Apunts Guerra Civil Espanyola, Apuntes de Historia

¡Descarga Apunts Guerra Civil Espanyola y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! Guerra Civil Pon Precedents Causes El món davant la guerra Etapes (desenvolupament) Insurrecció 1a etapa: juliol - desembre de 1936 2a etapa: gener de 1937 - novembre de 1938 3a etapa: ocupació de Catalunya i fi de la guerra . Rereguardes (llocs on no hi ha guerra) Organització política - económica de la Zona republicana Organització política - económica de la zona insurrecta Conseqúéncies Cronologia 16 de febrer de 1936: eleccions Maig de 1936: dimissió d'Alcalá Zamora ¡ Azaña es converteix en el president de la República 17 de juliol de 1936: insurrecció de l'exércit a Melilla 18 de juliol de 1936: insurrecció a la Península, Balears ¡ Canáries 19 de juliol de 1936: fracás de la insurrecció a Catalunya 1 d'octubre de 1936: Franco es converteix en cap d'Estat, cap de Govern ¡ generalíssim dels exércits (poder absolut) 24 d'octubre de 1936: decret de col-lectivització a la zona republicana Maig de 1937: fets de maig Juny - setembre de 1937: ocupació del nord de la Península ¡ bombardeig de Guernica 1938: ocupació de l'est ¡ batalla de l'Ebre (juliol - novembre) 1939: ocupació de Catalunya 1 d'abril de 1939: final de la guerra Sanjurjo va desaparéixer en un trágic accident d'aviació. En aquell moment lexércit insurrecte es va quedar sense líder. 2. Causes Causes llunyanes - La manera com es va fer la revolució liberal a Espanya - actitud ¡ la mentalitat de l'exércit (la Guerra de Cuba va marcar un abans ¡un després) Objectiu: unitat d'Espanya ¡ eliminar les regions autonómiques Odi als nacionalismes Exemple de Primo de Rivera - El retard en la modernització ideológica i¡ económica del país El retard de mentalitat (sobretot l'Església —> evitava la societat moderna) Societat basada en les tradicions ¡ en la mentalitat eclesiástica Només es fa la Revolució Industrial a Catalunya ¡ al País Basc, a la resta d'Espanya predomina una economia agrária (repartiment injust de la terra) El moviment obrer s'aixeca per aconseguir fer la Revolució - Influencia del context internacional Dues ideologies molt clares a Europa: comunisme / feixisme Aquestes dues mentalitats es reflecteixen a la Guerra Civil Espanyola Causes properes Lequilibri d'incapacitats: el govern de la República va ser incapag de trobar un camí d'equilibri per poder governar, no va saber crear una situació de confianga El motiu intencional: la voluntat de donar un cop d'Estat, la voluntat d'iniciar la guerra per part de qui la pot desencadenar (els generals ¡ els militars que la van propiciar, sobretot Franco ¡ Mola) El món davant la guerra LEsglésia está al costat dels insurrectes ¡ anomena la Guerra Civil “cruzadas”. Es va posar al costat dels que anaven en contra dels infidels. Els bombardejos no es fan en llocs estratégics, sinó sobre la població civil (és la 1a vegada que s'utilitza 'aviació per malmetre la població civil). Franca ¡ Anglaterra (paisos democrates) fan el comité de no-intervenció. Volen evitar que la Guerra Civil es converteixi en un conflicte internacional (2a Guerra Mundial). El president del Front Popular francés, León Blum, va ser l'artífex d'aquest comité. 27 paisos van firmar aquest acord. Els francesos van tancar les fronteres amb Espanya i es va acordar no vendre armes en els bándols bel-ligerants. En realitat, tot ¡ que insurrecció va fracassar a Catalunya. Els anarquistes es posen la medalla d'haver frenat la insurrecció ¡ es converteixen en els amos dels carrers de Barcelona. Agafen el control de la ciutat de Barcelona. Continua governant ERC, pero perd el poder de decisió ¡ els grups anarquistes s'encarregaran d'organitzar els queviures, les columnes... que han d'anar cap al front. Ocupen la seu de telefónica, la qual cosa significa que li treuen tot el poder al Govern de la Generalitat. La guerra en si no entrará a Catalunya fins a finals del 38. 4.2. la etapa (juliol - desembre de 1936) El cop d'Estat s'ha convertit en una Guerra Civil. Els militars no es pensaven que la classe treballadora s'hi oposaria. + Objectiu —> fer caure el govern de Madrid + Ruta cap a Badajoz per la frontera amb Portugal —> més viable. S'ha d'ajuntar lPexércit del nord amb el sud. A Badajoz hi ha jornalers ¡ fan una ferria defensa de la ciutat. Els insurrectes acaben ocupant Badajoz (general Yagúe) ¡ a la plaga de braus afusellen entre 2.000 ¡ 3,000 persones ¡ ho documenten (escarment per a tots aquells que s'oposaven a l'ocupació insurrecta). A Toledo hi ha el general Moscardó a P'Alcázar de Toledo, estava envoltat de tropes republicanes. Estava assetjat ¡ els republicans el van fer sortir, peró no va caure ¡ les tropes de Yagile van aconseguir arribar ¡ ocupar la ciutat. Madrid está totalment envoltat. Les tropes no poden entrar a Madrid. Hi ha una feérria defensa a Madrid, no només dels obrers (armats), sinó també grácies a Durruti i¡ Miaja (anarquistes) ¡, sobretot, a les Brigades Internacionals (milicians amb experiencia). L'exercit franquista no va poder entrar a Madrid. Aquest fet va alarmar al govern (Valia la pena quedar-se a Madrid?). Si els republicans podien frenar els insurrectes, la guerra anava per llarg. + Objectiu nou —> tancar el nord, ocupar Irun (poble fronterer entre Espanya ¡ Franca) La 5a columna, les tropes de Mola, tanquen la frontera. A Barcelona, on havia fracassat la insurrecció, es van enviar tropes a Aragó per frenar locupació ¡ van intentar recuperar Mallorca. Bayo va organitzar un vaixell on milicians voluntaris es van embarcar per alliberar Mallorca dels insurrectes. Va ser un fracás total, va ser un intent frustrat per part dels republicans per recuperar Mallorca. Els republicans que van participar-hi van ser afusellats, entre ells 5 milicianes que van col-laborar com a infermeres. 4.3, 2a etapa (gener de 1937 - novembre de 1938) 1937 - La zona del front d'Aragó és una zona de desgast, de trinxeres + Objectiu —> fer caure Madrid - Batalla de Guadalajara (nord de Madrid) - Batalla de Jarama (sud de Madrid) El govern es trasllada a Valencia després de la primera insurrecció, ja no está a Madrid. Azaña és el president de la República. Tot ¡ aix0, Madrid no cau després d'aquestes dues batalles. - Objectiu nou —> ocupar Málaga (el sua) Els obrers d'ideologies més radicals volien fer la revolució, l'anarquisme ¡ els socialistes més radicals. El cap de Govern era Largo Caballero, el seu lema era “Primer fer la Revolució ¡ després la guerra”. Abans de cedir armes als obrers, havien de fer la Revolució. A causa d'aixo, Pocupació de Málaga va ser una massacre, no van ser-hi a temps. Aquest va ser un dels primers fets que va enfrontar les esquerres, perque laltre bándol tenia el lema de “Primer fer la guerra ¡ després la Revolució”. - “Primer fer la Revolució ¡ després la guerra” (PSOE radical, CNT + FAI ¡ POUM) - “Primer fer la guerra ¡ després la Revolució” (PSOE sociodemocrata, PCE ¡ ERC) + Objectiu nou —> ocupar el nord, el cinturó de ferro de Bilbao La indústria de ferro estava a la zona republicana, perú els insurrectes compten amb la zona de cereal, blat... Els republicans són els que passaran gana. Les indústries, en temps de guerra, es dediquen a fer armes, municions... Els insurrectes volen conquerir aquesta indústria ¡ que treballi per a ells. A l'abril comenga l'ocupació del nord. Aranda ha quedat assetjat a Oviedo, peró amb Mola des de l'altra banda tenen pensat ocupar Bilbao. El 26 l'abril de l'any 37 es va produir el bombardeig de Guernica per part de la Legió Cóndor, era la primera vegada que es bombardejava la població civil en una guerra. A Poctubre s'ha ocupat tot el nord. El govern el maig del 37 es trasllada a Barcelona a causa d'un enfrontament entre les esquerres. 1938 + Objectiu —> arribar a l'est (al mar) per dividir el territori republica en dues parts ¡ aillar Catalunya Durant la primera meitat del 38 l'objectiu és l'est. Les tropes de Barcelona es dirigeixen al Front d'Aragó per frenar la invasió de Catalunya. El Front d'Aragó és una zona de trinxeres, de desgast. Terol va quedar prácticament destruida. Es fan ofensives ¡ contraofensives. L'objectiu és trencar el Front d'Aragó. L'ofensiva de Terol va comengar a finals del 37 (desembre). L'ofensiva de l'est comenga a finals de 1937 / principis de 1938. Terol cau en mans dels insurrectes. - Batalla de Terol - Batalla de Belchite - Batalla d'Alfambra Per aquests forats, lexércit insurrecte aconsegueix trencar el Front d'Aragó ¡ pot comengar l'ocupació cap a l'est. L'exércit arriba a Vinarós. Des de Belchite, les tropes de Franco aconsegueix trepitjar terres Catalanes (entra a la franja) i anul-la l'Estatut. El president de la República és Azaña ¡ el cap de Govern és Negrín. Tot el Govern está a Catalunya (Barcelona), és el centre de tota la política d'Espanya. Més endavant, será l'Alt Empordá. Figueres va ser un dels llocs més bombardejats. El juliol de 1938 es fa l'últim intent per part dels republicans de parar l'exercit insurrecte. Comenga la gran batalla, va haver-hi 50.000 morts a cada bándol. És una guerra de desgast total. Els republicans van col-locar-hi els millors militars. 7 Vicente Rojo —> va dirigir 'ofensiva de la Batalla de l'Ebre - Líster —> va ser un dels elements claus per la defensa de l'Ebre. No va tornar fins després de la mort de Franco Es va produir entre el curs mitjá ¡ el curs baix, poblacions que no es van reconstruir després de la guerra (banda dreta ¡ banda esquerra de l'Ebre). Fa calor, hi ha fam ¡ set, hi ha polls, 'exércit insurrecte sempre tenia tropes italianes ¡ alemanya de reforg, tenien un armament molt més sofisticat, els republicans no tenien suficients homes. La quinta del biberó: es van reclutar nois d'entre 15 ¡16 anys ¡ se'ls va posar a primera línia del front. Aquesta massacre va durar fins al novembre del 38. S'acaba perqué els republicans ja no poden aguantar més. L'exércit republica es retira amb desventada. Comenca la marxa cap al nord. El govern marxa cap a la frontera, la Jonquera. 4.4. 3a etapa (ocupació de Catalunya i fi de la guerra) Estem el novembre de 1938. Cau la zona de l'Ebre ¡ l'exércit insurrecte comencga a ocupar Catalunya. L'exércit que ja havia entrat está pressionant. Tota la gent que havia fugit de la insurrecció s'ha reunit a Catalunya. Més de mig milió de persones es va treballadors ho decidien. Les de menys de 50 treballadors no estaven obligades a aplicar aquesta llei. Si no hi havia amo, s'havia d'aplicar. Resultat —> el principi va ser un éxit, pero la implantació va durar molt poc. Quan va acabar la guerra els amos van tornar i van recuperar la propietat que se'ls havia tret. Va tenir exit perqué es va posar en marxar tot un procés industrial que havia quedat aturat a linici de la guerra. Camp Es va intentar aplicar aquesta llei, peró no va tenir tant d'exit ni es va aplicar de manera tan regular com en la indústria. Maig de 1937 El decret de col-lectivitzacions a Catalunya es podia estendre a les zones no ocupades de la resta d'Espanya. + Causes Els anarquistes (CNT ¡ FA), el PSOE radical ¡ el POUM (contraris a Stalin, per tant, al PSUC) tenen el lema de fer la Revolució i¡ després la guerra. En canvi, els socialdemócrates (UGT), el PSUC (partit comunista a Catalunya) ¡ ERC tenen el lema de fer la guerra i després la Revolució. El control de la seu de telefónica va ser el detonant d'aquest enfrontament. L'edifici és ocupat pel PSUC ¡ fa fora als anarquistes que hi estaven assentats. D'aquesta manera els comunistes estalinistes podrien tenir un lloc dins el Govern. Stalin deixa clar que la seva idea principal és la guerra ¡, més endavant, ja es fará la Revolució. El PSUC rep directius del comunisme rus. + Desenvolupament El PSUC ocupa ledifici de la telefónica ¡ comenga una guerra civil dins la guerra civil als carrers de Barcelona. Aquest enfrontament de 2 al 7 de maig és un enfrontament militar. Finalment, es decanta cap al bándol dels partidaris de fer la guerra ¡ després la Revolució. + Conseqiiéncies - Debilitament del bándol republica (físicament ¡ moralment). En canvi, les files insurrectes es van enfortir 7 Persecució total del POUM, eliminació del seu líder (Andreu Nin) que va ser assassinat, els seus diaris ¡ les seves revistes van ser prohibides - El Govern es trasllada de Valencia a Barcelona per controlar la situació - El Govern nacional treu les competéncies sobre seguretat al govern de la Generalitat - Dimissió de Largo Caballero, és la segona situació que no ha controlat (ell dirigia totes les decisions de guerra). És substituit per Negrín, un socialdemócrata (PSOE moderat) El Govern de Negrín El govern de Negrín está prácticament dominat pels comunistes. Quan entren els comunistes, amb la influencia de Stalin, es dissol tot el Front d'Aragó ¡ s'implanta un exércit popular (uniforme, jerarquia militar...). S'eliminen tots els comités ¡ juntes (s'elimina el Consell d'Aragó), a partir d'ara hi haurá una sola ideologia que manará. Les dones no estan a lexércit, se'ls prohibeix portar armes ¡ la seva feina será d'infermeres o cuineres. En aquesta época s'ha d'organitzar l'última batalla (la Batalla de l'Ebre). Organitza els millors militars que tenen per fer-los anar a la batalla. Després del fracás de la batalla vola a Valencia ¡ escriu els seus 13 punts d'armistici, peró Franco exigeix una rendició incondicional. Negrín torna a Barcelona ¡ comenca la seva marxa cap a l'exili. Conseqiiencies de la guerra Des d'Argelers fins a Ribes Altes, més de 100.000 persones van ser amuntegades al costat de la platja. Els van dividir en diferents camps de refugiats. No hi havia res, els van dividir amb fil ferrat (nens, dones i homes). La situació era totalment dramática ¡ caótica. No tenien menjar, havien perdut la dignitat. Dins de tota aquesta miséria, quan va comengar la 2GM, la Creu Roja va arribar a Franca ¡ va entrar dins els camps de refugiats espanyols. A una infermera li va cridar molt l'atenció que moltes dones embarassades, parien a la sorra. Els nadons estaven en molt males condicions, alguns morien... Va buscar un lloc a la ciutat d'Elna, ¡ el va convertir en una maternitat. D'aquesta manera va poder salvar quasi 400 nadons. Allá parien les dones, es refeien ¡ podrien tornar als camps. Assumpte Montellá va fer un llibre ¡ va treure aquesta historia a la llum. Es comencen a interessar pels que estan als camps ¡ passen a la resistencia francesa per lluitar contra el feixisme. Per intentar fer caure el franquisme i poder tornar a Espanya. Els nazis ocupen Franca ¡ tots els detinguts, molts espanyols, de la resisténcia ¡ van a parar en camps de concentració. Els homes estaven al Camp de Mauthausen. Les dones van anar al Camp de Ravensburg. Neus Catalá és una de les últimes supervivents, va morir amb cent anys fa relativament poc. Conseqúiencies de la repressió - Repressió molt violenta contra tots els grups polítics ¡ socials considerats, directament o indirectament, enemics. Es barrejaven odis personals ¡ sectarismes ideologics A la zona republicana la repressió es va caracteritzar per un profund anticlericalisme. Tothom que fos sospitós de donar suport a la revolta militar o de simpatitzar-hi (empresaris, propietaris, militants de la Lliga, católics practicants, capellans, monges...) va ser perseguit irracionalment. En el conjunt d'Espanya, més de 130.000 persones van morir a causa de la violéncia política a la rereguarda. Políticament, la repressió era injustificable. A Catalunya, els Rebels només van rebre el suport actiu d'uns 300 civils integrats en grups falangistes o carlins. La dreta catalana, representada per la Lliga, no va col-laborar directament en la revolta, tot i que durant la guerra sí que va finangar l'exércit de Franco (Francesc Cambó en va ser el principal promotor). Les causes de la repressió venien de molt abans: tensions socials que havien generat odis acumulats. Es va culpar sovint els "incontrolats" dels assassinats ¡ els incendis d'edificis religiosos, peró totes les organitzacions antifeixistes van prendre part, d'alguna manera o una altra, en la repressió dels primers mesos amb les patrulles de control, que el govern va ser incapag de dominar. De fet (excepte al País Basc), durant tota la guerra la práctica religiosa va ser prohibida, ¡ va esdevenir clandestina. A partir del desembre de 1936 es va establir un cert ordre i¡ des dels órgans de premsa de la CNT ¡ el POUM es van fer crides per evitar els assassinats, pero la repressió ¡ la violéncia civil va continuar. En la zona insurrecta, també es va viure en un cert clima de terror, de vegades més accentuat, fins ¡ tot, que en la zona republicana. Mentre va durar la guerra, cap veu, ni tan sols de la jerarquia católica (que donava suport als colpistes), no es va aixecar contra la repressió, que es va dur a terme de manera sistemática seguint les ordres de les autoritats militars. Episodis com ara els afusellaments sense judici de més de 2.000 persones a la placa de toros de Badajoz, la repressió sagnant a Málaga, els assassinats de lPavenc de Jinámar, a les Canáries, o els “passejos” de camperols andalusos, són representatius del clima de violencia que es va viure.