Apunts bloc 1 política social, treball social ub, Guías, Proyectos, Investigaciones de Trabajo Social

¡Descarga Apunts bloc 1 política social, treball social ub y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! 21-09-2015 REGLA 1, Revisa els orígens i valors de les polítiques socials analitzades 1.Dependència del camí previ (path dependence): quan el resultat d'un procés depèn de la sencera seqüència de decisions preses pels actors i no només de les condicions del moment. -Definició global: Polítiques socials actuals que son el resultat de valors, cultura i idees -Definició concreta: És el resultat de rendiments creixents (diàmetre cohets-diametre cul cavalls). Sèrie de passos que han predeterminat que alguna cosa sigui així i arribi fins avui. Aquesta teoria dona 2 perspectives diferents: -Precedents històrics: generen una cultura, idees i valors arrelats que tenen molta influència en com la societat respondrà enfront als problemes socials i com es legitimen les polítiques dissenyades per eradicar-los. -Rendiments creixents: De vegades petites diferències acaben tenint grans conseqüències. Cultura: Entesa com un sistema de construcció col·lectiva de significat a través del que els humans definim la realitat. Els elements culturals determinen les polítiques de l’estat de benestar en camps clau. Les polítiques de l’estat de benestar són el resultat de conflictes, processos de negociació i compromisos dels actors socials en funció a les seves idees i interessos. La cultura pot modificar també l’impacte de les polítiques d’estat de benestar en el comportament dels individus i grups socials. MOMENTS HISTÒRICS 1.Política social en l’edat mitjana (fins segle XV) Europa cristiana: Arregla-t'ho tu mateix i si no pots, demana almoina. L'església intenta establir la norma social de que ajudar als pobres et procurarà el favor diví. L'atenció mèdica és "per la fe". Si tens un problema o malaltia, aquesta s’arregla pregant. Les pràctiques "paganes" (com anar al metge) solen estar perseguides. Avicenna: Un dels grans pensadors de la història de la humanitat. Mestre de metges als 18 anys. Curava malalts durant el dia i estudiava i escrivia per les nits. Va caure d’esgotament diverses vegades. Va estar perseguit i empresonat sovint. La pesta negra arriba a Espanya al 1347 i era transmesa per rates, puces i polls. A Europa es pensa que és un càstig diví (apareixen els “flagelants”) o bé que es culpa dels jueus (hi han matances generalitzades). Europa perd un 30% de la població i Espanya un 50%. 2.Política social en l’edat moderna, l’humanisme (s XV-XVIII) L’home es reivindica enfront deu. Joan Lluís Vives desenvolupa l’educació, psicologia, i l’atenció als pobres Tota la família va patir la persecució de la inquisició. Els maten a tots. Als 17 anys marxa a estudiar a París i ja no torna mai més. A Bruixes, la ciutat li demana què fer amb els pobres. Allà publica el Tractat del Socors dels Pobres (“De Subventione Pauperum Sive de Humanis Necessitatibus”). Serà l’obra que guiarà la política social durant segles. Proposa: 1. Recollir la informació directa per quantificar els pobres vertaders (estiguin en hospicis o a casa amb les famílies). 2. Classificar els pobres en tres categories: malalts (no poden treballar), vergonyants (podrien fer alguna cosa) i fingits (ni tenen cap problema, son mentiders). 3. Pels malalts, hospicis i hospitals. Pels vergonyants, feines no molt pesades i en funció de la seva discapacitat, però sense oci. Pels fingits, treballs forçats. 3.Política social en la industrialització (XVIII-XIX) -Canvis tecnològics: Maquinària que pot funcionar separada de les fonts d’energia naturals -Canvis socials: Burgesia i classe obrera -Canvis econòmics: Capitalisme -Canvis demogràfics: Per primer cop es dispara la població i augmenta la renta per càpita (dividir el PIB amb la població) al mateix temps 3.1.ANGLATERRA - Liberalisme, model liberal d’estat de benestar Adam Smith 1723- 1790 La riquesa de les nacions (1776). Amb el mercat, a través de la cerca del guany individual, la societat assoleix el millor benestar social. Dóna’m allò que vull i tu tindràs això que desitges... és d’aquesta manera que obtenim de l’altre la major part d’aquells bens que necessitem. No és per la benevolència del carnisser, el cerveser o el panader que esperem el nostre sopar, sinó de la seva busqueda del propi interès. Ens adrecem, no a la seva humanitat sinó a la seva autoestima, i mai els parlem de les nostres necessitats sinó dels seus avantatges. Ningú excepte els captaires trien dependre bàsicament de la benevolència dels seus conciutadans. I fins i tot un captaire no en depèn exclusivament. La caritat dels benevolents, certament, el pot proveir amb la totalitat dels fons per la seva subsistència. Però fins i tot encara que per aquesta via li pogués oferir totes les necessitats per viure, tampoc li proveiria en el moment que té la necessitat. La major part de les seves necessitats les cobreix de la mateixa manera que l’altra gent; amb acords, per bescanvis i comprant. Amb els diners que un home li dóna, compra menjar. La roba vella que un altre li ofereix ell les canvia per una altra roba vella que li queden millor, o per allotjament, o per menjar, o per diners, amb els que podrà comprar altre menjar, roba o allotjament quan tingui necessitat. Robert Maltus 1776-1834 Assaig sobre la població (1798). Si donem ajuda als pobres, tots hi sortim perdent perquè estem pagant el menjar dels pobres i aquests nomes porten problemes. 1. Visió pessimista: està augmentant la població i caient la productivitat en la creació d’aliments. 2. Problema desplaçament demanda amb una corba d’oferta inelàstica i vertical (pendent negativa, a mesura que el preu baixa, la quantitat augmenta). 3. Destinar més recursos als pobres encara augmenta més la pobresa. 4.Les lleis de pobres només serveixen per desincentivar el treball, l’esforç i la capacitat d’estalvi de la societat. 5. L’existència de l’avergonyiment per ser pobre i el risc de passar fam o dependre de la caritat han d’estar associats sempre a la pobresa per tal d’incentivar la responsabilitat personal. Karl Heinrich Marx 1818-1883 El manifest comunista (1848). Capital: Crítica de l'economia política (1867) 1.L’augment de riquesa generada per la industrialització no arriba als obrers. Entre el 1800-1860 els salaris es redueixen o no augmenten. 2.Les retribucions al capital i les empreses si que augmenten. 3.La misèria urbana augmenta i les condicions laborals són pèssimes. 4.El capitalisme està sentenciat (caiguda). 5. Barret contributiu. 6. Igualitarisme, si tens pocs diners te’n donen. Si en tens molts, et cobren molts impostos. Quines conseqüències te construir unes polítiques socials en base a aquests conceptes? -Universalitat (concepte clau), tothom ha de treballar, solventar les barreres que hi han, ho fa l’estat, que és el que fa que no puguis treballar. En base a quins valors i idees hem construït les nostres polítiques socials? -Salut i educació universals, tothom te dret a rebre aquest servei, encara que la educació esta molt malament. Si no tens diners no pots anar a la universitat encara que hi han beques. Llibres, material i transport de coles públics els has de pagar, escoles concertades fan negoci, no haurien de demanar diners. Robert Malthus No se’ls hi ha de facilitar la vida als pobres, abstinència sexual i fora ajudes. -Com es va superar l’amenaça de fam universal de Malthus? No es va superar per les seves mesures, sinó augmentant la producció d’aliments (vegetals, animals, peixos). S’havia d’augmentar la productivitat de verdures i cereals que era el que menjaven els animals. Justus Von Liebig 1803-1873 -Llei del mínim: el creixement de les plantes no està limitat pel total de recursos disponibles, sinó pel recurs més escàs. -L’any 1840 descobreix que els vegetals es nodrien de nitrogen, fòsfor i diòxid de carboni. -Escassetat de nitrogen: el problema és que segons els seus càlculs no hi havia prou nitrogen a l’atmosfera per augmentar la productivitat de manera significativa. Guano: merda d’ocells, ratpenats i foques acumulada en climes desèrtics i sense pluja (illes de Perú i Xile) Descobreix que el guano portava fòsfor i nitrogen. Aquest multiplicava per 3 (300%) la producció i el creixement. El Perú es fa ric amb el guano però els diners els malgasten (1840-1880). -1856: Guano Islands Act EEUU, qualsevol ciutadà que trobi una illa de guano I no tingui propietari, la pot fer seva. -1866: Espanya envaeix les Illes Chincha (amb molt de guano). Es declara la guerra a Espanya. -Guerra del Pacífic: Perú entra en guerra per ajudar a Bolívia contra Xile, i acaba perdent possessions de guano. -Segle XX: s’esgoten les existències de guano -1909: Fritz Haber descobreix com sintetitzar amoníac i nitrogen de manera industrial, obrint la possibilitat de fer adobs químics industrials. Ja no calien les fonts de nitrogen naturals. Els elements culturals determinen les polítiques de l’estat de benestar en camps clau La dependència del camí previ sorgeix dels rendiments creixents D’on surten els rendiments creixents? 1.Economia d’escala i costos fixes 2.Efectes d’aprenentatge: com t’especialitzes en moure’t en un sistema complex 3.Efectes de coordinació 4.Expectatives adaptatives Quina implicació tenen aquests rendiments? 1.Institucions estables 2.Polítiques estables 3.Marcs mentals interpretatius estables: la política no té indicadors senzills i potents per saber quina política funciona bé o malament. 4.Asimetries de poder: demostro el poder sobre tu sense que hi hagi cap conflicte, perquè tu calles i acceptes la meva teoria. Tu has interioritzat la meva teoria 5.Horitzons temporals 6.Manteniment status quo 13-10-2015 REGLA 3, analitza el welfare mix des de la perspectiva de l’usuari No podem analitzar aquests 5 elements per separat, perquè moltes vegades s’uneixen entre ells. Hi ha un lligam entre el sector públic i el 3er sector. Hem de basar-nos en l’anàlisi des de l’usuari, és a dir, primer anàlisi micro i després anàlisi global. Welfare mix: -Sector públic (administració publica): diputacions, ajuntaments, generalitat, estat central, consells comarcals (tots tenen algunes competències en l’àmbit de la política social). Ofereixen serveis i prestacions. Tenen uns criteris claus, com per exemple, que no poden ser arbitraries. Aquests serveis es financen públicament (impostos), és a dir, recullen per una banda i donen per una altra. La sanitat pública és gratuïta per costa molts diners els quals son finançats per impostos. Son les úniques que poden agafar recursos d’un lloc i posar-los en un altre. -Seguretat social: entitat pública però separada, no està gestionada per l’estat i s’encarrega de qüestionar les prestacions contributives. Avantatges: si tens un contracte legal, cobres atur. Els que mes cobren, mes reben. Inconvenients: els que es queden fora, els que no treballes. Els que menys cobren, menys reben. -Mercat: és molt ràpid i àgil, dona respostes molt ràpidament (avantatge). -Família i xarxa social: és la font bàsica que utilitzem per donar resposta als nostres problemes. Poden ser grans solucions o petites. Exemple: pare/mare necessito 3000€ (gran solució), pare/mare aneu a buscar al nen a l’escola que no arribo (petita solució). Avantatges: el suport és a canvi de res, prestacions amb molta implicació emocional. Inconvenients: una família pot compartir el que pot, a vegades molt i d’altres no tant. A vegades la família pot posar condicions. -3r sector: Avantatges: son molt rapides responent. Canalització de molta gent que vol ajudar. Dona solucions que el mercat o la seguretat social no arriba. Inconvenient: treballar en el mon del voluntariat també te elements negatius, la capacitat de donar resposta es molt limitada. Tu pots decidir a qui donar resposta i ningú t’ho pot negar, en canvi, en el sector públic això pot ser discriminació. REGLA 4, Analitza la igualtat, la desigualtat i la redistribució. La desigualtat mata (idea bàsica) La desigualtat no és només un problema de justícia social, la desigualtat fa emmalaltir i arriba a matar. Per què és important analitzar la desigualtat? -La desigualtat no és només un problema de justícia social. -Les societats més desiguals viuen pitjor (també els que estan millor). -La gent emmalalteix i mor més per viure en societats desiguals. -La desigualtat mata. -Hi ha una connexió biològica entre desigualtat social i malaltia. -Rússia: als anys 90 la mortalitat dels homes majors de 16 anys va augmentar un 49% com conseqüència de - l’augment de les desigualtats. Estimació de 4 milions de morts. -Finlàndia: la diferència d’esperança de vida entre el 20% més ric i el 20% més pobre és de 12,5 anys. En els darrers 20 anys ha augmentat 5 anys. -Barcelona: per cada 100.000 persones amb estudis universitaris, en moren 662 més amb educació bàsica. -Nanisme: la meitat dels nens menors de 5 anys pateixen nanisme a la Índia. El 40% dels nens del sud del Sàhara. Un 33% dels nens llatinoamericans que pertanyen al 40% més pobre. -Segons un estudi als EEUU les malalties cardiovasculars, diabetis i malalties respiratòries cròniques arriben de 5 a 15 anys abans a les persones amb només 8 anys d’educació respecte als que han tingut almenys 16 anys d’educació. Com mesurar la desigualtat? -Corba de Lorenz: representació gràfica utilitzada per plasmar la distribució relativa d’una variable en un domini determinat. -Coeficient de Gini: S’utilitza per mesurar la desigualtat entre els ciutadans d’un mateix país o de varis. Número entre 0 i 100. 0 es la igualtat perfecta (tots tenen els mateixos ingressos) i 100 la desigualtat absoluta (una persona te tots els ingressos i els altres cap). Quins son els efectes de la desigualtat? En les societats on hi ha grans diferències salarials, alguna cosa va malament. Richard Wilkinson presenta dades concretes sobre la desigualtat econòmica i ens mostra quins elements empitjoren quan la diferència entre pobres i rics és molt gran: efectes reals en la salut, esperança de vida, confiança... Com es mesura? En el s XX van caure en la desigualtat com mai havia passat. La desigualtat s’ha anat frenant i s’ha anat invertint. Les analitzem al percentatge de riquesa que tenia el 1% més ric del Regne Unit Analitzar la mobilitat intergeneracional. Fins a quin punt sent pobre, la desigualtat et condemna a ser pobre Posició social ideal: la teva posició social no té res a veure amb la posició social de la teva família. Mobilitat intergeneracional -Primer grup: inmobilitat -Segon grup: mobilitat -Tercer grup: mobilitat real Analitzar: els que neixen en el TOP son els que mes es mantenen, és a dir, es molt fàcil mantenir-se en aquesta situació, el TOP es la situació més estable. Ens quedem atrapats d’alguna manera en el nostre estat social. I on costa més canviar la posició és en el 25% més ric. Aquestes persones que neixen en el 25% més ric es mantenen en aquest percentatge. Això pot passar per el millor capital humà (valor de les coses que tu saps, gent amb més recursos accedeix a sistemes educatius on aprenen més) i millor capital social (el valor dels teus contactes, la gent amb més recursos opta a tenir contacte amb persones amb més recursos i poder). Això son dues formes de desigualtat. El capital humà i el social s’uneixen a traves de la homofilia (la gent tendim a unir-nos amb persones que compartim valors, idees, estatus...)