Apuntes - Socialismo y Movimiento Obrero, Apuntes de Historia

¡Descarga Apuntes - Socialismo y Movimiento Obrero y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! SOCIALISME I MOVIMENT OBRER SOCIALISME UTÒPIC Les reivindicacions socials començaran a Anglaterra perquè és on es desenvolupà la revolució industrial. Teòricament començà a França segons els obrers. S'inicià amb un moviment anomenat SOCIALISME UTÒPIC ("sense lloc"). SAINT−SIMONISME 1832 −es comença a difondre el socialisme en un diari francès que fa de portaveu del SANT−SIMONISME (és com el socialisme utòpic). Més endavant es diferenciarà, i la distinció serà entre: *INDIVIDUALISME: característica del sistema capitalista *SOCIALISME: 1−donen molta importància a l'element social de les relacions humanes. 2−La importància de l'element social és conseqüència de l'aplicació de les teories de la revolució francesa, concretament de la "Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà". 3−Simultànciament, volen revolucionar l'aspecte econòmic. Aquests socialistes utòpics són majoritàriament francesos SAINT−SIMONIENS (comte Saint−Simon, 1760−1825). Aquest comte va expressar les seves idees a través de llibres i la seva doctrina és essencialment agrícola. Defensa una revolució industrial on els seus deixebles seran (en contradicció amb les idees del comte) els que portaran a terme la revolució industrial a França amb el regnat de NapoleóIII. Es basen en l'activitat agrícola perquè encara no s'havia produït la revolució industrial. La TEORIA DE SAINT−SIMON : Teoria de la producció que es tracta de basar l'economia en els productors, en lloc de en els consumidors Considera industrial a tot aquell que produeix o fa alguna cosa La fase més important és la organització de l'economia Cal que sigui una economia política La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà es condiera només una teoria que caldria aplicar Saint−Simon no és demòcrata sinó que considera natural la desigualtat i creu en la virtud de la classe dirigent o ÉLITE Avui en dia aquesta mentalitat no es considera socialista. Es té en compte: Va preveure la reforma social Basa l'estructura social en la diferència de classes Defensa que l'economia sigui organitzada sota el control de l'Estat Estan en contra de l'herència (no traspassar els logros de pares a fills): idea difosa al soialisme utòpic Fins al 1848 no se separa el capital de la política. A la fi de la ideologia del comte Saint−Simon, estanven convençuts que hi hauria una EDAT D'OR on tot aniria molt bé. Segons ells, el porvenir de la societat depèn 1 del futur. FOURIERISME Promogut per F.FOURIER (1771−1837). És un altre moviment socialista utòpic. Les seves teories, són molt diferents: Basa els canvis en el sentiment de les persones Diu que les persones busquen la felicitat i cal combatre l'aburriment Cal afavorir la creativitat Per ell, el més bàsic en el treball és que sigui agradable i atractiu. Per tant, el millor és que la gent visqui en família, en soietats organitzades, per satisfer les seves necessitats. Està en contra de la producció a grans escala Està en contra de la mecanització Està en contra del centralisme Té preferència pel desenvolupament agrícola (sobretot la HORTICULTURA) És partidari de dividir l'activitat de les persones en 4 parts: treball, descans, oci, no fer res Posa el liberalisme i a Anglaterra com a exemples d'anarquisme Va idear un sistema de vida anomenat FALANSTERI. Les seves característiques són: Comunitat de 100 famílies constituïdes en una societat tancada, amb 1600 persones que cultivaven 200 Ha Vivien en un o varis edificis dotats amb servicis comuns, guarderies... Només viurien de manera comunal els que vulguessin Ni els ingressos ni els apartaments de cada família eren iguals, depenia de la inversió que havien fet Es construïen al camp i eren entitats tancades. Per unir tots els falansteris es feia a traves de la figura del GARANTISME (òrgan rector). Després serà mitjançant l'OMNIARGA (relaciona els falansteris d'un país) N'hi va haver a França, a Rússia, a EE.UU... i tots van fracassar o es van convertir en cooperatives. ETIENNE CABET (1788−1856) Va tenir influència a Cataluña. Va escriure "VIATGE A ICÀRIA". És el més radical dels utòpics. És partidari d'una socialització completa dels medis de producció. Està influït per utòpics com MORO, OWEN, MABLY... També defensa l'elecció i revocació de tots els càrrecs públics. Els CABETIANS també s'anomenaren ICARISTES a Cataluña. Van fundar uns establiments a Illinois que van fracassar. SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (II) 2 Això fracassa.1830: DOHERTY crea la NATIONAL ASSOCIATION FOR THE PROTECTION OF LAISOUR. Agrupava: El sector tèxtil El sector metal·lúrgic Va arribar a 100.000 afiliats El sector miner Conseqüentment, al 1832 aconsegueixen que s'aprovi la REFORM ACT que ampliava el sufragi universal. Aquesta reforma va beneficiar sobretot a les classes mitjanes (petita burgesia) i no al propi moviment obrer. La LONDONER WORKING MEN'S ASSOCIATION, al 1843 envia una carta al parlament demanant: El sufragi universal i secret (així no rebre represàlies al votar per un candidat) Parlament anual (canvi de diputats cada any) Supressió del certificat de propietat pels membres del parlament (perquè es pogués entrar al Parlament sense posseïr una propietat) Sou als parlamentaris, ja que els obrers no podien viure sense treballar Circumscripcions territorials iguals (iguals a la població, per escollir el nombre de diputats) (Fenòmen dels BURGS PODRITS, amb l'èxode rural els burgs tenien − hab. però escollien = de diputats q quan tenien + hab.). Llavors, per la carta arriba el CARTISME. El Parlament no fa cas de la carta. L'envien tres vegades més, i el Parlament passa. El que sí aconsegueixen és al 1847: Reducció a 10 h. de la jornada de treball Supressió de les duanes sobre els cereals Ampliació de la llibertat de premsa Modificació d'alguns aspectes en el processament penal i judicial Hi ha una separació entre CARTISTES CONSERVADORS i CARTISTES LIBERALS al 1848, com a conseqüència de la reacció conservadora que es produí a Ang. arran de les revolucions d'arreu d'Europa. Això acaba amb el cartisme. La consolidació de les organitzacions polítiques i sindicals d'àmbit nacional El moviment obrer es va limitar a recolzar a través de les eleccions, els dos partits: conservador i liberal 1873− 1ª gran crisis del sistema capitalista. Fa que s'incorpori al mov. obrer, la part més baixa dels obrers (UNSKILLED) UNSKILLEDpeons, no especialistes KILLEDespecialistes 1868es creen les TRADE UNIONS CONGRESS 5 1871es legalitzen els SINDICATS 1875es reconeix el dret de vaga 1884es funda la FABIAN SOCIETY (agrupació d'intel·lectuals que pretén transformar de manera gradual el sistema capitalista, en un sistema socialista). Aquest moviment és reformista perquè vol passar d'un sistema a un altre sense revolucions. Aquest moviment influïrà al moviment obrer alemany. 1900es crea el LABOUR REPRESENTATION COMITEE, que al 1906 aconsegueix tenir 29 escons al Parlament i es canvia el nom a LABOUR PARTY Dins el panorama polític anglès que és bipartidista, aquest partit del treball substituïrà al partit liberal dins aquesta bipartició política. Moviment obrer anglès: Moviment reformista a diferència del francès que és revolucionari Mai serà tan important ni influent com l'alemany A ALEMANYA La socialdemocràcia alemanya: Dins el moviment obrer hi ha dues tendències: Crear un partit que defensi al proletariat (aquesta tendècnia tb existeix a Ang.) Crear sindicats que defensin al proletariat ( aquesta tendència tb la tenen els anarquistes i al mov. obrer francès, català i estatal) 28−9−1863ASSOCIACIÓ GENERAL ALEMANYA DE TREBALLADORS, formada per LASALLE(quan mor desapareix) Admirador de C.MARX Advocat Lasalle Va guanyar un judici per un divorci i va treure molta pasta al marit de la seva clienta Va tenir contacte amb BISMARK SOCIALISME I MOVIMENT OBRER (IV) El que defensa Lasalle és que: El moviment obrer necessitava crear un partit polític independent que defensés als treballadors Lluitar per aconseguir el sufragi universal Era partidari de la KLEIN DEUTCHLAND (petita alemanya) Creia que l'Estat havia d'intervenir i fer justícia social 6 Es dedueix que l'Associació de Lasalle és reformista. Quan mor, comencen a surgir grups enfrontats en l'Associació. 1863UNIÓ D'ASSOCIACIONS DE TREBALLADORS ALEMANYES dirigida per LIEDKNECHT i BEBEL. 1869Aquesta unió, al CONGRÉS de EISENACH, funda el PARTIT SOCIAL−DEMÒCRATA DELS TREBALLADORS. Aquest partit forma part de la Unió. Una part dels de Lasalle passen a formar part d'aquest partit. La seva inspiració és el pensament marxista però amb llibertat d'acció. El problema en aquesta època és que es vol unir a les dues associacions que hi ha: partit i la de Lasalle. Per portar a terme la unificació es convoca un CONGRÉS a GOTHA al 1875. Amb aquest congrés s'unifiquen les dues tendències: Accepten la llei de bronze del salari Accepten les cooperatives de l'estat eren idees de Lasalle Acorden portar a terme la lluita social a tot el territori nacional El partit accepta els principis de l'Associació perquè aquesta s'integri. Això fa que Marx critiqui aquest congrés perquè el partit social−demòcrata ha acceptat principis no marxistesaquesta crítica no es publica perquè no interfereixi en el procés d'unió. El partit social−demòcrata començarà a tenir votants i diputats. Al 1870, com a conseqüència de la Guerra Franco−Prussiana, Bebel i LiedKneght s'oposen a que s'aprovi el pressupost de guerra de la guerra Fr−Pruss. i llavors Bismark els acusa d'uns atemptats aprovant una llei que legalitza el partit social−demòcrata. Aquestes lleis de 1870 a 1890 s'aniran renovant cada 2 anys. Aquesta prohibició no afecta als diputats de la DIETA, i Bebel i LiedKneght continúen sent diputats. D'aqeusta manera Bismark pot negociar amb ells mentre disminueix la influència del partit a Rússia i Alemanya. 1877partit social−demòcrata obté ½ milió de vots i 12 escons 1891partit social−demòcrata obté 1'5 milions de vots i 36 escons L'intent de debilitar al partit va tenir l'efecte contrari. 1891 se celebra un CONGRÉS a ERFURT i el partit social−demòcrata demana a KRAUSTKY que redacti un programa polític amb l'objectiu de suprimir les divisions de dins el partit: Els que defensen als partidaris de Lasalle divisions Els que defensen als partidaris de Bebel i Liedkneght El primer que es fa al Congrés és expulsar als seguidors de Lasalle. El porgrama demana: El sufragi universal (a Prússia també per les dones) Ensenyament laïc Jornada de treball de 8 h. 7