Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Apunts Política Social, Família i Migracions. Tercera part: Migracions., Apuntes de Sociología

Asignatura: Politica Social, Familiar i Migratoria, Profesor: Sonia Parella, Carrera: Sociologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 14/08/2017

Marc_AiR
Marc_AiR 🇪🇸

4.3

(88)

15 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Política Social, Família i Migracions. Tercera part: Migracions. y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity! Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 Política social, família i migracions. Tercera part: Migracions. Bloc I. Introducció a les migracions internacionals. 1. Moviments poblacionals i migracions internacionals a l'actualitat. Causes de les migracions internacionals [Text 1]. 2. Evolució dels fluxos migratoris a Espanya. Bloc II. Immigració, Polítiques públiques i Ciutadania. 3. Polítiques de control de fluxos i d'immigració [Text 2]. 4. Polítiques integració i reconeixement: debats, models i tendències a Europa. [Text 3, text opcional]. 5. Participació política i ciutadania. Les polítiques de representació. Bloc III. Polítiques i Governabilitat des les Migracions. El Cas Espanyol. 6. Polítiques i governabilitat a Catalunya. Acció govern de la Generalitat [Text 4]. 7. El paper de les administracions locals en la implementació de polítiques socials. La gestió local del fet migratori [Text 5]. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 2 Bloc I. Introducció a les migracions internacionals. 1. Moviments poblacionals i migracions internacionals a l'actualitat. Causes de les migracions internacionals [Text 1]. • Introducció. L’altura d’una tanca no té cap influència en els fluxos migratoris. Ha tingut lloc una politització de les migracions internacionals, no és una fenomen nou, el nou és la rellevància política que se li dóna. La falta de llibertat de moviment de persones contrasta amb el lliure intercanvi econòmic. El punt d’inflexió que legitima aquest discurs de control és l’atemptat de l’11S: les fronteres s’han de blindar en pro de la seguretat nacional contra el terrorisme, tot i que ja abans havia començat el procés de tancament. Sorgeix la voluntat d’impermeabilitzar les fronteres exteriors. Mai abans la migració havia estat tant en l’agenda pública, és un fet recent. El problema actual a països com els EUA és el de sorgiment de famílies amb estatus legals mixtes. L’última regularització que es va aplicar als EUA va ser el 1986 amb el govern de Reagan, avui dia s’apel·la a que aquesta mesura no va funcionar però han passat ja tres dècades i la situació requeriria d’una altra. “... la migración internacional es una constante, no una aberración en la historia de la humanidad... Sin embargo, la migración internacional nunca había sido tan dominante, o tan importante socioeconómica y políticamente como lo es hoy. Nunca antes los hombres de Estado dieron tanta prioridad a las cuestiones migratorias. Nunca antes la migración internacional se vio como una cuestión pertinente de seguridad nacional y nunca estuvo tan conectada con el conflicto y el desorden a escala global” [Castles, Stephen & Mark J. Miller (2009) The Age of Migration: International Population Movements in the Modern World (Fourth Edition) Basingstoke: Palgrave MacMillan]. • Tipus de migracions. Destinació Interiors/nacional. Sense creuament de fronteres. Exteriors/internacionals. Temporalitat Temporals. Circulars. El desplaçament repetit d'una persona a un altre país durant un període de temps concret, sense que impliqui la seva residència permanent, perquè realitzi una determinada activitat; després d'això, té l'obligació de tornar al seu país d'origen (condició prèvia perquè, en el futur, pogués tornar de nou). Anada i tornada. Permanents. De retorn. Caràcter Espontànies/voluntàries/lliures. Voluntat de l’emigrant. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 5 • Many more people move within borders than across them. Internal movement and emigration rates, 2000–2002. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 6 • Huge salary gains for high-skilled movers. • Refugiats al món. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 7 Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 10 • La teatralització de les fronteres. • Comentaris de classe. Tancar portes als immigrants alimenta les màfies i les vies clandestines de migració. Una frontera permeable implica circularitat de part de la migració de facto. El fet de definir fronteres obliga, incentiva, a molts immigrants temporals i circulars a no sortir del país pel temor de no poder retornar. Per a poder comptar els immigrants, es fa ús dels patrons municipals, que donen drets i deures a tothom, mínim en educació i sanitat. Les dades que obtenim són la nacionalitat i el país de naixement. Tots els padrons es troben a l’INE, és l’única manera d’accedir a dades de la població immigrant. L’estrangeria és una categoria administrativa i sol ser temporal. Segons les definicions vistes, els fills d’immigrants no són ni estrangers i immigrants. El 1991 l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) es crea per competir amb el Producte Interior Brut (PIB). També trobem l’Índex de Pobresa Humana (IPH) que va ser substituït l’any 2010 per l’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM). L’IDH és publicat pel PNUD i és una suma d’indicadors amb tres dimensions: - Salut: mesura segons l'esperança de vida en néixer. - Educació: mesura per la taxa d'alfabetització d'adults i la taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i superior, així com els anys de durada de l'educació obligatòria. - Riquesa: mesura pel PIB per càpita. La majoria de desplaçaments internacionals són intrarregionals a l’Àsia, Europa i Àfrica. Són països amb un IDH alt els que més emigren doncs per emigrar calen recursos, i la majoria ho fan a països en desenvolupament a prop dels seus països d’origen. Tot i així, la majoria de les migracions són interiors. La fundació CIDOB (Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona) és un referent acadèmic en aquests àmbits d’estudi. Mèxic i Marroc són exemples de fronteres verticals per als EUA i per a l’UE respectivament. Amb els últims anys hem vist a Turquia convertir-se en una altra frontera vertical per a migrants econòmics i refugiats provinents del Pròxim Orient. Existeixen cadenes globals de cura que mouen milers de migrants. S’importa mà d’obra barata per a l’agricultura, la construcció i la cura domèstica. Importància de les remeses com a via de distribució de recursos, més important que els esforços governamentals. «El tren de la mort» (també conegut com «la Bèstia» i «el Tren dels Desconeguts») és una xarxa de tren de mercaderies que utilitzen els immigrants cap a Estats Units per travessar ràpidament Mèxic, controlada pels coyotes. Un viatge pot costar 4000€ i és extremadament perillós. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 11 A nivell polític, hem vist com la dreta fa un discurs referit a la identitat nacional en moments de crisis de la comunitat i busca deslligar els vincles comunitaris que identifiquen com a causa de conflictes. D’aquí sorgeix el discurs antiimigració i antieuropeista. • Síntesis tema 1. - Reptes que planteja la gestió del fet migratori tenint en compte que es tracta d’una categoria amb implicacions jurídiques (vinculades a l’estrangeria), però també una categoria social. - Causes de les migracions internacionals com a fet global. - Principals característiques i tendències de les denominades “noves migracions”. - Concepte “teatralització de la sobirania” de la politòloga Wendy Brown. • Síntesis text 1. “Factores que hacen y deshacen las políticas migratorias” (STEPHEN CASTLES). - Segons S. Castles, quins són els factors a tenir en compte a l’hora d’explicar el fracàs de les “polítiques migratòries”. Per què tenen efectes diferents als “esperats”? - Com considera S. Castles que es podria avançar cap a polítiques migratòries més justes i eficaces? • Resum text 1. “Factores que hacen y deshacen las políticas migratorias” (STEPHEN CASTLES. 1. Dinàmica pròpia del procés migratori en tant que procés social (agència migrant) 2. Globalització i la lògica transnacional de les migracions 3. Factors que sorgeixen dins dels Estats “receptors” Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 12 2. Evolució dels fluxos migratoris a Espanya. • La immigració a Espanya. “Un dels països que més immigració ha rebut en els darrers anys (taxa de creixement): la població estrangera passa del 2% al 12% en només una dècada (1998-2008)” [Fluxos intensos d’immigració internacional especialment a partir de 2003. Es configura la “España immigrant” (Cachón 2005, 2009)]. • Canvi sobtat sense precedents. Espanya es converteix en un país d’immigració a partir del 2003 especialment, passa del 2% de població immigrant el 1998 al 12% el 2008. Suposa un creixement sense precedents a nivell internacional. Una font de dades estadístiques és l’Enquesta de Població Activa (EPA), de base trimestral. L’ocupació a Espanya s’estudia en base al registre de la Seguretat Social, s’hi ha d’estar d’alta, però l’EPA és una enquesta amb la qual cosa també inclou economia submergida. La immigració a Espanya va ser necessària per al creixement econòmic del país per la quantitat de llocs de treball de baixa qualificació que van ocupar. El model espanyol de mercat de treball fomentava la irregularitat: es pot treballar sense papers, l’important és arribar al país i a dins ja fer. Jurídicament, cal un visat per a treballar com a immigrant i aquests reben un Número d’Identificació per a Estrangers (NIE). Es calcula la població irregular a Espanya en base a restar de la població dels padrons municipals les persones amb autorització de residència. Al següent gràfic, la línia vermella és la població empadronada estrangera, mentre que la línia verda és la població estrangera nacionalitzada + empadronada sense passaport. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 15 nacionals. L’immigrant compta amb poc poder social de negociació. Es fals que amb menys drets pels immigrants, vindran menys immigrants. L’excepcionalitat espanyola és el mercat de treball per a tots els immigrants irregulars. Un dels intents d’estudiar aquest fenomen va ser l’ENI-2007, Enquesta Nacional d’Immigrants, però el projecte no va tenir continuïtat com a resultat de les retallades. La crisi econòmica afecta més als immigrants en general. L’última crisis va ser excepcional perquè va ser la primera que va a afectar més al homes que a les dones a nivell europeu, donat que bona part dels treballs poc qualificats els duien a terme dones immigrants. De cada 10 aturats europeus, 4 són espanyols. • Les causes de l’efecte crida. - Una estructura productiva de “risc”, intensiva en força de treball, dependent de mà d’obra per tal de cobrir “nínxols” laborals no qualificats: agricultura intensiva, construcció, serveis poc qualificats. - La “crisi” del model de gestió de la cura i el boom al voltant del treball domèstic remunerat servei domèstic. - Factors demogràfics. - Baix creixement de la productivitat del factor treball (dependència vers activitats intensives en força de treball –p.e. construcció, agricultura intensiva, càrniques…-). Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 16 - Boom migratori resultat del desajustament entre allò que una persona està disposada a acceptar i les demandes del sistema productiu (+1985). Importància del poder social de negociació i el nivell d’acceptabilitat dels treballadors i immigrants. - Major proclivitat vers l’economia submergida. - Demanda d’immigrants més orientada cap a la cobertura de llocs de treball sense qualificació que no cap a ocupacions d’elevada qualificació. - Les “3P”: llocs de treball penosos, perillosos i precaris. • La crisi i els seus efectes sobre la població migrada a Espanya. La crisi produeix un important augment de l’atur entre les persones immigrades de totes les edats: A. Major sensibilitat davant els ajustaments del MT. B. Major sensibilitat caigudes d’ingressos. C. Major impacte “retallades”. D. Estatus administratiu redueix poder negociació. Bibliografia: - COLECTIVO IOÉ. 2012. Impactos de la crisis en la población inmigrante. Madrid: OIM[http://www.colectivoioe.org/index.php/publicaciones_libros/show/id/101 - COLECTIVO IOÉ. 2013. “La población inmigrada ante la crisis: ¿mirando hacia otro lado?”. BOLETÍN ECOS Nº 24 , PP. 1-10 [http://www.colectivoioe.org]. • Estrangers ocupats segons branca d’activitat i sexe. España, 2005-2011 (EPA). Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 17 • L’atur a Europa. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 20 Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 21 • “Fuga de cerebros” a Espanya. No només es dona cap a països europeus com Alemanya o el Regne Unit, també a altres països totalment diferents com el Marroc, Xile, Brasil, Mèxic, Argentina o l’exemple següent d’Equador: “LA VANGUARDIA (06/10/2012) recoge el caso de 150 españoles que han sido contratados por el Gobierno de Ecuador para formar a los docentes de sus universidades y abrir allí líneas de investigación.” • L’altre cara de la ciris. Article de “El País” (11/02/2012), “Atrapados en el norte”: [http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/11/actualidad/1328962500_273909.html] “Huyendo del paro, cientos de españoles emigran a la idealizada Noruega en busca de trabajo” “la ministra de Trabajo, Hanne Bjurstrom, fue tajante: los inmigrantes europeos que no encuentren trabajo deben marcharse, Noruega no puede atenderlos. La responsable de políticas sociales, vivienda y desarrollo local de Bergen” Trude Drevland, la alcaldesa de Bergen: "Entiendo que desde vuestros problemas en España esto parezca el paraíso terrenal, pero no es tan fácil", dice más tarde. "Aquí las cosas están reguladas, no estamos obligados a dar ayudas a los españoles. Me da pena verles pasándolo mal en mi preciosa Bergen, pero las cosas hay que prepararlas. No se alcanza el cielo en un día". Marit Warncke, directora de la Cámara de Comercio e Industria (…) es tajante: "No podemos hacer nada por los españoles sin formación que no hablan ni inglés ni noruego. Es trágico que se gasten sus ahorros en un viaje sin esperanza". • Comentaris de classe. Durant la crisis segueixen arribant immigrants ja no per raons de migració econòmica sinó més per reagrupament familiar. Les úniques dades que podem utilitzar per calcular demogràficament l’emigració de retorn són les baixes dels padrons. També està el Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE). Els estrangers no espanyols han de renovar el padró cada dos anys, s’entén que els emigrants es poden comptar quan la gent no renova en aquest període. Només d’un 15% dels emigrants sabem per cert a on van quan do diuen a la baixa del padró, en la resta de casos es pressuposa que retornen al país d’origen. • Síntesis tema 2. - Quines són les principals dinàmiques socials i econòmiques que defineixen la “España inmigrante”? - Característiques distintives del model migratori que es dóna a Espanya /Catalunya i que ens permet parlar en termes “d’excepcionalitat” abans de la crisi? - Els efectes de la crisi en els patrons migratoris a Espanya. - Saber interpretar les principals fonts estadístiques que ens permeten analitzar els fluxos migratoris a Espanya. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 22 Bloc II. Immigració, Polítiques públiques i Ciutadania. 3. Polítiques de control de fluxos i d’immigració [Text 2]. • Instruments de les polítiques de control de fluxos o polítiques migratòries. • Vies d’entrada. o Lloc no habilitat (estrangers interceptats en la frontera o en la seva zona pròxima). o Lloc habilitat: exigència o no de visat d’estada de curta durada (“de turista”) per a l’entrada (o bé autoritzacions de residència ja expedides des de les ambaixades). Un lloc habilitat ocult pot ser amagat. o Sol·licitud asil (refugiats) o protecció subsidiària. - http://www.interior.gob.es/d ocuments/642012/1557834/1 0971.pdf/6b313dab-c420- 4ca8-b645-536af49721de. - Nova oficina d’asil a Ceuta i Melilla (des de març 2015). - Oficina d'Estrangers (Passeig Sant Joan). Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 25 hagi comès un delicte i que la pena privativa de llibertat es commuti per la seva expulsió. A més d'aquest supòsit, també poden trobar-se persones pendents d'una devolució, ja sigui perquè han entrat de manera il·legal al país o perquè ho han fet tot i haver estat expulsats prèviament. En qualsevol cas, si la detenció va superar les 72 hores, pot estimar-una mesura d'internament. - Centres d’Internament (CIEs): 60 dies màxim per expedient. Si no hi ha hagut expulsió, els immigrants s’han de deixar sortir del centre amb una ordre de sortida obligatòria. - La Legislació Espanyola distingeix entre aquests conceptes. L'expulsió constitueix una sanció administrativa derivada de la comissió d'una infracció, i porta aparellada la prohibició d'entrada en Espai Schengen per un període de fins a 5 anys (fins a 10 en els casos de suposar una amenaça greu per a l'ordre públic, la seguretat pública , la seguretat nacional o la salut pública). La devolució no és una sanció, i procedeix quan l'estranger pretén entrar il·legalment a Espanya, o contravenen la prohibició d'entrada a Espanya. El retorn procedeix quan no es permet l'ingrés a Espanya als que arriben a la frontera per no complir els requisits que estableix. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 26 • Devolucions en calent. o Arguments a favor del PP. - El codi Schengen obliga a vigilar les fronteres exteriors. - Pot expulsar-se de facto i al marge de qualsevol procediment a tota persona que es trobi en territori nacional i que hagi entrat de manera clandestina (lloc fronterer no habilitat). - Acord Espanya-Marroc de readmissió - Els migrants no entren a Espanya fins que no superen la totalitat de l’entramat fronterer, inclòs el cordó policial. - Ley de Seguridad Ciudadana : “permite devolver a los extranjeros detectados en Ceuta y Melilla mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos, siempre que se respete la normativa internacional de Derechos Humanos y de protección internacional de la que España es parte". o Arguments en contra de juristes. - Violació del dret a sol·licitar asil, dret a assistència jurídica i a intèrpret, a tenir dades sobre la identitat del migrant (menors d’edat...). - Violació del principi de “non-refoulement”: Norma que impedeix tornar a un individu a un territori en el qual la seva vida o llibertat corrin perill. - Contravé normativa comunitària i de dret internacional. - No són legals las “devolucions col·lectives”. - Les fronteres no es poden definir ad casu. • Deportacions a Europa. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 27 • La retenció a la Unió Europa. • Els CIEs a Espanya. - Documental “SOBREN RAONS”, elaborat per 15M BCN Televisió, que descriu què són els CIE i denuncia la seva existència, prenent com a exemple el CIE de Barcelona, situat a la Zona Franca. - La Campanya Tanquem els CIE neix el gener de 2012 arrel de la mort d’Idrissa Diallo, un noi de Guinea Conakry que estava pres al CIE de Barcelona. - 2014.02.14. El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el Reglament dels Centres de Internament d'Estrangers (CIE), que regula les condicions dels interns en aquestes instal·lacions policials on són retinguts abans de ser expulsats del país. Aquest document és un imperatiu Llei Orgànica 2/2009, de modificació de la LOEX, que hauria de portar en vigor, almenys, des de 2010. • Novetats del nou reglament per a CIEs. - Les forces policials es limitaran a la custòdia de les instal·lacions i serà personal especialitzat (jurídic, sanitari i social) qui s’ocuparà de l’atenció de les persones internes (nom i no un nº). - Les ONGs podran accedir a les instal·lacions, prèvia acreditació. - Les comunicacions amb advocats i consolats no seran objecte de supervisió policial. - Es manté el nom de “Centros de Internamiento de Extranjeros” (CIE) i no “Centros de Estancia de Extranjeros” (CECE) - Es mantenen els 10 centres -Madrid, Barcelona, Algesires, València, Tarifa Múrcia, Almeria i tres a Canàries-, 2.572 places, la majoria per a homes. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 30 o Legalització dels residents irregulars. Processos regularització col·lectius per a persones en situació irregular "AMNISTIES" (p.e. processos de regularització extraordinària a Espanya) vs. Mecanismes de regularització individual (p.e. figura de l'arrelament social, laboral i familiar, com a vies d'atorgament de residència temporal per Circumstàncies Excepcionals). • Tipus de permisos de treball. o Tipus de permisos per compte d'altri. - Tipus B. (inicial) Per a un sector o activitat i àmbit geogràfic concret. Validesa: 1 any. - Tipus B (renovat) Autoritza l'exercici de qualsevol activitat en tot el territori nacional. Podran obtenir-lo els titulars d'un Permís Tipus B (inicial) al terme de la seva vigència. Validesa: 2 anys. - Tipus C. Autoritza l'exercici de qualsevol activitat en tot el territori nacional. Podran obtenir-lo els titulars d'un Permís Tipus B (renovat), a l'acabo de la seva vigència. Validesa 2 anys. o Per compte propi. - Tipus D (inicial) pot limitar per a l'exercici d'una activitat concreta i per a un àmbit geogràfic determinat. Validesa: 1 any. - Tipus D (renovat). Autoritza l'exercici de qualsevol activitat en tot el territori nacional. Podran obtenir-lo els titulars d'un permís Tipus D (inicial), al terme de la seva vigència. Validesa: 2 anys. - Tipus E. Autoritza l'exercici de qualsevol activitat en tot el territori nacional. Podran obtenir-lo els titulars d'un permís tipus B (renovat), al terme de la seva vigència. Validesa: 2 anys. o Altres permisos i autoritzacions. - Tipus F. Permisos per compte d'altri o propi per a treballadors transfronterers. - Tipus G. Permís de treball en el marc de prestacions transnacionals de serveis. - Tipus A. Permís de treball de temporada. • Regularitzacions extraordinàries a Espanya. ELS PROCESSOS DE REGULARITZACIÓ A ESPAÑA (Cachón, 2009:180). Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 31 • El reagrupament familiar. Pot reagrupar un resident amb autorització de residència inicial renovada o en tràmit de renovació. Excepcions: - Ascendents, s’ha de tenir residència de llarga durada. - Residents a Espanya que prèviament han estat residents llarga durada-UE en un altre estat membre, titulars d’una Tarjeta blava-UE o beneficiaris del règim d’investigadors, no s’exigeix l’any de residència prèvia. Poden reagrupar: - Cònjuge o relació anàloga - Fills/es propis o del cònjuge, o parella, menors de 18 o amb discapacitat - Ascendents propis de primer, del cònjuge o parella, majors de 65 anys i que estiguin a càrrec (dependència econòmica ). Els reagrupats poden treballar per compte aliè, propi, en qualsevol ocupació o sector d’activitat i en tot el territori espanyol (abans del 2009 no era així).L'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) és un índex emprat a Espanya com a referència per a la concessió d'ajudes, subvencions o el subsidi d'atur. Va néixer el 2004 per substituir al Salari Mínim Interprofessional com a referència per a aquests ajuts. La introducció de l'IPREM permetia que un creixement més important de l'SMI no afectés tot el sistema d'ajudes i subsidis. Des de la seva creació, el creixement anual de l'IPREM ha estat menor que el de l'SMI. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 32 • Instruments de les polítiques migratòries de control de fluxos. o La figura de l’arrelament (Art. 124 RELOEx). - Arrelament social.  Permanència continuada de 3 anys.  1 contracte de treball d’1 any (no afecta la “situación nacional de empleo”).  Vincles familiars (els reagrupables) o informe d’arrelament.  Supòsit d´arrelament amb exempció de contracte de treball, quan es compti amb mitjans econòmics suficients. - Arrelament Laboral.  Permanència a Espanya de 2 anys. Relacions laborals de 6 mesos mínim.  Cal una prova (sentència judicial o resolució administrativa Inspecció de Treball). - Arrelament per raons humanitàries.  Malaltia.  Estrangers víctimes de delictes (cal resolució judicial i complir la resta de requisits). • Comentaris de classe. Un fet curiós és que internacionalment és reconeix el dret a la sortida d’un país però el dret a l’entrada, originant la paradoxa de que una persona pot legítimament sortir del seu país però pot ser que es trobi en situació il·legal en qualsevol altre. Una possibilitat per a entrar regularment a Espanya és la llista de llocs de treball de difícil cobertura, treballs que els nacionals no ocupen. En temps de crisis aquest catàleg que es pot trobar al Portal de Migración s’ha reduït considerablement. La contractació en origen de no comunitaris és pràcticament nul·la. Totes les noves entrades legals ara són per reagrupació familiar. Itàlia i Espanya tenen el mateix model de regularització propi del mercat de treball dels països del sud d’Europa. A partir de 5 anys de residència legal continuada ja es pot demanar un permís de residència permanent que ja no demana un lloc de treball obligatori. La regulació individual es du a terme a partir de la llei d’arrelament. Article sobre la història de la política migratòria d’Espanya en 2 minuts: http://internacional.elpais.com/internacional/2017/02/24/actualidad/1487963100_468265.ht ml?id_externo_rsoc=TW_CC Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 35 • TMWPs Temporary or seasonal migrant worker Programs (Alemanya i RU). o No es parla de “guestworkers”, sinó de “migració circular”, que beneficia tant a les zones emissores como a les receptores (“managed migration“, “win-win-win”). o Programes unilaterals o bilaterals entre països. o Els TMWPs amb escassa implantació a Espanya: - Unió de Pagesos (Lleida) - Proyecto Gestión integral de flujos de migración circular entre Marruecos y Huelva - Una “forta” economia submergida desincentiva la contractació temporal i ofereix ocupació als “indocumentats” • Guest workers en una economia global. - http://www.welt.de/sport/article126212341/The-inhuman-suffering-of- the-guest-workers- in-Qatar.html - http://www.aljazeera.com/programmes/insidestory/2012/06/2012614 72812737158.html Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 36 c. Exemples de la política migratòria a la Unió Europea. • Agència de Control de Fronteres Exteriors de la UE (FRONTEX). - Creada a partir del Tractat d’Amsterdam 2004. - estratègia a nivell europeu per “lluitar contra la immigració il·legal”. - Donat que la responsabilitat de control i vigilància de les fronteres exteriors recau en els estats membres, FRONTEX només actua com a nexe coordinador de la vigilància i de les operacions conjuntes dels estats membres sota “circumstàncies que requereixin una assistència tècnica i operativa major en les fronteres exteriors”. - Declaracions de GIL ARIAS Fdez., director adjunt de la Agència de Control de Fronteres Exterior de la Unió Europea FRONTEX: "La inmigración es un tema en el que todavía los estados miembros quieren tener la capacidad de decidir a nivel nacional y no dejarlo absolutamente en manos de la UE como puede suceder con otras políticas. Ello explica que todavía se esté en el camino y que no exista una verdadera política común en esta materia. • La política migratòria a nivell de la UE. [Moya, D et al. 2009. Actividad institucional, bibliografía y documentación en el ámbito de la inmigración. WP nº 1, 10-12-2009, Institut de Dret Públic-UB]. o Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell de 16 de desembre de 2008 sobre els requeriments mínims i procediment de retorn d’estrangers: - Primer pas ver una política d’immigració comú a la UE. - Presentada per la Comissió Europea l’any 2005. - Promoure el concepte "retorn voluntari" dels immigrants irregulars. Ordre de "retorn voluntari" entre 7 i 30 dies. - “Ordre d’internament temporal“ en centres de retenció. Màxim 6 mesos que es poden ampliar a 12 més (18 mesos en total) si l’immigrant o el país d’origen no cooperen en la repatriació. - Prohibició de reingrés (5 anys). o Directiva 2009/50/CE del Consell de 25 de maig de 2009 relativa a les condiciones d’entrada i residència de nacionals de tercers països per accedir a ocupació altament qualificada (“blue card”). - Promoció de l’admissió i la mobilitat de nacionals de tercers països per a estades superiors a 3 mesos, amb finalitat d’ocupació altament qualificada. - Salari mínim d’àmbit comunitari (1,5 vegades el salari brut anual mig). - Procediment abreviat d’admissió per al treballador i la seva família, i reconeixement dels mateixos drets econòmics i socials que els nacionals del país d’acollida en una sèrie d’àmbits. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 37 o Directiva 2009/52/CE del Parlament Europeu i del Consell de 18 de juny de 2009 per la que s’estableixen normes mínimes sobre les sancions i mesures aplicables als empleadors de nacionals de tercers països en situació irregular: - La Directiva obliga als Estats membres a prohibir la contractació de residents il·legals nacionals de tercers països i estableix unes normes mínimes comuns sobre sancions aplicables als empleadors que infringeixin aquesta prohibició (sancions financeres, pagament repatriació, exclusió subvencions públiques, contractacions públiques, etc.). • Síntesi tema 3. o Conèixer els diferents instruments de les polítiques de control de fluxos i saber-los aplicar a exemples concrets sobre diferents models de gestió dels fluxos migratoris i de la mà d’obra estrangera. o Principals reptes i eixos de la política migratòria a Espanya i a la UE. o Identificar-ne les repercussions sobre els drets de les persones o Segons B. Sánchez, com es concreta per al cas espanyol el “gap” entre la política migratòria oficial i la real? Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 40 o El “mosaic cultural” pot afavorir l’essencialització segregadora, en detriment de la cohesió. Perill “balcanització” o creació de “societats paral·leles”. Efecte “ghetto”. o Hi ha aspectes de la diversitat que necessiten un espai públic, més enllà de l’àmbit privat, (p.e. diversitat lingüística). o Tensió: com mantenir la cohesió social en contextos d’increment de la diferència sociocultural. La igualtat estructural no implica eliminar la diferència. o El respecte multiculturalista per l’especificitat de l’altre, no és una manera de reafirmar la pròpia superioritat? • Variables a considerar a l’hora d’avaluar els impactes dels dos models. o Distribució de la immigració pel territori: enclavaments d’immigrants (segregació), comunitats/enclavaments ètnics, gettificació (exclusió de la societat majoritària i aïllament social). o Mobilitat social (frustated achievers, pot generar “islamització del descontentament”). Sarkozy reforça el discurs anti-immigració i pro- assimilació (Ministeri d’Immigració i Identitat Nacional). • Debat acadèmic i polític. o Salvador Cardús (La Vanguardia 24/11/2004, “Lecciones del caso holandés”). “¿No será cierto que la cohesión social es menos una cuestión de bienestar económico que de vinculo emocional y de lealtad cultural con la identidad de la comunidad en la que se convive? Dicho más provocativamente, ¿hasta dónde deben llegar las políticas sociales como para no provocar efectos contrarios a los deseados? (...) Ciudadanía sí, però con suficientes señas de identidad”. o J. Subirats (Extracte d’una conferència impartida a la Fundació Nous Horitzons, «L’Explosió social a França», 19 de desembre de 2005 al CCCB de Barcelona). “En este sentido ha habido dos visiones y algunos han dicho: ‘Esto es la demostración de que ha fracasado la política francesa’, pero otros dicen: ‘eso es la demostración de que ha triunfado la política francesa de integración’. ¿Por qué hay quien esgrime este segundo argumento? Porque ellos se han creído que son ciudadanos, han creído de verdad en la libertad, en la igualdad y en la fraternidad, y lo que ponen de relieve es que esta igualdad proclamada no es real. Y, por consiguiente, de alguna manera, ellos, sintiéndose ciudadanos, están reclamando formar parte de esta sociedad.” • Pluralisme, multiculturalisme i interculturalitat. o “En general, la tendencia actual es la de articular modelos de gestión que, adaptados a las particularidades de cada país o región, concilien la diversidad cultural e identitaria con la cohesión social, económica y política. Es decir, que proporcionen a los inmigrantes y minorías los mismos derechos civiles y las mismas oportunidades socioeconómicas que a la mayoría, y a la vez revaloricen la diferencia; però superando las relaciones de poder desiguales y de fragmentación de la sociedad en Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 41 comunidades cerradas; es decir, promoviendo una valoración crítica y no defensiva del propio grupo y de los demás” (Dan Rodríguez 2004: 21). o Font: Rodríguez (2004:26) a partir de Grillo (2001). o Font: Giménez, C. 2003. “PLURALISMO, MULTICULTURALISMO E INTERCULTURALIDAD” Educación y Futuro: Revista de Investigación Aplicada y Experiencias Educativas nº8, 9-26. (p. 5). Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 42 o Cap a un multiculturalisme no diferenciador, que superi el multiculturalisme clàssic: - Igualtat entre persones i cultures. - Respecte a la diversitat (sense que això signifiqui celebrar tota diversitat). - Èmfasi en allò comú (interacció positiva). La ciutadania com a instrument. o Les crítiques al multiculturalisme també procedeixen del discurs polític més conservador: - SARKOZY (10/02/2011) "Sí, es un fracaso. La verdad es que en todas las democracias, se está muy preocupado por la identidad de los que llegan y no por la del país que acoge (…) "No queremos una sociedad en la cual las comunidades coexistan unas al lado de otras. Si uno viene a Francia, se acepta fundirse en una sola comunidad, la comunidad nacional. Si no se acepta eso, no se viene a Francia". - MERKEL (17/10/2010): "Este enfoque (multicultural) ha fracasado, fracasado por completo“ La canciller ha explicado que se ha pedido muy poco a los inmigrantes en el pasado y ha reiterado que deberían aprender alemán para aprobar la escuela y tener oportunidades en el mercado laboral. - L’ex conseller del banc central alemany, Thilo Sarrazin, publica el llibre Alemanya es dissol, on sosté ‘que la presència d’immigrants d’altres cultures té una nefasta influència en el nivell educatiu dels “alemanys”. - El cap del Gover bàvar, Horst Seehofer, declara a la revista Focus: “Els immigrants de cultures estrangeres, como Turquia o els països àrab, ho tenen difícil. Això em porta a la conclusió que no necessitem més immigrants d’altres cultures". - CAMERON (05/02/2011): “El multiculturalismo del Estado ha fracasado y ha dejado a los jóvenes musulmanes vulnerables al radicalismo” (…) "Una sociedad tolerante y pasiva es neutral ante valores diferentes“ (…) "Un país genuinamente liberal hace mucho más. Cree en ciertos valores clave como la libertad de expresión, igualdad de derechos y el imperio de la ley y los promueve de manera activa”. - Quan es parla del fracàs del multiculturalisme, perquè sempre es produeix una equiparació amb l’islam? • Pautes de lectura del text 3 de Dan Rodríguez. - Identificar les principals característiques dels diferents models d'integració-incorporació. - Saber posar exemples de societats concretes per a cada model. - Quines són les principals limitacions que presenten els diferents models. - Noves tendències sobre els models de gestió de la diversitat en les democràcies multiculturals. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 45 • Requisits naturalització per residencia a Espanya. o 10 anys de residència continuada. o Hi ha casos en què el període de residència exigit es redueix a 5 o a 2 anys. - 5 anys per a les persones que hagin obtingut la condició de refugiat. - 2 anys per als nacionals de països Iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d’origen sefardita. o Un any per a: - Nascut en territori espanyol. - Qui hagi estat subjecte legalment sota la tutela o acollida d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius - Qui porti un any casat amb un espanyol o espanyola y no estigui separat legalment o de fet. - Vidu/vídua d’espanyola o espanyol, si en el moment de la mort del cònjuge no estaven separats, de fet o judicialment. • Procés de naturalització per residencia a Espanya. o Requisit de bona conducta cívica i suficient grau d’integració a la societat espanyola. Són conceptes jurídicament indeterminats, de difícil valoració en abstracte. L’examen del seu compliment s’ha de fer de manera casuística, cas per cas. o El Ministerio de Justicia està obligat a atorgar-la sempre i quan no hi hagi raons d’ordre públic o d’interès nacional. o Jurar o prometre fidelitat al Rei i obediència a la Constitució i a les lleis. o Renúncia a la nacionalitat d’origen (excepte si existeix conveni de doble nacionalitat). o Preguntes possibles del jutge: http://www.parainmigrantes.info/preguntas-de-la-entrevista-de- nacionalidad-espanola-examen-cuestionario-587/. o Para el Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) , el juez de GETAFE «se está extralimitando al realizar exámenes orales de Historia». (28/06/2010): - Literatura. ¿Quién ha sido el último Premio Nobel de Literatura español? Nombre tres poetas de postguerra. ¿Quiénes son Lope de Vega, Calderón, Cervantes y Machado? - Historia. ¿Qué ocurrió el 2 de mayo de 1808? Explique qué fue la Guerra Civil. ¿Cómo se llamaba el frente en el que combatió Franco? ¿Dónde están consignados los derechos fundamentales? - Actualidad. ¿Cómo se llama el presidente del Senado? ¿Cuál es el día de la Constitución? Número de habitantes de España. ¿Qué se celebra el 12 de octubre? Límites territoriales de España Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 46 - Varios. Explique quiénes son algunos de estos pintores: Picasso, Velázquez y Murillo. ¿Qué es la paella? Cite algún hito de Nadal, Gasol o Alonso. o http://www.parainmigrantes.info/test-de-nacionalidad-espanola/. • Migrant Integration Policy Index www.mipex.eu. - LABOUR MARKET MOBILITY: access, targeted support, worker’s rights, etc. - FAMILY REUNION: eligibility, acquisition conditions, security of status, rights associated. - EDUCATION: access, targeting needs, intercultural education for all, etc. - POLITICAL PARTICIPATION: electoral rights, political liberties, consultative bodies, implementation policies. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 47 - LONG-TERM RESIDENCE: eligibility, acquisition conditions, security of status, associated rights. - ACCES TO NACIONALITY: eligibility, acquisition conditions, security of status, dual nationality. - ANTI-DISCRIMINATION: equality policies, etc. • Comentaris de classe. A Espanya només poden votar els estrangers de països amb convenis de reciprocitat amb Espanya, perquè els altres poguessin votar (doncs no poden tot i que siguin residents permanents) caldria reformar la pròpia Constitució. Trobem un important dèficit democràtic en el dret a vot per a aquestes persones, tot i que la resta de drets polítics es respecten. Totes les persones que vulguin obtenir la nacionalitat cal que passin per l’examen oficial. El requisit de 10 anys de residència es troba per sobre de la mitjana europea, però el requisit de 2 per a iberoamericans es troba per sota. El període de 2 anys implica obtenir la nacionalitat fins i tot abans d’obtenir la residència permanent, incoherència jurídica. Espanya utilitza el ius sanguinis per a l’obtenció directe de la nacionalitat, així com també el ius soli en alguns casos: pare o mare estranger nascut a Espanya, menors estrangers adoptats per espanyols, fills apàtrides i filiació indeterminada. Poden donar-se casos d’incoherència, com immigrants marroquins que jurin fidelitat a la Constitució i renunciïn a la seva nacionalitat marroquina tot i que per llei al Marroc no és possible perdre la nacionalitat, amb la qual cosa els marroquins naturalitzats espanyols han de jugar amb els passaports per no trobar-se amb problemes legals. • Síntesis tema 5. - Implicacions del vincle entre ciutadania i nacionalitat pel que fa a la representació de la població immigrada (drets polítics). - Situar el concepte “ciutadania de residència” en el debat polític i acadèmic en relació als drets polítics. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 50 • Característiques dels plans de la Generalitat. o Nou concepte de “CIUTADANIA”: ciutadania plural i cívica. - Pluralisme. - Igualtat (tracte i oportunitats). - Civisme. - Cultura pública comuna. - Drets i deures. o Ciutadania resident: una opció estratègica. o Assegurar la pràctica de la llengua catalana com a vehicle propi de comunicació. o El català: - llengua d’oportunitats. - llengua de ciutadania resident. • Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020. o El document base del PCM constata que Catalunya comença una nova etapa que ha de conduir el país de les migracions cap a la ciutadania. Els fluxos d’entrada s’han moderat en els últims anys, el saldo migratori és petit i s’ha entrat en una fase d’estabilitat. La diversitat forma part de Catalunya com un element estructural: més del 70 % de persones estrangeres porten més de cinc anys i el 40 % més de 10 anys a Catalunya. En aquest sentit, els principals objectius que es planteja el Govern són construir més ciutadania, treballar des del consens i aconseguir l’equilibri entre cohesió i diversitat. o DOLORS BASSA. Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. - "Ara toca parlar menys de persones immigrades i més de ciutadania" - “Volem promoure polítiques d’equitat que facilitin a tothom les mateixes oportunitats. Aquest és un dels nostres principals objectius, evitar societats paral·leles a velocitats diferents. Volem ser un sol poble. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 51 No parlem d’assimilació ni de segregació sinó d’interculturalitat amb consens i un equilibri entre cohesió i diversitat”. o ORIOL AMORÓS. Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. “Volem pensar en un model diferent, desplegar un model propi d’asil i refugi internacional perquè sabem que tenim la capacitat. Els nostres ajuntaments coordinats amb la Generalitat han estat capaços d’acollir un milió i mig de persones immigrades en la dècada anterior. Del que es tracta ara és de desenvolupar un nou sistema que compti amb la participació de la societat civil, com ho està fent el Canadà. Posem totes les administracions públiques i entitats a treballar perquè les persones refugiades esdevinguin ciutadans”. o Eix 1. Una cultura pública comuna en una societat cohesionada: - Compromís per a una cultura pública comuna. - Visibilitat de la diversitat com un valor enriquidor de la societat. - Formació per a la prevenció de les discriminacions i el racisme. - Informació per a l’exercici dels drets i deures de ciutadania. o Eix 2. Polítiques per a la igualtat en la diversitat: - Igualtat d’oportunitats en el treball per a les persones immigrades. - Èxit educatiu dels fills de les famílies immigrades. - Inclusió social de col·lectius vulnerables de persones immigrades. - Accessibilitat dels serveis públics a les persones immigrades. o Eix 3. Acollida de les persones refugiades que arriben a Catalunya: - Combat de les causes del desplaçament de persones refugiades. - Acció humanitària a les fronteres europees i en origen. - Desenvolupament sistema de protecció internacional a Catalunya. o Eix 4. Gestió integral de les polítiques de ciutadania i migracions: - Gestió de fluxos de mobilitat internacional - Gestió situació administrativa persones en mobilitat internacional. - Acollida a les persones immigrades. - Nous instruments de gestió de polítiques de ciutadania i mobilitat internacional. • Les tensions en la gestió de la diversitat. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 52 o Com resoldre el vincle entre DIVERSITAT/ IGUALTAT. - Polítiques socials, redistributives (Igualtat). - Polítiques d’acomodació de la diversitat, polítiques de reconeixement. o Com resoldre la tensió entre DIVERSITAT / VINCLE SOCIAL. - Cap a una “cultura pública comuna”. - Són suficients els valors democràtics? - Calen “contractes d’integració”? - El paper de la llengua… DEBAT. • Comentaris a classe. Les estratègies d’integració són planejades per les comunitats autònomes. Una secretaria és superior a una direcció general. A l’hora d’analitzar els discurs de la via catalana, s’analitza el discurs independentment de les accions polítiques vinculades. La interculturalitat és la cohesió a partir de la interacció, definir l’espai en comú en conjunt, el marc no està prèviament definit. A Catalunya es va passar de definir el marc comú com a Especificat Nacional Catalana a Cultura pública catalana. En quant a l’acció dels governs locals, normalització no vol dir el mateix que homogeneïtzació. Normalització vol dir no fer serveis exclusius a immigrants, només en l’acollida. • Síntesis tema 6. A partir del text 4 de Joaquin Arango, ser capaç de donar resposta a les següents qüestions. o Situar les bases de la denominada “via catalana d’integració” en el context dels diferents models d’incorporació que s’han vist a classe a nivell europeu. o Saber ubicar de manera argumentada els diferents models d’incorporació/integració que s’han vist a classe, a partir dels eixos: - Diversitat (pol. de reconeixement de la diversitat, dret individual a accedir a la pròpia cultura…). - Igualtat (polítiques redistributives). - Cohesió social, preservació del vincle social. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 55 pública y sus Instituciones con el fin de ser accesibles a todos los ciudadanos en igualdad de condiciones.” (Text 5). o Tractament especialitzat per a la normalització. • Ajuntament de Canovelles “Pla de Ciutadania”2006. o Creació d’un Consell de Ciutadania, que estigui integrat per persones de diversos grups culturals, generacions i gènere, i funcioni com un espai de reflexió, proposició i concertació de polítiques públiques que concerneixin la ciutadania i la diversitat cultural a Canovelles. Prioritat 1 o Pensar espais (incloent-hi les polítiques d’habitatge i d’equipaments urbans) que permetin el desenvolupament cultural de tots els grups que conformen la societat canovellina, tot potenciant el coneixement i la trobada interculturals. o La revisió del Pla general d’ordenació urbanística serà un bon moment per incloure la gestió de la diversitat cultural. Per exemple, es pot preveure espais adients per a equipaments religiosos, que permetin superar els actuals problemes que presenten alguns projectes d’ampliació de centres de culte en la Barriada Nova. Prioritat 3. Política social, família i migracions Sònia Parella 2n de Sociologia Curs 2016-2017 56 • Comentaris a classe. Les polítiques de sensibilització són el mateix que polítiques de canvi social per a la convivència. El règim d’entrada d’immigrants és regulat directament per l’Estat, el padró és instrument municipal regulat per l’Estat. El pla d’integració català del 1993 va ser pioner a l’Estat espanyol, el pla actual s’ha redactat sense límits competencials pensant en una hipotètica república catalana. Vic va pretendre no acceptar empadronar a regulars però el govern central va haver de fer respectar la Constitució. La normalització ja no és una voluntat política sinó tècnica, és igualar els serveis sense oblidar les necessitats específiques dels immigrants, inclou la diversitat necessari (replantejant-se i fragmentant serveis si és necessari). Exemples: incloure mediadors, ampliar horaris, incloure altres idiomes, etc.). En un futur es podria plantejar l’accés a la Seguretat Social a no nacionals per a una ciutadania de residència, amb la qual també adquirir representació política. La idea és desvincular drets de l’estatus jurídic. L’interculturalisme no és un terme mig entre assimilacionisme i multiculturalisme. • Síntesis tema 7. - Quines són les principals competències a nivell local en matèria de polítiques d’integració? - Quins són els principals procediments d’estrangeria que, tot i ser competència estatal, són administrats des dels municipis? Quines són les seves implicacions per a les polítiques d’integració? - Què implica el “principi de normalització” i com interpretes el dilema “tractament especialitzat per a la normalització”? (TEXT 5) - Importància i abast de les polítiques de representació a nivell local (text 5) - Saber posar exemples de possibles accions a nivell local que promoguin: interculturalitat, ciutadania de residència…
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved