El Origen y Evolución del Cine: Reflejo de la Sociedad, Apuntes de Arte

¡Descarga El Origen y Evolución del Cine: Reflejo de la Sociedad y más Apuntes en PDF de Arte solo en Docsity! CINEMA DELS ORÍGENS El cinema es pot estudiar a partir de: Aspectes sociològics. • Com a font documental. Cinema reflecteix la societat i pot ser utilitzat com a font documental, reflecteix al consumidor i al productor. Representació de la ritualista cultural, de les costums, hàbits quotidians. Antropologia. Permet visió de com eren les coses, l’aspecte. Contextualització. Reflecteixen esdeveniments de la història. Fets històrics. Cinema com a testimoni. • Com a font de recepció i percepció. Cine utilitza el testimoni oral i escrit, com es va rebre el que va pasar, memoria colectiva. El sector dels critics i cineastes, tenen repercusió en la societat. • Relacions amb la política. Intervenció de la política en la producció cinematogràfica, determinen tema, estètica... cinema es veu afectat per la política del moment. Censura, proteccionisme econòmic i ideològic. Propaganda per l’estat. • Consum del cinema. Inicialment no hi ha cinema, el consum massiu genera necessitats, construcció de cinemes. Cinema com a indústria productora per al consum. Cinema sol ser una exhibició visual, producte que genera hàbits d’oci públic. Genera subproductes de consum; marchandising (reclam publicitari), cartellisme, col·leccionistes, revistes temàtiques. Cinema inspira estils de vida, maneres d’actuar, maneres d’anomenar coses. Generen cotidianeitat sense que ten adonis. Aspectes tècniques. • Tecnologia. Aparells electronics i tecnologia en general condicionen els resultats obtinguts de l’obra. També la condicionen estèticament. Canvien la intencionalitat. Les instal·lacions del rodatge i postproducció també contenen maquinaria. • Tècniques. Cada professional adquireix un estil propi. Les tècniques canvien i milloren al llarg del temps. Els materials també canvien, s’han de restaurar i conservar. En el rodatge participen professionals necessaris. Poc estudiats. Postproducció realitza el treball posterior amb el material del rodatge. Es pot estudiar també les tècniques d’interpretació dels actors. L’animació també és una tècnica cinematogràfica. • Nitrat de cel·lulosa. El més antic. Crema molt. • Acetat de cel·lulosa. Més nou. No crema tant. Aspectes econòmics. • Organització. La distribució del treball, les relacions laborals, han variat. Inicialment no existia la distribució del treball, ni la especialització, alguns duen a terme tots els aspectes de la producció. Lumière i Edisson, grans empreses, grans infraestructures, movien més material, personal, actors… tots en nòmina, fàbrica de pel·lícules. Una fabrica més, que funciona amb el sistema d’explotació i producció. Infraestructures per a sobreviure. A nivell formatiu, es creen sistemes auto-generatius de professionals. Normalment es troba regulat, a nivell legislatiu poden haver-hi sindicats que vetllen pel bon funcionament. Canvis legislatius també afecten. Permeten o no dur a terme certes activitats, o maneres de fer. • Finançament. El finançament pot venir donat per fonts privades o estatal. També hi pot haver finançament de butxaca, del creatiu. El propi autor o productor pot ser el inversor. Si la inversió és estatal, entre en joc la propaganda ideològica, la censura... els sponsors també influeixen a nivell econòmic, si es duen a terme aportacions a partir d’empreses, es pot fer propaganda de producte. Actualment, el micro-mecenatge és una font de finançament. Sistemes de difusió, que afavoreixen a finançar pel·lícules; festivals cinematogràfics, xerrades., revistes especialitzades.. Aspectes estètics. • Autoria. Cinema d’autor, el autor és el director, guionista, compositor... Tot i això, es necessària la especialització del treball, presencia dels equips tècnics, treballadors subcontractats necessaris per a la producció de la obra, son necessaris i plantegen el dilema; cinema és treball d’equip. No sols d’un autor. La autoria per tant és comunitària, cooperativa. S’atribueix a un nom, la idea o el treball organitzatiu, però al moment de creació i producció intervenen moltes persones. • Anàlisi fílmic. Dels aspectes que conformen la pel·lícula. Es poden estudiar tots els aspectes que condicionen com s’ha genera aquesta producció. Cal dur a terme un anàlisi contextual. No sols l’anàlisi del fil argumental o la del treball dels autors és vàlid. Es pot analitzar mil aspectes, no sols el contingut. • Estètica del film. És estudiable la estètica dels fils, una teoria estètica de les produccions cinematogràfiques. Els autors poden tenir estils traqueables, propis. Projecten pensaments i idees pròpies. • Relació amb altres arts. El cinema de vegades és art, però sempre és indústria. Artistes que procedeixen d’altres llenguatges, poden formar part, col·laborar, produir, contribuir amb pel·lícules. individualitats. Aspectes personals. CIENTIFICISME Necessitat d’un format que permeti projectar la pel·lícula. Que permeti a partir de la velocitat tenir il·lusió de moviment a partir de les fotografies seriades. Científics entren en joc. Aconseguir saber com projectar les imatges perquè es vegin en moviment. S’estudien la persistència de la visió i la estroboscòpia. Solucionar el problema de la velositat. Disc de Newton. Disc de colors que al girar molt ràpid es conforma en sols color blanc. Primera joguina òptica. Aplicació lúdica d’estudis científics. Baldufa amb colors que al girar a gran velocitat també es conforma el color blanc. Inspirada en el disc de Newton. Peter. sistematitza aquest format. Tesi sobre la persistència de la visió. Capacitat que té la retina de retenir una imatge d’un objecte i que aquesta es conservi després de ser retirada posteriorment del camp de visió. Al projectar dons, un conjunt de imatges seguides, que aquestes siguin retingudes per la retina i al ser enllaçades donin sensació de moviment. Al retenir la imatge a la retina durant fraccions de segons aconseguim veure la projecció d’un moviment nítid. No observem el moment negre entre imatges. Wertheimer. Descobreix l’efecte Phi. Pare de la Gestalt. És el cervell el que a través d’un procés mental per a retenir les imatges retingudes per la retina ens permet captar la il·lusió de moviment. Plateau. Estableix les imatges necessàries per segon per a que puguem reconstruir el moviment original. Unes 16. Si son menys detectem el moment fosc enmig. En el cinema mut, la projecció d’imatges era d’entre 16 i 18 per segon. Comporta que observem la projecció accelerada, com a càmera ràpida, les accions passen ràpidament. Nosaltres coneixem aquestes pel·lícules a partir de màquines que projecten les pel·lícules amb velocitat de 24imatges per segon. Alteració del tempo. A partir de la invenció del cinema sonor, es projecten 24 imatges per segon. Solucionar el problema mecànic. Visió individual. Necessitat d’una màquina que projectés el film. Esperit mecanicista. Generen joguines òptiques per a la generació de moviment. Traumàtrop. Joguina senzilla, es gira ràpid. Cartolines amb dues imatges complementaries, una impresa a cada cara de manera invertida. Al girar-la ràpidament, la nostra percepció fusiona les dues imatges i en genera una de nova. Sensació d’unió. Fenaquitiscop. Inventat per Plateau. Moviment descomposat en imatges individuals. Iconografia particular i interessant. Experimental. Zoòtrop. Inventat per William G. Horner. Semblant a l’anterior, té forma de cub. Iconografia particular i interessant. Experimental. Praxinoscopi. Miralls al centre que projecten la imatge que es troba als voltants. Llum pròpia. També es crea el teatre praxinoscòpic. Mirall reflecteix decorat i els personatges es posen sobre d’aquest. Anys més tard, s’afegirà llanterna per a poder projectar la imatge. Crea il·lusió de moviment. Projecció col·lectiva. llanterna màgica. Arthanasius Kircher. Punt de llum incandescent, que projecta a partir d’una lent una imatge. Aplicació didàctica i d’espectacle, exhibició. Narracions seqüencial gràfica en forma de historietes curtes, gags. Existeixen llentarnistes, espectacle de poble en poble. Còmics ambulants. Projeccions es duien a terme en sales. Pagant. Industrialització fabricació de vidres per a llanternes. Busquen fer efectes especials. Jocs òptics. Amb els canvis de vidres també es buscava crear la il·lusió de moviment. Comporta necessitat de sofisticació dels mecanismes. Precedent dels efectes especials i del cinema d’animació. Fantascop. Robertson. Phantasmagories. Projecta Imatges terrorífiques en sales fosques. Allunyava i aprovava la projecció a la paret perquè simulava canvis de mida. Espectadors més innocents, no hi havia habituació a aquest tipus de impressions de moviment. Praxinoscopi modificat. Emile Reynaud. Afegeix llanterna màgica perquè hi hagi il·lusió de moviment en imatges projectades. Crea el teatre òptic. No adquireix popularitat extrema perquè coincideix amb la invenció del cinema per part dels germans Lumier. Pantomimes lluminoses. Projectava un decorat, figures. Musica en directe. Per millorar el praxinoscopi que ja havia inventat anteriorment, afegeix una llanterna que projecte l’escenografia, l’altre les imatges tot a gran escala. Panorama. Robert Barker. Sistema que no té projecció. Pintura circular gegantina que recorria en 360 graus tot l’Edifici. Pintura reproduïa la visió que tindria una persona al trobar-se davant d’alguna cosa però des d’un punt de vista elevat. Detalls de la vida diària de la ciutat. També era freqüent reproduir els moments històrics importants, batalles, exèrcits. Diorama. Daguerre. pintures que assisteixen a uns efectes especials donats per canvis de llum. Transició de la il·luminació com del dia a la nit. Cyclorama. Mareorama. Vaixells sobre suports hidràulics que mouen per que doni sensació. Rotllos amb dues pintures en teles per fer veure que el vaixell avança. Aporta al cinema la visió d’espectacle. Introdueix el cinema de ficció, d’il·lusió. Cinema fantàstic. Anteriorment el cinema era sols fotografies en moviment, que mostraven situacions quotidianes de la realitat. Ell intervé en aquesta i la transforma. Inventa els trucs, transformació. Porta al cinema el seu concepte de mag. Cinema com a recurs per mentir i produir il·lusió. Va assistir a la primera filmació dels germans Lumière i vol comprar-los l’aparell, però no es troba a la venda. Compra doncs l’aparell que va construir William Paul. El seu estudi per gravar, tipus hivernacle a l’aire lliure, fet e vidres transparents per obtenir llum natural. Galeria cinematogràfica. És on rodava les seves escenes. Equipat com a escenari de teatre, entarimat a un costat, càmera a l’altre, com a espectadors. Joc de escotilles. Camerinos a la part posterior. Autoproducció de decorats. Funciona amb llum natural fins el 1905, quan duu a terme una instal·lació elèctrica. Primer que duu a terme retalls de plans. Per a aconseguir mostrar un detall que a simple vista no s’hagués observat. Canvi de pla, la càmera ja no necessita ser fixa, càmera com a recurs mòbil per obtenir emfatitzar idees, mostrar elements concrets. Tot i això la seva producció continuarà sent totalment frontal. Efecte manovella. Primer truc que dur a terme per accident. L’aparell deixa de funcionar, l’arregla i continua gravant a continuació. Quan aquest film és projectat apareix el primer trucatge. Un carruatge que passava es transforma en camió. Concepte de transformació dels elements que apareixen en escena. A partir del moment es dedicarà a fer transformacions de personatges. Actualitats reconstruïdes o falses. Nou gènere que proposa. Recreació de fets històrics fins i tot abans de que passin. 1902. Coronació d’Eduard VII d’Anglaterra. Reproducció en el decorat de la abadia de Westsminster. Les produccions de George Méliès van ser copiades. Va decidir posar incloure una mostra, en un element del decorat. 1898. El somni d’un astrònom. La lluna a un minut. Diferents tipus d’enquadraments i plans. Moviment de la càmera requereix muntatge i planificació prèvia. Diferents tipus d’enquadraments i plants. Acaba perdent l’estudi de Montreil. No pot fer front a les despeses. Ho acaba perdent tot. Transforma l’estudi en un teatre. Tampoc li funciona. Acaba venent joguines en una botigueta d’estació de tren. Redescobert després de ser oblidat injustament durant molt de temps. SEGUNDO DE CHOMÓN Fa un tipus de cinema molt semblant a Méliès. Somni d’un astronauta. Cinema institucional, molt innovador. Continuïtat de plans, fora de plans, canvi escenografies... Vulnerabilitat del cinema mut. És poc conegut, manipulat. Hi ha poca certesa de l’autenticitat de les obres perquè no hi ha coneixements suficients. Hi ha moltes còpies. Viatge a la lluna, distribuïda sense final, ja que no hi havia el logotip a la part final i se’n podrien haver fet copies il·legals. 1906. A partir d’aquest moment, no es pot controlar tot el moviment de tipus cinematogràfic i la majoria de empreses cinematogràfiques que eren familiars no van poder competir amb les grans industries cinematogràfiques que van sorgir, amb molt capital i treballadors. NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIA CINEMATOGRÀFICA FRANCESA Dues productores: la Pathé i la Gaumount. Tenen característiques comunes. Negoci unipersonal, amb aparells propis i patens pròpies. GAUMOUNT Leo Gaumont, comerciant amb formació científica. 1895. Assisteix a un visionat dels Lumière. Decideix construir projectors. Cronofotògraf. Projector que vendrà. Exitós. Decideix fer cinema. Els estudis de Gaumont adquireixen importància. Gran capital. Es considera l’estudi més gran del món del moment. Gran expansió comercial. Obra sucursals a diferents capitals europees. (Berlin, Londres, Moscou, Brussel·les...) fins i tot a Barcelona. Posteriorment, s’expandirà tant, que acabarà fins i tot a Singapur. Gran creixement. Explota les pel·lícules de manera diferent. Intenta innovar. Cronophone. Intenta unir imatge i so, èxit relatiu. Es comercialitza. Films parlants. Actor filmant de manera que simula un so, es grava apart i s’uneix posteriorment. La imatge en si no té so. Enregistra cantant, graven la cançó apart, playback de la seva pròpia veu i s’afegeix posteriorment quan es projecta, de manera simultània, sincronitzadament. Aquest films també integraven color. GCP. Crea un dels primers sistemes sonors. Primera pel·lícula sonora francesa al 1928. Aquest sistema sonor presenta problemes de sincronització. Alice Guy. Primera directora de cinema. Inicialment la seva secretària, li proposarà la direcció de pel·lícules. La Fée aux Cheoux, 1896. La fada de les cols. Fa sortir nens de les cols. Esmeralda. Fa versions del geperut de Notre Damme. Segueix la línia dels Lumière. Fragments fílmics purament documentals, escenografies peculiars que semblen exòtiques als estrangers. També farà ficció. Bíblia, font recurrent, vida de Jesucrist. Treballa fins Gaumont fins a 1907. Es casa i deixa la productora. Se’n van a viure a EUA. El marit es dedica a l’explotació del Chronophone, aparell de cinema sonor. Creen la productora de Solax. Productora i directora, Alice torna a dirigir. Louis fevillade. Emile cohl. Primer en crear els dibuixos animats. PATHÉ Empresa familiar. Germans tenen un gall. Charles Pathé, fill de comerciant. Havia sigut militar, viatge Sud-Amèrica. Torna a França i se la recorre amb un fonògraf. Espectacles sonors. Acaben adquirint un projector. Munten una empresa. Es dediquen a la fabricació d’aparells. Són empresaris, no cinematògrafs. Creen la companyia general de Fonògraf i Cinematògraf Pathé. Les primeres pel·lícules son similars a les de Lumière. Temes recurrents, documentals i anecdòtics com arribades de temps. Lema que defineix el seu tipus de cinema; el cine ha de ser el diari, escola i teatre de demà. Creen el primer setmanari de notícies cinematogràfiques. Fan cinema científic, propicien experiments. Cinema de ficció com teatre. Assistim a la industrialització del cinema. Professionals a sou. Primeres estrelles cinematogràfiques. Pathé baby format de pel·lícula domèstica de 9 mm, pseudo- professional. Molt adquirit. S’ha conservat el format perquè era petit, i no molesta. No ocupa espai, no és inflamable. No servia per format comercial, perquè si s’amplia per a projeccions perdia massa definició, sinó consum individual. 1907. Cop d’estat Pathé. Canvi de sistema. Primers que comencen a llogar les pel·lícules en lloc de vendre les còpies. Mantenen d’aquesta manera la propietat, i si algú volia la pel·lícula només era temporalment. Apareix la figura del distribuïdor cinematogràfic. Canvi de sistema d’explotació cinematogràfica. Distribució a les sales, mateix sistema que tenim actualment. Quedarà estandarditzat arreu del món. Le chapeau de Max. Pel·lícula tipus Charlotte. Personatge còmic. Més elegant, classe alta. Passen cosses absurdes. Gestualisme FERDINAND ZECCA ESCOLA DE BRIGTON Moviment, no auto-nominat, que s’agrupa per les característiques en comú. Tots són de la mateixa zona. Fotògrafs professionals de carrer. Coneixements de mecànica i òptica, es fan els seus aparells. Consum propi no finalitat comercial. Pioners. Renoven el llenguatge. Els cineastes dels estats units copiaran tot aquest cinema. Llenguatge cinematogràfic autèntic. Fugen de l’autarquia del quadre. Espai ja no teatral. Busquen crear un relat cinematogràfic. Sentint narratiu. Utilització de escenaris naturals. Ciutat amb bona climatologia, és favorable el rodatge exterior, llum natural. Talls en les escenografies. Mostren diversos detalls de les escenes. Dins mateixa localització. Espais il·lusoris a partir de diferents localitzacions creen un lloc imaginari. Generar espai. Exemple coruña impossible. Introdueixen el primer pla, i el pla de detall, costum òptica del fotògrafs. Sempre de manera justificada. Doten a la càmera de mobilitat. Fan servir el travelling, la panoràmica, sobreimpressió. Potencien el fora de camp, personatges que marxen del pla, amb continuïtat en els plans següents. Nou gènere de persecucions. Apareix gràcies al dinamisme que doten al muntatge i al moviment de la càmera. Continuïtat de pla. Film narratiu flueix. GEORGE A. SMITH S’interessa pel cinema des dels inicis. Filma la platja. Fa cinema fantàstic, trucatges, coetani de Mèlies. Patenta la sobreimpressió a GB. Es construeix un estudi mòbil per aprofitar la llum. En les seves pel·lícules fa servir plans curts, primers i detall. 1902. Kimenacolor. Sistema de color biocromàtic. NO SE SAP AUTORIA. Dubtes de si és de Arthur Melbourne Cooper. La lupa de l’avia. Es veu pla de detall que mira a través de la lupa. Però no se li dona importància al pla. Sols juguen amb una jupa, i per tant es veu de més a prop. Sobretot farà comèdia. Humor particular. Let me dream again. Gags. Parella, situacions còmiques. Kiss in the tunnel. Situa la acció a l’exterior. Mary Jane’s Mishap. Segueix sent bastant teatral, utilitza escenografia. Càmera quieta. Es bastant arcaic. Comicitat actriu. Neteja sabates, s’embruta. Exteriors. Trucatge. Fantasma. Primers plans per poder veure ganyotes. J. WILISMDON Cert muntatge i fil narratiu. Crea el gènere de persecució. Stop the thief. Escenaris naturals. Acció en perspectiva. Sortides i entrades de camp. Canvis de localització. Fire. Muntatge. Successió de plans. Punts de vista alterns. Un bomber entra en un incendi, apaga focs i salva a la gent de dins. Crea espais imaginaris. Molt innovador, cinema pròpiament. També fa actualitats reconstruïdes. Atac on a China Mission. Guerra dels boers. Reconstrucció de la guerra. The big swallow.. No vol que el filmin, s’enfada. Es va apropant. El personatge s’empassa i es menja la càmera. CECIL M. HEPWORTH Fill de llanternista. Publica el primer manual de cinematografia. Actor, director, guionista. Alice in wonderland. Planificació a nivell de muntatge. Geografia imaginaria que cal materialitzar. Crear l’espai de manera continuada. Rescued by Rover. Gos troba a la dona que s’ha endut al nadó i beu. Va a buscar senyor. Recorregut duplicat, a la inversa. Arriben on hi ha la dona i el nadó i se’l enduen a casa. La part del recorregut és innovadora, es nota la planificació, continuació de carrers, planificar tot el que s’ha de rodar en un espai, totes les escenes, desprès canvi d’ubicació, tot filmat al mateix moment encara que no tingui continuïtat narrativa. Acció passa en profunditat. Es perd teatralitat amb la inserció d’exteriors i entrades i sortides en profunditat. Els interiors continuen essent teatralitzats. Fragmentació de les seqüencies en diferents plans, continuïtat. Els diferents plans guien per un espai. Comporta la necessitat d’una planificació prèvia del rodatge a partir d’un guió estipulat amb anterioritat. Necessitat de planificació d’on es rodaria, localitzacions externes. Muntatge del material pel gravat durant el rodatge. Dons, el sistema de rodatge és ja molt madur. ESTATS UNITS Veuen el cinema com a industria per a fer negoci. Cada companyia crea el seu propi aparell, intenten patentar-lo. Apareixen diversitat de productores i algunes d’estrangeres munten sucursals. LA GUERRA DE LES PATENTS Edison volia eliminar els seus competidors. Pretenia tenir monopoli. Interposa demandes per plagis de la seves patents. Denunciava a tots els que patentaven aparells similars als seus. Inclús no sols per l’aparell en si, sinó per mecanismes interiors. 502 demandes per violació de patents. Inclús intervenia la policia. Es confiscaven pel·lícules, control insostenible de totes les produccions. Molts empresaris abandonen per no enfrontar-se. Fugida del país en alguns casos. Sistema d’Edison, que intentava exclusivitat monopolista acaba comportant importació de pel·lícules europees. Concessionaris d’Edison. Primer intent de solucionar les coses. Motion Pictures Patent Company, 1908. La patents. La guerra de les patents acaba oficialment amb la creació de l’organisme MPPC. Monopoli col·lectiu. Pacte on es van determinar 16 patents bàsiques de projectors en poder d’Edison i Biograph. Totes les productores de la MPPC accedeixen a pagar a Edison les seves patents, ell deixa de denunciar. Controlaven la producció. Estipulen pautes per a tothom. Per guió no es podia pagar més de 60$, no es podia fer publicitat d’autors, actors i directors, queden en anonimat. Les pel·lícules exhibides continuen sent curtes, gags. No es planteja un allargament de la durada. Pel·lícules curtes per retenir atenció del públic. Se suposava que les pel·lícules llargues suposarien la ruïna del cinema. Pel·lícules curtes suposen canvis de pel·lícules per setmana, més ingressos. INDEPENDENTS Industria paral·lela. Aparició de la Patens comporta el naixement de les productores independents, que no formaran part d’aquesta secta bàsicament. Limitades. Competeixen pagant més diners als seus treballadors, donant a conèixer actors. Comencen a oferir millors sous, per a directors, guionistes, etc. Oferien als actors publicitat que els comportarà reconeixement públic, actors amb noms i cognoms que comportarà fama. Generarà l’star system posterior. També ofereixen pel·lícules més llargues, requereix un públic més selectiu. Suposen la ruïna de les pel·lícules curtes. The moving Picture world. Revista independent. Carl Laemmle. National independent Moving Pictures. Associació per ajudar-se contra la Patens. Revolució contra la patens. Necessiten ajudar-se per tenir productores, distribuïdores, aparells, tot per a no necessitar als d’Edison i la patens. William Fox. Crea la seva productora independent. Triomfarà. EDWIN STRATON PORTER Treballador d’Edison. Comencen a copiar als pioners europeus com Méliès. Justificat perquè ell s’autodenominava l’inventor de la fotografia animada. Porter, interessat pera quest cinema narratiu, comença a crear les seves pròpies produccions. Importància narrativa. Life of an American fireman. 1902. Es centra en mostrar escenes documentals que narren la vida i treballs dels bombers americans. Però, introdueix en la pel·lícula, una escena de ficció, la mare i el nen rodejats per flames. Es considerava una obra innovadora pel fet de contenir accions paral·leles, amb muntatge altern (dins i fora). Però avui se sap, que això no es veritat, i que quest muntatge és posterior. Vida d’un bomber americà. 1902. Innovadora pel que fa al muntatge. Primer flashback, veiem incendi de dins passa a fora. Muntatge en paral·lel no. Remarcar la utilització del primer pla. Consolida una nova tècnica narrativa, western. The Great Train Robbery. Muntatge més madur que l’anterior, hi ha una continuïtat d'escenes, mateixa seqüencia resolta amb diferents plans. Caravana de l'oncle Tom. 1903 comenc◌a̧ a allargar les pel·lícules. Molt teatral VITAGRAF 1989. Creada per James Stuart, pioner de la escola de Brigthon. Productora dels estats units. Estudis situats a Brooklin, creats l'any 1907. Gran quantitat de produccions mensuals. Primera serie. Escenes de la vida real, apropament realista. Introdueixen innovacions tècniques que influenciaran als cineastes europeus. Intent de començar totes les seqüencies amb entrada i sortida. Mantenint el decorat. Actors es mostren sempre de cara a la càmera i es mouen horitzontalment. gran músic va tocar, Pizzetti. Falç. Cartells publicitaris espectaculars. Tot i que ja n’hi havia en anterioritat, se li dona importància per els decorats tridimensionals i la alternança en gravar interiors i exteriors. Doten de tridimensionalitat però, de manera curiosa. El que si és innovador, és el carrello, aparell que permet fer travelling. També innoven al fer una música específica i pròpia per a la producció. Griffith queda meravellat per aquesta projecció. Tot i les innovacions, continua sent molt teatral. Conclusió, si han aportat innovacions, però realment van canviar el transcurs del cinema dels orígens, te rellevància? La veritat es que altres ja havien fet quasi el mateix amb anterioritat. D’aquest cinema tant estrafolari en sorgeix un nou cinema més sobri. En oposició a aquesta vesant, més realisme, drames més mundans i sofisticats, ambientats en època contemporània. No grans temes històrics. Possiblement també, per la proximitat a la primera guerra mundial, comporta menys recursos i producció. Aparició de les vedet. Dives del món del teatre, usades com a reclam publicitar perquè la gent acudeixi al cinema. Operació econòmica que busca el prestigi del cinema. S’agafen actrius famoses per a dotar de prestigi al cinema i perquè la gent vagi a veure-ho. Queen Elizabeth. Protagonitzada per sara Bernard. Gran actriu del teatre. Mitificada. Es presenta la reina visitant la tomba. Concepte prové del món de l’opera. Francesca bertini. PAISOS NÒRDICS Cinema interiors, explicació climatològica. Els únics que produeixen en època de guerra mundial, perquè no hi van participar i poden continuar produint. Adopten estètiques i models europeus, incorporació de les dives. Greta Gargo. Diva del cinema nòrdic, posteriorment s’incorpora al cinema dels estats units. Físic canvia perquè pugui passar el filtre estètic, l’estereotip americà de bellesa. LOUISE FEUILLADE reorganitzar Agafa les rendes de la Guamont quan Alice Guy se’n va als Estats units. En contra del cinema burgés, intentarà retornar al popular. Contractat com a guionista l’any 1905, desprès comença a dirigir. Alice el proposa com a successor quan ella marxa. 197, es converteix en el director artístic de la Gaumont. En aquest moment, problemes financers, necessiten cinema comercial, en línia d’austeritat, per poder recuperar la indústria. Crea la sèrie la vida tal qual és, 18 pel·lícules, aire realista, representació de la gent tal com era i no tal com havia de ser, competeix amb la vitagraph. Decideix començar una nova línia comercial, barrejar la comèdia amb la tipologia de sèrie. Dos tipus de series, un amb capítols autònoms, el personatge principal passa aventures però sense necessària continuïtat. Les series serials, hi ha intriga en la historia, capítols que fragmenten una narrativa lineal, manté intrigat al públic. Tot i això, ell no és l’inventor dels serials, el primer va ser fet per Éclair. Bout de Zan. Sèrie infantil de capítols autònoms. Riure. Nen rodamón entremaliat. Fantomas. Serial 1913-1914. Relat policíac i fantasia. Les vampires. Segon serial. Argument policíac.Personatge lluita contra el crim. Problemes, falta de llum, estudis destruïts per la guerra, actors, tècnics. cridats a la guerra. GRIFFITH Família d’arrels irlandeses. Esclavistes. Amb la seva fi, davallament econòmic de la família, culte i interès per literatura. Vola fer una feina que el permetés enriquir-se fàcil i ràpidament per poder-se dedicar a escriure. Es fa actor, accedir a la fama. Sembla que les seves primeres pel·lícules són assajos o experiments per a futures produccions que farà. Tocarà totes les temàtiques menys la fantasia. Suspens, gags, westerns.. Pag. 76. Però el tema que més toca és la guerra de secessió dels estats units. Accions en paral·lel. Ada Gray. Entra a companyia important, decideix dedicar-s’hi per complet. Escriu un guió de la tosca i el porta a Edison on treballa Porter, que l’acaba contractant per actuar en una pel·lícula. El rescat del niu de l’àliga. 1908. Un bebè robat per una àliga. Comença a escriure guions per la Biograph. Li ofereixen dirigir; The adventures of dollie. Primera pel·lícula. Es deia que era un plagi de Recued by Rover de Cecil. Pel·lícula té cert èxit, la Biograph li ofereix un contracte (1908-1914). Comença a fer pel·lícules com a director. Inspiració literària en els seus arguments. The courtain pole. Pel·lícules de gags. Per Max noseque. Es carrega tot el que es troba pel camí, amb el pal de cortina. Judith of Batullia. Primer llarg metratge dels estatus units. Càmeraman: billy bitzer. Serà amb qui filmarà sempre. Recuperació del tema bíblic. Gran presencia religiosa. Oració.. Ja treballa amb les germanes Gish. Gran desenvolupament personatges i extres, exteriors i interiors. No hi ha decorats plans, si hi ha decorats són construïts, tridimensionals no plans. Gran desenvolupament del muntatge. Cura en la indumentària dels actors. Per la Inici de la pel·lícula presenta personatges, no hi ha hagut acció. Per la Biograph els seus llargmetratges suposen una gran despesa. I acaben despedint-lo. Quan marxa, no ho fa sol. Les germanes, el càmera, el seu guionista, tots van amb ell. Ell té una relació especial amb tots ells, concepte de companyia. Equip consolidat i madur, condició per entrar a una nova productora, per treballar amb ells. 1914-1920. etapa on Griffith canvia de productora, deixa la biògraf i tot l’equip s’envà amb ell. Pel·lícules cada vegada més llargues. El naixement d’una nació. 1914. Polèmica. Apologia al KKK. Inclou temes i personatges, reverent Thomas Dixon en pro de la esclavitud i en contra de la raça negra. Escenaris naturals. Seqüencies. Molts extres. Recrea batalla de pitsburg, típica de la guerra de secessió. Vestuari d’època. Les germanes guish van afegir diners per al pressupost. Problemes per aconseguir estrenar-la perquè les seves pel·lícules anteriors havien fracassat, massa llargues. Membres del KKK van a salvar-les. Triomf. S’auto-atribueix mil intencions que ja havien set prèvies. Després del triomf Griffith constituirà Triangle, una nova productora amb Mack Sennett i Thomas H. Ince. Produirà la pel·lícula Intolerància. Accions constituïdes en paral·lel. Constitueix 4 episodis de la història humana, no es troben al final, 4 histories diferents. 4 moments històrics diferents. Un època contemporània, altre passió de crist, altre al 1572 matança dels nosque i l’altre ambientat a la caiguda de babilònia 539 aC. Passa de un lloc a altre sense cap necessitat de establir continuïtat. Volia donar al públic un gran espectacle com els d’italia però fet i amb temàtica d’EUA. Es dissol la productora Triangle i Griffith passa a treballar per la paramount per un temps molt curt. Charles Chaplin, Mary Pickford i Douglas Fairbanks creen la productora United Artists. Recluten a Griffith per a treballar-hi i atorgar prestigi a la nova productora. Crearan Lliris trencats. 1919. Un xinès s’enamora de una noia maltractada pel seu pare, la protegeix i la cura a la re-botiga. Passa a austeritat tremenda. Quasi no hi ha figurants. Quasi tot interiors. Molts clarobscurs, dota d’ambient recollit. El cinema de Griffith es quedarà estancat. Fins al moment havia evolucionat i ara es queda fixat el model. CINÈMA SOVIÈTIC Origen del cinea rus es produeix quan els Lumiere assiteixen a la coronació del tsar Nicolau II, enregistrament del moment. Cinema previ a la revolució del 1917. Influenciat de produccions estrangeres, sobretot francesa. Companyies estrangeres instal·len sucursals. Rússia idealitza la cultura estrangera francesa. La producció de cinema es produeix gracies a estrangers que els ensenyen com fer pel·lícules. Tècnics formaran nous tècnics. Noves pel·lícules, preveuen la revolució, protagonisme del poble, lluita, líder heroic.