Apunts Política economia i societat, Apuntes de Comunicación Política

¡Descarga Apunts Política economia i societat y más Apuntes en PDF de Comunicación Política solo en Docsity! UNIÓ SOVIÈTICA GUERRA FREDA Bloc comunista: Rússia, diversos països satèl·lits, Cuba (a partir de l’ascens de Fidel Castro), i la Xina. El bloc comunista tenia ideologia comunista, llibertats molt limitades, molta repressió, no propietat privada, col·lectivització o propietats en mans de l’estat. L’economia lliure i controlada per l’estat. Jalta i la política de blocs (aprovació zones d’ocupació i d’influencia), a partir de la conferencia de *, es van fer unes estipulacions per acabar de devidir el món en dos blocs. Destacan Xecoslovaquia, Polònia, Bulgària, Hongria, Romania i part d’Alemanya entre els terrriotirs ocupats per *, per ocupar la majoria de paisos de Europa que pogues (principalment europa oriental) per poder establir seguretat” per garantir la propia seguretat de Russia. A mesura que ocupava un país establia unes democràcies populars, on fixava el model comunista i soviètic, no hi havien espai per conscients. Els capitalistes no van donar tanta importància a Stalin perquè estaven ocupats amb els alemanys. Stalin va establir un model seguint idees de Lenin i la ideologia marxista. Per fer això, va fer uns canvis substancials. Un dels factors va ser la renúncia a la revolució social per poder establir una societat lliure i d’igualtat, imposant als seus territoris l’estat comunista. Es va substituir el proletariat amb una burocràcia, amb un estat, que era qui s'encarregava de tot. Per tant, hi ha una estatalització de la propietat, no hi ha propietat privada, tot és propietat de l’estat. En alguns estats sí que es va establir la col·lectivització, un món sense classes. En conseqüència, el sistema que es va imposar va ser una organització jerarquitzada del treball, no hi pot haver ningú per sobre d’altre. Factors que van permetre l’estabilitat del sistema soviètic: equilibri baix nivell de vida, rendiment laboral i productivitat, acceptació … Des de que va acabar la Segona Guerra Mundial al 1945, la Unió Soviètica va esdevenir una superpotencia. El capitalisme va establir un sistema de “matalassos socials” on l’economia està controlada per l’exèrcit, la burocràcia, i Pla Morgenthau es va establir cap al 1944, EEUU considerava Rússia, Finlàndia, Dinamarca, França, prenen el territori a Alemanya. CHurchill planejava destruir la industra pesada, establir unes noves i tornar agenerar un conlficte belic. Convertir Alemanya en un estat *, sense cap poder. Quan s’acaba la 2GM, amb els acords tractats de Jalta s’accedeix a uns punts que s’havien tractat durant la guerra i rectificar. Principals: repartició d’Alemanya - Nord x Gran Bretanya i sud x EEUU (no es va pactar el tipus d’acces), Berlín no va repartir-se igual i e sva establir un bloqueig i es ocupat per les 3 potencies, Estònia, Letonia, Lituania, Moldavia, Ucraina i l’arxipelag de les Kurils s’incorpporen a l’URSS, i es va concedir part de les zones britamniques i nordamericana que perteneixien a Alemanya i es dona a França, la URSS no va voler concedirli cap de les sevs parts. Bloqueig de Berlin: es divideixen els blocs despres de la 2gm pero no tenen presencia fisica que ho evidencien. Alemanya va passar a estar controlada per França, GB, URSS, i Itàlia. Van aconseguir una optima organització, però a cap dels tractats es va dir què pasava amb Berlin. L’URSS va marxar de la Comissió de control i va tallar el transit terrestre csp a Berlin. Els italians van trobar una via per escaparse. COnseuqneices: gent berlinesa amb pocs recursos, divisió definitiva dels dos blocs, divisió definitva alemanya i Berlín, formació de l’OTAN, creació del Pacte de Varsòvia. Europa Oriental: anomalies. TITO - Estat socialista sense colectivitzacions de la terra ni l’estatalització d ela propietat privada. Això fa que Iugaslavia quedi fora de l’orbitad de l’edat sobietica. Aplica un govern d’autogestió. Tito aconsegueix crear l’estat socialista dependent de l’URSS gràcies a factors fonamentals (quan es fa el repartiment dels blocs de Jalta es pacta que Gran Bretanya i *, la URSS no va invairs a Iguslavia, Iugoslavia va rebre suport dels EStats Units perque fos com una porta tancada) Finlanfia i Uastria es va indicar que sempre i quan aquests paisos es mantuinguesin neutrals podien estar al marge de l’URSS. Finlandia si que va mantenir relaicons de comerç i properes, pero quan l’urss va caure van haver de modificar el seu estil de vida i va ficar especial atenció a l’educacxió i la tencologia, els seus eixos principals. Bulgaria, Romania i hongria, que a diferencia d’altrs paisos el bloc capitalista no va donarli massa importancia, perquè van donar suport a lexercit Alemany durant la guerra i quan URSS va invair territori no els hi va prohibir l’entrada. Polònia podia pertanyer a la URSS sempre i quan es permetes i mantigues l’esglesia catolica, segons un tractat. Txecoslovaquia des de Rússia es van convocar unes eleccions a txecoslovaquia van guanyar els comunistes, però qui tenia mes vots era realment el partit socialista dirigit per *. Cada cop més i amb la Guerra Freda el partir comunista s’integrava cada cop mes a les estructures de l’estat i no deixava massa marge d’actuació al partit socialista. Al 1948 va haver un petit conlficte dins de la zona pro-sovietica, van executar liders polticis, un Marca el inicio de las tensiones entre sovieticos y estadounidenses. 24 julio 45 Truman dice a Stalin que ha probado una nueva arma (bomba atomica), Stalin sabe a qué se refiere poeque tiene infiltrwados. Stalin roba uranio de bulagaria y polonia porque necesitan crear una bomba, 2 d agosto stalin abandona postdam, dice que truman use bien el arma contra japoin. 6 agosto 45 lanza primera bomba hiroshima, stalin puede hacerse con las tierras, incluida norte corea que sume en comunismo. Nagasaki segundo objetivo de la bomba atomica, en París todo el mund admira de los comunistas porque reconrruyen el pais. Franceses orgullosos de sos conquistas del siglo XIX, asisten a las ceelbraciones de los colonizadores. Alemanya es va dividir primer GB, EEUU i URSS (oriental), però després GB i EEUU van cedir una part dels territoris a França. Italia 1947, la pobreza asume la pobreza causada por la guerra. Se pidió en Italia que se inclinaran al comunismo. Dia de la liberaxion en moscu, 1947, ejerecito rojo fuerza mas grande del mundo.Europa del este ocupada por Stalin. Muchas naciones estaban al borde de la bancarrota y los sovieticos podian tener oprtunidad de tomar poder de la parte oriental. EEUU pide ayuda a Grecia, Truman pasa a la ofensaiva. Para que los pasies puedan conservar sus libertades, pidió permiso para ayudar a Grecia y Turquía porque etsaban amenazados por el comunismp. En Grecia els partirs comunistes d’alli es van sublevar i van formar una guerra civilesparant ajuda de la urss pero com en jalta grecia havia sigut repartida a la part occidental, la part capitalista, no va interveninr. GB i EEUU va enviar suport militar per ajudar al capitalista, que van derrotar les forces comunistes internes. Per assegurar que no tornes a passar res, els eeuu amb l’ajuda monetaria va construir bases militars americanes. El comunismo atraia a jovenes y estudiantes para formar una sociedad sin clases. Partido al que uno podia afiliarse para cambiar el mundo. Marshall fue nombrado responsable de idear un plan para combartir los comunistas. El Plan Marshall se enfocaba en la ayuda economica para recuperar a paisos destruidos y en pobreza, porque creian que la forma mas rapida de acabar con la URSS era recuperar los paises e le europa occidentalm si podian producir nuevo aramamento, y armar a las persna e igualarlo al nivel de los estados unidos seria un buen punto para combatir con la union sovietica. Destaca Francia, Italia, Dinamarca, Suecia, España más adelante. Se necesitaban miles de millones de dolares. Marshall aceleró el programa porque era urgente. Propuso que la ayuda a Europa se llevara a cabo a una gran escala y pidió respuesta a Europa. Los servicios de inteligencia sovieticos comunicaron a Stalin el Plan Marshall, por los documentos que eeuu elaboró y envió a los paises europeos. Stalin dijo a Molotv que pusiera fin a las acusaciones. Los estadounidenses no querian incluir a los spvieticos en el plan marshall, que inicialmente estaba propuesto a todos los paises de europa. La URSS no lo quiso aceptar y la mayoria de paises de europa del este lo rechazaron el suporte economico. Yugoslavia de Tito se que benefició ciertamente del plan marshall, porque no estaba tan inmerso en la union sovietica, pero otra de las condicioes del plan mashall era hacer fuera a los gobiernos comunistas d los gobiernos del país, pero en Yugoslavia no se hizo asi que probabbelemte no se hubiese ayudado tanto. En txecoslovaquia una parte de los ministros eran comunistas, se disputaba si aceptar el plan marshall. la decision de ir a preparar el plan mashall fue unanime. Txecoslovaquia finalmente renunció a asistir. 16 naciones europeas firmaron la alianza occidental al plan marshall, se forman las lineas de batalla de la guerra fria. La URSS consideraba el plan marshall como una accion agresiva para imponer su forma. Cominform ofreció ayuda rusa a los paises de europa del este, como repsuesta directa al plan marshall, Cominform seguia la idea politica y economica, el Comecon queria proprocionar la subenvcion economica. En 1948 suben al poder el comunismo en txecoslovaquia, todos los no comnistas son detennidos. Impusieron las normas de Stalin. Gran parte de la ayuda economica del plan marshall volvio a eeuu porque europa pbtuvo compras de la industria americana. Grecia, en el norte las tropas del gobierno seguian derrotando las tropas comunistas. Fue ayudado por EEUU, llegaron con un plan para hacer frente las ecesidades locales. Francia 1945, trabajadores de fabrica huela, los apoyan los comunistas. Al final 3M de trabajadores se echaron a la calle, por unirse a las huelgas. EEUU dijo que no recibirian mas ayudas mashall hasta que no tuviesen a los comunistas bajo control. La republica francesa volvio a recivir ayudas. Tito, Yugoslavia, se declara comunista, sin ayuda de Moscu. Tito en 1950 firma acuerdo con estados unidos y surge del telón de acero al otro lado. Accepten condicions del Pla Marshall, no amb el mateix acord que amb els altres paisos, perque als Estats Units també el sinteressava tenir un pais a europa de l’est. En Italia, pocos dias antes de las elecciones, el papa excomulgó a comunistas. Ganaron Democrata ristianos, Italia sigue siendo miembro de la Europa occidental. BLOQUEIG BERLIN En 1945 Alemania estaba repartido en 4 territorios, Berlín unido con Alemania occidental por una vía. Berlín y Alemania eran las únicas partes donde soviéticos y otros países aliados estaban en contacto. Por eso Berlín se convirtió en un campo de batalla. Había mucho mercado negro en Berlín. EEUU quería ayudar a reconstruir Alemania para evitar que liderará URSS. Occidente no quería salir de Berlín, pero quería que los soviéticos se marcharan. Creían con la reforma monetaria mejoraría la economía, los socialistas lo consideraban una amenaza a los que habían sido simpatizantes de Hitler. Marco alemán, cada persona podía cambiar 40 marcos alemanes, en la zona oeste (occidentales) de Berlín, evitando que adopten la moneda del este, así querían acabar con el mercado negro, nadie comunicó esto a los rusos. Los soviéticos establecen para todo Berlín su propia moneda, para evitar que adopten la moneda del este. La nueva moneda inicia a utilizarse en el occidental, los del este descubrieron que en el occidente tenían más valor que en el otro. 1 marco occidental = 5 o 7 orientales. Ernst Reuter, votado alcalde de Berlín. Había huido de Hitler con su familia. Muchos habitantes de la zona este de Berlín se desplazaban a la zona oeste para comprar. Soviéticos bloquean vías entre Berlín oeste y Alemania occidental. No se pueden dar los abastecimientos. Cortaron abastecimiento de electricidad en oficinas, habían desmontado la única central eléctrica de la zona. Los aliados occidentales impusieron un contrabloqueo contra la unión soviética. Los británicos plantearon un puente aéreo para suministrar la zona. El comandante estadounidense no quería que el puente funcionase, pero llego a un acuerdo con Reuter. Querían lanzar carbón sobre Berlín. Los aviones entregaban 2000 toneladas de provisiones al día, les quedaba carbón para 35 días y comida para 36. MAOISME Fi DE LA DINASTIA IMPERIAL QING Als incis del segle XX la Xina es troba en una situació d’extrema opressió i inestabilitat interna: política i economia complexa. 1911: 1912: Sun Ya-tse funa el Partit Nacionalista del Kuomintang, el primer president de la república de la xina. Començen a implementar-se altres ideologies, com a vies alternatives per solucionar els problemes de la població de la Xina 1916: Fragmentació politica, enfrontaments partidistes, època dels “Senyors de la guerra” (Juanfa) tenen control i poder sobre alguns territoris de la XIna. 1927: Chiang Kai-shek es converteix d president del Partit del Kuomintang i president del gover xinès, una de les primeres decisions esperseguir als comunistes. 1928-1935: Mao Zedong es converteix en president del Partit Comunista Xinés (PXC) màxim exponent i representant delsocialisme/comunisme xinès. 1945: en acabar la 2gm estats units obligaa japo a rendir les seves tropes. El mateix any es fan negociacions per restaurar la Xina, pero fracasa, aixi esclata la guerra civil xinesa. 1945 - 1949: Guerra Civil xinesa, tothom deia que guanyaria Chiang Kai-shek perque tenien mes recursos economics, mes armamaent i el recolçament dels eeuu. Pero Xina estava destrosada, havia molta inflació del govern i la situació no era favorable. Després dels primers anys sense avanç mol clar, a aprtri del 48, el bandol comunista va començar a guanyar terreny al exercit nacionalista, a ser favorit, fins que en 1949 ocupen Shangai i Beijing (Pekín). Va ser al final que van ocupar l’illa de Taiwan. Posteriorment va pasar al seu respectiu propietari un altra vegada, la Xina. Va establir allà la capital i la seu del seu govern. Xina tenia dos governs diferents. Les dues postures consideraven … Taixan estava protegida pels EEUU, i quan Mao Zedong van voler acabar amb Taiwan (controlat per Chiang Kai-shek) no van poder perque no van tenir suficient suport de la Unio Sovietica. sector més cultural, i tenia un elevat carrec d direccio dins la guardia roja. Un cop conclou la revolució cultral, al 1969, Mao va recuperar el prestigi que havia perdut, i el va augmentar fins al punt de glorificarse. La gent va començar a ferli homenatge com si fos una deu. La gent pregava i li agraia abans de dinar, amb fotos de Mao a la taula, es casaven amb una foto de Mao davant com a signe de reverencia. El pais va quedar sumit en una crisi desastrosa. Paralelalment Lin Biao va ser anomenat vicepresident del partir i va acabar sent el successor de Mao. Les decades despres aquest periode va seguir donant lloc a situacions politiques inestables, conflictes socials, i situacio economica precaria i nefasta. Es va haver de tornar al model d’agricultura familiar. La gent que va viure el periode va quedar molt afecctada per les actuaicons de la guardia roja, perque les agresions estaven a l’ordre del dia. Durant aquesta revolucio cultural i els anys posteriors, tonts els intelectuals, tecnocrates, encarregats de tecnologia i etc van arribar a ser substituits per gent sense estudis. Es van organitzar en Comités que van participar activament en la revolució i van anar agafant poder dins de l’administració del govern, contorlant l’economia, assolint el control de fabriques, empreses i escoles, i comunes encara actives des d’abans. L’exercit també va assolir un gran grau de poder, i va ferse lloc en la vida politica, perque era la institucio mes organitzada per fer front als problemes que poguesin sorgir en un futur. Els cientifics i tecnocrates que es van susbstituir van ser enviats a camps de treball ordenat per la guardia roja, pero en el moment que s’estableix el govern de Lin Biao es va seguir enviant a la gent al camp per treballar. El que volien és que aprenguessin de la vida humil, i a la vegada adoctrinesin a la classe obrera. Molts membres de la guardia roja voluntariament van abandonar les ciutats i van marxar al camp a treballar. Un sector important de la població xinesa mai va poder rebre educació, no podien prosperar ni millorar. En la etapa final del període maoista, del 69 al 76, els partidaris radicals de Mao, de la guardia roja, vam seguir tenint un pes important a la vida política. Tot i que tenia molt de eps els radicals al govern, no va estar excempt de transformacions. Mao va destituir del govern de Lin Biao, qui va intentar donar un cop d’estat amb el suport de l’exercit al 1971. Va intentar fugir per por amb les repressions que el govern de Mao podria ferli, i en la seva fugida va tenir un accident d’aviació el 13 de setembre de 1971, que s’especula que va ser culpa del bandol radical. Per això l’exercit es va mostrar contrari a Mao i als radicals, perque consideraven que havien atemptat en contra de la vida del seu dirigent. El seguent any la Xina entra a formar part de la ONU, el primer pas d’establir relacions amb el món occidental capitalista. Això va anar seguit de la visita del preisdent dels EEUU, Nixon, per expressar dol per la mort de Lin Biao, i com a gest simbòlic que representava el reequilibri de govern que es produïa a la seu central i en el marc de la política occidental, establint un apropament. En aquest període, la dècada dels 70, el president nord-americà va retirar les tropes de Vietnam, el que va contribuir enormement a millorar les relacions entre la Xina i els EEUU, al menys durant el periode final del Maoisme. Des de que va morir Lin Biao, els radicals van seguir molts presents a la vida política, i es va establir la Banda dels 4, dirigit per la dona de Mao. Seguien enormement a favor de la ideoogia de Mao, i si hagues seguit per ells haguesin seguit amb la Revolució Cultural. També defensaven el manteniment de les comunes, i d’exercir el control sobre la cultura. En 1976 mor Zao i el sector radical va prohibir els homenatges i els dols. AIxò no va impredir que molts dels seus supporters es reunis al monument dels martis, per fer una demostració de dol, com una mena de rebuig al que va ser la revolució cultural. Al poc de la mort de Zao, Mao va ficar al poder a Wang Hongwen, i poc després va morir Mao, el mateix any. Va tancar l’epoca del Maoisme. Al poc temps de la mort de Mao, Hongwen . Es va començar a atemptar contra el govern. 1977, Wong accepta a Deng Xiaoping com a vi https://enciclopediadehistoria.com/guerra-de-vietnam/#:~:text=La%20guerra%20de%20Vi etnam%20fue,con%20dinero%2C%20tropas%20y%20armamentos. Vietnam del sud es nega a fer eleccions, perque deien que a vietnam Nord hi havien 3M de persones més i serien resultats injustos. Les diverses fonts oficials dictaminave ue qui hagues guanyat les eleccions hagues estat a l’octubre del 55 Din DIem crea un Estat Policial on al qual posava fora de llei a tots els opositors, recolçat pels USA. Fa una campanya contra la subversió comunista. Molts dels opositors de vietnam sud que no es consideraven comunistes van començar a vauere amb millors ulls a la unitat soietica en vista de les accions de Din Diem Al 1960 es crea el front d’alliberament nscional, una organització que pretenia alliberar la part sud de vietnam, al qual es va unir un sector important de l’exercit, que estava en contra de les mesures que s’estaven prenent. En 1961 John F Kennedy impulsa el programa d’aldees estratègiques. Va desplçar a un 60% (8M d persones) de la població dels camp, els seus llocs d’origen, per evitar que poguesin ajudar als vietnamites del nord, i per evitar que els vietnamites del nord poguesin apropiarse de recursos i aliments dels pagesos. Les aldees estrategiques estaven envoltades de barricades, constantemnt vigilades per soldats sudvietnamites, com un camp de concentració. Diem era catolic, aixo va implicar l’incii d’un moviment de persecucuió a la religió budista, es van cremar molts temples amb el pretext de que estaven originantse centres d’opositors. A mitjans de 1963, un informa d’uns dels dirigents budistes recollia que fins el moment la guerra havia emportat +160k morts, +700k torturats i mutilats, +400k presoners sense comtar wls 8M de camperols, i +31k de violacions, i més de 4k persones cremades. Al novembre del mateix any hi ha un cop d’estat interior a vietnam del sud que acaba amb l’assassinat de Diem. La part de vietnam del sud acaba colapsant, les notres nordamericanes no poden mantenir l’ordre i la pau dins del territori i intenten desplaçar els focus dels conflictes a Vietnam del Nord. Al 1964 es va decidir passar a l’ofensiva i van iniciar la ofensiva a Vietnam del Nord, bombardejat pels estats units. Entre 1964 i 65 va pujar al poder B. Johnson als EEUU cpm a substitut de John Kennedy. Estava a favor de seguir amb la guerra i enviar tropes i va acabar amb el periode de guerra total de Vietnam, entre el 1965 al 1968. en aquest periode els eeuu van dedicar aprox + de 2,5M de dolars al mes per mantenir la guerra segons algunes estadistiques. També es van desplaçar recursos humans, més de mig milió de soldats nordamericans desplaçats a Vietnam. L’any 1968, l’exercit de vietnam del nord, el comunista, inicien l’ofensiva del tet, recuperen terreny, ocupen territoris de vietnam del sud, aprox 30 ciutats importats i arriba a la capital. Aquest fet va fer que molta soldats sudvietnamites fugin a altres terriotirs, com Laos o Camboia, per planejar. A finals del 68 Johnson fa eleccions als eeuu i es substitutit per Nixon. Richard Nixon creia que la guerra havia d’acabar ja perque costava massa gastos i va iniciar una reducció de les tropes militars a Vietnam. Al 1969 començen a realitzarse reunions a París per donar fi al conflicte, pero no va acabar fins al 1973 quan Nixon va retirar totes les tropes de Vietnam. Tot i que les trobes nordamericanes van abandonar Vietnam, el conflicte va seguir per part de Vietcong, qui va llançar una ofensiva l’any 1975 quan acaba el conflicte perque els altres es rendeixen al sud. Una de les consequencies dels nordamerican va ser el trauma del que havia succeit, alguns es van tornar boigos i es van tancar a casa. RELACIONS DELS USA AMB L’AMÈRICA LLATINA SEGLE XX Al segle XIX quan els EEUU arriba al Pacific i ocupa practicament tot el s¡territori cap a l’oest, fica el seu punt de mira mab altres territoris: Americs Llatina, el Caribe i el Pacific. Al pacific volia establir bases militars estrategiques. Amb la firma dels tractats desiguals amb el japo el que busaba eeuu era tenir acces a un pais del que podes abastirse i obtenir carbó per movilitzar els seus vaixells de vapor. AMb altres indrets del pacific estableix bases militars, com a Hawaii. Tota aquesta expansió la va fer sense seguir un model imperislista conolianlista, sinó que pensaven que el conjuntn d’MAerica havia de pertanyes als americans. Es va realitzar i establir a la Doctrina Monroes, del president Monroe, que establia l de america per als americans, i pretenia reclamar el seu continent. Entre finals del segle XIX i la decada dels 30 del segle XX es va implementar la politica del big stick, o diplomacia del dolar, per intervenir economicament i guanyarse alguns terriotris. Aquesta revolució cubana va ser acusada pels EUA de que la URSS havia sigut instigadora d’aquesta. Va tenir un apropament a l’Espanya franquista. Precedents: Fidel Castro va neixer en una familia acomodada burguesa, el que li va permetre rebre una bona educació, va ser enviat a una escola jesuita, i quan va creixer va accedir a la Universitat, va cursar diversos estudis, com de Dret. Hi ha similitud amb Mao Zetung, ambdos erena comodoats, intelectuals, amb coneixemnets de diverses materies. A una temprana edat Fidel Castro es va afiliar al Partit Ortodoxe, que tenia unpacte liberal i reformista. Fidel Castro es definia com una persona profundament nacionalista i anti impersialista, en la direcció e qui no volia que els EUA tinguesin control sobre Cuba. Tot i aixo, el seu pensament no era més enllà que un reformisme burgues. Segons ell al mon s’havia produit una revolució burguesa que havia estat inacabada. Algunes colonies havien aconseguit independitzarse. Al s. XIX par de l’europa occidental va acomseguir molt poder economic i politic. Pero aquesta revolucio burguesa que va enir part en algunes colonies independents al segle XX i a Europa. A Cuba, Castro considerava que no s’havia produit. Ell perseguia un liberalisme burgues on la força del motor de canvi estigues impulsat per una base camperola. Promolgava una revolució de diverses classes socias, sobretot de la burguesia i el camperolat, però allunyat del pensament de la URSS. Va mantenir aquesta mentalitat fins el 1961. Inicialment Castro s’idenificava mes com a nacionalista anti imperialista partidari d’un reformisme burgues, no es considerava res comunista. No obstant, va arribar a la conclusio de que per assolir els objectius de l’alliberament de Cuba, conseguir derrocar el regim de Batista (capdevant del govern Cuba, fidel aliat dels EUA), necessitava guerrilles. Castro no va començar la seva activitat a Cuba, sino a Republica Dominicana, on estava al poder Rafael Leonidas Trujillo que mantenia bones relacions amb EUA. Castro va fer un cop d’estat en grup contra Trujillo a la RD al 1948, que fracasa. Castro era conscient de ue necessitava recursos armamentistics, aixi que ell i un grup de revolucionaris va assaltar la casrena militar de Montcada al 26 de juliol de 1953. Va ser un acte suicida perque van acabar molts morts i molts empresonats. Al poc temps aconsegueix un indult, abandona Cuba i marxa a Mèxic a l’exciliació. Alà coneix a Ernesto Guevara (Che Guevara) i funda El Movimiento. Al 1956, Castro amb altres com el Che Guevara, tornen a Cuba i inicien el periode de guerres de Guerrilles per intentar acabar amb el govern. Al 1959 Batista es veu derrotat, fuig de Cuba amb un dels caps mafiosos més importants del temps. Els barbuts entren a l’Havana i aconsegueixen el poder dels camperols. La Revolució Cubana era una revolució camperola i nacionalista, com va ser la Revolució de Mao Zedung. Castro va formar un govern de concentració a l’havana amb totes les forçes politiques, excepte el Partit Comunista Cubà, perque s’involucrava amb el govern deCastro no rebria suport d l’uRSS, perque Stalin a la Conferencia de Varsovia va ficar fi als conflictes belics i va dir que no donaria suport a cap pais que participes en conflictes armats. L’èxit de derrocar al regim de Batista va comportar que Cuba fos considerada com un perill als EUA, com Castro, peruqè EUA tenia por que a través de la seva victoria altres paisos de Llatino America prenguesin exemple i els incentives a prendre cops d’estat contra els regims establerts,a fins als EUA. A l’octubre de 1960 els EUA es va establir un bloqueig on van limitar la introducció de productes i bens de consum d’altres territoris. Encara es troba vigent encara que una mica més lleuger. Poc després d’aplicar del bloqueig EUA va expandre el bloqueig a altres paisos de Llatino America que depenien dels EUA, va establir que aquets paisos no comerciesin amb Cuba. Paralelament, EUA va expulsar a Cuba de la Organització dels Estats Amèricans, aixi que va quedar sense suport economics (la intervencio economica de l’Alianza del Progreso) i en vista d’aquesta situació, Cuba va haver de buscar el suport de la Unió SOviètica. Castro va haver de simpatitzar amb el comunisme i tot això va provocar una enemistat entre els partidaris de Castro i Che Guevara, perque aquets segon estava totalment en contra del model soviètic. Al Che GUevara sel va anomenar ministre d’industria, era la ma dreta del govern de Castro. A partir de 1961 hi ha un colapse dins de Cuba, la situació es tensa i l’economia precaria. L’URSS ofereix ajuda al Partit Comunista Cubà, que começa a ocupar llocs importants al govern. Destaca la figura d’Hannibal Escalante, encarregat de mantenir els contactes entre l’URSS i Cuba. Una de les reformes mé simportants de la revolució cubana va ser les reformes agraries (son 3): - Els treballadors amb una extensió de terra inferior a 65, 5 hectaries, eren propietaris. Van aconseguir una base propitaria. Més de 100k es van ebenficiar. Va provocar una bona part del camperolat suport a Castro. - 1959, Limitació d’extensió de les propietats del pagés. Volia acabar amb el latifundisme, grans extensions de terra en mans d’una sola persona. - 1963, la quantitat de terres per pagès són 67 hectàrees. A mesura que Castro afiançava la seva osició de poder dins del govern, els EUA accentuaven les seves accions anticastristes. CAMPANYA ENFONSAMENT CASTRISME (ANTI- CASTRISTA) - Intent de desembarc de tropes a la Bahia de Cochinos l’abril de 1961, per derrocar el govern de Castro i tornar a implantar un regim afi als EUA. Fracàs. - Durant tot el periode castrista, Castro va ser victima de diversos intents d’assassinat. A vegades eren membres de la CIA qui el perseguien. En un cas la CIA va intentar convener una de les amants d Castro perque l’enverines, pero es va negar. Un altre intent la CIA va intentar contractar al mafios que havia fugit de Cuba amb Batista, però Kennedy volia empresonarlo. - Guerra bacteriològica, envien avionetes que alliberaven productes tòxics sobre els camps de cultiu, que destrossassin els conreus de Cuba. El que va sortir pitjor va ser la canya de sucre, un dels principals productes que exportava CUba, es va haver de reduir la producció. Va suposar un gran reves per Cuba, economicament parlant. - A l’URSS, manava Nikita Jrushchov, successor de Stalin, tenia molts problemes, no tothom estava als seu favor. Hi havia conflictes a Vietnam, a Berlin… Les condicions de vida a la URSS són cada vegades més precaries i dificils. Per demostrar el seu poder Nikita Jrushchov, va aixecar el mur de Berlín i a Cuba va fer una demostració de força amb la instalació dels missils sovietics (octubre de 1962), que van estar instalats durant 13 dies, i en aquest periode de temps, especialment estats units, tenien por d’una nova guerra mundial nuclear. Aquest missils apuntaven als EUA i estaven alerta en cas de que els EUA moguesin fitxa. Kennedy i Jrushchov van jugar amb la situació de pànic però al final Nikita Jrushchov va retirar els missils. - Cuba es va convertir en un dels paisos satèl·lits (països amb règim comunista afí al de Rússia i que es consideren simpatitzants de l’URSS) de l’URSS. Che Guevara sempre s’havia identificat plenament marxista, seguia tots els punts de la ideologia, tot i que presentava discrepancia amb alguns punts originals. Era partidari de portar la revolucio per america llatina, i crear el máxim nombre de paisos amb regim comunista, com a Cuba. No obstant, no li va agradar gens que Castro es rendis a l’URSS, cosa que va comportar disputes ente ells. Al 1965, Che GUevara abandona Cuba i trenca definitvament amb el castrisme. Marxa a Angola un temps, i s’acaba instalant a Bolivia. Quan va sortir del pais va quedar desproegit, sens esuport de Fidel Castro ni dels comunistes. La CIA no sabia que Castro i Che GUevara ja no eren aliats. Van veure l’oportunitat de capturarlo a Bolivia. La CIA va palniifcar el seu assassinat milimetricament. Abans de la seva execució va dir “Prefiero morir de pie que vivir de rodillas”, Va ser executat amb 39 el 10 d’octubre de 1967. Molts simpatitzants marxistes bolivians i cubans el van identificar com un martir. Va passar a la historia com un dels gransliders de la revolucio cubana i del moviment marxista. El pensament de Che Guevara es basa en la figura de l’individu, e l¡home, per davant de l’estat, que considera que en ocasions s’equivoca. Criticava durament la burocracia (Mao Zedung també, ho associava amb el capitalisme). Defensava que per crear el comunisme s’havia de crear un home nou amb nous valors. Karl Marx deia que les condicions objectives com l’estructura economica de la societat o les condiciones objectives de vida, determinaven condicions subjectives, com pensament, condicio o identitat i ideologia. Era una de les bases del model guevarista. També pretenia prestar atenció al comunisme social, per davant del comunisme econòmic. Segons el seu criteri, les condicions subjectives (pensament, idoelogia, consicencia, comportament) podien influir en les conudicins objectives (tot allò matrrial). En aquest sentit, ell prioritza la colectivitat per davant del bé indiividual. Per aconseguir aixó era necessari crear una nova cultura mitjançant un desenvolupament de la consicencia previ al desenvolupament de la base material.