Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Apunts Interculturalitat (Optativa). Treball Social UB., Ejercicios de Administración de Empresas

Asignatura: ,, Profesor: Montserrat Solé, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2017/2018
En oferta
30 Puntos
Discount

Oferta a tiempo limitado


Subido el 12/03/2018

lauralra
lauralra 🇪🇸

4.4

(7)

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Interculturalitat (Optativa). Treball Social UB. y más Ejercicios en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity! INTERCULTURALITAT, IMMIGRACIÓ I TREBALL SOCIAL BLOC 1. CONCEPTES BÀSICS I MODELS D’INTERVENCIÓ Cultura: Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble. Una cultura canvia continuament, entren coses i surten coses, la cultura es mou. Relativisme cultural: Totes les cultures són iguals. Antigament es pensaven que unes cultures eren més avançades que altres, és a dir, que unes cultures eren pitjors i unes altres millors. El relativisme diu que totes són iguals. Interculturalisme: Totes les cultures són diferents però poden trobar un àmbit comú de diàleg. Es barrejen cultures a un mateix territori: menjar, llengua… Però a vegades hi ha cultures que porten aspectes no tan macos (pràctiques tradicionals…). Ha d’haver uns mínims compartits: drets humans. Interculturalitat és diferent a interculturalisme: “isme” es refereix a corrent ideològia. Interculturalisme és la ideologia de la interculturalitat, és una doctrina. En canvi la interculturalitat és un model, un model d’intervenció. Multiculturalitat: coexistència de diferents cultures. (diferent a interculturalitat). Coexistència: viuen però no comparteixen, no es barrejen tant a nivell de cultura. Exemple: a països anglosaxons: little italy, chinatown, barri de gent de bangladesh, barri de pakistanis… Interculturalitat: diferents cultures comparteixen valors. Per exemple:
 • Respecte als DretsHumans
 • Reivindicació de valors morals: llibertat, igualtat... Pot ser:
 • Circumstancial: compartir moda, música...
 • Profunda: parelles mixtes Etnocentrisme: valorar les altres cultures des de la pròpia considerada com a superior i com a model desitjable. (quan valores) Xovinisme: Admiració excessiva pel propi país associada a un desinterès o a un menyspreu per altres cultures o països. (actitud) Xenofòbia: en grec fobia (por) i xeno (estranger). Racisme: propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Vídeo festa del xai (similituds i diferències amb el Nadal): Similituds: varlo del perdó, festa solidària, es muden (s’arreglen), festa religiosa, van a reçar, molt important familia… Diferències: una és una celebració d’un naixement i un altre d’un sacrifici, separació mezquita homes i dones… CONCEPTES 1r grup: - Immigració: les persones que arriben al nostre país. - Emigració: les persones que marxen del nostre país. - Migracions: moviment. La persona que es mou és a la vegada immigrant i emigrant depèn des d’on el mirem. 2n grup: - Estranger: persona que té una altra nacionalitat diferent del país on viu. No tots els immigrants son estrangers ja que poden emigrar dintre del seu país. A més hi ha immigrants d’un altre país que pot aconseguir la nacionalitat. No tots els immigrants són estrangers i no tots els estrangers són immigrants, com els nens fills d’estrangers que viuen aquí (no han fet cap procés migratori). - Nacional: persona que té la nacionalitat del país on viu. 3r grup: - Il·legal: NO HI HA CAP PERSONA IL·LEGAL. - Regular/Irregular: Hi ha persones en situació regular o irregular. Irregular: Són persones que no tenen la documentació necessària per viure on estan visquent. Pot ser tant un nacional que no ha tramitat dni com un estrager que no té la documentació necessària. És un tema administratiu. Regular vol dir que està bé. Per entrar a Espanya és necessari (si no tens passaport espanyol): autorització o permís per feina, turisme, “amor” (reagrupació familiar o parella), estudi. Depèn de quin país es necessita visat. Després es pot demanar l’autorització de residència (si es per feina, amor o estudi). Has de justificar que et pots mantenir, i si és per amor també has de justuficar que pots mantenir a la familia. 4t grup: - Refugiat: Situació jurídica. Es dona a les persones que poden justificar que són perseguides al seu país d’origen per motius religiosos, polítics, per la seva orientació sexual, etc. que fan perillar la teva vida. - Asilat: Quan arribes a l’embaixada i demanes asil. Mentres tramiten el refugi ets asilat. - Apàtrida: Quan el teu país no et reconeix la nacionalitat. Normalment és perquè el país deixa d’existir (per exemple tema Yugoslavia). Per tant mentre ningú t’ho reconeix ets apàtrida. Però com ningú pot ser-ho, el país on visquis t’ha de reconeixer la seva nacionalitat. MOVIMENTS MIGRATORIS Qui es mou? (Característiques de les persones) - Tenen una certa capacitat econòmica (“rics”) pròpia o familiar. - Tenen una riquesa cultural: sap que hi ha llocs on es viu millor. - Tenen capacitats personals: són emprenedors. D’on es mou? (Característiques del territori d’on venen) Dels països en vies de desenvolupament. Causes: - Guerra/perills - Econòmica - Demografia (les causes econòmica i demogràfica han d’estar sempre, tant pel país que rep com pel país que expulsa). Dilema: quan hi ha dos drets que xoquen; hi ha un dret d’aquí i ve un de fora, o dos drets d’aquí. Normalment és un dret del país d’origen que xoca amb el d’aquí. - Fragilitat de la persona: per exemple si és un nen. - Sostenibilitat en el temps: que la decisió no sigui permanent, que sigui sostenible i puguis canviar-ho en el temps. - Evitar opcions irrevocables: no dir ni sí ni no, sinó provem, a veure què passa, etc. - Escollir allò que respecti més drets: escollir allò que respecti més drets. Ordre de preferències a les escoles de Catalunya davant conflictes o dilemes (Departament d’Ensenyament): 1. estar escolaritzat. 2. dret a seguir tot el curriculum escolar, fer totes les assignatures 3. importància de què es puguin comunicar. els mestres s’han de poguer comunicar, tots els elements que dificultin a l’aula la comunicació fora (per exemple gorres). 4. Higiene: els nens i nenes han d’anar nets i pulits a l’escola. 5. Seguretat: l’escola ha de ser segura i els nens han d’estar segurs amb els seus companys. BLOC 2. SOCIETATS I CULTURES DEL MÓN Les dividim en occident i orient, donat que no està establert bé on posem les línies. Occident és Oest i Orient Est. Aquestes paraules orient, occident les van crear els romans. A l’Imperi Romà Roma estava al mig. Amb l’extensió del cristianisme ho van dividir entre el Cristianisme d’Orient (cristians ortodoxes) i el Cristianisme d’Occident (cristians catòlics). Amb els anys el món creix i l’imperi romà desapareix, arribem a la Guerra Freda i hi han tres móns: El primer món (capitalista), el segon món (comunista) i el tercer món (països desenvolupats). (Ara ja no es parla del segon món. El quart món se li diu a les persones que serien del tercer món però que estan al tercer món). El que es podria dir que és el món occidental: america del nord i america llatina, europa, sudafrica, australia i nova zelanda. Després del 11-S es parlava sempre del xoc de civilitzacions, com si només hi haguèssin dos civilitzacions, orient i occident. Grans civilitzacions: occidental,ortodoxa, latino-americana, islàmica,… (mirar gràfic). (Gràfics Europa). OCCIDENT No monolític: moltes llengües, religions, sistemes polítics. Característiques que sí que ens uneixen (que són els origens): - Civilitzacions grecoromanes. - Renaixement i il·lustració: democràcia, llibertat, drets humans… - Cristianisme Pluralitat religiosa (Quadre religions; mapa religions; símbols religiosos; mapa religions abrahàmiques). Religions abrahàmiques: religions monoteistes, creuen que hi ha un sol déu. Abraham: profeta comú de les tres principals religions: islam, cristianisme, judaisme. Religions abrahàmiques Què tenen en comú? - Monoteisme: creuen en un sol deu. - Tradició profètica: totes creuen que hi ha uns personatges que es diuen profestes que els hi ha enviat deu a la terra per explicar a la gent la religió. Tots creuen en l’antic testament (adan i eva, arca de noé, etc). Els jueus encara creuen que el seu profeta no ha arribat. - Origen semític: Mateix territori, la llengua que es parlava a la zona d’Israel, Arabia Saudí, Palestina…tots eren semites. Parlaven les llengües semítiques. - Revelació divina: Deu passa els missatges als humans, fa passar proves als profetes. - Orientació ètica: Totes auqestes religions diferencien molt el bé i el mal, el que està bé i el que està malament, i ser obedients, a complir els manaments. - Concepció linea de la Història: la història de la creació, que és deu qui crea el món. (A diferència de les religions politeistes que creuen en la reencarnació) - Llibres Sagrats: les tres grans religions monoteistes tenen els seus llibres sagrats: Biblia, Talmud, Coran. Grans religions abrahàmiques - Judaisme - Cristianisme - Islam - Fe Bahaï - Zoroastrisme 1) Cristianisme (Gràfic cristianisme) 2017 anys d’història. Ha tingut moltes bifurcacions. (protestants=evangelistes). Parlarem de les tres principals branques del cristianisme: Església ortodoxa a Europa No creuen en el Papa de Roma(ni bisbes…). Creuen en els patriarcas: no hi ha un sol patriarca a cada territori. Diferències església catòlica-ortodoxes - Calendari: utilitzen el calendari julià. 13 dies de diferència més endavat amb les festes (el nostre calendari és el gregorià). - Data celebració principal: La seva principal festa és la pasqua (i no el naixement de jesús). - Bateig: El bateig és per immersió. - Cap suprem: no hi ha un sol cap suprem. Hi ha un patriarca a cada territori. - Fililoque: decisió de separació: l’esperit sant no pot ser pare i fill d’ell mateix. - Dejunis: abstinències les fan durant tot l’any tots els dimecres i tots els divendres, i les vígilies de les festes que tenen. - Celibat (que no et pots casar): Els capellans ortodoxes es poden casar, però si vols ser patriarca no. Si vols fer carrera eclesiastica no. Són esglésies molt colorides. Comunitats catòliques de l’Est d’Europa a Catalunya - Esglésies ortodoxes: - Església ortodoxa eslava (búlgars) - Església ortodoxa romanesa - Església ortodoxa russa - Església ortodoxa copta (egipcis coptes) - Comunitats catòliques orientals: - Ucraïnesos occidentals - Maronites (libanesos) Esglésies evangèliques Protestantisme —> Luteranisme —> Anglicanisme —> Metodisme —> Pentecostals —> Calvinisme (Gràfic diferents líneas dels protestants) Doctrina - La salvació la dóna Déu (no et pots anar a confessar). - La Biblía font de doctrina: ni papes, ni bisbes, ni capellans… s’ha d’anar a la biblía. - Sacerdoci universal dels fidels. El Pastor dirigeix el culte: els pastors sí que es poden casar. - Cada església és una unitat independent: cada pastor té la seva esglèsia, té la seva comunitat, i els pastors guanyen el que els feligresos li donen a la seva església. - Festes principals: El dia de la Reforma Luterana(31 d’octubre) el més important, i també Nadal i la Pasqua. A les esglésies protestants no hi ha imatges, no hi ha sants, verges ni res. No creuen que la mare de déu fos verge. No creuen en els sacraments: bateig, comunió, confirmació, matrimoni (com a obligació). BLOC 3. LA PLURALITAT LINGÜÍSTICA A CATALUNYA Total població: 7.574.222 Població amb llengua familiar no oficial a Catalunya: 862.089 18 llengües més parlades (839.147 persones) —> quadre: les més parlades: àrab, romanès, amazic (80% marroquís, berber), urdu (pakistanesos+indis), xinès (xina+taiwan), panjabi (pakistanesos). 535.567 parlen llengües no europees (tagal=llengua de filipines). Les llengües estan agrupades en famílies (mapa colors famílies). (mapa difusió lingüística dels indoeuropeus i mapa llengües indo-europees). ORIENT: Est. On neix el sol. 1)Filipines Va ser molts anys espanyol. Las 7000 illes es divideixen en tres grans grups: Luzon (on està Manila), Visayas, Mindanao (musulmans). Parlen Tagalog, llegua més parlada, i segona llengua l’anglès. (mirar mapa colors Àsia) PLURALITAT RELIGIOSA: - Hinduisme - Budisme - Sikhisme - Islam L’única monoteista és l’Islam. (Mapa divisió religiosa) Hinduisme Neix a la India. Religió o filosofia religiosa? És un debat que hi ha, si es una religió o una manera de viure, una filosofia. Va nèixer fa 3500 anys. És una de les religions més antigues. I la tercera en nombre de seguidors al món. El 80% de persones de la India pràctica l’hinduisme. Està basada en uns escrits anònims. El que predica és la no violència, la tolerància i l’autodisciplina. Es diu que és una filosofia perquè no hi ha dogmes. Han anat al llarg del temps i són movibles. I es fan preguntes metafísiques, d’entendre el món. El concepte dels deus està molt barrejat amb el concepte de l’univers. Dogmes movibles: - No té una jerarquia doctrinal: es pot reçar quan vulguis i on vulguis. Si que hi ha rituals però són rituals de purificació. Com en el moment de nèixer, quan comencen estudis, etc. - No té estructura jeràrquica: no hi ha uns bisbes, capellans, etc. Hi ha dos personatges: els brahams i els gurus. (brahams serien com els sacerdots, són els que fan els rituals; i els gurus són els mestres espirituals, els que enseñen a la meditació, a fer ioga…). - No té una figura jeràrquica: no indica que s’ha de fer ni com. - No té una rígida disciplina Principis: - Karma: “som el què hem fet, serem el que fem”. Per ells, és el conjunt d’accions que fan durant la vida, si et portes bé la vida et recompensarà, si no et portes bé la vida no et recompensarà. La vida és una roda. La idea és no aferrar-se a la vida, no tenir interessos, la felicitat no s’aconsegueix amb coses materials. - Reencarnació: fins arribar al nirvana (felicitat total, felicitat final). Arribes després d’haver-te reencarnat moltes vegades (pot ser en qualsevol ésser viu, segons com has sigut en la vida anterior) i ho has fet molt bé. Personatges de l’hinduisme: - Brahama: Déu creado de l’Univers. - Vishué: és un dels més venerats —> Reencarnació. - Shiva: encarregat de la destrucció per tornar a construir un món en un estadi superior. - Krishna: vividor i guerrer —> déu de l’amor. - Rama: Mostra el camí correcte —> déu de la justicia. - Saraswati: deesa de la cultura i belles arts —> Honestedat. - Lakshimi: deesa de la riqueda i prosperitat. - Guru: mestre espiritual. - Rituals diaris a casa i 16 rituals de purificació al llarg de la vida. - Vaca sagrada: mare de l’Univers i símbol de generositat. - Alimentació: vegetarians, no alcohol. Budisme El va creae Sudarta Gautama. Savi nascut al Nepal 400 anys aC. Després d’uns anys de meditació comença a ensenyar a diferents ciutats de l’Índia. Els seus relats i discursos es transmeten oralment i es transcriuen 400 anys després de la seva mort. Buda = il·luminat. Fa una nova interpretació de l’hinduisme: - Admet a tohtom: rics, pobres, races, sexes, orígens, èpoques… (per tant totes les castes). - No hi ha rituals perquè es basa en la meditació individual. - No existeix la figura d’un Déu que controla l’Univers. - Hi ha un camí per aconseguir la felicitat, però moltes formes de seguir-lo. - No hi ha concepte de pecat, ni de càstig. - No hi ha cel ni infern. - Karma: és la conseqüència del que s’ha fet o del que s’està fent. - Reencarnació: no creuen que hi hagi una identitat pròpia que passi d’un cos a un altre. - Nirvana: és la il·luminació. S’arriba al final del patiment quan s’allibera de totes les càrregues i sofriments. Manaments budistes per als laics: - No matar a éssers que senten (quan fem mal a algú ens el fem a nosaltres mateixos). - No robar: no voler, no cobdícia, no envejar. - No mentir. - No prendre substàncies tòxiques. - No dur una vida sexual incorrecta. Celebracions: - Oracions (mantres) es dediquen al món per irradiar amor. - Dia del Wesak: la més important (maig/juny). - Dies del Uposatha. Pregrinació a 4 llocs sagrats: - Lumbini: on va nèixer. - Bodh gaya: on va tenir la il·luminació. - Samath: On va fer la primera ensenyança. - Kusinagra: on va morir Diferents branques del budisme: - Hinayana: representen els ensenyaments en essència real. Característiques monàstiques i de puresa. Situat a Sud, Ceilan i Birmània. - Mahayana: escriptures en sànscrit. Més místiques, teològiques i devocionals. Situat al Nord, Nepal i Xina. - Altres: - Vajarayana: al Japó. - Zen: EUA. - Lamaisme: Tibet. Mai s’han barallat, ni hi ha hagut hostilitats. És conseqüència de l’adaptació del Budisme a les diferents societats i cultures. Sikhisme A la zona del punjab de la Índia - Religió de concòrdia entre Islam i Hinduisme. - Un sol Déu però amb noms diferents. - Una sola reencarnació. - Aconseguir el nirvana. - Creu en el Karma. - Prohibit menjar vedella i beure alcohol. - No creu en les castes. Les 5 K dels Khalsa Kesha: turbant per mantenir els cabells nets. Kangha (pinta de fusta): símbol d’higiene. Kirpan (punyal al pit): símbol de defensa als dèbils i oprimits. Katxera (calçotets llargs, com “bombachos”): símbol de deixar les idees antigues. Kara (braçalet d’acer a la mà dreta): símbol de germanor. (buscar fotocopia al campus. apartat pluralitat religiosa. sobre els siks a catalunya) A nivell de rituals: Fan 3 pregàries al llarg del dia i el diumenge fan una celebració. No tenen sacerdots. Hi ha una persona que sencarrega de llegir els llibres sagrats. A Catallunya hi ha uns 12.000. Són vegetarians. PLURALITAT LINGÜÍSTICA A L’ÀSIA: - Xinès: no alfabètica / 1200 M parlants. - Japonès: no alfabètica / 130 M parlants. - Hindi: alfabet devanagari / 180 M parlants. - Urdú: alfabet àrab / 70 M parlants. - Persa: alfabet àrab i ciril·lic / 110 M parlants. - Àrab: alfabet àrab / 225 M parlants. - Tagàlog: alfabet llatí / 90 M parlants. - Malai: alfabet àrab i llatí / 250 M parlants. - Turc: alfabetllatí / 80 M parlants. - Rus: alfabet ciríl·lic /160 M parlants. Per tant, important, NO ES POT BARREJAR RELIGIÓ, LLENGÜA I PAÍS. (mapa lingüístic d’Àsia) Urdu (àrab-llengüa oficial del Pakistán)-hindi: mateixa llengüa però alfabet diferent. Quan parlen s’entenen, quan llegeixen no. 2) Xina (mapa ètnic Xina) 1200 M d’habitants Llengua majoritària: Han. Són els majoritaris, els que tenim més vistos. La llengua xinesa - No és una llengua alfabètica. El domini de l’escriptura i la lectura requereix de l’aprenentatge d’uns 2500-3000 caràcters. - És una llengua tonal (4 tons diferents de lletres). - El xinès té una transcripció fonètica en caràcters romànics anomenada pinyin. - El xinès no conjuga els seus verbs, ni utilitza gaire els morfemes de gènere i nombre. El xinès no té articles ni adjectius demostratius. Primera immigració que va arribar, finals 80. Hi ha gent que ja és avi. Població de tot tipus: homes sols, dones soles, universitaris, gent amb molt poca formació… La particularitat que tenim dels marroquins que hi han aquí és que la gran majoria són amazics, territori Tamazgha. 4) Amazic Poble: Amazic Llengua: Tamazight Cultura: Amaziga País Tamazgha Ètnia: Berber ÀFRICA SUDSAHARIANA Parlar de subsahariana estigmatitzava. (Mirar diapositiva Classificació dels pobles d’Àfrica). (Diapositiva Àfrica Colonial al 1913). ESTRUCTURA SOCIAL I FAMILIAR (dels països que veurem) - Ètnies patrilineal (heredes el cognom de la línea paterna) i patriarcal (algunes ètnies matriarcals). - Família extensa en un únic espai físic (poden arribar a ser 100 persones. Hi ha un cap de família). - La terra és de propietat comunal (no té propietaris) La treballen tant homes com dones. Les dones a més fan el menjar. - Sistema de castes: nobles, artesans, descendents d’esclaus (i no es poden casar uns amb altres d’altres castes). RELIGIÓ - Tot i la gran diversitat d’ètnies i llengües, hi ha analogia religiosa i social. - La religió es sent com una essència de les persones. El món és ple d’energies o forces invisibles que conviuen i dirigeixen i orienten les persones. - Culte a la terra i als avantpassats. - Es combina les noves religions (Cristianisme i Islam) amb creences amb esperits i ús d’amulets. (Diapositiva mapa religions a l’Àfrica). RITUS D’INICIACIÓ (ho practiquen determinades ètnies independentment de ser cristians o musulmans) - Circumcisió del penis: s’organitzen festes. - Mutilació genital femenina: actualment pràctica prohibida en 21 països africans, però encara molt practicada. (Diapositiva Llengües Àfrica: Wolof, Soninke, Fula, Bambara, Yoruba, Ewe. Les més importants de la zona). Mirar diapostivia Llengües de l’Àfrica Occidental: Família Nigerocongolesa —> Llengües Mandé, llengües atlàntiques, llengües Benué, llengües Volta. Mirar quadre països: llengua colonització, llengües, religió i zona. 1) Senegal 13M d’habitants 94% musulmans 40 llengües. La majoria són Wolofs. Altres llengües: A Casamance parlen Diola (i són cristians). Fula, Soninke i Mandinga. Wòlof: 43% de la població de Senegal. Musulmans sufis: Islam tolerant-meditació i espiritualitat. Aquesta ètnia no pràctica la mutilació genital femenina. Diola/Jola: a Casamance (sota Gàmbia). Tenen sentiments secessionistes: més pluja, més ric i més turistes. Cristians i animistes. Abandonament per part de Dakar en infraestructures, educació. Més comerç amb Banjul que amb Dakar. Fula/Fulani: Poble nòmada més gran del món. 30M de persones. Un dels primers pobles a seguir l’Islam. s.XVIII va islamitzar als wòlofs i bambares. Tenir un avantpassat fulani és signe de disinció. A Catalunya: 20.000 senegalesos 70% homes. S’han situat molt a la costa, a ciutats mitjanes. Al principi hi havia molta irregularitat i ara s’ha estabilitzat. 12% nens. 2) Gàmbia 1,7M d’habitants 175 posició IDH Esperança de vida 54 anys Estat laic. 90% musulmans Llengüa majoritària: mandinga Wòlof (16% de la població) es parla a la capital. 14.000 a Catalunya. Majoria homes. Es van situar molt a Girona. 3) Mali 13M d’habitants És un dels més pobres del món, tot i tenir or. La part del Nord és desert i hi viuen els tuaregs. Soninkes sota Mauritània (nord de Mali). Resta Bambares. Llengua oficial. 90% musulmans. 7000 a Catalunya. 80% homes. Molta irregularitat al prinicipi, ara més estabilitzats. S’han situat més a Lleida i més cap al centre de Catalunya. 4) Nigèria Mirar diapositiva riu divideix segons ètnies. A diferència dels que hem vist fins ara, aquest és molt gran i amb molta població. És el que té més població de l’Àfrica. 174M habitants (més poblay de l’Àfrica). 50% musulmans 48% cristians 250 grups ètnics: - Nord: Haussa (llengua afroasiàtica) Fulas (llengua nigerocongolesa) i musulmans (Fulas, Haussa i Tuarègs són nòmades tots). - Sud Oest: Ioruba (llengua nigerocongolesa) i cristians 6.000 a Catalunya. Barcelona, Tarragona, Vic, L’H… ciutats bastant grans. Hi ha bastants dones en comparació amb els altres. 1.400 nascuts aquí. 5) Ghana 24M habitants Creixement econòmic (or i petroli) Democràcia més potent a l’Àfrica 70% cristians i 16% musulmans 9 llengües oficials: Akan, Ewe. Els musulmans utilitzen el haussa com a llengua franca però no és oficial. 6.000 a Catalunya. Sobretot a Vic. 70% homes. 600 nascuts aquí. Està creixent econòmicament (or i petroli). És la democràcia més potent a l’Àfrica. Han arribat els xinesos ja.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved