La Transición de los Modelos Familiares: Desde el Tradicional a la Moderno, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga La Transición de los Modelos Familiares: Desde el Tradicional a la Moderno y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity! BLOC 2 Model pre-democràtic de família: model tradicional de família. S’entenia com a xarxa sostenidora, element sostenidor de la família. Girava entorn a la figura de la dona. Aquesta família s’estructurava com un eix clau, vertebrador de la societat. Contenidora de la infància, de la gent gran, d’oferir aliments, suport... Dones com a cuidadores de la gent gran, dels infants, de les persones amb discapacitat... També s’identificaven rols de gènere molt marcats (maneres de fer, de comportar-se, hàbits...). Això fa que la gent espera una sèrie de coses pel paper que s’ocupa. Gènere Pautes de comportament associades al sexe. Maneres de fer que s’esperen de tu. Aquest model comença a canviar pels següents factors: • Incorporació de la dona al mercat de treball. Treballs remunerats i fora de l’àmbit privat. Per tant, no és l’únic o principal agent cuidador, etc. • Crisi econòmica i necessitat de dos sous. • Canvis culturals i igualtat de drets. Canvis socio-històrics que també han influït en el canvi familiar: • Família patriarcal entra en crisi, entra en qüestionament. El pare com a sostenidor econòmic entra en crisi. • Creixent comunitat d’origen estranger. Aparició de diferent formes de fer i, per tant, diferents formes de crear família. Diversifiquen les possibilitats, les formes de família, però qüestionen també els nostres models de família. Conèixer als altres és una manera de conèixer-nos a nosaltres mateixos i qüestionar-nos la nostra realitat. S’enriqueixen les nostres maneres de fer i de ser. • Pluralitat de models familiars. Famílies monoparentals, homosexuals, progenitors no casats. • Envelliment de la població. La gent gran crea noves situacions de dependència i noves necessitats socials. • Revolució tecnològica. Control i pautes educatives dels fills, famílies transnacionals (pare migrat en un país i mare s’ha quedat en un altre, amb les noves tecnologies poden exercir el seu rol parental amb altres formes), tècniques de reproducció assistida. Aquest canvi comporta: • Canvi rols de gènere. Es perd el model Breadwinner (pare que surt a guanyar-se el pa). • Incorporació de dones al mercat laboral. • Increment de ruptures familiars. Emancipació de la dona, treball remunerat. No depenen de la parella. • Dificultat de conciliació de la vida laboral i familiar. • Declivi de l’autoritat parental. • Canvi en els estils educatius tradicionals. • Menys fills. • Més diversitat en el tipus de parelles. • Costums més “lliures”. Més diversitat de costums i maneres de fer. Conseqüències dels canvis: • Les parelles es casen menys, viuen en parella però no es casen. • Relacions de parella més “líquides”. • Fills programats, es programa la maternitat i paternitat (ritme biològic, ritme cultural o social). En edats més avançades, més desitjats, més sobreprotecció. • Monoparentalitat (per decisió pròpia) i pluriparentalitat. • Adopció i tècniques de reproducció assistida. La família: concepte i funció Element comú: la família la defineixen uns llaços (les uneixen una sèrie de vincles): • Vincles d’afinitat. Parents polítics (parella i família de la parella...). • Vincles de consanguinitat. Pare, mare, compartició de sang. • Vincles socials de parentiu. No són polítics ni consanguinis, i es creen a través del dia a dia, de la criança, famílies reconstituïdes. Adopció. La consanguinitat no és garantia de família. Família: grup de persones que han de tenir consciència i identitat de família, han de tenir consciència col·lectiva. Pot haver-hi un germà consanguini, però no tens relació i aleshores no el sents part de la teva família. La família varia com: • Estructura: composició de la família. • Funcions: rols. La família és l’element essencial per construir la identitat pròpia i col·lectiva. Som el que som en bona part per la nostra família. Funcions de la família • Funció socialitzadora: valors i pautes determinades de la família. Els infants passen els primers anys de vida amb la seva família perquè vagin construint la seva identitat. Els pares actuen com a model. Principal agent educador. Teoria del vincle: el tipus de vincle que establim amb la mare, serà el que desenvoluparem amb la resta de persones. Procés de socialització i agents de socialització. Els primers aprenentatges ens serviran per afrontar les nostres situacions a l’edat adulta. I també en relació amb la socialització amb altres persones. Influència recíproca intrafamiliarment i interpersonalment (feedbacks constants de la comunitat on vivim, de la família, i això permetrà desenvolupar la nostra personalitat). • Funció educadora: Hi ha aspectes que poden ser educades per la família, però també per altres agents/institucions. Educació intel·lectual, cívica, en valors... Hi ha valors que exclusivament ha d’educar la família perquè és on més temps es passa. Educació moral, formació de sentiments... Dos neologismes: • Parentalitat. José Luis Linares (1996) definició de parentalitat: ens hem de fixar si les funcions nutritives [des d’una mirada simbòlica] estan conservades o són deficitàries pel que fa a la criança del nen. • Conjugalitat. Relacions i funcions de parella entre els cònjuges. Famílies que no es troben en una situació de crisi parentalitat i conjugalitat es troben preservades. Tenen a veure amb aspectes creats en conjunt, però també individuals (són qüestions de parella però també individual). Història de cada membre influeix, però també ho poden crear de nou els dos membres. La conjugalitat i la parentalitat s’influeixen mútuament. • Maltractament prenatal: mare gestant accions o omissions que poden danyar el fetus. Prendre drogues, no alimentar-se correctament, donar-se cops... També pot ser per part de l’entorn. • Negligència/abandonament: nen brut, mal alimentat, cansat... no se satisfan les seves necessitats bàsiques. Indicadors: brutícia, infant crida l’atenció, morats... • Maltractament físic: utilitzar força per danyar, etc. Indicadors: morats, ferides, marques de burilles de cigarros, talls... • Maltractament psíquic o emocional: no tant evident com el físic. Mancança estimulació afectiva i emocional de l’infant. Relació freda, se’l renya de forma desmesurada per coses petites, menyspreus, se’l crida, se’l compara amb altres... Per actiu: insults, ridiculització, temorització. Passiu: manca de context que l’estimuli emocionalment: falta d’abraçades, de motivació... • Abús o submissió sexual: obligar l’infant que satisfaci el desig sexual d’una altra persona. Indicadors: de comportament (més difícil de detectar) (por al contacte, els nens mostren interès per conductes sexuals que no són pròpies de la seva edat), físics (tenir parts genitals irritades o vermelles). • Explotació sexual: semblant a l’anterior, però hi ha un guany econòmic. És un tipus d’explotació laboral. • Explotació laboral o inducció a la mendicitat: s’utilitza un infant o adolescent no en edat de treballar, que se l’obliga a treballar per tenir guanys econòmics. Són infants que no estan en circuits normalitzats. Falten molt a les escoles, són intermitents, estan cansats, no participen en les activitats extraescolars, no superen els exàmens... • Corrupció: s’obliga als infants a dur a terme actes delictius. Joves adolescents que roben als metros. Menors que formen part de màfies molt més extenses, liderades per adults, i fan que els menors delinqueixin. Edat penal: 14 anys. • Submissió a drogues o fàrmacs: sotmetre sense necessitat mèdica. Indicador principal, infant que presenta comportament o consciència alterada. • Maltractament institucional: per qualsevol legislació, procediment, actuació professional, etc., que violi els drets bàsics de l’infant o adolescent. • Síndrome de Munchausen per poders: adult fa creure a un infant que està malalt. L’infant s’ho acaba creient i pot arribar a presentar símptomes. • Mutilació genital femenina (ablació del clítoris): Extirpació/ablació del clítoris. Conseqüències físiques (risc d’infecció) i psicològiques. Objectiu: evitar el plaer genital femení. Incidència: Negligència: 7/10 infants maltractats. Factors mediadors Quan analitzem una situació de maltractament, faran que el maltractament sigui més o menys intens, etc. Conseqüències: • Físiques i neurofisiològiques: poden produir discapacitat física i psicològica, i retards maduratius. • Psicològiques: trastorn estrès posttraumàtic, sentiments de culpa... • Socials: comportament agressiu, aïllament... • Retard en el llenguatge, rendiment escolar... Llei 14/2010 (article 102) (situacions de risc) (article 105) (situacions de desemparament – Punt i important) (article 106 – Llegir. Saber-ho de forma general) Desemparament Conseqüència jurídica Diapositiva “4. El desemparament – Es considera que el menor està desemparat” Aprendre els 3 punts de memòria. [PELI LION] Situació de vulnerabilitat Situació de risc Intervenció sobre unitat familiar Situació de maltractament Conseqüència jurídica: desemparament Separació menor de la família (pot ser definitiva o temporal). Molts factors de risc Separació temporal per fer un estudi provisional. Mesures: centres, acolliment o adopció. Circuit ordinari La violència de gènere Violència cap a les persones en funció del seu gènere. Violència filio-parental Maltractament de fills a pares. Ara es contempla en la llei. A vegades és la família que es troba desprotegida. Pacte de silenci: quan les famílies no volen treure a la llum aquesta situació. No volen i no poden demanar ajuda. No volen denunciar.