Apuntes tema 5 de trabajo social udl, Apuntes de Economía

¡Descarga Apuntes tema 5 de trabajo social udl y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! TEMA 5. DESIGUALTAT I POBRESA 1. Introducció (Eficiència i distribució) 2. De la distribució funcional a la distribució personal 3. Igualtat i desigualtat 4. Les tendències històriques 5. La pobresa 1. Introducció (Eficiència i distribució) a. El mecanisme de mercat. Hi ha una distribució de bens i serveis i rendes. Hi ha una primera distribució que es porta a terme en el treball. Allà on es produeix depèn de quina producció es produeix pot disminuir/augmentar la desigualtat. Es important la participació de la renda perquè ens pugui arribar alguna cosa. Abans de la distribució ja partit d’una situació on es produeix una desigualtat. La primera distribució de rendes es produeix al treball. En les empreses es genera un valor afegit, son les rendes que es generen amb la activitat ecnomica,es distribueix una part va als salaris i als beneficis. S’ha de veure com es aquesta distribució perquè pot fer augmentar la desigualtat o no. Quan es generen desigualtats hi ha l’accio de l’estat i que faigi una redistribució. Amb els impostos de les persones i de les empreses una part es transforma en prestacions que seria una segona distribució. Hi ha una situació de partida, una dinamimca de mercat i la situació final que es veure si no millorar, aixo vol dir que hi ha alguna cosa malament, o si va bé llavons es que la cosa va bé.  Situació de partida i resultat final b. Aproximacions a la distribució de renda: funcional (primària), personal, espacial, entre altres (llegir-les, pàg. 142 i 143) c. Són compatibles equitat i eficiència? (pàg. 143) Que entenem per cada element?  Equitat: justícia natural (a cadascú/na el que li pertoca)- no es el mateix que la igualtat, sinó que a cadascun el que li correspon el que es mereix, incloem una idea de justícia  Eficiència: aconseguir allò que es pretén. Que busquen? A nivell de societat que es busca amb el nostre treball, benestar, estabilitat econòmica, satisfer necessitat. La manera de aconseguir-lo és mitjançant Si la idea es de creixi i creixé econòmicament el que es fa es que facilitat que hi haguí moltes empres, mes dinàmica, mes llocs de treball. Perquè si creixem millorarem. Si el objectiu es el creixement econòmic i facilitar a les empres i dinàmiques i tal , les empreses s’han de emportar mes beneficis. Que es mes important la equitat o la eficiència? Aquest model es la eficiència però a preu de les desigualtats. Son compatibles? Depèn, normalment no Ens estrem trobat que hi ha un creixement ecnomomic molt elevat però les desigualtats també estan molt elevades. S’aposta mes per la eficencia no tan per la equitat n  Efecte substitució (equitat) i efecte renda (eficiència) 2. De la distribució funcional a la distribució personal a. El procés de formació de rendes: la seva distribució (gràfic 7.2, pàg. 147) - La distribució primària Mercado -> Redistribución de los factores productivos. Un família obté rendes ja sigui com a salari o com a benefici. - Els fenòmens demogràfics  La composició de la família: la redistribució intergeneracional i intrageneracional. En funció de la estructura de la família se obtindrà més o menys rendes. (una família amb una font de ingressos o amb dos fonts d’ingressos). Quan més nombrosa es una família menys rendes per persona dins de la família. La composició de la família serà molt importat per a saber quin nivell de renda es te. La edat de les persones de la família influeix molt.  L’escala d’equivalència Existeix una escala de equivalència perquè depenen de la composició de la família les necessitats cambien. 1r adult - 1 (se li dona valor) Necessitat de renda equival a 1. Necessita 1000 euros. 2n adult -0’5 (se li dona valor) Necessitat de despesa. Necessiten 1500 euros. Vol dir que la necessitat de renda de 1 adult no es igual a la necessitats de rendes de 2 adults, perquè hi ha una sèrie de despeses que son comunes per tal es reparteixen. 1r menor - 0’3 (se li dona el valor, a tots els menors se’ls i dona 0’3) Necessitat de despesa. Necessita 1800 euros. - El Sector Públic  Impostos i transferències. Corregeixen els desequilibris de les famílies  Les polítiques públiques expliquen el perquè de períodes de major a menor desigualtat  Les polítiques de despesa social pública ha concentrat els esforços públics en la lluita contra les desigualtats 5. La pobresa A. El quart món - quan parlem de desigualtats i la pobresa dintre dels països riscs. B. Què és la pobresa? Principalment a la econòmica, una situació de falta d’ingressos per poder tindre una vida mínimament digna  Pobresa absoluta. Es aquella situació en que les famílies no poden satisfer les necessitats bàsiques  Pobresa relativa. En funció del context, de la societat, del estil de vida  El llindar de la pobresa. Per calcular aquesta pobresa partim de un indicador, el llinda. Es aquella quantitat de diners per sota de la qual es trobava una persones i per tant es troba en situació de pobresa. Surt del 60% de la renda mediana, això vol dir que ordenem a tota la població d’un territori segons els seus ingressos. De la renda mes baixa a la mes elevada. Un cop tenim la mediana calculem el 60% de la mediana i aleshores aquell es el llinda de la pobresa. Pot anar variant. Pobresa relativa es la de sota del llinda però molt a prop del llindar  La renda monetària disponible. Els ingressos i diners que tenen  Les despeses de consum. Indicador, en aquesta enquesta (ECV) es descobreix quin son els productes essencials per poder viure  Les escales d’equivalència. No son les mateixes necessitats d’una persona que viu sola que la de d’una família amb quatre membres  La durada del període de pobresa. Transitòria, vol dir que aquella persona si va be pot sortir d’aquella situació però si es crònica costa molt més. La pobresa crònica entra en aquesta situació i quasi sempre es queda dintre i quan mes temps portes mes te costa sortint-ne C. Incidència i causes de la pobresa  Concentració en alguns grups. En la situació de pobresa podem identificar perfils que estan molts mes present en aquesta situació. Segons la nacionalitat, mes dones que homes, mes presencia d’infants que d’adults, i amb baixos nivells d’educació, les famílies monoparentals, famílies nombroses  Noves formes de pobresa  Transformació mercat de treball. Qui no te la capcitat de adaptar-se als canvis del nou mercat i es queda sense feina  Estructures familiars