Construcción de la personalidad en la adolescencia: identidad, autoconcepción y autoestima, Apuntes de Psicología

¡Descarga Construcción de la personalidad en la adolescencia: identidad, autoconcepción y autoestima y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! ADOLESCÈNCIA Personalitat Personalitat .Les etapes evolutives (edat) ens permeten fer aproximacions globals basades en les semblances. .Amb l'edat s'aconsegueixen integrar diferents actituds, formes de pensar i tendències d'acció força contradictòries. .Persona ens convertim: equilibri entre les emocions i el món de la raó, les relacions familiars i les de companys i amics, demandes socials i desitjos personals. .Personalitat construida per influències socials canviants. Adolescència etapa esencial per la seva construcció; en ella culminen diferents processos evolutius de caire físic i intel·lectual, alhora emergeixen noves i importants tasques psicosocials relacionades amb l'adultesa. .Construcció personalitat: procés que transcorre al llarg del temps. Infància: principis generals, individus més semblants o equivalents entre sí. Conducta: resultat de certes pressions internes o instintives (amor, odi, defensa, sexualitat...), per efecte de la societat. Construeix la personalitat amb les seves característiques morals, pròpies actituds, forma de relacionar-se amb els altres... combinen amb trets físics i intel·lectuals de cada subjecte. Arriba un moment que el subjecte sap autoregular-se (apartant les influencies socials)--> entrada dultesa. -Allports: la transformació no és total i que allò que roman, mentre múltiples aspectes van canviant, és el propium o nucli central i immanents del sí mateix. El subjecte sempre posseix uns conjunts de referències bàsiques que ha anat construint des de la infància i que li permeten seguir una línia coherent d¡implicació en la construcció de la seva personalitat al llarg de tota la vida. Adolescència: important transformacions i avançament en la personalitat. La construcció de la personalitat consisteix en un procés d'individuació, però aquesta suposa un conjunt d'actituds, motius i conductes molt diferents. -Damon: la persona es socialitza alhora que s'individualitza. Personalitat: diferenciació del saltres, pròpies experiències, s'organitzen formant un sistema intern que influencia la conducta. .Identificació de la pròpia individualitat: la identitat personal culmina un procés d'autoreconeixment i diferenciació que implica diferents sectors de la vida adulta i s'aconsegueix dins del grup social. Lligat al coneixement social --> coneixements i reconeixement d'un mateix com a ésser diferent, aprèn a identificar-se, plans de futur, fites personales, valorar-se com a persona i tenir sentiments sobre si mateix. -Autoestima: .Rogers: diferenciar el "jo real" del "jo ideal". Valorava el nivell d'autoestima que era la causa d'algunsttrastorns de comportament. Comparació. Tenim necessitat d'autoevaluació. La comparació amb altres similars o propers és una forma comuna d'actuació social. L'edat és un element que iguala les persones i facilita el procés de comparació. Els igual són els elements de comparació natural. L'autoimatge la pròpia valoració pot canviar ràpidament si canvia d'escola o barri. En l'adolescència que s'aconseguix una idea prou precisa sobre aquesta entitat. Autoestima--> Autoconcepte: real i idealitzat. El jo ideal és una espècie de guia del procés de construcció de la pròpia personalitat (convenient posibilitat d'anar aproximar-se al si mateix ideal/ objectiu no allunyat). Autoestima: grau en què un individu té actituds favorables cap a si mateix; implica una actitud favorable del jo (avaluador) cap al mi avaluat). Destacant aspectes social o relacionals i basar-se en reaccions dels altres. Reaccionen en funció de l'estatus. L'afecte l'amistat poden matisar la consideració social de l'individu. El grau de satisfacció amb si mateix es relaciona amb una autopercepció. L'autoestima es pot abordar partint de la discrepància entre el si mateix ideal i el si mateix. Ha de perseguir fites realistes. Complex sistema que conté rols exercits, trets de personalitat, esquema corporal i el si mateix ideal. Quan la resposta (autovaluació en cada moments) es negativa el subjectes pateix ansietat i estrès. -Argyle: "Es necessari tenir una autoavaluació favorable, depèn de les opinions dels altres, el subjecte usa diverses estratègies interpersonals per obtenir respostes positives i evitar respostes negatives." .Mètodes de preservació de l'autoimatge: el rebuig causa torbació i malestar. Quan es produeix un accident en la interacció social és fonamental mantenir el control emocional i motor. Processos estabilitzadors davant avaluacions negatives: Interacció selectivca , Canviar de grup, Rebutjar o fer-se una opinió menyt favorable de les persones en qüestió, Ignorar o rebutjar les respostes desfavorables dels altres i Canviar la autoimatge (terapia). Autoconcepte: mostrar signes positius i autoacceptació. Sobre una imatge de si mateix creïble, acceptada pels altres i que causa reaccions convenients.--> conducta d'autopresentació. Autoestima influenciada per l'exit d'això. Autoconcepte i autoestima també depenen de les forces internes (trets de personalitat) Autoestima es construeix a partir de es experiència de la vida diària i viceversa. Investigació de Bariaud i Bourcet: grau d'autoestima amb problemes de notes. Elevada autoestima: modeliitats d'ajustament funciona (eficaces) tant emocionals (autoconfiança) com cognitiu (anticipació poristiva) i comportamental (suport social). Autoestima baixa: ajustament difuncionals, mal adapatives com tristesa, fatalisme, fugida, passivitat i negativisme. Assolir la Identitat Naturalesa psicobiològica: el canvi en el creixement i desenvolupament de la maduresa sexual. Canvi en l'estructura corporal clarament perceptible per el propi subjecte i per els altres, genera un interès especial i desencadena diverses reaccions i noves formes de relació. Coincidint amb els canvis físics i biològics, també nova forma de pensar: intens desig d'independència dels pares i de convertir-se en un individu emancipat. Existeix una pressió social perquè l'individu s'ajusti a la identitat estàndard, sigui "convenient". Aconseguir una personalitat coherent. En aquesta etapa es troba en certes limitacions, es troba davant d'una projecció de futur en la qual el propi subjectes pren normalment les decisions que l'afecten en la línia marcada. -Erikson: els canvis en les demandes psicosicials, producte de les transformacions que informen de la condició d'adolescent, impliquen una època de crisi que s'ha de solucionar durant l'adolescència tardana i que consisteix en aconseguir la identitat del jo. La identidat consistiria en arribar a assumir una sèrie de rols que desenvolupen les persones. Les tasques de desenvolupament: -Havighurts: teoria psicosocial, demandes social amb les necessitats de l'individu. Tasques del desenvolupament= el que la societat demanda i els individus necessiten pel seu desenvolupament. Tasques del desenvolupament: coneixements, actituds, funcions i habilitats que el individus han d'adquirir en determinats moments de la seva vida mitjançant la maduració física, esforç personal i les expectatives socials. Domini tasques: ajustament, major maduresa. Fracàs: desaprovació social, ansietat i incapacitat per funcionar com una persona madura. (Gavazzi i Sabatelli). -Tasques psicosocials en l'adolescència (Havinghurts): 1. Acceptar el físic propi i usar el cos de manera efectiva, 2. Aconseguir la independència emocional dels pares i altres adults, 3. Aconseguir un rol social-sexual masculí o femení, 4. Formar relacions noves i més madures amb companys de la mateixa edat o d'ambdós sexes i 5. Desitjar i abastar una conducta socialment responsable. Arribar a assumir responsabilitats en assumptes socials i comunitaris, sensibles a les injustícies i desigualtats socials, als problemes que els envolten. Solució no sempre fàcil i els porta a convertir-se en extremistes radicals, altres indefreents o refusen actuar; altres troben formes de pensar que donen sentit a la vida familiar. 6. Adquirir un conjunt de valors i un sentit ètic que guii la conducta, 7. Preparar-se professionalment i 8. Preparar-se pel matrimoni i la seva vida familiar. Important: treball, identitat social. Formació d'una familia. Establiment de relacions sexuals i formes íntimes de convivència compartides, etc. -Identitat en la proposta evolutiva d'Erikson: .Bosma: adolescència és el primer estadi de la vida en el qual es reuneixen tots els ingredients per una realització personal: la maduració biològica, el desenvolupamet cognitiu i les demandes socials es troben al nivell adult. Tasques psicosocials: guia del que necessita superar l'adolescents per covertir-se en adult. Erikson: adolescència com una etapa de conflicte (crisi) entre l'aconseguiment de la identitat i la identitat física (no aconseguida). Treball de sintesi de les activitats del jo (certa identitat) que permiteixi superar la difusió que comporta enfrontar-se a demandes d'intimitat física, l'elecció professional, competició àrdua, definició psicosical de si mateix, etc. Argyle: identitat s'aconsegueix al llarg d'un procés de continuitat que vincula passat, present i futur. Identitat: una integració dels impulsos bàsics de l'individu amb les seves dots i les seves oportunitats. Integritat del jo i dels nostres (social). Identitat única i compartida. Els adolescents miren de desfer-se de la seva identitat familiar i la canvien per la del grup de companys (nou estatus social). Teoria psicosocial d'Erikson: importants canvis que es poden organitzar en 8 etapes. Conjunció de canvis a causa d'una crisi en la personalitat en desenvolupament. La crisi d'identitat: edat adolescent. Pot significar un moment de transició que permet una major integració o en el cas que no se solucioni convenientment, una desintegració personal (no referent clar sobre si mateix, el seu paper la a vida, com plantejar-se el futur). Ha d'aconseguir un "sentiment d'identitat"--> sentiment de similitud amb si mateix (self-sameness) i de continuïtat existència. Definició com a persona: el canvi que representa estar centrar en un procés que porta finalment a aconseguir ( o no) la identitat, i el devenir d'una personalitat que continua sent essencialment a la mateixa. Percepció se ser el mateix i de ser continuo en el temps i l'espai, li la percepció de que els altres reconeixen aquesta similitud i aquesta continuitat= identitat és intrínseca i extrínseca. .Bosma: identitat sorgeix en el moment en què el subjecte posa davant les processos individual s socials: té un sentiments d'individualitat (perosna única) i té un snetiment de relació (connectivitat) o estar lligat el context socia i de ser reconegut per ell.- Descrit com un equilibri entre la individualitat i la relació. Erikson: sentiment d'indentitat òptim= impresssió de benestar psicosocial. Procés de Resolució de la Crisi d'Indentitat: .James Marcia: model sobre els diferents moments o "estatus". La identitat es dóna per aconseguida quan l'adolescent s'ha compromès amb els models del rol d'adult i en les possibilitats de comportament que li ofereix la seva societat. Afecten: educació, professió, religió, política, relacions interpersonal relacions íntimes. Les decisions tenen en compte els desitjos, fites... Si al final no s'han establert aquest compromisos= crisi no s'ha resolts, es trobarà en estat de difusió d'identitat. Adolescent arriben a assolir la identitat de diferents formes. Alguns període de crisi en el que exploren tots els compromisos possibles i assagen de trobar els que els convé més. Altres manifesten ferms compromisos sense posar-los mai en qüestió, pares han disposat per ells i no han hagut d'escollir per ells mateixos. Es poden donar diverses sortides a la crisi d'identitat (explorat diverses possibilitats i haver assumit determinats compromisos) Exploració: període d'implicació en el que s'ha d'escollir entre alternatives significatives per el propi subjecte. Compromís: sentir-se implicat personalment en l'elecció. Identitat Sexual i Gènere Identitat del jo. Identitat sexual: reconeixement en si mateix de les característiques físiques i biològiques que defineixen la condició d'home i dona (cos, genitals i funcionament fisiològics). Identitat de gènere: origen cultural i consisteix en un sentiment d'ajustament als estàndards de comportaments masculins i femenins que funcionen en una societat determinada. Intensificació del gènere: adolescència--> distingeixen clarament entre el que constitueix el masculinitat i femenitat (Kimmel i Weiner) Identitat sexual: distingir-se de l'altre sexe és una capacitat que s'aconsegueix durant la primera part de la segona infància (heterosexualita, bisexualitat o homosexualitat). Els homosexuals poden ajustar-se totalment als estàndards socials associats amb el seu sexe biològic i només es diferencien d'altres en les relacions d'itimitat sexual. Psicoanàlisi: resultat d'una relació inadequada en el marc familiar que fa que el nen d'identifiqui amb el pare del sexe contrari (filla vulgui arribar com el pare i al contrari). Aprenentatge social: s'aprèn a partir de les experiències; experiències positives amb persones del mateix sexe combinades amb d'altres negatives amb persones de l'altre sexe. Kinsey: comportament sexual situar al llarg d'un continu que aniria des de l'heterosexualitat exclusiva fins a l'homosexualitat exclusiva, passant per la bisexualitat. Identitat de gènere: concepte social, major problema d'assumpció per part de l'adolescent. Behar: els pares tenen unes idees estereotipades respecte a com han de ser els seus fills i filles. Els pares reaccionen de forma diferent en funció del seu sexe. Des de l'inici es dóna una diferència en l'actitud, expectatives i la forma de tractar els fills en funció del sexe. Produint un canvi en la distribució de les tasques tradicionalmente masculines o femenines (2 treballin fora de casa..) Canvi d'expectatives socials. Androgínia: individu capaç d'incorporar a la seva personalitat una mescla de trets consideretas en d'altres èpoques. "Igualtat de gènere". Identitat Laboral Realitzacións i pensaments actuals + idees i expectatives de futur. Plantejar-se i decidir sobre objectius educatius i ocupacionals, fonamentals de la identitat personal. Aconseguir identitat professional: "conèixer les pròpies capacitats i interessos", "tenir en compte informacions de diferents àmbits", "familiaritzar-se amb allò que exigeix una determinada feina", "ser capaç de prendre decicions difícils i escollir entre diferents profressions". Qüestió de l'elecció vocacional complicada. .Super: etapes i edat aproximades que ens proporcionen un marc de referència, ajustar a la realitat actual. L'etapa de creixement (fins 14 anys) duraria fins els 16 anys, finalitza l'escolaritat obligatòria. Etapes de a vida profressional: 1. Etapa de creixement (naixement fins 16 anys): jocs diverses activitats. Interès que poden influenciar la seva decisió professional futura. 2. Etapa d'exploració (17 -30 anys): explorar i reaccionar a les seves necessitats, interessos, capacitats, valors i oportunitats. Primeres eleccions vocacionals. Identificar en carrera apropiada i treballar en ella. 3. Etapa d'establiment (31 fins 44 anys): posició permanent en el camp escollit. Major creativitat i satisfacció amb la feina. 4. Etapa del manteniment (45 fins 64 anys): època d'esforç per mantenir l'estatus i prestigi aconseguit. 5. Etapa de declinació: declivi que afecta al món laboral. Jubilació. Etapa d'elecció vocacional: edats adolescens i joves, 3 períodes (Ginzberg): A. Fantasia: emocional i sense un sentit pràctic. B. Ajustament entre les capacitats de la persona per realitzar determinats treball i la consegünts elecció. C. Construcció de valors, determinats objectius personal. Realisme.