació per a l'arribada del comunisme, la negació de la negació o sÃ−ntesi, que comportarà la desaparició de l'Estat i esdevindrà la darrera etapa de la història. El comunisme durà al final de la història, perquè s'haurà abolit la propietat privada i les divisions de classes. Aquesta desaparició s'acabarà amb la lluita social. Per aquest motiu la història es detindrà i la 20 humanitat gaudirà de pau, igualtat i llibertat. SCHOPENHAUER La voluntat de viure Pensa que l'eina intel·lectual més elevada és la intuïció, no pas l'enteniment o la raó. La intuïció és un saber directe que ens mostra la realitat més elemental de nosaltres mateixos, la voluntat de viure. La voluntat de viure és l'absolut que és present en tota la realitat. La vida consisteix en aquesta lluita constant. AixÃ− doncs, la voluntat de viure imposa, per Schopenhauer, dolor, guerra eterna i mort. Pessimisme i renúncia La voluntat humana no podrà ser mai satisfeta, ja que la mort acaba sempre per destruir les aspiracions humanes. La felicitat humana és impossible, perquè el desig insatisfet causa dolor, i el desig satisfet o plaer no és res més que una aturada momentà nia del malestar. Schopenhauer rebutja una sortida com el suïcidi. Proposa camins d'alliberament del dolor. Un d'aquests camins pot ser l'art però la més elevada és la de l'ascetisme o renúncia radical de la voluntat de viure. L'ascetisme és la negació de les il·lusions de la vida i dels desitjos i satisfaccions corporals. 21