El Desarrollo de la Infancia: Teorias de Piaget y Watson - Prof. Serrano, Apuntes de Derecho Privado Internacional

¡Descarga El Desarrollo de la Infancia: Teorias de Piaget y Watson - Prof. Serrano y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity! Psicologia EVOLUTIVA I Apunts BLOC 1. INTRODUCCIÓ A L’ESTUDIA DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ. 1.0.Introducció ¿Que entenem per desenvolupament? ¿Que promou els canvis en el desenvolupament? Psicalogia del desenvolupament Disciplina que s’ocupa d’estudiar els canvis psicológics que en una certa relació amb l’edat es donen en les persones al llarg del seu desenvolupament. (Palacios, 2002) Explica els canvis. Desenvolupament Procés de canvi que pateix l’individu en el seu cicle vital. Canvi Interès per la conducta humana des del punt de vista dels seus canvis i transformacions al llarg del temps. Ens fixem en elements BIOLOGICS, PSICOSOCIALS i SOCIALS. Què promou el desenvolupament? ✓ Endogen / Exogen ✓ Innat / Adquirit ✓ Naturalesa / Cultura ✓ Universalitat / Diversitat ✓ Gens, maduració / Família, entorn cultural , aprenentatge El desenvolupament es: • Direccional estructures més simples a més complexes • Organitzat habilitats es van incorporant paulativament • Holístic Asssoliments no aïllats sinó que s’integren en un sistema ampli d’interrelacions. • Variable No totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat. • Ciclic i repetitiu Replanteig d’estructures assolides amb anterioritat. Ex: la identitat. • Estabilitat i canvi • Reflecteix diferències individuals ex: el temperament. • Reflecteix diferències culturals L’especialista evolutiu ha de: • Descriure observar i registrar comportaments. • Analitzar Normes per cada edat, els canvis i les diferències interindividuals. • Explicar Variables que ens porten a la permanència o al canvi. • Pronosticar Que succeirà si s’esdevé interacció conjunta de variables causal. • Intervenir Preventivament o correctivament. • Optimitzar el desenvolupament. Tipus de canvis Quantitatius Canvis que porten a un augment o disminució. Ex. Augment de vocabulari en un infant Qualitatius Canvis en la estructura, classe o forma de procedir. Ex. pas del balboteig a dir paraules Evolutius Aparició de noves formes de comportament. Ex. Un avi que comença a gaudir de jugar amb els nets Involutius Declivi o deteriorament o supressió d’un comportament. Ex. Un nen que deixa de tenir por a la foscor Continus Canvis progressius, impliquen el cúmul de petites modificacions. Son canvis lents, graduats. Discontinus Canvis que comporten evolució brusca amb oscil·lacions i variacions. Concepte de transició: procés de durada limitada que comporta un canvi que exigeix un esforç adaptatiu a la persona. Depenent de l’herència Resultat de factors naturals, és a dir, biològics o innats. Depenent de l’ambient D’experiència, del medi. La majoria de psicòlegs mantenen una posició interaccionista entre ambdós. Influència dels diferents contextos Context social familia, escola, amics... Històric-polític aconteixements politics, desastres naturals, descobriments... Educatius – Culturals valors, costums, creences... Socio – economics, ètnics Diferents contextos on viu el subjecte interactuen entre ells. Factors del desenvolupament Organització biologica del calendari de desenvolupament influències normatives relacionades amb l’edat. (calendari maduratiu) Ex. Tothom neix immadur i depenent dels adults. Diferències entre cultures importants Ex. Valoració dependència nens vers els adults. Persones que comparteixen condicions de vida Època històrica, manera d’entendre la vida i diferents usos socials de la infància. Ex. Nen de 12 anys avui està a l’escola, anys enrere estava ja treballant. Influències no normatives Factors que afecten a individus de forma aïllada. Ex. Divorci d’una parella afecta a la filla d’aquesta però no a la resta de nens i nenes. El desenvolupament de cada individu es dona a partir de la interacció de tots aquests factors i causes. Prova tipus avaluació (jo soc numero 3 de la fotocopia) 1. • Tiedemann Primera biografia infantil -1764 • Pestalozzi 1828 • Darwin 1840 • Itard (nen salvatge) • Preyer (1882) 1r llibre clàssic psicologia infantil • 1r psicòleg evolutiu oficial: BALDWIN (1895) estudia al nen i les lleis generals d’evolució humana. • Piaget continua amb biografies infantils. • Philippe Ariès (1973) “L’enfant et la vie familiale dans l’ancien Régime” Educació, medicina i prevenció social impulsen estudi científic infància. A Europa cal destacar: • Jean Piaget (1896-1980) • Lev S. Vygostki (1896-1934) Diversitat de corrents o enfocaments no específicament de la infància sinó de corrents psicològiques més amplies. 1.2.Les principals orientacions teòriques del desenvolupament humà Teories psicodinàmiques Gran part de la conducta és moguda per forces internes, records i conflictes dels quals l’individu no en té consciència ni control. Pulsions i desitjos son la base dels estadis evolutius Universals de cada persona. Teoria psicoanalítica de FREUD (Viena 1856-1939): metge (no psicòleg). Estudis clínics amb pacients amb malalties mentals. Desenvolupament dels 0 als 6 anys interès i plaer sexual centrat en una part del cos. Etapes del desenvolupament psicosexual: Etapa oral 0-1 anys Etapa anal: 1-3 anys Etapa fàl·lica: 3-6 anys Etapa latència: 7-11 anys Etapa genital: adolescència Qualsevol procés psíquic: Dinàmic: conflicte Tòpics: principis fonamentals. Tres instancies personalitat: Allò energia psíquica inconscient Jo Part racional de la personalitat que s’enfronta a la realitat Superjò Consciència moral La satisfacció sensual associada a part del cos esta en relació a les necessitats i dificultats del desenvolupament per a cada edat. Cada etapa contempla conflictes potencials entre el nen i el pare o mare. La forma en que resolt cada conflicte influirà en el seu desenvolupament posterior Principals aportacions: Conductes, sexualitat infantil i formació de la personalitat. Teoria de ERIK ERICKSON (Neofreudià): 1902-1994 Alemanya, Italià, Àustria i Estats Units. Proposa 8 estadis evolutius al llarg de la vida, cada estadi amb una crisi a resoldra. Crisis fan referència a les relacions de la persona amb la família i amb la cultura. Problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt crisis d’etapes anteriors. Les 8 etapes: 1. anys: confiança vers desconfiança. 1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes. 3-6 anys: iniciativa vers culpa. 7-11 anys: persistència vers inferioritat. Adolescència: Identitat vers confusió de rols. Joves: Intimitat vers aïllament. Adults: Generativitat vers estancament Vellesa: Integritat vers desesperació. Teories conductistes Teoria de JOHN WATSON (1878-1958) Si la psicologia ha de ser ciència sols pot estudiar allò que pot veure i mesurar: la conducta (no el pensament ni impulsos ocults) Tot es pot aprendre: d’aquí esdevé la teoria de l’aprenentatge, que centra el seu estudi en veure de quines maneres aprenem conductes específiques. Aprenentatge: es produeix per condicionament resposta concreta desencadenada per un estímul concret. Dos tipus de condicionament: Clàssic: Ivan Pavlov (1849-1936) estudia relació entre estímul i resposta. Salivació del gos Associació estímul neutre amb estímul significatiu. Operant: Skinner (1904-1990) Condicionament instrumental. Una conducta determinada produeix una conseqüència determinada. Si la conseqüència és útil o plaent l’individu tendeix a repetir-la. Reforçar/Càstig. Teoria de BANDURA: Teoria de l’aprenentatge social Aprenentatge No sols depèn dels reforços sinó també de models Modelament observació comportament dels altres per copiar-lo Pares i mares: primer model, per se¡guir-lo i copiar comportaments o per rebutjar-los Teories cognitivistes Centra en l’estructura i el desenvolupament i dels processos de pensament i comprensió Entendre comportament de la persona: cal saber “què pensen”. Teoria JEAN PIAGET: Jean Piaget (1896-1980) Suïssa. Centra l’estudi en “com pensen” els nens i no “què saben”. 4 etapes principals en el desenvolupament cognitiu: Període sensoriomotor:0-2 anys Període pre-operacional: 2-6 anys Període operacional concret: 7-11 anys Període operacional formal: 12 anys El pas d’un període a l’altre passa per intentar trobar un equilibri cognitiu. Cada individu intenta conciliar noves experiències amb el què ja sap per tal que aquestes tinguin sentit. Nova experiència no encaixa amb el que sabem desequilibri. Buscarem la forma d’adaptar-nos per retornar a l’equilibri. Teories socioculturals Teoria VYGOTSKY: (1896-1934) Unió Soviètica. Estudia competències cognitives de persones culturalment diferents. Aprenentatge es produeix a través de les interaccions socials que els nens comparteixen amb persones més capacitades de la societat. Cultura no és una variable externa a la persona que influeix en el seu desenvolupament sinó que forma part del seu desenvolupament. Cada cultura és un projecte de vida únic: nen aprèn aquest projecte a partir dels objectes i de les persones amb les que es relaciona. Proporcionar la instrucció i ajut que el principiant necessita per adquirir el coneixement i les capacitats que es valoren a la seva cultura. Zona de desenvolupament proper: mestre (qualsevol amb més coneixements) ofereix a l’aprenent un conjunt d’habilitats que aquest pot dominar amb ajuda però que encara no pot realitzar de forma autònoma. BLOC 2. ELS DOS PRIMERS ANYS DE VIDA. 2.1. Desenvolupament física i psicomotor Etapa prenatal Percepció intrauterina: 27/28 setmanes Capacitat visual: brillantor de la llum Capacitat auditiva: veus humanes Recent nascut i primer mes de vida. Alerta: anòxia neonatal Capacitat d’adaptació Etapa neonatal Test d’APGAR: escala de valoració neonatal centrada en 5 funcions vitals. [aparença/pols/gestos/activitat/respiració] Reflexes: maduresa neurològica: succió, moro, marxa, babinski 2.1.1. El desenvolupament postural a) lleis dels control postural Hi ha d’haver dues organitzacions: Organització cefalo-caudal: de cap a peus. Organització pròxim-distal: de tronc a extremitats (ex. Per agafar un objecte que està lluny, pot allargar el braç però l’organització més distal com és la mà encara li falta madurar per agafar l’objecte. b) Elcontrol postural 3-4m: control cap 3-4m: coordinació òculo-manual: fixació i guia visual de la mà cap a un objecte 4-5m: capacitat de asseure’s amb ajut 6m: rodar de posició ventral a dorsal 6-8m: capacitat d’asseure’s sense ajut 8-9m: desplaçaments previs a l’acció de caminar 10m: aixecar-se sol 10-11m: Caminar subjecte perles mans 11-12m: Caminar subjecte per una mà 12-15m: Caminar sense ajut 15-18m: Pujar escales amb ajut 18-24m: Baixar escales amb ajut 24m: a 170 passos per minut 2.1.2. El desenvolupament de la prensió Naixement a 2 o 3m: localització visual d’objectes 2-6m: Coordinació òcul-manual 4-8m: Mobilització inicial màxima d’articulacions i musculatura 6-12m: Prensió més precisa: musculatura de les mans i els dits 9m: Utilització pinça digital (amb els dits, no amb tota la ma com una pala): moviments més precisos, agafa objectes petits. Preferència lateral per una de les mans i es deixen d’utilitzar les dues simultàniament. 2.1.3. Adquisició de l’esquema corporal 2 àrees de desenvolupament psicomotor: -Organització de l’eix corporal: MOTRICITAT GRUIXUDA -Organització pràxica: MOTRICITAT FINA -Primària: perquè l’acció està centrada en el seu propi cos. En la succió, en aquest estadi un infant ja ha organitzat els objectes que s’han de succionar per a alimentar-se (pit, biberó), objectes que s’han de succionar per plaer (dit o xumets) i objectes que no s’han de succionar (pilota gran). No hi ha reacció davant un objecte que desapareix. Anticipar esdeveniments de forma limitada. Ex. Nen plora, mare s’acosta i ell anticipa que és hora de menjar. Ex. En veure la mare obre la boca i crida Primers intents d’imitació Coordinació intermodal: coordina informació diferents sentits. Ex. Sent un soroll i es gira per mirar. Sub estadi 3: (4-8m) Reaccions circulars secundàries Interès infant centrat en manipular objectes i descobrir propietats. RCS Nen fa una acció casual amb resultat satisfactori a través del medi extern i la repeteix. Ex. Donar cops als ninos del mòbil, moure el sonall,... -Descobreix procediments per a repetir fets interessants. Una vegada que el bebè topa accidentalment amb un resultat interessant por reproduir-lo: però encara no es representa amb antelació com produir-los. -Les reaccions són secundàries ja que hi ha una primera diferenciació entre l’acció i el resultat i és aquest el que realment interessa al nadó: l’infant manifesta un interès pel resultat de les seves accionis. -Coordinació d’esquemes simples: repeteixen accions que ja estan apreses. -Piaget va denominar aquesta etapa: “procediment per a que les imatges interessants durin”. -Conductes semi-intencionals, les accions comencen a estar guiades per una intenció. -No hi ha una relació causa efecte, sinó una tènue consciencia de connexió. Ex: inici del moviment de la mà amb el sonall perquè soni. -Primera adquisició de permanència d’objectes: en nen busca objectes parcialment amagats. Ex. Busca un objecte en la direcció en que l’ha tirat. -Imitació de conductes que estan al seu repertori i les pot observar. Sub estadi 4: (8-12m) Coordinació dels esquemes secundaris - Coordina esquemes coneguts i generalitza per aplicar-los a situacions noves. Coordinació/acomodació assoleix el seu punt culminant quan els esquemes es poden combinar entre sí de manera flexible. -Conducta intencional Distinció entre els mitjans i els fins en les seves accions perquè aprèn a anticipar esdeveniments. Ex. SI posem un coixí entre la mà i la joguina: apartarà el coixí per a poder agafar-la. -Novetat i exploració. Crea nous esquemes i nous efectes. -Progressos en la imitació (ex. Empènyer un cotxe, remenar una cullera) -Imita conductes no exactes a les que veu. Ex. L’adult mou ulls i el nen mou mans. -Cerca activa de l’objecte sempre davant la seva vista. (objecte no deslligat de l’acció). El nen busca objectes en el primer lloc on s’ha amagat. -“Error sub estadi 4” amaguem objectes varies vegades sota coixí, després sota manta: nen buscarà sota coixí. -Capacitat de reconstruir les relacions espacials (fora/dins). Sub estadi 5: (12-18m) Reaccions circulars terciàries -Es crea una escalada d’acomodacions que acompanya una assimilació creixent = Noció d’aprenentatge. -Habilitat instrumental -És capaç de de desplaçar-se i tornar al seu lloc d’origen: Descobreix la noció d’espai (reté els desplaçaments que ha vist) -Casualitat: pot preveure que succeirà després d’una determinada acció. Sub estadi 6: (18-24m) Inici pensament simbòlic -Experimentació interna, combinació d’esquemes mentalment. No ho fa per assaig/error doncs té la representació mental d’objectes absents i accions passades. -Aparició dels primers símbols/signes (ex. Jugar a fingir, representar-se objectes mentalment, etc.) -Inici del joc simbòlic. -Conservació de l’objecte fins i tot amb desplaçaments invisibles. -Imitació diferida: observar acció i repetir-la temps després (ex. Jugar a pintar-se imitant la mare) -Mostra conductes de simulació (fa veure que...) -Inici del joc simbòlic. -Representació mental dels desplaçaments. -Capacitat de reconstruir les relacions espacials. (fora/dins) -Permanència objecte totalment adquirida. -Al primer estadi, el nadó està centrat en el seu propi cos i al final d’aquest sisè estadi, ja es sitúa com un element entre els objectes. Compren les regles de causalitat. Síntesi dels aspectes fonamentals de la teoria de Piaget: -Naixement de la intel·ligència i evolució és a partir de l’acció. -Primacia de l’acció en la construcció de tots els processos intel·ligents. Els objectes es capten gràcies a que el nen ACTUA sobre els mateixos. -La conquesta de l’objecte com una cosa existent en si i per si es donarà definitivament quan el nen accedeix a la representació mental: ELS REPRESENTARÀ ELS DESPLAÇAMENTS. -El pas de la intel·ligència sensoriomotriu a la preparatòria, basada en la capacitat de representació, construir-se les categories espai-temporals permeten situar-se a ell mateix com un objecte més entre altres. Valoracions crítiques de la seva obra en aquesta etapa: Metodología: -Observació naturalista. Crítica a no poder ser aplicat més vegades. -Entrevistes no estructurades -Mostra reduïda de subjectes Piaget subestima competència cognitiva dels bebès -Nens comprenen l’entorn abans de ser capaços de desenvolupar conductes motores que Piaget exigia per demostrar el seu grau de comprensió. -Manca de tasques i instruments adequats. Habilitat Piaget Recerca recent Permanència objecte Fins 8/12m objecte ocult no existeix ¾ permanència objecte rudimentària Representació mental 18m pensament simbòlic 2m imitació diferida Causalitat 8/12m anticipa esdeveniments 6/7m deferencia esdeveniments que provoquen canvis sense causa aparent 2.3. Comunicació, coneixement i socialització 2.3.1. Manifestacions emocionals i afectives 2.3.1.1. Fites bàsiques 2n mes somriure social i interès per les persones 7-8 mesos vincle i ansietat per la separació 2.3.1.2. Les manifestacions emocionals a) Expressions facials ▲ Nounat: plors i expressions diferencials ▲ Primeres reaccions: • Nounats interès, disgust, malestar • 4m ràbia, sorpresa, alegria • A partir de 6 m por, timidesa b) Respostes a estats emocionals ▲ 3 m reconeixement emocions mare ▲ 4-5 m diferencien diverses emocions (Iglesias, 1985) ▲ Desde 2 a sensibles a situacions conflictives de persones adultes manipulen i comprenen sentiments c) Respostes a estats emocionals Dunn: ▲ 14 m provocació: “fer enfadar” ▲ 24 m comentaris explícits sobre les emocions pròpies EMOCIONS: comunicació en absència de llenguatge 2.3.1.3. El control de les emocions ■ Regulació social: edat, sexe,... ■ Cultura: moments prescrits per expressar emocions ■ Persones adultes: repetició emocions positives ■ Control emocions: simultani a desenvolupament cognoscitiu 2.3.2. Els inicis de la comunicació pre-verbal Els orígens de la comunicació ♦ Bruner: formats ■ Acció compartida fer una activitat com posar un cub dins d’un altre ■ Acció conjunta ex. Llegir un conte ♦ Kaye: Marcs de socialització • L’adult crea un “marc de referencia” on poden funcionar les interaccions adult – nen. • Aquests marcs són de caràcter espaial i temporal • El món físic (objectes, temps, espai) és presentat als bebès de forma socialment estructurada. • Es converteixen en escenaris espaial i dissenys temporals previsibles que proporcionen el marc essencial pel desenvolupament cognitiu i en el que la comunicació és fonamental. • Tipus de marcs: de criança, protecció, instrumental, de modelat, etc. ♦ Conceptes explicatius de la comunicació • La comunicació pre-verbal té el seu origen en els marcs de socialització • Els conceptes claus que ajuden a entendre l’origen de la comunicació són: • Prerequisits biològics de la comunicació Ex. Capacitat receptiva i expressiva infantil: percepcions que té el nen sobre les persones i que activen l’expressivitat. • Intersubjectivitat “Capacidad de acceso a los estados mentales entre comunicantes que es la base de lo que llamamos mutuo entendimiento o compartir significados” (Perinat, 2003) • Intersubjectivitat primària: (3m) l’acomodació que fan els bebès del seu control subjectiu a la subjectivitat dels altres. >> Es basa en acció i interacció mútua >> Significat emocional: nen complementa expressió facial dels adults Costum a absència mare Diferències culturals Importància del vincle Criatura es forma model mental de les relacions interpersonals: Reflexió “puc confiar en els demés quan els necessito?”, “els que em volen, em volen de forma estable?”, “puc donar com a segura la seva vinculació amb mi?”, “puc manifestar afecte quan el sento?”, “sóc capaç de provocar afecte i mantenir la relació d’afecte al llarg temps?” Perinat: És realitza mitjançant l’intercanvi emocional En el vincle hi ha la base del sentiment de confiança bàsic d’Erikson: poder confiar en els altres. Crea un ambient d’aprenentatge i possibilita exploració i joc. Repercusions posteriors: La sensació de seguretat i confiança amb un mateix i en els demés incrementa: Tendència a comunicació Conductes d’exploració Solució de problemes Joc i relació amb altres companys Capacitat per a relacions socials harmonioses i estables: qualitat de relacions Tolerància cap als demés, més comprensió Un vincle insegur pot comportar: Necessitat constant de contestació d’afecte per part dels demés Relacions de parella més dependents Estil de pares: reproducció en fills/filles Privació d’aferrament: El retard en el llenguatge pot tenir més envergadura Problemes en relacions socials Perspectiva futura Malgrat aquestes possibles repercussions hi ha experiències posteriors a la primera infantesa que poden modificar l’evolució posterior el futur emocional d’una persona no queda prefixat com a conseqüència del tipus de relació del primer any. RUTTER (1992) Concepte de “resiliència”: capacitat de l’ésser humà de recuperar-se de l’adversitat i de transformar factors adversos en un element d’estímul i desenvolupament. Aporta una susceptibilitat menor a l’estrès i disminueix la potencialitat de veure’s afectat per esdeveniments negatius. Una persona que hagi tingut un vincle feble o insegur no necessàriament ha d’estar condemnada a la inseguretat de forma permanent: podrà establi més vincles. 2.4. Representació i simbolització El coneixement dels objectes que té el nen és, al principi, limitat. Estudis de replicació: confirmen les afirmacions de Piaget sobre els tipus d’errors que cometen els bebès quan han de buscar objectes (HARRIS, 1989). Però la comprensió és tan limitada com creia Piaget? 2.4.1- REPRESENTACIÓ MENTAL: Constància de l’objecte Permeten a l’infant ser conscient de l’existència dels objectes encara que no estiguin presents. BAILLARGEON 1987: Nens de 4/6m: tenen idea que els objectes segueixen estant allà en el temps entre que desapareixen i apareixen. Nens de 4/5: situacions en les quals hi ha un esdeveniment impossible, la seva atenció s’incrementa. Els infants saben que hi ha l’objecte però tenen poca habilitat per recuperar objectes amagats. Incapacitat d’organitzar seqüencialment els esquemes necessaris per a aconseguir-ho Son capaços de retenir i utilitzar informació respecte a la localització dels objectes amagats (Baillargeon, 1996) MANDLER 1997: estudis sobre l’origen de la RM en nens. Nens 9 m recorden on queden els objectes amagats. Pero es mantenen postulats de Piaget sobre conductes de recerca d’objectes 2.4.2- IMITACIÓ Per a Piaget: Imitació clau de pas per a la representació mental. Imatge mental fruit de la interiorització de la imitació. Imitació dels nadons: Les noves investigacions revelen que una major competència del que resultava evident per a Piaget. Meltzoff i Moore (1997) Els nadons poden imitar conductes 2.4.3- INICI PENSAMENT SIMBÒLIC (18-24 m) Joc simbòlic: Descentrament: 1 propi cos (la nena fa veure que veu d’un got buit) 2 dirigit altres principiants [12-24] (la nena li dona una cullera buida al pare perquè mengi, però encara no substitueix per un objecte no relacionat) 3 demana acció principiants (ara ja no es el nen que fa l’acció o la demana sinó que per exemple deixa una pinta al costat d’un nino per a que es pentini). Substitució d’objectes: ex. Pinta, cullera, substituir cullera per pal, substituir cullera per pinta. Integració: complexitat estructural del joc (si vol posar el nino a dormir sap que primer el banya, després sopa, després li canta una cançoneta i el tapa amb una manta) Planificació de les accions: (tindrà present que necessita per jugar, atribuirà els rols). BLOC 3. EL DESENVOLUPAMENT DES DELS DOS ANYS FINS A LA TERCERA ETAPA DE LA INFANTESA. 3.1. Desenvolupament cognitiu Teoria dels estadis (Piaget): Període senso-motor Període pre-operacional Període operacions concretes Període de les operacions formals 3.1.1 EL PERIODE PRE-OPERACIONAL El nen va aprenent a representar-se la realitat amb la construcció del pensament lògic i científic Ex. Activitats lògiques, nocions de conservació La construcció del pensament narratiu. Ex. Teoria de la ment Etapa pre-operacional (2 a 7 anys): Piaget Avenços Característiques Ús de símbols Capacitat demostrar que es capaç de pensar alguna cosa sense tenir-ho davant Joc simbòlic Ús d’un objecte pretenent que representi un altre Desenvolupament del llenguatge Perfeccionament del llenguatge. Pot parlar d’objectes i persones sense tenir-les davant Comprensió de número Comptar quantitats. Comprensió causa/efecte Relació/dependència funcional Comprenen que uns esdeveniments van associats a altres tot i que no raonen la causa i l’efecte Desenvolupament social empatia Capacitat per a posar-se en el lloc d’altra persona. Relacions amb els demés. Mira Stamback: 2 anys fan resolució de conflictes. Ex: joguina. Inicia capacitats per a: • Classificar • Seriar • Distinció aparença/realitat Organitzar objectes, persones i fets en categories amb significat. Organitzar els objectes amb criteri. Reconèixer que atributs físics d’un objecte es mantenen sense canvi, tot i que la seva aparença externa es modifiqui. (adquireixen cap als 5/6 anys) Activitats mentals implicades: Memòria: episòdica, semàntica, procedural Atenció: estat d’alerta, selectivitat Representació mental Etapes: Període de 6-8 anys primer nivell de operativitat concreta: activitats infrelògiques Interiorització mental de les operacions Capacitatde reversibilitat mental Resolució d’activitats lògiques: ex. Conservació de líquids, classificació de flors Període de 8-12 anys segon nivell de operativitat concreta: relacions lògiques Activitats lògiques: Coordinació de perspectives de “les tres muntanyes”. Inclusió de flors: 5-6 no / 7 si Inclusió d’animals: 8-9 no / 11-12 pb Conservació de líquids: 5-6 no / 7-8 pb / 8-9 si Resum: Segons Piaget: -Els nens ingressen en el període del pensament operacional concret al voltant dels 6 o 7 anys. -L’egocentrisme disminueix i es comencen a aplicar les idees lògiques, que inclouen la identitat i la reversibilitat a tots els aspectes de l’experiència. -Les noves habilitats lògiques permeten als nens en edat escolar entendre la classificació, la conservació i molts altres conceptes. -Aquesta comprensió operacional concreta afavoreix totes les formes de pensament acadèmic, sobre tot el matemàtic, i també les relacions socials. Teoria del processament de la informació Analogia amb un ordinador: A mesura que aquest es va desenvolupant aconsegueix un millor processament, més qualitat d’informació i més velocitat que afavoreix als processos d’atenció i memòria. Memòria: (Atkinson y Shiffrin) La memòria s’enten com una sèrie de processos cognitius que s’apliquen per emmagatzemar i recuperar informació. Caràcter constructiu de la memòria. Millora: Integrar informació nova a la informació que ja saben Més eficients en guardar i recuperar informació Consciència dels factors que influeixen en l’habilitat per recordar. Atenció: Per aprendre necessitem tenir en compte certs aspectes de la tasca i no uns altres, focalitzar els nostres esforços cognitius en una característica de la tasca: Atenció selectiva. La capacitat atencional millora amb l’edat: més sistemàtica i orientada cap a un objectiu. Canvis en la eficiència del coneixement: Tenir en compte totes les dades Desestimar allò que noés rellevant Estimar alternatives Corregir el propi pensament Velocitat i capacitat de processament Estratègies Recolzaments externs Atenció selectiva Autocontrol Memòria estratègica Millora dels mecanismes d’emagatzematge (repàs, organització i elaboració) Dominis del coneixement Continguts i coneixement especialitzat. (Klahr i Wallace) Analitza tasques piagetianes: a partir de 5 a. No hi ha canvis estructurals Diferències entre infants/adults: Coneixements anterior en fets, procediments, estratègies Control de l’atenció Utilització dels processos de memòria Noves perspectives teòriques Intel·ligència o intel·ligències? Concepció de la cognició humana dividida en diferents dominis: intel·ligència verbal, intel·ligència lògica, intel·ligència social, intel·ligència musical, etc. Metacognició Consciència del propi coneixement: Major capacitat de reflexionar i prendre consciència de les pròpies accions cognitives. Control del propi comportament, la pròpia conducta cognitiva. Saber que han de fer i com han de fer-ho. Pensament estratègic Definim estratègia com a qualsevol procediment que no és obligatori i que està orientat a un objectiu, per tant impliquen una elecció. Us de diferents tipus d’estratègies per a resoldre un problema: Anàlisi de la tasca i planificació. Desenvolupament cognitiu i mediació social La integració social afavoreix el desenvolupament cognitiu Piaget conflicte sociocognitiu El desenvolupament cognitiu “sorgeix de”, “pren forma a” i “és guiat” per la interacció social. Vigotski 3.2. Desenvolupament físic i psicomotor Nivell activitat va disminuint amb l’edat a mesura que va augmentant el control dels moviments corporals. Practicar determinades habilitats de forma continuada perfecciona patrons cerebrals per a realitzar una determinada activitat. El control de l’habilitat motora fina és més dificultós que la motricitat gruixuda: poc control muscular, poca paciència i poc raonament. En la majoria d’activitats que requereixen habilitat motora fina estan en joc la coordinació d’ambdues mans. ANYS MOTRICITAT GRUIXUDA: Dret MOTRICITAT FINA 2-3 Camina sincronitzant braços i cames però sense flexibilitat Trepa, gira i salta (sobre els dos peus i després sobre un) Puja i baixa una escala sol però posant dos peus al mateix graó Puja i baixa d’una cadira Xuta una pilota a peu parat Bona rotació de canell Camina uns passos enrere Pot salta a peu cois Passa pàgines Menja sol Control d’esfínters Posa petits objectes en un pot Retalla sense precisió Es posa sabates Encaixa peces Pot caminar de puntetes Salta verticalment amb els peus junts Gira sobre ell mateix 3-4 Camina amb tota seguretat Controla el ritme de la marxa, canvia de direcció o es para quan ell vol Salta amb els peus junts horitzontalment i verticalment Puja i baixa escales ell sol alternant els peus en cada graó Pot saltar dos o tres graons Pot córrer i xutar una pilota Transporta objectes petits amb compte Comença a definir la lateralitat S’aguanta sobre un sol peu Li agrada ajupir-se i mirar per sota les seves cames Fa punteria amb la pilota en blanc proper Coordinació ull i ma en el moment de dibuixar Pot posar aigua d’una gerra a un got Retalla amb precisió Passa una corda per objectes cada cop més petits Imita traços circulars, verticals i horitzontals Pinta amb moviment de canell. Fa punts, línies i traços. Amassa, aplana, estira plastilina Pot desenroscar el tap de la pasta de dents però no el pot enroscar. 4-5 Pot anar amb bicicleta amb rodetes Salta més de dos graons Camina per sobre d’una línia recta Lateralitat bastant definida Pot portar un got d’aigua sense vessar-lo Capaç de fer un nus Introdueix boles en un pot Corda botons sense ajut Retalla paper seguint un traç completament recte 6 To muscular adequat Les nenes es mostren superiors en la precisió de moviments Els nens es mostren superiors en accions que requereixen força Quan el dibuix comença a ser simbòlic? En un inici el dibuix és només un gargot: exploració física per a veure què passa. És una descàrrega motòrica i emocional i no hi ha cap intenció representativa. Encara no controla ni el punt de sortida ni el d’arribada (18mesos). A la fase representativa inicial el garagot es més controlat. Nen veu la relació entre el traç i el moviment que fa la mà. Ús de diferents colors. Tracta d’omplir tot l’espai de dibuix. Experimenta més que expressa. (2/3 anys) Comença a denominar els garagots que pinta: denominació totalment arbitrària Traços més ferms, no sobrepassa el full. Comencen a donar-li significació: ex. Un quadrat pot representar una casa. Atribueix significació a posteriori: ex. M’ha sortit un ninot. Anomenat dibuix fortuït cap als 3 anys, intenta reproduir objectes i personatges amb gran esquematisme. Quan el nen expressa que va a dibuixar tal cosa, ja hi ha representació mental. És un significat a priori perquè el nen sap què vol dibuixar encara que no sàpiga molt be com fer-ho. Relaxació 3.4. Desenvolupament social, emocional i de la personalitat 3.4.1. La construcció de les relacions interpersonals A) ELS ESTILS EDUCATIUS FAMILIARS Dimensions: Grau de control afirmació de poder, retirada d’afecte (ignorar, manifestar, enuig) Inducció reflexionar, considerar les conseqüències Comunicació fills/filles: Pares i mares molt comunicatius: raonament. Justifiquen raons de la mesura restrictiva Exigència de maduresa: Alts nivells desenvolupar possibilitats intel·lectuals, socials, autonomia,... Nivells baixos subestimar, no potenciar, absència de reptes,... Afecte: Pendents estats emocionals, necessitats, interès per desitjos. Acord unànime en: afecte i resposta a necessitats i en control i tècniques de disciplina. Estils educatius: Combinació de dimensions + variables. 4 estils educatius: Democràtic afecte + solucionar necessitats + fermesa en mantenir normes raonadament i justificadament + reflexió de conseqüències en l’incompliment + imposició en últim extrem. Planteja exigències en maduresa i independència. Consideració presa de decisions. Autoestima alta. Autoritari Imposició de normes + obediència estricta + obediència per amenaces+ influència, avaluació i control de comportament i actituds. Permissiu Estimació i llibertat d’acció + poques normes i poc compliment + no exigències responsabilitat/ordre + desenvolupament. Indiferent Inexistència de normes + poc interès i control de conductes Factors associats: vincle, característiques criatura i classe social Causes adopció d’estil: situació dels pares (ex. Estil indiferents davant de situacions de depressió, acumulació de problemes socials,...) B) LES RELACIONS ENTRE IGUALS Contacte amb adults: relació desigual Contacte amb nens i nenes: relació simètrica: compartir, col·laborar al mateix pla. Punt de vista cognoscitiu Prespectiva afectiva (expressió de vivències i regulació de l’agressivitat) Socialització (desenvolupament independència) Relació entre iguals amistat/agressivitat L’amistat entre iguals HOWES Relació estable, afectiva, diàdica, marcada per la preferència, reciprocitat i afecte positiu compartit. Determinants selecció i formació d’amics. Conducta amb amics pro social, conflicte, intimitat Efectes en: autoestima i recolzament socials Evolució: DELVAL Nadons coetanis = objectes A partir 1 any Conducta més social: interès; activitat recíproques: dos infants; aparició de llenguatge: increment possibilitats de coordinació de l’acció. Als 2 anys Mostren preferències entre ells, sociabilitat = fer coses junts (Bronson 1975) Als 3 anys Amistat = companys de joc, relació momentània, importància atributs físics, necessitat de coetanis, joc simbòlic, jocs motors, pressió social: fomentar jocs típics de cada sexe. Als 6-7 anys Amistat = compartir joguines, jugar, coses que agraden. Descobriment social: joc de regles. Naturalesa recíproca: incerta. Als 8 anys Amistat = procés bidireccional, adaptació a necessitats, ajut. Interacció més cooperativa, empàtica i afectiva. A partir dels 10 anys Referència a compartir pensaments o sentiments. Amistat menys material. Funció de les relacions entre iguals: Anàlisi més freqüent de les activitats Expressió de vivències Regulació de l’agressivitat Reconeixement dels drets i deures d’altri Desenvolupament de la independència Relacions amb companys i companyes de diferents edats Societats tradicionals, escoles rurals, germans/es, factors externs. Beneficis funció d’ensenyament o tutoria i adaptació de conducta i capacitats Els beneficis de les relacions socials Individu= ésser social (reflexionar sobre pròpia imatge) Cooperació (compartir objectiu i posar-se en la perspectiva de l’altre) Situació de jerarquia social. 3.4.2. El desenvolupament de la personalitat Desenvolupament del paper de gènere i l’adopció del sexe: Concepte de personalitat Estructura dinàmica formada per un conjunt de trets psicològics que estableixen com pensa, reacciona i actua cada persona. Aspectes condicionants: Proximitat a fonts d’afecte Allunyament d’existència Imitació, identificació amb persones que admirem Concepte d’identitat És el resultat de la interacció entre el nivell de desenvolupament cognitiu de l’individu i les altres dimensions de la seva evolució, com ara les socials i afectives. Identitat subjectiva: cóm penso que em veuen les demés persones. Auto identitat: què penso sobre mi mateixa “self” Conceptes bàsics: Sexe Connotacions biològiques i la seva referència és la funció social reproductora. Es refereix als atributs sexuals però també a alguns atributs culturals externs: pentinar, vestir. Gènere Creences socials, actituds, conductes, ocupacions, activitats tradicionalment associades a homes i dones dins una societat. Identitat sexual Ser nen o nena, identificar-se com a tal. Identitat de gènere Com una persona se sent a partir del coneixement de les funcions que la societat assigna a cadascun dels sexes, assumeix determinades pautes de conducta. Adopció del sexe: 6m – 3a Objectes sexualment marcats: són conscients dels atributs sexuals. Se n’adonen de que els objectes tenen sexe. Fins 6 a Imperen trets externs. Kohlberg: identitat basada en aspectes perceptius. Descobriment de la constància del sexe, que depèn del desenvolupament cognoscitiu. 7a Identitat sexual adquirida Socialització de les diferències de gènere: La identitat de gènere es coneix com el procés pel qual els nens i nenes adquireixen pautes de conducta que la societat considera típiques d’un altre sexe. Procés de formació (destaquen només alguns moments i conceptes importants) 3-4 a Conductes de gènere masculí/femení. Influència estereotips socials. 3-8/9 a No distinció entre moralitat i convencionalitat. Importància d’estereotips A partir 7-8a Identitat fixada. A partir de 8-9a Més flexibles, menys consistència en estereotips. Entenen que determinades activitats que abans eren considerades com d’un sol sexe poden fer-les persones de diferent identitat sexual. Implicacions en els aprenentatges escolars: Cóm es canalitzen les diferències a l’escola? No hi ha una actitud diferenciadora conscient però en realitat la reben. “Curriculum ocult”. L’escola ens ofereix diversos exemples que constaten com l’entorn social té reaccions diferenciades en relació a les conductes que atribueixen a un o altre sexe. SUBIRACHS 1998 Nens tenen més atenció verbal que les nenes. SPEAR Correcció de problemes de matemàtiques amb valoració diferent segons gènere. 3.4.3. El desenvolupament moral i la conducta pro social A) RAONAMENT MORAL Classificació de normes socials