Apunts - Didàctica de la literatura infantil, Apuntes de Literatura

¡Descarga Apunts - Didàctica de la literatura infantil y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity! DIDÀCTICA DE LA LITERATURA INFANTIL La literatura infantil i juvenil - Conceptes clau Comdefiniríeu la literatura? La literatura infantil i juvenil és el conjunt de manifestacions que tenen com a base el llenguatge - utilitzat amb una voluntat artística i d’interessar els infants -, que s’adapten a la manera de comprendre el món de les nenes i els nens - en referència als temes o als personatges, per exemple - i que empren recursos com la il·lustració, demanera que la relació entre el contingut i la presentació és estreta. Quins trets reconeixem en la literatura? Tot i les dificultats de definir-la, hi ha valors que generalment s’accepten com a propis de la literatura. Abellan, Ballart i Sullà (1997) en destaquen tres: la imaginació, invenció o ficció, l’expressivitat i el llenguatge literari o l’artifici (la forma). Què té de particular la literatura infantil i juvenil? La literatura específicament adreçada al públic infantil no va aparèixer fins al s.XVIII. De fet, existia una literatura de tradició oral (rondalles, cançons, endevinalles, acudits, llegendes…) - s’anava transmetent generació rere generació, en gaudia tot el públic. A partir del s.XVIII/XIX, però, els canvis fruit de la industrialització, l’escolarització, alfabetització massiva, la preocupació per l’educació dels infants i la millora dels mitjans d’impressió, entre d’altres, varen fer que aparegués una literatura destinada específicament a les criatures i que es pogués utilitzar com a text de lectura a les escoles. Arreu d’Europa hi va haver folkloristes que van recopilar la literatura de tradició oral i la van escriure. Aquesta va començar a considerar-se idònia per als infants. Altrament, moltes autores i autors s’hi van inspirar per crear noves obres infantils. Per tant, consideremque la literatura infantil i juvenil va néixer al s.XVIII. Tanmateix, hi ha qui ha considerat que la literatura infantil no hauria d’existir com a tal, sinó que forma part de la literatura general, i que qualsevol persona pot llegir qualsevol mena de literatura. Què caracteritza la literatura infantil i juvenil? 1. Llenguatge → accessible i clar (que tingui en compte l’edat), però creatiu i suggeridor. 2. Temàtica → pot tractar tots els temes si es fa de manera apropiada. Tanmateix, veiem que sol formular temes i crear personatges amb els quals els infants es poden sentir identificats. 3. Públic al qual s’adreça → no tota la literatura que ara es considera infantil es va crear per explicar als infants. Avui en dia, però, sí que hi ha un fort interès per proposar una literatura adreçada a aquest públic. a. Literatura guanyada → obres que no es van crear pensant en els infants però que després van resultar-ne el públic principal. b. Doble destinatari → criatures i adults que els la faciliten. Infants i adults en fan, tanmateix, lectures diferents. 4. Component educatiu → dirigida a un públic en formació, per la qual cosa inclourà un sentit educatiu, almenys en el sentit de l’educació literària que comporta la lectura.Hi ha un component educatiu innegable encara que no necessàriament moralista ni didactista. Fins i tot les obres que defugen aquests models obertament i intenten establir una comunicació d’iguals amb els receptors no en poden defugir una condició intrínseca al propi ésser del llibre per a infants com que són part de la educació literària dels seus receptors. 5. Llargària - narració → senzilla i amb poques subtrames. A mesura que augmenta l’edat pot ser de cada vegadamés complexa. 6. Il·lustracions - presentació. Funcions de la literatura El domini del llenguatge i dels recursos literaris i el seu gaudi A vegades s’ha cregut que la literatura serveix per ensenyar directament els infants, donant-los exemples de conducta o per treballar certs temes. D’altres s’ha tendit a pensar que ofereix una experiència artística i plaent. Sens dubte, el que en pensem condicionarà la nostra actitud com a mestres en relació amb la literatura infantil-juvenil. Segons Teresa Colomer, la LIJ té tres funcions principals: ❖ Desenvolupar el domini del llenguatge i dels models narratius i poètics. ❖ Iniciar l’accés a l’imaginari i els referents culturals compartits per la societat. ❖ Oferir una representació del món que serveix com instrument de socialització. Per què als infants els agrada escoltar/llegir la mateixa història? Què poden entendre els infants? Comhan de ser els llibres per infants que (gairebé) no saben llegir? Els interessos i les capacitats evolucionen de manera sorprenent els primers anys de vida. A l’any i mig, ja reconeixen els objectes representats en les il·lustracions, malgrat que difereixin de la realitat en molts d’aspectes. Cap als anys 70, la fantasia torna a triomfar en la literatura infantil i juvenil.Una de les tendències més destacades és la del realisme màgic, per la inluència de la novel·la llatinoamericana i d’autors com Pere Calders. També el que s’anomena “fantasia moderna”, en part gràcies a les propostes de Gianni Rodari, que parteix de jocs literaris, surrealisme, humor i crítica a la societat actual. ➢ A més, en els anys 60 i 70 s’adapta el gènere de la ciència-ficció → Frankenstein (1818) de Mary Shelley, les obres de Jules Verne i L’home invisible (1897) de H.G.Wells. Literatura infantil i educació literària La literatura infantil i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Aprenentatges i beneficis de l’educació literària ❖ Llenguatge → poder creador de la paraula, llenguatge com a joc, poder interpretatiu del llenguatge, domini del llenguatge com a sistema i millora de les habilitats lingüístiques. ❖ Literatura → formes i gèneres, prosòdia i entonació, familiarització amb estructures i veus narratives, personatges, representació d’allò possible, plaer estètic, accés a l’imaginari col·lectiu. ❖ Altres → posada en funcionament de la memòria, anticipació, formulació d’expectatives, construcció de la realitat a través del llenguatge, vincle afectiu amb l’adult, paciència i concentració, pensament crític, conèixer el món i a unmateix i empatia. De l’oralitat a la llengua escrita ❖ La veu → contacte físic, iniciació al llenguatge, cançons, jocs de falda, moixaines i relats i aprenentatges del funcionament del llenguatge, literatura i el món. ❖ Lectura, hàbit social → veure llegir i que li llegeixin, voler, poder i saber llegir. ❖ Imatges. La literatura infantil i l’inici de la formació literària Per què explicar un conte? Com explicar-lo? Explicar contes és, davant de tot, un art de distracció, de la mateixa manera que el fi immediat d’una obra teatral és deleitar el públic. Primer, complaure, després, en tot cas, instruir. És imprescindible que el narrador coneixi els seus propis límits i no intenti mai el relat d0un conte amb el qual no senti cap mena d'interès. Ha de transmetre l’essència de la narració, el seu gust característic, la seva fesomia pròpia i el seu punt de vista particular. Preparemun conte 1. Necessitat de conèixer el relat. 2. Assimilació més que memorització → Excepte quan hi ha un passatge molt bonic o característic del relat, llavors sí que cal memoritzar-lo. 3. Busquem l'estructura: cal tenir clar què passa, i després de quina manera es va complementant amb la successió d'esdeveniments que condueixen al desenllaç. 4. Ens prenem seriosament l'acte d'explicar un conte. 5. Assajar. Abans de començar el relat, hem de crear una atmosfera propicia i col·locar els infants de manera que no quedin lluny, el semicercles és una bona posició. El silenci és molt important, el narrador ha de tenir predisposició d’ànim i l’auditori ha d’estar predisposat. Els contes de fades Tenen el seu origen en els contes populars del passat europeu (atemporalitat) i són una barreja de la narració i la tradició. Pertanyen al patrimoni col·lectiu (universalitat) i explica la veritat a través d’imatges. ➢ Són relats curts de ficció, amb un desenvolupament argumental àgil, una intriga o conlicte a resoldre i un llenguatge senzill. ➢ Al ser de transmissió oral existeixenmodificacions constants. Beneficis per a infants i adults: desenvolupament psicològic, integració en el medi social i configuració de la primera visió del món. Beneficis en l’àmbit educatiu: naturalesa multidimensional, capacitat emocional, aprofundeix en la naturalesa humana i capacitat cohesiva. Adaptació d’un relat Hi ha molt pocs relats que, tal i com estan recollits, responguin a l’objectiu principal de la narració oral: provocar l’interès de l’auditori, per tant, el narrador ha de fer-ne una adaptació. Per tal de fer una adaptació, cal: una lectura atenta i una anàlisi del relat, utilitzar un llenguatge senzill, però no simple, conservar la continuïtat lògica dels esdeveniments, no perdre de vista l’objectiu del relat i un final ben preparat, creant intriga. ➢ Si és massa llarg, s’ha de detectar tots els elements que no intervenen directament en la trama, eliminar personatges no transcendents per a l’acció i suprimir les descripcions i els incidents accessoris. Primeres recopilacions ❖ Pas de l’oralitat a l’escriptura. ❖ Pèrdua d’espontaneïtat. ❖ Fixació de determinades visions. ❖ Introducció a la història de la literatura culta. Les mil i una nits, aparegut a l’Orient mitjà: posava per escrit una antiquíssima tradició oral, va enriquir el món narratiu europeu i és una evidència d'elements en comú entre contes de tradicions diferents.