Neoconconductismo: un nuevo enfoque al conductismo, Apuntes de Psicología

¡Descarga Neoconconductismo: un nuevo enfoque al conductismo y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! INTRODUCCIÓN Objectiu de l’assignatura: Identificar les variables de comportament (resposta a un estímul), conductes o respostes de l’organisme. Psicología: Estudio científico de la conducta y de los procesos mentales. - Comportament és objectiu, quantificable, observable i ens dóna informació que no pot ser errònia. Te continuïtat mateix en situacions Comportament Hàbit Tret característic i temps diferents - Processos mentals són subjectius, no són observable (cal que la persona els converteixi en comportament per studiar-lo i observar-lo). No es pot assegurar el grau de fiabilitat. Procesos psicológicos básicos - Atención - Sensación - Percepción - Consciencia - Motivación - Emoción - Aprendizaje - Memoria - Inteligencia - Pensamiento - lenguaje. Metodología: Se incluyen procedimientos como la observación y la descripción (nos dan motivos), la medición y la experimentación (explica el motivo). Objetivos de la psicología - Descripción del comportamiento. - Explicación del comportamiento. - Predicción del comportamiento futuro de los individuos en una situación. - Control, la finalidad de controlar a los individuos. 1 Tarea del psicólogo La actividad profesional puede clasificarse en 3 categorías: 1. Universitaria: docencia e investigación 2. Clínica: Servicio de salud general 3. Otros ámbitos: empresas, deportes, política, publicidad, seguridad, militar, educación, 2  Els processos mentals complexes i contínuament canviants es deriven de connexions o síntesis creatives d’aquests elements. Donen origen a : les representacions i les emocions. La psicologia experimental es centrava en:  Analitzar els processos de la consciència fins arribar als elements més simples de la seva estructura (sensacions i sentiments).  Descriure cóm es connecten entre si aquestes unitats per construir estructures bàsiques més complexes (idees i emocions)  Determinar els principis o lleis de tals connexions. II- Estructuralismo y funcionalismo: TITCHENER  Discípulo de Wundt  Analiza las estructuras mentales: sensaciones (átomos) percepciones(moléculas) JAMES (EEUU)  Estudia la funció de la consciència.  Defensor de la metodologia experimental.  Hipòtesi : La funció de la consciència és facilitar als ésser vius la seva adaptació a l’entorn. (Es fan alguns comportaments i altres van desapareixent= adaptació)  Proposa altres mètodes: 1. L’observació: perquè no hi havia tècniques d’experimentació prou avançades. 2. Introspecció: no li agrada perquè pot donar error ja que contamina amb la seva persona. 3. L’estadística: ús de les mates.  Deixebles: 1. Thorndike: o Objectiu: definir el processos mentals a partir del comportament o Llei de l’efecte: x estudiar el comportament cal saber en qui entorn es produeix 2. Jewey: estudia la consciencia i la resolució dels problemes. DARWIN  Teoria de l’evolució 5 III- Conductismo o ψ Norteaméricana E. THORNDIKE  Estudia la ψ animal, en especial: l’aprenentatge.  Considerat com un precursor del conductisme, admetia la consciència com a objecte de l’estudi de la ψ. [ E – O – R ] (estímul Organisme resposta)  Aprenentatge per assaig i error: Llei de l’efecte (conductes NO seguides d’èxit s’extingiran, les que SI, es repetiran.) J. B.WATSON (Deixeble de Jewey, i aquest deixeble de James)  Font d’estudi: experimentació.  Admet: psicologia comparada, es poden comparar les respostes dels individus.  No admet: el mentalisme  no es pot fer referència als aspectes mentals. Ni la llei de l’effecte ( és mentalista)  Relaciona: E R C  1912 publicà un escrit dient que la ψ havia de ser totalment objectiva, centrada en el comportament i no en la consciència. Util en la vida diaria o Els aspectes subjectius (mentals) contaminen la psicologia.  estudi de la conducta a partir dels aspectes objectius. 6 W. JAMES HALL J. DEWEY J. WATSON ANGEL THORNDIKE  Defineix ψ com: “La divisió de la ciència natural que pren com a objectiu a l’activitat i a la conducta humana”.  Trasllada el interès de la ψ de l’interior del subjecte a l’ambient, convertint a l’últim en el responsable de la conducta (ambientalisme).  Va combinar en un sol sistema l’esperit pragmàtic del funcionalisme, el mètode experimental de la psicologia animal i el condicionament de Pavlov i Bechterev  L’Estímul Condicionat substitueix l’Estímul Incondicionat.  Hi ha problemes per explicar l’origen del pensament i del llenguatge.  L’anàlisi i l’estudi de l’estímul serveix per predir i controlar un cert tipus de respostes que sigui útil i convenient. (Estímul – Reacció) Manipulant l’estímul,podem modificar la resposta.  La meta teòrica de la ψ tenia que ser la predicció i el control de la conducta. Watson va un pas més endavant que el condicionament de Pavlov al establir que no tots els comportaments tenen origen en un estímul, n’hi ha que parteixen d’un altre comportament com a base (al raspallar-me les dents primer fico la pasta sobre el raspall, després passo aquest raspall sobre les dents, moc la ma... sense el pas anterior el pas següent no té sentit, conducta adaptativa). Cadena de conductes: E1 R1 E3 R3 E2 R2 GALTON (1822-1911)  Psicometría. Ψ Experimental + estadística  Objetivo de estudio: la consciència amb els criteris de la psicologia experimental.  1º que instaura un despacho privado para estudiar ψ, no en la universidad  Idea del factor hereditari: Defèn la heredabilitat de la intel·ligència (major perímetre cranial, major intel·ligència)  Juntament amb Pearson i Spearman (matemàtics) creen els Tests intenten estudiar les capacitats mentals.  Teoria: massa craneal vinculada a la massa d’intel·ligència  Llei de Gauss i anàlisi correlacional. La campana de Gauss divideix els subjectes en dos meitats simètriques. La majoria està en el centre i les minories als extrems. Normalment els extrems adquireixen valors bipolars (un extrem depressió i l’altre eufòria, per exemple) K. Pearson y Spearman (Discípulos de Galton)  Teoria bifactorial de intel·ligència (factor general y factors específics). Aspectes de la intel·ligència heretada i factors específiques apreses.  Diferents intel·ligències especifiques, creen la Intel·ligència General. 7 A partir de un estímul es poden provocar ≠ respostes. VI-Neoconductisme: conductismo reformulado HULL:  Afirmà que entre E-R intervé la “variable mediadora o intermitent”, que és un factor mediador.  També afirmà: l’estat de l’organisme té algun paper entre l’emissió de l’estímul i la resposta. – variables fisiològiques TOLMAN:  Admet a Hull + totes les variables derivades de la fenomenologia (aprenentatge,etc) que són cognitives.  Considera que l’animal participa creant mapes cognitius de l’entorn. SKINNER:  En el seu conductivisme no s’admeten variables.  Esquema: E  R  C el canvia per A  B  C (Antecedent Comportament “behaviour” Conseqüència).  Aporta l’estudi del condicionament operant: importancia està entre RC  “ La ciència ha de descobrir lo que veu i dedicar-se a buscar les relacions funcionals entre un fet observat i els fenòmens antecedent i conseqüent. “  L’aprenentatge és un concepte macro i el condicionament n’és una de les seves variants. Aquest autor és defensor del condicionament cooperant. [ A – B – C ] A Ambient BComportament C Conseqüència  L’objectiu de la investigació en la ψ és l’estudi i el control sistemàtic de les variables ambientals que controlen la conducta.  El conductisme seguirà per varis autors com Skinner. Aquest serà és conductista que Watson.  La conducta i les seves modificacions son sempre una funció de les modificacions ambientals. On R (reflex o comportament) és una funció de S (estímul) i de una tercera variable (A) que fa referència als factors mediambientals. Caixa de SKINNER 10 R= f (S,A) El anàlisi funcional de la conducta es basava en el mètode del condicionament operant, un procediment experimental caracteritzat per l’estudi de la conducta individual en la càmera de condicionament o la caixa de Skinner. Aquesta caixa permet controlar que el comportament de l’animal estigui vinculat a una variable determinada i que no n’influeixin d’altres (visió, olors). Els aspectes de l’entorn (temperatura, clima...) poden graduar-se. MÉTODO CIENTÍFICO 11 I. Pasos 1) Teoría: modelo con el k se intenta explicar un comportamiento - búsqueda d info sobre lo k se estudia - planteamiento objetivos - delimitación pbs - possibles explicaciones 2) Hipótesis: supuesta causa d un acontecimiento ( d lo general a lo concreto) + alwna explicación 3) Comprobación empírica : Selección de la · muestra ( dificultat xa k sea válida, oiblaciób en gen o determinat) (Hay k seleccionar, tiene k ser representativo, k nº es repres d la pobl, no siempre gente voluntaria) · Diseño (recoger + cuantificar datos—objetividad + imaginación, creatividad) · Ejecución (poner en marxa investigación) 4) Discusión de los resultados en el contexto en k se había formulado pb ( no se puede especular en otro contexto, conclusiones limitadas 5) Comunicación a la comunidad científica II. Principios de la investigación científica -Precisión: rigor en la definición, uso estadística  xa representar fenómenos psico -Objetividad: evitar contaminación puntos d vista -Empirismo: comprobación directa y sistemática d fenómenos estudiados -Determinismo: se refiere a la creencia k los eventos tienen causas naturales -Parsimonia: preferencia d los científicos x las explicaciones sencillas 12 - VARIABLE INDEPENDENT (VI): Valor manipulat per el investigador per comprovar el seu efecte en (la variable dependent/el comportament de) els individus. És la causa de la VD. - VARIABLE DEPENDENT (VD): Valor el qual depen de la manipulació de la VI. És l’efecte causat. - VARIABLE EXTRANYA O DE CONFUSIÓ: ( VE/VC): Efecte no controlat que pot afectar, directa o indirectament als dos valors de la VD. -VARIABLE CONTROLADA (VC): Efecte que no forma part de la relació funcional VI-VD objecte d’estudi per el que s’aïlla el seu possible efecte. QUASI-EXPERIMENT: el que no poden manipular en l’experimentació passa a la cuasi- experiment. Ex) pastilles de memòria Es fan tests de intel·ligència, memòria i expectatives. A una meitat del grup se li dona les pastilles que augmenta la capacitat de memoritzar, a l’altra meitat se li dona caramels. Desprès de donar el objecte, durant 1hora juguen es distreuen. Possibles preguntes: Què representa el medicament? La variable independent Què representa el test de memòria? Una forma de mesurar la variable independent. La variable dependent. Per què es passa dos vegades el test de memòria? Per a comprovar si l’eficàcia del medicament és real. Comparen els resultats amb els obtinguts en el grup control. Per a què passen un test d’intel·ligència i un d’expectativa? A major intel·ligència major capacitat i més facilitat de memòria. Si els subjectes tenen molta o massa poques expectatives se’ls elimina de l’experiment. Per què només se’ls passa un cop? Per que és més fàcil de suposar. COGNITIVISMO 15 Cognitivismo: L’objecte d’estudi són els processos mentals. Cóm la ment processa la informació que rep, cóm la organitza, recorda, utilitza, etc. E – atenció, percepció, memòria... – R – C Metodologia pluralista amb predomini de la experimental. APRENENTATGE 16 A partir del aprenentatge no només adquirim habilitats acadèmiques, sinó que també el coneixement necessari per a funcionar en la nostra vida diària. El aprenentatge té un paper fonamental en l’adquisició d’habilitats com conduir, cuinar, rentar roba... (individus aprenen per assaig i error) L’adaptació d’un organisme al seu medi suposa bàsicament 2 conjunts de capacitats : 1. Disposar de informació sobre canvis del medi 2. Disposar de les conductes que permeten ajustar-se a aquests canvis de la forma més adequada per a la supervivència. (gama de entrenament/condicionament) Aprenentatge = eina per la qual els éssers vius s’adapten al medi. Definicions - Representa el establiment d’associacions noves entre unitats que prèviament no estaven associades. - L’aprenentatge és un canvi de conducta observable causat principalment per fets ambientals  si no es dona aquest canvi no es pot parlar d’aprenentatge. Els canvis podent estar vinculats amb fets externs del organisme, o el propi organisme. - L’aprenentatge ha de ser analitzat en termes de factors externs i de respostes a aquests factors. De tal forma que la conducta futura d’un organisme es pot controlar, sempre que els factors externs que la causen siguin controlables. [E – R – C ] - Qualsevol canvi ± permanent de la conducta produït per l’ experiència.- - Tendència a millorar amb l’execució.- - Procés que es manifesta per canvis adaptatius de la conducta individual com a resultat de l’experiència.- - Canvi relativament permanent en la potencialitat del comportament que succeeix com a resultat de la pràctica esforçada.- - Procés que té lloc dins d’un individu i que intervé per canvis específics del comportament. (Més vinculada a la ψ cognitiva.)- Es denomina aprenentatge a la adquisició de comportaments i informació a partir de l’experiència, és a dir de la interacció amb el medi (Penzo, 1995).- - Aprenentatge és el procés mitjançant el qual s’origina o canvia una activitat davant una situació donada, sense que el canvi pugui ser explicat per tendències reactives innates, maduració o estats temporals del organisme (per exemple drogues, fatiga, etc.) (Hilgard, 1995).- - L’aprenentatge pot definir-se com: un canvi relativament permanent de la conducta, degut a l’experiència que no pot explicar-se per un estat transitori, per la maduració o per tendències de resposta innata (Klein, 1994). 17 Controlen les conseqüències que rep l’individu Ex: El soroll de un clàxon que té lloc en un carrer sense sortida fosc i tenebrós pot incrementar la conducta de sobresalt.  Inhibició Consisteix en la disminució i possible desaparició de la resposta degut a l’aparició d’un estímul intens , nou i de naturalesa aversiva(=negativa). . Al sentir una explosió sobtada ens bloquegem. Ex: “em va impressionar tant que em vaig quedar sense paraules” . CONDICIONAMENT CLÀSSIC 20 CONDICIONAMENT - Es defineix com el establiment de una nova relació funcional entre un estímul ( E ), element del medi i una resposta ( R ), element del comportament del organisme. - La reflexologia russa postula que la base de la psicologia esta en els reflexes. Aquests poden ser: incondicionats o condicionats. a) Incondicionat: és na connexió nerviosa innata i duradora entre una situació estimulativa precisa i una acció o resposta fixa en l’organisme. b) Condicionat: Són associacions nervioses temporals entre qualsevol element del medi ambient i alguna resposta del organisme. És una associació apresa entre un fet del medi i alguna resposta disponible dins dels repertoris conductuals de l’espècie.(no requereix la participació dels organismes). VOCABULARI: Reflex incondicionat: Resposta innata provocada per un estímul. Estímul: Qualsevol canvi o fracció de canvi en l’ambient que provoca una determinada activitat en un organisme. Resposta: Qualsevol activitat d’un organisme. DEFINICIÓ El condicionament responent es defineix com el procés per el qual un estímul que procedeix o acompanya sistemàticament al estímul incondicionat arriba a adquirir el calor de senyal i de provocar la resposta reflectida. ELEMENTS BÀSICS. Un reflex, constituït per un estímul incondicionat (EI) específic, que provoca una resposta incondicionada (RI) específica. Un estímul neutre (EN) per a la resposta específica anterior, que precedeix sistemàticament el estímul incondicionat. Ex: Menjar Estímul incondicionat / Saliva  Resposta incondicionada. FUNCIONAMENT A) Abans del condicionament: EI (menjar).................RI (salivació) EN (campana) ........ - (no salivació). B) Primera/es associació/ns, o condicionament. 21 Conducta reflex (no aprés) EN + EI (campana + menjar)..........RI (salivació) EC (estímul condicional) (El gos saliva perquè ha sentit la campana) C) Després del condicionament. EC (campana) ....................RC(salivació) L’organisme al final associarà un senyal (EN). Aquest anuncia que vindrà el menjar Començarà a salivar. EN RESUM, L’ESQUEMA DE CONDICONAMENT ÉS: PRINCIPIS BÀSICS.  Adquisició: - És el procés mitjançant el qual un organisme aprèn una associació. - A mesura que el EC i el EI (no es dóna de forma contínua) s’emparellen, augmenta la regularitat, la força i la rapidesa de RC.  Extinció: És el procés que condueix a la progressiva disminució de la RC per la presentació repetida del EC no associat al EI. Les conductes extingides són aquelles que no les exerceix, no que les oblidi. El condicionament primitiu no s’oblida. (Ex: Els gossos necessiten 25 vegades realitzar l’experiment de la llum però 5 amb la campana que es realitza després).  Recuperació espontània: És la recuperació d’ una RC extingida després d’un període de descans. Això demostra que la extinció no és ni oblit ni desaprenentatge, ni la inhibició, sinó un nou aprenentatge que substitueix al anterior, en el que es detecta que la relació EC-EI ja no funciona.  Generalització: Tendència del organisme a emetre les mateixes RC davant estímuls semblants qualitativa i quantitativament al EC.  Discriminació: Procés a través del qual el subjecte aprèn a respondre només davant un determinat EC però no davant altres que son semblants. TIPOS I. CONDICIONAMENT DE 1r ORDRE 22 La RC és condicionada perquè no esta feta davant del estímul incondicionat. L’individu ha aprés a salivar davant d’un estímul que no està relacionat en un principi amb el menjar EI.......RI EN......- EN+RI.......RI EC.......RC Experiments neuròtics (Ivan Pavlov) Condició experimental 1 Cercle = menjar. Condició experimental 2 El·lipse = descarrega elèctrica. Experiments neuròtics (Karn) Utilitza un laberint tipus T Al principi el subjecte tira recte. Després tria si anar a la dreta o a l’esquerra. Els dos camins el tornen a portar al principi. L’animal ha de prendre una decisió, després hauria de fer 2 girs a la dreta o a l’esquerra successivament depenent del costat en el que es dirigirà. Es fa més de 200 vegades. És un circuit tancat i desesperant per l’animal. S’acabarà irritant. Experiments neuròtics (Wolpe) Psiquiatra sud-africà que durant el servei militar es llegeix la obra de Pavlov. Al tornar a la universitat en la recerca hospitalària adopta una metodologia experimental en els pacients neuròtics seguint el condicionament clàssic o pavlovià. Utilitza la tècnica del contracondicionament. Va detectar que el problema venia donat per la generalització de l’adquisició del comportament. Habitualment s’extrapola tot el condicionament a estímuls semblants. Wolpe va trobar l’ efecte pervers d’aquesta generalització . EXPERIMENT Condicionament aversiu al aliment en una gàbia experimental + generalització. Sala A i Sala B ± iguals Sala B i Sala C ± iguals Sala C i Sala D ± iguals 25 Si al gos se li mostra una forma intermitja, aquest es tornarà agressiu CONDUCTES NEURÒTIQUES. L’animal no pot dictaminar que és el que passarà i es torna irritable. SALA A SALA D SALA C SALA B Sala A i Sala D ≠ L’experiment comença en la sala A. Quan l’animal està familiaritzat amb la sala, se li dona menjar DINTRE de la gàbia. Més tard quan l’animal menja, es fa una descàrrega elèctrica Animal agressiu. Buscarem alguna cosa per curar-lo i per a que pugui menjar un altre cop dintre de la gàbia. En un principi l’animal no entrarà a la gàbia. Wolpe, s’emporta l’animal en la sala B animal no entra en la gàbia. S’emporta el animal a la sala C animal estava més tranquil però No s’apropa a la gàbia. S’emporta el animal a la sala D animal es mou una mica +. Wolpe li treu l’aliment de la gàbia i el fica en un racó. Animal va a menjar.  NOU RECONDICIONAMENT. + tard ficarà menjar en la gàbia i el gat entrarà i s’ho menjarà. Fins que s’adapti, Wolpe farà una descàrrega elèctrica. Llavors tornarà a fer tot el procés de la sala D C B A. Condicionar el gat amb un estímul agressiu una setmana Recuperar la conducta inicial del gat  + de 6 mesos. Veiem doncs com en aquest experiment és veu l’apariament de 2 estats emocionals incompatibles simultanis: menjar en presència de un estímul fòbic. La DS (contracondicionament en humans) inclou: - Entrenament en relaxació (apropar-se al menjar) - Elaborar una jerarquia de pors (de menys a més). Mentre es pacten aquestes jerarquies se li ensenya a l’individu tècniques de relaxació - Exposició imaginària mantenint la relaxació. L’individu s’imagina a si mateix apropant- se a l’estímul fòbic sense posar-se nerviós - Exposició en viu Tot el procés pot durar de 3 a 4 mesos. Es combinen sessions en la consulta del psicòleg i treball a casa. EXERCICI Reproduir esquema del condicionament del nen “Albert” 8-12 mesos el condicionen a tenir por d’una rata blanca. (cas watson) Un ratolí no li dona importància. Un soroll fort por. EN (ratolí) no li dona importància. 26 EI (soroll fort) RI (por) he de tenir resposta reflex per a que el experiment pavlovià funcioni. EN + EI  RI EC RC Adquisició de un temor “ irracional”: És a dir 1. ABANS DE L’APRENENTATGE EI (soroll fort)= RI (por) / EN (ratolí) = no por 2. PRIMERES ASSOCIACIONS EN + EI = RI (soroll +ratolí = por) 3. DESPRÉS DEL CONDICIONAMENT EC = RC (ratolí = por) 4. GENERALITZACIÓ EC (animals) = RC (por) Primera vegada en que s’associa l’estímul EN RESPOSTA AL EN EI RESPOSTA AL EI Gos indefens CAP Soroll fort Por Prenda de vestir CAP Cos despullat amant Excitació sexual Després de varies associacions EC RESPOSTA AL EC EI RESPOSTA AL EI Gos indefens Por Soroll fort por Prenda de vestir Excitació sexual Cos despullat amant Excitació sexual Aixòpassa perquè el subjecte no té informació per rebre un estímul =reacció de forma inestable. Adquisició a una desviació sexual: Primera vegada en que s’associen estímuls: EN Resposta al EN EI Resposta al EI Alè a ceba Cap Petó apassionat Excitació Després de diverses associacions: EN Resposta al EN EI Resposta al EI Alè a ceba Excitació sexual Petó apassionat Excitació sexual Al Jaume se li fa la boca aigua sempre que menja alguna cosa que tingui llimona. Un dia mentre mirava un anunci en el que apareixia una foto d’un got gran de llimonada, se’n adona que la boca se li fa aigua. 27 A)Las condicions antecedents B) El comportament C) Les conseqüències Concepte clau: Moldejament: consisteix en reforçar únicament variacions de resposta que es desvien en la direcció desitjada. Bàsicament el CO estudia la forma per la qual els organismes aprenen: A) a executar comportaments o a incrementar la probabilitat de la seva tasa d’emissió en determinades situacions, B) a no executar comportaments o a produir una disminució en la probabilitat de la seva tasa d’emissió en determinades situacions. Las conseqüències; a) apetitives b) aversives Els efectes: a) increment RESPOSTA → Reforç b) decrement RESPOSTA → Càstig Els reforços: A) Primaris (l’aliment, reforç perquè sí) B) Secundaris (l’individu ha après a atorgar valor a aquell estímul. Per exemple, per estimular l’estudi, al estudiant se li atorguen punts que quan s’acumulin en un determinant numero s’obtindrà una recompensa, com anar al cinema) 1) Apetitius (positius) 2) Aversius (negatius) ¿Podriatrobar-se una millor manera de denominar als reforços primaris i als reforços secundaris? D’acord a la terminologia pavloviana: primaris= reforços incondicionats i secundaris= reforços condicionats.  El reforç: qualsevol estímul, fenomen, condició o efecte que segueix de forma contingenta un comportament i que augmenta la freqüència d’aquesta resposta.  Contingència: és la relacióque s’estableix entre la R i els canvis que aquesta produeix en el medi ambient, les relacions poden ser positives o negatives. Així, per exemple: o 1. La R va seguida del fenomen (contingència positiva). 30 o 2. La R va seguida de la supressió del fenomen (contingència negativa). o 3. La R i el fenomen no estan relacionats. RESPOSTA CONSEQUÈNCIA RELACIÓ de CONTINGÈNCIA SI SI + SI NO -  El procediment per el qual els organismes aprenen a executar un comportament es denomina; reforçament.  El procediment per el qual els organismes aprenen a disminuir la seva tasa de comportament es denomina càstig, cost de resposta o entrenament per omissió.  Recordar: o Las relaciones de contingencia entre una respuesta y la consecuencia pueden ser positivas (si se dan en ambas) o negativas (si sólo se da una de ellas). o Existen dos tipos de consecuencias: de refuerzo y de castigo. Existen cuatro procedimientos fundamentales de condicionamiento operante: NOMBRE DEL PROCEDIMIENTO CONTINGENCIA RESPUESTA- CONSECUENCIA RESULTADO Reforzamiento positivo Positiva: la respuesta produce un estímulo apetitivo Reforzamiento o incremento en la tasa de respuesta Castigo positivo Positiva: la respuesta produce un estímulo aversivo Supresión en la tasa de respuesta Reforzamiento negativo Negativa: la respuesta detiene o elimina la aparición del estímulo aversión Reforzamiento o incremento en la tasa de respuesta Castigo negativo Negativa: la respuesta detiene o elimina la aparición del estímulo apetitivo Supresión o disminución en la tasa de respuesta.  A la lista de los controladores del comportamiento: R+, R-, C+, C- debe añadirse la EXTINCIÓN.  La extinción, como el C, se orienta a la reducción de la tasa de alguna respuesta pero lo hace retirando el reforzador previamente disponible. Reforzador positivo  Se da cuando un estímulo (objeto o suceso) se presenta y ocurre como consecuencia de o depende de una respuesta, y cuando la tasa de respuesta se incrementa. Ejemplos: .Un padre da a su hija una galleta cuando recoge sus juguetes. 31 .Un profesor felicita a un estudiante por entregar un buen trabajo. .Una mujer da un beso a su marido por llevarle un ramo de flores. Reforzador negativo  Se da cuando la emisión en un comportamiento tiene como consecuencia la detección, suspensión o supresión de un acontecimiento (o reforzador).  Ejemplos de refuerzo negativo: o Cerrar una ventana para evitar una corriente de aire. o Hacer los deberes para no ser criticado delante de los compañeros. o Responder a un niño que está llorando. o Que un niño salte del trampolín para que no le llamen “gallina”.  Una de las confusiones más comunes que hay en toda la psicología es la identificación del R- con el castigo. Esto ocurre porque Refuerzo Negativo suena a contrario de R+, igual que castigo es lo opuesto a recompensa, y porque los E utilizados en R- son frecuentemente los mismos que se utilizan en el castigo. El castigo  Son estímulos aversivos, cuya propiedad está en que pueden ser utilizados para disminuir la probabilidad de ocurrencia de un comportamiento. El castigo positivo  El castigo positivo está definido, al igual que el reforzador positivo, por la relación de contingencia positiva entre el comportamiento y el estimulo consecuente, en este caso de tipo aversivo. Su finalidad es la disminución de la respuesta.  Ejemplos: o Una madre da una reprimenda a su hijo por cruzar la calle. o Un profesor pone una cualificación de suspenso a un mal trabajo. o Dar una buena azotaina a un niño que ha hecho una conducta inadecuada. o Que sus compañeros te llamen “empollón/a” por estudiar mucho. El castigo negativo  Su objetivo consiste en la disminución de un comportamiento. La contingencia negativa está en el hecho de que a la emisión de una respuesta le sigue la retirada, pérdida o no disponibilidad de un acontecimiento o estímulo (generalmente un evento apetitivo). Se trata, por tanto, de que no se de la R a fin de preservar el E apetitivo.  Ejemplos: o Quedarse sin postre por responder faltando al respeto. o Quedarse sin recreo… o No poder salir durante el fin de semana por haber suspendido un examen. 32  Intervalo fijo. La respuesta se refuerza sólo si se da después de que haya transcurrido un tiempo desde la última entrega de n reforzador. (IF 24 horas)  Intervalo variable. El tiempo que debe transcurrir para que el reforzador vuelva a estar disponible oscila en torno a un valor promedio (IV 10’).  Ejemplos de PR de Intervalo fijo: o Ir diariamente a desayunar con nuestra madre. o Lavar la ropa en la lavadora o Los exámenes al final de curso.  Ejemplos de PR de Intervalo variable: o Realizar exámenes sorpresa o Llamar por teléfono a alguien que no tiene sistema de llamada en espera. o Esperar los goles en un partido de fútbol Posibles preguntas: Quien es el que aprende? Cuál es la conducta? Cuál es la consecuencia? Qué pasa con la conducta? a) ¿Se incrementa? b)¿se debilita? Refuerzo castigo Cuando la conducta va seguida de la consecuencia a)¿se incrementa? b)¿se debilita? refuerzo positivo castigo positivo Cuando la conducta suprime temporalmente la consecuencia: a) ¿Se incrementa? b) ¿se debilita? Refuerzo negativo castigo negativo Ejercicio de examen: Marta sufre migraña cada vez que su “desagradable suegra le invita a comer. Normalmente usa este argumento para declinar la invitación. Según las leyes del aprendizaje, ¿cuál de las siguientes afirmaciones NO sería verdadera en relación con esta situación?: A) Marta ha aprendido a ponerse enferma para evitar una situación desagradable; B) La respuesta de Marta va seguida de reforzamiento; C) La respuesta de Marta se mantiene por refuerzo negativo D) La actitud reflexiva de Marta refleja el uso de la introspección. 35 ALTRES FORMES D’APRENENTATGE (1930-1940-1950) Skinner: psicología conductual A partir de aquí: 2 corrientes: alejamiento Seguidores explicando variables intervinientes 36 DIFERENTES FORMAS:  Obra de Tolman – estudia las varibles entre E y R  Experimentos de Seligman sobre la “indefensión aprendida”  excepciones de ley del efecto  Experimentos de Köhler y teoría gestáltica ( aprendizaje por insight)  Aprendizaje observacional de Bandura (aprendizaje social) ESTAS FORMAS:  Ponen de manifiesto la relevancia de los aspectos cognitivos durante el condicionamiento – no niegan lo anterior, lo complementan  Algunas investigaciones introdujeron los conceptos : 1. expectativa: acerca de las consecuencias de la conducta, es una creencia, aquello que el organismo espera, vinculado a experiencias pasadas 2. mapa cognitivo: desarrollo d un conocimiento general del entorno ( plano de laberinto) – manera d organizar la info de un determinado medio I- Aprendizaje de Tolman.  El organismo organiza su conducta en dirección a una meta y por lo tanto, “toma decisiones”  El comportamiento de los animales muestra un cierto “ propositividad” que se observa por ejemplo en la persistencia i versatibilidad de los medios utilizados Diferentes tipos de laberintos: o Corredor : una única vía o Laberinto complejo ( el k conocemos) o Laberinto en forma de T o Laberinto aéreo: tienen visión/ perspectiva sobre la situación o Laberinto impreso : es decir dibujado, para los chimpancés Ideas de Tolman: A) Las expectativas  existen en el aprendizaje animal Experimento: 1ª fase - animal no conoce entorno - pueden recorrer el laberinto tanto como quieran – se trata de familiarización - la ½ izquierda blanca / la ½ derecha negra (las paredes) 37 2ª fase: Observación: los ratones van rectos, al estar cortado vuelven y cogen el 6 o el 7  Saben coger los caminos más cercanos o directos a la comida Orientación espacial: los ratones desarrollan mapas cognitivos de su entorno, es decir aprenden donde están ubicadas las diferentes zonas. Esta información de la distribución del entorno permite al organismo desplazarse de una manera rápida y eficaz E) aprendizaje de lugar: - los dos grupos salen de los dos sitios S1 o S2 2 grupos: a- la recompensa siempre en F1, lo que les obliga a modificar caminos/conducta b- la recompensa siempre esta girando a la derecha 40 ¿Qué es más fácil de aprender? Observación: lugar – 8 ensayos Respuesta – 72 y todavía no Durante el condicionamiento el organismo adquiere información/ conocimiento sobre el entorno e intenta emplearla, de forma propositiva, para adaptarse mejor. 41 INDEFENSIÓN APRENDIDA  la explosión a acontecimientos incontrolables produce indefensión debido al desarrollo de una expectativa según la cual esos acontecimientos son independientes de la conducta  Es decir indefensión se produce cuando no hay control del medio + es factible aprender a sentirse indefensos - ante algunas situaciones, no podemos hacer nada Experimento: (Seligman) –en animales (Las condiciones físicas son idénticas) Fase 1 - perros atados – no ven a los demás ni sienten su presencia - llevan electrodos en los pies – descargas intensas ( entre 35 i 65’) – serie d 64 descargas  G Exp 1 escapable pk : - al lado del morro tiene un botón, si lo presiona se para descarga Xo no ha tenido instrucción previa, no sabe nada Cuan ho va repetint ho acaba aprenén  G Exp 2 no escapable: - x cada gos del grup 1 n’hi a un al 2 - tb ténen butó xò no serveix x res - si el gos del grup 1 apreta butó al gos corresponen tb se li para - ha d apendre k x mlt k faci no pot modificar el k li sta passant És a dir, aprenen indefnsió Fase 2 42  llegan en los años 30  los psicólogos de la Gestalt destacan la importancia de los procesos de la organización para la percepción, el aprendizaje y la solución de los problemas. Propusieron que los individuos están predispuestos a organizar la info de una manera determinada  estos creen en los procesos mentales y hacen hipótesis  principios básicos - todo es más que la suma de las partes - el organismo estructura y organiza la experiencia. En consecuencia el organismo es un agente activo en la construcción del conocimiento  principios de organización de la experiencia o “leyes de percepción” - ley de proximidad - ley de similitud o semejanza - ley de cierre - ley de pregnancia o de la buena forma  vemos las formas “buenas” no el conjunto La percepción suele ser diferente de la realidad 45 El fenómeno “phil”: o ley de pregnancia- supone la formación de “huellas de memoria” o esta vinculado al principio de que todo es más que la suma de las partes. Por ejemplo: cuando se tienen en cuenta las interrelaciones entre los elementos de una situación dada.  idea: si cogemos la frase de “ todo es más…” contamos todas las e, las a, … y lo sumamos no da la frase. Experimento de transposición/ o transferencia de conocimiento Köhler 1ª fase: - se colocan dos platos uno gris muy pálido y otro gris oscuro - se coloca comida en los dos pero en el más claro hay un cristal que impide acceder a la comida - los animales acaban aprendiendo que en el gris claro no pueden i van directamente al oscuro 2ª fase: - se colocan dos platos, uno gris muy oscuro y el otro gris oscuro( igual que el anterior) - ninguno tiene cristal Observación: todos van directamente al gris más oscuro.  esto demuestra que el todo es más que la suma de las partes. II. EL APRENDIZAJE POR “INSIGHT”  la resolución de problemas supone la reestructuración y descubrimiento súbito “ insight”  Planteamiento mental de los problemas i se hace resolución mental antes que la conducta Experimentos: - Sultan ( mono) colocado en una celda - Comida fuera de ella - Prueba de cogerla i como no puede se queda quieto - Al rato, coge dos palos, los empalma y llega a la comida Otro: - se pone la comida colgando de un hilo muy alta para que no puedan llegar - los monos intentan cogerla pero no llegan - al rato, amontonan unas cajas y se suben en ellas para poder alcanzarla. 46 III. APRENDIZAJE OBSERVACIONAL DE BANDURA IV. ANSIEDAD La ansiedad  La ansiedad puede definirse como… un sentimiento subjetivo de temor indefinido, incomodidad, inquietud, intranquilidad, preocupación, “disconfort”, inseguridad, tensión, desosiego, etc., ante acontecimientos presentes o futuros o ante situaciones de incertidumbre.  La ansiedad es un estado del organismo, en el que éste activa una señal de alerta con respecto a una amenaza a su integridad física y/o psicológica, con objeto de posibilitar un gasto suplementario de energía (como el que se necesita para una respuesta de ataque o huida).   Tipos de laberinto es una respuesta, un estado emocional y lo motivacional, que es natural en el ser humano y también en muchas especies animales. De hecho, se supone que deriva de otro mecanismo más básico: el miedo.  La ansiedad  motivadora del comportamiento del ser humano. 47 EI E E Variables OrganismicasSituación Variable interviniente o mediadora (Constructos hipotéticos) Respuesta Inquietud Intranquilidad Irritabilidad Consecuencias  + estado emocional  - estado emocional