Apunts de Diversitat, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga Apunts de Diversitat y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 1. Orígens i causes • Tots som diferents però amb característiques comunes, compartim capacitats com pot ser el sentir, parlar,menjar i es en això el que consisteix la diversitat LA DIVERSITAT Factors socials factors personals Origen,medi, nivell fisic psicologic • Perque som diferents? Hi ha factors que mostren les diferencies, s’agrupen en dos blocs ,un sociocultural i un altre interpersonal. L’origen pot ser causant de diferencies, el medi ( urbà o el camp), l’entorn també te gran influencia (muntanya, més tancats; platja, més oberts). El nivell socioeconòmic pot anar lligat a la cultura, es a dir, com més nivell econòmic més fàcil és l’accés a la cultura: comprar-se llibres, acadèmies, etc. A les escoles ara s’està donant molt aquest problema. • Divisió del factor personal Som diferents pel sexe ( home o dona), l’aspecte ( dificultats d’integració per motius físics com per exemple ser molt alt o molt baix). També hi han aspectes psicològics com pot ser el caràcter, el qual es diferenciador ( dialogant, alegre, inflexible) també hi han diferencies de motivació ( aprendre més o menys depenent de la motivació) • Un cop s’accepta la diferencia… Diferencies diviersitat alumnat desigualtats Estil d’aprenentatge (1) ritmes d’aprenentatge(2) capacitats(3) motivació (interessos)(4) “Tothom és igual”= a l’escola implica que tothom pot i ha de fer el mateix i sinó ho fa, es perque no vol, es a dir es vago o es tonto. Si es consideren alumnes diferents ( ritme, estil i capacitat) s’ha de preparar material, continguts diferents, etc. • No es pot treballar la diversitat amb un mateix discurs didàctic (1) No tots els alumnes arriben amb els mateixos coneixements previs, ni capten la informació de la mateixa manera (2) No tots aprenen a la vegada, ni de la mateixa manera, ni freqüència, hi han diferents tipus de freqüències. (3)No tothom te la mateixa capacitat,d’autonomia, de relacionar, psicomotrius.. (4) No tots tenen la mateixa motivació ni interessos culturals, acadèmics, laborals, es possible que si un alumne te un especial interès en una assignatura li resulti més fàcil estudiar i aprovar. • El paper de l’escola es el de procurar que aquesta diferencia entre els alumnes no sigui un motiu de desigualtat 1 • Igualtat ≠ equitat La igualtat és: El tracte idèntic entre totes les persones, al marge de les races, sexe, classe social, i altres circumstancies diferenciadores. La equitat és: La justícia o la imparcialitat en un tracte. Tots sóm iguals davant dels drets, però el punt de partida no es el mateix en cada persona. El principi d’igualtat és per oportunitats, però no tots arribem al mateix nivell,ni a la vegada. 2. Els serveis educatius Les serveis educatius estan al voltant de l’alumnat, la comunitat educativa, etc les seves funcions d’aquests són: • Suport activitat educativa • Orientació escolarització NEE • Orientació escolarització nouvinguts • Assessorament recursos educatius • Suport formació permanent professorat • Col·laboració innovació i recerca • Col·laboració activitats suport al medi i al patrimoni natural i social • Suport a projectes d’innovació educativa • Funcions de caire especialitza Tipologia de serveis educatius de ZONA ESPECIFICS CAMPS d’ APRENENTATGE Estan sectoritzats,van per districtes . Actuacions: Alumnat i Família, Professorat i Centres de Zona Suport a traves de l’orientació Grau d’actuació més ampli. Alumnes i centres amb discapacitat pròpia d’aquests serveis. Actuacions :alumnat i Centres Àmbit actuació SSTT o Catalunya Atenció discapacitats: auditives, visuals, motrius, trastorns generalitzats desenv. i conducta Centres sobre aspectes de patrimoni cultural català- modernisme- Adreçats a professorat i alumnat, Aprofitament patrimoni integral (natural, social, cultural...Xarxa de Camps d’Aprenentatge Serveis educatius de zona Suport a Orientació/assessorament/coordinació Centre educatiu 1. Professors i tutors en relació a: -Les nee de l’alumnat i serveis externs que precisa. -El treball col·laboratiu amb les famílies. -La pertinença d’incorporar programes externs a la tasca educativa. -Promoure tasques de treball intern i extern en xarxa. -Facilitar recursos didàctics a professors i per l’alumnat 2. Famílies en relació a les nee específiques dels seus fills. 2 -Suport a la definició de l’educació ambiental i conservació del patrimoni. -Col·laborar en la formació permanent del professorat en la recerca i la modelització i en la formació entre iguals. Usuaris: Alumnes dels centres educatius especialment d’educació obligatòria 3. Altres serveis sociosanitaris CDIAP- Benestar familiar; serveis no educatius tot i estar a prop de les escoles; centres del desenvolupament i atenció primària. Intervenen en alumnes de 0-6 anys amb trastorns del desenvolupament o risc , els més “immadurs” EAIA- alumnes amb risc de patis abusos, tracten amb nens de 0-16 anys Atenció individualitzada del estudi de la situació del nen/a;elaboració d’una proposta tècnica i/o administrativa; seguiment de l’evolució ; Seguiment de l’evolució de les famílies dels infants atesos.; Suport comunitari, institucional i a professionals. SSAP- SERVEIS SOCIALS- Informació, orientació i assessorament; Detecció i prevenció; Diagnòstic social; Tractament de suport a les persones; Treball comunitari; Derivació a altres serveis; Gestió dels serves d’atenció domiciliària. Els usuaris són les famílies del centre CSMIJ- salut mental, psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials.. Diagnòstic psicopatològic; Tractaments individuals, familiars o en grup; Coordinació i derivació a altres nivells de xarxa; Prevenció de casos de risc. Usuaris: població entre 0-18a en situació de crisi amb risc psicopatològic greu i/o en curs terapèutic. USSE- unitat de suport educació especial ( psicopedagogs, pete+ un auxiliar) 4. Evolució històrica de l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials (N.E.E) Inicialment els nens amb dèficits no estaven escolaritzats, es creia que no tenien animal i com a tal no tenien perquè ser tractats com a persones. Els alumnes amb discapacitat (física, psíquica, sensorials…) no es creia que devien ser educats com els “normals”, es a dir aquells que caminessin normal, veiessin, sentissin, tinguessin un bon nivell cognitiu (com la mitja). Al s.XVIII es comença pensar que si poden aprendre, comencen els alumnes sords, aquests tipus de educació es assistencial i caritativa, les donaven les ordres religioses, tot des de un punt de vista religiós que ho feien per caritat no per que ha de ser així. Al s.XX-XIX es creen sistemes d’educació paral·lels, centres especials i ordinaris. Al s. XXI les dues xarxes , educació especial i ordinària, tenen molt ponts. Posen alumnes de educació especial amb els ordinaris però en una aula d’ed. Especial, aquesta aula més tard s’obre i poden estar amb nens de la seva mateixa edat, més tard s’integren i els ajunten en les hores d’assignatura “maria” i sol separen els casos “extrems” • Models 5 [1] Institucionalització Segregació(1) Model nosològic(mèdic)(2) Estàndards psicomètrics i conductuals [2.]Integració [3.] Inclusió [1] (1) -escola homogeneïtzadora- el criteri sol ser la edat -Dispositiu didàctic únic, escolàstic -La diversitat no existeix; el currículum,el material, les circumstancies son igual per tothom -Institucions, residencies.. Primerament s’integren les discapacitats sensorials, després les discapacitats psíquiques. Aquesta etapa te com trets característics: - les persones amb dificultats són subjecte d’assistència - són reclosos fora del entorn natural - es concentren els serveis ( mèdics, solucionar la discapacitat coma malaltia) - Les mesures que es prenen són irreversibles - En determinats moments es van considerar les persones amb discapacitat mental una amenaça per la societat (2) Diagnòstic (mèdic) => ubicació (determinar si es ordinària o especial)=> recursos (necessiten medicines, tractaments, banys..) => currículum ( que es pot ensenyar?) Aquesta etapa te com trets característics: - model clínic - diagnòstic centrat en el dèficit - les causes estan dintre del subjecte - classificació segons el grau del dèficit - Preocupació i rehabilitació -l’educació es un auxiliar de la teràpia - centres diferenciats per discapacitats -doble xarxa de centres -profusió de les teràpies -fragmentació de l’atenció [2] Inici del sistema d’educació especial com subsistema Formalització de la doble xarxa: Ordinària i especial. • Influencia Decroly i Montessori eren els més importants tot I que hi havia altres com és Freinet.. Al segle XX desprès de la 2GM va haver una extensió progressiva de l’educació i havia la necessitat de creixement de sistemes paral·lels (ed. especial, integració social, problemàtiques conductuals, etc) * Mov. Socials i corrents de renovació pedagògics * Estudis d’eficàcia Es van incorporar els alumnes “diferents” a l’escola ordinària,. Centrat en l’ajuda per adaptar-se al programa escolar Tots els alumnes tenen necessitats educatives • Com es determina qui necessita ed. Especial? 6 A partir del informe warnok determina la relació entre el dèficit del nen i el seu entorn Centrat en l’individu => centrat en l’individu i l’entorn El canvi de model comporta també que hi hagi un sol currículum escolar. - progressiva unificació del currículum escolar - creació d’equips de suport (integració N.E.E) - formació per al professorat i professionals - moral constructivista • Model psicopedagògic - valoració psicopedagògica=> determinació del currículum =>identificació dels recursos i suports (logopeda, promotor escolar)=> emplaçament (on s’escolaritza) -Un cop es determina, el alumne pot tenir una escolarització compartida, entre l’escola ordinària i l’escola especial ( pot ser hores, dies a cada un) i això es LEGAL i REGULAT. La importància de decidir on va l’alumne, quans dies etc, això depèn (1) de les característiques del alumne i es més profitós, per ell, el aspecte normalitzador. (2) a demés un alumne no pot esta a dos centres matriculat, per això és necessari saber on estarà més temps per constar en la matricula, a més a més de que ho fan per tenir més controlat el alumne. Hi ha altres tipus de escolarització “DOBLE” apart de la compartida: • Ordinària + especifica • Ordinària + UEEE ( unitat escolarització externa i compartida) Es van crear fa poc i donen resposta als alumnes que no poden rebre una escolarització a temps complert. De 14-16 anys /matins UEEE tarda col·legi ordinari. • Escola + hospital de dia . Treball terapèutic i treball en l’escola. Són nens amb trastorns mentals, que necessiten acció terapèutica ( CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil) “SINGULAR” • Escolarització al hospital • Escolarització domiciliaria • justícia - Aportacions model d’integració Estem en el pas d’integració- inclusió • Rebuig a les etiquetes: no és el que “te un alumne” sinó el que necessita per accedir al currículum • visió dinàmica de les necessitats NEE( sectoritzats, escoles ordinàries) – IDIOTA- barreres per l’aprenentatge ( inclusió) • Limitació • Presencia del currículum paral·lel basat en un paradigma deficitari • limitació de les expectatives • etiquetatge de l’alumnat • abús del propi concepte de NEE • abús del concepte d’adaptació i ús de la capacitat de transformació [3] “Los profundos cambios producidos en la sociedad contemporania han conversitdo en obsoleta i esteriles formas y modelos de ejercer que han parecido eficaces a lo largo del tiempo.” • Representa un canvi de paradigma • la diversitat com a valor- la diversitat es enriqueix- • la equitat i l’excel·lència ( que sigui i practiqui l’èxit) 7 educatiu i la societat en què viu són plens de “barreres” de tipus molt diferents que impedeixen el seu aprenentatge i la seva participació en condicions d’igualtat. Echeita, 2003 Concepte d’educació inclusiva “Un procés pel qual s’ofereix a tots els infants sense distinció de capacitat, raça o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i, juntament amb ells, dins de l’aula” Stainback, 2001 2.2. Diferencies entre el concepte d’integració i el d’inclusió 2.3. Avaluació de les necessitats educatives especials El propi alumne: - Les seves competències curriculars (el que és capaç de fer en relació als objectius, continguts i C.B. de les diferents àrees curriculars). - El seu ritme i estil d’aprenentatge. - La seva actitud davant de l’aprenentatge, motivació, interessos, auto concepte, ... 10 - Les seves condicions personals cognitives, físiques, etc . El context escolar: - Referides a l’Aula: aspectes referits a la programació i a la pràctica docent: curriculars, organitzatives, metodològiques, d’avaluació, d’interacció entre iguals i/o amb el professorat, etc. - Referides al CENTRE: aspectes institucionals, d’organització per l’atenció a la diversitat, recursos que es disposen, etc. El context familiar: - Condicions de vida a la llar - Pràctiques educatives familiars: valoració del fill/a, expectatives, valoració de l’escola, suport, col·laboració família i escola. DICTAMEN 2.4. Plantejament de la intervenció Educativa al Centre i a l’Aula Ordinària Els referents de la intervenció és el currículum i són les característiques de l’alumne Aspectes metodològics i organitzatius • Té ACI i/o PI? Hi ha USEE? Com l’hem organitzada? • A nivell de centre Marc: - Anàlisi del PEC - Normativa d’inici de curs i ROC Aspectes organitzatius: - AFA - Desdoblament de grups - Grups de reforç (CV, CC) - Crèdits de Reforç i Ampliació - Atenció individualitzada fora de l’aula ordinària A nivell d’aula: • Atenció individualitzada a l’aula • Atenció en petits grups • Grups col·laboratius Tutoria entre iguals Aspectes metodològics • Seqüenciar els continguts en seqüències més simples. • Diversificar les activitats • Crear activitats alternatives • ... • Aspectes de l’avaluació 3. La diversificació en l’ensenyament 11 2.5. Principis generals de la Diversificació (Ann Tomlinson) 1.Planificar tasques adequades. 2.Agrupaments flexibles. 3.Avaluació continuada i ajustada Les diferències entre els estudiants són la base de les programacions. • L’avaluació és continua i serveix per adequar l’ensenyament a les necessitats dels alumnes. Observació. • L’èxit es defineix pel creixement personal. L’aprenentatge dóna sentit a les habilitats i conceptes bàsics. • S’utilitzen diversitat de tècniques docents. • El temps s’utilitza de manera flexible. • Es proporcionen materials diversos. • El mestre ajuda l’alumne a desenvolupar les seves potencialitats. • S’avaluen als alumnes de moltes maneres Els mestres poden diversificar: • El contingut • El procés • El producte D’acord amb: • les aptituds • els interessos • el perfil d’aprenentatge 2.6. EL SUPORT A L’AULA •Parteix del treball cooperatiu entre mestres. •Provoca: més integració en el grup d’iguals i més acceptació de les diferències. És un procés gradual en el que es va definint: –Les condicions per a treballar dues persones a l’aula. –La metodologia. –Els rols del professorat. Quines condicions s’han de donar? • La confiança mútua: el suport és una ajuda al mestre i als alumnes. Tots dos mestres comparteixen un espai i un grup en igualtat de condicions. • Sentir-se inclòs dins del grup: en la dinàmica de l’aula, en igualtat de condicions. • Les comunicacions entre professorat: generar espais de col·laboració i comunicació. 2.7. LES SESSIONS COMPARTIDES Les activitats ha de tenir certs requisits i han de planificar-se tenint en compte certs criteris bàsics i acordar: 1.Què es farà en els moments en què s’entrarà a l’aula (tb. abans i després) 2.El nivell de participació en la dinàmica de l’aula. 3. Les ajudes i l’atenció per a la participació de l’alumnat amb més barreres. 4.Valorar el funcionament i preveure els canvis 12 Com ho podem fer des del centre ? Primerament s’han de conèixer les barreres per eliminar-les, si els recursos padeixen del propi mestre l’ajuda al centre serà per saber el estat real referent a la comunitat educativa Hi ha tres dimensions: • Creant cultures: - Construir comunitat - Establir valors inclusius - la inclusió ( escolar/social) • Elaborant Polítiques - Desenvolupar una escola per tothom - Organitzar l’Atenció a la Diversitat Allò que pot fer el docent per reduir les barreres de participació a l’aula • Nou concepte de suport : que pot fer el mestre? • El referent és l’alumne • Desenvolupant pràctiques - Orquestrar el procés d’aprenentatge 15 Elaborant politiques Desenvolupa nt practiques Crea t cu tures - Mobilitzar recursos A través d’unes premisses: • Lideratge de l’ED. • Aconseguir el compromís del professorat. • Establir vincles entre el professorat. • Mantenir les proporcions naturals. • Canviar el sentit dels recursos i suports. El mestre a raves del curriculum i estratègies metodològiques, pot tenir una funció d’auxiliar , pot adaptar les activitats si necessités més recursos en podria demanar ( logopeda, fisio..) Com ho podem fer des de l’aula? • Partint de l’enfoc holístic i constructivista de l’aprenentatge. L’alumne és el centre del mateix. • Utilitzant metodologies que fomentin el treball en grup i l’autonomia de l’alumnat. • Diversificant continguts, activitats, materials i resultats. La metodologia ha de ser diferent, ha de possibilitar treballs amb tot l’alumnat de forma cooperativa ( treball cooperatiu, disseny programacions múltiples) major autonomia de l’alumnat i aquelles estratègies que permetin adaptar les estratègies (objectius, continguts i formes d’avaluar) a les seves necessitats BLOC 3: L'Avaluació. L'Avaluació Psicopedagògica 1. L’avaluació L’avaluació es defineix com el conjunt d’actuacions mitjançant les quals és possible d’ajustar progressivament l’ajut pedagògic a les característiques i les necessitats dels alumnes o determinar si s’han complert i en quina mesura s’han complert les intencions educatives que hi ha en la base d’aquest ajut pedagògic.” “Dispositiu o pràctica pedagògica que regula de forma contínua els aprenentatges. Regula perquè adequa els procediments del professorat a les necessitats ii característiques de l’alumnat” L’avaluació no s’ha de confondre amb l’examen Hi ha 3 punts que conformen la naturalesa de l’avaluació • Contínua (forma part de la mateixa programació de les matèries) • Diferenciada (segons matèries ) • Formativa (reguladora i orientadora del procés educatiu) Finalitat de l’avaluació • Identificar les necessitats educatives de cada alumne mitjançant l’avaluació inicial • Informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge (av. Formativa) • Comprovar els progressos de cada alumne (av. Sumativa). • Orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés de l’alumnat. No te correspondència numèrica, vol saber que es el que saben els alumnes per ajustar els coneixements .Per comprovar si sestà fent un bon aprenentatge. Els trets que marca la LOE a Primària i a l’ESO pel que fa a l’avaluació 16 ■ Els referents de l’avaluació són l’assoliment de les CB i els criteris d’avaluació ■ Comissió d’Avaluació (E. Docent + E.D.) trimestral (mínim) i final de curs.. ■ Qualificacions: criteri al i numèrica ■ Avaluació: final de curs i d’etapa ■ Criteris Generals Projecte Educatiu • Criteris Generals: Avaluació Pas de curs i de cicle Acreditació de l’etapa ( ESO) Programació • Disseny dels criteris i les activitats d’avaluació • Activitats de recuperació i millora del progrés de l’alumnat (Pla Específic Personalitzat a ESO). Distingim mesures ordinàries i extraordinàries: Mesures ordinàries (actuacions recollides en les programacions) • Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’al. • Preveure diverses activitats amb diferent gra de complexitat. • Preparar noves activitats que permetin aprendre a aquest alumnat. • Planificar mesures de reforç de matèries o àmbits • Avaluar prenent com a referent les opcions recollides en les programacions. Mesures Extraordinàries (1)Programes de Diversificació Curricular • alumnes: de 3r. 4t o (2n. repetidors de 2n.) • durada: un o dos cursos organització: Organització de continguts i matèries diferent a l’establert amb caràcter general. Part de currículum fora de l’IES, col·laboració d’altres entitats Mesures Extraordinàries (2)Pla Individualitzat • Identificació de les habilitats de l’alumnat en els diferents àmbits i àrees curriculars • Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les dieferents àrees o àmbits. • Altres objectius d’aprenentatge (habilitats personals i socials i l’autonomia executiva en altres àmbits com familiar, salut, lleure. • Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumnat en les activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars. 17 A través de la negociació i concreció de la demanda - Identificar la finalitat de l’avaluació psicopedagògica, sempre orientada a una millor comprensió del procés d’ensenyament aprenentatge per a introduir els ajuts sobre què, com i quan es vol ensenyar. En definitiva, ajustar la resposta educativa a les necessitats avaluades. - Determinar quins seran els participants amb els que haurem de compartir el procés d’avaluació per planificar les actuacions inicials: - l’alumne i/o grup d’alumnes - la família - el mestre tutor i/o equip docent - els especialistes: p. de pedagogia terapèutica i/o orientador/a - Els professionals del EAP - alteres serveis i professionals Plantejar unes primers hipòtesis fonamentades en l’anàlisi i la interpretació de la informació. - Iniciar la presa de decisions orientant als ajustaments de la resposta educativa o determinant que és necessari disposar de més informació. - Recollir més informació rellevant, si escau. Quina, com, en quin context, amb qui. - Planificar actuacions específiques d’avaluació. Quines, amb qui, amb quins instruments i materials, etc. - Analitzar la nova informació, verificar o desestimar les hipòtesis anterior per a establir de noves. - Acordar les propostes de canvi i prendre decision d’ajustaments en la resposta educativa. - Establir un procés de seguiment per a realitzar els ajustaments depenent de l’evolució Tècniques i Instruments de l’avaluació psicopedagògica Inici: Recollida de la informació inicial: història escolar, informes existents sobre nivells de competències i altres. Evolució a nivell personal, escolar, familiar i social. Observació individual - Observació contextual de l’alumne en situacions d’ensenyament-aprenentatge i en d’altres situacions (altres assignatures, patis, menjadors, etc.). Observació de les relacions que estableix. - Entrevista amb l’alumne, tutor, altres professors, pares, altres professionals (de l’àmbit social i/o sanitari). - Gravacions audiovisuals i sonores. - Anàlisi de treballs escolars. - Avaluació dels nivells d’aprenentatges (lectura i escriptura, càlcul, etc.). - Ús d’inventaris i qüestionaris de conducta i actituds. - Utilització de fulls de registre i anecdotaris recollits pel professorat. - Consideracions d’altres elements propis de l’àmbit social, clínic o sanitari a través de la coordinació amb d’altres professionals. - Quan calgui, passar proves psicomètriques. - Entrevista amb la família Observació grupal • Ús de sociogrames. • Analitzar les mesures generals del centre i específiques per a cada cicle, grup o aula o 20 d’atenció a la diversitat. • Anàlisi dels suports i ajudes individuals i grupals. Alternatives possibles. Avaluació de les necessitats educatives especials El propi alumne Les seves competències curriculars (el que és capaç de fer en relació als objectius i continguts de les diferents àrees curriculars). El seu ritme i estil d’aprenentatge. La seva actitud davant de l’aprenentatge, motivació, interessos, autoconcepte, ... Les seves condicions personals cognitives, físiques, d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció social. El context escolar Referides a L’AULA: aspectes referits a la programació i a la pràctica docent: curriculars, organitzatives, metodològiques, d’avaluació, d’interacció entre iguals i/o amb el professorat, etc. Referides al CENTRE: aspectes institucionals, d’organització per l’atenció a la diversitat, recursos que es disposen, etc. El context familiar Condicions de vida a la llar Pràctiques educatives familiars: valoració de l’alumne/a, expectatives, valoració de l’escola, suport, col·laboració família i escola. BLOC 4. LA RESPOSTA EDUCATIVA 4.1 MESURES PER ATENDRE LA DIVERSITAT AL CENTRE Recordem: 1.Causes- socials ( origen, medi) i personals ( físiques i psicològiques) 2.Capacitat cognitiva , ritmes d’aprenentatge.. 3.Necesitats educatives 4.Nececitats educatives especials Classificació administrativa M. ordinàries=tota la classe 21 M. organitzatives : suport visual, mes pauses, treball cooperatiu, mesures de reforç recuperació i ampliacó per un grup o individuals. M curriculars.- programació d’aula M. especifiques= A nivell curricular o acció curricular excepcional. El PI ha de constar en el pla educatiu de centre. Per millorar l’èxit de tot l’alumnat (finalitat de l’atenció a la diversitat) s’ha d’incidir prioritàriament en l’organització i metodologia a l’aula, en segon lloc en les mesures de reforç o suport, per últim amb plans individualitzats. 22 MODALITAT. AVANTATGE s AGRUPAMENT PER NIVELES FLEXIBLES “Alumnes amb nee surten “algunes hores fora de F'aula ordinaria. 25 4.1. Estratègies per atendre la diversitat dintre de l’aula. Trobem estratègies metodològiques. Les estratègies de centre afecten a tot el centre com per exemple treballar d’una manera organitzativa ( agrupar en nens/ nenes o mixtes..) Una mesura era com ubicar-los ( UCE, UEC) A l’aula s’hauria d’estar d’acord amb el centre, i coordinats amb els altres professors o cursos. Com ho fem? Utilitzem les estratègies de tota la vida, parlar de racons es parlar de Maria Montessori, de Projectes , Dewey; de centres d’interès Decroly; de Treball Cooperatiu i disseny de programacions múltiples Freinet, autors més moderns de Tr i DPM son en Pere Pujolás i David Durán.. Totes tenen un element comú, totes aquestes metodologies potencien l’autonomia del alumne, poden treballar al seu ritme. [ per treballar la diversitat sol es fa si els alumnes són autònoms] DPM= del que es tracta es que tots els alumnes treballin els mateixos continguts a nivell diferent. Amb els mateixos continguts dona la sensació que tots fan el mateix. Per nens superdotats= en comptes de fer més feina, els mateixos continguts però mes complexes. Estretgies optimes per la diversitat A espanya l’habitual es adaptar: 1. Continguts: tot allò que han d’aprende i els materias que utilitzan 2. Procès= el moments de treballar allò que han après 3. Producte= com els alumnes demostren allò que han après 4. L’ambient= de la classe, és la part més emocional. 1. Posden tenir moltes caracteristiques: poden treballar... Autonomia/funcionalitat, Probabilitat d’adquisició, Sociabilitat, Adquisició,.. 26 2. A l’hora de dissenyar l’activitat s’hauria de tenir en compte que fossin significatives, útils, experimentals, flexibles, varietat de recursos, que siguin col·lectives. 3. Murals • Conferències • Treballs escrits • Exposicions orals i/o escrites • Dibuixos • Maquetes 4. Hi ha dos aspectes on es potinfluir: • A nivell relacional ( fomenta un tipus d’interacció o no, lloc de les taules) • Estructural Treball cooperatiu L’aprenentatge a grosso modo té tres tipus: 1. Individual 2. Competitivista 3. Cooperatiu 1. Cadascú lo seu: - grups homogenis - Relació unidireccional - El treball de l’alumnat no és competitiu - No es fomenta l’ajuda mútua - No es valora el treball en grup. 2. Cada alumne pot entrar en competencia “ qui es el primer que..) - Grups homogenis - Relació unidireccional - El treball de l’alumnat és individual i competitiu. - L’ajuda mútua no té sentit - Es descarta el treball en grup 3. No sempre que fem treballs en grup fe treballs cooperatius. – Els grups són heterogenis – La relació és multidireccional – El treball de l’alumnat és personal i cooperatiu. – Es fomenta l’ajuda mútua. – El treball en equip és fonamental. 4.En base colaborativa o entre iguals. Té una nota resultat de tots 4, cada alumne triomfa i el grup també: Colectiva Indivual A) Interdependència positiva (Èxit personal Èxit del grup) - Establint objectius d’equip - Reconeixent a l’equip - Dividint i compartint els recursos. - Plantejant rols complementaris B) Responsabilitat Individual 27