Apunts Economia Indústries Culturals (T1,T2,T3) - 2020, Apuntes de Economía

¡Descarga Apunts Economia Indústries Culturals (T1,T2,T3) - 2020 y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity! Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts ÀLEX M. LLORENS UNIVERSITAT POMPEU FABRA Comunicació Audiovisual, 4º curs ECONOMIA DE LES INDÚSTRIES CULTURALS APUNTS Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts - El desenvolupament econòmic es produeix en gran mesura com a conseqüència del progrés tècnic: com afecta el canvi en les tecnologies digitals sobre el sector de les indústries culturals? Política econòmica: - Quines mesures d’intervenció pública son adequades per a facilitar el creixement del sector: liberalisme/intervencionisme? Exercici: Escriu 5 línies per a comentar a classe una possible resposta a alguna de les preguntes clau que l’economia es pot formular respecte les ICC. L’èxit es pot mesurar de 2 maneres: Grans beneficis econòmics o Arribar a un gran públic. Mainstream no vol dir que sigui culturalment menys vàlid. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Classe 2 L’economia forma part d’un grup de disciplines conegudes com a ciències socials que estudien el copmortament dels éssers humans en societat. - La major part de les nostres activitats tenen un vessant econòmic (produir, distribuir, consumir invertir, estalviar,...) i al mateix temps són activitats que no són “únicament” econòmiques. La cultura sempre té una dimensió econòmica (no s’ha economitzat posteriorment) - Majoritàriament es considera que el problema econòmic central rau en l’assignació de recursos per a satisfer les necessitats humanes. L’estudi de l’economia de la cultura té molt a veure amb l’estudi del consum de la cultura. Què consumim, en què invertim, quina necessitat ens satisfà? Davant d’aquesta pregunta hi ha 2 posicionaments bàsics: - L’enfocament de l’economia clàssica (Econ. Política) Adam Smith, principis de la disciplina d’economia. S. XIX. Analitzar com es crea i distribueix la riquesa, tenint en compte les institucions socials i polítiques, i el context històric. - L’enfocament de l’economia neoclàssica (Teoria Econ.) Parlen menys d’economia política i més de teoria econòmica. Es passa a analitzar com assignem els nostres recursos que són limitats, per satisfer necessitats infinites. S’analitza com s’ assignen uns recursos escassos que poden tenir uns usos alternatius. Atès que els recursos són limitats, i que les necessitats infinites, hi ha d’haver una elecció per decidir l’assignació dels recursos escassos. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Es poden destacar tres problemes econòmics bàsics: 1. Quin conjunt de béns i serveis caldria produir? Quantes productes culturals cal fer? Qui ho determina? Com? Quants diners cal dedicar-hi? Ex: Hem de fer moltes pel·lícules de baix pressupost? Poques d’alt pressupost? Què és alt/baix pressupost a EUR vs EUA? 2. Com ha d’utilitzar l’economia els seus recursos perquè el seu resultat (producte) arribi al seu nivell màxim? (nivell màxim = millor resultat) 3. Com s’ha de repartir (distribuir) el producte entre els membres de la societat Es poden plantejar des del punt de vista del consumidor i del productor/distribuïdor. L’anàlisi econòmic de la cultura no només té a veure amb si es generen guanys o no i quins guanys. També té a veure amb com ens planifiquem, com prenem les decisions, com escollim (entre tots) la millor alternativa per assolir el millor resultat. Els conceptes de Macroeconomia i de Microeconomia: Microeconomia: Analitza les conductes individuals (persones) o de les unitats de decisió (empreses, administracions públiques, etc.) per tal de conèixer com s’assignen els recursos disponibles davant de les necessitats alternatives existents. Com prenen les decisions les empreses, els consumidors, les administracions públiques...per veure com tots ells (unitats de decisió) assignen els recursos disponibles davant les necessitats alternatives existents. En un moment del S. XX, es pren consciència de que no n’hi ha prou amb saber com els agents econòmics prenen les decisions individualment, sinó que també cal tenir en compte el comportament col·lectiu de tots els individus que conformen un sistema econòmic. Això ho fa la macroeconomia. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts - No li preocupa com es genera valor sinó com les unitats econòmiques assignen els seus recursos i com els consumidors prenen les seves decisions de consum. - Ho pensa des del consum. - Diu que el consumidor escull a partir de la UTILITAT MARGINAL amb l’excepció del consum cultural. El pensament neoclàssic ens diu que a mesura que augmenta el consum decreix la utilitat marginal del consum. p.e.: Quan comprem la primera camisa, ho fem per fer-la sevir 365 dies l’any => la utilitat marginal és màxima. Quan en comprem una segona, la utilitat marginal disminueix perquè només podrem fer servir la segona camisa la meitat de dies de l’any. La utilitat marginal fa referència a allò que guanyem addicionalment quan comprem cada producte. p.e.: Si compro una tercera camisa guanyo poder-la fer servir 60,8 dies l’any. Product es Utilitat marginal (guanyo que ho podré fer servir ) 1º product e 356 dies /any 2º product e 182,5 dies / any 3º product e 60, 8 dies / any 4º product e 30,4 dies / any Marshall observa que amb la cultura (p.e. la música) quanta més se’n consumeix més se’n vol consumir. [Amb un cotxe això no passa, pq Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts quants més cotxes tinc menys puc utilitzar cadascun i per tant menys a compte em surt comprar-me’l] John Maynard Keynes (S. XX) – - Molt vinculat amb moviments culturals a UK [Virginia Wolf, S. Dreud...] – És un gran intel·lectual de l’època a més d’economista. Va impulsar la fundació del Arts Council -el departament de cultura de UK. Així, sorprèn encara més el poc interès que mostra per la cultura com a activitat econòmica. - Aquí arribem fins a la WWII. - A partir d’aquest moment (anys 60) els economistes comencen a interessar-se per a l’economia de la cultura i la disciplina és reconeguda. Classe 3 Repassar inici classe “Les idees econòmiques sempre són producte de la seva època i lloc; no se les pot veure al marge del món que interpreten. Exercici: En què s’assemblen o diferencien un croissant i un producte cultural? - El croissant només es pot consumir un cop, una pel·lícula, llibre o cançó es pot tornar a consumir. - El temps de consum és diferent. - El consum és individual v.s. col·lectiu. - Les matèries primeres són diferents (farina, aigua sucre.../.....) - L’èxit o En cultura es pot tenir poc èxit però això no fa que deixem de produir productes culturals. o En els croissants, si no venc el producte deixo de produir-lo Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts I aquest món evoluciona, trobant-se per cert en contínua evolució, fet que exigeix que aquestes idees, per a conservar la seva pertinència, es modifiquin conseqüentment” J.K.GALBRAITH, Història de l’Economia, p. 11 Actualment, l’economia d ela cultura i de la comunicació és objecte d’anàlisi per part de l’economia. Per això, cal analitzar el desenvolupament de la cultura i la comunicació des d’una perspectiva històrica. Desenvolupament de les activitats culturals al S. XX Hi ha tres processos que impulsen un fort desenvolupament de la cultura i la comunicació al llarg del S. XX, que amb certes reorientacions es mantenen als inicis del S. XXI: - Creixent intervenció dels poders públics en aquestes activitats. - Progressiva industrialització i mercantilització de la cultura. - Desenvolupament creixent del consum cultural. Creixent intervenció dels poders públics en aquestes activitats. Antecedents (s. XVIII i XIX): - La recuperació de patrimoni històric nacional. Les institucions comencen a preocupar-se per la preservació del patrimoni històric. Neixen els museus. - La formació de les persones: alfabetització universal. Post Guerra de successió i La Decadència (cultural) que la va seguir, a Catalunya es “lluita” per recuperar ... La llotja a Barcelona, Picasso. - El reconeixement progressiu de la llibertat d’expressió Afavoreix el desenvolupament creatiu. Convenció de Berna (es reconeixen els drets d’autor). Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Tema 2: Característiques dels productes culturals i creatius Un producte cultural no comparteix moltes de les característiques que tenen la majoria d’altres productes del mercat. Així com el negoci del peix fres té unes especificitats (conservació en fresc, sortida del producte sobrant per minimitzar les pèrdues econòmiques...) també tenen especificitats els productes culturals. 1. El producte cultural com a producte creatiu, simbòlic i generador d’estímuls Quines característiques clau diferencien els productes culturals d’altres productes de l’economia 1.1. Producte creatiu Des d’una perspectiva àmplia, la creativitat es pot entendre la generació de noves idees i la seva aplicació pera produir obres originals, siguin productes culturals, creacions funcionals, invencions científiques o innovacions tecnològiques (UNCTAD, 2008) La creativitat és un input per a moltes activitats econòmiques i socials (no tan sols pera les ICC) que s’obté del talent individual de les persones que han desenvolupat en un entorn social i cultural determinat. En el cas de les ICC, la necessitat de renovar de manera intensa in continuada l’oferta de productes en mercats comporta que la creativitat sigui un recurs o matèria primera (input) fonamental i indispensable. Creativitat - = generació de noves idees. - Es pot aplicar a molts àmbits de l’activitat econòmica (no només s’aplica a la cultura). - = matèria primera de la cultura. - No és un actiu que es pugui emmagatzemar, guardar, conservar Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Per això les ICC es caracteritzen per tenir... Un model específic d’organització industrial La necessitat de renovar de manera continuada l’oferta de productes en el smercats comporta una tensió entre la lògica de mercat i la creativitat. Per exemple: - Tot i l’estoc de productes culturals acumulats històricament i disponibles en el mercat, els productors inverteixen continuadament en noves obres, amb el risc que això comporta, tot donant resposta a la demanda de productes nous existent. - Els consumidors han d’elegir entre una gran diversitat de productes alternatius, sobre la base d’un equilibri variable entre la pròpia experiència (que determina el grau de familiaritat amb els continguts) i la cerca de novetat (que ofereix expectatives renovades de gaudir). Les ICC necessiten renovar constantment la seva oferta (encara que ja existeixen més llibres/pels/cançons de les que una persona pot consumir). Si es proposa un producte radicalment nou, el consumidor no el sap consumir. => S’ha de trobar un equilibri entre la novetat i la familiaritat. Això al qui ven croissants no li passa. Pot oferir sempre el mateix producte, sense haver d’innovar i sense haver d’arriscar-se a la novetat. Davant d’això, s’ha desenvolupat un model d’organització industrial que permeti: - Reunir el millor talent creatiu segons les necessitats de cada obra. - Gestionar la gran incertes en el resultat comercial que hi ha en aquestes activitats. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Uns mercats de treball creatiu amb trets específics. Des de la perspectiva econòmica, els treballadors creatius tenen dos tipus d’incentius per realitzar la seva activitat: - Incentius de caràcter no pecuniari (satisfacció personal, reconeixement social....) - Incentius de caràcter pecuniari o econòmic. Així, els artistes “venen el s productes del seu treball en un mercat dual (mercat de béns físics i mercat de les idees), en el seu valor econòmic i el cultural proporcionen mesures diferents de l’èxit dels seus propòsits” (Thronsby, D. 2001). Els treballadors creatius es troben en diferents situacions, o es plantegen diferents estratègies per operar en aquest mercat dual: professionalització plena o parcial, amateurisme o , fins i tot, situacions de pluriocupació en el treball (creatiu i/o no creatiu). Creatius que han de compaginar la seva tasca amb donar classes. Gent que vol escriure però que s’acaba dedicant a la correcció/ traducció... Un règim específic de drets de propietat sobre el producte creatiu. Normes diferents i específiques per a regular la propietat. (=> el treballador de les ICC és diferent). P.e.: en el mercat del peix, la meva propietat sobre el peix està emparada en el codi civil. Els productes culturals... - són béns únics i durables - sobre els quals es reconeixen uns drets de propietat intel·lctual que asseguren l’exclusivitat d’ús en certes condicions. - Les seves característiques diferents => cal una regulació específica. Aquests drets... - són un incentiu bàsic de la producció - Constitueixen un element que afavoreix l’existència de situacions de monopoli per... Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Fallada de mercat: El mercat no pot corregir una situació nociva (p.e.: si una població es posa malalta per fums d’una fàbrica). Si el sector públic (l’estat) no intervé (posant multes, establint normes, encarint els costos de producció de determinats productes...) el lliure mercat no farà res per evitar o corregir aquests efectes nocius. Aquesta valoració de l’art i la cultura... - És “una funció d’un consens social” que es pot donar a diferents nivells (professionals, artistes, públic interessat o ocasional, etc.). - Es construeix “per imitació d’altres o per voluntat de diferenciar-se dels altres” (Hölzl, W., 2005). Per això, el consum cultural arriba a proporcionar un sentiment de pertinença o d’identificació a un col·lectiu. Exercici: Segons el teu POV, assenyala 2-3 contribucions o efectes dels productes culturals a la societat, més enllà del seu valor econòmic. - donar visibilitat i reflexió entorn de col·lectius i temes minoritaris o de controvèrsia i desenvolupar un esperit crític. - pueden motivar la idea de que ciertas actitudes nocivas son atractivas. Quiero hablar por ejemplo del cine, haciendo atractivo el tabaquismo o de la representación de actitudes de pareja tóxicas que se ligan con una idea equivocada del “romanticismo” - sentir-te identificat amb algun producte cultural més que amb qualsevol ideologia/política i potser pots arribar a expressar com et sents o que estàs en contra gràcies a això - l'entreteniment i el valor de divulgació de missatges socials i d'interès. - como conexión entre distintas personas y cultures - LAIA LOPEZ ORTEGA: Poden servir com a eina educativa per aportar noves visions sobre determinats temes i fer a l'espectador replantejar certes creences i ideologies. Però de la mateixa manera, com estan Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Amb el consum cultural es configuren “comunitats de valors” (Lasuén, J.L.). Així, amb el consum de productes culturals les persones es posicionen socialment. Això es deriva del seu valor simbòlic característic, i influeix decisivament sobre el comportament de la demanda cultural (més que no pas la seva “utilitat” material com a productes). 1.3. Producte generador d’estímuls “Així, per primera vegada des de la seva creació, l'home s'enfrontarà al seu problema real, permanent: com fer ús de la seva llibertat per no haver-se de preocupar per l’economia, com ocupar el temps lliure que la ciència i l’interès compost hauran guanyat per a ells, per a viure manera sabia, agradable i bé.” Ens han ensenyat a consumir però no ens han ensenyat a consumir. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts “No obstant això, crec que no hi ha país ni persona que no pugui esperar l'era de l'oci i de l'abundància sense temor. Perquè hem estat entrenats massa temps per esforçar-nos i no per gaudir. És un problema temible per a la persona comú, sense talents especials, ocupar-se’n, especialment si ja no té arrels a la terra o en els costums o en les estimades convencions d'una societat tradicional. A jutjar pel comportament i els èxits de les classes adinerades d'avui dia arreu del món, la perspectiva és molt depriment.” John Maynard Keynes - Regne Unit, 1883-1946 Possibilitats econòmiques per als nostres nets (1930) Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts a) Identificar els sectors culturals (amb certes limitacions). b) Constatar la dificultat d’establir classificacions estadístiques, ja que la realitat és molt complexa. La classificació de les ICC es determina principalment des de la perspectiva del producte: - Ind. Llibre - Ind. Pel·lícula - Ind. Fonograma En alguns casos, també es considera la funció o tipus d’activitat realitzada: - Producció - Auxiliars de la produccióComerç (a l’engròs i al detall) - Formació - Conservació (tot i que en certs casos hi ha problemes per a una delimitació precisa, com en el cas de la televisió). Classificació de la UNESCO als anys 70s Indústries basades en els drets d’autor. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Aquesta és la nova proposta de la UNESCO i la que s’anima a utilitzar per classificar igual i per tant poder fer les estadístiques igual (=> que es pugui comparar). Inclou/afegeix les biblioteques, i el disseny. La UE no incorpora totes les categories que inclou la UNESCO. En cap cas la gastronomia està entrant en la classificació d’activitat cultural. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts També es poden classificar les ICC segons a quin segment del mercat va adreçat el resultat del treball creatiu. En concret, l’output d’aquestes activitats pot ser: - Destinat al consum “final” (de les famílies, principalment): són activitats proveïdors de productes culturals en un “sentit estricte” (llibre, pel·lícula, obra musical o escènica, pintura, etc.). El cicle del producte s’acaba en el moment que és consumit. - Destinat al consum “intermedi” (de les empreses, principalment): són activitats intensives en coneixement i creativitat (disseny, comunicació, publicitat, etc.) que han esdevingut un element fonamental de la cadena de valor de moltes altres activitats econòmiques. Tots els consums que es donen entre collir el blat i menjar el pa. A través d’aquestes activitats, la creativitat contribueix a millorar la competitivitat d’empreses i institucions i a millorar el benestar social. S’ha d’incorporar aquesta creativitat ... Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts recursos tecnològics. Quants més productes reproduïm més reduïm el cost mitjà. Els sectors culturals difonen els seus continguts de diferents maneres. p.e.: Les arts escèniques o la música en directe no fan servir cap tecnologia per difondre el bé cultural. La seva capacitat de GENERAR ECONOMIES D’ESCALA (= reduir el cost mitjà de producció de cada còpia) és molt limitada. p.e.: L’aparició de la impremta implica la introducció d’una tecnologia que va permetre reproduir els llibres a gran escala. Quantes més còpies se’n feien, més baix era el cost pro mig del producte. Quan els llibres els feien/copiaven els monjos a mà, cada llibre tenia un cost molt elevat. Com més gran és el mercat (cultural) més fàcil és generar còpies i per tant economies d’escala, reducció de costos mitjans de producte => més facilitat per generar beneficis.  Això podria explicar perquè el cinema europeu no pot competir amb l’anglosaxó. A l’inici del curs ens vam pregunta perquè els EUA podia mantenir una indústria cinematogràfica tan potent sense ajudes del govern. - Els mercats europeus, al estar tan fragmentats, tenen major dificultat per generar economies d’escala Charles Paté va observar que el 1914 als EUA hi havia 16.000 sales mentre que a França només n’hi havia 1.500 => la capacitat de distribució dels EUA era 10 vegades superior a la de França (= un distribuïdor/productor francès, podia generar amb un sol producte, deu vegades menys beneficis i això implica que la inversió als EUA també era 10 vegades superior perquè la possibilitat de recuperar els diners era 10 vegades superior). Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts + Eix X: Població en milions d’habitants Eix Y: El pes que tenen les activitats culturals sobre el PIB del país. A Catalunya les activitats culturals representen un 0,2%-0,3% del PIB La R ens indica la correlació entre les dues magnituds: Observem que com més grans son els països major és el pes de l’ADV sobre el pes de l’economia (més probable és que tinguin un ADV gran). Els 3 països on l’ADV té més impacte en l’economia són Alemanya, França i Gran Bretanya. A Espanya i Itàlia, els països mediterranis més grans d’Europa, l’ADV té un impacte una mica per sobre del 0,3% sobre el PIB. En els països petits europeus, cap no superar el 0,4%. Observem que Espanya està per sota de la diagonal blava (està per sota del seu potencial). Catalunya té un ADV per sobre de la mitjana proporcional al seu tamany encara que, igualment molt lluny dels grans països. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Els productes culturals poden ser generadors d’economies de gamma: El producte cultural es pot versionar a través de múltiples secondary windows. = Per a diferents segments del mercat. = Fem versions diferents per a vendre a diferents tipus de consumidors. En funció de la tecnologia que tenim podem fer més o menys versions. Cada innovació tecnològica (cada onada de digitalització) crea una oportunitat de generar noves versions dels productes culturals. p.e.: Un llibre el puc publicar en edició de butxaca, en tapa tova, tapa dura i la versió especial amb il·lustracions; però també en puc fer pel·lícules, còmics, videojocs... Al versionar els productes culturals i creatius es poden generar sinèrgies. Això permet generar molt valor. Versionar “significa oferir un producte d’informació en diferents versions per a distints segments del mercat”, tot tractant “de vendre el producte a preus diferents quan els consumidors són diferents i segons el que estiguin disposats a pagar por ell” (Shapiro, C. y Varian, H. R., 2000). Així, és possible generar importants sinergies al versionar els productes culturals i creatius. Aquí s’incorporen els conceptes de transmedia i crossmedia. També sorgeix el debat sobre si l’obra cinematogràfica s’estrena en les plataformes digitals es pot considerar cinema o no.  El problema és que una estrena en digital es salta diverses finestres de distribució. => Cal trobar noves estratègies per a explotar el producte i totes les seves versions possibles. UNA DE LES PREGUNTES DE L’EXAMEN SERÀ MIRAR UN GRÀFIC El producte d’informació com a actiu intangible És a dir, parlem de conceptes que no són materials. Els béns d’informació, inclosos el productes culturals i creatius, són de caràcter intangible. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts - També podem accedir a productes culturals de forma gratuïta ( sembla que siguin de naturalesa pública). Això fa difícil que els mercats culturals funcionin. Els productes d’informació poden adquirir o reforçar la naturalesa de béns privats en funció dels suports materials emprats per al seu transport, emmagatzematge i venda: - Es versionen els mateixos continguts per mercats diferents. Per exemple, un llargmetratge es pot exhibir a sala de cinema, a través de diferents modalitats de TV, o es pot difondre per Internet, etc. En funció de a on ho exhibeixo i amb quin ordre podré treure’n més o menys benefici (en funció del nivell de privatització). - S’agreguen o empaqueten (bundle) venent-los junt amb altres productes (que poden ser de caràcter tangible o material). - S’integren en sistemes de productes més amplis per generar més valor: de manera aïllada, són productes que tenen poc o cap valor, però que en combinació amb altres generen valor. p.e.: La premsa, a diferència de el món editorial, ja ha entrat al món digital (quedant desprotegida de la pirateria gràcies al suport físic). El diari en format paper es comporta més com un bé privat. Movistar empaqueta la televisió Premium amb el servei de la fibra òptica facilitant que es puguin monetitzar/privatitzar els productes culturals. El bé privat pur és aquell que és de consum rival i que he de pagar un preu. El bé públic pur és aquell que és de consum no rival i que no he de pagar un preu. p.e.: un carrer – tothom pot passejar pel carrer sense rivalitzar amb ningú i no he de pagar per fer-ne ús. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts En la mesura que els productes culturals queden situats entre els béns de naturalesa pública, apareix la conducta del freerider. Com més públics són els productes culturals més fàcil és l’aparició del freerider. En aquest cas, el freerider seria la persona que no paga un preu per accedir als productes culturals, o que no respecta els drets de propietat intel·lectual. És que considera que no ha de pagar perquè amb el que paguen els altres ja es paga el producte. Això és el que passa amb totes les estructures públiques: gent que té diners que considera que no li cal pagar impostos perquè encara que no els pagui podrà fer ús dels serveis públics (hospitals, carreteres, escoles....). La pirateria respon a aquest comportament. A internet jo puc accedir a productes culturals evitant pagar i sense privar a altres persones de que puguin gaudir del mateix producte. Al final, si no paga ningú, qui paga el cost del producte cultural és el qui l’ha produït. En les indústries culturals parlem de productes d’informació (el problema de la pirateria també el pateixen els softwares). Aquests productes, per la seva naturalesa, es situen incòmodament en l’òrbita dels béns privats purs perquè tot i ser parcialment públics es poden empaquetar per protegir-se i privatitzar-se afavorint així el retorn econòmic. A internet conflueixen dues cultures/tendències/models - Els que volen que els productes culturals siguin béns privats (de consum rival i de pagament) [Hollywood] - Els que volen que la gent pengi continguts gratuïts – béns públics (de consum no rival i sense pagament).  Tot allò que es penja a internet (el contingut) no busca (en principi) fer diners. [Silicon Valley – ofereix plataformes per a que la gent que no vol guanyar diners amb els continguts que produeix, els distribueixi de forma gratuïta a les XX.SS] És per això que ens costa tant trobar un règim de propietat, de distribució de continguts, que pugui ser compartit per tots dos models. És un xoc entre la gratuïtat dels continguts a internet i els drets de la propietat intel·lectual. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts La informació és un “experience good” Els productes culturals són béns d’experiència, de manera que els consumidors en coneixen el seu contingut a través del consum. La informació és un “experience good” Els productes culturals són béns d’experiència, de manera que els consumidors en coneixen el seu contingut a través del consum Quan consumim cultura mai no sabem ben bé què estem comprant perquè només el podem conèixer un cop experimentat. Això dificulta que l’usuari pugui voler comprar perquè si no sé què compro és més difícil que ho compri. Així, es planteja el problema de la transparència: se’n desconeix el valor fins que no es consumeix. Aquest fet té importants conseqüències en l’organització del mercat: - Cal una protecció de la propietat de la informació. Exercici: Voleu comprar un producte cultural d’un gener o temàtica del que no teniu cap coneixement. - Quines dificultats heu de superar? Quins instruments osa a la vostra disposició la indústria per superar-les? - La dificultat més important amb la que ens trobem és la d’escollir entre una grandíssima varietat de productes culturals sense tenir coneixements suficients per fer-ho. Una altra dificultat és que el consumidor es pregunti si entendrà i gaudirà del producte cultural tot i no tenir-ne cap coneixement. Un dels instruments bàsics per comprar el producte cultural adient seria l’opinió de les comunitats envers aquest producte. És a dir, deixar-se aconsellar per les persones que consumeixen normalment aquest tipus de productes culturals. - Ens hauríem d’informar abans (web, e-mail, telèfon, en persona), per conèixer a quins llocs podem consumir-lo, quines característiques té i quina és la millor opció de consum per a les nostres necessitats. La indústria posa a la nostra disposició punts de trobada físics (botigues, sales d’exhibició, etc.) i virtuals (xarxes socials, web, plataformes) per fer-ho possible. Ara bé, potser és poc habitual tenir la voluntat de comprar una cosa de la qual no es té cap coneixement, la primera necessitat és saber de l’existència del producte gràcies a la publicitat, Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts - L’atenció és un bé fix i limitat. L’atenció és limitada. Cada persona té un límit d’hores per estar pendent/atent a una cosa determinada. p.e.: cada persona pot dedicar 1 hores d’atenció (24-8 que dorm) multiplicat per tantes persones com hi hagi al món. - L’atenció pot ser distribuïda entre persones al llarg del temps. L’atenció es pot distribuir entre persones al llarg del tempsEl que vol Netflix és captar l’atenció del màxim de persones durant el màxim temps possible. - Les persones inverteixen en atenció, tot esperant obtenir una rendibilitat emocional. Nosaltres hem de decidir com destinar la nostra atenció. Es produeix un gran canvi de paradigma. Al S. XVIII la lluita era per a que tothom tingués accés a la informació (impremta, enciclopèdia, museus, biblioteques...) Ara, amb la superabundància de la informació, el problema ja no és fer arribar la informació sinó la demanda d’informació (l’atenció). L’atenció és limitada. Cada persona té un límit d’hores per estar pendent/atent a una cosa determinada. p.e.: cada persona pot dedicar 1 hores d’atenció (24-8 que dorm) multiplicat per tantes persones com hi hagi al món. L’atenció es pot distribuir entre persones al llarg del tempsEl que vol Netflix és captar l’atenció del màxim de persones durant el màxim temps possible. Nosaltres hem de decidir com destinar la nostra atenció. El que fan aquestes empreses és apropiar-se del nostre temps. Nosaltres hem de trobar estratègies per poder dedicar la nostra atenció al que nosaltres vulguem. p.e.: m’apago les notificacions i així no dedico atenció al mòbil quan sona sinó quan jo vull. La superabundància ja és una realitat (estadísticament) i el que hem de fer és competir en un mercat de l’atenció que és un mercat molt competitiu. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Si jo creo una activitat cultural i no creo una estratègia per cridar l’atenció difícilment algú em dedicarà atenció (amb l’excepció d’algun cop de sort). => En un món de superabundància d’informació, els costos de captar l’atenció tendeixen a ser elevats (són una barrera d’entrada en aquestes activitats). Això es reflecteix en l’existència d’uns costos creixents de promoció i publicitat en els sectors culturals (podent-se donar un cert malbaratament de recursos per aquest concepte). Límits de la capacitat individual d’atenció. “El nostre sistema nerviós no és capaç de processar gaire més de 110 bits d'informació per segon. Per tal d’escoltar i entendre el que estic dient, es necessita processar al voltant de 60 bits per segon. Per això no podem entendre més de dues persones parlant-nos a la vegada”. - (Csikszentmihalyi, M., 2008). El declivi de la premsa que tenia una difusió molt àmplia. A mesura que apareixen nous mitjans de comunicació, l’atenció que rep la premsa va baixant. El problema de l’atenció anirà agafant, cada vegada, un paper més important en el nostre comportament. Exercici: Veieu alguna relació o semblança entre la propagació de l’èxit d’un producte cultural a la societat i el contagi d’una malaltia fina a generar una pandèmia? - Per una banda no és casual l'ús de l'expressió "fenomen viral", ja que com més visible estès és un producte cultural més fàcilment trobarà nou públic, i es produeix un cert efecte d'onada o bola de neu a nivell mundial. Si coneixem algú que mira una sèrie, per exemple, hi ha més possibilitat de "contagiar-nos" i acabar com aquesta persona. Per altra banda Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Dinàmiques generadores d’èxit i mercats on el guanyador es queda amb tot. El mercat d’atenció genera unes dinàmiques d’èxit. Dinàmiques generadores d’èxit Quan es genera un procés de comunicació de “boca en “boca” (viral), es propaga una opinió sobre un determinat producte entre els consumidors de manera que pot arribar a assolir l’èxit (posar-se de moda). Aquesta dinàmica d’èxit es dona per diferents motius, interrelacionats i complementaris, entre els que es poden destacar els següents: No sabem (podem saber) perquè una cosa està “adormida” i de cop es desperta i es propaga, esdevé exitosa. El que sí que podem arribar a saber és com es propaguen, a nivell social, aquestes informacions (una pel·lícula, un llibre, un algoritme...) L’existència de rendiments creixents d’escala Es donen quan, en augmentar els factors de producció (inputs), la quantitat de producció (outputs) creix en una proporció superior. p.e.: incrementar inputs al 100% => els outputs incrementen un 110% En la mesura que l’increment de producció suposa un creixement de vendes, es dona un augment dels guanys. Output = producte, quantitat d’exemplars Input = quantitat de recursos que necessito per crear els productes (tots els exemplars). Amb un croissant, quants més n’he de produir, més recursos necessito (més massa, més forns...). Així, arribat a un punt, quants més en faig menys guanyo. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts El calor d’una xarxa de comunicacions. Llei de Bob Metcalfe (1980) El valor d’una xarxa augmenta de forma gairebé exponencial. Les xarxes lliures d’escala (Scale Free Network) Com a conseqüència de l’existència d’efectes de xarxa o de contagi, es configuren comunitats d’usuaris de desigual dimensió. Això també passa amb valors culturals (autors, artistes, productes o marques) ja que són generadors de sentiments de pertinença o identificació. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts En la mesura en que es configuren hubs de més valor (més enllaços) més gent hi vol entrar i es genera aquesta retroalimentació positiva, aquests rendiments creixents d’escala. Mercats on el guanyador es queda amb tot (o quasi) Els mercats culturals es poden qualificar com a winner-take-all- markets ja que: - Encara que hi hagi excés d’oferta i per tant una atenció més dividida, hi ha dinàmiques socials i econòmiques que impulsen l’èxit de certs productes. - Les dinàmiques de l’èxit existents afecten tant a les decisions dels consumidors com les dels productor, ja que els dos volen assolir-lo. - Per fer front a aquestes dinàmiques, creix la importància dels costos de captar l’atenció (publicitat i promoció). Això és una barrera d’entrada en aquestes activitats. - Com a resultat de tot plegat, tendeix a emergir un(s) guanyador(s) que es queda(en) amb tot el mercat. (a winner takes it all) - L’expectativa de tenir èxit motiva a entrar en aquestes activitats (hi ha altres incentius no econòmics que impulsen als treballadors creatius. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Comentari de cas: Dinàmiques generadores d’èxit. A Espanya es van exhibir 1678 pel·lícules el 2017 amb un total de 101,8 milions d’espectadors. De les 100 pel·lícules amb més espectadors (6%) van tenir el 87,4 milions d’espectadors (85%). Hi ha una petita part de la producció audiovisual que acapara la major part de l’èxit. Aquesta figura ens remet a la figura de la LONG TAIL En verd els productes que tenen més èxit. després hi ha una llarga cua (en groc) que, dins la sobre-oferta, tenen falta d’atenció. Els productes que venen poc, en conjunt venen quasi tant com els pocs productes que venen molt. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts - Despesa pública = despesa que fan les administracions amb els nostres impostos Aquesta fórmula es pot aplicar a la crisi econòmica actual per exemple. La pandèmia ha tingut un fort impacte en el consum que s’ha frenat dràsticament. Davant la incertesa els empresaris no inverteixen. La despesa pública ha augmentat passant els límits d’endeutament. Tot això s’ha produït en alguns sectors, en d’altres el consum i la inversió han augmentat. L’economia no funciona si no invertim, si no gastem. La política econòmica dels darrers anys s’ha modelat seguint aquesta fórmula. Aquesta fórmula també ens serveix per saber qui gasta en cultura i com. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Despesa de les llars, despesa dels turistes estrangers, inversió en publicitat, comerç exterior i despesa pública (2008, 2014, 2015). El 2008, amb la crisi financera, la demanda d’activitats culturals de les famílies va caure un 22%. La despesa dels turistes (2018) va augmentar un 47%. Llavors la despesa dels turistes va compensar una mica la caiguda de consum del locals. Ara això no passa. El consum de les famílies, els anunciants i la despesa pública han baixat. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Evolució de la despesa de les famílies en lleure i cultura a Catalunya i Espanya (2006-2017) Observem que la despesa en cultura baixa a nivell nacional i territorial a l’hora que la despesa en comunicacions va augmentant (telefonia, internet...) Distribució de la despesa de les famílies per grups de despesa a Catalunya, Espanya i UE-28 (20109 en %. A Espanya es la despesa en cultura és del (6,6/6,9%) molt menor que la mitjana europea (8,5%). Gastem molt més en habitatge (també respecte a la UE – 30% versus 28,7%) Un 1% en el pressupost de despesa d’una família és molt. Hi ha una correlació positiva entre el % de la despesa en oci i cultura sobre la despesa total en consum de les llars i la Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Hi ha sectors on hi ha molta fragmentació empresarial i la provisió dels béns i serveis es produeix de forma caòtica (amb la intervenció de molts agents econòmics). En d’altres sectors hi ha empreses cada vegada més grans que organitzen tot el procés de producció i venda dels productes (monopolis, oligopolis..). Aquest procés d’integració de les empreses es pot produir de forma... Des d’una perspectiva empresarial, hi ha agrupacions sectorials molt complexes que responen als seus interessos estratègics: a. integració vertical d’activitats Empreses que creixen de forma vertical en la cadena de valors. Controlen els processos de producció distribució i venta dels productes. p.e.: Planeta té editorials, distribuïdores i llibreries (la casa del llibre). b. integració horitzontal d’activitats Empreses que creixen de forma horitzontal en la cadena de valors. La seva quota de mercat va augmentant (en el mercat de l’edició). També es pot produir comprant empreses o creant filials que facin la mateixa activitat. p.e.: Planeta va començar fent enciclopèdies i un dia va començar a editar llibres. c. integració aglomeral d’activitats Empreses que duen a terme diferents activitats econòmiques en diferents àmbit (en diferents processos productius) p.e.: Una empresa que comença fent enciclopèdies que decideix invertir/introduir-se en el món de la ràdio i la televisió. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Totes les grans majors han tingut creixements en totes aquestes direccions. Què és més eficient? Què és millor per tots plegats? Que hi hagi aquests processos de creixement? I fins a quin punt, on està el límit d’aquest creixement? (es podria arribar a tenir una empresa que ho fa absolutament tot?). La competència en els mercats pot ser: a. Perfecta: moltes empreses fan productes idèntics i cap d’elles té una quota destacada. ex: les companyies aèries. La teoria econòmica diu que amb aquesta competència és quan l’economia funciona millor. b. Monopolística: Molts venedors amb productes més o menys diferenciats. Hi ha cert control dels preus. c. Olipolística: Poques empreses dominen el mercat. d. Monopoli perfecte: Una sola empresa domina el mercat sense competència. Pot fixar els preus que vulgui i gaudeix de barreres d’entrada. En general, en els mercats de la comunicació, no es donen les situacions de competència perfecta (Vogel, 2004). En el marcat de la comunicació no es sol donar la competència perfecta. A la majoria de sectors culturals es donen situacions de competència monopolística conseqüència directa de que siguin productes creatius que tenen drets d’autor. En els productes d’informació es generen economies d’escala i hi ha unes dinàmiques d’èxit que impulsen unes dinàmiques de concentració dels resultats, que fan que poques empreses dominin el mercat. Hi ha múltiples dinàmiques econòmiques que afavoreixen l’existència de situacions de competència imperfecta en els Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts mercats culturals. (diferent intensitat en funció del sector cultural): a. Les barreres d’entrada perquè ha costat molts diners fer el prototip (costos enfonsats) o la publicitat. b. El monopoli sobre el producte atorgada pels drets de la propietat intel·lectual. c. La capacitat de generar sinergies amb altres activitats mitjançant la producció de continguts en versions diferents (cross media), el seu empaquetament (bundle) amb altres productes, o integració en un sistema de productes més ampli (convergència digital). Aquests són les causes que expliquen perquè en els mercats culturals no hi ha una lliure competència. Això com es resol? En el sistema capitalista hi ha uns organismes que vetllen per a que hi hagi una lliure competència en el mercat. A Espanya la Comissió Nacional del Mercat de Valors. 3. Estructura dels mercats culturals Com s’organitzen els mercats culturals i creatius? A. Estructura dels mercats en empreses xarxa (o organitzacions latents). Des de l’òptica de l’organització industrial, els sectors culturals i creatius formen part de les denominades indústries basades en projectes (project-based-industries). Per cada projecte...: - Es busca el millor talent creatiu segons les necessitats. Exercici: (vídeo 15-16) Què recomanaries a algú que estigués a punt d’acabar CAV per obrir-se pas en els mercats de la cultura i la comunicació quan finalitzés els estudis? - Participar en rodatge encara que no sigui remunerat. - Buscar un equilibri entre participar a tot i guanyar experiència Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts b. Empreses “independents” i treballadors autònoms que: o Capten talent creatiu adequat per a cada projecte o activitat (capital humà). o Participen en el procés de producció i difusió culturals que s’estructura de manera fragmentada (externalització de serveis o outsourcing). o Comparteixen el risc de producció de prototips amb altres empreses. Empreses petites que tenen la flexibilitat de captar el millor talent creatiu per a cada activitat. Poden fer producció cultural per iniciativa pròpia o per encàrrec de les grans corporacions (outosrourcing). Estructura en xarxa del mercat: Al centre hi ha els agents clau (públics i privats) que tenen una dimensió gran. A l’esquerra hi ha els difusors de cultura independents que són molt més petits i treballadors autònoms que treballen per ells. Els productors independents tenen menys impacte sobre els consumidors 8fletxa més petita. B. Antecedents de la configuració en estructura d’empresa xarxa. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Imatges dels inicis de les indústries cinematogràfica i l’automobilística. Totes dues indústries, en els seus inicis van buscar grans superfícies on “fabricar” (en sèrie) els seus productes de la forma més sistematitzada. En l’actualitat aquests grans espais ocupats per la indústria cinematogràfica dels inicis ja no són (s’han convertit en parcs temàtics) . Perquè hi ha hagut aquesta evolució de la indústria cinematogràfica? Rifkin ens ho explica... Evolució de l’organització de la producció cinematogràfica (J. Rifkin, 2000 – La era del acceso): “Les indústries de la cultura de Hollywood tenen una llarga experiència amb el tipus d’organitzacions basades en un estructura de xarxa i per aquesta raó s’estan convertint en (ja són) el prototip per a la reorganització de la resta del sistema de producció capitalista segons aquesta orientació reticular”. Davant el risc econòmic de fer una pel·lícula, “plantejar els negocis en forma de xarxa és una necessitat”. “la producció de cada pel·lícula reuneix un equip de companyies de producció especialitzades i contractistes independents, cadascuna experta en el seu camp i amb el seu propi personal qualificat. Conjuntament totes aquestes parts conformen una empresa- xarxa de curta vida (viurà fins a la fi del projecte). Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Arrel del cas Paramount (1949), els tribunals ordenen la desvinculació vertical entre l’exhibició, producció i distribució cinematogràfica. Les majors tenien sales de cinema i exhibien les seves pel·lícules (que eren grans èxits esperats pel públic) excloent les altres sales. Davant aquesta situació les grans majors van reorientar la seva estratègia empresarial ja que la pèrdua del control de l’exhibició suposava un increment del risc de les seves activitats i van: - Obrir el mercat: a productors independents i a empreses de distribució per compartir costos. - Reduir els riscos propis: que suposarà el final de l’explotació dels grans estudis de Hollywood. - Establir una nova forma d’organització: paral·lelament i de forma progressiva les majors van començar a intervenir en el finançament dels films independents a canvi d’obtenir els drets de distribució. Les majors comparteixen l’activitat de producció per poder compartir també els riscs. Ara veiem moltes més co-produccions i col·laboracions. Les majors no han compartit l’activitat de la distribució (que és el primer que cobra). Els tribunals van ordenar això en pro de garantir la lliure competència en el mercat. Aquest any els EUA han derogat el Decret Paramount, aquesta prohibició d’organització vertical de les majors. Actualment el sector de la producció cinematogràfica als EUA: - “Està format per petites companyies amb pocs treballadors amb un perfil clau”: una gran estrella o director, escriptors, personal especialitzat en control pressupostari. - “La productora neix a partir d’un determinat projecte de pel·lícula”. L’actiu principal d’aquestes empreses és la capacitat de generar noves idees i projectes cinematogràfics. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Els autònoms no estan protegits en cas que, pel motiu que sigui, no puguin treballar. En general, els treballs més relacionats amb la creativitat predominen les formes d’autoocupació. A Europa gairebé el 50% ho són. Això és una característica del sector. Fins i tot en els països amb més diners/ els que inverteixen més en cultura. Bona part del percentatge que consta com a no auto-ocupat, és perquè estan pluri-ocupats i combinen dues activitats. Escriuen i donen classe, per exemple. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts D. Existència i desenvolupament de mercats bilaterals o two- sideed-markets. Els mercats bilaterals són aquells que tenen... - Dos grups d’usuaris amb relacions creuades entre si (p.e.: consumidors d’informació i anunciants de publicitat). - Un intermediari que interioritza les externalitats d’un grup a l’altre. Les cadenes de valor dels mercats bilaterals difereixen de les cadenes de valor tradicionals. En economia el client d’una empresa és qui paga pels serveis/productes que ofereix una empresa. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts En les indústries culturals ens trobem que hi ha dos tipus de clients: El diari el paguen els lectors que paguen un exemplar al quiosc i els anunciants. Un mitjà de comunicació és una plataforma d’intermediació d’un mercat que te dos costats. El concepte dels mercats bilaterals es va introduir a principis dels 2000. Com a conseqüència del desenvolupament de les xarxes digitals apareixen nous mercats bilaterals: Google, Apple, Amzon, Facebook... Ens ofereixen uns serveis a internet sense cobrar-nos diners que obtenen d’una altra banda de mercat (publicitat, dominis online, posicionament SEO...). La indústria cultural va establir, amb els mercats bilaterals, un model de negoci que ara són aplicats -amb algunes innovacions- pels operadors digitals. Quan Facebook va arribar a Espanya es va registrar com una empresa de “prestació de serveis de publicitat i màrqueting a internet”. Ara no només és venen espais publicitaris sinó que a més a més el que es venen són les dades (les cookies) dels usuaris. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Quina quota d’ingressos (en publicitat, patrocini i televenda) li toca (rep) a TV3 en relació a la seva quota de pantalla. Quant més gran és el mercat en el que jo intervinc (a més territori arribo per exemple) puc generar més economies d’escala i guanyar més diners. A la que anem fragmentat el mercat i mirant-ho en perspectiva més local menys diners es poden generar. A les emissores locals els hi costa més competir amb les grans cadenes espanyoles TV3 té uns ingressos en publicitat molt elevats perquè obté uns recursos públics que li permeten fer una oferta televisiva competitiva i tenir uns ingressos de publicitats superiors als que li tocarien per quota de pantalla. Hi ha un repte de sostenibilitat i d’equitat. Com aconseguim que les realitats culturals minoritàries puguin tenir un ple desenvolupament en igualtat de condicions amb les realitats de major dimensió. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts F. Els mercats interior i exterior. 4. Especificitats dels mercats culturals Quines singularitats tenen els diferents mercats culturals i creatius? Productes culturals: Són resultat del treball creatiu i tenen un caràcter simbòlic. Generen estímuls i produeixen informació. Però... Segons les formes d’organització del treball i de generació de rendiment econòmic, les activitats culturals es poden dividir en: - Arts visuals - Arts interpretatives - Indústries culturals (en un sentit estricte). A. Les arts visuals En el mercats de les arts plàstiques (pintura i escultura) predomina el treball autònom i es constitueixen mercats imperfectes (no hi ha competència perfecta). - Obra única (no reproduïble ni repetible). - Segments de mercats (sovint molt reduïts). - Asimetria de la informació entre oferta i demanda. (els galeristes d’arts tendeixen a saber molt més del mercat que la població, els compradors). Els mercats funcionen millor si hi ha més simetria entre la oferta i la demanda. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts Són mercats que tendeixen a ser especulatius (pot produir moltes diferències entre el cost de producció i el preu de venta). Són mercats reservats a unes minories. B. Les arts interpretatives En les arts interpretatives, l’organització del treball presenta situacions de caràcter molt divers (fix/eventual, autònom/dependent....). Els espectacles en viu fan impossible substituir la major part del treball per capital (és gairebé impossible substituir el treball per màquines). - Taxa de productivitat estacionària – No es pot millorar la productivitat d’aquestes activitats (perquè no hi puc introduir màquines). Van perdent competitivitat al mercat, cada vegada es tornen més cares (les altres activitats baixen els preus per al introducció de maquinària). - Activitats repetibles però no reproduïbles (no caldria treball). - Segments de públic limitats. Com que no es poden reproduir a gran escala, es poden repetir a una escala limitada => segments de públic limitats. Mercats que tendeixen a ser subvencionats per les administracions públiques. Per corregir el dèficit de productivitat. Hi ha una manera de resoldre el problema de productivitat....Fent obres que demanin poc personal. – El teatre independent, que no té moltes pèrdues o que fins i tot funcionen econòmicament, tenen molt pocs artistes. Excepció: esdeveniments massius (concerts, jocs olímpics, futbol...). En un concert s’introdueix tecnologia (altaveus i grans pantalles) es pot reproduir, amplificar la feina del mateix nombre de persones (el grup) i augmentar la productivitat. El món dels esports, venent els drets de retransmissió audiovisual, es pot augmentar la productivitat/els ingressos. No tots els esports ho han aconseguit. El món de la cultura, fins ara, no ho ha pogut aconseguir. La gent prefereix veure les representacions en directe. Ara existeix també la possibilitat del streaming que no requereix cap intermediari ni té exigències tècniques molt grans sinó que està a l’abast de tothom. Els models de negoci en streaming està encara per desenvolupar. C. Les indústries culturals Són totes aquelles activitats que amb.. Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts La ciutat és el nucli de generació de riquesa i activitat econòmica. Són el motor de la globalització. El 54,4% de la població mundial viu a les ciutats. El 75% de la població europea viu a les ciutats i als EUA el 82% de la població. En aquest escenari les ciutats creixen i esdevenen ciutats globals (HUBS) . Esdevenen centres d’innovació. El territori com un conjunt de llocs geogràfics interconnectats en forma de xarxa. El desenvolupament tecnològic permet arribar a tot arreu i afavoreix la competència entre ciutats. La distància s’escurça i ja no protegeix a les empreses. p.e.: Abans les distribuïdores i/o sales d’exhibició de cinema Espanyoles no es veien afectades per les nord-americanes. En el nou escenari global, una empresa com FilmIn competeix amb altres plataformes VoD d’altres països. La dispersió pot ser una opció davant la congestió del centre (Netflix no només produeix ales EUA) Com a conseqüència d’això, es configura un escenari cada cop més jerarquitzat: - Parts del territori s’aproximen entre si - Grans extensions de territori romanen menys connectats o desconnectats (efecte túnel). Com quan es va fer l’AVE: Aproxima grans ciutats sense aturar-se en els territoris, com si es fiqués en un túnel i no interactua amb el territori que creua. Tan és així que algunes ciutats tenen un PIB tan gran com països sencers. Efecte túnel = reduir la distància/millorar la comunicació entre els hubs més potents. B. Dinàmiques clau de localització de les activitats culturals 2 dinàmiques clau que se sobreposen (i no substitueixen) per explicar la localització de les activitats culturals: - Localització en el geo-espai. Llocs en la geografia física. Abans només es produïen intercanvis econòmics i culturals en el geo- espai. Hi ha una fórmula que ens ajuda a explicar perquè el comerç es concentra en alguns espais més que en d’altres: Lles de Reilly (1931) – L’atracció comercial relativa a dos ciutats (A i Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts B) sobre una tercera (C) és directament proporcional a la població d’aquelles i inversament proporcional al quadrat de la seva distància a aquesta última. Les vendes (V) van en funció de la població (P) i de la distància (D) entre poblacions - Localització en el ciberespai. Espai virtual organitzat per fluxos intangibles d’informació. Ara hem desenvolupat noves maneres d’intercanviar productes culturals en el ciberespai. En el ciberespai la variable de la distància desapareix. C. Tipologia i jerarquia de ciutats en els sectors de la cultura i la comunicació Les ciutats globals culturals (Global Media Cities) a. “L’economia de la cultura és un dels principals dinamitzadors de la globalització en el marc del sistema de ciutats, on els clústers actuen com a nodes locals en unes xarxes globals d’extensos grups de comunicació”. b. “La ciutat global crea un mercat cultural de dimensions globals, base per a que els proveïdors especialitzats de serveis globals pugin assegurar un management pràctic de les xarxes globals de producció i venda”: Sobre la importància de les Global Media Cities. 150 GMC identificades (38 a Europa). 5 països europeus tenen GMC que no son capitals estatals: Alemanya (Colònia, Dresden Dusseldorf, Frankfurt, Hamburg, Liepzig, Munich i Berlín); Espanya (Barcelona i Madrid); Itàlia (Milà, Torí i Roma); Països Baixos (Amsterdam, Rotterdam i la Haia). D. Dues reflexions finals. Els territoris i les ciutats tenen posicions desiguals per competir en el mercat de les indústries culturals a escala global. Els continguts destinats a petites audiències costen menys de produir i són menys atractius per les grans audiències. L’economia dels mitjans de comunicació de masses no afavoreix la supervivència de llengües o cultures minoritàries. Davant d’això podem tenir dos posicionaments: - El desenvolupament cultural ha de ser totalment lliure i estar subordinat als condicionants econòmics de poder tenir un mercat més ampli Àlex M. Llorens Peña Economia de les Indústries Culturals 2020 Apunts - Reconèixer la diversitat i invertir diners públic per a mantenir les cultures minoritàries amb menys recolzament econòmic i de població. Hi ha diferents opcions estratègiques per al desenvolupament de les activitats de l’economia del coneixement a les grans ciutats metropolitanes. Cada vegada hi ha menys ciutat seu => El poder es concentra en menys mans. Barcelona ha buscat esdevenir Ciutat innovació i/o esbarjo. p.e.: Els Jocs Olímpics. Hi ha hagut una aposta molt forta per la ciutat esbarjo, pel turisme fins al punt de tenir saturació de turisme (morir d’èxit). L’aposta del 22@, que ha funcionat bastant bé (fins la crisi del 2010 que es va frenar el creixement), era perquè Barcelona esdevingués ciutat-innovació. 6. La demanda privada de productes culturals i creatius Quina és i com és la demanda final de productes culturals i creatius? A. La sobirania dels consumidors L’estudi de la demanda i del comportament dels consumidors des de la perspectiva econòmica se sustenta en el principi general de la sobirania dels consumidors. - Per un costat...Es considera que cada consumidor és qui millor pot escollir com donar satisfacció a les seves necessitats i preferències. - Per l’altre...Hi ha opinions qualificades segones les quals es considera que els consumidors tan sols tenen una “sensació de llibertat”.