Apunts sistemes de parentiu, Apuntes de Antropología Social

¡Descarga Apunts sistemes de parentiu y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity! Sistemes de parentiu Introducció • El parentiu es sosté com el reconeixement de les condicions bisexuals en el engendrament (maternitat i paternitat) i l’exclusió de certes parelles (evitació del incest) • Les relacions que s’estableixen entre sexualitat i matrimoni, entre maternitat i paternitat física i jurídica. • Son sistemes que a la vegada són acció (definint regularitats de comportament) i de pensament (definint estructures conceptuals) el parentiu representa sobretot una realitat cultural, responent a determinacions pròpies. • Pot ser abordat des de vessants diverses: afectiu, normatiu, simbòlic, estratègic, etc • Un sistema de parentiu no consisteix en els llaços objectius de filiació o de consanguinitat que es donen entre les individus: és un sistema arbitrari de representacions (Lévi-Srtrauss, 1968). (…) • El parentiu és una manera d’organitzar un determinat tipus de relacions • Les societats primitives aquest entramat de lligams d’aliança, de filiació, de consanguinitat juga un paper important en l’organització econòmica, política, religiosa i social de la comunitat. • Les terminologies de parentiu s’estructuren segons tres coordenades principals: la generació, la col·lateralitat (que indica la distància lateral respecte a ego) i el sexe. Parentius i parenteles • El fet biològic és un home, una dona, nens. Els llaços son socials. • El parentiu designa a la vegada Ø Les persones que son els nostres parents Ø Una institució que regula el funcionament de la vida social. • El parentiu representa una de les combinacions possibles en el univers dels arranjaments coneguts. L’espai de parentiu. El grup domèstic • El grup domèstic és un conjunt de persones que comparteixen un mateix espai d’existència; la cohabitació és essencial. • La noció de família es refereix essencialment al llaç conjugal. El pare, la mare i els fills. • Alguns grups domèstics estan constituïts únicament per una família. Altres poden comprendre varies • El grup domèstic, a mes de les famílies poden incloure també persones sense relacions de parentiu, que comparteix les activitats de producció ( domèstics) o no les comparteixen (inquilins) Matrimoni • la prohibició de l’incest és universal (…) aquesta regla amb el seu vessant positiu preconitza el matrimoni fora de cert grup de parents. L’incest sol incloure (però no pas sempre) pare, mare, germà, germana, i certs cosins; • Totes les societats han regulat l’intercanvi de dones entre grups, han establert regles per afavorir o restringir certs tipus d’aliança. • Matrimoni preferencial aquell que designa com a cònjuge desitjable, bé que no obligat, una determinada categoria de parents: per exemple, certs cosins germans. • Matrimoni prescriptiu aquell que prescriu com a necessària l’elecció d’un cònjuge dins d’un grup predeterminat d’individus. • L’existència de grups exó gams que son respectivament i recíprocament “donadors” i “receptors” de dones, i la regla és que “qualsevol grup només pot rebre dones dels seus donadors i només pot lliurar-ne als seus receptors • La funció primordial del matrimoni és la d’assignar certs drets als fills i a tal fi establir la legalitat de la descendència. (…) • Leach proposa una sèrie de funcions possibles del matrimoni (…) De les deu classes de drets que proposa en relació amb el matrimoni, però se’n podrien donar més d’un alhora. Aquets drets són: Ø Establir el pare legal dels fills d’una dona Ø Establir la mare legal dels fills d’un home Ø Donar al marit un monopoli sobre la vida sexual de la muller Ø Donar a la muller un monopoli sobre la vida sexual del marit Ø Donar al marit una part o el monopoli dels drets sobre el treball domèstic i d’altres de la dona. Ø Donar a la muller una part o el monopoli dels drets sobre el treball del marit Ø Donar al marit tots o una part dels drets sobre els béns que pertanyen realment o potencialment a la muller. Ø Donar a la muller tots o una part dels drets sobre els béns que pertanyen realment o potencialment al marit Ø Establir un fons comú de béns (una associació) en benefici dels fills del matrimoni Ø Establir una relació d’afinitat socialment significativa entre el marit i els germans de la muller • Tipus de matrimoni: Ø Monogàmia Ø Poligàmia Ø Levirat (quan el marit de la muller mor la muller ha de contraure matrimoni amb un dels germans del seu marit; així la família no sols conserva els drets sobre la reproducció de la dona, sinó que els vincles d’aliança entre ambdues famílies es mantenen); Ø Sororat (quan a la mort de la muller, el marit es casa amb la germana d’ella) dispersos en l’espai que en el cas del llinatge. La seva funció es d’integrar una societat a un nivell més ampli que no pas el llinatge, tot i que mes concret. La família troncal • Estan sota els mateix sostre tres generacions, les del pare i la mare, un dels fills casats i la seva muller i els seus fills. • El grup domèstic està estretament identificat amb la casa. A mes d’incloure la residencia- granja i les seves dependències, construccions i terres, drets sobre els bens col·lectius. • A cada casa se li atribueix els drets sobre els usos de les aigües, els boscos, etc. I passen de generació en generació. Identificació • L'existència latent de les xarxes de parentiu té una enorme importància en una societat que aïlla al individu: família refugi. • La xarxa familiar permet identificar-se en el temps i en el espai. En aquesta historia familiar per lo qual se sap qui se és i d’on es prové. • Les xarxes proporcionen un sentiment d’estabilitat, de pertinença, funcionen com un sistema d’identificació • Les relacions de parentiu constitueixen un mitja d’accés a la comunitat. . No és l’únic mitja que existeix agrupaments formals i cada vegada mes en l’actualitat que proporciona als estranys el mitja d’integrar-se. Tot i això el parentiu es el mitja privilegiat d’accés als altres, a la creació de relacions socials. Estratègies d’aliances • L 'ideologia de la família nuclear proclama el dret del individu a escollir el seu conjugue, al igual que el lloc on volen viure i els parents que volen tenir. La família nuclear és portadora d’un ideal de democràcia i llibertat. • Està prohibit casar-se amb els parents més pròxims, però mes enllà, l’elecció és teòricament lliure. A pesar d’això els matrimonis consanguinis, matrimonis homo gams i en dogams suposen regles no expressades que mostren polítiques familiars d’aliança • L'estratègia matrimonial apareix com dels tipus de la mes general “estratègia de reproducció biològica, cultural, social, que tot el grup posa en acció per transmetre a la generació següent mantenint o augmentat els poders i els privilegis que ell mateix ha heretat. • Louis Roussel, distingeix les unions de fet o cohabitacions estables; la cohabitació juvenil en que els dos membres de la parella estan solters i sense nens. Es parlarà d’unió lliure • Aquesta liberalització de les costums ha estat mantinguda pel perfecte domini de la contracepció. El primer període de cohabitació juvenil es caracteritza com estèril. Els joves es casen quan s’anuncia un embaràs o la intenció d’ell. • L’extensió del període d’estudis superiors entre les dones i l’extensió del salari femení forma part de l’explicació d’aquest fenomen. • La crisi econòmica manté als joves durant mes temps en la llar dels seus pares. Del que es tracta d’una veritable transformació cultural, una nova definició de la parella. • Les persones que cohabiten es casen i divorcien tenen una doctrina amorosa diferent de les parelles que contemplen un compromís llarg. La cohabitació dona primacia a la relació amorosa, però reivindica també l’autonomia del individu, pel qual la parella no té que ser un fre. • Les relacions entre matrimoni, nivell d’estudi i posició social, s’ha posat de manifest el efecte negatiu que ha tingut amb relació al matrimoni la dote La parella informal i la família monoparental • Cada cop mes hi ha parelles sense casar-se, s'instal·len en la llarga duració, el que posa de manifest avui pel fort augment del nombre de naixements fora del matrimoni. • Els homes formen noves parelles, les dones es queden soles. I quan tenen un o varis fills entren en el grup de les famílies monoparentals. Incloent dones cap de famílies viudes o divorciades. • Aquestes famílies pateixen una pèrdua d’ingressos força importants, fins al punt de que els nous pobres de la societat es recluten amb freqüència entre aquestes famílies composades per mares i els seus fills. • Estem davant del final de la norma única en el matrimoni monògam. No es tracta, per altra part, del final de la família. El reforçament de les xarxes de parentiu en la que la seva força havíem destacat en els capítols anteriors no constitueix un contrapès a la fragilitat de la parella. • Quan el llaç matrimonial es fort el llaç de filiació es debilita i a la inversa, els llaços verticals es reforcen quan la relació conjugal apareix fràgil. • La comparació amb altres sistemes de parentiu mostra que un sistema així és viable. • El nous status femení i els valors de la societat post industrial s’acomoden malament. La informalitat general de la vida social s'estén a les relacions matrimonials. • En l’actualitat el control social sobre la família, és mes discret, menys coercitiu, però probablement mes insidiós i mes ampli. No sembla imposar ni normes socials ni regles morals. • La pràctica d elecció social contemporània és culpabilitat en qualsevol cas. • Davant de la reforma de la legislació sobre el divorci, el mateix tipus de control inquisidor s’aplicava als matrimonis, sota el pretext de protegir al nen. El procés de divorci erigia al tribunal en agencia de control. • Al multiplicar-se va ser quan el divorci tendeix a banalitzar-se i a perdre el seu aspecte culpabilitzant. ANTROPOLOGIA DEL GÈNERE I DEL COS Introducció • Antropologia estudia com la cultura expressa les diferencies entre homes i dones. Paper sexuals, donada inicialment per la divisió del treball (a partir de diferencies biològiques-maternitat) • Paper important a les diferencies inherents o apreses entre els sexes. • M.Mead (1935). El perquè de les diferencies conductuals i de temperament, arribant a la conclusió que són creacions culturals. Criticada pel psicologisme • Murdock (1937) ha fet una comparació de la divisió sexual del treball en varies societats i conclou que les diferencies no estan definides per raons físiques. Sinó per assignacions de tasques en la comunitat. • Darrera aquest debat hi ha dos postures enfrontades de natura/cultura. Levi-Strauss mostra de com les societats presenten aquestes divisions. • A les dones se’ls assigna tasques en funció d’allò natural (ser mare i les tasques domestiques). I s’entén que això determinarà el destí de les persones. • Als anys 60-70 sorgeix un moviment feminista que analitza l’opressió femenina en relació al capitalisme i al patriarcat, descartant la naturalització de l’opressió de les dones. • Es treballa a partir d’allò que és innat i que és adquirit en les característiques masculines i femenines • Es qüestiona la mirada androcèntrica i és treballa a partir de la historia de les dones. • Es comença a treballar des dels elements i la universalitat de les relacions de gènere. I sobretot sobre elements d’accés al poder. I el seu paper en l’acció social i política. • Quasi totes les interpretacions sobre l’origen de l’opressió de la dona l’ubicaven en la reproducció • Moltes feministes volien sortir del debat de les diferencies en allò biològic, ja que aquest és immutable i lo social és transformable. • No hi ha comportaments o característiques de personalitat exclusives d’un sexe. Tots dos comparteixen trets i conductes humanes. • Amb lo qual es dedueix que la posició de la dona no està determinada biològica sinó culturalment • El estudi dels papers sexuals és el estudi del gènere. I els rols són assignats en funció de la pertinença a un gènere • El concepte de gènere és la definició d’allò que pertanys a certa classe o espècie. • La divisió de gènere està relacionada a la conceptualització del sentir, actuar o esser. Aquestes formes, la femenina i la masculina no està necessàriament relacionat amb el cos. Ja que la cultura accepta o refusa la no correspondència entre sexe i gènere. . Apareixent el tercer gènere: transsexual • Turner (1980) defineix el ritual com « una conducta formal prescrita (…) i relacionada amb la creença en éssers o forces místiques »…. • Hi han dues menes de rituals : Ø els ritus de pas, que marquen cada una de les etapes del cicle vital de l’individu ; Ø els ritus d’intensificació, que tenen lloc en els moments de crisi del grup considerat en la seva totalitat (manca de pluges, amenaça de guerra, etc) i tenen com a objecte refermar-ne la cohesió • Estudia la “part opaca” dels aspectes sensibles de la realitat, i sempre a partir d’una absència o excés, lo irracional o preracional, lo extraordinari, lo irreal, lo il·lògic, prel.logic, lo no científic, lo sobrenatural, lo extra-normal, lo metafísic, lo extra empíric. • Però també lo instrumental i lo expressiu, lo material i lo ideal, lo empíric i lo simbòlic, lo profà i lo sagrat, lo ordinari i lo transcendent. • La religió és una de les formes mes poderoses de producció i legitimació social de realitats conceptuals, una aspecte dels sistemes de representació • Durkheim y Mauss deien les categories lògiques mitjançant el qual el esser humà ordenava l’univers sencer a través de la religió eren categories social i establien un nexe de la societat amb el cosmos. • Weber constatava com les persones no deixen mai d’experimentar la necessitat de trobar una justificació que dongui conte de la misèria de la quotidianitat i faci suportable el mon que ens rodeja- Donant-li importància als bens de la natura extra material que Weber vincula al concepte de salvació. • El èmfasi en la manera com les conductes religioses son aportacions positives al control i a la adaptació dels esser humans a les seves condicions de vida, i les dimensions subjectives i experiències de la relació dels esser humans amb lo sobrenatural. • La funció de la religió seria aleshores d'ali viar aquest sentiments de vulnerabilitat, obtenint amb això una adaptació millor a les condicions vitals dels essers humans. • Deu era interpretat com la expressió unificada dels fins ideals que un individu obeeix i els valors als que tendeix. • Una religió és veritable ja des del moment en que demostra la seva utilitat per a l’acció, en concret per la seva capacitat de produir felicitat interior i de satisfer necessitats d’ordre psico-afectiu. • Malinowski, per al que els ritus religiosos i màgics són instruments que permeten alliberar l’angustia dels essers humans davant les incertidumbres i fracassos amb els que s’enfronten en la seva vida. • Les creences dels pobles primitius eran part dels jocs del llenguatge intersubjectius e inconmensurables els uns amb respecte als altres i que solament resultaven accesibles mitjançant la autocomprensió. • En tant que univers simbòlic, la religió és un intent humà de concebir tot el univers com humanament significatiu: Ø se li atribueix la tarea de legitimar interessos creats per la societat, Ø integrar individualment esquemes socialment considerats no desviats Ø informar de les condicions que han de guiar l’administració dels recursos morals disponibles en ordre a satisfer necessitats i alcançar metes. • La religió és una substancia intercultural i històrica. • El anàlisi del fet religiós ens permeten identificar els temps en que vivim. La diversitat social s’expressa també en la diversitat de les opcions religioses. Havent sigut la religió en el Passat un dels elements importants de la cohesió social. • Dos terribles guerres mundials que destrossen Europa ha qüestionat l’existència no solament de Deu, sinó de si era un Deu bo. Religió i postmodernitat • Actualment en el context postmodern se ha produït una revitalització del fet religiós però allunyat de les religions tradicionals fortament institucionalitzades. • La globalització ha fet possible que els fluxes migratoris hagin aportat amb ells noves cosmovisions I pràctiques religioses que tenen una important funció identitaria I de sentit per aquests col·lectius. • La pluralitat religiosa es dona en el interior dels propis individus que tendeixen a manegar una religió a la carta. • L’home postmodern viu la seva religiositat freqüentment des del sincretisme (que no deixa de ser un tipus de pluralisme).No té problemes per combinar ideologies I pràctiques religioses teòricament incompatibles entre si que articula de tal forma que dona sentit el mon que li rodeja I les peripècies vitals que li succeeixen. • Amb l’arribada de la modernitat i l’apel·lació a la primacia de la raó i el progrés universals es planteja l’autonomia del mon que al final no necessita de Deu ni d’allò religiós, un mon que no necessita de lo sagrat per progressar. • Es perd la visió unitària del mon donant pas a un pluralisme en el que el saber religiós desbancant a la religió com mediador amb la naturalesa , sent el coneixement científic el que té validesa • La Religió es configura com una institució social mes, però no la institució per excel·lència. Es concedeix al individu i caracteritzat per una ètica autònoma que sorgeix fonamentalment de la raó. • La religió institucional pateix una gran crisi al percebre com una estructura de poder burocratitzada I ritualitzada prosperant noves formes religioses personals i comunitàries. • Ja no és creu en una raó universal que ens guiï al Progres, sinó en una multitud de raons sent impossible parlar del esser humà universal I abstracte típic de la modernitat. • Es produeixen una forta individualització de l’experiència religiosa associada a allò emotiu on el enfoc racional perd molt de pes. D’alguna manera es reivindica que el esser humà és mes que solament raó. • Aquesta època també es caracteritza per que els individus concerts elaboren una religió a la carta adaptada a les seves necessitats vitals. • Segons Bordieu assistim a “una dissolució d’allò religiós en un ampli camp de manipulació simbòlica. Els agents d’aquests àmbit s’han multiplicat. Un àmbit religiós en els que els límits estarien difuminats I on les organitzacions religioses I els seus especialistes es veuen obligats a compartir expectatives amb altres institucions I professionals seculars I religiosos. Nous moviments religiosos • El terme de Nous Moviments Religiosos fan referencia a una amplia gama de grups religiosos i espirituals, cultes i sectes que han sorgit en els països occidentals. S’inclou una gran varietat de grups: des de els grups espirituals als grups d’autoajuda, dels grups Nova Era fins a sectes molt tancades com els Hare Khrisna • Altres rituals com els rituals catòlics de Setmana Santa associats a les processions han tingut un increment alt d’assistència I participació. Religiositat postmoderna a la que hem al·ludit en la que el individu pot participar en un rite, per això no significa una adhesió a la ideologia u altres pràctiques d’aquesta confessió. • Molts d’aquests nous moviments tenen el seu origen en tradicions religioses ja establertes com pot ser el cristianisme, el hinduisme o el budisme mentre que altres han sorgit de tendències desconegudes fins ara en Occident. • Alguns moviments s'associen fortament a la personalitat carismàtica del seu fundador ( com el cas de l'església de la Unificació). La gran majoria dels membres d’aquests nous moviments son conversos de primera generació. • El origen de molts casos d’aquests nous moviments es troben en Asia, EEUU, i en Africà. La religiositat africana tenen un fort component ètnic e identitari • Els investigadors del fet religiós han proposat varies teories per explicar el creixement dels nous moviments religiosos. Per alguns autors son una resposta als processos de alliberació i secularització que tenen lloc en la societat i en les esglésies tradicionals. • Molts creients tenen la sensació de que les religions tradicionals s'han fet fortament ritualista i troben consol i una major sensació de pertinença i comunitat en nous moviments que son mes petits (permeten per tant una major interacció) i menys impersonals. • Per Bryan Wilson aquests moviments son el resultat d’un ràpid canvi social. En una època en la que s’alterin les formes socials tradicionals, els individus busquen explicacions que els hi donin seguretat existencial. • El increment dels grups que fan hincapie en l’espiritualitat personal ens està indicant que, davant la inestabilitat I la incertidumbre, moltes persones senten la necessitat de “tornar a connectar” amb els seus propis valors I creences. • Les noves religiositats emergents en la modernitat tornen a posar de manifest que la religió desapareix, simplement es transforma, es metamorfosea. • S’observa un cert declive de la religió considerada en termes d’estructures de poder burocratitzades i ritualitzades, mentres prosperen noves formes religioses personals i comunitàries. tracten de millorar-la o sanar-la, donant a la gent status dins de les seves comunitats religioses, . De la mateixa manera en que el diner I l’educació donen prestigi en el mon dels laics.(Marty M., Appleby S., 1992). • En conclusió les característiques del projecte fonamentalista, és la presencia absoluta d’un dogma (ideologia o doctrina religiosa) en totes les esferes de la vida humana i social, • regulació i control sobre el pensament i conducta dels individus, • inamobilitat dels principis fonamentals, ens suggereix projectar el futur del fonamentalisme religiós com el major impuls per als conflictes civilitza toris del tercer mil·lenni tant a escala estatal , xoc de civilitzacions, com al interior de cada societat , • les expressions del fonamentalisme pot portar al augment de la intolerància, xenofòbia, nacionalisme i altres formes de la dialèctica de l’exclusió. SOCIETATS PRIMITIVES I SOCIETATS COMPLEXES Societats primitives • Dues formes d’aproximació per part del antropòleg a la realitat de les societats anomenades primitives Ø Reductes primitius al si de societats complexes: Zones rurals, grups ètnics marginats, etc., poden ésser abordats des de la metodologia tradicional (treball de camp prolongat, observació participant i mètode comparatiu) Ø A partir de la modernització en el que el antropòleg explica els canvis culturals que experimenten els pobles immersos en la transformació (emigració, conseqüències de la reconversió laboral, de la urbanitzacions, etc; sobre institucions, creences I valors de la cultura d'origen). Ø Aplicació dels mètodes tradicionals (barris, fabriques, etc.). Fer servir moltes tècniques provinents d'altres disciplines, especialment de la sociologia i la psicologia de grup Ø Estudis de quasi-grups, xarxes, conjunts d'acció, etc., però segueixen assentant-se sobre una perspectiva holística. • Jean Perrin, el paper del coneixement és explicar lo visible complex per lo invisible simple. • Legislar, desunir, reduir, aquests són els principis fonamentals del pensament clàssic. • El pensament crític contemporani. Intenta llegir la complexitat de lo real sota l'aparien cia simple dels fenòmens. No hi han fenòmens simples. Societats complexes • Coneixement és una aventura en espiral que té un punt de partida històric, però no té fi, I que té sense parar realitzar cercles concèntrics: el descobriment d'un principi simple no és el fi, sinó que reenvia de nou al principi simple que ha aclarit en part. • Quina és la complicació?. Quan hi ha un nombre increïble d'interaccions, per exemple entre molècules en una cèl·lula o neurones en un cervell • El antropòleg està professionalment capacitat per estudiar aquestes estructures intersticials, I explicar la seva relació amb institucions estratègiques fonamentals en les que s'inscriuen . • Hi han categories en institucions paral·leles de les societats complexes: com les relacions de parentiu, d'amistat, de treball, etc. • Les estructures no institucionals es superposen al sistema I funciona I existeixen en virtut d'aquest, que és anterior a elles des d’un punt de vista lògic I no cronològic. • Els "salvatges" ho eren cada cop menys i augmentava les dificultats per trobar mons incontaminats de la influencia occidental o urbano-industrial • Augé analitza com els sistemes de representació són al servei de complexes operacions de classificació; el destí de les quals és imposar al temps, I' espai, I 'individu o la societat un ordre, estenent-hi ponts entre compartiments estancs, desmentint les fragmentacions, dotant I 'experiència individual d'un sentit social i I 'experiència social d'un valor individual. • Un sistema social pot ser concebut com un sistema de valors. • Una societat consisteix en una sèrie d'individus lligats per una xarxa de relacions socials. Quan existeix una certa harmonització dels seus interessos individuals • Una societat no pot existir sinó hi ha com a base una certa similitud en els interessos dels seus membres. • En una societat simple, els membres coincideixen bastant en les seves valoracions. • En una societat moderna-complexa, la coincidència és molt menor si considerem la societat com un tot, però podem trobar una concordança molt major entre els membres d'un grup o classe dins de la societat. • Les raons que donen els membres de qualsevol comunitat de les costums que observen son dades importants per al antropòleg • El ritus positius I negatius dels anomenats “salvatges” existeixen I persisteixen perquè son part del mecanisme gràcies al qual una societat ordenada continua existint I servint per establir certs valors socials fonamentals.. • Existeixen valors socials que varien molt d'una societat a altre.. • Criticable intentar descobrir lleis universals humanes, lleis històriques, relacions constants entre fenòmens culturals, oblidant una cultura que arriba a absorbir i a enderrocar totes les altres. • Taylor en que I'holisme és científicament impossible. L'holisme topa immediatament amb la unitat d'anàlisi. • Poble estudiat pot estar situat en qualsevol punt del mapa. I que poden esser pobles colonitzats, I que llur comprensió no es possible sense tenir en compte el fenomen colonial en el seu conjunt, la situació colonial especifica en que una població es troba i el procés que l'ha portat a una situació semblant. . La renúncia a aquesta complexitat te el cos d'un coneixement inadequat • Leach les tipologies que s'utilitzen per a la comparació. Es classifica sobre molt poques variables i sense tenir en compte totes les combinacions possibles. La majoria de les vegades les classificacions acaben per no tenir sentit • Utilitzades com a comprovació de les hipòtesis, exigeixen un saludable refinament de categories i dels propis plantejaments hipotètics, esquivant generalitzacions indegudes. . REPRESENTATIVITAT POLÍTICA Introducció • Un xaman maori cura la meningitis infiltra una força invisible en el cos del pacient. • Un cap indi prepara una boda • Un president dels Estats Units bombardeja a un petit país asiàtic. • Un bruixot invoca als esperits per atraure la malaltia sobre un veí. • Un sacerdot asteca treu el cor latent d’un esser humà viu en sacrifici als deus. • Totes aquestes accions tenen en comú la utilització del poder. Poder • Diferenciar allò que és basa en la força i el que no, el que prové del individu i el que prové d’un sistema o d’un càrrec. • El poder “independent” és una relació de domini basada en les capacitats d’un individu, tals com el coneixement o una experiència especial. • Poder en les societats igualitàries son el mitja principal per la qual una persona aconsegueix influir sobre el grup, que permet arbitrar en els desacords o servir de exemple. • Poder en societats centralitzades el poder independent pot arribar a objectivar-se i formalitzar-se, és a dir, vincular-se a un determinat càrrec, independentment de qui l’ocupi, però també generar una dominació política • S’analitza una sèrie d’interessos: Ø El interès pel poder Ø La manera d’accedir a ell i de exercir-lo Ø La incorporació en el territori Ø Les identitats que s’afirmen en ell Ø Els espais que delimiten Ø Les representacions Ø Les pràctiques que conformen l’esfera de lo públic. • Foucault hi ha que analitzar el “com” s’exerceix el poder. • Saber les condicions en que sorgeix el poder, aquesta aptitud per governar .S’expressa amb la paraula “representativitat”. • El poder i la representació del poder són dos cares de la mateixa moneda per l’antropologia. • Poder dependent sorgeix quan un individu amb poder independent que atribueix a un altre el dret a prendre decisions. Pot fer-ho de tres maneres Ø Un individu pot concedir poders decisoris a altres Ø Un grup que tingui el poder pot assignar aquests drets a altres individus • Les bandes solen ser reduïdes numèricament i estan agrupades en famílies nuclears. • Emile Durkheim, solidaritat «mecánica», basada en les costums, en la tradició i en els valors i símbols comuns. • Una estricta exogàmia obliga a aliances matrimonials entre diferents bandes i aquest grup més ampli està també unit típicament per mitja del parentiu bilateral ( transmès igual per pare i mare) • Els llinatges entesos com grups corporatius de descendència amb drets territorials. • Morton Fried (1967) Considera a aquests grups igualitaris en termes d'economia, organització social i estructura política. • La distribució d’aliments i altres bens indispensables es dona en base a un sistema molt rudimentari de reciprocitats. • L’organització política és igualitària: la pressa de decisions imbueix a tot el grup i l’accés a posicions de lideratge i està igualment oberta a tots el barons d’un determinat grup d’edat. • El lideratge , temporal, i que canvia segons la situació, es basa en les qualitats personals del individu i no té poder coactiu. Un líder té que actuar com àrbitre del grup i també com expert assessor. • Una banda és un grup relativament petit de gent ( de 20 a 50) composat per famílies nuclears que viuen juntes que s’associen informalment amb un territori a on es caça i recol·lecta. • Les bandes són relativament independents unes d’altres. Hi pocs nivells alts de control de mecanismes centralitzats de lideratge. • Les bandes són exogàmies ( les gents tenen que casar-se amb persones de fora). Un individu està lligat a moltes bandes diferents pels llaços de la sang i del matrimoni. Tribus • La qualitat definitòria de la tribu és la existència de solidaritats pantribals on reuneixen les diverses comunitats autosuficients en grups socials mes amplis. • Dos tipus de solidaritats: Ø Les que deriven del parentiu : inclouen als llinatges-grups amb quina descendencia es traça a través de la línia masculina (patrilineal) o de la femenina (matrilineal) i els seus clans Aquestes inclouen a associacions voluntàries e involuntàries. Ø Les que no deriven • Una tribu és una població culturalment diferents amb els membres que és consideren com descendents del mateix antepassat, o com part de la mateixa gent. • Les tribus generen principalment entre els pastors i els horticultors, i son integrats econòmicament tant per la reciprocitat com per la redistribució. • Com les bandes, les tribus son bàsicament igualitàries, sense diferencies importants entre els membres en quant a la riquesa, el status i el poder. • Les tribus solen estar organitzades per grups de parentiu unilineal. Son unitats d’activitats polítiques, així com els amos dels recursos econòmics bàsics. • El clan és una forma d’associació tribal basada en el parentiu i els clans poden enllaçar a membres de tribus diferents Sistemes centralitzats • Abarca a unes societats en les que el poder i l’autoritat són inherents a una persona o grups de persones. • Son societats mes densament poblades que les bandes o les tribus. Ø Estaran estratificades per rangs o classes Ø Tindran rols socials i professionals especialitzats Ø Utilitzaran una tecnologia més productiva, Ø La seva economia estarà basada en la redistribució centralitzada Ø Serà mes estable en les agrupacions sociopolítiques. Prefectura • El nivell de prefectura té dos maneres fonamentals Ø Té una densitat de població mes alta gràcies a una productivitat mes eficaç Ø Es mes complexa amb alguna forma d’autoritat centralitzada • La prefectura té òrgans centrals de govern relativament permanents, basats típicament en l’acumulació i redistribució d’un excedent econòmic. • El càrrec de cap a diferencia del cabecilla d’una banda o llinatge- és un càrrec amb un mínim poder, el cap té accés a un cert grau de coerció. • El cap pot ser l’última instancia en la distribució de terres i pot reclutar un exercit. • Econòmicament és el centre i coordinador del sistema de redistribució: pot cobrar impostos en forma d’aliments o bens creant-se un nou nivell de solidaritat de grup, en la que unes parts especialitzades depenen del bon funcionament del conjunt.. “solidaritat organica” Durkheim. • Tot individu té un determinat rang, segons pertany a un grup de descendència o altre; els que estiguin més pròxims al llinatge de cap estaran més alts en l’escala social i rebran la diferencia dels que estan en posicions inferiors • El cap no posseeix un poder absolut. Té el control directe que exerceix sobre el sistema econòmic redistributiu • El llinatge del cap pot arribar a adquirir una riquesa excepcional per la lleialtat, que s’obté sobre la base de constants donacions de bens i beneficis. • La violència interna dins de les prefectures es reduïda perquè el cap té l’autoritat de dictar sentencies, de castigar als individus que es porten fora del normal i de resoldre els conflictes. L’estat • El element distintiu de l'estat «es la presencia de una forma especial de control: la continua amenaza de la fuerza por parte de un conjunto de personas constituido y legitimado para utilizarla». Morton Fried (1967), • Posa l’accent en les estratificacions: el estat té institucions especials, formals e informals, per mantenir una jerarquia que té un accés diferencial als recursos. • L’estratificació implica l’establiment de classes. • Per Ronald Cohén (1978a, 1978b), el «rasgo clave és la seva continuïtat. • Els estats son, societats amplies i complexes que abarquen una diversitat de classes, associacions i grups professionals. • L’especialització professional, inclosa una burocràcia política professionalitzada, uneix a tota una trama de dependències interrelacionades. • Donada a una gran varietat d’interessos tant individuals com de classe existents dintre d’un estat, les pressions i conflictes, desconeguts en societats menys complexes, necessiten aquí algun tipus d’aplicació de lleis impersonals, amb sancions físiques per mantenir el sistema de funcionament. • L’estat es pot definir com una forma jeràrquica i centralitzada d'organització política en la que el govern central té el monopoli legal sobre l'ús de la força. . Els estats es caracteritzen per la estratificació social. • Crea un excedent econòmic. Solament una part del excedent creat per la intervenció en l'economia es tornat a la gent directament. Una part s’utilitza per mantenir les burocràcies administratives, els exercits, etc. • Únicament les classes governants tenen accés sense límits als recursos bàsics. El poder del Estat es fa servir per mantenir aquest accés . El poder del estat s’utilitza per mantenir aquest accés desigual i per recollir excedents alimentaris per mitjà dels impostos. • En les societats Estats el parentiu no controla les relacions entre les diferents classes socials. En el seu lloc cada classe es casa entre si i els llaços de parentiu no s'estenen per tota la societat. Això contribueix a que s'amplia les distancia entre les classes. • L’estat com forma d’organització política es caracteritza per un alt grau d’especialització funcional. • Una persona es converteix en un membre de la societat per mitja de la ciutadania, enlloc del parentiu • Les divisions administratives d’un Estat són les unitats territorials, les ciutats i els districtes. Cada unitat té el seu propi govern, però aquests no son independent del govern central • Les característiques principal que defineix la societat estatal és el monopoli del govern sobre l’ús de la força. El Estat usa un codi de lleis per posar en clar com i quan farà servir la força i prohibeix als individus o grups fer servir aquesta força per als seus conflictes. • Les lleis escrites estan fetes per corpus legislatius autoritzats e imposat per institucions formals i especialitzades d’execució de la llei. • L’Estat es pot mobilitzar per efectuar accions militars o guerres, tant per propòsits defensius com per propòsits ofensius. COLONIALISME I IMPERIALISME Sistema mundial