APUNTS HISTÒRIA SELECTIVITAT - TOT EL PRIMER BLOC: RESTAURACIÓ, CATALANISME I II REPUBLICA, Apuntes de Historia de España

¡Descarga APUNTS HISTÒRIA SELECTIVITAT - TOT EL PRIMER BLOC: RESTAURACIÓ, CATALANISME I II REPUBLICA y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! ARMAR q” AAA A AAA RANA 0 7 09.00 O AR ARAN OM AS ES LS A SAA 1. LA RESTAURACIÓ BORBÓNICA 1. LES CLAUS DEL NOU SISTEMA POLÍTIC L'1 de desembre de 1874, Alfons XIl va fer públic des de l'exili a Gran Bretanya el Manfest de Sandhust: es posava a disposició dels espanyols; volia arreglar la situació sent rei. El pronunciament de Sagunt, dirigit pel general Martínez Campos, va accelerar la proclamació d'Alfons XIl com a nou rei. 1.1. Un nou régim polític La restauració de la monarquia va ser promuguda per: polítics conservadors, homes de negocis i militars d'alta graduació que compartien uns mateixos interessos ¡una mateixa concepció de l'Estat: - La defensa de l'ordre social i de la propietat. (rics rics, pobres pobres) - La confianca en la monarquia com a garantia d'estabilitat (sense revolucions ni canvis). El nou régim polític va ser dissenyat pel conservador Cánovas del Castillo*, que tenia com a objectiu superar els problemes de la monarquia d'Isabel Il: - El carácter excloent dels partits que arribaven al poder - Liintervencionisme de l'exércit - Els abundants enfrontaments polítics. - No es tractava d'un sistema democrátic, ja que no reconeixia el sufragi universal masculí. Aquesta nova etapa s'havia de fonamentar en una Constitució moderada com a marc jurídic del sistema ¡ en la creació d'un sistema bipartidista en el qual dos partits, conservadors ¡ liberals, s'alternessin pacíficament en el poder (torn dinástic). * Volia canviar el régim d'Isabel ll. El poder de les camarilles no era bo. Entre els dos principals partits, moderats ¡ progressistes hi havia massa enemistat. Cánovas volia que els 2 partits puguessin governar de manera estable sense canvis de constitució quan un pugés al poder, per tant, s'havia de fer una constitució la qual els dos partits hi estiguessin d'acord. 1.2. La Constitució del 1876 La Constitució del 1876 va ser una de les més llargues ¡ triumfadores. Tenia un carácter conservador ¡ pretenia una certa flexibilitat, amb l'objectiu que els dos partits del torn poguessin governar de manera estable sense haver de canviar-la cada cop que arribava un nou partit al poder, com havia passat abans. Els principals elements de la Constitució del 1876 eren: * Una amplia declaració de drets ¡ llibertats (impremta, expressió, associació i reunió), tot i¡ que es deixava la seva regulació posterior a l'executiu; (el govern podia moderar la llibertat depenen de la situació). Els governs conservadors, ho van aplicar de manera més restrictiva, ¡ els liberals, en un sentit més ampli ¡ permissiu. * Un enfocament conservador de la divisió de poders basat en la sobirania compartida entre les Corts ¡ el rei, ¡ atorgant ámplies competencies a la corona. El rei tenia poder ¡ podia vetar lleis. e El rei tenia un paper moderador per damunt dels partits polítics. Era el cap de l'exercit, eligia lliurement el cap de govern ¡ no era responsable davant les Corts. La funció legislativa corresponia a unes Corts bicamerals, amb un Senat, i un Congrés dels Diputats. *Sistema polític pel qual una democrácia parlamentaria és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents, que serveixen d'enllac entre l'oligarquia que deté el poder ¡ els habitants de llurs localitats. El caciquisme es fonamentava en la influencia sobre la societat de determinades persones (cacics) que, servint-se del seu poder ¡ autoritat, influien en el comportament dels electors. Va tenir la seva principal fortalesa en el món rural, tot i que també va actuar en el món urbá. El procés de preparació de les eleccions comencava amb l'encasellat. Per aconseguir els resultats previstos en les eleccions es recorria sistemáticament al frau electoral, a un conjunt de trampes que manipulaven els resultats electorals ¡ que es coneix com a tupinada. D'aquesta manera, es manipulaven el cens i les actes laborals, es compraven vots, s'incloien vots falsos a les urnes ¡ s'amenacava l'electorat. 5. LA CRISI D'ULTRAMAR (CUBA 1 FILIPINES) 5.1. L'imperi colonial espanyol Des de 1824, Espanya només tenia les colonies de Cuba ¡i Puerto Rico, al Carib, ¡ les Filipines ¡ altres illes petites al Pacíflic. Cuba era la principal possessió, amb interessos i negocis importants espanyols i amb un gran flux d'emigració espanyola. La vida económica es basava en plantació de: sucre, café ¡tabac.* *Els espanyols volien anar a Cuba per fer-se rics. Hi havia molts esclaus. De sucre, café ¡tabac n'havien d'importar a Espanya pero havien de comprar obligatoriament productes espanyols tenint USA al costat. La política aranzelária que imposaven els governs espanyols convertia les illes en uns mercats captius. Estaven obligats a comprar a elevats preus els productes espanyols, fonamentalment el blat castellá ¡ els texits catalans, la legislació espanyola els dificultava 'exportació cap a Europa o USA. Els Espanyols posaven traves, restriccions, prohibicions, etc. per a qué aixó no pogués passar, com a conseqúencia, la satisfacció cubana a espanya va disminuir. El cas de les Filipines va ser diferent: - població espanyola era escassa - interessos económics espanyols es basaven en la producció de tabac ¡ a ser una porta d'intercanvis amb ásia. - lilla estava controlada per militars i hi havia presencia d'ordres religiosos. A escala política, aquests territoris rebien un tractament colonial ¡no tenien cap dret a enviar representats a les Corts espanyoles ni a tenir institucions de govern o a intervenir en l'elaboració de les lleis que afectaven les illes. 5.2. El problema cuba Al Conveni de Zanjón del 1878 es van pactar mesures per: - facilitar l'autonomia cubana - l'abolició de l'esclavitud - presencia de diputats cubans al Parlament espanyol El sector més intransigent, oposat a les reformes va formar el Partido Unión Constitucional. Els grups més progressistes van fundar el Partido Liberal de Cuba. La majoria dels polítics espanyols no estaven d'acord en donar l'autonomia a Cuba. Sagasta, durant els governs liberals, no va poder aconseguir l'abolició de l'esclavitud fins al 1888. Es va fer un Pla de Reformes Colonials que va ser rebutjat a les Corts. El malestar de la població cubana va augmentar a partir del 1891, quan Espanya va introduir a Cuba un impost a la importació de productes que no procedien d'Espanya: Aranzel Cánovas. Aquesta mesura va incomodar USA, que comprava una bona part del sucre ¡tabac de Cuba pero havia de pagar forts aranzels per aquests productes. 5.3. L'esclat de la guerra L'incompliment dels compromisos del Conveni de Zanjón, el nou aranzel ¡ el suport estatunidenc van fer que el 1895 es reiniciés el conflicte cubá. La insurrecció es va iniciar a Baire (Grito de Baire). Líder: José Martí, fundador del partido revolucionario cubano. Principals dirigents militars: Maceo i Máximo Gómez. Comenca la independencia cubana amb guerres. Els intents d'Espanya per posar fi al conflicte van combinar el diáleg, en el cas del general Martínez Campos (l'envien a Cuba ¡ intenta solucionar el conflicte pacificament peró no se'n surti posen a Weyler) ¡ una forta repressió, en el cas de Weyler (va encendre els ánims cubans ¡ USA va iniciar una campanya de premsa contra Espanya). Weyler, va obligar els camperols a concentrar-se en uns pobles determinats ¡ va castigar els rebels presoners. Espanya va enviar uns 200.000 soldats a l'illa, molts dels quals van emmalaltir o morir a causa de les malalties tropicals i la manca de serveis sanitaris. Les tropes espanyoles no van poder derrotar militarment els insurrectes cubans. A Espanya, l'assassinat de Cánovas del Castillo (a favor de Weyler) l'estiu de 1897, va donar lloc a un imprevist canvi de govern. Sagasta, el nou president, va iniciar una estrategia de conciliació: - va sustituir el general Weyler - va decretar l'autonomia de Cua, el sufragi universal masculí, la igualtat de drets entre insulars ¡ peninsulars ¡ l'autonomia aranzelaria. Amb tot, les mesures van arribar massa tard per convencer els partidaris de la independencia. Volien fer veure que tindran estatut pero ja era massa tard, ja que estaven enfadats. Els Americans van enviar un vaixell al port per intentar defensar els interessos a la illa peró un va explotar ¡ho van fer servir com a excusa per declarar la guerra a Espanya. 5.4. La insurrecció filipina El malestar provenia del descontentament de la població amb els métodes de l'administració espanyola i l'excessiu poder dels ordres religiosos. 6. LA GUERRA CONTRA ELS ESTATS UNITS I LA PERDUA DE LES ÚLTIMES COLÓNIES La política espanyola havia intentat evitar un enfrontament amb USA. Per la seva banda, l'opinió pública ¡la majoria dels polítics estatunidencs eren favorables a la intervenció militar a Cuba. La insurrecció cubana va ser l'oportunitat per mostrar el suport de USA als indepndentistes cubans. Mckinley, enviava armes als rebels per via marítima, va decidir a intervenir directament en el conflicte. USA va fer servir com a excusa per declarar la guerra l'explosió ¡ enfonsament del seu vaixell de guerra que estava a l'Havana. Espanya no volia renunciar a l'illa ¡va provocar l'enfrontament entre els dos paisos. Com a extensió del conflicte, es va reprendre la insurrecció a Filipines. El potencial militar dels Estats Units va destruir fácilment la flota espanyola en dos breus combats navals, Santiago de Cuba ¡ Cavite (Filipines). Aquest desastre va fer que el govern espanyol demanés la pau. Es va firmar el Tractat de París ¡Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico ¡ les Filipines als Estats Units. També es van vendre les últimes colonies del Pacífic a Alemanya, ja que no les podein mantenir. 7. LES CONSEQUENCIES DE LA CRISI DEL 1898 La derrota en la guerra amb USA va resultar humiliant per la societat espanyola iva comportar una commoció moral i col-lectiva. L'impacte es coneix com el “desastre del 98”. Va despertar les consciéncies dels seus contemporanis mostrant el panorama d'un imperi derrotat i d'un país en crisi. El desastre va originar un profund pessimisme, que es va fer veure en un grup de literats i pensadors: Generación del 98 (Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Antonio Machado...). Van intentar analitzar el “problema d'Espanya” en un sentit crític, ¡van argumentar que després de les pérdues, s'havia de fer una regeneració moral, social i cultural del país. e La guerra va comportar algunes pérdues materials a la colonia, no va ser així a la metrópoli on van tenir fins ¡tot algun efecte beneficiós. e Els efectes económics van ser greus a llarg termini perque van significar la pérdua dels ingressos procedents de les colonies, com també d'uns mercats preferents. e D'altra banda, la tornada a Espanya de capitals cubans va ser l'origen de nous bancs i va permetre la recuperació económica d'Espanya en iniciar-se el segle XX. e El desastre del 98 també va posar en una situació molt delicada el sistema de la Restauració ¡ els dos partits polítics del torn. e La crisi va estimular també el creixement dels moviments nacionalistes a Catalunya ¡al País Basc, on es va denunciar la incapacitat dels partits dinástics. La necessitat de renovació i regeneració del sistema polítici de la societat espanyola va ser ámpliament defensada pel corrent regeneracionista, que va denunciar els efectes del sistema de la Restauració. 2. LA FALLIDA DELS SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ 1. EL REFORMISME DINÁSTIC El desastre del 98 va fer evident les deficiéncies del régim de la restauració iva donar lloc a un reformisme polític basat en idees regeneracionistes. Al 1902 va comencar la segona etapa de la Restauració. 1.1. El fracas del primer govern regeneracionista El 1899, Maria Cristina va donar la confianca per formar govern a un nou líder conservador, Silvela. Aquest govern va impulsar una política reformista ¡va donar entrada a figures alienes a la política anterior, com el general Camilo Polavieja (republica) ¡ el líder del conservadorisme catalá (Manuel Duran i Bas). Es va proposar un projecte de: + Descentralització administrativa e Nova política pressupostaria que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat ¡ creava impostos nous per poder pagar els deutes de la guerra de Cuba. La pujada d'impostos (Villaverde) van originar una forta protesta a Catalunya:els comerciants es van negar a pagar la contruició trimestral ¡ va tenir lloc el Tancament de Caixes. El govern va prendre la decisió d'embargar els que no pagaven pero l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, es va negar a fer els embargaments ¡ va dimitir. El moviment va provocar una vaga general de comerciants. Com a resposta, el govern va actuar amb repressió empresonant els que no pagaven, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos ¡i va declarar l'estat de guerra. Duran i Bas ¡i Polavieja no estaven d'acord amb les mesures repressives i van dimitir. El Tancament de Caixes va significar la ruptura entre les élits económiques de Catalunya ¡ els partits dinástics, ¡el principi de la consolidació del catalanisme com alternativa a la Restauració. 1.2. Les opcions del reformisme Al 1902 Alfons XIII va pujar al tron. El primers anys del regnat van estar marcats pels intents de reforma promoguts pels qui volien una renovació moral de la vida social i política i que posés fi al caciquisme ¡ al falsejament de les eleccions. Tendencies dels corrents reformistes o regeneracionistes: e Partits del torn dinástic: es basava en la crítica del frau electoral, ¡a fer una una revolució des de d'alt per evitar la revolució de masses (revolució desde baix, difícil de controlar). Silvela ¡Maura (Partit Conservador) i Canalejas (Partit Liberal). e Partits marginats del sistema (republicans, socialistes, catalanistes...): El seu objectiu era la mobilitzar l'opinió pública per desbrancar els partits de torn. + Regeneracionsime intel-lectual i literari: els representants prinicpals van membres de la Generació del 98 (Unamuno, Baroja, Maetzu...) que van reflexionar sobre la decadencia d'Espanya i la necessitat de regeneració, i Joaquín Costa que proposava reformes económiques i educatives per modernitzar la societat. 1.3. El reformisme conservador A partir del 1906 Espanya va comencar la seva conquesta al nord d'Africa. La conferéncia d'Algeciras ¡ el Tractar Hispanofrancés al 1912 van comportar l'establiment d'un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li van concedir la franja del Rif ¡ l'entrada espanyola en aquesta zona van donar beneficis económics ¡ la voluntat política de restaurar el prestigi de l'exércit. Al 1909 en unes operacions militars els rifenys van infligir una dura derrota a les tropes espanyoles al barranc del Llop ¡va ocasionar moltes baixes. Es va decidir incrementar el nombre de soldats espanyols per evitar la caiguda, per la qual cosa el govern va decidir enviarhi tropes integrades per reservistes. 4.1 La Setmana Trágica de Barcelona L'enviament d'aquest reservistes va provocar un important moviment de protesta popular a Barcelona, conegut com la Setmana Trágica. Els incidents van comencar el 18 de juliol durant l'embarcament de les tropes al port de Barcelona. El sindicat anarquista solidaritat va fer una crida a la vaga general per al 26 de Juliol, que va tenir el suport de la UGT. La revolta va donar lloc a un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista. Als carres es van aixecar barricades ¡es van cremar moltes esglésies. Les autoritats van respondre declarant l'estat de guerra i enviant reforcos per aturar les manifestacions. 4.2 Les conseqiencies Les conseqúencies polítiques que va tenir la Setmana Trágica van ser la desestabilització notable dels partits dinástics ¡la caiguda del govern de Maura (campanya amb el lema “Maura no!”). La forta repressió va unit als liberals ¡ republicans en contra del govern ia conseqúencia d'aixo el rei va donar el governa José Canalejas fins al seu assassinat. El moviment anarcosindicalista que al 1910 havia creat la CNT va engreixar ¡ es va produir la desintegració de la Solidaritat Catalana. 5. LA CRISI DE 1917 A l'any 1914 Eduardo Dato va declarar la neutralitat d'Espanya en la primera guerra mundial. Al principi de la guerra Espanya va tenir beneficis económics ja que la producció va augmentar per poder manar els productes als paisos enfrontats que pagaven grans quantitats de diner per ells. Peró aixó també té inconvenients ¡ és que si manem tots el productes fora del país, dintre hi ha una inflació de preus ¡ els productes de consum básic són més cars ¡ aixó fa baixar el nivell de vida. La crisi esclata quan la CNT i la UGT van convocar una vaga per protestar per la pujada dels preus dels productes básics. A l'estiu de 1917 el conflicte es va agreujar ¡ el govern de E Dato va haver de fer front a una crisi generalitzada: - Militarment: Hi havia molts soldats. Els ascensos dels oficials que s'obtenien per mérits de guerra ¡ beneficiaven als militars africanistes (fama pel conflicte del Marroc). Es van organitzar unes juntes de defenses. - Políticament: Al 1916, Romanones clausura les Corts ¡al 1917 E Data proclama Estat d'excepció. A més els partits opositors es van reunir en una Assemblea de Parlamentaris catalans convocada per la Lliga Regionalista el 5 de juliol del 17. S'exigia la formació d'un govern provisional i la descentralització de l'Estat, - Socialment: Al Marc de 1917 es demanava aturar la pujada de preus. A l'agost de 1917 la UGT convoca una vaga general en la que es reclamava fi a la monarquia, un govern provisional. 6. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA La crisi provocada per la 1era guerra mundial va provocar moltes vagues a Catalunya que era la zona més industrialitzada. Les vagues més importants van tenir lloc al 1919 arran de la canadenca, amb el pistolerisme com a conseqúéencia. Entre el 1918-1921 es van produir també mobilitzacions al sud d'Espanya on s'exigia el repartiment de terres per els pagesos, seguint l'exemple de la revolució russa (trienni bolxevic). Aquestes revoltes (anarquistes ¡ socialistes) incloien l'ocupació de terres A finals de 1917 la fórmula de governs de concentració (idea sortir de la crisi) va fracassar per les diferéncies ideologiques. Entre 1917 ¡ 1923 hi va haver 14 governs diferents, eren governs inestables que duraven menys de 8 mesos. Els partits dinástics es van fragmentar. (Campanya per l'autonomia) A Catalunya, la Lliga ¡la mancomunitat a finals de 1918 van comencar una campanya en favor de l'autonomia ¡al 1919 es presenta a Madrid un projecte d'Estatut que proposava la constitució d'un govern propi i un parlament elegir per sufragi universal. El projecte va ser mal rebut a Madrid perque es considerava que podia trencar a Espanya. Amb l'augment de les tensions socials a Catalunya la Lliga va decidir donar suport al govern de Madrid. El catalanisme d'esquerres es va enfortir a causa del fracás de la representació de la Lliga ¡ el fi de les reivindicacions. Es van crear nous partits com el Partit Republica Catalá, l'acció catalana, estat catalá ¡ la unió socialista de Catalunya. 6.1 El problema del Marroc Té origen al segle XIX. Espanya, després de la pérdua de les colonies ultramarines, va decidir aventurar-se fora del país per recuperar part del prestigi que havia tingut anteriorment. El Marroc tenia molts minerals de ferro, dels quals Espanya es podia aprofitar. Van colonitzar el nord d'Africa, i vivien en una guerra constant amb els nadius per assegurar-se el seu lloc i tenir estabilitat en la zona. Anglaterra volia controlar la navegació pel Mediterrani i no volia que Franca s'establís en la zona meridional d'Africa. Com que la porta del Mediterrani era l'estret de Gibraltar, va establir un protectorat al Marroc, on deia que la zona nord d'Africa li pertanyia a Espanya i la zona sud a Franca. El 1912 es va acabar de signar aquest protectorat. Abans d'aquesta data, pero, Espanya ja havia tingut una incidencia pel problema del Marroc. El 1909, un grup d'obrers va construir a Melilla una línia ferroviaria ivan ser atacats pels nadius. Aixó va donar lloc a combats entre marroquins i espanyols al barranc del Llop. Finalment, els espanyols van ser vencuts pels rifenys. Després d'aquest desastre, Espanya va enviar més tropes al Marroc que estaven formades per reservistes, molts d'ells casats ¡ amb fills. AixO va provocar una revolta de les classes populars, la qual es va denominar Setmana Trágica. Va tenir lloc a Barcelona, on la revolta es va tornar violenta ¡va culminar amb temples ¡ esglésies cremats ¡ més de 100 morts. Es va acusar Francesc Ferrer Guárdia, un anarquista, d'instigador i va ser afusellat. Després de la seva mort, es va iniciar un moviment nacional de protesta que va acabar amb la dimissió de Maura. El 1921, el comandant militar de Melilla, Manuel Fernández Silvestre, va ocupar unes posicions a l'interior ¡ els rifenys, liderats per Adb el-Krim, van atacar. Aquest esdeveniment, que va tenir lloc a Annual, va ser una derrota pels espanyols, que va deixar més de 8.000 soldats morts. García Prieto, líder socialista, va aprofitar aquest fet per atacar directament la corona. L'ambaixador británic, Sir Esme Howard, va dir que l'única manera de salvar la monarquia era l'establiment d'un sistema autoritari. La intenció principal era debatre aquesta idea en les Corts, peró mai es va donar, ja que el 13 de setembre Miguel Primo de Rivera es va pronunciar a Barcelona. El rei ho va acceptar ¡es va proclamar la dictadura. 7. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Al principi, no va haver-hi gaire oposició al cop d'Estat. Primo de Rivera va aconseguir els seus objectius principals: una millora de l'ordre públic i de la seguretat ciutadana, un descens en la conflictivitat laboral, la repressió dels moviments nacionalistes ¡, la més important, posar fi al problema del Marroc. Al principi, Franca no volia col-laborar amb les autoritats espanyoles en el conflicte d'Adb el-Krim, fins que aquest va atacar als francesos a la seva zona de protectorat. Va ser llavors quan Franca i Espanya van arribar a un acord de cooperació militar. Primo de Rivera va planejar l'operació decisiva: el desembarcament d'Alhucemas, el 1925. Després, es van dur a terme unes accions militars que en 2 anys van facilitar 'operació ¡ pacificació del territori. Les tropes espanyoles van aconseguir la victoria. El seu directori militar va ser un exit, després de la victoria al Marroc podria haver-se retirat, haver tornat les llibertats preses als ciutadans i haver restaurat el sistema parlamentari de partits, pero va decidir fer tot el contrari. Va establir una nova constitució que canviava el sistema liberal per un corporatiu. Aixó va produir oposició al dictador per part d'antics polítics, com el comte de Romanones, intel-lectuals, generals, ¡ republicans. A més a més, va ser una época d'auge cultural. Importants personatges com José Ortega i Gasset, Federico García Lorca o Manuel Azaña van provocar una il-lustració a les ciutats que exigia llibertat. Sectors que abans donaven suport a Primo de Rivera ara s'oposaven. El 1929, la borsa de Nova York va ser sacsejada. Va haver-hi molta violencia als Estats Units ¡es van organitzar vagues ¡ protestes (Crack del 29). A Espanya aquesta repercussió va arribar dos anys més tard, encara que més suavitzada. La cotització internacional de la pesseta va caure ¡ es va comencar a desconfiar del régim de Primo de Rivera. Fins ¡tot els seus companys d'armes li van retirar el suport ¡el 1930, el rei va acceptar la seva dimissió. La dictadura va arrossegar la monarquia amb ella. L'únic dels grans problemes que va solucionar veritablement Primo de Rivera va ser el del Marroc. Els altres, només els va ajornar. A més a més, va agreujar el problema polític, ja que en acabar amb els partits dinástics, va acabar amb les úniques organitzacions que suportaven la monarquia. Els republicans van aprofitar la dimissió del general i la van veure com una oportunitat. 2. EL CATALANISME POLÍTIC 1. ORÍGENS Catalunya, havia estat vencuda políticament l'11 de setembre de 1714 per Felip V (decret de Nova Planta) pero, va mantenir els símbols més importants de la seva identitat: -La llengua. Malgrat la prohibició de l'ús oficial ¡la poca literatura, va continuar sent el vehicle normal de comunicació. -El moviment de la Renaixenca ¡ el federalisme catalá van portar la recuperació de la literatura ¡ del catalá. Aixo va conduir al catalanisme polític. 1.1 LA RENAIXENCA Moviment cultural ¡ académic que sorgí a Catalunya a la década de 1830. Volia la recuperació (fer renaixer) literária i de la llengua catalana. RENAIXENCA CULTA: Promou el catalá com a llengua literaria. S'iniciá el 1833, amb la publicació de l'oda «La Patria», de Bonaventura Carles Aribau. Aquest moviment va influir sobre escriptors, intel-lectuals, historiadors, poetes...de la burgesia. L'any 1859 també es van restaurar els Jocs Florals (concurs de poesia que prestigiava l'ús del catalá com a llengua ¡ símbol de la patria). RENAIXENCA POPULAR: Reivindica l'ús del catalá popular (el que es parla) en contes d'un catalá més culte. Promou corals, premsa ¡ teatre popular. Destaca Anselm Clavé. 2. PRIMERS MOVIMENTS ANTRICENTRALISTES A Catalunya la construcció de l'Estat liberal va aixecar crítiques de diversos sectors que volien la descentralització (que Catalunya pugués tenir un govern que decidís sobre les lleis, etc (com ara la Generalitat). 2.1 PROGRESSISME RADICAL | ANTICENTRALISME L'Estat liberal de l'época era centralista: el model d'organització estatal estaba basat en que el govern espanyol era el que decidia sobre la politica, economia, administració, judicis i militar de tot arreu. Els moviment populars (bullangues) van ser revolucions entre el 1835 ¡ 1843 que mostraven el descontent ¡ la oposició al centralisme. Un d'aquests va ser la Jamáncia (1843) i va tenir un carácter federal. L'actuació parlamentaria i les discrepáncies ideológiques entre conservadors ¡ republicans a més dels fets de la Setmana Trágica van dispersar el moviment solidari, ja que la Lliga i els carlins van veure amb bons ulls la repressió mentre que els republicans van criticar la repressió governamental. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA La Mancomunitat va ser el primer organ administratiu catalá després del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme. Al 1911, la Diputació de Barcelona (presidida per Enric Prat de la Riba) amb el suport de les altres diputacions catalanes va presentar la proposta al govern liberal de mancomunar les 4 diputacions. Canalejas va acceptar la proposta iva tirar endavant un projecte de mancomunitats pero el seu assassinat el va aturar. L'any 1913, el nou govern conservador, encapcalat per Dato, va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a finalitats exclusivament administratives. La Mancomunitat es va constituir el 6 d'abril del 1914 amb les mateixes funcions i pressupost que les antigues diputacions. Constava d'una presidencia i d'una assamblea i consell permanent. La Lliga Regionalista hi va tenir una presencia majoritária. Hi va haver tres residents: Enric Prat de la Riba fins a la seva mort, Josep Puig ¡ Cadafalch fins al 1923 1 Alfons Sala (nomenat per Primo de Rivera, fins al 1925. OBRA DE GOVERN L'actuació de la Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals: e Crear una infraestructura de serveis públics i administratius básics per potenciar el desenvolupament económic. + Fomentar la llengua ¡la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural ¡ educatiu. Es va engendrar un pla d'acció agrária per modernitzar les formes de producció o augmentar la productivitat de l'agricultura i la ramaderia. Es va crear |'Institut d'Estudis Catalans ¡va comencar una tasca d'unificació ortográfica inormalització lingúística, que va anar a cárrec de Pompeu Fabra. També es va impulsar un projecte de divulgació ¡ protecció del patrimoni cultural. Paral-lelament es va impulsar una renovació pedagógica que va introduir a Catalunya els métodes de Maria Montessori (nens ¡ nenes junts), ¡es va crear |'Escola Industrial (preparar técnics per a la indústria ¡ el comerc). EL PRIMER PROJECTE D'ESTATUT A Catalunya, la Lliga, els republicans nacionalistes ¡la Mancomunitat van comencar a finals del 1918 una campanya en favor de l'autonomia ¡al principi del 1919 es va presentar a Madrid un projecte d'Estatut que proposava la constitució d'un govern propi, un parlament elegit per sufragi universal i donava ámplies competencies a la nova administració catalana. El projecte va ser mal rebut a Madrid: el govern s'hi va oposar, el rei no va donar suport ¡ algunes diputacions castellanes ¡ entitats económiques hi van fer campanya en contra ja que consideraven que podia trencar Espanya. Malgrat el fort sentiment anticatalanista, amb l'augment de les tensions socials a Catalunya (vaga La Canadenca) la Lliga va decidir donar suport al govern de Madrid ¡i va ajornar la reivindicació autonómica. 3. LA II REPÚBLICA ESPANYOLA Ens trobem a la caiguda de Primo de Rivera. En aquell moment hi havia dues possibilitats: o bé tornar a la constitució del 1876, el qual era inviable, o escriure una de nova. Aquesta última donava via lliure a les forces republicanes, així que la monarquia va intentar actuar des de dins. Per substituir Primo de Rivera, el rei va designar un altre general, Damaso Berenguer, les accions del qual no van poder frenar l'abandonament de molts monárquics de la corona. Afegidament, Ortega ¡ Gasset va publicar un article, “El error Berenguer”, en el qual deia que la monarquia havia de ser destruida. El 1930, va tenir lloc el Pacte de San Sebastiá. Aquest, era un acord entre els representants de les principals forces republicanes per substituir el régim amb el compromís d'atorgar, un cop establida la república, P'autonomia a Catalunya ¡ a altres regions que la sol-licitessin. En caure Berenguer, Joan Bautista Aznar el va substituir. Es van convocar eleccions municipals el 1931 com a nou pas de la renovació política del régim. Aquestes eleccions van tenir lloc el 12 d'abril. 2 dies després, es va proclamar la república donada la seva victoria en les eleccions. Finalment, Alfons XIIl va abandonar Espanya. 1. INTRODUCCIÓ: LA 11 REPÚBLICA 1.1 LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA 1.1.1 LES ELECCIONS DEL 1931 Eleccions municipals el 12 d'abril de 1931. Convocades pel darrer govern de la monarquia alfonsina, encapcalat per l'almirall Juan B. Aznar. Victoria de les candidatures republicanes als principals municipis d'Espanya (a 41 de les 50 capitals de província). A Catalunya, la victoria va ser per ERC, per sobre de la conservadora Lliga Regionalista (25 regidors a l'Ajuntament de Barcelona, per 12 de la Lliga). Les eleccions s'havien plantejat com un auteéntic plebiscit entre Monarquia i República, ¡ la victoria en l'ambit urbá, on era més difícil la manipulació electoral, donava per clara ¡ contundent el triomf de l'opció republicana. Alfons XIIl va abandonar al tron, peró sense una abdicació formal ni una renúncia expressa als seus drets dinástics. Va partir a l'exili el mateix dia 14 per la tarda via Cartagena ¡ Marsella cap a París, i més tard va fixar la seva residencia a Roma, on va morir el 28 de febrer de 1941 (tenia 54 anys). 1.1.2 LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA Des del matí del dia 14 d'abril diversos Ajuntaments van anar hissant la bandera republicana als seus balcons. Les negociacions entre Romanones per part del Rei i dels representants del Comité Revolucionari van determinar l'exili del monarca i la proclamació del nou régim republica. Els membres del Comite Revolucionari (constituit des del “Pacte de Sant Sebastiá” de 1930), van dirigir-se a la Puerta del Sol de Madrid, ivan proclamar la República des del balcó del Ministerio de la Gobernación (actual seu del Govern de la Comunitat de Madrid). El conservador ¡ católic Niceto Alcalá Zamora, com a president del Comité Revolucionari Republica, fou escollit primer president del Govern Provisional de la República. 1.1.3 LA PROCLAMACIÓ DE L'ESTAT CATALA La proclamació d'un Estat Catalá dins d'una hipotética va suposar el primer gran repte república federal espanyola del nou régim des del primer dia. El dia 17 tres nous ministres de la República aconseguien un pacte amb Macia, pel qual es renunciava a la república catalana a canvi de la instauració de l'autogovern amb el nom de Generalitat de Catalunya i la promesa d'un futur Estatut d'autonomia. Francesc Maciá va proclamar des del balcó del Palau de la Diputació (futur Palau de la Generalitat, a la Placa Sant Jaume) la proclamació de “l'Estat Catalá”, dins d'una “Federació de Repúbliques Ibériques” el mateix dia 14 d'abril. 1.2 EL GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA El dia 15 d'abril es constituí un primer Govern provisional de la República, a partir de la conjunció republicana - socialista que s'havia aliat al Pacte de Sant Sebastiá. Les primeres mesures del govern provisional van ser: - Promulgació de l'Estatut Jurídic Provisional de la República, que venia a donar legalitat al nou régim ¡ esdevenia la norma legal superior fins a l'aprovació de la Constitució. - Decrets per a la protecció dels pagesos (contra processos d'expulsió de les terres, abusos contractuals ...) - Decret d'amnistia política amb carácter general. Alliberament d'un gran nombre de presos polítics. - Es va proclamar la llibertat de cultes religiosos i algunes mesures secularitzadores com la no- obligatorietat de l'ensenyament de la religió católica a les escoles. El primer govern provisional de la República estava format per: Álvaro Albornoz (Partit Republica Radical Socialista), Niceto Alcalá Zamora (Derecha Liberal Republicana), Miguel Maura (Derecha Liberal Republicana), Francisco Largo Caballero (PSOE), Fernando de los Ríos (PSOE), ¡ Alejandro Lerroux (Partido Republicano Radical). 1.3 LA CONJECTURA DE LA NOVA REPÚBLICA La caiguda del régim monárquic i la proclamació de la nova República van tenir un gran impacte ¡ importants repercussions sobre la societat ¡ l'economia espanyoles: Per una banda, va crear grans expectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses sobre una distribució més justa de la riquesa ¡ de la terra, i d'una legislació laboral més favorable. D'altra banda, va provocar un clima de temor ¡ de desconfianca entre les classes socials més benestants, que van contraure les seves inversions ¡ van mostrar sovint una actitud d'oberta hostilitat. Tanmateix també es va donar una actitud de rebuig i hostilitat per part de l'Església Católica, que veia en el nou régim un perill per als seus privilegis. 1. 4 LES ELECCIONS DE 1931 El Govern provisional va convocar eleccions a Corts Constituents per al dia 28 de juny. Amplia victoria de la coalició republicana-socialista (54%) liderada pel republica Manuel Azaña, sobre els partits de centre ¡i de la dreta. Esquerra Republicana va obtenir un gran triomf electoral a Catalunya, molt per sobre de la conservadora Lliga Regionalista. 1.5 EL NOU GOVERN DE LA REPÚBLICA Finalment, i malgrat que el primer grup parlamentari era el PSOE, amb els seus 115 diputats, va ser escollit nou President del Govern el republica MANUEL AZAÑA DÍAZ (1880 - 1940), amb el suport dels grups republicans d'esquerra, el grup d'ERC i una part del PSOE. (14/10 al 16/12 de 1931). El seu principal repte era la redacció i l'aprovació de la CONSTITUCIÓ de la REPÚBLICA. El socialista Julián Besteiro va ser escollit President de les Corts, cárrec que va exercir fins el 1933. 2. LA CONSTITUCIÓ DEL 1931 2.1.1 L'AUTONOMIA CATALANA | BASCA La CONSTITUCIÓ ESPANYOLA preveia la possibilitat de l'autonomia regional, peró sempre dins d'una concepció integral, i no pas federal, de l'Estat. EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: Les negociacions entre Maciá ¡ el govern de la República van portar al restabliment de la institució de la Generalitat (17/04/1931) com a forma d'autogovern ¡a la redacció d'un projecte d'Estatut d'autonomia (que s'havia d'aprovar per una assemblea d'Ajuntaments catalans ¡ en referéndum), l'anomenat ESTATUT DE NÚRIA. EL RESTABLIMENT DELS FURS BASCOS: Una assemblea d'Ajuntament del País Basc van aprovar el mes de juny de 1931 un projecte d'Estatut d'autonomia a Estella (Estatut d'Estella), que fou presentat a les Corts de la República el mes de setembre. Tant l'Estatut de Núria com el d'Estella partien d'una concepció federal de la República Espanyola, i per tant entraven en contradicció amb el text que s'estava redactant per a la Constitució. Ambdós projectes foren rebutjats o ampliament retallats i¡ modificats. 2.1.2 CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ La Constitució de 1931 va ser una constitució molt avancada per al seu temps. Tenia un marcat carácter democrátic i progressista, que s'evidenciava en el seu primer article, on es vaig definir a Espanya com "una república de treballadors de totes les classes que s'organitza en un régim de Llibertat ¡ Justícia" ¡ s'estableixen que tots els poders emanen de poble. La Constitució agrupava els segiients principis: - L'Estat es configurava de manera "integral", peró s'acceptava la possibilitat de constituir governs autónoms en algunes regions. - El poder legislatiu residia plenament en les Corts, constituides per una sola cámera. - — El poder judicial residia a jutges independents. - Esreconeixia una amplia declaració de drets i llibertats i existia una preocupació pels temes socials. Es garantitzava la igualtat absoluta davant la llei, leducació ¡ el treball i la mo discriminació. El e LEY DE CONFESIONES Y CONGREGACIONES RELIGIOSAS (1933), que ordenava el tancament de les escoles dels ordes religiosos. Aquestes reformes, van suposar l'oberta hostilitat de l'Església católica. 4.2.4 LA POLÍTICA EDUCATIVA | CULTURAL Polítiques d'universalització de l'educació pública i de l'accés a la cultura: + Programa intensiu de construcció d'escoles a tot el territori ide formació de mestres. + Model educatiu públic, laic, mixt, obligatori, gratuit ¡ pedagógicament molt renovador. e Programa de “biblioteques de cultura popular”. e Inici del programa de les “Misiones Pedagógicas” per estendre l'accés a la cultura a l'ámbit rural. El Ministerio de Instrucción Pública va calcular la necessitat de construir unes 27.000 escoles per reduir Panalfabetisme, que arribava en algunes zones al 50%. 4.2.4 LA REFORMA AGRARIA Polítiques de transformació del model de propietat de la terra, des d'una perspectiva de justícia social ¡ eliminació de la pobresa al món rural. LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA (setembre de 1932): + Posada en marxa d'un projecte de REFORMA AGRARIA, que preveia l'expropiació, amb o sense indemnització, de les terres dels grans latifundis, desateses o convertibles en regadiu. e Expropiació forcosa de les terres dels implicats en casos que atemptaven contra la República. + Repartiment de les finques expropiades entre els jornalers sense terres que les podien treballar, amb titularitat pública i arrendaments a llarg termini. e Creació de l'IRA (Instituto de Refroma Agraria) per dur endevant el projecte. Els terratinents i propietaris de terres van veure aquesta Llei com una agressió i els va situar en una posició antirepublicana. 4.2.5 LA POLÍTICA SOCIAL | LABORAL Legislació laboral destinada a la protecció i garantia dels drets dels treballadors: e Ley de Contratos de Trabajo (1931), que introduia el concepte dels “convenis col-lectius” facilitant així la negociació entre treballadors i empresaris. e Ley de Jurados Mixtos (1931), que establia la formació de “jurats” per a la mediació en els conflictes laborals, d'obligat compliment. e Es van introduir per primera vegada a Espanya les “vacances pagades” (7 dies a l'any). La política laboral fou liderada pel ministre de Treball, el socialista i sindicalista (UGT)) Francisco Largo Caballero, que va trobar l'oposició frontal tant de la patronal i dels terratinents, com dels sindicalistes anarquistes de la CNT. 4. LA 'SANJURJADA” Va ser un intent de cop d'Estat liderat pel general Sanjurjo, a l'agost de 1932. Era el General de l'Exércit Espanyol. El 1932 era Director General de Carabineros (cos de policia de fronteres ¡ costes). El cop estava planificat amb un aixecament inicial de Sanjurjo a Sevilla, ¡ aixecaments simultanis a altres ciutats com Madrid o Cadis. Comptava amb el suport d'una part de l'Exércit, peró no majoritari i sense suport polític. La mala planificació, la manca de suports i el fet que el Govern conegués amb anticipació els plans van fer fracassar el cop i va portar a la detenció i judici dels conspiradors. 5. LA CRISI DEL BIENNI REFORMISTA El 1933 hi va haver un augment de les tensions en el si de la coalició republicana-socialista en el Govern presidit per Manuel Azaña, el que va portar a una CRISI POLÍTICA: e Reorganització i enfortiment de la dreta contrária a la política reformista. e Empitjorament de les perspectives económiques. Augment de l'atur. e Divisió dins del PSOE sobre la conveniencia de col-laborar amb un régim “burgés”. e Radicalització de la postura revolucionária de la CNT. Episodis d'insurreccions violentes. 5.1 LA REORGANITZACIÓ DE LA DRETA - El marc de 1933 es va fundar la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), d'ideologia católica i conservadora. El seu líder era José Maria Gil Robles i comptava amb una potent organització juvenil (les JAP, Juventudes de Acción Popular). - El Partido Radical Republicano (PRR) va anar situant-se a l'espai de centre-dreta, defensora de la postura de les classes mitjanes liberals ¡ contráries a les reformes dutes a terme pels socialistes des del Govern. El seu líder era Alejandro Lerroux. 5.2 L'EMPITJORAMENT DE L'ECONOMIA Els efectes negatius de la Gran Depressió (després del “crack del 29”) van afectar les exportacions espanyoles. La situació es va veure agreujada sobretot per l'atur i la precarietat al camp espanyol, sobretot al centre i sud de la península. 5.3 DIVISIONS DINS EL PSOE Fortes discrepáncies sobre la continuitat del PSOE en el govern de coalició amb els republicans d'Azaña. Descontentament de les bases ¡ de l'ala més revolucionaria del PSOE per la lentitud de la reforma agraria ¡ pels enfrontaments armats entre el moviment obrer ¡la Guárdia Civil. 5.4 RADICALITZACIÓ REVOLUCIONARIA | INSURRECCIONS ARMADES Des de l'any 1931 es van convocar diverses vagues revolucionaries que van derivar en incidents d'extrema violencia entre els sindicalistes ¡la Guárdia Civil i la Guardia d'Assalt. Després de 2 dimissions (juny i setembre) i de nous intents per formar Governs estables, finalment el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va convocar noves eleccions generals per al mes de novembre de 1933. 6. EL BIENNI DE DRETES (1933-1936) 6.1 LES ELECCIONS L'estiu de 1933, amb la crisi de la coalició republicana-socialista del govern i la dimisió de Manuel Azaña (al setembre del 1933), el President de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va nomenar un Govern provisional presidit per Alejandro Lerroux, amb l'encárrec de convocar eleccions legislatives. A Alejandro Lerroux (12/09/1933 a 09/10/1993), el va succeir com a President del Consell de Ministres Diego Martínez Barrio, del PRR (09/10/1933 a 16/12/1933). Convocatoria d'eleccions generals el dia 19 de novembre de 1933. Van ser les primeres eleccions a Espanya en que les dones van exercir el seu dret de vot. VOTS | ESCONS DELS PARTITS AMB MAJOR REPRESENTACIÓ Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) - 115 (24,3%) Partido Republicano Radical (PRR) - 102 (21,6%) € Partido Socialista Obrero Español (PSOE) - 59 (12,5%) Partido Agrario Español (PAE) - 30 (6,3%) Lliga Catalana (antiga Lliga Regionalista) - 24 (5,1%) Comunión Tradicionalista (els “carlins”) - 21 (4,4%) ERC obtenia només 17 escons, i Acción Republicana, el partit de Manuel Azaña, es quedava amb 5 escons. 6.2 ELS EIXOS POLÍTICS DEL BIENNI CONSERVADOR e Esvaaturar la Reforma Agraria ¡es va decretar la liberalització en la contractació rural. e Freal Projecte d'Estatut del País Basc i intent de retallada de l'autonomia catalana. e Recuperació del pressupost de culte i clergat i retirada de les mesures de separació de l'Estat ¡ de PEsglésia. Mesures destinades a reforcar l'ordre públic i a la repressió de les activitats sindicals. Indult als implicats al cop d'Estat del general José Sanjurjo de l'any 1932 (Després de l'indult pel Govern de Lerroux, Sanjurjo va exiliar-se a Portugal). e Lalegislació social i laboral aprovada durant el bienni anterior es va mantenir degut sobretot a que els sindicats van mantenir la seva capacitat de pressió. Entre el desembre de 1933 i l'octubre de 1934, el Govern va estar en mans del Partido Republicano Radical, amb el suport parlamentari de la CEDA ¡ del Partido Agrario. El Govern fou encapcalat per Alejandro Lerroux ¡ Ricardo Samper. 6.3 LA CRISI DE 1934 Des d'inicis de 1934 es produí un fort increment en les tensions socials entre el govern de dretes i l'oposició d'esquerres, així com amb els sindicats. L'oposició es radicalitzá amb l'anunci de l'entrada de ministres de la CEDA en el govern ¡el seu viratge a l'extrema dreta. Molts sectors de l'esquerra propugnaven obertament la revolució social. Esclat de vaga general el mes d'octubre (iniciada el dia 5) a tota Espanya, convocada pels partits i sindicats socialistes ¡ comunistes. El Govern va declarar l'estat de guerra. 6.3.1 LA CRISI D'OCTUBRE DEL 34 A ASTÚRIES A Astúries la CNT es va afegir a la revolució social promoguda pel PSOE ¡ la UGT. Les milícies obreres van ocupat les conques mineres ¡ les ciutats de Gijón i Avilés. Va haver forts combats a Oviedo. Malgrat els intents de mantenir un “ordre revolucionari”, es va escampar la violencia contra les oligarquies i contra l'Església. Foren incendiades 58 esglésies i convents. El Govern va recórrer a l'Exércit ¡ va cridar a la Legión que, comandada per Francisco Franco, va arribar d'Africa i va exercir una brutal repressió (uns 1.100 morts ¡ uns 2.000 ferits). Els revolucionaris es van rendir el dia 18 d'octubre. 6.3.1 LA CRISI D'OCTUBRE DEL 34 A CATALUNYA Companys va declarar l'Estat Catalá dins la República Federal Espanyola ¡ la il-legitimitat del Govern. La revolta no va tenir el suport necessari, ¡ l'Exércit el va reprimir amb facilitat. Companys i els membres del seu Govern foren detinguts ¡ empresonats. (un45 morts, entre militars ¡ civils). Companys ¡ els membres del seu Govern va ser empresonats, ¡ el Govern espanyol va suspendre |'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Manuel Azaña, de visita privada a Barcelona aquells dies, també fou detingut per complicitat en els fets. 6.4. 1935: ELS GOVERNS RADICAL-CEDISTES I ELS ESCÁNDOLS DE CORRUPCIÓ Com a conseqúencia de l'anomenat “Octubre Roig”, la CEDA va entrar amb 3 ministres al Govern, ¡ es va iniciar un gir de tipus autoritari del régim republica. e Octubre 1934 - setembre 1935 Govern radicalcedista presidit per Alejandro Lerroux. e Setembre - desembre 1935 Govern radicalcedista presidit per Joaquín Chapaprieta. José Maria Gil Robles, líder de la CEDA, va ser ministre de Guerra entre el maigi el desembre de 1935. Per extrema dreta, noves formacions polítiques pressionaven en aquest sentit: la monárquica Renovación Española, liderada per José Calvo Sotelo, i Falange Española, de José A. Primo de Rivera. 6.4.1 EL CAS ESTRAPERLO Durant l'any 1935 diversos casos de corrupció que afectaven directament el Partit Radical, com el cas “Nombela” o sobretot el cas “Estraperlo”, van afectar greument la credibilitat del partit i¡ del Govern. El cas “estraperlo” implicava membres importants del partit en un cas de corrupció en uns jocs d'atzar, instal-lats en diversos casinos espanyols, per part dels empresaris holandesos Strauss, Perle ¡ Lowmann. La trama implicava al mateix Alejandro Lerroux ¡ altres ministres del seu Govern. El 1935 també s'anuncia la intenció del Govern de reformar la Constitució, amb fortes retallades socials ¡en les llibertats civils i en els principis democrátics. Finalment, el President de la República, Niceto Alcalá Zamora, va encarregar formar nou Govern al centrista Manuel Portella Valladares, que al no aconseguir la confianca del Parlament, va haver de convocar noves eleccions generals, el que va portar a la convocatoria d'eleccions generals per al 16 de febrer de 1936. 7. EL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)